Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

dilluns, d’agost 31, 2015

22:22 S-Works

Interessants, sempre interessants.


MTB, MTB, MTB.

OMG



En Xavi ja fa un temps que hi va amb la Fat, amb la Fat, jo és que veig aquesta imatge, i clar tots tenim un passat, oi que sí? 

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’agost 30, 2015

Hesperus

Per darrera de la Fat del Xavi, lluny sí, la Ventana és molta Ventana, però la Tomac seria salvant El Gordo una de les primeres, OMG.


Publicada al Blog anteriorment, per sorprenent, una Fat Tomac, ho tornaré a dir, OMG.


No sé a on anirem amb aquesta proposta, no ho sé.


No sé a on ens portarà, gaudir d'aquesta joia de bike, millor dit no joia, que no ho sé, vull dir joia ho és, ara bé joia de bike ja no ho sé, la Ventana segur que funsiona molt bé, sí que puc afirmar que no sé a on ens portarà l'arribada de fa uns mesos d'aquesta novetat, no ho sé.


MTB, MTB, MTB. 

Crossmax SL

Pel color, negre, perquè són conegudes de casa, velles conegudes, ara seria en 29" i veure-les de ser les que vinguin a casa condicionarien el tipus de quadre.


El dubte és que els dos jocs de rodes que estan aturats a casa per petits problemes, però en definitiva problemes, tots dos són Mavic. Aquests són bons fent llandes, i tant, per l'experiència de casa no fent radis ni boixes. No diré que Mavic no sigui una marca de casa quan fem referències a rodes, perquè en sóc apassionat dels seus productes, i en tenim encara dos conjunts de rodes Crossmax XL, una amb les radis esmicolats, i no és venen d'un en un, cal comprar crec que 32 radis o 16 ara no ho recordo, la segona parella amb el trinquet necessitat de ser obert per posar una gota d'oli d'hivern Finish Line a la petita junta interior del fondo de la boixa a on reposa el nucli, crec recordar, perquè no arrossegui el crankset quant roda en el buit. Però fa anys que no faig manteniments de densitat, i per a mi les boixes Mavic són dins del grup de les denses, lluny de les profunditats de Chris King sí, en una ocasió un bon amic em va deixar una bike amb boixes Chris king i durant unes setmanes els desajustaments de les boixes CK va ser constant, i per aquest motiu sense un banc de treball jo no sé obrir boixes, i un cop obertes sincerament no sé si les podria tancar.

Però les rodes de la imatge per a mi sempre són una referència, la Betty les va portar en la seva versió de 26" durant uns quatre o cinc anys i fent un manteniment acurat a la botiga de proximitat, 120 Km cada cop, van funcionar molt bé, cert, cert, per aquest motiu per la llanda amb la patent UST són a casa sempre una referència, a la par amb Shimano, i un xic per sota de l'equip format per les boixes DT 240 CL-radis DT-llandes Mavic UST, que a casa són a data d'avui el conjunt de rodes de les top entre les top, no per diferents, sí per ser tranquilitzadores de bikers amateurs, és a dir simples aficionats a la pràctica del MTB, pel fet del seu quasi nul manteniment fora d'una visita, anual? a fer un breu manteniment dels trinquets del nucli, a casa fins avui després de tres anys encara no l'hem fet, com sona, i les DT sonen encara poc, els seus trinquets, senyal que indica que encara no toca fer el manteniment. No en tinc bona referència de les games inferiors de DT, jo mateix m'he quedat sense poder sortir per culpa d'una boixa posterior malmesa DT Hugui a la meva etapa Rotwild, i posteriorment també amb uan boixa Shimano XT que va substituir la DT, per això únicament esmento les DT 240, de Shimano com us dic de les XT, les boixes soles del darrera no les de les rodes muntades d'origen de fàbrica que no ho sé, tampoc, bé no ho sé, fa cinc anys que rodo amb unes rodes Shimano MT75 crec que és el model i he canviat uns tres o quatre nuclis, de les Mavic totes les de casa, de totes les games tenen el mateix problema d'arrossegar el crankset, que no sé si les actuals parteixen de la mateixa construcció poc eficient, de fet no és important si segueixen així o no, és feina de la marca millorar el seu producte, i que aquestes millores en tingui informació el consumidor, i si no? fàcilde contestar, des de fa anys que no entra una roda Mavic a casa, i nosaltres seguim rodant. Dels bikers de casa, i dels voltants a casa, cap roda amb Mavic, perquè depenent de  mi jo no puc dependre de Mavic, ep que de Shimano i DT també és un problema dependre de la casa, la sort és que per sort o quelcom que es semblan a la aquesta, les boixes Shimano i DT 240 ens van donar la independència, que bé, que bé, que bé, un accident sí, però que ens evita de dependre de les cases esmentades. 

