"Una nit, com les darreres on el descansar no ha estat, així que l'entrada a l'aventura d'avui, diferent".
Des del primer minut de l'inici de la cursa el ritme interessant.
Normalment descanso bé a les prèvies a una aventura, també és veritat que crec que és la primera ocasió que faig una escalada vertical d'una duració inferior a l'hora. Vull dir que no tinc d'entrada cap mena de preparació per a afrontar una pujada com la d'avui, així que partint d'aquesta base ha anat prou bé.
Aquest cop i per primera vegada, penso, que no he coincidit amb l'Andreu pedalant amb les Single Speed.
L'arribada a Salt, molt freda, -1ºC marcava el termòmetre de la VW, pel que m´he equipat amb el què portava, tot entre hivern i tardor. bé d'hivern les botes Lake MX140 i la resta de tardor.
Escalant als primers quilòmetres amb en Tibau.
Al punt de sortida entre persones conegudes, moltes, mai masses, molts somriures, millors sensacions, a uns dies que costa poder estar una estona amb certa tranquil.litat, tampoc toca, avui durant els quinze minuts previs a la sortida ha estat així, després ja no, després les males sensacions, pel cansament pels neguit han pesat molt, i des del primer minut fins ben passats els primers minuts després de l'arribada he pensat, "que cansat que estic", i no perquè no estes motivat, si no perquè la sensació d'angoixa m'ha acompanyat mentre escalava.
Després d'un temps en vindrà un altre, i si és així ens podem considerar afortunats.
Ara mentre perfilo la crònica, descansant, dutxat i al llit , sí, sí a les cinc de la tarda, "ho necessitava". Veig les imtages i penso, "que cansat que estava mentre escalava".
Dies molt i molt difícils, particularment per a la Betty, per això la seva absència a aquesta cita.
L'escalada però magnífica, terriblement magnífica, una pujada de menys a més, tant per la pendent com per la meva progressió. Al darrer gir no podia més, he fet els primers metres i he posat peu convençut, venia cansat, he posat peu cansat, he arribat cansat i he baixat minuts després fatigat i perquè no, també una mica desorientat.
Una imatge que ens diu el perquè de la Tramunbike, Fidel, mtb, mtb, mtb.
Escrivint ara aquestes lletres m'adono que segurament hauria d'haver fet aquesta escalada, però abans o després, no quan l'he fet, vull dir que tenia necessitat de fer-la després de la proposta de Bici Oci.
A aquesta imatge sense guants. Com m'ha costat pedalar, com m'ha costat.
Una imatge que ens diu el perquè de la Tramunbike, Fidel, mtb, mtb, mtb.
Escrivint ara aquestes lletres m'adono que segurament hauria d'haver fet aquesta escalada, però abans o després, no quan l'he fet, vull dir que tenia necessitat de fer-la després de la proposta de Bici Oci.
A aquesta imatge sense guants. Com m'ha costat pedalar, com m'ha costat.
Però certament que les sensacions meves les puc definir com a molt diferents vers les que d'entrada he experimentat als primers minuts.
A partir d'aquí el grup de corredors a peu, mtb, mtb, mtb.
He coincidit amb diferents corredors a peu, i tant que sí, amb un m'he quedat impressionat, ha pujat des de Salt, i ha tornat des de Sant Grau fins a Salt, ho sé perquè mentre m'estava canviant a dins de la VW a Salt he vist com passava pel costat de la VW, hauria hagut de saludar, volia saludar, serà que no havia de ser, ja serà en una altra ocasió, millor vestit, no pas com estava en aquell instant.
En Miquelet fent bé tot el què fa.
Penso que és una molt bona fita pel dia de Nadal, anar i tornar de Salt a Sant Grau corrent, i tant que sí. Bé, també ho és venir des del Maresme, deixar la VW a Salt i des d'aquí directes a la sortida, per després desfer el camí fet.
No segueixo amb aquesta crònica, crec que a la propera edició, si hi puc ser present, ja consolidaré una crònica sobre ella, sobre aquesta pujada a Sant Grau.
Avui però el que sí què puc dir és que he escalat fins a Sant Grau, i m'he emportat una pedra com a present, que l'he cercat entre moltes, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Dies d'un MTB diferent, fins i tot els singlespeeders ataquen Sant Grau a peu.
Entre somriures dels assistents, molts protagonistes, els de la imatge actors principals."
Fotos:
https://picasaweb.google.com/113426252481396741313/PujadaStGrau25122011#
http://bicioci.blogspot.com/
A partir d'aquí el grup de corredors a peu, mtb, mtb, mtb.
He coincidit amb diferents corredors a peu, i tant que sí, amb un m'he quedat impressionat, ha pujat des de Salt, i ha tornat des de Sant Grau fins a Salt, ho sé perquè mentre m'estava canviant a dins de la VW a Salt he vist com passava pel costat de la VW, hauria hagut de saludar, volia saludar, serà que no havia de ser, ja serà en una altra ocasió, millor vestit, no pas com estava en aquell instant.
En Miquelet fent bé tot el què fa.
Penso que és una molt bona fita pel dia de Nadal, anar i tornar de Salt a Sant Grau corrent, i tant que sí. Bé, també ho és venir des del Maresme, deixar la VW a Salt i des d'aquí directes a la sortida, per després desfer el camí fet.
No segueixo amb aquesta crònica, crec que a la propera edició, si hi puc ser present, ja consolidaré una crònica sobre ella, sobre aquesta pujada a Sant Grau.
Avui però el que sí què puc dir és que he escalat fins a Sant Grau, i m'he emportat una pedra com a present, que l'he cercat entre moltes, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Dies d'un MTB diferent, fins i tot els singlespeeders ataquen Sant Grau a peu.
Entre somriures dels assistents, molts protagonistes, els de la imatge actors principals."
Fotos:
https://picasaweb.google.com/113426252481396741313/PujadaStGrau25122011#
http://bicioci.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada