Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

diumenge, abril 19, 2015

Relaxats

Molt, el què indica que estem digerint bé les distàncies per sobre dels 200 Km. Està prou bé, de fet ja cercàvem això, de fet de no ser així estaríem estancats a un patiment a les 24 hores SOLO a on a partir de l'hora crec poder definir la vuit jo no gaudeixo durant una estona prou llarga. 

He de pensar que la preparació des de Canberra 2013 tindrà el seu premi, de poder, fer una participació a unes 24 hores SOLO gaudint de la primera hora fins la darrera, oh yeaaaaah!

Avui és dilluns de fet és diumenge, però pel fi és dilluns, la casa camina com si ja estéssim dins de la propera setmana, en aquesta línia he decidit que com que no estem dins del dia a dia, podia netejar els dos Dracs, ahir tornant de Montserrat van tenir una aventura exigent pel què fa a pols i terreny pedregós, i després d'una bona neteja m'ha agafat curiositat per veure quin pes tenen aquestes dues bikes, la de la Reina estava just per sota dels 9 Kg amb pedals els CB 4Ti, i els dos Onza Canis TR, ara amb els pedals XTR (+125g.) i l'arribada de l'Ikon EXO 3C TR (+250?) està just per sota dels 9,3 Kg. que segueix sent un pes molt bo per a nosaltres. L'On One sorprenent presenta un pes per a mi sensacional, de fet mai he rodat amb una bike tan lleugera, com sona, com sona, 9,5 Kg. tocats, ara ja entenc que pugui rodar amb un 32x16, i aquest pes baixarà 100 g. un cop reparat el pedal XTR, ara porto uns Shimano 520 crec recordar de 400 g. 

Si m'agradés més l'Inbred ja hauria de fer venir una segona Inbred cap a casa, no és veritat, no que m'agradi molt si no el fet d'haver-ne de fer venir una segona, però quasi, quasi. Que Superlight que és aquesta bike, OMG, increible com em recorda l'etapa Santa Cruz, encara més sorprenent que no noto ni un cop sec amb el quadre Inbred, la forquilla XXR de DT, la roda Shimano XTR 2007 i el Monorail 2.1 LUST a una pressió per sota dels 20 psi. encara estic aturat de com funciona, i com frena, torno a sortir amb una bike que frena, de fer venir el nou quadre, de ser 29" haurà de frenar, OMG com frena el conjunt ara XTR del 2003 amb la roda de 26". He de dir que el conjunt tija-selló Thomson-Tune no és el magnífic equip Moots-SLR, però el conjunt triangle del darrera de l'Inbred i aquests tàndem Thomson-Tune funciona molt i molt bé, ni un cop sec en 21 hores de Vol, omg, omg, omg

Quina roda portarà la meva nova bike una incògnita perquè aquesta Inbred comprada quan jo ja rodava amb la The Motivator de 29", aquest Inbred de 26" és literalment un avió, ràpida de reaccions, nerviosa per poder canviar trajectòries en qualsevol moment, intuitiva per decidir cada línia de pas. 

També  he de dir que l'equipament heretat en part de la Superlight ajuda molt aquest bon funcionament, però molt, els pneumàtics Monorail roden molt bé i mantenint un punt d'adherència  molt satisfactori, sempre he reclamat per a 29" amb EXO 3C TR aquest model de pneumàtic, tot i que l'Ikon ja és una  molt bona alternativa. Els frens ja venen de l'etapa FS, les rodes XTR de Shimano 2007 també, la potència és Superlight, llarga més dels 90 mm. el manillar Moots de 700 mm. i 10° C de retricés és amb la direcció Cane Creek 100 i les tanques CarbonTi els components llegat de la Vicious, el crankset també però va rodar molt poc amb la The Motivator, la forquilla DT XXR 445 ve de l'etapa Yeti ARC Single Speed molt breu però intensa de la Betty, que ara roda amb la Black Sheep de titani de crec recordar 480 mm. el porta bidó King Cage l'únic que hi ha a casa des de la terrible experiència amb el innombrable porta bidó cònic de carboni, quin calvari a Finale 2009, no hi havia qui retirés el bidó, el BB Shimano XT, tinc XTR, sí, però he de dir que arribats a aquest punt passaria a Deore. En conjunt una llista de components estratosfèrica per a mi, que fa que el rodar sigui Superlight, que bé, que bé, que bé, i encara hi aniré millor passats els dies, perquè ara sorprenentment sortint dels girs oberts em costa no sortir d'ells fent fent tangents, com? si representa que hauria de ser a l'inrevés, sí però he de creure que és per un repartiment de pesos dinàmic que ara cal canviar, i que ràpidament millorarà, oi que sí?

Després de repassar les dues bikes aquest matí, hem passat d'un Sol brillant a una pluja intensa, però intensa.

No em trec del cap les Bont, no és una bona pensada, sort que les vaig amagar molt bé :-)

Un cop els pedals Shimano XTR a casa, ja no hauré de fer res més a l'Inbred, anar canviant cadenes, pneumàtics, ferodes i discs de fre, idèntic a la The Motivator. 

Volíem sortir a fer un Vol breu ara al migdia, i al vespre tornar a pedalar per anar a fer la Pizza de ser, ara per ara res de res, no passa res, descansar també està bé, per això deia, avui és dilluns, dia de descans de bike. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed ara 26". 

MTB, MTB, MTB. 


24 Hours SOLO Single Speed, go, go, go :-)

Montserrat

L'aventura d'ahir, vaig a preparar la  crònica d'una jornada llarga de bike, prou llarga,  21 hores ja és una bona estona. 


MTB, MTB, MTB. 

No serà una crònica llarga, sí que pot ser interessant pel què fa a informació de l'alimentació durant la sortida i les sensacions nostres lligades a aquesta alimentació. 

divendres, abril 17, 2015

OMG

El vídeo captiva, i la imatge que us exposo per a mi és sugestiva.


MTB, MTB, MTB.

http://www.pinkbike.com/news/discovering-the-black-canyon-trail-rocky-mountain-video-2015.html

Primavera, dia de primavera

Plou i fa sol, omg, omg, omg.

Ahir un Vol a on a minuts de sortir el cel era gris, gris, gris, i a on durant el matí una pluja intermitent era la protagonista. Les ganes de fer el test de l'Inbred amb la tija i el selló canviats ara la Thomson Elite i el vell Tune Speedneedle tornen a rodar, l'objectiu avançar dos centímetres la posició a dalt de la bike, just les que retrassa la tija Moots, necessària aquesta última per la seva comoditat, però ara és pitjor el punt fort d'aquest retrocés, d'aquesta comoditat que no pas el dolor lumbar per un TT llarg, la potència per posar-la més curta he de passar a Thomson, i per tant a OS, i no tinc un manillar de titani OS, el Moots no és ni 25,4 mm. per anar amb la potència Syntace de 25,4 mm. porta un gruix específic, vull dir si vull millorar la posició a dalt de la bike amb normalitat ara he d'utilitzar els components que tinc a mà, que són per a mi d'un nivell estratosfèric, pel fet de ser de l'etapa FS. Tinc tiges més lleugeres, NewUltimate de menys de 150 g. sí però no crec que hi anés tranquil amb una bike 100 rígida per la fragilitat del conjunt guies de carboni del Tune i el sistema de fixació de guillotina de la tija, també tinc altres propostes de selló però tant amb el SLR com amb el Speedneedle són els que els darrers deu anys m'han portat per mig planeta sense causar-me cap molèstia, i aquest és un punt molt important. De la tija Elite no en puc dir res més que coses bones, amb un pes digne i una fiablilitat sensacional, també tinc l'EC90 d'Easton però no de 350-400 mm. i el ST de l'Inbred és molt curt, o sigui que aquesta és la que m'ha semblat la millor proposta ara per ara. I així aprofito rendint homentage a l'etapa Scalpel-The Motivator, renoi quin tram, d'un 2x9 del 2003 a un 1x1 del 2011, OMG.

