Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

dimarts, setembre 16, 2014

EMOCIÓ :-)

És un bon pas, el de passar de la tensió a l'emoció, a casa les dues van agafades de la mà, sí, però aquesta setmana, i ahir ja va ser la característica principal, l'emoció marca la propera aventura de la June, és a dir de casa. La tensió el gruix d'aquesta gràcies a Déu avui per avui és lluny del pati de casa, clar que yes.

Aquesta matinada mirava a través de la finestra, i de la llum de la façana de casa, mirava la June, ara reparada, eren encara no les 6 del matí, després he posat els aillants tèrmics dels vidres per seguidament posar en marxa la Waeco, tot funciona, la VW torna a brillar, renoi, del primer impacte ja fa tres anys, després assegurances, i pel fetn de ser entre assegurances, 36 mesos d'espera, renoi, renoi, renoi, per finalment aplicar el dret/remei català de sempre, assumir nosaltres la restauració, i el futur ja dirà si tornen o no aquests recursos, de fet mai tornen. També és veritat que no ens podíem permetre la reparació de la June, en cap cas, i per tant estàvem obligats a esperar.


Ara pensant en tota la logística dels dos propers esdeveniments, en tinc al cap d'altres però per prudència els he deixat de banda, mtb, mtb, mtb

Abans compartia amb temps les fites a fer, ara des de fa un parell d'anys més o menys que per a compartir les cites de MTB espero sempre a ser ja a dalt de la June per anar publicant cada tram detallat de l'aventura, això li dóna al Blog una component a les prèvies d'emoció, quina serà la fita? i també ens permet a nosaltres de compartir via el Blog, el Blog té una component molt romàntica, té Fades, cal cuidar-les, té cavallers, cal protegir-los, té Destructors de Murs que ens protegeixen a tots qui compartim el Blog, té Falgueres Màgiques que d'un temps cap aquí em permeten de recordar els llocs per on passo, únicament a mi, crec, crec. 

Els continguts del Blog, de The Great Escape MTB no són necessàriament planers, ni complexes, de fet moltes vegades rellegeixo les aportacions, les meves també, i aquestes darreres molts cops em costen d'interpretar, certament, aquesta aportació passats els dies en serà una d'elles, segur. Però les aportacions comparteixen aventures de MTB, i cal recordar, jo el primer, l'objectiu, compartir aventures, temes de MTB, en el sentit d'interpretar i si cal reinterpretar sempre la lectura en to MTB.

Ara gaudeixo més amb aquest format, en diferit, o fins i tot podria ser que jo ho visqui així, i no sigui aquest el temps, però té poca importància. 

El fet és que la June és a punt per fer el proper Vol, no la puc enfilar al tren com hem fet la Reina i jo aquest cap de setmana per anar a Llançà, podríem mirar un avió, tampoc, una Nau, si no és la Insígnia tampoc, i per tant per aquesta impossibilitat ens haurà de portar ella a nosaltres, Oh yeaaaaaaah!

A l'hora de dinar, restaré fent els preparatius, voldria fer un Vol, la June per això està a punt, però i ahir així ho vàrem decidir, dorm a casa aquests tres dies, i no es mourà per prudència, per respecte, de casa fins a començar el gran Vol, omg, omg, omg.

Sona l'una al campanar SV, haurem d'anar pensant en el dinar, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB. 

Vols en espera

Perquè després de Llançà resten ara per ara no diré aturats, sí en espera, crec que preventivament, crec. 


El què indica que no anem malament, però sense voler he de dir que tampoc perfectes per seguir a dalt del Drac. 

L'hora del Vol seria ara, a tocar de les sis del matí, molt abans del trenc d'alba, sí, però impera la prudència, i les imatges de les conseqüències de no ser prudents ara que les veig perquè a l'agost va venir i no la vaig veure. A diferència d'ara que la temo, el temor moderat està activat, Vols sí, però dins del marc de la prudència extrema, clar que yes!


