Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

dimecres, novembre 26, 2014

Boira

Crec que de ser serà el primer dia que el Vol reuneix aquestes condicions.


Segurament no és així, però tenir aquesta sensació ho fa encara més emocionant, mtb, mtb, mtb

Fa res sonaven les  cinc al campanar de SV, ara sonarà un quart de sis, i quan sonin els dos quarts de caminar tot en la. línia d'ara, aquesta aportació ja estarà publicada. Primer m'hauré d'equipar per aquest Vol, de tardor, com ahir però amb el pirata d'hivern, la resta quasi idèntic, les diferències ja les detallaré a la crònica del Vol, sona ara mateix un quart de sis al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 


Avui no hi ha cafè, hi ha mandarines i un Aquarius provocat el canvi per la pizza d'ahir a la nit, oh yeaaaaah!

Soben dos quarts al campanar de SV. 

dimarts, novembre 25, 2014

Sense pluja

Amb el cel totalment ennuvolat a sobre del meu cap, gris, gris, i gris. A 17°C a tres quarts de sis del matí a la riera de Llavaneres, això no és temperatura, és calidesa de matinada.


M'ha costat no canviar el recorregut avui, molt, mentre escalava cap a Santa Mònica volia dirigir-me cap al Montalt, fent primer els dos Tintorers, finalment però la prudència ha imposat la seva opinió. 

Està bé tenir ganes de fer corriols, molt, també està bé deixar-ho cada dia per un altre dia. Pel fet de mirar de no generar fatiga, també he de dir que a ritme suau la sobre càrrega és menor per a mi, i per tant com ara fa una setmana, allargar el darrer tram del Drac passant per Can Mora de Dalt no va ser d'entrada un inconvenient. Però oi que ja ho vaig fer, aleshores ja repetiré aventura en una altra ocasió, podria ser avui, o demà, sí, però miraré que això no sigui així, mtb, mtb, mtb


Quan ets entre corriols dins del Drac, tot o bé passa lentament, o bé va tot molt depressa, com? sí, sí, com sona, miro enrere penso en el Drac d'avui i ja queda un pas darrera meu, mentre hi era però semblava infinit, ara és un Drac fet. 

L'equipament no recordo com ha anat, això indica que ha funcionat molt bé. Finalment no he agafat els guants Waterproof, i no ha fet falta, no ha plogut. 


A mig camí de Santa Mònica el camí tallat, com preveia fa uns dies, hi he passat sí, perquè hi ha un estret pas per on passar-hi amb el meu Drac, mentre hi passi abans d'iniciar l'obra els operaris.  


Sense eines, amb manxa, avui ja sí he begut la meitat del bidó de 500 ml. d'aigua, amb llums sempre, Cateye-Powerled, aquest darrer a mínims, sense incidències, sense coincidències. 


Des del Mirador del Drac, avui xafat pel Drac, com sona, com sona, tot i que en ser a casa la sensació no era aquesta després una pesadesa ha anat venint, m'hauré de preparar un cafè si vull seguir el ritme de la jornada.


Ara que el Vol és a quarts de sis vaig molt d'hora per tot, avui fins i tot he anat a comprar el pa a tocar de dos quarts de vuit. No hi vaig des de fa mesos perquè el pa dels nous forners és molt oliós, i se'm repeteix sempre, avui però no he resistit esmorzar un clàssic panets de viena amb llet i cafè. M'he controlat, ara ja fa mesos que no hi suco galetes, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Cinc tocades

MTB, MTB, MTB.


Si plou com aniré equipat a 15°C a les cinc del matí?


Pirates d'estiu Assos, pantaló Waterproof Madison, tèrmica Merino Endura màniga curta, guants de tardor curts Alp-X, els Waterproof Endura per si de cas, Xenon de Gore d'inici, mitjons d'hivern Endura, calçat d'estiu Giro Privateer, sense protector de cara i coll, ulleres Limar photocromàtiques i casc Cratoni Terron.