Les boixes DT 240 tenen un preu estratosfèric, sí, però per sota d'elles no podria aconsellar res, a casa de la franja que va dels 180€ als 1.200€ quan parlem de conjunts de rodes, les úniques que no han marxat de casa per problemes són les DT 240, les altres per A o per B ho han fet amb el pensament, quin mal de cap de rodes. Això sí parlo únicament de les boixes DT 240 dels seus radis, de tots, no de les llandes que a casa únicament han funcionat bé, que vol dir pagant sempre nosaltres la compra inicial de les rodes i els possibles desperfectes o defectes que puguin presentar, han donat un bon rendiment a casa les UST de Shimano i de Mavic, 100% d'eficiència, zero problemes, i ja anem propers als deu anys rodant amb elles. Perquè llandes DT i NoTubes tipus per ús sense càmera, és deplorable el producte que presenten, proposar cintes adhesives internes com a sistema alternatiu a l'UST és com a poc una proposta de cases tan importants, mancada de fons tecnològic, i per tant conflictiu, perquè per uns llavis de llanda massa alts, implica d'haver de forçar en excés les bases de la llanda i dels llavis dels pneumàtics per a poder entrar i enretirar el pneumàtic, i a on la cinta adhesiva esmentada sempre es veu castigada, malmesa per la retirada i muntatge forçada del pneumàtic. 

Parlant concretament dels aros NoTubes, que després de cinc anys els hi tenim ja el peu al coll a com fer els canvis de pneumàtics, això sí, però no a com poder mantenir la cinta adhesiva centrada vers en centre intern de la llanda, el que implica risc de pèrdues d'aire per no mantenir la càmera d'aire separada dels forats centrals a on van roscats els radis a la llanda, perquè aquesta és la funció de la cinta adhesiva. En definitiva un sistema mal fet, a totes, totes improvisat, que es manté dins del grup de les propostes actuals del mercat perquè el pes del nombre d'usuaris amb pneumàtics sense càmera és baix, molt baix i per tant la valoració negativa dels sistemes proposats com a alternativa als UST que no van bé tenen una repercusió molt baixa, vull dir dels ususaris com jo, com és el cas, com és el cas. Podr`íem dir, home són més senzills i més barats, no és cert, velen el mateix que un aro UST i tenen un cost propers a un terç del cots de mecanització d'una llanda UST, si el seu PVP fos de 30-40€ podríem valorar si és una proposta competent, que no competitiva, en cap cas, però a una franja entre els 80-120€ és sorprenent que estiguin al mercat sistemes com aquests fen competència al sistema UST. 

Més lleugeres podrem dir, sí, sí i la de títols que s'han perdut per les propostes invent sense càmera, perquè si entrem a l'etapa MIX aros-cinta adhesiva/pneumàtics convencionals tubelitzats aleshores no una intervenció extensa, no, necessitaríem un informe de com a poc una dotzena de pàgines, com a poc. Però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció, el tema podria ser UST vs TR, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Princess Skyline

Perquè el davanter no té masses possibilitats de donar problemes, i per tant és un bon candidat, el del darrera però no està a la llista. Jo però ara per ara fa uns mesos vaig fer venir una boixa Shimano XTR CL amb conos i boles pel què fa a la roda davant, darrera segueixo amb al fixació de la construcció d'un conjunt amb boixa DT240 específica per a Single Speed.