Veurem, veurem, la imatge tot seguit és la de la June, OMG. 

Vaig a fer el segon cafè, fem un cafè?

Els tambors sonen a que la VW ens portarà a la propera aventura de MTB.

Sonen les 6 al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, setembre 15, 2014

Preparatius

La June ja torna a volar per la seva banda, no per on anem amb els nostres Dracs. És evident, ella marca un tram a part pel què fa a Vols, ja fa anys oi que sí? 

Els millors Vols sense cap mena de dubte, des que és a casa que ha marcat Vols de somni, a on no podrem dir mai que no ha sigut la protagonista absoluta, bé, nosaltres dos també, sense nosaltres ella resta aturada és cert, però el nostre respirar, el nostre bategar marca el perquè de tot plegat, certament, certament, i per aquest motiu la restauració del Palau del MTB rodant havia de ser portada a terme, dins dels nostres límits que són molts, hem perseguit la perfecció, dins de les nostres limitades possibilitats. 

Un sol objectiu, cap més, va venir fa anys pels Vols de Drac, ella, la June, ni nosaltres, cap en tenia idea dels Vols que tindria el privilegi de veure com a espectadora de primera fila, OMG. 


La June, la June, sense ella res seria com és ara, seria sí, sense ella seria tot, però seria diferent, marca de la casa d'Indianos vinguts a zones més planeres, més terrenals, a on una proposta va portar a la primera gran escena, i aquesta va indicar que aquesta de poder, de poder restarà sempre lligada a la Nau Insígnia, de poder ser cal evitar que marxi per vella que sigui, de ser-ho més, entre Dracs, cal respectar els seus somnis portats a la realitat per nosaltres dos, i perquè perdurin ha de ser propera a nosaltres, de poder ser, de poder ser. I de no poder ser un sol objectiu ha de primar, que hi sigui mentre l'horitzó no sigui això, l'horitzó.

El cafè d'aquesta tarda ha sigut, vaig a per un segon, fem un cafè?

Tinc dubtes, molts, el tram és ple d'aquests, però de ser perquè no fer que part d'aquests quedin encarats a la porta de sortida, per donar pas en sortir a els nous, els nous dubtes, sempre hi haurà dubtes, sempre comvivim entre ells, i és bo, com les dotze hores de Vol que protagonitzarà la June per portar-nos a terra d'enamorats, com sona, com sona, un Vol propi de la June, a on recordarem amb les aportacions del Blog que ella és la portadora, la que personifica l'essència, la que allarga un braç a la Nau Insígnia que està per arribar, i a on aquest Vol persegueix fer-la venir abans, certament, certament, oh yeaaaaaaah!

Tenim dues cites, la propera amb la June, ara restaurada, porta de la restauració de les seves històries, de les nostres, i a on les inicials en majúscules haurien de marcar el principi del que ja fa anys  ara va començar, un llibre que segur que estava escrit abans de començar nosaltres la nostra història, però que ella, la June va determinar que nosaltres en seríem protagonistes solitaris, ella i nosaltres dos, omg, omg, omg. La segona cita deixa la June guardant cada detall, cada expressió pròpia dels grans Vols que ha visualitzat, moltes escenes a on l'ansietat per gaudir d'un Vol ha vingut seguit d'aquest, i també dels somriures de recordar cada Vol, cada somriure lligat a imatges de Vols, dels Vols tocant el cel sense mourens ni un centímetre del terre, per prudència Vols prudents, silenciosos, com esmento molt prudents, repetitius per l'únic pensament de la persecució del Vol, entre Fades, entre cavallers, sense Destructor Independent res seria el què és ara, aleshores? sí, sí seria diferent

La June és a casa, restaurada, esperant els propers Vols, pacient, molt, pausada, sap que tot ve, que tot vindrà, i d'aquí a hores arrancarà el Vol, mtb, mtb, mtb.

El darrer Vol de l'any, aquest segon avui des del Mirador hem decidit que serà, de poder ser serà.