Oh Yeaaaaaaah!


dilluns, novembre 24, 2014

La calma

Abans de la tempesta?


Avui la matinada lluny del Vol, el migdia però agafat de la mà del Vol.

Tranquil aquest, dolç, ple de bones sensacions de MTB, no pel tram, sí pel fet de rodar al migdia.

Els migs dies OMG

Equipats d'estiu, únicament per uns pirates de sortida de primavera podríem veure que no es primavera o estiu, avui sense manegots, amb la Lite a una de les les bosses del mallot, amb tèrmica d'estiu, sense eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums, apagats, amb aigua, sense beure, sense menjar, a 23ºC a quarts de dues de la tarda, i dins d'aquesta climatologia, una lleugera i intermitent pluja, quasi inapreciable, però present.

Quan ets entre espais tan propis de tardor esperes instants de tardor, els colors ho són la sensació per una temperatura elevada fa que siguent entre Vols no estiguis ubicat, omg, omg, omg. Que rar entre colors apagats ser a temperatures a on l'activitat a la natura és màxima, mentre que ara tot resta quiet, no diré en silenci, però fora del vent d'ahir quasi que sí, quasi que sí. 

Costarà diferenciar aquest novembre del proper abril-maig del 2015, i molt, ja està bé, ja està molt bé, ara a veure què fa el desembre, què ens espera a nivell de fred per desembre.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

Ombres entre cels grisos

Ni 9 dissabte, ni 9 diumenge, sí sis i set respectivament.

Nosaltres proposem, però no disposem, certament, certament. 

Ahir anava de pet a SC, però en arribar a la riera de Llavaneres vaig decidir fer volta direcció a Mataró per passar proper a Parpers, per mirar d'evitar El Corredor, no per res més que per fer menys desnivell, i més quilòmetres en el mateix temps, això em permetria d'arribar a casa més d'hora, i evitar fer la ruta de tornada per Blanes. L'estalvi de temps va ser d'unes dues hores, quasi tres, que vol dir ser a casa a tocar de les nou de la nit, i no passada la mitja nit. De fet tampoc passava res si arribava a la matinada, únicament que no estava motivat a fer el tram entre la carretera, i la platja des de Calella fins a Canet de Mar.


Costa de relacionar novembre, cel gris, molt tapat, i altes temperatures, per aquest fet equipar-se també implica un raonament implícitament diferent, perquè a la tardor-hivern porto un segon parell de guants, també vaig amb culot d'hivern si la ruta serà llarga com ahir, surto sempre amb la tèrmica de Merino amb o sense mànigues fent equip amb la jaqueta Xenon de Gore, o bé amb la Intermediate, així com el protector de cara i coll, mitjons i botes sempre d'hivern, ahir res de tot això va ser. Guants d'estiu, culot pirata d'estricte tardor, sense tèrmica, sense Xenon posada, sense Intermediate, únicament amb el mallot d'estiu Pearl Izumi Elite i manegots de la mateixa casa. La Xenon a una de les bosses del mallot. Dins de la bossa del darrera de la Xenon hi portava, perquè si va quedar de la ruta de dissabte el protector de cara i coll que ahir no vaig haver de requerir. La Xenon va funcionar baixant del Montnegre cap a Collsacreu, la resta de la ruta sempre amb el mallot d'estiu i prou, fet que em fa pensar que un culot d'estiu també hauria funcionat d'allò més bé. 


La corriolada d'Argentona fins a ser proper a la Torre del Moro molt exigent per una ruta alternativa des de l'inici que va comportar d'arrossegar la Vicious per unes parets notables. 


Després directament cap al Baix Montseny, amb una aturada a la Repsol de Trenta Passes per comprar llaminadures i fruits secs, i d'aquí a casa no en va quedar res, a part també de beure a tocar de quedar sec del bidó de 500 ml. d'aigua. 


Una entrada a SC calmada, a les tres hores poc passades, i per sobre dels quaranta quilòmetres, és a dir tot i la lenta corriolada d'anada per Parpers el mateix temps que passant pel Corredor i ficant al sac deu quilòmetres més, interessant molt. 