Ahir passats els primers deu minuts ja estava sota d'un tendal a la riera de Llavaneres, una pluja intensa així m'ho va indicar, clar que yes! a 19ºC amb un aire càlid que em proposava de rodar sota la pluja torrencial, i de fet una estona després així va ser. 


Anava equipat de BWR amb camals, Hirzl, i Giro Privateer, un equipament de 10/10, portava darrera la Lite de Campagnolo, fent el Tintorer Curt la tempesta va tornar, no amb força però sí amb certa intensitat, per diferents motius vaig decidir no protegir-me d'ella sota una pineda densa, i va ser una bona pensada, no feia gens de fred, passats uns minuts l'aigua em baixava fins als canells i entrava com si res a dins dels guants Hirzl, tenia ganes de testar aquests guants amb pluja, per les característiques dels mateixos, el tacte moll dels guants de pell i la cinta de cuir Brooks el definiria com a raspós, no molest, però sí rar. No em vaig posar la Lite sota la pluja, arriscat quedar moll pujant perquè a la baixada pel Tintorer Curt podria haver agafat fred, però un cop a punt per iniciar la baixada del Curt sí que em vaig equipar amb la Lite, bona pensada perquè com pujant no feia gens de fred, ni tant sols fredor, una baixada impecable, que bé, que bé, un lluger espurnejar itermitent em va acompanyar durant la baixada fins a Llavaneres, a aquest punt em vaig treure la Lite, i d'aquí fins al Passeig dels Anglesos a on el mar estava com el dia abans esperant, segur. 


Un cop al Passeig la sensació per un cel molt tapat és que no seria el darrer bany de primavera durant la sortida, no el bany de l'estiu aquest està per venir, i serà molt ben rebut, quan el què ha de venir no depen de mi estic més tranquil, si no fa fred el bany és un plaer, un cop al tram proper a Milans pel pas per les Falgueres Màgiques el Sol va fer acte de presència i l'arribada d'aquest va ser una bona motivació per seguir pujant fins a la carretera de Torrentbò, exigent aquest darrer tram ahir, motivat perquè ara amb la nova posició a dalt de la bike ja no tinc el dolor de lumbars, perfecte, únicament ara la realitat és que el 32-16 és exigent i tampoc puc anar massa estona assegut, però això ja no és un problema, anant més estona dret i oli en un llum. Vull dir que les transicions d'assegut a dret no la marca el dolor lumbart si no l'augment de desnivell, res més.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb eines i manxa, amb aigua sense quasi beure, amb llums sense funcionar. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 


Després un bon premi, un bon dinar a on el pensament era, que bé haver fet venir l'Inbred el seu dia, perquè això ara em permet de en primer terme deixar passar dies, i en segon terme cercar la nova bike, oh yeaaaah!

dijous, abril 16, 2015

Perfeccionant l'Inbred

Ara a dijous després del Vol del migdia miro de posar fil a l'agulla a la crònica del Vol de d'ahir, que sense ser diferent en conjunt sí que ho va ser pel què fa a millores de l'On One, concretament la potència més curta, i el pneumàtic ara més XC, la potència de la mateixa marca i model F99 de Syntace ara de 110, el pneumàtic ara el Monorail 2.10 LUST.


Els resultats, el del canvi de la potència, em segueixen molestant les lumbars, el del pneumàtic, ara perfectes, aquest conjunt de Monorail 2.1 LUST va molt i molt bé, segueix sent un bon coixí venint dels TR de la 29".

A la pujada pel Tintorer curt de 10/10, molt i molt bé, això sí pujant el 90% del temps dret, l'altra 10% amb molèsties lumbars.


Una tornada pel Milans entre Falgueres Màgiques que ajuda en aquests moments que tanta falta ens fa, oh yeaaaaah!


Equipats d'estiu excepte els meus camals, ara fa dos dies que sense decidir-ho així surto equipat de Pearl Izumi, a excepció dels guants Hirzl, i calçat amb les Giro Privater. Quina joia els culots Elite de Pearl Izumi, així com els mallots també Elite, i ja no et dic res dels culots PRO, OMG, aquest darrer és el millor culot que he utilitzat mai. El portava el dia del Turó, els Elite ja són sensacionals, els PRO sembla per a mi que no pugui ser, però encara van millor, pel fet de no notar res, com si no portessis culot fent però la funció del culot.

Cada vegada tinc més ajustada posicionalment la Single Speed, de cara a demà ja aportaré la crònica dels darrers canvis fets ahir després de dinar, i abans d'entrar al dia a dia més intens, sí que us puc avançar ara el cafè fet ahir al vespre a l'Europa a la capital del Vallès Oriental.


Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, sense menjar, beure, aigua, un quart del bidó de 500 ml. el mar tranquil, esperant segur, amb llums sense funcionar, les dues bikes funcionant a la perfecció, la temperatura el punt més remarcable 24ºC.  

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Quarts de nou del matí

I mentre seleccionava entre les imatges d'ahir quina o quines podrien ser les protagonistes de la propera crònica,  una foto anterior m'ha copçat, quins instants, a aquest punt feia tot just uns minuts que havíem vist la rotura del quadre de la Vicious. 


El fet en si, el lloc, el moment que ens està passant, singular, el lloc, el lloc és el millor per viure aquesta experiència trista amb la The Motivator. 

Tot i així, tot i no tenir una sensació de desastre majúscul, la Vicious evoca una etapa, breu si ho comparo amb el temps que porto voltant pel Montseny, curiosament és amb diferència la bike més important, fins i tot més que la Superlight, en parlàvem ahir mentre fèiem el Drac. La Superlight és de l'escola de les bikes de MTB exigents, de TT curt, d'angles radicals, i que amb 100 mm. de suspensions em va fer gaudir del MTB com cap altra bike. Amb aquest llegat va arribar la The Motivator, difícil de superar, certament, certament, i que un cop han passat els anys la meva bike és aquesta proposta tan, diferent? no ho sé, sí, segurament, però és la meva bike. 