El proper Vol amb la June tindrà to èpic no de Vol purament, sí en memòria dels Vols viscuts fins ara, exposats al Blog, tots, no hem compartit centenars de cafès en silenci, oi que no? per aquest motiu també compartirem el proper gran Vol de la June a The Great Escape MTB, aquest cop diferent, com sempre, com sempre. 

MTB, MTB, MTB.  

diumenge, setembre 14, 2014

Llançà, trinxada sota el sol

A tocar de les deu del matí, i no fa molt que he obert els ulls. El primer, i també el segon cafè ja han sigut, i per tant és un indicador que tot roda.

La proposta de marxar un dia abans a l'Alt Empordà per participar a la sortida proposada pels Trinxes el dissabte, en el seu inici va venir condicionada pel fet de no disposar encara de la June, després passades les hores, després d'una jornada intensa del despatx, la realitat és que no volíem agafar la June, quedant aquesta com a una opció límit en cas de no disposar del temps per fer l'anada a Llançà en tren, i en cas de finalitzar el taller la reparació de la VW. 


De fet la June crec que ara per ara quan torni a casa quedarà per a les cites més llunyanes, les de després de la frontera del Nord, o no, o no. I per aquest motiu de ser, descansarà lluny de casa. 

Des del 2003 que no anàvem a Llançà en tren, i en aquella ocasió va ser per fer la Travessa dels Pirineus, vull dir que per a nosaltres té una component simbòlica de MTB important. Mai fem el què fem assolirem una fita més important pel què fa a bike. També és cert que van ser les meves primeres vacances, i les últimes, definint vacances com a període vacacional de tres setmanes. És a dir l'única vegada des que sóc al món laboral que he fet vacances d'estiu ha sigut dins de l'aventura de la Transpirenàica i segurament serà a la propera, a la propera Transpirenàica  que faré les segones vacances de la meva vida. 

A tocar de les sis de la tarda de divendres vàrem passar de mode laboral a mode oci, i el canvi de xip va ser immediat perquè minuts després estàvem anant direcció a l'estació. Ser a dalt del tren direcció a Llançà onze anys després amb les bikes equipats de carrer no de bike, amb únicament una bossa tipus sac a on a dins hi portàvem la muda de bike, un calçat de dutxa, i els estris mínims de l'higiene personal mostra de com sumant una muda més de bike és com serà la propera Transpirenàica, de ser, de ser, perquè he de donar gràcies d'aquest temps que ha transcorregut fins avui, d'aquests més de deu anys, a on crec poder afirmar que he portat a terme un canvi d'àbits, i per tant per aconseguir-ho com deia el pare al cel sigui, un canvi obligat de vida. 

Lluny queden les divisions industrials, les iniciatives de quantitats indecents d'euros, un dia en parlarem, Xavi ara per ara com comentàvem a la sortida per Manresa no hi he entrat mai més a una nau industrial, i esmento aquest escenari, un dels molts que he deixat per mai més, de poder ser, tot i que la vida dóna moltes voltes i també podria ser que ara passats els anys tornar-hi fos una idea vestida erroneament de bona pensada per a tots, oh yeaaaaaaah!

Però en tot cas, mirant enrere un :-) marca el meu pensament, que bé, que bé, que bé.


Una arribada pausada a Llançà, molt pausada, passem per moltes estacions, el tren fins a Massanet digne, el tren fins a Llançà del futur fet present. Una aturada a Flaçà a on molta, molta gent hi va baixar, i que ara per diferents motius és motiu de la meva atenció. Un cop a Llançà directes a l'hotel, a cinc minuts de l'estació,  a cinc minuts del port, dins del nucli històric de Llançà. Deixem les bikes, els dos petits sacs, i ens canviem el calçat, el de bike pel de dutxa, res més, i ens dirigim directes a sopar. Portem per abrigar les Lites. 