Entre grisos una estora de somnis de colors torrats, de Vols sense fi, i que on en ser-hi comporta d'una sensació de molta pau i molta serenor, necessària, necessària, tant com l'aire que respiro, o més, o més. 

Un cop a SC un dinar a casa la mare entre els clàssics, pa amb tomàquet, i pernil salat, per beure,  dues coles, i per postres, xocolata. 


Per passada una estona esperar l'arribada de la foscor, per tant tàcitament la tornada cap a casa entre la marxa dels cavallers de la llum, i l'arribada de les Fades de la foscor. 


Per fer-ho més emotiu com a l'anada, canvi de ruta, tornant aquest cop per Olzinelles, omg, omg, omg


Un vent de molta calidesa, les fulles volaven entre la visió del meu Drac, entre les meves mans, OMG, i la sensació era de ser protegit per ell no pas sacsejat. 


Una música la d'aquesta ventada sinuosa, quasi hipnotitzadora perseguint la calma, perseguint la pau. 


D'Olzinelles dels seus prats, escalant cap a Can Mora, i d'aquí retrocedint inicialment direcció al Santuari de Sant Martí de Montnegre, per evitar de caure a Vallgorguina, i poder carenar directament per Collsacreu.

En aquest tram una parada obligada, i segueixo ruta, ara ja sense aigua, dins d'una foscor absoluta.

Costa fer camí enrere dins de la foscor més absoluta, però costava menys que deixar-me caure de Can Mora a Vallgorguina, i haver d'afrontar les parets verticals de Vallgorguina cap a Can Pradell. 

Després d'aquí repetiré mot, sensacionali tant, una arribada de Collsacreu a Arenys de Munt per carretera, com? sí, sí, vaig decidir ràpid i bé, una baixada ràpida sense coincidir per darrera amb cap cotxe, i d'Arenys de Munt a casa tot per senders i corriols.

D'Arenys a Caldetes per Can Jalpí, El Remei, Colonia Andersen, i finalment de Caldetes a SV escalada per Milans, la part del cul del Drac de cada dia, volia passar per Torrentbò, i Can Mora de Dalt, però vaig decidir ser prudent. En part per no fatigar, i també per respectar l'autonomia de la bateria del Powerled. 


Un cop a SV directament cap a casa, a on una entrada idèntica a la sortida va comportar un sospir dens, una ombra del que serà o del què va ser?


Un cop a casa un bon sopar, clar que yes!


MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac una jornada de MTB de molta qualitat, oh yeaaaaah!

diumenge, novembre 23, 2014

Grisos

És el color de la jornada, això sí vestits d'escalfor, sí, sí, grisos de finals de novembre carregats d'escalfor. 


Poder veure aquest cel grisós a tocar de desembre sense equipar-me de rigorós hivern és per a mi, o sigui o no, excepcional, omg, omg, omg


Ahir després de la tensió lògica d'haver de gestionar una tarda vespre de molta complexitat, no greu per si mateixa, en cap cas, si no pel to marcàdament diferent, a on esperar com avui marca el mot, esperar. 

Per recuperar les bones sensacions cal esperar, i descansar, passats aquests moments tornen sempre les bones sensacions, curiós que fent el què ens ha portat a requerir d'aturar-nos i descansar curiós en si mateix, que el què ens agrada amb passió sigui el motiu de fatiga i tensió, de fet té la seva lògica perquè la intensitat visquen aquesta aventura única, aquesta va agafada de la mà de l'emoció i tensió constantment, mtb, mtb, mtb, i per tant comprensible que quelcom apassionant comporti fatiga i necessitat de descansar profundament.

 
Però a on sóc jo? 

SOLOSOLOSOLO :-)

dissabte, novembre 22, 2014

La campana

Ens ha salvat, OMG.

