Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

diumenge, de maig 01, 2016

Per demà :-)

Miraré de fer una crònica del Vol d'avui.


MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’abril 30, 2016

Reflexió breu

Si tornés a geared, seria una de les meves dues 26" doble suspensió, ara podria proposar un 1x11 electrònic. Aniria amb Ikon de Maxxis 2.35, amb potència de 115 mm. a 6° negatius, manillar de titani de no sé quina amplada, ni graus, tija Thomson Masterpiece, i seient Speedneedle, rodes DT180 CL, NoTubes Crest. Frens Formula R1 , i discs de 160 mm. de la mateixa marca CL, pedals Shimano XTR, o els Ritchey WCS dels vells, en tercer terme a estudiar uns Crank Brothers Egg Beater 11, per què no? 

Unes Tune Black Food estarien bé fent equip amb els pedals esmentats. La cinta de manillar Brooks, i tant, direcció CK, el porta bidó King Cage, i forquilla una de  les que tinc de l'etapa 26" FS, de 100 mm. sempre. 

MTB, MTB, MTB. 

El pes de la més densa, 10,3 Kg, el de la menys pesada 9,7 Kg, OMG. 

Ara per ara però no serà, no serà. És una reflexió perquè estic veient les 29" FS que no fan falta perquè les 29" HT són com FS :-)


La imatge té un sentit, té un sentit dins d'aquesta proposta, oh yeaaaaaaah! 

divendres, d’abril 29, 2016

Més colors



MTB, MTB, MTB. 

Sense ignició, sense un sol indicador d'una possible ignició :-)

dijous, d’abril 28, 2016

CXSS

Com m'agrada.


http://www.bikerumor.com/2016/04/28/bfs-2016-veloheld-gives-peek-singlespeed-cross-alleyx-updated-urban-lane/

MTB, MTB, MTB.


Preocupat per ser un altre cop aturat pel què fa a Vols. 

WCS


http://www.bikerumor.com/2016/04/27/updated-ritchey-wcs-trail-xc-mountain-pedals-avaiable/#more-128331

Que interessant, augmenta considerablement el pes d'aquestes petites joies, també la fiabilitat, espero. 

El model anterior, la versió anterior era un germà gran de la família Exustar. Per construcció vull dir, per res més. 

MTB, MTB, MTB.

700

700 motius per gaudir d'aquest article, a on 27,5" o 29" les especificacions tècniques són germanes de les darreres 26". 


Inclús el pes, per sobre sempre dels 9 Kg. segueix la línia de les 26" de doble suspensió més radicals de XC. 

MTB, MTB, MTB. 

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/article/nino-schurters-bike-scott-spark-700-rc-pro-2016-46917/

dimecres, d’abril 27, 2016

Dimecres

I segueixo dins del tram del color sense Vols.


MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’abril 26, 2016

Afegir-hi color

El què estic mirant de fer. 


Perseverar, perseverar, i perseverar.


MTB, MTB, MTB.


Ja hi haurà moments pels Vols. 

diumenge, d’abril 24, 2016

Extrems

Perquè fa dues setmanes va començar un breu tram a on el què esmentava per entendre l'aturada dels Vols era una falta d'ignició.

La sensació fent el Tintorer Curt o Milans és que les pujades eren pesades, i baixant pel Tintorer Llarg siguent un tram d'allò més divertit de fet jo hi passava amb un to de passivitat, fets aquests que m'indicaven que quelcom no rodava bé. 

El pensament per l'experiència del 2014, de l'agost, com d'aquest gener i part del març 2016 era la preocupació de recaure a les profunditats dels pitjors refredats. Per tant, la setmana passada va ser una aturada total de les sortides. 

Què fa que després de mesos de preparació,  intermitentment decideixi arriscar l'objectiu de les properes 24 hores SOLO té moltes versions possibles com a contesta, la que em pesa més és la de cuidar-me, com sona. Vull dir, dels dos darrers Vols de fa ara una setmana, sembla ara una eternitat la que he estat aturat, el primer va ser un Drac clàssic, i a on res caminava malanent, cert, la preocupació és que tampoc puc dir que caminés bé, i ara encara estic a temps de mirar de canviar-ho, un dia després de fer el Drac vaig decidir un cop a la riera de Llavaneres fer camí cap a Mataró, és a dir fer planer, planer i més planer, no recordo massa bé com van anar les sensacions, bones, bones segur que no perquè després d'aquesta darrera sortida vaig aturar-me sis dies a tres setmanes de decidir si participar o no a les 24 hores. 