I pasaran els anys i com la Superlight que descansa al Mirador, ara hi haurà al costat la The Motivator, i elles dues veuran com un nou Drac segueix sent protagonista dels Vols, portant al seu genet, fins ara pel món, dic fins ara perquè no sé si aquest final de la Vicious és un indicador del final d'un tram, i aquest segueix, o és un final d'una etapa, no ho sé, he de pensar que ho és únicament d'un tram, però no té molta importància. Sí que és cert que la Nau Insígnia ha exigit, i exigeix de molts sacrificis que fem a gust, millor dit, que fem decidits per ser conseqüents, per mirar de ser-ho, no sé si a gust seria el mot que ho definiria bé, no ho sé. En tot cas són pensaments, sensacions que miren sempre de respectar el magnífic comportament que ha tingut aquesta bike, en certa manera de posar en valor el què ha portat aquesta joia de bike a casa, i per tant segur que són bones reflexions, segur. 

MTB, MTB, MTB. 

English

Quin nivell de propostes, OMG.


MTB, MTB, MTB. 

http://www.cycleexif.com/english-cycles-flat-bar-road

Després del diumenge

Ve el dimarts no el dilluns pel què fa a Vols, mtb, mtb, mtb

Després d'un dia de descans les ganes de sortir a rodar les podria definir com a importants. A on ara la matinada de dijous, sonen les 6 al campanar de SV, des de dimarts les temperatures màximes a tocar de dos quarts de dues del migdia han anat pujant 1°C cada dia, dimarts rodant a 22°C.


Que bé, quina qualitat de sortides rodant amb aquesta càlida climatologia, després d'un hivern sense passar fred, també ha ajudat canviar els Vols de quarts de sis de la matinada a quarts de dues del migdia, rodant ben equipats sempre, ara però amb un equipament quasi 100% d'estiu els Vols tenen un to molt Roc.

La bike, l'Imbred molt i molt bé, segueix sent massa llarga, i per tant caldrà fer quelcom, segur perquè a trams de pujada sense ser massa accentuats no puc rodar assegut, i als darrers segons abans de posar-me dret les molèsties lumbars són les protagonistes, un cop dret tot roda depressa, cert, cert, però he de poder rodar més estona assentat.

Després d'una jornada de descans però hem rodat molt bé, i les ganes de repetir Vol són les reines d'entre totes les sensacions. 

Sembla que la pista que ens porta a Santa Mònica deixarà de ser de sorra i passarà a ser un tram  d'asfalt, OMG. Pel què he escoltat la recuperació d'un petit complexe residencial després de Santa Mònica direcció al Montalt en serà el responsable, he de pensar que el pas del temps va agafat de la mà dels canvis, ara els cotxes a la pista ja corren molt, si finalment arriba l'asfalt a aquesta pista volaran :-(

Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, per beure, aigua, tres quarts del bidó de 500 ml. sense menjar, amb llums, sense funcionar, amb un mar calmat.

Ara mirem de fer tram més exigent al final del Drac després de pujar propers a Milans, a mi amb el 16 m'ha costat un xic acabar els darrers metres, de fet tota la pujada he notat que em costava, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, abril 15, 2015

6,8 Kg

Torno a publicar aquesta bike en menys d'una setmana, perquè trenca amb diferents conceptes establerts. 


Titani, com a material de construcció, lluny de ser qui protagonitza i fent el seu paper natural, ser materia prima i prou, que ja és un gran paper. 

A destacar el crankset no tenia idea que fos de titani. 

Uns pneumàtics amb un xic més de densitat, pedals, i tindríem una bike d'uns 7,5 Kg. que per una bike germana del ferro està molt bé. 

Curiós el conjunt potència-manillar, has de tenir molt clares les distàncies que necessites perquè cada conjunt deu superar una xifra considerable, el LUV és una proposta molt funcional, agafat de la mà de la potència em quedo gràtament sorprès, OMG. 

Els I9 curiós no els tinc a la llista de lleugers, i quan aconsegueixes un pes com aquest rasques grams de tot arreu, així que uns DT180 podrien ajudar a baixar aquests 7,5 Kg. 

Un únic detall que requereix de ben segur un canvi, els frens MT6, sense dubtar directes a Shimano, i si és un tema de HM tot i no tenir clar si ara ja frenen abans un Hope. 

Del Belt Drive a destacar la fluidesa del tall del quadre passi totalment en silenci, i que permet aquesta proposta de corretja dentada, no així el funcionament del Bel Drive que és a l'extrem oposat a aquest silenci de curves sinuoses que ens proposa aquest magnífic constructor. 

Tot i així la proposta com a conjunt, fil conductor dels detalls de color del quadre i els components jo definiria el conjunt com a impecable

MTB, MTB, MTB. 

http://oldglorymtb.com/2015-nahbs-groovy-cycleworks-titanium-29er-rigid-singlespeed/

Canvis fets

La forquilla Vicious ha donat pas a la DT XXR, el pneumàtic Maxxis Ignitor ha fet el mateix amb el Monorail de la mateixa marca, la potència Syntace F99 de 120 mm. i 6° ara és la mateixa però de 110 mm. 


La resta tot segueix igual, i demà serà jornada de test dels canvis fets avui, clar que yes! :-)

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, abril 14, 2015

Un vell Vol

Per les sensacions mentre pedalava, bàsicament perquè quan hi ha un canvi de bike tot és nou sí, però aquesta percepció de rodar amb una bike que no és la que utilitzes sempre ja és una experiència coneguda.


Diumenge no va ser un dia de normalitat en cap cas, anar a dormir a les tres de la matinada després desmuntar quasi tota l'Inbred, es va salvar el BB Shimano XT, la brida de la tija, i la cadena, la resta tot desmuntat, direcció, potència, manillar, punys, frens, forquilla, rodes, pneumàtics, pinyó, plat, bieles, pedals, tija, selló, van tornar únicament els pedals. La bike va funcionar a la perfecció, únicament la potència haurà de ser dos o tres centímetres més curta perquè el TT és una mica més llarg el de l'Inbred de 26" que el de la The Motivator de 29", pot passar, i el fet és que com que jo volia baixar del pinyó de vint dents al de divuit, ara amb la 26" porto un setze, un xic per sota del divuit si mirem l'equivalència en 29", aquest fet, el de portar un pinyó més exigent no em permet de mantenir aquesta posició un xic més decantat sobre la forquilla, tot i els 10-12º de retrocés del manillar Moots. També hi ha un segon factor que em carrega d'esquena, el fet que he muntat la forquilla rígida Vicious i aquesta equival a una forquilla de 100 mm. aquesta edició especial de l'Inbred d'On One està pensada per a una forquilla de 80 mm. no 100 mm. i per tant a les pujades accentuat per aquest 32x16 i un TT un xic més llarg haig d'anar dret per evitar les càrregues lumbars. 