Sopem a la plaça, amb les vistes a una època adormida, la del culte sense raonament. Després un descans puntual a un lloc per no pensar-hi gaire, i a on un cop passades les hores, el trenc d'alba esborra tot vestigi de la seva existència, quasi sense esmentar, perquè quasi no existeix.


Entrem ja dins del port de Llança, a on coincidim amb l'Oriol, un biker que ve fatigat de la conducció portada a terme per arribar a Llança, després ens separem, ell s'ha d'equipar, i nosaltres cercar un entrepà que compartirem per a la ruta, portem dos plàtans, no les llaminadures que s'han quedat oblidades als dos sacs dins del cotxe de l'Oriol, ho fem, aconseguir l'entrepà,  i mentre hi som coincidim amb en Lluís, estiuejant a aquestes dates de la vila, fem un cafè els quatre, i passats uns minuts ara ja sí coincidim amb el gruix del grup Trinxe.


Van ben preparats pel què fa a la logística, molt, no diré sorpresa, si no com sempre, com sempre.

Anem equipats d'estiu, a 18°C a les vuit tocades, esperant unes màximes de 28°C. 


Agafem aigua, i comencem un camí de ronda després d'un breu tram per carretera direcció a Port de la Selva. 


Som un grup de dotze bikers, i per sobre de deu ja són molts, per concepte, per concepte.


Com a nombrós anem gaudint de les aturades pròpies d'aquest, punxada de la 27,5 del Tempo, ja ho diuen que aquesta mida de roda punxa més :-( ens aturem a diferents punts del camí de ronda, fins a enfilar direcció a la Selva de Mar. 


A aquest punt comença l'aventura de MTB, turons per conquerir, corriols per fer-ho, entre Cadaqués i Roses just al punt més alt a metres de creuar la carretera que uneix aquestes dues poblacions en Vicenç com a President dels Trinxes trinxa la cadena de la seva bike.


Seguim ruta direcció a Roses, d'aquí a Garriguella, omg, i un cop a aquesta població fem un petit tentempie a la coperativa-restaurant. 


El dinar memorable, repetiré el mot més lentament me-mo-ra-ble, ens va costar arribar a dinar, però crec que tots i cada un dels assistents vàrem gaudir d'allò més, discurs emotiu del President sortint, proposta temptadora d'en Sergi, efluvis intensos de reminicències d'accent etílic, i aquí s'escau dir allò de si no vols pols no vagis a l'era


Decidim reiniciar la ruta, hem d'escalar, sí, passant de costat per l'ermita de Sant Climent, nosaltres portem un to, tots portem un to festiu, divertit, respecte a l'horari del guia anem tres hores passats, no tenim idea de si podrem agafar l'últim tren de tornada a SV, però de ser necessari decidint una nit més a Llançà tot quedaria al seu lloc. 


Un cop a Llançà, recollim els nostres sacs del cotxe de l'Oriol, ells, els Trinxes van a fer un bon bany a la platja, nosaltres anem a fer un refresc al casc antic fent temps per agafar el darrer tren cap al niu.

Dit i fet, en un tret i no res som propers a Girona, hi ha estació a Celrà, interessant, no funcional ara per ara, però sí interessant. 


Baixem a Caldetes, ens treiem les Lites, feia fred al tren, la Reina ha fet el recorregut de la mà d'en Moltalvano en la seva versió original, preparant-se per les properes converses, omg, omg, omg.


Escalem per la riera de Caldetes, per Milans definint el cul del Drac, fins a finalment arribar a casa, són quarts d'onze de la nit, les Fades de la foscor protagonistes d'aquesta cloenda, que marca per la seva exigència el descans de la jornada d'avui. 


Ara preparant la propera, clar que yes!


Sona la porta, aquesta es mou pel batre de les ales, mostrant sense temors la propera gran aventura, gran aventura.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, setembre 13, 2014

Tindrem una bona crònica

D'un bon dia de MTB.

Ara en tren cap a casa, des de Llançà fins a Caldetes, he de dir que molt millor que haver-hi anat amb la June, OMG.