Però si ha de ser, vull dir participar a les 24 hores en cap cas puc fer-ho amb les sensacions que tenia, les mateixes que a les dues aventures al Montseny, a on a la primera a 32 quilòmetres de casa no veia com arribaria, i a la darrera a 2 quilòmetres de casa pensava el mateix i de fet vaig tardar més d'un quart d'hora per cada un d'aquests dos quilòmetres darrers. 

No és que no pugués anar amb més ritme, ni que em fes mal res, senzillament no en tenia ganes, el què jo en dic darrerament sense ignició

MTB, MTB, MTB.


Esperava seguir amb la crònica de la sortida d'ahir, ja no serà però fins demà. 

Des de casa

 El moment és dolç, molt dolç.


MTB, MTB, MTB. 


Eren les prèvies a un Vol breu però determinant, si consolido més sortides aquesta propera setmana. 

dissabte, d’abril 23, 2016

Més color

I una insinuació, lleugera però insinuació d'una propera ignició. 


MTB, MTB, MTB.

Demà tinc Vol al Montnegre, clar que yes!

Melvin

D'inici, cinc anys concretament els que m'ha costat acceptar aquesta proposta.


https://paulcomp.com/shop/components/melvin-chain-tensioner/

Ara passats aquests l'adoro :-)

MTB, MTB, MTB. 

divendres, d’abril 22, 2016

The Best

Ho reflexionava mentre el rodar queda ara per ara lluny.


No hi ha un motiu concret que proposi l'aturada.


Aquests mallots, la proposta de color de ser, seran els que vindran.

MTB, MTB, MTB. 


De mentre, compartint la dolçor :-)

dijous, d’abril 21, 2016

Sense novetats :-)


Sense ignició pels Vols cal reflexionar bé el proper pas.


Per mirar de recuperar-la, la ignició vull dir per tornar motivat als Vols, cercant bons instants.


MTB, MTB, MTB. 


Ja no tornaran crec els Vols fins a la propera setmana, crec.

Tornen les pensades de bike nova, espero que no es quedin, espero. 

dimecres, d’abril 20, 2016

Un altre cop

Sense ignició.

El Drac descansa, serà que torna a tocar. 


Planeja sobre el Mirador un altre cop el silenci, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

HB.211

Novetats per a mi?


http://m.pinkbike.com/news/hope-hb211-enduro-bike-sea-otter-2016.html?pbref=p

MTB, MTB, MTB.

http://www.hopetech.com/history/the-2000s/

dimarts, d’abril 19, 2016

Skeptic



http://dirtragmag.com/domahidy-designs-is-now-viral-bikes/

No ho sé, no ho sé.

MTB, MTB, MTB.

http://viral.bike/bikes/skeptic/

dilluns, d’abril 18, 2016

Dolç

Descans.


MTB, MTB, MTB. 

Després de Montserrat

Calonge, a Montserrat serà en una altra edició, Calonge, la ruta per si mateixa segurament no va ser de les millors, millor dit lluny de les millors rutes Trinxes, ara bé dit això la resta va ser sempre una aventura farcida de bons tons a les curtes distàncies.

A vegades una proposta aparentment de menys nivell va lligada a escenaris de molta qualitat, que no implica ni pau ni clamors unànims a aquesta pau, però sí farcida a efectes pràctics a moments que si els cuidem poden aportar horitzons perquè no també de bons tons, i no únicament com ara a on aquests bons tons ho són amb les distàncies curtes i prou, que ja és molt, que ja és molt, sense ser segurament suficient.

Una composició estrident, sí, a on pedalar per motius tan diferents passa a ser una via, i no l'objectiu, aquest fet implica de passar bones estones, i tant, també d'estones a on les incerteses planen sobre els nostres caps, ja ho deien els gals, únicament tenim por que el cel ens caigui al de munt, doncs això

Venen bons monents, quasi ho dic convençut, si no cerques draceres :-)


Un Vol que començava a les sis del matí, per inciar ruta amb la VW a les set direcció a Sant Feliu de Guixols a on recolliria a l'Oriol, després però de fer el cafè de rigor de primera hora a casa.