MTB, MTB, MTB.

Chain-BB

Els dos punts pendents de l'Inbred que ahir van passar pel sedàs del Mirador.


La cadena no aguantava una segona sortida rodant silenciosa, el motiu un estirament que si bé encara no indicava un canvi urgent sí marcava que era l'hora de fer-ho per tenir-la rodada amb temps suficient abans del proper compromís de 24 hores, de ser, de ser.


El BB aquest un cop retirat el crankset no presenta cap deteriorament, decideixo però substituir el rodament del cantó dret per prudència, retirant els dos però en primer terme, tant el dret pel canvi com el rodanent esquerra, per aprofitar a afegir greix als fils de rosca del quadre perquè els veig molt secs, i aquests també podrien ser l'origen del soroll. Quasi que estic segur que aquest darrer punt és el motiu del soroll i no el rodament dret.


De fet com ja vaig proposar he fet el canvi del rodament dret perquè calia canviar la cadena, ara una HG70, no la 40, motivat perquè vull veure quina diferència de duració hi ha entre les dues, i un cop posats a fer-ho, el canvi de cadena vull dir, m'he decidit a canviar el rodament, de no donar-se aquesta circumstància no hauria fet el canvi del rodament, aquest el rodament substituit roda suau, suau i per aquest motiu l'he guardat, perquè crec que no és el què origina el soroll. 

Tenia rodaments nous però no he vist necesari utilitzar-los, i un de dret guardat d'un canvi anterior complert dels dos rodaments a on el que estava malmès en aquella ocasió era l'esquerra m'ha permès ara de poder aprofitat el dret que està com el què he substituit, és a dir també en bon estat. 

Després de fer aquestes dues reparacions he tret la bossa sota seient, la bateria i el llum Sigma Powerled, la bossa superior del TT, i he procedit a pesar l'Inbred, 9,6 Kg amb em Cateye del darrera muntat perquè el porto fixat amb brides. Creia que estava en 9,2 Kg. seguim un únic camí el meu Drac i jo des de Finale, cada vegada sortim menys, i cada dia que passa pesem més :-)

MTB, MTB, MTB. 

Però això no quedarà així, o sí, o sí. 

dissabte, d’agost 29, 2015

M310

Aquestes per ser a un tram a on nosaltres volàvem,  i des dels Vols no estem pendents de les noves propostes,  totes interessants, i tant, amb el mateix grau d'interès que quan som a terra, com ara, com ara. En teníem constància d'elles també que no tenien com a punt fort el seu pont desprotegit.


Les 315 tampoc tenen una proposta ferma pel què fa al pont, desprotegides també a aquest punt per a la pràctica del MTB, fora d'un tram UCI a on posar peu no hi és contemplat, i aleshores un pont sense protecció no té importància.

MTB, MTB, MTB.

Ara per la informació que tinc de les XC90 de la mateixa casa sí proposen la seva millor versió per a MTB amb el pont protegit per si has de posar peu, o per si has de baixar descalat a sobre de la bike, ara sembla ser que sí, de fet a l'anterior intervenció de les XC90 el link que vaig aportar en parlen d'aquest punt. 

El què sí que segur que han millorat les XC90 vers les M230 de casa és el pes ara a la barrera inferior superant els 700 grams declaren ells, i no en dubto, mentre que les nostres estan properes als 800 grams. 

divendres, d’agost 28, 2015

Redux 29er

La vaig veure crec recordar a una edició del NAHBS de fa uns dos o tres anys, la vaig publicar al blog, OMG.


Combinacions de colors magnífiques, tot i ser estridents, són als meus ulls, sòbries.

