Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

divendres, agost 01, 2014

125th Anniversary


SEVEN, SEVEN, SEVEN 

http://www.sevencycles.com/blog/

Curiositats de l'Est


MTB, MTB, MTB.

http://chirosangaku.tumblr.com

http://www.singlebe.com/en/

Com m'agaraden les noves propostes, noves per a mi, certament. 

dijous, juliol 31, 2014

Colors vius


MTB, MTB, MTB.

http://www.groovycycleworks.com/gallery

Vols aturats

Pel què fa a Vols de Drac.

Aquest estat alèrgic-gripal ha requerit per prescripció mèdica, un antibiòtic preventiu de tres dies, i de posar peu fent referència a les sortides de bike. 

Cal aprofitar aquests dies per a recuperar forces, i així aprofitar per preparar l'arribada d'equipaments, recanvis, millores de les bikes, i el més important aprofitar per a programar detalladament les properes cites de MTB.


Des del Mirador del Drac, fem un cafè?

dimecres, juliol 30, 2014

Ardenya, quan la màgia ens envolta, la crònica


Quan ets dins d'un doll d'aventures, quan el pensament va sempre agafat de la mà del què visc, és que estic gaudint d'un bon tram. 

La sortida programada pels Trinxes per aquest dissabte dirigida per l'Oriol la teníem molt present. Per una banda per les ganes d'anar-hi, per altra per ser prudents a l'hora de decidir valorant la calor que hi fa el juliol al Baix Empordà, fa uns anys no em preocupava, però ara des de fa tres estius que no porto massa bé  la calor intensa des de dalt de la bike, aquesta calor extrema em castiga de forma superlativa, no sé perquè ara sí, i fa uns estius no, però el fet ara és que pedalant a temperatures per sobre dels 35°C no funciono massa bé. 


És curiós perquè de la zona es publiquen referències de l'estiu i l'hivern  a on la calor i el fred al Baix Empordà sempre són més suaus que a d'altres indrets. Jo en canvi és el lloc a on més fred i calor hi he passat rodant en bike. La visió aquest any era de no tenir temor de la calor, pel fet d'haver sortit cada dia per casa darrerament,  i veure que tot i ser un mes de molta calor, juliol no et dóna respir pel què fa a les altes temperatures, sempre l'aire ha sigut fred, i aquest punt va ser determinant per afrontar anar a la sortida sense cap mena de preocupació, quedava el tema de si la sortida seria molt tècnica per a nosaltres, però proposant l'Oriol la sortida teníem clar que no hi hauria cap problema, fent referència a que la sortida sempre tindria el to de compartir una bona aventura de MTB.


Una inici de sortida interessant, per un ritme pausat que es va mantenir durant tota la jornada. No hi va haver mai un ritme frenètic, ni un retallar els trams per poder arribar abans de l'abans, i això també ajuda molt a que gaudíssim d'allò més durant la sortida. L'Oriol tenia un comodí que li garantia l'èxit de l'aventura, com ho era la presència d'un tutor natiu, en Pere que dirigia amb guant de seda l'expedició. 


Portats sempre per en Pere al davant i l'Oriol tancant el grup al darrera va comportar de poder rodar relaxats des de l'inici fins el final, pel fet de no haver-hi la possibilitat de perdrens, millor dit de quedar minimitzat el risc de perdrens.


Entre corriols pedregosos, no de pedres que ens impossibilitaven el pas, si no que el terra eren lloses de pedra intermitents però constants per on nosaltres hi escalàvem per sobre, pistes de sauló relliscós de baixada. 


Caminem fins a on ja no hi ha pas per les bikes.


Sí pels nostres ulls, per poder gaudir d'un espai perfecte per a gaudir de les millors aventures de MTB.


Recons de somni, a punt per deixar-nos veure els miradors amb les seves vistes èpiques. 


Com castells, com pedres gegantines, formant espais de no diré llegendes, sí propers a ser-ho, els quilòmetres anaven caient un darrera de l'altre, això sí lentament. 


Però a falta de dues hores per posar punt i final a la sortida portàvem quaranta quilòmetres, dels seixanta tocats que finalment assoliríem.


L'espai singular, provocador de les millors sensacions. 