Ahir la Reina ja donava símptomes de fatiga anant a Mataró al mig dia, i avui després del primer break la baixada de rendiment ha sigut de tal magnitud que hem decidit tornar directes cap a casa, i deixar el pas pel Baix Montseny per a una altra ocasió.


Ha costat aquesta tornada, massa, jo diria que caldrà que demà la Betty resti aturada, res de bike, i molt de descans. 

L'aventura d'Escòcia passa factura ara, un mes després aproximadament, l'any passat Canberra la va deixar aturada fins iniciar un any nou, encara recordo les jornades de la Challenge de Nadal, OMG. 

Però aquesta factura la paga a gust, un mundial no s'aconsegueix cada dia, ni cada any, per tant, tot perfecte. 


Una sortida avui entre temperatures molt agradables, 20°C rondant-los sempre, equipats de lleugera tardor, molt lleugera, sense beure aigua, una cola, dos cafès, menjar, entrepà de botifarra blanca, i galetes, sense eines, sense manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums apagats fins la darrera hora. 

Ara pensant-la per demà, de ser, de ser, perquè encara no ho sé, veurem com comença la jornada demà, ara no la veig, cal descansar, i esperar a demà. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Volia agafar la June, per demà fer un Cap de Creus, o una zona Nord del Montseny, finalment ho he descartat, fatiga també, segur també que hauria ajudat que les piles dels Destructor engranessin les corones de granit, oh yeaaaaaaah!

9

Jo crec que serà una jornada de 9's, sense dubtes propers o un xic per sobre per què no?


Ara gaudint d'un break al primer tram de l'aventura.


Que bé, que bé, que bé, rodant a 20ºC.


MTB, MTB, MTB. 


Ennuvolat

Però sense previsió de pluja. 


MTB, MTB, MTB.

No hi ha pressa, no hi ha manca de temps, ni hora d'inici ni d'arribada. 

Des fel Mirador del Drac escoltant el silenci, oh yeaaaaaah!


I mentre l'escoltava m'he submergit en ell, OMG. 

Temps de Vol?

divendres, novembre 21, 2014

Pronòstic

Fantàstic per a una propera aventura de MTB, de ser, de ser, ho dic perquè les bones sensacions, la presència d'aquestes són peatge obligat si volem repetir aventura.


Però dit això si el pronòstic és bo, tot ajuda a poder fer, molt.

Ara a quarts d'onze de la nit em costa pensar en l'equipament, per les elevades temperatures que indica el pronòstic, OMG.

Quasi podríem anar equipats d'estiu?

MTB, MTB, MTB.

2D2

Som divendres, he superat aquesta setmana encara no sé massa bé com, ho dic pel refredat que em ronda, o el què podria ser un tema alèrgic, veurem, veurem, la realitat però marca una setmana complerta, seguim amb les sèries 6/7, està prou bé, com les millors de l'hivern passat.

Ara però la diferència és un seguiment mèdic encara més proper, per una banda l'aspirometria, de ser correcta, l'estudi alèrgic, i en paral.lel estic dins d'aquest tractament sota antibiòtic un mes més després de la visita pel tema de la parpella de l'ull. I no perquè l'evolució no sigui bona, a l'inrevés, si no per consolidar aquesta bona evolució.


Avui no han sigut dos Dracs, al segon li ha faltat el cap, i el coll era caigut a les platges de Mataró, pel fet d'estar tancat l'accés als Tintorers per Santa Mònica, de fet no ho sé del cert si al mig dia era així, sí que ho era a la matinada d'avui, i per tant no he arriscat, directes a Mataró sense acumular desnivell, ja va bé. 

Avui la Reina anava molt fatigada, i aquest canvi de ruta parcial li ha anat d'allò més bé, i a mi també, segur, segur. 

Equipats de tardor, amb calçat i guants d'estiu, sense la Xenon de Gore, amb la Intermediate d'Assos.
Sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb llums sense portar-los en funcionament, aigua, un quart del bidó de 500 ml. sense menjar.