MTB, MTB, MTB.

http://theradavist.com/2015/08/my-independent-fabrication-deluxe-redux-29r-loves-california-sunsets/#1

Aquest color un dia podríem decidir que fos el color oficial del blog, oi que sí?

dijous, d’agost 27, 2015

Cercant les M

Shoes Shimano M- per mirar de consolidar aquest punt. No sé el número, el model, per ara no és important, oi que no?


Cada tram per senzill, cada un d'ells per a mi pel fet de ser cada vegada més senzills cada cop els gaudeixo més, i més, i més. 

MTB, MTB, MTB. 

Les dues bikes a una estona de ser 100% funcionals. Cadenes de les dues, i BB de l'Inbred punts a rematar. Per aquest motiu, pel fet de tenir el peu al coll a les dues bikes, pel fet de tenir els recanvis, a falta de la bateria XL del Sigma, tornem a centrar-nos en els equipaments, clar que yes!


http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/clothing/shoes/product/review-shimano-sh-xc90-mountain-bike-shoe-49510/

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/review-shimano-sh-m315-mountain-bike-shoes-12-45308/

dimecres, d’agost 26, 2015

M230

Al seu dia eren les millors de la marca.


A Fort William van pujar al lloc més alt, no diré del podi que també, que també, de la seva funcionalitat, pluja, vent, fang l'escenari ideal de les M230. Fa uns dies coincidint amb l'arribada del recanvi de les cales Shimano les vaig treure de la foscor on descansaven des del darrer mundial de 24 hores, com sona, com sona, i després de netejar-les durant una mitja hora ben tocada amb un drap ben humit ja tornavem a lluir. 


MTB, MTB, MTB. 


Ara preparant-les per si es donen totes les circumstànscies favorables, anar a defensar el títol aconseguit a Escòcia aquest 2014. 

Aquest calçat, les M230 de Shimano són la garantia de la Reina per aquestes condicions extremes de pluja i fang. 

Veig les Shimano M230 i sí ja ho sé, no són les meves, però Shimano sempre té un punt més, en tot, en tot, i no puc afirmar pel què fa a calçat de MTB que siguin les millors, sí de les millors, i el pensament, el meu vola fins a les 315, OMG, unes joies, que per poc no van ser les meves, es van interposar les Bont, quin error, 260 raons, un per cada euro que van costar per pensar quin error, repetiré, OMG quin error. 

Ara no tinc les definitives, avui crec seriosament que les Fury de Mavic, i tant, i tant. Però sense dubtes puc afirmar que les de la imatge són la inspiració de les properes. Amb unes Privateer justetes, deteriorades, amb unes Dragon exhaustes, unes perquè les segones tenen tres sortides i incòmodes vers les Giro Privateer, el camp està a punt per posar-hi la nova la llavor, és cert que tinc diferents candidates, Lake, perquè les d'hivern són un referent fa tres o quatre hiverns, les Mavic esmentades, la Betty les porta des de fa tres, tres estius, les Giro Privateer, que ja van pel tercer any, és a dir repetir-les una possibilitat, i perquè no unes Code, crec recordar lligades a les soles Easton EC90, com us deia, veurem, veurem. 

Cada tram, cada tram que ve és millor que l'anterior, no tindria perquè ser-ho, no, però ho és, i un cop hi ets important no marcar el tempo, deixar que aquest rodi a la seva, clau per gaudir-ne instant a instant, sense presses, sense pauses, amb elles, clar que yes!

dimarts, d’agost 25, 2015

Rodadors

Els Maxxis Ikon EXO 3C TR 2.35, i 2.2 d'entrada la sensació que donen és de ser rodadors.

Avui estrenàvem el davanter de l'Inbred, i el posterior de la Longboard, de 2.35 26", i 2.2 29" respectivament.