En Pere tenia clar que o faríem la ruta dels molins, o faríem la ruta dels molins. El grup prudent va deixar per a una altra ocasió fer quelcom prohíbit per a pares de família, oi que sí? 

Posant punt i final a la festa tornant pel camí romà, ell ho tenia clar, i la Reina i jo teníem clar que el què se'ns proposés ho havíem de portar a bon port, entre bones propostes sempre hi ha bones recepcions. 


El mot que definia a el nostre guia i la ruta proposada és, progressiu, pales verticals progressives, el Mortirolo no sé si anava dins d'aquesta definició, per sort no l'havíem de fer en la seva totalitat, el parcial fet però indicava que no, que àquest turó no estava dins del grup dels progressius, en cap cas, en cap cas. El mot en sí definia que el tram dels molins estava definit per unes pujades que a ritme pausat s'anaven fent sense un patiment extrem, així ho va exposar en Pere, i va ser exactament així.
Ruta memorable que passa pel poble a on descansa en pau l'escriptora Mercè Rodoreda, a Romanyà de la Selva. 


Abans però visitem espais de 2500 anys aC.


També gaudim del seu Dolmen megalític de la Cova d'en Daina. 


Aprofitem per refrescar-nos a la font del poble al casc antic, també per posar peu a la plaça de l'església, també en primer terme a la porta del cementiri, a on el lloc de repòs de l'escriptora és a una ubicació preferent pel què fa a visibilitat des d'on som. 


La presència d l'escriptora és molt present a Romanyà.


Fem camí cap als molins, oh yeaaaaaaaaah!


Endinsats a la ruta dels molins, visitem l'interior d'un dels edificis sense sostres, portats per un sender dels que fan adeptes al MTB. 


Una visió que et deixa aturat a centenars d'anys d'on som, sense veure cap detall i gaudint de tots ells.


Seguim ruta sense veure massa bé la direcció, sí que ho veiem quan en Pere s'atura a una pista, i de darrera d'uns matolls en treu dues garrafes de cinc litres d'aigua, com sona, com sona, i una bossa farcida de barretes energètiques. Encara restem atònits, gràcies Pere, moltes gràcies. Ens proveim d'aigua, ens alimentem via les barretes, i seguim ruta, entre molts somriures, ara encara més, ben alimentats, i després de beure sense limitacions tota l'aigua que hem sigut capaços de consumir i d'omplir els nostres bidons. 


El darrer tram un sender, el camí romà, aquest malauradament molt deteriorat, però el tram previ a aquest dels que et fan sentir que voles a dalt de la bike, per això més sentit aquest darrer tram més tècnic, més real, a on va ser un breu tram, però no per això menys emocionant, a on hi posem peu ara sí ara també, de fet l'únic de tota la sortida a on pedalar va ser l'excepció, i que per aquest motiu va composar la cirereta del pastís.

Una aventura més del programa del Trinxes, a on els protagonistes sense cap mena de dubte són els somriures provocats per les ganes de passar-ho d'allò més bé.

Una arribada a Sant Feliu memorable, un dinar farcit de constants propostes d'empatia, i a on brindar pels organitzadors, per la ruta i pels assistents va conformar el perquè de tot plegat.

Ara fins la propera, que certament no la tinc al cap, però que de ben segur serà punt i seguit de la viscuda a l'Ardenya.

Des del Mirador del Drac, dies de molt MTB. 

Lluny de casa

Veig les imatges i penso, quina fortalesa rodar en aquestes condicions, el meu límit és a galàxies d'aquest monstres del MTB, el fred avui per avui no és zona de gaudir de bike a casa, bé, fred, vull dir el fred de les imatges del Link, de la imatge que us proposo.


MTB, MTB, MTB. 

http://45nrth.com/chronicles/post/jay-petervarys-arrowhead-135-victory-in-photographs

Mentre vaig fent aportacions, sense dubte que estic concretan la crònica de l'Ardenya Trails

TUBELESS-READY AGGRESSIVE FATBIKE TIRE

Aquest punt serà de ser, una Fat-29+ el què proposarà la possibilitat, els Tubeless, sense ells ni possibilitat de ser proposada.


