Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, d’abril 13, 2015

Imatges

Protagonistes avui a punt del inici del dia a dia. 


MTB, MTB, MTB. 


http://cyclingtips.com.au/2015/04/the-bikes-and-tech-of-paris-roubaix-2015/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+cyclingtipsblog%2FTJog+%28Cycling+Tips%29


diumenge, d’abril 12, 2015

Vol avui, anar pensant la crònica d'ahir

Amb calma, mirant de gestionar els moments, vells coneguts.


De cara a demà crec que podré proposar la crònica de la darrera aventura de la The Motivator.

MTB, MTB, MTB. 

Serà la d'ahir una crònica molt sorprenent

Llarga també, i tant, a on la manera de fer va comportar de seguir ruta en unes condicions noves, millor dit que no repetíem des del 2007. 

Concretament des de l'etapa Ibis Mojo Carbon. Tot i així vàrem seguir gaudint de l'aventura, oh yeaaaaaah!


Ara mirant de reaccionar, ahir la jornada va acabar ara fa cinc hores, cap a les tres de la matinada d'avui per poder tenir bike per la propera aventura, de decidir fer Vol avui, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

divendres, d’abril 10, 2015

NAHBS 2015: Zen Cycles

Aventura, aventura i més aventura.


OMG, OMG OMG.

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

http://www.jpaks.com/framepak/

Jo la veig i el meu pensament és JJ, Jeff Jones, quina imatge passa pel meu cap més emocionant, a les portes ara en primer terme de restar quiets, estàtics diria jo. 

De mentre gaudint de l'aventura del passat cap de setmana, encara aturats de satisfacció, un pas per Sant Marçal pesa molt a aquest espai, també ara a la tarda de divendres és protagonista que avui és el primer dia que faig Vol equipat d'estiu-primavera, i que bé que he anat, omg, omg, omg, no per rodar bé, tampoc malament, si no per la sensació d'extrema lleugeresa per un equipament molt minimalista. Per a la propera gran aventura tinc com avui que estrenava mallot, també tinc sorpresa de culot, tot i que no podrà ser si ho penso bé, mai porto equipaments nous a sortides que no siguin el Drac de dues tres hores, per tant sí que hi aniré amb aquest Mix de dues temporades càlides, clar que yes! però no amb culot nou, tot i que podria ser que canviés d'opinió, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

2on Drac

A on perseguir repetir passa a ser la proposta entre setmana, per mirar de tornar a la normalitat després d'un cap de setmana intens, divertit, emocionant, dins d'un marc de normalitat de jornades extenses des de la nit a les prèvies del trenc d'alba fins l'arribada un altre cop de la foscor aquest cop porta d'entrada a la nit més llarga.


Avui lents, no sé perquè, no per temps, sí per unes sensacions d'haver de rodar suau, que no ha sigut, però d'alguna manera així hem entès que ho estàvem fent.

Avui primer dia a on els dos genets hem rodat equipats d'estiu-primavera, el meu primer dia rodant curt, amb camals i manegots d'inici, també amb armilla, per passats els primers minuts rodar d'estiu en el meu cas excepte el camals.


Calçat d'estiu, Giro Privateer, mitjons HM Itàlia, culot i mallot Mavic HC, manegots Gore, camals Sportful, armilla Lite de Campagnolo, i guants Hirzl. 

He avançat l'arribada dels equipaments d'estiu pel fet que estic rodant als migdies no a les matinades, fora de quan matinem per sortides més llargues. El fet és que crec que han arribat abans per quedar-se ja fins a la tardor. 

Es roda molt bé equipat tan lleuger, avui a 21ºC a les dues tocades a la riera de Llavaneres, veníem de baixar per Milans i fer els Passeig dels Anglesos, és a dir a l'inrevés del què normalment fem, per aquest motiu pel pas per les Falgueres Màgiques de Milans la jornada passa tranquil.la, molt, i la pujada pel Tintorer Curt ha sigut aparentment pausada, de sensacions, de sensacions, per temps no, ha sigut fins i tot un xic més ràpida que la darrera.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, aigua, bevent mig bidó de 500 ml. amb eines i manxa, amb un mar que resta tranquil, esperant, com jo, amb llums sense funcionar.

Després del Drac directes al Condis i d'aquí cap a casa per tornar tot seguit a la normalitat del dia a dia, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sento tambors que anuncien l'arribada dels grans Vols, sembla, sembla que els a escolto, oh yeaaaaah!