Vers la Maxxis Monorail 2.1 LUST del darrera el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR, ara i tenint present que l'Ikon no és nou si no que fa unes setmanes que el portava davant, és dir no l'he estrenat avui, l'Ikon absorveix més, i dóna la sensació de rodar millor, també frenant en baixada tant a zones planeres com als girs l'adherència baixant de l'Ikon jo diria que és superior a la del Monorail. 

Vers la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR roda de manera similar, he d'esperar uns quilòmetres però perquè a diferència de la 2.2 la 2.35 és nova, avui era el primer dia que sortia, i la meva percepció és que els pneumàtics nous roden més lents, i tenen més adherència, fins i tot podria pensar en veu baixa que tenen massa adherència, és una sensació, únicament això. El què sí que fa millor el 2.35 vers el 2.2 és el de presentar un comportament molt bo quan parlem d'absorció en front dels impactes rodant, molt còmode, i avui molt rodadora però no sé si més o similar que la 2.2.

Vers l'Onza Lynx 2.25 C3120 RC2 TR la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR 120 TPI encara no ho sé, la Betty hi és posada a veure com va aquest canvi. Cal esmentar que la Lynx ja anava molt bé, aleshores no ens és fàcil apreciar les diferències, i menys abans del trenc d'alba. 


Sí que puc afirmar que un cop entrem al cap de setmana podrem opinar més ampliament pel fet que ara rodem amb un terreny que per les darreres pluges i per l'hora, vull dir després de tota una nit de temperatures més baixes, té un comportament molt predicitiu, no era així fa unes setmanes, tot i que nosaltres hi rodàvem també molt còmodes.

Les dues bikes molt bé, el meu BB no està content, el mar fa dos dies que tampoc, a 20ºC a tocar de les sis del matí, 19ºC 60' després al mateix punt, a la riera de Llavaneres. 

Un quart de bidó d'aigua consumit del bidó de més de 500 ml. sense menjar, amb eines, amb manxa, equipats d'estiu, avui Sportful i Castelli com a culot i mallot respectivament, tèrmica sense mànigues de Gore, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques. El darrer detall de l'equipament, els guants Hirzl, que bé que van, que bé que van. 


Hem rodat molt bé, no la primera mitja hora que ha costat una mica, sí després, sense incidències, fora de retirar definitivament la primera bateria del Sigma Powerled abans de sortir, he agafat la que tinc assignada al Karma, no l'havia carregat i per tant hi he sortit tal i com va tornar de Finale, és a dir portava una nit sencera rodant, tot i així ha aguantat tota la sortida de dues hores funcionant a mínims, per si de cas he agafat les piles, perquè l'inidicador de bateria baixa ja estava encès tan bon punt l'he endollat al Powerled. Ara esperar que la bateria Sigma XL pel Poweled estigui disponible i una feina menys. Jo he de centrar un xic millor la roda del darrera està un pel decantada a l'esquerra en el sentit de marxa, de les dues bikes quedarà el tema cadenes, el BB de l'Inbred, i tornar a portar càmera també a la meva bike, fa mesos que no en porto :-)


Com frena la meva bike, com frenen els frens XTR de fa ara deu anys, OMG, és canviar els ferodes orgànics, i la bike frena amb totes les seves propietats positives, progressius, també contundents, són sensacionals aquests frens, donaran pas a una nova generació únicament pels anys que tenen, mai perquè ara mateix no estiguin funcionant bé. 

Que bé que ens van les dues bikes, roden bé, són còmodes, no estan donant problemes, que ja és un punt molt positiu, i en el cas de la Longboard està bé que porti ja uns anys amb nosaltres, en el cas de l'Inbred és sensacional que funcioni tan bé siguent un pas provisional. En resum dues bikes magnífiques. 

Una entrada a casa quasi un quart d'hora abans de tocar les vuit al campanar de SV. No tan xops en arribar a casa d'equipament com a les darreres matinades però quasi, jo però he arribat amb un punt massa intens de fredor a la platja, després d'una baixada des de dalt de tot del Tintorer Llarg, ara recordo el fred que passo a l'hivern a aquesta llarga baixada, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, d’agost 24, 2015

Preparació


El primer grup de recanvis va arribar a casa fa res, pneumàtics, cadenes, les cales, ens faltava un segon grup de recanvis, els ferodes i el líquid segellant, aquesta comanda ha arribat avui.