Ho indicaré a part, per la xifra, per la xifra, 24°C a quarts de dues de la tarda a la riera de Llavaneres, és a dir aquesta matinada anava equipat d'hivern per a un pronòstic de temperatures de 12°C, i estava a 17°C, aquest mig dia anàvem equipats de tardor per a un pronòstic de temperatures de 17°C, i estàvem a 24°C, OMG, quina caloreta, sort que a l'ombra refrigeràvem lleugerament, això ara ajuda molt, aquest vent fresquet que no glaça l'ànima, i ajuda a no disparar la temperatura a l'alça.

Una sortida ràpida, o això m'ha semblat, a on sempre ha primat la conversa distesa, i les temperatures, les sensacions a dalt de la bike més pròpies de finals de primavera que no pas d'una tardor de novembre, però tot això que gaudim, oh yeaaaaah!

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Fregant-la

Perquè quan aquesta matinada ha sonat el segon despertador, jo no recordo que el primer hagués fet la seva feina, vull dir a les 5h10' ha sonat la primera alarma, és evident, la primera de les 5 l'he silenciat automàticament, això sí un cop ha sonat la de les cinc tocades tot ha començat a rodar.


Primer però he cremat la nova cafetera, no sé com, l'he posat a fer, i passats uns minuts menys de deu el cafè estava cremat, OMG. Seguidament sense donar-hi cap significat m'he equipat d'hivern, m'he posat els guants de Gore els Alp-X curts, quan dic curts vull dir curts de canell, i la resta en pilot automàtic, omplir parcialment el bidó d'aigua, primer baixar la bike del Mirador a la zona d'enlairaments, la jaqueta Xenon de Gore, ficar els guants Endura Waterproof i la manxa a la bossa del darrera d'aquesta, les botes Lake MX140, les ulleres Limar al casc incialment, i el Vol ja estava servit, omg, omg, omg


Hi ha moltes sensacions diferents, moltes, una però sempre té un to intens, molt intens a on et sens d'allò més bé. Avui com ahir, sense sol, i per tant entre Fades i prou, sense cavallers, un cop a casa sí que el sol ha arribat puntual, de fet sempre ve a l'hora ell, sóc joc que estic venint una molt abans, i per tant no coincidim dins del Drac, que ja està bé, que ja està bé. Les Falgueres Màgiques que ara em són amigues em deixen recordar les imatges del Drac segon a segon, dècima a dècima, i per tant el Drac fins i tot avui el podia fer baixant pel Tintorer amb les ulleres photocromàtiques, siguent aquestes un pel fosques per a rodar perfecte a negra nit, però és que el lloc per on passar fent el Drac està tan definit que no és important si porto les Limar o no. Després no sé perquè no les portava posades, he de pensar per poder gaudir del canvi de llum en ser al ben mig del trenc d'alba. 


En aquest punt entre la foscor i l'arribada de la llum tot té un to com d'aturada sense fi, no sabria definir el mot que ho concretaria millor, sí que la sensació a aquest punt del Drac és bona, molt bona.

Sense eines, amb calor, equipat per rodar entre 0-12ºC i a la riera de Llavaneres a tres quarts tocats de sis la temperatura era de 17ºC, sí, sí, 17ºC, encara ara estic aturat, bé ara no perquè la propera intervenció parlarà de la sortida de l'hora de dinar, i si a tocar de les sis de la matinada era aquesta la temperatura us podeu imaginar quina era la de quarts de dues del mig dia. Sense incidències, fora que el cami direcció a Santa Mònica està tallat, hi he hagut de fer un tram a peu, fet que m'ha indicat que el segon Vol de ser no repetiria Drac, coincidències, cap, Cateye i Powerled de llums, aquest darrer a mínims, un quart de bidó de litre del bidó de 500 ml. per beure, sense menjar.

Des del Mirador del Drac, no puc evitar ara després de dinar, en escriure aquesta darrera part de la crònica sense pensar en el Vol d'ara fa una breu estona. El que confirma que són dies de molt Single Speed, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Altes

Temperatures altes, miraré d'aprofitar-ho.