NAHBS 2015: Groovy Cycleworks

Jo no sé veure un defecte a esmentar a aquesta creació, la Betty porta el manillar d'aquesta marca, quina joia de bike, OMG.


MTB, MTB, MTB. 

http://singletrackworld.com/2015/03/north-american-handbuilt-show-3-more-custom-beauty/

Pas del Destructor

Per un migdia a on els Dracs presenten un comportament molt bo, sona un altre cop el fre del darrera de la Longboard, sí, després de tensar la cadena costa d'ajustar la posició bona de la pinça de fre, pel fet que aquest quadre no porta punteres desplaçables, si no fixes i obertes per darrera fet que ajuda a que sigui un xic més lleuger que d'altres propostes de cromo però implica haver d'ajustar en aquest cas el fre del darrera cada cop que mous l'eix per tensar la cadena. 

En primer terme anàvem a repetir la ruta de dimarts, és a dir Canet-Mataró, una proposta planera, finalment va imposar-se el Drac, clar que yes! Un recorregut que sempre, sempre, sempre aporta bones sensacions, a on cada racó té la seva història, i tant, i tant, com el de la imatge, el Pas del Destructor, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer Curt bona,  bàsicament perquè a un quilòmetre de començar a fer-lo ja pensavem que passats uns minuts ja seríem a dalt, i un cop ja baixàvem pel Tintorer Llarg no recordàvem la pujada, no per no ser memorable, és un tram estimat a casa, si no per el moment de forma que tenim, que no és molt bo, sí sensacional per a nosaltres, i que podrà semblar que va lligat, però en cap cas, en cap cas va lligat.


Un aire fresc, quasi fred, tot i els 17ºC a la riera de Llavaneres a un quart de dues del migdia, equipats la Betty d'estiu-primavera, jo de primavera, calçats com dimarts amb Mavic i Sidi, beure, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb llums sense funcionar, amb eines, i manxa, amb un mar calmat, molt, a on el pas pel Passeig dels Anglesos el definiria com a clàssic entre clàssics, com el Drac, sí, una ruta memorable que any darrera any agafa cada vegada més pes, que ja en té molt, molt, però que sembla no tenir fi. Dic sembla perquè sense anar més lluny el 2009 proposàvem de canviar la zona de Vols siguent el Baix Empordà el destí, o el 2012 que es dirigia cap al gironès, pot passar, i tant, per això aquest camí d'ara que sembla no tenir fi.  

La pujada per Milans, ràpida, i com ja ve siguent quasi una norma, un final de sortida sumant més metres al tram final del Drac, fet que ens ajuda i molt perquè suma a una pujada com la de la riera de Llavaneres fins a dalt de tot del Tintorer Curt, ara del Colón a la carretera que porta a Coll de Pollastre passant propers a Milans, a on perseguim escalar lents però constants, no una estona infinita, no cal, són sortides del migdia, per infinites les d'Arbúcies fins a Santa Helena, OMG, i no per exigents que també, si no per memorables.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen els tambors de la recuperada aventura Vallromanes-Montserrat amb els Trinxes, oh yeaaaaah! 

Avui per la volta de cada matí a fer el cafè, fa crec més calor que ahir i per aquest motiu podria ser el meu primer dia d'equipament estiu-primavera, de ser el Vol, de ser. 

dijous, d’abril 09, 2015

Sense Drac, amb Dracs

Perquè després de descansar dilluns, dimarts el Vol va ser planer. Una anada a Canet, i una tornada fins a ben passat Mataró sempre o quasi sempre seguint la platja.


Un dia de calor, i de vent fresc que va comportar d'anar equipats jo de primavera, i la Betty amb un Mix estiu-primavera. Les Mavic Fury, i les Sidi Dragon 2 recuperades, les eines de la festa pel què fa a calçat, i tant que sí.

Poc hi podem fer a l'hora de recepcionar les sensacions, per què ho dic? perquè ara a dijous mentre escric la crònica de dimarts jo ja sé que dimecres no hi va haver Vol, i avui sí, i les sensacions de dimecres no són les d'avui, en cap cas, en cap cas, de fet ahir no hi va haver Vol tot i que jo ja m'havia mig equipat, tot no pot ser, i si bé ahir no hi va haver Vol, sí fa dos dies, també avui.