Amb el líquid al migdia he pogut muntar els Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del darrera de la Longboard, i també el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR davanter de l'Inbred, 29" i 26" respectivament. 


La diferència del 2.2 davanter que portava fins ara a l'Inbred vers el 2.35 que he muntat és notable. 


I del Maxxis Monorail 2.1 LUST que portava darrera fins ara vers el Maxxis l'Ikon 2.2 EXO 3C TR encara impressiona més, l'amplada, és que el Monorail es veu mini vers l'Ikon. 


L'augment d'aquesta als dos trens ha sigut considerable, veurem si tenim una millora pel què fa a absorció dels impactes, i una millora quan parlem de capacitat rodadora. 


La diferència de gruix de la carcassa lateral en detriment de l'Ikon TR tot i ser EXO és molt gran, el Monorail LUST dóna molta confiança en aquest punt, també és veritat que no ho he investigat però quan entrem a zona TPI TR la flexió d'aquestes carcasses més primes vers la resistència als talls laterals, per a mi és un territori desconegut, menys cautxú, més fibres, més lleuger, jo sóc més de 60 TPI més pesades que les de 120, però també en favor d'aquestes últimes fins avui els 120 TPI dels Ikon estan anant molt bé, sempre EXO això sí, i no perquè pugui afirmar que les versions sense l'EXO no siguint resistents que no ho sé.

També aquest darrer punt el d'aconseguir un pneumàtic més rodador el perseguim per a la Longboard, vull dir que el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR es veu més rodador que el Lynx d'Onza TR. 


En aquest cas fent referència al dibuix més rodador o d'aspecte més rodador de l'Ikon vers el Lynx. 


Aquest darrer però té unes parets laterals germanes de l'Ikon, i realment tal com indica és una mica més ampla que el Maxxis.


Amb la Longboard veníem dels Onza Canis que anaven molt i molt bé, i per problemes amb les carcasses que cada cop eren més primes vaig decidir passar al Lynx de la mateixa marca pel darrera, i canviar als Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR al davant. Les dues Canis de la imatge, la primera té les parets molt més primes que la del darrera. I aquest va ser el punt d'inflexió per decidir el canvi, tot i que les Canis amb aquesta versió de la imatge anaven molt i molt bé. 


Ara la Longboard roda un altre cop amb Maxxis, ara TR, ara EXO 3C. 


De l'Inbred també he canviat els ferodes del darrera, no per desgats, si no per treballar únicament una part d'aquests per la posició molt retrassada de l'eix de la roda i per tant dels disc un cop tensada la cadena, veurem, veurem com hi poso remei, perquè la pinça no pot anar més enrere, i per tant els ferodes no entren en contacte al 100% amb el disc, per molt poc però suficient perquè els ferodes no treballin planers vers al disc.

De la darrera sortida us vaig exposar que havia canviat en ruta els ferodes davanters, em vaig deixar per comentar que amb els meus vells Shimano XTR els ferodes orgànics SLX després d'uns primers metres frenen uns barbaritat, insistir que en canvi amb el frens Formula R1 de la Longboard únicament ens han funcionat els ferides sinteritzats de Kool Stop i de la mateixa casa Formula, els orgànics tenien un comportament xicletós raríssim :-(


L'Inbred com la Spot Brand ara també amb TR EXO 3C. 

De fet ara les dues bikes tot i portar diàmetres de rodes diferents, 26" i 29" rodaran amb amplades idèntiques de carcassa, 2.35 i 2.2, davant i darrera respectivament. De fet no ho he verificat, vull dir que la referència segons el fabricant és la mateixa. 