 
MTB, MTB, MTB. 


El cafè fent-se, que bé, que bé, que bé. 


Des del Mirador del Drac fent els preparatius d'aquest proper Vol. 

dijous, novembre 20, 2014

Fet

Una  arrancada lenta que a cada minut que ha passat el to ha sigut misteriós, sí, la imatge no és una casualitat que la Reina rodes obrint tram. La realitat és ben planera, les properes cites a mesos vista imposen com ha de ser el tram ara mateix.


A la riera de Llavaneres, 12ºC a tocar de les sis del matí, una hora després també. Equipats d'hivern, sí, sense concessions a res més que no sigui no passar fred. 

Ahir la visita al CAP, comportarà un seguiment diferent, aspirometria, i de ser correcta, test d'alèrgia, com sona, com sona.


Que bé ser entre Falgueres Màgiques, difícil ser entre espais tots a trenc d'alba, tots, i no veure l'instant entre Fades i cavallers, pel fet que cercàvem l'arribada de l'astre Rei, per gaudir de la marxa de les Fades, i l'entrada dels cavallers de la llum, però és que el Rei no ha vingut mentre érem dins del Drac.


Després un cop a casa, des del menjador de casa sí que he vist el sol, i tant, però l'oportunitat de gaudir del moment entre Fades i cavallers ja havia passat, però també és veritat que la imatge d'aquesta entrada de la llum és pausada i enriquidora, si tens ànima, si tens ànima.


Avui equipats com us vaig detallar ahir, la Reina un equivalent idèntic. Equipaments que han funcionat perfectes, també val a dir que a 12ºC poc fred podem passar, d'entrada, d'entrada, perquè escalant les dues rieres, Llavaneres, i Caldetes, un cop entres a terreny del sauló el fred no té contemplacions, ja pot indicar una temperatura prudent la matinada, però tot seguit entres a la seva plaça el fred sempre ens hi espera, i avui no ha sigut diferent, i els dits de les mans a les fosques dins dels guants tenien clar a on eren sense veure res, no vull pensar quan al pic de l'hivern fem Dracs a 2ºC de donar-se el cas quina serà la sensació de fred a les mans, però tampoc ho tinc tan difícil, recordar aquest hivern passat, i el gir per deixar la riera de Caldetes entrant al tram d'escalada direcció Milans a on la temperatura escala en la mateixa proporció que les seves pendents fa que els guants d'extrem hivern, com avui, tinguin tot el seu sentit, tot i que avui els he portat la primera mitja hora per passada aquesta rodar amb els nous Alp-X de Gore curts. 

Sense eines, amb manxa, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, menys d'un quart de litre he begut, sense menjar, amb els llums, Cateye, i a mínims el Powerled. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Vaig a preparar-me un cafè, per pensar en els dobles Dracs, oh yeaaaaah!

Assegurar, assegurar

Encara no, i dius, si s'ha despertat, fer la intervenció, segur que surt, doncs segurament és així però aquesta no és la sensació.


Han sonat les cinc al campanar de SV, el cafè s'està fent, com deia ahir, veurem, veurem. 


El que penso ara, sort dels l'equipaments  nous d'hivern, perquè si no, sentint com la calefacció fa una estona que s'ha disparat dubto que ni obrís els ulls. 

Fred i pluja no vull imaginar-me com serà, però de no tenir aquestes sensacions de rondar-me un refredat, quines ganes que tinc de ser-hi amb l'equipament de pluja comprat a Escòcia. 

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, novembre 19, 2014

Proposant-la


Veurem, veurem, puc pedalar, puc pedalar, veurem, veurem. 


Per 12°C equipament d'hivern, culot Mavic Echappée, jaqueta Xenon de Gore, guants Alp-X, tèrmica Endura Merino de màniga curta, de la mateixa marca els mitxons, botes Lake MX140, ulleres Limar photocromàtiques, casc Cratoni Terron, protector de coll i cara.

MTB, MTB, MTB.