Hi ha dies per passar-ho bé, d'altres per passar-ho molt bé, quan en són dos de dies, i tots dos del segon grup, omg, omg, omg. 

MTB, MTB, MTB. 


Fet

Ja som a Llança, no sé els quilòmetres, sí que hem sortit a les 9 tocades i hem arribat ara. 


MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?


Mentre aniré pensant en la crònica. 

A minuts

De la propera aventura Trinxa, mtb, mtb, mtb


Esmorzats, al port ja hem coincidit amb l'Oriol, amb en Lluís, demanant ara els entrepans per la ruta. 

Bona entrada, bones espectatives, oh yeaaaaaaaah!


Trenc d'alba a l'Alt Empordà

Com sona, com sona. Els despertadors dels dos mòbils per a dos quarts de vuit, i a un quart ja estem desperts.


A aquesta hora encara podria veure com es retiren les Fades de la foscor a aquesta comarca provocadora de bells pensaments. 

MTB, MTB, MTB. 

Anem a esmorzar tot seguit, a les vuit, a les vuit, anem preparant l'instant del primer cafè de la jornada?

divendres, setembre 12, 2014

MTB, MTB, MTB.

Punt de partida per demà la 3ª de 60, la 57. 


Ara a menjar, sopar, per seguidament descansar, jo d'ahir encara estic fatigat.


Una anada llarga, el tren fatiga, la June es troba a faltar. 


Des de l'Alt Empordà dies de Single Speed, que bé poder escriure aquests mots.

Comença l'aventura

MTB, MTB, MTB.

La June descansa, nosaltres en certa 
manera també. 


A tocar de les sis de la tarda comença l'aventura de MTB. 

Les bikes fatigades d'ahir després de deixar molt enrere els 100 Km. avui, ara, uns minuts abans unes gotes d'oli i res més, són Single Speed, mtb, mtb, mtb.

Ara preparant el salt, del primer tren al segon, OMG.

A mínims

Avui jo no en diria la 3, pel fet que l'Alt Empordà serà sí però realment la fita és demà, no avui. 

Una ruta Trinxes sempre té una component interessant, demà per tant aventura de MTB. 

De mentre de donar-se aquesta possibilitat aniré fent aportacions des de cada lloc per on passi aquesta magnífica proposta. 

MTB, MTB, MTB. 


Tinc pendent la crònica d'ahir, i tant, i tant. 

dijous, setembre 11, 2014

2

Ja som a casa, OMG.


Quan descansi, i haurà de ser ja, proposaré crónica d'aquest primer Vol dins del grup de les sortides llargues, més de 11 hores a dalt de la bike, ja ho podem considerar una bona estona de bike. Si no vingués de 44 dies aturat no esmentaria la durada del Vol. 


Hem pedalat com uns lleons afamats, en el nostre cas no de gana, sí d'hores a dalt de la bike. 

MTB, MTB, MTB.

Pinta a 2


MTB, MTB, MTB.

Preparant-nos tots

Per les properes aventures, des de les 6 tocades que la voltem. 


Detalls, molts, pensaments, ahir a la nit les sensacions d'un retorn a l'estadi de l'agost motiu d'angoixa, aquest matí però torno al sender dels Vols, crec, crec.

La sensació de les darreres setmanes, la mateixa que ahir en veure la June, a on el pensament és, impossible que torni a Volar, OMG.


La June curant les seves ferides d'anys d'aventures, 2007-2009-2012, renoi, renoi, renoi. Mirarem de deixar-la en el seu punt de partida, vull dir a avui, amb les ferides quedant lluny, veurem, veurem. Laterals, sostre, part posterior, tractament per polir tots els desperfectes, llantes, òptica, era cert, la reparació de la Waeco va ser un primer pas, d'una llista llarga, que té el to del moment, el de l'arribada de la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, esperant atents, també inquiets, per veure quines seran les sensacions de donar-se el segon Vol. 