Les seqüències de Vols que estem aconseguint són molt bones, properes a les millors que podem fer dins de les nostres possibilitats, limitades, molt. Hem d'aconseguir fer un darrer salt, sí, però sense limit de temps, ja no tenim pressa, i de donar-se les circumstàncies ja us exposaré breument els motius. Tot i així volem aconseguir aquest salt de forma a dalt de la bike, clar que yes!

Amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb les dues bikes aquestes sí funcionant prou bé, després de tensar les cadenes de les dues, i verificar que estan a mitja vida, tot i que la cadena de la Spot Brand encara és la de Fort William i la de la Vicious no, aquesta ja porta un canvi de cadena més. Amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogut, res més, mogut i prou.

Esperant, sí i les esperes són exigents, i tant que sí, costa esperar, mentre però seguim rodant ara sí, ara també, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Castelli

No podria ser una altra, o sí i ells també, per què no?


MTB, MTB, MTB.

http://manualforspeed.com/feature/reachforthedream/

Xavi propostes interessants per aventures interessants, clar que yes!

dimarts, d’abril 07, 2015

Normalitat?

L'aventura de diumenge va començar com havia de començar si perseguíem fer una sortida de tres xifres, és a dir per sobre dels 100 Km. Després de setmanes de fer-ho a partir de les vuit, la majoria de vagades a les nou, arribant sempre massa d'hora la nit i el fred, i deixant sempre per aquests dos motius el rodar per sobre dels 200 Km. per a una millor ocasió, de fet les darreres setmanes sempre hem anat rodant per sobre dels 150 Km. sí, però nosaltres perseguíem els 200. 


Si ho haguéssim fet dins de l'hivern l'exigència hauria sigut menor, pel fet que les càrregues de desnivell les proposem coincidint amb l'arribada de les bones temperatures per a nosaltres, vull dir que aquest hivern les distàncies per sobre dels 150 Km. no sempre han anat agafades de la mà de desnivells considerables, no sempre. Ara a aquest principi de primavera l'excepció és que no hi hagi un desnivell important lligat a una distància considerable. No seguim un patró científic en cap cas pel què fa a perseguir aquest objectiu, dies més llargsi temperatures més altes, factors determinants a casa per perseguir distàncies més llargues i acumulats de desnivell més alts. 

La doble èpica serà de ser el punt d'inici, no és a on som encara, per tant ens falta temps, i d'entrada aquest ens proposa seguir-ho preparant, i això fem. Dic ens falta temps en el sentit que no serà a dies, segurament tampoc a setmanes que consolidem sortides per sobre dels 200 Km. i per sobre dels 6.000 m. positius, i no de manera puntual, això segur que ho podem aconseguir avui, vull dir excepcionalment, el què perseguim és aconseguir fer-ho de forma continuada sense tenir la sensació de fer quelcom especial. Ara estem còmodes a la barrera per sobre dels 150 Km. en el sentit únic quan dic còmodes que i tant que ens requereix de molta dedicació, però en cap cas d'una exigència física notable. Jo diria que un cop tens clar que no hi ha un temps finit per tornar a casa, un cop ets a dalt de la bike els quilòmetres i desnivell van caient a un ritme pausat, i així anem passant les hores, ara si més no ho estem experimentant en aquesta línia de percepció d'una fatiga inexistent. 

No recordo cap dia a on la fatiga en sigui la protagonista, sí indisposicions per unes digestions atípicament pesades, no per menjar molt, si no per la precipitació en fer-ho, arribar amb massa gana, o en el seu defecte menjar com si aquest fos el cas no ens està ajudant, i aquest diumenge des de Coll Formic fins a casa les males sensacions després de dinar no van ser les millors, i no en sabria dir el motiu fora d'una necessitat de menjar, sense tampoc un gran desfici però tampoc pausadament, fent referència a en Bob a Coll Formic a diferència de la setmana anterior que ho va patir la Betty a Sant Celoni. El pedalar durant tota la sortida, de 10/10, als darrers quilòmetres ho dèiem, que bé, que bé, que bé. Un tema però el d'aquestes indisposicions que hem de millorar, i millorarem, de fet aquestes sortides persegueixen això, millorar les nostres sensacions a dalt de la bike, i per tant en conseqüència el nostre rendiment en distàncies llargues. Em va al cap un escnari similar de La Costa a l Montseny, omg, omg, omg, o a la Cerdanya amb en Xavi, OMG, OMG, OMG.

Una anada direccció a Blanes pausada, també freda, sempre massa propers als 10ºC, tres hores de fredor constant, esperant encarar les pujades continuades direcció a Sant Feliu de Buixalleu per deixar el fred enrere i per gaudir de tan bon tram.  