He netejat les dues bikes, demà verificaré l'estat del desgast de les dues cadenes, però això ja no serà fins després del Vol, de ser, tinc els recanvis de cadena, i demà també podria ser el dia de canvi del BB de l'Inbred del que també tinc preparat el recanvi, serà aquest darrer si toca el canvi de cadena, i si no dependrà dels ànims.


L'eix de l'Inbred, els eixos CarbonTi de 10/10. Els tensors On One funcionals si parlem de manteniment de la tensió, ara bé regular-la, la tensió, laboriós, força, menys però que amb els impossibles de la casa Spot Brand, i que la Longboard ara ja no porta, en benefici també dels On One. 

MTB, MTB, MTB. 

Ruta de les quatre passeres, Sant Pere

De Vilamajor, feia temps, anys? que no passàvem per aquest indret, crec, i en aquesta ocasió veníem d'una jornada molt llarga. Una ruta seguint les quatre passeres d'en Xavier d'aquesta zona.


L'aventura va començar a les cinc del matí, el Vol a tocar de les sis. Blanes el primer destí, partíem del pronòstic incial de tota una jornada diurna de núvols, i per tant de gaudir d'una aventura sense Sol intens, va ser així fins a ser propers a Sant Celoni, és a dir unes sis hores després d'inciar la marxa. 


Sense esmorzar a casa, portàvem una plàtan a la bossa del mig del mallot aquest cop, per no portar armilla, la manxa a la butxaca esquerra, a la bossa de la dreta, la bateria, el cable, i l'endoll del mòbil, tot dins d'una bossa petita de congelats, menjàvem a Blanes dos panets de Viena. 


Sota la pluja abans d'arribar a Blanes, mentre i més encara després, fins a dubtar a la biblioteca de si fer una aturada per esperar al pas d'aquesta, fet que vàrem descartar, i per tant vàrem rodar sota ella mentre va durar, i va ser una estona llarga, també agraïda, molt. 


Mentre ens dirigíem cap a la capital del Baix Montseny vàrem coincidir amb una colònia d'amigues fent un festival, OMG.


Un cop a SC una aturada per dinar d'hora a tocar de l'una del migdia, pa amb tomàquet, pernil salat, dos gelats, una cola i mitja més, aigua, a aquest punt ja portàvem un bidó consumit d'aigua del bidó de més de 500 ml. dels quatre que consumiríem durant tota la jornada. Una dormida de la Reina de minuts, mentre carregàvem els mòbils directes a l'endoll de casa, i un inici direcció a Santa Maria de Palautordera per fer camí cap a Sant Pere de Vilamajor, seguint la proposta de la Betty, deixant per a la propera ocasió passar per Santa Fe i Sant Marçal. No va ser exactament així, no va ser exactament així, vàrem passar per Sant Marçal, clar que yes!


A aquest punt perseguint arribar a Cànoves a on una ruta equívoca ens portava direcció a Sant Elies, no hi volíem pas anar nosaltres a Sant Elies, però per dues vegades vàrem escalar, i escalar, i escalar sense aconseguir saber quin era el camí per aconseguir-ho a la cruïlla de Quatre Camins. Quan dic oer dues vegades és perquè en un primer intent pujaríem fins a dir prou, per tornar per on havíem pujat minuts abans, i uns minuts després decidíem refer el camí de pujada, per finalment desistir i baixar un altre cop fins a Sant Pere de Vilamajor.


Anàvem curts d'aigua per una previsió optimista, i al segon intent una calor sofocant, i unes reserves d'aigua a mínims clar indicador d'haver de deixar aquesta ruta per a una millor ocasió. 


Al carrer de La Font ens va portar aigua, un bidó consumit a la mateixa font. Després directes a Granollers, passant ara sí per Canoves, i fent una breu aturada per menjar-nos mig plàtan, a aquest punt unes molèsties musculars que res tenen a veure amb la fatiga, que també, si no a una sensació de calor intensa durant les darreres tres hores de Sol va comportar d'una anada a Vallromanes densa, sense bones sensacions, però pujant com avions a totes les pendents, i patint sempre al pla i baixada, com sona, com sona.