La proposta, potència de 90-100 mm. 6º+, forquilla DT XXR crec recordar que es diu, de 445 mm. i oli en un llum, si més no aquest és el propòsit, també canviaré el pneumàtic Maxxis Ignitor LUST de 2.35 per el Monorail LUST 2.10 de la mateixa marca, darrera ja el porto, el motiu d'aquest canvi, és perquè venint dels TR de 29" molt menys còmodes per a mi que els Tubeless, els TR més lleugers, un LUST de 2.1 en 26" té un bon pes ara per a mi, i no em cal, crec un coixí de 2.35 com el de l'Ignitor. Aquest darrer anava bé per quan he coincidit a sortides amb bikers amb HT, però ara aquesta coincidència és un fet excepcional i per tant ja no és necessari ara per ara de portar aquesta joia de pneumàtic com és l'Ignitor en 2.35 fent equip amb la forquilla rígida. Valoraré després si fer venir dos Maxxis Ikons TR EXO 3C de 26", veurem les amplades d'aquest Ikon quines han de ser. Ara per ara no tinc altres millores a fer, fora d'anar digerint la fi de ruta del The Motivator que comportarà al seu moment de cercar una nova proposta, no ara, no ara pel desànim, per aquest pensar encara que la Vicious és la meva bike, mtb, mtb, mtb

Sota aquest paraigua que us he exposat va ser l'anada i la tornada a Blanes, preparar la bike fins la matinada de diumenge per poder sortir va marcar la sortida del mateix diumenge, i un cop a Blanes quan anàvem direcció Tordera la decisió va ser ràpida, tornem cap a casa, estem massa fatigats, dinem i descansem la resta de la jornada, i tot demà que és dia de descans de bike. 

Dit i fet, i mentre escric aquesta breu crònica ja som dimarts i sonen les vuit del vespre al campanar de SV, el descans d'ahir ja és passat, i el Vol d'aquest migdia ha sigut memorable, hem volat a dalt dels nostres dos Dracs blancs. Quines ganes teníem avui de sortir a rodar, oh yeaaaah!

Equipats de primavera-estiu, sense incidències, sense coincidències, sense llums amb ells, amb eines i manxa, per beure un bidó d'aigua de 500 ml. per menjar, a Llavaneres pa de taronaja i xocolata, a Blanes pa de panaes i nous, i a Calella tornant un paquet de galetes Principe, un mar tranquil, un vent sempre a la contra fins a Blanes, i a favor sempre tornant, de no haver sigut aquest el protagonista anant no sé si hauríem tornat directes des de Blanes, no ho sé, sempre rondant els 18-20ºC, i veient un mar calmat que proposava de descansar no de pedalar.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.  

dilluns, abril 13, 2015

Una inoblidable història d'amor :-)

Com sona, com sona, i no podia ser de millor manera, vull dir jo també voldria que el meu darrer dia fos com l'últim dia de la The Motivator, després de gaudir fa una setmana del pas per Sant Marçal, i aquest cap de setmana fer-ho al peu del Turó de l'Home just després del pas pel pantà d'en Viada, a menys de cinc-cents metres del Mirador, omg, omg, omg, el què en diríem "morir con las botas puestas", mtb, mtb, mtb.


Aquesta no podrà ser una crònica dins de les cròniques, n'hi ha moltes al Blog, sí, millors, pitjors, idèntiques, similars, diferents, però seria una confusió utilitzar termes de comparació. Aquesta crònica rendeix homenatge a aquest Drac, magnífic Drac que m'ha acompanyat a fer els Vols que mai hauria pensat que faria, i no únicament per lluny, per les grans distàncies que he fet, que també, si no pel què va comportar l'arribada d'aquesta joia a casa.

Sense anar més lluny l'any 2011, febrer d'aquell any, ara fa quatre anys tocats, va rebre per part del grup de bikers una rebuda freda, era una bike, pel fet de ser Single Speed, per ser d'acer, rígida, pel seu color, per la seva decoració provocadora, per ser pesada, també per ser la primera 29er del grup, no sé si he de dir grup, crec que seria excessiu, o no, o no, aquell va ser un començament diferent, després el tram va ser solitari, que ja està bé, rodava la The Motivator o bé sola, o bé amb la sempre eterna amiga la Yeti ASR-SL, diria que aquesta va ser el gran amor de la The Motivator, la Yeti ASR-SL, per la grandària de les rodes de la primera, per la petitesa del conjunt de l'ASR. Després d'Irlanda crec recordar que 2011, no és important la data, tot va agafar un to més amigable, ja érem tres bikers Single Speed, sí una era provisonal, l'ARC size XXS, o més petita encara :-) el segon gran amor de la The Motivator, una bike que va donar entrada a la que fins avui i ja per sempre serà la parella definitiva de la Vicious. L'arribada de la Longboard va crear certa desconfiança al pati de les Single Speed de casa, la Spot Brand era una creació amb una elaborada selecció de components, va ser una construcció lenta, diria que la més llarga de totes les que hem viscut al Mirador del Drac, i de fet va marcar un dia abans i un dia després de com vivim el MTB a casa, la finalització de la construcció de la bike de la Betty va venir agafada de la mà d'una consolidació dels Vols fora de les nostres fronteres.

La Vicious Cycles The Motivator no en va ser el principal protagonista, sí un gran Drac que va coincidir amb els projectes del genet, i aquest fet ara a les portes del seu primer, i no sé si definitiu descans però sí probable la fa una bike que ha marcat aquest abans i aquest després de les bikes al Mirador del Drac.

La jornada de bike es presentava un altre cop molt emocionant aquest cap de setmana, el fet però va ser que a la matinada de dissabte quan aparentment havíem de ser camí de l'aventura, el què fèiem era descansar plàcidament a casa, com sona, com sona, no passava res teníem el diumenge per consolidar la gran ruta. Començàvem a pedalar a les deu tocades, direcció a Sant Celoni, la intenció, fer un Turó de l´Home, passant per Gualba de Dalt i Riells, lentament però les pensades a dalt de la bike ens van portar a cercar la verticalitat del Montseny, i des de Sant Celoni venint des de SV pel Corredor vàrem deixar el pas per Olzinelles per a una altra ocasió més favorable, després va quedar de costat Gualba, i després el quilòmetre catorze, agafant directes des de l'onze, la pista que va directament al Mirador al peu de poder pujar cap al Turó, oh yeaaaah!



No teníem les millors sensacions des de primera hora, com la jornada abans fent el Drac, costava escalar, després del pantà d'en Viada una aturada per agafar aigua va ser la crònica d'una mort anunciada des d'Escòcia, uns dos quilòmetres després d'aquesta breu aturada la tensió de la cadena de la The Motivator de sobte va augmentar, però no una mica no, que implicaria de recollar la tanca del darrera, una breu aturada i veure que el nucli no girava bé fent un soroll molt lleig, vaig pensar cal canviar el nucli, i en mirar en aquesta direcció, OMG, la puntera del darrera estava separada, un tall vertical desunia aquesta del quadre, OMG, OMG, OMG. 


Primer ens va caure el món a sobre, uns minuts, de fet la Betty passades quasi quaranta vuit hores encara està en estat de xoc, jo segur que també tot i que no tinc aquesta sensació, ara no és un bon moment per a una notícia com aquesta, de fet mai és un bon moment per perdre un bon company de rutes de bike, però el cor em diu que si havia de ser, aquesta era de les millors maneres de fer-ho sense cap mena de dubte, sense prendre mal, un trencament de quadre pot ser causa d'un accident, no va ser el cas, a l'inrevés, la Vicious em va portar des del Mirador a SC sense ni un sol problema, únicament era un problema la tensió de la cadena pedalant en pujada, i des del Mirador a SC baixant per la Costa no hi ha cap lloc on hagis de fer una pujada important. 