Primer però un llonguet amb xocolata al pas per Sant Pol, no compreu llonguets a Sant Pol sí a Hostalric, després un pa amb tomàquet amb fuet i formatge amb mitja cola a Hostalric, que no reptirem mai més. Des d'aquí previ una anada de Sant Feliu a Arbúcies nova a on perdres va ser la nota predominant, la imatge inferior era a un cul de sac després de baixar per una pista vertical durant una bona estona tant que refer-la va requerir de caminar un bon tram. La visió del lloc però va compensar ser-hi, perduts sí, però a quin entorn, un lloc de somni, el silenci, el color, el contrats d'aquest entre una part de la vegetació torrada i una altra part florint de forma apassionada, és la característica d'aquest inici de primavera, una explosió de dimensions desconegudes per a mi, a cada sortida des d'aquesta primavera el contrast és extrem, mtb, mtb, mtb


De fet anant de Palafolls a Tordera ens va passar el mateix, perduts una bona estona també. 

Pel què fa a menjar ja no seria fins a Arbúcies a on unes galetes de xocolata blanca i de xocolata negra amb un cafè llarg dels de veritat van ser la festa del moment. 


Seguidament enfilem direcció a Santa Fe per la ruta clàssica de La Garolera, aquest cop directes a Sant Marçal del Montseny, no a Santa Fe. Esperàvem poder prendre quelcom calent a Sant Marçal ara que la cadena que explotava el restaurant ha baixat la persiana i ens havien comentat que ara ho portaven uns particulars, per aquest motiu deixem passar sense atura-nos Coll de Te, però senzillamanent el restaurant de Sant Marçal era tancat amb els cartells encara de la cadena que ho ha portat durant els darrers anys. A veure si properament tenim més sort i podem gaudir de Sant Marçal, perquè fins ara l'accés sempre ha sigut restringit oficiosament a les persones que o bé dinaven al restaurant o bé dormien a l'hotel.


Ens hauria ajudat prendre quelcom calent a aquest punt de l'inici del riu Tordera, una boira baixa densa era una companya de ruta massa freda, a on per aquest motiu mans i peus no estaven en el seu millor moment, esperàvem ara un cop deixat enrere Sant Marçal la baixada memorable fins a les Illes per poder començar ràpidament a pujar direcció a Coll Formic i mirar així d'entrar en calor. Un cop a Les Illes la Betty va haver d'aturar-se per fer-se un massatge als peus mirant d'activar la circulació de la sang, operació que va funcionar. Jo a aquest punt vaig aprofitar per compartir amb la Reina un dels dos plàtans que portàvem, en el meu cas no va ser suficient aliment per arribar bé al restaurant de Coll Formic, l'experiència és un grau, i un ritme prudent fins al restaurant em va permetre d'arribar dignament a destí. Un cop a Coll Formic vàrem tenir el temps just per lligar les dues bikes a una de les finestres del restaurant coincidint aquest instant amb l'arribada d'una lleugera pluja, moment memorable d'una pujada que no oblidaré, segur, segur. 


Des de Coll Formic després d'un dinar tan breu com bo, bon menjar, tres torrades de formatge i fuet, un mel i mató de primera, gasosa, vi, i dos cafès llargs, tots ells agafats de la mà d'un servei de restauració i atenció al client impecables, tots ells els protagonistes indiscutibles del moment. Esmentar que no vàrem menjar pollastre, oh yeaaaaaah! 


Sense dubtes directes a resseguir bona part d'un lloc mític, el del Pla de la Calma, com sempre i ja us en vaig posar una imatge, bons moments, dels millors, bons instants, a on sempre penses mentre hi ets, irrepetibles. Els anys però indiquen clàrament que això no és així, ja fa més de cinquanta anys que el meu Vol comparteix el pas per aquest entorn de somni, hi he passat protegit per la mare des d'abans de néixer fins ara mig segle després que hi venim en bike, si Deu vol, si Deu vol fent referència a que tingui el privilegi de gaudir d'un proper tram prou llarg perquè sigui una realitat aquesta afirmació, vull dir que són moments que he de confiar que tindran oportunitat de repetir-se, hem de confiar, hem de confiar.  


Un pas per un lloc únic a un moment singular de la Reina i genet, dos Dracs funcionant perfectes, a excepció del fre davanter de la Vicious que no frenava, però el conjunt de les dues bikes de 10/10. V anar bé que aquest fre davanter no funcionés perquè això va implicar de baixar lentament afavorint no agafar més fred del que ja teníem mentre creuàvem el Pla de la Calma. 