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

dimecres, setembre 10, 2014

60 el Nord

Si volem ser a la propera cita SOLO haurem, hauré perquè la Reina no s'ha aturat aquest agost, de sortir aquest nombre de vagades, de poder ser, i de donar-se totes les circumstàncies les portes del Nord estaran obertes per la propera aventura.

Avui, i després de la impossibilitat de dormir aquesta matinada el despertador ha sonat a tocar de les sis, per finalment enlairar el Vol a tocar de les set, en fer-ho hem coincidit amb el vell Rei, i per tant hem  compartit aventura.

Per aquesta coincidència el Drac no ha sigut, si més no en la seva totalitat, sí d'inici, sí de final.


D'inici perquè en pilot automàtic era quan dirigíem la sortida Reina i genet.


I de final perquè el vell Rei ens ha abandonat, fet que ha provocat finalitzar la ruta dirigint-nos reina i genet un altre cop en pilot automàtic directes a Milans.

He baixat a Llavaneres amb la Lite, i la resta de la ruta equipat 100% d'estiu, les Giro, el calçat he decidit que morirà a l'estiu del 2015 no aquest any, és a dir vindrà un nou calçat d'estiu, l'hivern del 2015. 


La bike avui durant els primers tres quilòmetres era un Drac amb una perxa llarguíssima per manillar, després perfecte.

Els pneumàtics pel terreny humit, no sec, amb una adherència molt bona. Els frens dosificables, molt.

He rodat des del primer minut amb els llums en marxa.

Les sensacions, primer, durant els primers vint minuts molt bones, després, els noranta minuts següents lleuger dolor a la caixa toràcica, lleuger sí, però dolor, per la manca de rodatge entenc, els darrers quaranta minuts bé, vull dir, sense dolor però també sense xispa, natural,  no passa res, normal després de setmanes aturat, ara a passar cinc jornades seguides a dalt de la bike, i sense presses, sense pauses també el ritme anirà en augment, millor dir les sensacions d'aquest, perqué en temps real poc milloro, que segur que sí, però ja no ho recordo.

A Finale ja vaig acusar aquesta sensació lleugera d'ofegar-me, creia que era motivat per la fatiga de la mateixa exigència de la cursa, que en part podria ser, però a diferentes voltes en coincidir amb la Reina el comentari va ser aquest, dolor en aspirar profundament. Avui la sensació, germana de la de Finale. De fet a dies de Finale el ritme a dalt de la bike no era en cap cas proper al rendiment presentat a l'hivern, en cap cas. 

Per tant, 60 dies sí, sempre que no repeteixi la petita caiguda de rendiment a les prèvies, i durant l'aventura de Finale 2014. Segurament el mot no seria caiguda, ni rendiment, però pel cas ja ens serveix, una sensació de no poder rodar a la zona del 75%, sí propera, i de fet fins la volta 30 tot va funcionar prou bé, ara cal aconseguir que abans del proper SOLO, a dies, el ritme, les sensacions siguin molt bones, i mentre, dins del SOLO millors encara.


Eines, totes, aigua, un quart de bidó de 500 ml. crec recordar que rodant propers als 24ºC a les set tocades del matí a la riera de Llavaneres.

Gran jornada avui, cert, també que és ara, i durant el dia que estic gaudint del retorn dels Vols de Drac, OMG, OMG, OMG.

Des del Mirador del Drac, esperant a què passarà a les properes hores, i demà festiu, aventura de MTB, tocarà aventura Montseny? dissabte Alt Empordà amb els amics Trinxes, de fet l'aventura anirà més lluny, molt més lluny, la June no estarà segurament a punt, i per tant implicarà ser entre Fades de l'Empordà la nit abans, oh yeaaaaaah!. Ja no dic res de diumenge, pel fet que tantes, i tan bones propostes omplen els dipòsits dels millors propòsits, mtb, mtb, mtb

De 60, la 1a.

De ser, de poder ser, i la tarda vespre serà el moment de compartir amb la crònica les sensacions d'aquest retorn dels Vols.