La prudència a la baixada que es va fer llarguíssima per la baixa velocitat, sí, però també per una banda per un fred intens, i en primer terme i determinant, les pensades pel moment, la Vicious The Motivator trencada. El pensament concentrat en els Vols fets fins avui que després de Fort William ja proposaven de fer un relleu de bikes, no es va fer pel fet que en el moment d'iniciar el procés de canvi ens qüestionàvem fer-ho perquè la Longboard és una bike més nova, i aquesta aconsellava d'esperar fet que també ajudava a que els números quedessin més relaxats pel que quedava del 2014 i per tot aquest 2015. Fer entrar dues noves bikes comporta d'un dispendi important, i si les bikes que tens et van bé i són les que vols no es fa fàcil de decidir el canvi, aquests pensaments entre molts ens van portar a SC.


A aquest punt va arribar la substitució de bike, amb l'arribada de l'Inbred,  dues hores després d'un pa amb tomàquet i pernil, unes galetes per postres, i per beure una cola, reiniciàvem la ruta des de SC a SV passant pel Santuari del Corredor, a aquest punt la nit ens acaronava, ara el silenci va donar pas a la conversa, a compartir com ho vèiem. 


En cap cas podíem ser objectius, si bé és veritat que el fet de seguir pedalant sense interrupcions, vull dir que fora de no pujar al Turó la resta seguia segons el pla previst, i aquest fet ens indica clarament on som pel què fa al nostre dia a dia, passen moltes coses al meu voltant sí, jo però no tinc la sensació de ser-hi a dins d'aquest intens moviment, a l'inrevés, cada vegada més lluny, més distant. 


Des del Corredor els temps necessari per abrigar-nos, i directes a Llavaneres baixant pel Tintorer Llarg, baixar em va costar, i tant, més encara als trams on el sauló esmicolat s'ha dipositat en quantitats importants, l'On One estava muntada per a un biker de 1,72 m. i tot i ser proper a la meva geometria ideal, tant pujant com baixant no aconseguia sentir-m'hi segur. 

Un cop a Llavaneres res ens va frenar de dirigir-nos directament cap a casa, ja portàvem tres xifres acumulades durant la sortida, el desnivell ja marcava èpica, i els meus ànims estaven molt predisposats a arribar al Mirador per muntar l'Inbred entre els components de la The Motivator i els que tenia jo a casa. 

Dit i fet arribar a casa, rentar l'On One, per començar la substitució de cada component, fins el punt que de tota la bike el BB, la brida de seient, el King Cage, i els pedals, són els únics components que han sobreviscut a aquesta remodelació de la bike. Els pedals, perquè als meus Shimano XTR al pedal dret hi vaig veure que presentava un joc perillós de l'eix vers els cos del pedal. 

Veia la The Motivator descansant mentre muntava l'Inbred, i pensava que maca que és la Vicious :-), aquesta escena es va repetir mil cops des de quarts de deu de la nit fins les tres tocades de la matinada, hora que vaig decidir que l'On One ja estava a punt pel proper Vol de diumenge, aventura que va començar fins i tot un xic abans de la de dissabte, uns minut abans, però aquesta ja serà motiu d'una propera crònica. Cap a l'una de la matinada la Betty em va baixar el sopar, pa torrat que es fonia a la boca amb truita acompanyat tot plegat d'unes meloses patates fregides, i aprofitant el moment vàrem rendir homenatge a la Vicious fent-li obrir una darrera Chimay, OMG.



Ara passades les hores a l'hora de dinar de dilluns, ja dins del dia a dia, penso molt però molt breument en noves opcions de bike, en com hauria de ser, de fet una marca i una proposta em ronda pel cap, un HM sí, però per concepte molt diferent de tot el què he anat presentant a The Great Escape MTB, també obro altres possibilitats de marques HM germanes de la Vicious, sí però com dic molt breument, tenint una bike com l'On One no és moment de precipitar-se perquè no deixo de pensar en el meu Drac dels darrers quatre anys, la Vicious The Motivator Single Speed, i en aquesta ocasió no diré el Rei ha mort, visca el Rei, en cap cas, el Rei ha mort, i vaig a fer el dol pertinent abans de decidir fer venir un nou Drac.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, sí, dies de transició dins d'aquest tram tan trist del trencament del quadre de la Vicious.

MTB, MTB, MTB. 

Imatges

Protagonistes avui a punt del inici del dia a dia. 


MTB, MTB, MTB. 


http://cyclingtips.com.au/2015/04/the-bikes-and-tech-of-paris-roubaix-2015/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+cyclingtipsblog%2FTJog+%28Cycling+Tips%29


diumenge, abril 12, 2015

Vol avui, anar pensant la crònica d'ahir

Amb calma, mirant de gestionar els moments, vells coneguts.


De cara a demà crec que podré proposar la crònica de la darrera aventura de la The Motivator.

MTB, MTB, MTB. 

Serà la d'ahir una crònica molt sorprenent

Llarga també, i tant, a on la manera de fer va comportar de seguir ruta en unes condicions noves, millor dit que no repetíem des del 2007. 

Concretament des de l'etapa Ibis Mojo Carbon. Tot i així vàrem seguir gaudint de l'aventura, oh yeaaaaaah!


Ara mirant de reaccionar, ahir la jornada va acabar ara fa cinc hores, cap a les tres de la matinada d'avui per poder tenir bike per la propera aventura, de decidir fer Vol avui, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

divendres, abril 10, 2015

NAHBS 2015: Zen Cycles

Aventura, aventura i més aventura.


OMG, OMG OMG.

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

http://www.jpaks.com/framepak/

Jo la veig i el meu pensament és JJ, Jeff Jones, quina imatge passa pel meu cap més emocionant, a les portes ara en primer terme de restar quiets, estàtics diria jo. 

De mentre gaudint de l'aventura del passat cap de setmana, encara aturats de satisfacció, un pas per Sant Marçal pesa molt a aquest espai, també ara a la tarda de divendres és protagonista que avui és el primer dia que faig Vol equipat d'estiu-primavera, i que bé que he anat, omg, omg, omg, no per rodar bé, tampoc malament, si no per la sensació d'extrema lleugeresa per un equipament molt minimalista. Per a la propera gran aventura tinc com avui que estrenava mallot, també tinc sorpresa de culot, tot i que no podrà ser si ho penso bé, mai porto equipaments nous a sortides que no siguin el Drac de dues tres hores, per tant sí que hi aniré amb aquest Mix de dues temporades càlides, clar que yes! però no amb culot nou, tot i que podria ser que canviés d'opinió, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

2on Drac

A on perseguir repetir passa a ser la proposta entre setmana, per mirar de tornar a la normalitat després d'un cap de setmana intens, divertit, emocionant, dins d'un marc de normalitat de jornades extenses des de la nit a les prèvies del trenc d'alba fins l'arribada un altre cop de la foscor aquest cop porta d'entrada a la nit més llarga.