Equipats de primavera, amb culots pirates i un altre cop amb les jaquetes Xenon AS de Gore, calçats justets d'estiu, hauria anat bé portar les punteres Mavic, però tot no pot ser, direcció a Sant Feliu anava sense la jaqueta Xenon AS escalant únicament amb la tèrmica, passades les hores hauria necessitat els guants Gore Alp-X de canell curt, sí, però en definitiva van ser cinc hores tocades de fredor d'un total de quinze, així que el resum és, anàvem prou ben equipats, clar que yes!

La baixada fins a Cànoves amb un terreny lapa, sí, acostumats al sauló de casa, la baixada des del Pla de la Calma va ser la ideal, el fred el punt feble d'aquesta baixada memorable, però quilòmetre a quilòmetre lentament el fred va donar pas a un espai de temperatures perfectes per rodar. Un arribada a Granollers propers a llocs a on hi he passat molts anys, i que ara part d'aquests espais ja no existeixen, curiós el temps, curiós les conseqüències del pas d'aquest.

De Granollers a Vallromanes, un mot el defineix, llarg, entrant dins de l'etapa nocturna amb una temperatura càlida propera a les que compartirem a l'estiu. Un café amb llet amb galetes premi a la que seria la darrera aturada d'aquesta aventura que ara a quarts de deu de la nit era ja l'anunci del proper final d'aquesta, a on aquest malestar de panxa va passar a un estadi superior ja fins a casa, i a on aquest per intens que fos no va evitar de fer un bon sopar tocada l'una de la matinada, perquè l'arribada al Mirador no va ser abans de la mitjanit, podria però com ja ve siguent una norma al punt d'enfilar directes cap a casa ens faltaven vuit quilòmetres per superar la barrera dels 200 Km. i això va comportar per primer cop des de la tardor passada d'una anada i una tornada pel Passeig dels Anglesos, i per tant d'una arribada a la mitjanit ben tocada. Dic per primer cop des de la tardor passada perquè fins ara en arribar propers a casa amb 170-180 Km. decidíem sempre anar directes cap a casa i no invertir aquests 60-90 minuts més per assolir els 200 Km. el motiu sempre el mateix, una climatologia vestida de fredor, i també aquests darrers mesos molt cops agafada de la mà del vent no ens ajudava a conquerir la xifra de quilòmetres per sobre dels 200, en aquesta darrera ocasió una temperaura càlida i un vent inexistent sí que ens va ajudar a seguir rodant i superar amb comoditat aquesta xifra dels 200 Km. Em ve al cap aquest darrer hivern el tram Blanes-SV a on el vent a les nits ens ha castigat de valent, un vent fred, a on de Sant Pol a Canet de Mar un micro clima càlid ens va fer pensar cada cop que seria el dia, però passat aquest tram arribant al port d'Arenys de Mar sempre el retorn del fred i el vent deixat entre Blanes i Sant Pol tornava amb molta força. 


La sensació un cop al Mirador diferent per aquest malestar de panxa que ara passades 48 hores és una anècdota, però no mentre va durar el Vol, jo diria de concretament de Cànoves a SV.

Cap coincidència durant la ruta, oportunitat ni va haver de coincidir, més de quinze hores a dalt de la bike donen per coincidir, incidències remarcables, cap, aigua jo diria que uns tres bidons de 500 ml. llums en funcionament a les darreres quatre hores de ruta, el mar de matinada molt tranquil amb una lleugera mar de fons, al vespre no ho recordo.

Des del Mirador del Drac, ara a dimecres després d'un dilluns de descans, i un dimarts de Vol, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Ikon TR EXO 3C

Llegia aquesta informació sobre la bike d'un conegut biker. 


Interessant per la coincidència, pel fet que nosaltres els portem a les dues bikes, després de llegir durant els darrers anys sobre el seu bon funcionament, sempre abans de l'arribada d'aquesta versió TR.

MTB, MTB, MTB.

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/article/pro-bike-jose-antonio-hermidas-merida-ninety-nine-9-team-43973/

Preparant la crònica de diumenge, d'ahir no perquè va ser jornada de descans. 

dilluns, d’abril 06, 2015

Groovy



MTB, MTB, MTB.

http://www.2015.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovycycleworks/

Out of order

I'm out of order ...