Haurem d'anar a dinar a aquestes prèvies a un cap de setmana que com l'agost és peruna gran  majoria un cap de setmana de quatre dies. Per a nosaltres no, però en compensació tindrem un gran premi, com ho és la tornada 48 hores després de la meva, de la June. Hi haurà canvis, marxa a descansar lluny de casa a, no diré un nou Mirador, sí a un lloc proper al concepte de les corones de granit, és a dir protegida, en aquest cas de les inclemències del temps.

MTB, MTB, MTB. 

VOL I



Fa una hora que les ales dels meu Drac fan ballar la porta del despatx, OMG.

Fins i tot podria dir que en aquests instants tan vestits d'emoció, regne la calma, mtb, mtb, mtb.

Esperant, i prou, la caiguda del segon cafè, Fades, Destructors, corones de granit, cavallers, falgueres màgiques, esperant-me, omg, omg, omg

Ritual, el què segueix un altre cop la matinada, ara, en aquesta ocasió quaranta dies després del darrer Vol torno al fil conductor que marca les passes del Vol I, fer-ho, seguir aquests sense adonar-me que estan siguent és un indicador positiu de la probable consolidació d'aquest, perquè com sempre que sigui ho marca la suma de tots aquests petits esdeveniments que fan una fila idèntica a la de la filera de novembre del 2013, sonen les set al campanar de SV, que bé, que bé, que bé.


Tenim primer Vol des del Mirador del Drac?

Crec que sí, crec que sí, des del Mirador del Drac, el mot és sensacional

MTB, MTB, MTB. 


Crec recordar

Que va ser la meva darrera sortida, no és important si va ser un dia després o un dia abans.

Vaig a tancar els ulls per donar oportunitat al Vol de demà de matinada, tens, emocionat per veure si a quarts de sis els ulls s'obren i seguidament el cos gestiona el què indiquen aquest, Vol de Drac al Drac després de quaranta dies de no fer-ne.


La imatge, la de la darrera sortida, OMG.

Des del Mirador del Drac, impacient, neguitós, també amb temor, sí, de verificar de donar-se l'oportunitat i ser a dalt del meu Drac, d'escalar per Santa Mònica i certificar la inexistència de la insufuciència respiratòria, he de pensar que sí, i de no ser, vull dir de mantenir-se, hauré de reposar més dies, fet que per a mi implicaria el tancament definitiu de la porta del Nord, no passaria res, hi haurà més oportunitats, les antípodes, els USA, però de poder demà inici dels Vols, i de voler Déu porta d'entrada a la recerca de la visió de les corones de granit, em consta que estan a punt per liurar les claus de les portes de sortida per a Fades i cavallers, però sempre sota l'atenta mirada del Destructor Independent, i a on aquest no hi serà si no hi fa presència el genet, miraré de ser-hi, oh yeaaaaah!

Ara descansar, són l'una tocada de la matinada, com ahir, com ahir, avui però a quatre hores del gran moment, impacient, molt impacient:-)

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, setembre 09, 2014

Ara a les portes


De marxar a dinar, el cavaller cerca la Fada, però la porta resta a on és, a la seva posició, de voler la podrem obrir, i de ser serà a trenc d'alba, no abans, crec. 


MTB, MTB, MTB. 


La Reina vola, el genet i el seu Drac descansen, des del Mirador del Drac, esperant, esperant, i esperant.

Entre bastides

Mirant de tenir-ho tot a punt per demà a la matinada. 

Avui ha sonat el despertador a tres quarts de sis, i seguidament el silenci, per tant el descans, aquest dos detalls  han marcat de ser el primer Vol aquest serà el dia 10 no el 9. 


El dia 2 d'aquest mateix mes publicava al Blog que les bones sensacions venien, no ho deia així exactament, ara a hores del què pot ser el primer Vol, sento com piquen a la porta aquestes bones sensacions, les dolentes fa uns dies que han marxat, i que no tornin, i que no tornin, OMG. 


Fem un cafè?