Avui lents, no sé perquè, no per temps, sí per unes sensacions d'haver de rodar suau, que no ha sigut, però d'alguna manera així hem entès que ho estàvem fent.

Avui primer dia a on els dos genets hem rodat equipats d'estiu-primavera, el meu primer dia rodant curt, amb camals i manegots d'inici, també amb armilla, per passats els primers minuts rodar d'estiu en el meu cas excepte el camals.


Calçat d'estiu, Giro Privateer, mitjons HM Itàlia, culot i mallot Mavic HC, manegots Gore, camals Sportful, armilla Lite de Campagnolo, i guants Hirzl. 

He avançat l'arribada dels equipaments d'estiu pel fet que estic rodant als migdies no a les matinades, fora de quan matinem per sortides més llargues. El fet és que crec que han arribat abans per quedar-se ja fins a la tardor. 

Es roda molt bé equipat tan lleuger, avui a 21ºC a les dues tocades a la riera de Llavaneres, veníem de baixar per Milans i fer els Passeig dels Anglesos, és a dir a l'inrevés del què normalment fem, per aquest motiu pel pas per les Falgueres Màgiques de Milans la jornada passa tranquil.la, molt, i la pujada pel Tintorer Curt ha sigut aparentment pausada, de sensacions, de sensacions, per temps no, ha sigut fins i tot un xic més ràpida que la darrera.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, aigua, bevent mig bidó de 500 ml. amb eines i manxa, amb un mar que resta tranquil, esperant, com jo, amb llums sense funcionar.

Després del Drac directes al Condis i d'aquí cap a casa per tornar tot seguit a la normalitat del dia a dia, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sento tambors que anuncien l'arribada dels grans Vols, sembla, sembla que els a escolto, oh yeaaaaah!

NAHBS 2015: Groovy Cycleworks

Jo no sé veure un defecte a esmentar a aquesta creació, la Betty porta el manillar d'aquesta marca, quina joia de bike, OMG.


MTB, MTB, MTB. 

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

Pas del Destructor

Per un migdia a on els Dracs presenten un comportament molt bo, sona un altre cop el fre del darrera de la Longboard, sí, després de tensar la cadena costa d'ajustar la posició bona de la pinça de fre, pel fet que aquest quadre no porta punteres desplaçables, si no fixes i obertes per darrera fet que ajuda a que sigui un xic més lleuger que d'altres propostes de cromo però implica haver d'ajustar en aquest cas el fre del darrera cada cop que mous l'eix per tensar la cadena. 

En primer terme anàvem a repetir la ruta de dimarts, és a dir Canet-Mataró, una proposta planera, finalment va imposar-se el Drac, clar que yes! Un recorregut que sempre, sempre, sempre aporta bones sensacions, a on cada racó té la seva història, i tant, i tant, com el de la imatge, el Pas del Destructor, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer Curt bona,  bàsicament perquè a un quilòmetre de començar a fer-lo ja pensavem que passats uns minuts ja seríem a dalt, i un cop ja baixàvem pel Tintorer Llarg no recordàvem la pujada, no per no ser memorable, és un tram estimat a casa, si no per el moment de forma que tenim, que no és molt bo, sí sensacional per a nosaltres, i que podrà semblar que va lligat, però en cap cas, en cap cas va lligat.


Un aire fresc, quasi fred, tot i els 17ºC a la riera de Llavaneres a un quart de dues del migdia, equipats la Betty d'estiu-primavera, jo de primavera, calçats com dimarts amb Mavic i Sidi, beure, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb llums sense funcionar, amb eines, i manxa, amb un mar calmat, molt, a on el pas pel Passeig dels Anglesos el definiria com a clàssic entre clàssics, com el Drac, sí, una ruta memorable que any darrera any agafa cada vegada més pes, que ja en té molt, molt, però que sembla no tenir fi. Dic sembla perquè sense anar més lluny el 2009 proposàvem de canviar la zona de Vols siguent el Baix Empordà el destí, o el 2012 que es dirigia cap al gironès, pot passar, i tant, per això aquest camí d'ara que sembla no tenir fi.  

La pujada per Milans, ràpida, i com ja ve siguent quasi una norma, un final de sortida sumant més metres al tram final del Drac, fet que ens ajuda i molt perquè suma a una pujada com la de la riera de Llavaneres fins a dalt de tot del Tintorer Curt, ara del Colón a la carretera que porta a Coll de Pollastre passant propers a Milans, a on perseguim escalar lents però constants, no una estona infinita, no cal, són sortides del migdia, per infinites les d'Arbúcies fins a Santa Helena, OMG, i no per exigents que també, si no per memorables.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen els tambors de la recuperada aventura Vallromanes-Montserrat amb els Trinxes, oh yeaaaaah! 

Avui per la volta de cada matí a fer el cafè, fa crec més calor que ahir i per aquest motiu podria ser el meu primer dia d'equipament estiu-primavera, de ser el Vol, de ser. 

dijous, abril 09, 2015

Sense Drac, amb Dracs

Perquè després de descansar dilluns, dimarts el Vol va ser planer. Una anada a Canet, i una tornada fins a ben passat Mataró sempre o quasi sempre seguint la platja.


Un dia de calor, i de vent fresc que va comportar d'anar equipats jo de primavera, i la Betty amb un Mix estiu-primavera. Les Mavic Fury, i les Sidi Dragon 2 recuperades, les eines de la festa pel què fa a calçat, i tant que sí.

Poc hi podem fer a l'hora de recepcionar les sensacions, per què ho dic? perquè ara a dijous mentre escric la crònica de dimarts jo ja sé que dimecres no hi va haver Vol, i avui sí, i les sensacions de dimecres no són les d'avui, en cap cas, en cap cas, de fet ahir no hi va haver Vol tot i que jo ja m'havia mig equipat, tot no pot ser, i si bé ahir no hi va haver Vol, sí fa dos dies, també avui.

Les seqüències de Vols que estem aconseguint són molt bones, properes a les millors que podem fer dins de les nostres possibilitats, limitades, molt. Hem d'aconseguir fer un darrer salt, sí, però sense limit de temps, ja no tenim pressa, i de donar-se les circumstàncies ja us exposaré breument els motius. Tot i així volem aconseguir aquest salt de forma a dalt de la bike, clar que yes!

Amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb les dues bikes aquestes sí funcionant prou bé, després de tensar les cadenes de les dues, i verificar que estan a mitja vida, tot i que la cadena de la Spot Brand encara és la de Fort William i la de la Vicious no, aquesta ja porta un canvi de cadena més. Amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogut, res més, mogut i prou.

Esperant, sí i les esperes són exigents, i tant que sí, costa esperar, mentre però seguim rodant ara sí, ara també, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Castelli

No podria ser una altra, o sí i ells també, per què no?