Tres entrepans de pa de cereals amb tomàquet, formatge i gall d'indi, un plàtan, i plàtan deshidratat la dieta durant la ruta. Per beure, aigua, 750 ml.

Un dels entrepans, el més gran va caure abans de sortir a pedalar des de Calonge, els altres dos a mitja ruta. 

El grup en aquesta ocasió era l'ideal, pausat, tranquil, i amb moltes ganes de compartir ruta, i això, aquest fer va marcar sempre el to de la sortida, minimitzant els primers 25 Km de sortida singulars, si parlem de MTB. 


El ritme sempre, sempre, sempre deixant les presses per a una altra ocasió, fins i tot els problemes mecànics propis d'una ruta amb tants bikers ens van respectar.

Tres incidències, dues caigudes durant la sortida, el mateix biker, un cop baixant, un cop pujant. La primera de totes però l'accident d'en Manel que va fer que fos el gran absent, com esmentava una bike li va caure del cel i li va obrir el cap, OMG. Desitjar des d'aquí que tingui una ràpida recuperació. 


Dos trams ben diferenciats de la ruta, l'anada per l'interior, que va ser satisfactoria pel fet de poder parlar, riure i en definitiva anar sumant quilòmetres, i la tornada a on els corriols i les bones vistes en van ser les grans protagonistes.


Bones bikes, bons bikers, un dia perfecte per pedalar, un Sol intens, i un vent fresquet i lleuger que ajudava a pedalar ara sí ara també. 

Les dues caigudes del mateix biker no van ser un inconvenient per fortuna durant la ruta, també espero que no tinguin més conseqüències, tot i que l'espatlla esquerra crec recordar li molestava força. 

L'Inbred amb un funcionament impecable, de fet el grup farcit de Treks va presentar unes bones credencials pel què fa a bikes. Els quadres de carboni d'aquesta marca són una referència a casa. La Legor, sorprenent, un projecte marcat pel color, amb dos protagonistes, el President Trinxa i el propietari de la joia HM. Hi havia més bikes, sí, totes en la linia ideal per a gaudir d'una sortida de bikes, no diré de BTT. De fet la ruta no exigia de portar específicament una MTB, cert, cert. 


Un cop a Palamós, un bon dinar a la Platja Gran, riures, riures, i més riures amb una sobre taula llarga per temes que generen força neguit, miraré en el futur per la meva part de gestionar aquests moments amb més encert. Cal treure ferro a les realitats, i mirar de gaudir-ne, de poder ser, de poder ser.

Una tornada després de dinar molt pausada fins a Calonge, per després enfilar cap a Sant Feliu a deixar l'Oriol, compartir un cafè amb llet i d'aquí cap a SV. 

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’abril 17, 2016

No bateries :-)



http://supernova-lights.com/en/supernova-e3-pro-2

MTB, MTB, MTB. 

Rodó

I tant, i tant.


MTB, MTB, MTB. 

dissabte, d’abril 16, 2016

divendres, d’abril 15, 2016

SELECT



M'ha declinat a favor la badana, una 3D, no sé massa bé què he fet amb la talla, però aquesta proposta indiferentment de la talla havia de venir cap a casa.


Segurament no rodarà mai, sí tres pirates derivats de l'experiència d'aquesta primera proposta. 


Els culots 3/4 a tota la tardor, per finals d'hivern, i inici de la primavera, donen un rendiment a casa de primera fila. 


De fet pesen tant pel què fa a ús, com els d'estiu i hivern. 


MTB, MTB, MTB. 


El pes, el pes. 

Seguiré cercant dos culots 3/4 més versió  W, i tres per a mi, tots cinc han de ser el relleu d'uns equipaments que portem ara força deteriorats. Els Power de Gore Bike Wear tenen molts números per ser els propers a venir, els Pearl Izumi Elite també. 

dijous, d’abril 14, 2016

Manteniment

El què hauria de fer a l'Inbred al migdia per després sortir a rodar :-)

Ferodes del davant i del darrera. 

Neteja transmissió, tensió de cadena.

Repàs cinta manillar.