MTB, MTB, MTB. 

http://45nrth.com/products/tires/vanhelga?utm_source=fat-bike.com&utm_medium=banner&utm_campaign=Vanhelga&utm_term=July&utm_content=7634

Això sí una bike, d'una sola marca, provocaria la meva entrada, omg, omg, omg. Una sola marca, i no demanaria especificacions li diria, com aquesta que vas fabricar fa uns mesos però pensada per tu avui, OMG. 

Sense aturades

És que no hi ha pels HM un instant per aturar-se, de fet per a nosaltres, sensacional, per a ells entenc que ha de ser el què els motiva, vull dir, a fer, fer, i fer.


MTB, MTB, MTB. 

http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2014/07/Salamandre-cycles-pinion-prototype-fat-bike-1.jpg

dimarts, juliol 29, 2014

29+

Més colors torrats.


MTB, MTB, MTB. 

http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/retrotec.1.jpg

Dually Fat


Més difícil, més rar, mtb, mtb, mtb

http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/blacksheep.10.jpg

Grocs


MTB, MTB, MTB. 

http://www.ampeircecycles.com/wp-content/uploads/2014/03/12956817553_dabc11f68f.jpg

Genial per arrancar la jornada, fem un cafè?

Torrats cremosos

Quin estil més definit, fent referència a color, perque de la resta he de deixar-ho reposar.


MTB, MTB, MTB. 

http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/ampierce.4.jpg

Deixar-ho reposar, sí, com jo, com jo. 

29+

Recordar, recordar, i recordar.


MTB, MTB, MTB. 

http://fat-bike.com/wp-content/uploads/2013/02/38funk.7.jpg

De mentre descanso refent-me d'aquest refredat-alèrgic, les millors imatges, OMG.

Temperatures

Interessant, conegut, però no verificat, vull dir no ho he llegit mai fins ara que cercava informació dels culots d'hivern.


MTB, MTB, MTB. 

http://www.engineerstalk.mavic.com/closer-look-at-clothing-characteristics-for-changing-weather-conditions/

dilluns, juliol 28, 2014

Junes i en Jeff


MTB, MTB, MTB.

http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2013/01/IMG036.jpg

Perseguint quilòmetres i desnivell

Són jornades de molt de MTB, precisament ara, juliol, i agost són mesos on avancem molt, i en aquest tram la bike no en queda de banda, vulll dir, són mesos que també van agafats de la mà d'intenses jornades de MTB.


Darrerament entre una cosa i una altra que les matinades es van repetint a dalt de la bike, oi que sí?

Ens va costar refer-nos de Finale, sí, però un cop fet les jornades de MTB han anat ocupant cada cop més matinades entre setmana, i ja no et dic res del cap de setmana, de fet segurament encara no estem recuperats del tot, segurament, però dia que passa, dia que pedalem més i amb millors sensacions.

Les darreres sortides, les del cap de setmana, són les que han fet que els motors es posessin en marxa, perquè els Vols de matinada han arrancat fa poc, no així els del cap de setmana que no s'han aturat. He de pensar que per cultura fem distàncies llargues, i que en segon terme fem les distàncies curtes, però de triar, sempre les llargues, mtb, mtb, mtb


Ahir la sortida va començar molt bé, frescor, un cel amb núvols, i ja érem a Blanes que el sol encara no ens havia caçat. Després direcció a Hostalric ja no vàrem ser tan afortunats, i finalment l'arribada a Sant Celoni ja va ser la d'un clàssic d'estiu al mig dia ben tocat, una calor intensa ens va indicar que seria fins acabar la jornada el plat a degustar. La sort com tots els dies d'aquest estiu és que a les zones d'ombra l'aire sempre ha sigut amb un toc de frescor, i això fa que les sortides tot i rondar sempre entre els 30-35ºC compensin molt.


Anavem equipats d'estiu, el meu culot Pearl Izumi Elite nou ahir un xic millor, i no va ser passat el quilòmetre vuitanta que es va deixar notar, coincidim amb en Miki uns quilòmetres abans d'arribar a Calella, cap incidència, per mirar que això fos així vaig canviar les pastilles de fre del darrera de la Vicious, i va ser una bona pensada, amb llums sempre apagats, aigua, tres bidons de 500 ml. tres refrescs, un cafè, menjar, pa amb tomàquet, tonyina, i formatge, un flam, galetes, i tres gelats d'aigua minis, dos de taronja i un de llimona.