It's difficult to mix two sports as different as MTB/Road Bike and Soccer (Futbol for the people outside US). I love both, I've been doing both for years, but the physical demand is completely different in each one, resulting in my right calf damaged, to the point I was almost not able to even step my foot on the floor without pain.

That said, the pain forced me to some days of rest that I feel have been really good for my body, as I've been stressing too much on the last weeks to get back on track. I've been combining my return to sports with a more healthy diet and the result so far is I already lost 6 pounds in barely 3 weeks, 2 pounds per week is a fast pace to start, but I know it can't be maintained, the goal is to get back to my weight wen I was MTBiking a lot in Manresa, and then to be able to hold the gain there.

This entry though is not to talk about my illness or weight loose, but to rewind and review last rides, as I have some nice surprises.

Saturday last week, I had for the fist time a new colleague joining my rides, he was born in Catalonia as us, and lives in Greenville, funny I know him for years, but never ride together, this was our first time and hope it won't be the last, he is a great sportsman, but with a tendency to prefer American ones vs European. Oriol Paricio, my sun, is now riding with me, and I can let you know I was the proudest father, we did the full Swamp Rabbit Trail, and even next day we was sore as he is not used to ride for that long, he was always there, and in some areas even faster than myself. To say on my defense I was riding the El Gordo with the fat 4" and he was riding the El Mojo ... great bike to start I think :)



You maybe realize some similarities, the red Gore jacket I always used is now fitting a little bit big for his body, but almost perfect sized, one more year and it will be "the fit" ... I was not even close to that size at 13 :(



New and past bikes riding together



Spring time in SC is just a blossom of flowers and colors

 
Ventana El Gordo and the new Castelli gear
 
From Greenville SC, Javi Paricio

Aquest cop sí

Ja per sobre del 200. 


MTB, MTB, MTB. 

dissabte, d’abril 04, 2015

NAHBS 2015: FC

Com m'agraden aquestes propostes, tu diràs, amb la The Motivator normal que una bike com la de la imatge m'agradi tant.


Fa dies que la veig, ara després d'unes hores descansant és una bona pensada aportar-la al blog.

Avui no hi haurà Vol, la necessitat de descansar ha marcat el to de la jornada, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/03/Fat-Chance-Yo-Eddy-2015-hardtail-steel-mountain-bike01.jpg

Pensant

Van passant els dies i les sortides van quedan pendents d'anar caient al blog, per una banda penso que un cop les tingui madurades ja vindran, sí, però aquest fer provoca com des de Canberra a on el blog va agafar un ritme que perdura parcialment fins avui, i tinc dubtes, els dubtes són bons també, sense dubtes poques preguntes tindrien respostes, o moltes quedarien sense elles, sense les respostes.

Us poso unes pinzellades de les sortides d'aquesta setmana, i les cròniques d'aquestes vindran si coincideix el moment amb la pensada, clar que yes!


Diumenge va ser un torn de test, pel fet d'un dissabte rondant els 200 Km. i amb un desnivell considerable, entre d'altres per un pas per Santa Helena, Com a nota destacable la coincidència amb l'Oriol durant un breu tram de la ruta, de Vallromanes a Llinars direcció a Sant Celoni, la tornada a casa propers al Santuari del Corredor. 


Aquesta pujada per a nosaltres exigent, va ser lenta, sí, però també dolça, pel fet que tot i les exigents pujades la sensació va ser d'haver millorat el nostra estat de forma des de l'arribada dels 20-21, mtb, mtb, mtb


Un final d'aventura de nit, dolça, calmada, molt satisfets pels dos dies d'intensitat seguits a dalt de la bike.


Dimarts després d'un cap de setmana dens de bike, havent descansat dilluns vàrem decidir rodar més quilòmetres i fer igualment el Drac, les sensacions a dalt de la bike molt bones, tant el cap de setmana exigent de bike, com el descans de dilluns ens va aportar un inici de setmana de MTB sensacional. La Reina primer Vol equipada ja quasi 100% d'estiu, encara però amb manegots.


Dimecres, rodant planer sempre, els dos dies, dimarts i dimecres rondant els cinquanta quilòmetres, sempre al migdia a l'hora de dinar, i per tant el dia a dia que és qui mana bona part de la jornada ens ha portat a dinar sempre a una hora quasi propera al sopar no pas al dinar, per aquest motiu abans de sortir, una hora abans, dues pomes, un platan, i a vegades fins i tot un iogurt són uns bons aliats per a a poder rodar tanta estona sense haver dinat.