Neteja general de la bike, perquè fa setmanes que guarda pols i fang de les darreres aventures.

Ara mentre faig una breu pausa acompanyat d'un bon cafè, vaig pensant en la ruta del migdia, Drac?

També vaig cercant el meus nous cascs, les ulleres noves, els culots pirates que han de ser el recanvi dels dos Assos amb els que ja fa anys que rodem junts.

MTB, MTB. MTB. 

Un cop fets els manteniments, he pujat un instant al Mirador i he decidit que aquesta setmana mínim seria un altre cop de dos dies de descans, crec, perquè ja anava a sortir, anava totalment equipat, fins i tot el bidó d'aigua ja era al King Cage, i he decidit que avui al migdia no hi hauria Vol, com? com sona, com sona, he pensat que podria ser al vespre, ja hi sóc, i tampoc hi ha la més mínima ignició en aquesta direcció, un mot defineix el pensament, cansat


Els dos darrers Vols han pesat molt, no sé per on, però avui els peus estaran a terra, clar que yes

dimecres, d’abril 13, 2016

Giro Ionos

Per a les properes aventures de 24 hores tornarem a doble casc.


El primer per la nit, ha sigut el segon a arribar, i serà el segon a debutar per aquest motiu, li tocarà treballar de nit.


No són molt lleugers, sí lleugers. 


El to el d'aquest els grisos i blancs els nostres, els negres no, però de ser serà a la foscor de la nit que el negre volarà. 


Molt content de l'arribada de Giro un altre cop a casa, tot i que mentre guardava els Ionos vaig estar mirant el Cratoni Terron de la Reina i és un casc d'un nivell elevadíssim, mare meva.


Ara serà qüestió de fer venir els Giro per a mi, el què no sé és si fer-ho coincidir ja per debutar a la propera cursa de 24 hores, o ara per ara seguir amb El Terron.


Amb les ulleres em passa el mateix, veurem, veurem, tinc una idea sobre aquest punt. Ja us l'exposaré coincidint amb la presentació de l'arribada dels meus nous cascs. 


MTB, MTB, MTB. 

D'aconseguir millorar la forma, en tots els aspectes, resistència, potència, també afinar una mica el meu pes, no notablement, si no uns punts i prou, la propera cita de 24 hores serà per a mi nova de base, pel fet de disposar d'assistència, com? sí, sí, com sona, com sona. 

dimarts, d’abril 12, 2016

Aventura al Baix Montseny

Ja fa uns mesos que els Vols per la zona del Baix Montseny es va repetint ara sí ara també, el fet és que d'una manera o d'una altra la ruta Garolera va siguent de la zona que esmento la més repetida amb diferència.

Diumenge va ser una jornada express, ho dic perquè a les quatre de la tarda havia de ser a casa un altre cop, i per aquest motiu havia de matinar una mica més per ser també a les vuit del matí a Sant Celoni, i poder així iniciar la ruta amb l'Home del Montseny. 

Sonaven tres quarts de cinc de la matinada mentre preparava la cafetera, aquesta estava fent-se a foc lent, puc tenir presses, sí, no per fer el cafè.

D'aquí per un festival de pizza la nit anterior, i una cervesa que guardàvem per a l'ocasió de la senyoreta Visterini :-) les sensacions de panxeta no eren les millors, en cap cas, en cap cas. Sempre quan no tinc bones sensacions espero, espero, i espero, i no sé el què, que passin, que passin, en aquesta ocasió sí que va donar pas aquest malestar a una millor estona que va durar unes deu hores perquè a tocar de dues pel final aquest mal de panxa va tornar a ser present, aquest cop però lleuger.

A una de les darreres edicions de 24 hores de Finale, no recordo si 2014 o 2015 l'espera a tenir bones sensacions de panxeta a dalt de la bike va durar divuit hores, a partir d'aquí vaig tenir la sensació de volar, però passades aquestes divuit hores, no abans.