Les bikes un 10, sentíem des de fa dies un soroll sec a la Long Board, ahir hi varem poder posar remei, eren les eines dins de la bossa sota seient que picaven amb la tija Moots, dos minuts i tornava el silenci, que bé, que bé, que bé. La roda del darrera de la Vicious indica clàrament que està al seu tram final, no el pneumàtic, sí la roda XT. Ara un cop canviades les pastilles de fre els hi tocarà als discs, que estan també al seu tram final. Les cadenes a una estirada més i també mortes, pinyons i plats no sé si aguantaran una arribada més d'una nova cadena, els de la Longboard crec que sí, de la Vicious, a la darrera cadena nova ja li va costar molt engranar, veurem, veurem.

Sóc al pou més fosc d'aquest refredat-alèrgic, avui tocava descans, millor perquè tampoc hauria pogut sortir a pedalar, en cap cas. Demà visita al CAP, la llista de desperfectes és tan llarga que hi hauré d'anar amb passant.

Després de Sant Celoni, una anada sense aturades a Vallromanes, dinar i després d'un breu descans, vaig fins i tot dormir durant uns minuts, el Vol va dirigir-se cap a casa, a on  als primers vint minuts  no anava massa bé a dalt de la bike, per després oli en un llum, tot rodó, una arribada a casa calurosa, molt i molt calurosa, propera al bany de l'estiu, omg, omg, omg. De fet anàvem xops, però xops. 

Des del Mirador del Drac, gaudint de les hores posteriors a aquesta aventura d'estiu, esperant a demà per posar fil a l'agulla a finalitzar amb aquest refredat-alergia que ara sí que és força pesat, fins i tot jo diria molest.

MTB, MTB, MTB. 

Mentre escric una tempesta de llamps ens envolta, fem un cafè?

diumenge, juliol 27, 2014

A pel 4/4


MTB, MTB, MTB.

SC

Capital del Baix Montseny.


A mig camí de l'aventura. 


MTB, MTB, MTB. 

Descans de minuts del què hem evitat sigui un bany de l'estiu. 

Blanes

A un un quart de la sortida. 


Fem un cafè?


MTB, MTB, MTB. 

Mirant d'aconseguir

Sortir abans per evitar el trànsit a les platges.


Estem a finals de juliol, mirant d'evitar també el bany de l'estiu.


Gran Vol el d'ahir, avui mentre rodem tindré temps de perfilar la crònica, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

El primer cafè ja ha caigut, fem un cafè?

dissabte, juliol 26, 2014

Ardenya trails

Gran jornada de MTB. 


Vaig a preparar la crònica. 

MTB, MTB, MTB.

Moviments de les ales

Dels nostres Dracs, des d'aquí noto l'aire generat pel movinent d'elles. 


El dia, serà calurós, no el més extrem, mtb, mtb, mtb.

Comença l'aventura, el primer cafè, el tir de sortida, OMG. 

Des del Mirador del Drac, gaudint d'aquestes jornades d'estiu des de dalt dels nostres Dracs. 

MTB, MTB, MTB. 

Quina emició més dolça, fem un cafè?

divendres, juliol 25, 2014

Quina emoció

Avui ja costarà dormir, i mira que tota la setmana tot i aquest estat semi-alèrgic he dormit com un tronc, o això crec, i per què aquesta nit em costarà dormir? per l'aventura de demà, OMG.


Ara i des de ja fa una bona estona hem anat preparnt els detalls de demà, la June feia quasi dos mesos que no visitava una gasolinera, quan l'he engegat per anar-hi marcava una autonomia de 10 Km. ara fa cinc anys amb aquesta autonomia vaig compartir una cervesa ben freda de la Waeco a la sortida de l,autopista Girona Sur, aquell cop es va aturar la VW, aleshores no tenia nom la furgo. Ara, avui he arribat a la gasolinera, i ja tenim més de 1.000 Km. per poder ansr a aventures de MTB.

Els entrepans fets, de formatge i gall d'indi, el pa de cereals, no n'hi havia cap més.

MTB, MTB, MTB. 

Demà aventura amb els Trinxes, serà com sempre un plat farcit de somriures, oh yeaaaaaaah!

Destructors de Murs


MTB, MTB, MTB.

És una imatge d'ahir, ara per ara avui donem per finalitzats els Vols.