MTB, MTB, MTB.

http://manualforspeed.com/feature/reachforthedream/

Xavi propostes interessants per aventures interessants, clar que yes!

dimarts, abril 07, 2015

Normalitat?

L'aventura de diumenge va començar com havia de començar si perseguíem fer una sortida de tres xifres, és a dir per sobre dels 100 Km. Després de setmanes de fer-ho a partir de les vuit, la majoria de vagades a les nou, arribant sempre massa d'hora la nit i el fred, i deixant sempre per aquests dos motius el rodar per sobre dels 200 Km. per a una millor ocasió, de fet les darreres setmanes sempre hem anat rodant per sobre dels 150 Km. sí, però nosaltres perseguíem els 200. 


Si ho haguéssim fet dins de l'hivern l'exigència hauria sigut menor, pel fet que les càrregues de desnivell les proposem coincidint amb l'arribada de les bones temperatures per a nosaltres, vull dir que aquest hivern les distàncies per sobre dels 150 Km. no sempre han anat agafades de la mà de desnivells considerables, no sempre. Ara a aquest principi de primavera l'excepció és que no hi hagi un desnivell important lligat a una distància considerable. No seguim un patró científic en cap cas pel què fa a perseguir aquest objectiu, dies més llargsi temperatures més altes, factors determinants a casa per perseguir distàncies més llargues i acumulats de desnivell més alts. 

La doble èpica serà de ser el punt d'inici, no és a on som encara, per tant ens falta temps, i d'entrada aquest ens proposa seguir-ho preparant, i això fem. Dic ens falta temps en el sentit que no serà a dies, segurament tampoc a setmanes que consolidem sortides per sobre dels 200 Km. i per sobre dels 6.000 m. positius, i no de manera puntual, això segur que ho podem aconseguir avui, vull dir excepcionalment, el què perseguim és aconseguir fer-ho de forma continuada sense tenir la sensació de fer quelcom especial. Ara estem còmodes a la barrera per sobre dels 150 Km. en el sentit únic quan dic còmodes que i tant que ens requereix de molta dedicació, però en cap cas d'una exigència física notable. Jo diria que un cop tens clar que no hi ha un temps finit per tornar a casa, un cop ets a dalt de la bike els quilòmetres i desnivell van caient a un ritme pausat, i així anem passant les hores, ara si més no ho estem experimentant en aquesta línia de percepció d'una fatiga inexistent. 

No recordo cap dia a on la fatiga en sigui la protagonista, sí indisposicions per unes digestions atípicament pesades, no per menjar molt, si no per la precipitació en fer-ho, arribar amb massa gana, o en el seu defecte menjar com si aquest fos el cas no ens està ajudant, i aquest diumenge des de Coll Formic fins a casa les males sensacions després de dinar no van ser les millors, i no en sabria dir el motiu fora d'una necessitat de menjar, sense tampoc un gran desfici però tampoc pausadament, fent referència a en Bob a Coll Formic a diferència de la setmana anterior que ho va patir la Betty a Sant Celoni. El pedalar durant tota la sortida, de 10/10, als darrers quilòmetres ho dèiem, que bé, que bé, que bé. Un tema però el d'aquestes indisposicions que hem de millorar, i millorarem, de fet aquestes sortides persegueixen això, millorar les nostres sensacions a dalt de la bike, i per tant en conseqüència el nostre rendiment en distàncies llargues. Em va al cap un escnari similar de La Costa a l Montseny, omg, omg, omg, o a la Cerdanya amb en Xavi, OMG, OMG, OMG.

Una anada direccció a Blanes pausada, també freda, sempre massa propers als 10ºC, tres hores de fredor constant, esperant encarar les pujades continuades direcció a Sant Feliu de Buixalleu per deixar el fred enrere i per gaudir de tan bon tram.  

Primer però un llonguet amb xocolata al pas per Sant Pol, no compreu llonguets a Sant Pol sí a Hostalric, després un pa amb tomàquet amb fuet i formatge amb mitja cola a Hostalric, que no reptirem mai més. Des d'aquí previ una anada de Sant Feliu a Arbúcies nova a on perdres va ser la nota predominant, la imatge inferior era a un cul de sac després de baixar per una pista vertical durant una bona estona tant que refer-la va requerir de caminar un bon tram. La visió del lloc però va compensar ser-hi, perduts sí, però a quin entorn, un lloc de somni, el silenci, el color, el contrats d'aquest entre una part de la vegetació torrada i una altra part florint de forma apassionada, és la característica d'aquest inici de primavera, una explosió de dimensions desconegudes per a mi, a cada sortida des d'aquesta primavera el contrast és extrem, mtb, mtb, mtb


De fet anant de Palafolls a Tordera ens va passar el mateix, perduts una bona estona també. 

Pel què fa a menjar ja no seria fins a Arbúcies a on unes galetes de xocolata blanca i de xocolata negra amb un cafè llarg dels de veritat van ser la festa del moment. 


Seguidament enfilem direcció a Santa Fe per la ruta clàssica de La Garolera, aquest cop directes a Sant Marçal del Montseny, no a Santa Fe. Esperàvem poder prendre quelcom calent a Sant Marçal ara que la cadena que explotava el restaurant ha baixat la persiana i ens havien comentat que ara ho portaven uns particulars, per aquest motiu deixem passar sense atura-nos Coll de Te, però senzillamanent el restaurant de Sant Marçal era tancat amb els cartells encara de la cadena que ho ha portat durant els darrers anys. A veure si properament tenim més sort i podem gaudir de Sant Marçal, perquè fins ara l'accés sempre ha sigut restringit oficiosament a les persones que o bé dinaven al restaurant o bé dormien a l'hotel.


Ens hauria ajudat prendre quelcom calent a aquest punt de l'inici del riu Tordera, una boira baixa densa era una companya de ruta massa freda, a on per aquest motiu mans i peus no estaven en el seu millor moment, esperàvem ara un cop deixat enrere Sant Marçal la baixada memorable fins a les Illes per poder començar ràpidament a pujar direcció a Coll Formic i mirar així d'entrar en calor. Un cop a Les Illes la Betty va haver d'aturar-se per fer-se un massatge als peus mirant d'activar la circulació de la sang, operació que va funcionar. Jo a aquest punt vaig aprofitar per compartir amb la Reina un dels dos plàtans que portàvem, en el meu cas no va ser suficient aliment per arribar bé al restaurant de Coll Formic, l'experiència és un grau, i un ritme prudent fins al restaurant em va permetre d'arribar dignament a destí. Un cop a Coll Formic vàrem tenir el temps just per lligar les dues bikes a una de les finestres del restaurant coincidint aquest instant amb l'arribada d'una lleugera pluja, moment memorable d'una pujada que no oblidaré, segur, segur. 


Des de Coll Formic després d'un dinar tan breu com bo, bon menjar, tres torrades de formatge i fuet, un mel i mató de primera, gasosa, vi, i dos cafès llargs, tots ells agafats de la mà d'un servei de restauració i atenció al client impecables, tots ells els protagonistes indiscutibles del moment. Esmentar que no vàrem menjar pollastre, oh yeaaaaaah! 