Equipament curiós, d'entrada com sempre equipat com faig els Dracs d'hivern, mitjons, mallot Windstopper Soft Shell, i guants llargs aquest darrers per a les properes tres hores, tots tres Alp-X de Gore, els guants curts, també d'aquest model de Gore, tèrmica sintètica d'estiu de la mateixa casa sense mànigues, però aquest cop fent equip amb els manegots Pear Izumi a sota del mallot. Aquesta és la novetat, tèrmica d'estiu, i manegots a sota del mallot Alp-X Windstopper Soft Shell, la segona proposta novedosa per a mi va ser el calçat, el Giro Privateer R, amb el famós 43, no 43,5 de les velles Privateer, ni el 44 de les noves Privateer HV, i tampoc les lògiques Lake MX140 d'hivern. Culot Mavic Echappée, protector de cara, gorra Spok, casc encara el Cratoni Terron, i finalment les ulleres Oakley M-Frame. 

En tot cas mentre escoltava com sonaven tres quarts de les sis del matí enfilava cap a Llavaneres per fer el cap del Drac de cada dia, una temperatura de 9ºC al pas per la riera de Llavaneres a un minut de les sis. 


El ritme dolç perquè la jornada seria llarga, mai massa, ara entre les Fades de la Foscor, la nit no em deixava veure res més que pensar si passaria fred baixant des de la carena a baix a Vallgorguina passant de costat pel torrent, amb aquest calçat arriscat a totes totes, amb una tèrmica justa, molt, ajudada únicament pels manegots, no em deixava rodar tranquil, 9ºC no són un problema en si mateix, sí rodar durant dues hores ben tocades amb un equipament més proper a temperatures dels 15ºC per una zona com la de Vallgorguina, la sorpresa va ser notable perquè no va ser a la capital del fred a on vaig coincidir amb les sensacions que volia evitar, si no un cop vaig ser a Olzinelles gaudint de la Poció Màgica de les Falgueres que em va deixar de la mà per caure dins del dolor clàssic a les mans, no als peus per sort. La pujada des de Vallgorguina direcció Olzinelles, com la baixada per aquest mini paradís dels somnis secrets, així com el pas per Olzinelles fins a Sant Celoni, memorable, encara ara em quedo aturat amb la imatge, la recordo, sí, la recordo com si hi fos ara

Ara a dimecres de matinada mentre rellegeixo aquesta intervenció recordo breument imatges d'aquest darrer hivern passant per aquest tram d'Olzinelles a on per l'efecte de la glaçada, la nit, i els llums de la bike, el pas era com un estret túnel a on les parets d'aquests fossin plenes de brillants, OMG. A aquest Vol portava eines, càmera de recanvi de 26", bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, i les esmentades, les llums sempre en marxa fins a Sant Celoni. Puc parlar del mar, lluny, protegit, sí, per un llençol de núvols, no puc però compartir el seu estat d'ànim, jo crec però que era una matinada per estar en calma, molta calma. 

A Sant Celoni a les vuit en punt del matí l'Home del Montseny em va proposar un bon cafè amb llet i galetes :-), mtb, mtb, mtbAquestes em van ajudar a refer-me del tot, perquè a partir d'aquí i ja fins a casa a dos quarts de cinc de la tarda, no vaig repetir aquestes sensacions tan divertides de fredor intensa a les mans. 

Directes més o menys fins a Arbúcies, esmorzar a Can Sitra obligat per coincidir amb dos monstres del MTB amb qui fa ja quaranta anys que coincideixo pedalant, OMG. Gran esmorzar, per la companyia, Homes del Montseny, omg, omg, omg, pel lloc, pel què ja portava de ruta, pel que ja havíem fet, pel què anàvem a fer, i pel tram darrer que hauria de fer de tornada cap a SV que hauria de fer per ser a l'hora a casa.

Truita d'escarxofes, vi negre fred amb gassosa, i dos cafes llargs tot entre converses interessants, el festival de l'esmorzar. 

La pujada a Santa Fe, molt exigent, mai massa, cert, però molt exigent, el 42x23 em passa factura, sí, la baixada ràpida, abans però deixar-nos coincidir amb petites clapes de neu, clar que yes, la temperatura càlida ens va respectar fins al quilòmetre disset, per després passa a ser més càlida encara, ideal per arribar amb bones sensacions a Sant Celoni. Un cop a casa visita de rigor, breu pel meu compromís de la tarda amb la cultura, i després de beure mitja cervesa ben freda, seguir ruta cap a casa.