Dijous, test de desnivell en pocs quilòmetres, encara per sota de mil metres per cada vint quilòmetres, sí, però tot arribarà, o no, i serà igualment molt divertit, aquest cop per la breu distància, el dinar per un compromís a l'hora racional de fer-ho, tot i així a les tres tocades, abans no podia pas arribar. Les sensacions bones crec, dic crec perquè volia fer un darrer tram que vaig deixar per a una altra ocasió.


Divendres, ahir, nota a destacar pel què fa a equipament, rodant sense la jaqueta Xenon AS de Gore, ja de primavera 100%, i tant, una segona nota el segon joc de guants Hirzl de quatre ja roda fent equip amb el primer, en aquesta ocasió blancs, la talla siguent la mateixa més ajustada que la dels de color negre.


Una jornada aquesta darrera marcada per la calor, a Sant Celoni crec recordar que vàrem veure els 23°C a la plaça de l'ajuntament, i també marcada per una caixa de bombons que va caure a l'hora de dinar, necessaris per a assolir un Vol proper als 100 Km, i rondant els 3000 m +, oi?


Una sortida al migdia, una arribada de nit, no per pedalar únicament, el Jinete Pálido el motiu, oh yeaaaaaaaah!, una arribada a SV a tocar de les onze de la nit, amb els llums treballant al darrer tram. 


Un fet imborrable, una anada passant per Olzinelles, una tornada passant pel Montnegre i caient propers a Pineda de Mar.

Ara, avui, dissabte hem d'omplir el rebost, després tindrem aventura de MTB, crec, i de ser serà porta d'entrada a un proper Vol perseguint els 200.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

dijous, d’abril 02, 2015

Retorn

Al Montseny, ara després d'uns dies de l'anada al Montnegre. El propòsit, fer una pujada per Garolera,  passant però primer per Blanes, i finalitzant la ruta venint de Premià de Mar. Són punts distants entre ells, proposats a una mateixa jornada per mirar de ser propers als 200 quilòmetres, dic propers perque cerquem normalitat rondant aquesta distància, no excepcionalitat. i de fet a aquesta jornada Montseny vàrem ser propers a aquesta distància, sense arribar-hi, però propers.


Una anada a Blanes, amb aturada a Sant Pol per menjar panets i xocolata, bé no fins a Blanes perquè no hi vàrem arribar, decidint pujar el Tordera pel cantó esquerra direcció a Hostalric mirant de poc a poc anar esgarrapant minuts a l'arribada de la nit del què prevèiem el final de l'aventura. Va ser aquesta una bona pensada, sí però eren uns quinze quilòmetres, potser un xic menys entre anar i tornar, però la decisió va ser ràpida, directes a Tordera per una pista nova des de Palafolls. 


De Fogars passant pel magnífic centre històric d'Hostalric, aturada breu al forn per comprar llonguets i xocolata, i prèvia però visita al nostre petit amic. Des d'Hostalric ens vàrem dirigir a Sant Feliu de Buixalleu per la que fa uns anys era una pista de sorra, i que ara és una carretera estreta sensacional per fer amb les nostres futures bicis de carretera, he dit futures per tant indefinides, però tot i ser ara arriscada per a nosaltres, no fem carretera de poder evitar-ho, aquesta nova versió d'aquest vell tram va ser preciosa, OMG quina carretera, ara fa uns deu anys que no hi passàvem. Les converses mentre hi rodàvem de amb qui hi havíem anat, curiós el darrer cop va ser amb un biker australià, dic curiós perquè qui m'anava a dir que passats els anys estaríem disputant una WEMBO a Canberra, i que ara és a on hi tenim també bons amics, omg, omg, omg. De fet sense anar més lluny a la sala d'espera a Fort William a minuts de rebre la Carolina la seva medalla d'or que l'acreditava com la Campiona del Món de les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, amb qui compartíem taula, millor dit tauleta era amb el monstre d'aquesta disciplina també en aquest cas en la categoria  masculina, el biker australià Brett Bellchambers, i de fet un cop tots els primers classificats de la seva corresponent categoria junts al podi aquest mateix biker va enfilar a la Reina al lloc més alt del podi, vull dir a Escòcia a part d'en Javi amb en Brett és amb qui més temps vàrem compartir instants, és normal amb en Brett al circuit permanent de Storm-Lo un any abans ja compartíem Box de costat. 