Sense dubtes directes a resseguir bona part d'un lloc mític, el del Pla de la Calma, com sempre i ja us en vaig posar una imatge, bons moments, dels millors, bons instants, a on sempre penses mentre hi ets, irrepetibles. Els anys però indiquen clàrament que això no és així, ja fa més de cinquanta anys que el meu Vol comparteix el pas per aquest entorn de somni, hi he passat protegit per la mare des d'abans de néixer fins ara mig segle després que hi venim en bike, si Deu vol, si Deu vol fent referència a que tingui el privilegi de gaudir d'un proper tram prou llarg perquè sigui una realitat aquesta afirmació, vull dir que són moments que he de confiar que tindran oportunitat de repetir-se, hem de confiar, hem de confiar.  


Un pas per un lloc únic a un moment singular de la Reina i genet, dos Dracs funcionant perfectes, a excepció del fre davanter de la Vicious que no frenava, però el conjunt de les dues bikes de 10/10. V anar bé que aquest fre davanter no funcionés perquè això va implicar de baixar lentament afavorint no agafar més fred del que ja teníem mentre creuàvem el Pla de la Calma. 

Equipats de primavera, amb culots pirates i un altre cop amb les jaquetes Xenon AS de Gore, calçats justets d'estiu, hauria anat bé portar les punteres Mavic, però tot no pot ser, direcció a Sant Feliu anava sense la jaqueta Xenon AS escalant únicament amb la tèrmica, passades les hores hauria necessitat els guants Gore Alp-X de canell curt, sí, però en definitiva van ser cinc hores tocades de fredor d'un total de quinze, així que el resum és, anàvem prou ben equipats, clar que yes!

La baixada fins a Cànoves amb un terreny lapa, sí, acostumats al sauló de casa, la baixada des del Pla de la Calma va ser la ideal, el fred el punt feble d'aquesta baixada memorable, però quilòmetre a quilòmetre lentament el fred va donar pas a un espai de temperatures perfectes per rodar. Un arribada a Granollers propers a llocs a on hi he passat molts anys, i que ara part d'aquests espais ja no existeixen, curiós el temps, curiós les conseqüències del pas d'aquest.

De Granollers a Vallromanes, un mot el defineix, llarg, entrant dins de l'etapa nocturna amb una temperatura càlida propera a les que compartirem a l'estiu. Un café amb llet amb galetes premi a la que seria la darrera aturada d'aquesta aventura que ara a quarts de deu de la nit era ja l'anunci del proper final d'aquesta, a on aquest malestar de panxa va passar a un estadi superior ja fins a casa, i a on aquest per intens que fos no va evitar de fer un bon sopar tocada l'una de la matinada, perquè l'arribada al Mirador no va ser abans de la mitjanit, podria però com ja ve siguent una norma al punt d'enfilar directes cap a casa ens faltaven vuit quilòmetres per superar la barrera dels 200 Km. i això va comportar per primer cop des de la tardor passada d'una anada i una tornada pel Passeig dels Anglesos, i per tant d'una arribada a la mitjanit ben tocada. Dic per primer cop des de la tardor passada perquè fins ara en arribar propers a casa amb 170-180 Km. decidíem sempre anar directes cap a casa i no invertir aquests 60-90 minuts més per assolir els 200 Km. el motiu sempre el mateix, una climatologia vestida de fredor, i també aquests darrers mesos molt cops agafada de la mà del vent no ens ajudava a conquerir la xifra de quilòmetres per sobre dels 200, en aquesta darrera ocasió una temperaura càlida i un vent inexistent sí que ens va ajudar a seguir rodant i superar amb comoditat aquesta xifra dels 200 Km. Em ve al cap aquest darrer hivern el tram Blanes-SV a on el vent a les nits ens ha castigat de valent, un vent fred, a on de Sant Pol a Canet de Mar un micro clima càlid ens va fer pensar cada cop que seria el dia, però passat aquest tram arribant al port d'Arenys de Mar sempre el retorn del fred i el vent deixat entre Blanes i Sant Pol tornava amb molta força. 


La sensació un cop al Mirador diferent per aquest malestar de panxa que ara passades 48 hores és una anècdota, però no mentre va durar el Vol, jo diria de concretament de Cànoves a SV.

Cap coincidència durant la ruta, oportunitat ni va haver de coincidir, més de quinze hores a dalt de la bike donen per coincidir, incidències remarcables, cap, aigua jo diria que uns tres bidons de 500 ml. llums en funcionament a les darreres quatre hores de ruta, el mar de matinada molt tranquil amb una lleugera mar de fons, al vespre no ho recordo.

Des del Mirador del Drac, ara a dimecres després d'un dilluns de descans, i un dimarts de Vol, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Ikon TR EXO 3C

Llegia aquesta informació sobre la bike d'un conegut biker. 


Interessant per la coincidència, pel fet que nosaltres els portem a les dues bikes, després de llegir durant els darrers anys sobre el seu bon funcionament, sempre abans de l'arribada d'aquesta versió TR.

MTB, MTB, MTB.

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/article/pro-bike-jose-antonio-hermidas-merida-ninety-nine-9-team-43973/

Preparant la crònica de diumenge, d'ahir no perquè va ser jornada de descans. 

dilluns, abril 06, 2015

Groovy



MTB, MTB, MTB.

http://www.2015.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovycycleworks/

Out of order

I'm out of order ...

It's difficult to mix two sports as different as MTB/Road Bike and Soccer (Futbol for the people outside US). I love both, I've been doing both for years, but the physical demand is completely different in each one, resulting in my right calf damaged, to the point I was almost not able to even step my foot on the floor without pain.

That said, the pain forced me to some days of rest that I feel have been really good for my body, as I've been stressing too much on the last weeks to get back on track. I've been combining my return to sports with a more healthy diet and the result so far is I already lost 6 pounds in barely 3 weeks, 2 pounds per week is a fast pace to start, but I know it can't be maintained, the goal is to get back to my weight wen I was MTBiking a lot in Manresa, and then to be able to hold the gain there.

This entry though is not to talk about my illness or weight loose, but to rewind and review last rides, as I have some nice surprises.

Saturday last week, I had for the fist time a new colleague joining my rides, he was born in Catalonia as us, and lives in Greenville, funny I know him for years, but never ride together, this was our first time and hope it won't be the last, he is a great sportsman, but with a tendency to prefer American ones vs European. Oriol Paricio, my sun, is now riding with me, and I can let you know I was the proudest father, we did the full Swamp Rabbit Trail, and even next day we was sore as he is not used to ride for that long, he was always there, and in some areas even faster than myself. To say on my defense I was riding the El Gordo with the fat 4" and he was riding the El Mojo ... great bike to start I think :)



You maybe realize some similarities, the red Gore jacket I always used is now fitting a little bit big for his body, but almost perfect sized, one more year and it will be "the fit" ... I was not even close to that size at 13 :(



New and past bikes riding together



Spring time in SC is just a blossom of flowers and colors

 
Ventana El Gordo and the new Castelli gear
 
From Greenville SC, Javi Paricio