A aquest punt a la barrera dels 100 Km i la dels 3.000 m. positius he d'utilitzar la segona bateria per l'Iphone, estic al 50%, no aguantaria fins a casa, porto el carregador a la cremallera del mig entre les dues úniques bosses del darrera a on a una hi porto crec recordar que un segon protector de cara, els guants llargs que vaig portar fins Arbúcies, a la segona bossa hi portava els dos plàtans minúsculs, i el mòbil en inici, perquè ara per carregar-lo, vaig fer sortir el cable de la cremallera del mig i anava a la bossa de l'esquerra amb els guants, el protector de cara, i el mòbil carregant-se. Abans d'arribar a Collsacreu ja estava al 100%, no va ser una càrrega ràpida, sí una anada a Collsacreu força lenta :-)

Decidit a tornar per Ozinelles però sense passar per Vallgorguina sí fent ruta direcció al Santuari del Montnegre, per girar direcció a Collsacreu, una ruta, un tram aquest exigent. Una raresa, la gossa que cada cop mira de mossegar-me, ara és mare, i en coincidir els quatre, dues boles blanques petites peludes, la mare, i jo ara resulta que som amics, com és la vida, com són les circumstàncies, de perseguir-me al pas a l'hivern dins de la negra nit, atemorit sempre per l'agressivitat d'aquesta preciosa però geniuda gossa, a aquesta proposta d'amistat, OMG.

Un cop a Collsacreu directament a Arenys de Mar pas, i seguidament fins a Caldetes, a aquest punt un cop pujant per la riera direcció Milans, a l'alçada de la Colonia Andersen vaig decidir posar peu, és un dir, vaig descansar dos minuts a un dels dos bancs que hi ha a aquest punt, vaig esgotar fins la darrera gota d'aigua del bidó de 750 ml. ara Moots, entre Olzinelles i Collsacreu ja m'havia menjat els dos esquifidets plàtans que portava, quina gana, quina gana. Aquest darrer tram que cada dia faig amb vint minuts, ara vaig tardar quasi el doble, uns quaranta minuts. La imatge de sota és d'aquest instant, reia perquè em deixava aturat que he de fer el doble de distància, el doble de desnivell, amb certa normalitat, i jo ja estava patint a la meitat, i a minuts de ser a casa. 


Em va costar fer aquests dos darrers quilòmetres, que xafadet que anava, no sense un somriure però, del 125 al 127 és va fer llarg, fet que m'indica que he de fer un esforç de millora aquestes darreres sis setmanes que em queden, i si no el faig aquest esforç tindré un any sencer per seguir-me preparant, ja m'he saltat els USA, també els Kiwis, ja no vindrà d'aquí :-) 

Però miraré que en aquesta ocasió no sigui així, miraré, que no garanteix res de res, sí que ajuda a fer, fer i fer, oi que sí?

Ara animat, mentre escric aquesta breu crònica del Vol de diumenge, el Vol de dimarts, després del descans de rigor de dilluns, ja ha sigut, un bon Vol a 21ºC, com sona, com sona.

MTB, MTB, MTB.

Esperant a dissabte a on Sant Antoni de Calonge serà la nova ruta amb els Trinxes, espero que tot rodi per poder-hi ser, també creia que aniria a la ruta de Montserrat, no passa res, ho miraré, de poder-hi ser vull dir, serà i si no, en una altra ocasió, el fet és que ric molt amb els Trinxes, és bo riure, és bo riure. Perquè ja ric ara pel fet que la ruta serà singular, seguirem segur un track que no haurà revisat del tot ningú :-) però i el Festival del dinar, però i el Festival del dinar? ho deixo aquí, que si finalment no hi puc anar aleshores la sensació no serà de Festival :-)

Ja fa mesos que rodo sol, veurem quan temps més durarà aquest mode SOLO. Treballant de valent perquè tornin els Vols a duo. Com m'agradaria repetir les voltes eternes properes als 200 Km. cercant metres al vespre després de tota una jornada a dalt de la bike. 

Avui tenia ganes de fer una crònica de les de fa uns anys, no hi arriba als nivells d'aquelles, cert, tampoc és important, oi que no?

Avui estic tan inspirat que he deixat obertes quasi totes les portes que fins avui han estat tancades per perseverança meva amb pany i forrellat, oh yeaaaah!