Després de tants anys i dedicats a pocs temes les coincidències són notables i inoblidables, com el sopar de després de les 24 hores amb en Javi, de Finale a Fort William, gran moment, gran moment, com vàrem riure, OMG. Pel què fa a aquesta crònica del Montseny entre australians, mtb, mtb, mtb


Un cop a Sant Feliu després de la foto de rigor, la ruta va ser ja de MTB, exigent tot i ser breu fins arribar a Arbúcies, aquest tram jo el recordava bé, tot i que vaig decidir fer una nova variant tenint en aquesta ocasió sempre a la nostra esquerra la fortalesa del Castell de Montsoriu. 


Em ve al cap ara després de tornar d'un bon dinar, estem a dijous a la tarda, que sobre el tema de les nostres amistats australianes, la capçalera del Blog té dues protagonistes, la Bec i la Betty, omg, omg, omg. Una australiana i una catalana amb els mallots identificatius, molts anys portem amb aquest projecte, i cada segon, hora, dia, mes, any, anys que passen el sentit cada vegada té més i més pes, oh yeaaaaah!


Un cop a Arbúcies cafè a Can Sitre, i aquí es produeix un error, no comprem menjar, i aquest fet implica que la pujada a Santa Fe de 18 Km. per Garolera es transforma amb un escenari difícil de gestionar, per sort a Coll de Te ens aturem al reobert restaurant que ens salva amb un pa amb tomàquet amb fuet, i dues coles per beure, així com també una xocolata que ens fa com a present la mestressa de la casa quan ja marxàvem. 


Mireu si jo anava bé, que en arribar-hi vaig entrar a demanar i uns segon després vaig demanar a la Betty que entrés ella amb mi que jo no aconseguia dir res.


Després d'omplir els dipòsits ja sense aturades fins a Sant Celoni, passant per Santa Fe, Santa Helena, a aquet punt dubtem si fer un Turó de l'Home, ja que hi som, però decidim seguir direcció a Fontmartina, La Costa, Mosqueroles, i un cop a SC tornem a repostar, aquest cop pa amb margarina i sucre, com? sí, sí, crec recordar que per beure, una cola, i el premi rar de la imatge, que dolç, OMG.

El propòsit, sortir direcció Vallromanes, el fet, anem a Vallromanes, aquest tram sense motiu de comentar especialment. A Vallromanes, una taronja el què recordo que vaig menjar, tot i que no ho tinc del tot clar, no passa res, ja amb un Sol en retirada des de la sortida de SC afrontem el darrer tram fins a SV, aquest molt conegut, de fet com el del Baix Montseny, i tant.


Un altre cop propers a casa veiem que avui tampoc seria la porta d'entrada dels 200 Km, però l'aventura de passar per Sant Feliu, pel fet de ser una ruta que fa anys que no fem va comportar que assolir aquesta distància passés a segon pla, i en primer pla s'imposés Sant Feliu i la pujada per Garolera. També ajuda molt que les sensacions als darrers quilòmetres abans d'arribar a casa eren molt bones, i per tant tenim clar d'entrada que estem a hores d'entrar a territori MTB200, aquest sentir ens deixa molt tranquils, clar que yes!

Sense incidències, pendent de canviar discs de fre de les dues bikes, de tensar les cadenes, de verificar els ferodes de la Vicious també, fa unes hores a la sortida del migdia de dijous no frenava res, OMG. Amb eines, amb manxa, amb llums funcionan, però no recordo a quin tram van començar a fer feina, després de SC dedueixo per la darrera imatge, equipats de primavera, calçats d'estiu i guants Hirzl, amb el protector de coll i cara en el meu cas de SC a SV, però no ho sé segur, crec que va ser a partir de SC, amb un mar indiferent a tot, he de pensar que per en primer terme per no estar furiós, i perquè nosaltres estàvem pensant en el tram de Sant Feliu a Santa Fe del Montseny, emocionats per arribar-hi, novetats, de Fogars a Hostalric hem triat una nova ruta a on no coincidim amb els cotxes, que bé, que bé, que bé. Beure, uns tres bidons de 500 ml d'aigua.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.


El premi un cop a casa sopant, present del Mundial de Fort William.

Vaig a per la crònica de diumenge, un Vol també de tres xifres, i per tant motiu d'estar animats. Entrem ara a territori de quatre dies de bike, si el temps ens és favorable els Vols poden ser interesants, veurem, veurem. De mentre però l'aventura viscuda al Montseny ja no ens la treu ningú, tot això que tenim, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.