Mig plàtan al punt Sud de la ruta, a on les zones planeres del Congost ens va indicar que aquest no era un dia per ser-hi, i que de poder triar escalar fins a Sant Marçal venint pel Corredor, pel Santuari i no per Blanes hauria sigut també una bona alternativa.

Pel pas per Vilanova motivat per aquesta sensació intensa de calor un bany de cap a sota de la font, observat fixament pel gos de fusta, el cap ben moll em va ajudar a refredar-me, si més no a baixar un xic l'escalfor. Des de Sant Pere de Vilamajor direcció a Sant Elies que ja no portava la gorra Spok, perquè porto una reixa sota casc que si fa molta calor no és compatible amb la gorra.

Una aturada a Vallromanes, a on un entrepà de tonyina i olives, una copa de nata i xocolata, un Colaget, unes galetes amb Nocilla, dues coles, molta aigua, i un cafè cafeinat van ser una font d'energia per a refer-nos de la darrera etapa de Sant Celoni a Vallromanes d'una duració de quasi cinc hores, OMG.

Passada una breu estona, aquest cop sense fer un descans com el de Sant Celoni, reiniciàvem la ruta direcció a SV. Com durant tota la jornada escalant com avions, i fins i tot baixant bé fins a Premià, per anar patint a les zones més planeres, ara però sense Sol però amb una sensació curiosa, no de molta calor però sí rodant xops d'equipament, mitjons, calçat, culot, mallot, i guants, molls. Una arribada a casa ràpida per ser un final amb pujada a on la fatiga no hi era present, que bé, que bé, que bé.

Als darrers cinc quilòmetres consumint un bidó sencer de més de 500 ml. i un cop a casa, la xindria i el meló els protagonistes. Per sota dels 25ºC ara sense Sol a tocar de casa passades les onze de la nit, una temperatura germana als 24ºC a les sis de la matinada a la Riera de Llavaneres, he de pensar que rondant els 30ºC durant el dia. Una ruta exigent per aquesta calor, no diré intensa, sí pesada, que ha comportat que ahir diumenge passés a a ser jornada de descans, i avui, aquesta matinada tornés a ser de descans de bike.

Sense incidències, fora d'haver de fer un canvi de ferodes davanter a l'Inbred direcció a Sant Pere, i unes cadenes que podria ser que per un desgast important no superin les dues sortides sense fer massa soroll, veurem, veurem que diu el mesurador de l'estirament d'aquestes. Amb eines, amb llums Cateye-Powerled en marxa de matinada, i a les darreres dues hores de ruta. El BB de l'Inbred torna a donar guerra, he de fer el canvi, he de fer el canvi. 

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’agost 23, 2015

La clau


De la porta de l 'aventura d'ahir.


MTB, MTB, MTB.

divendres, d’agost 21, 2015

Preparant-les


I tant, i tant, els pneumàtics ja són a casa. Millor dit el gruix dels recanvis ja han arribat.


Els Maxxis Ikon tant en 26" com en 29". 


2.35 davanter per l'Inbred, 2.2 posterior per la 29".


Mateixes característiques de composició per les dues bikes.


Les cales Shimano les 51 per a MTB, ja són també aquí, i per tant les Shimano M230 tornaran a estar actives. 

Les cadenes HG40 també, he de valorar si passen a les trinxeres directament o esperen pacientment el seu torn. 

Els que ja són al seu lloc i demà ja començaran a volar són els mitjons Mavic Race, una bona decisió, i molt pràctica. 

Ara cal esperar l'arribada del líquid segellant Notubes, i els ferodes Formula R1 sinteritzats. 

Esperant a poder fer la comanda de la bateria XL pel Sigma Powerled. 


A nivell informatiu. 


MTB, MTB, MTB.