Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dijous, de febrer 20, 2014

Growler

Quan cada espai té la seva calma, i lentament tots ells van coincidint, res torna a ser com era, res canvia, és cert, és cert.


Una proposta curiosa, certament, certament.

MTB, MTB, MTB.

http://quietlunch.com/the-growler-city-bike/

Orange Single Speed

Un premi per haver aconseguit el propòsit de descansar, mtb, mtb, mtb.


I no perquè no ho estigui fent, a l'inrevés, respectant des de fa mesos religiosament per una banda el ritme d'hivern a dalt de la bike, i en segon terme fent l'aturada setmanal, omg, omg, omg.

Sí, sí ja ho sé no existeix el ritme d'hivern, per això, per això a casa sí. 

Quina joia de bike, pel color, pel concepte, per la personalitat del conjunt, OMG.

http://singletrackworld.com/forum/topic/ibis-szazbo-an-ugly-collection-of-tubes-or-a-piece-of-metalwork-art

Hi ha tensió

Al Mirador, hi haurà aventura de nit?

La Reina diu que tothom està pedalant, que hem de sortir a fer una nocturna llarga però llarga.


Jo ara mateix, reflexionant, volem sortir demà a la matinada, no dic que aquesta proposta de mini èpica a la nit no tingui futur proper, però, però, però.

Veurem, veurem, la Reina imposa, els Dracs decideixen què haurem de fer. 

Per sortir ara tots dos Dracs estan perfectament a punt, mtb, mtb, mtb

SS ROAD

Vull dir aquesta joia.


MTB, MTB, MTB.

http://www.saffronframeworks.com/build/mike-halls-single-speed/

Quina proposta, omg, omg, omg.

Entre Reines

De la foscor, de la llum, Fades de la foscor, la Reina de la llum, entre la matinada, entre la foscor, quin gaudir de cada Vol, ahir va ser una jornada de MTB.

Ens esperava després una jornada intensa, molt, des de fa uns mesos que l'abans i el després dels Vols de Drac van encara més programats. 


Picar pedra té això, hi ha sorpreses, sí, sempre hi ha algun desprendiment sobtat a sobre dels nostres caps, com el de la nit de Storm-Lo, per sort no som gals, i també perquè anem sempre preparats per sobreviure al bany, i no sempre el bany és terrible, hi ha ocasions com el de Finale dels dos darrers anys que ens reserva sorpreses agradables de per vida, o el de l'homenatge a la Betty per part dels Trinxes de Vallromanes pel subcampionat del món del 2012, i tant que sí, i per aquest motiu també entre Vols passa el mateix, sí senyor, sí senyor.

Les dues darreres sortides, avui tinc descans, m'he hagut d'obligar perquè a les sis tocades, i des de les cinc que m'ha perseguit la necessitat de sortir a rodar, creia fins i tot que no aconseguiria quedar-me a casa, no ha sigut prudentment així, i ara per ara, a falta de veure que decideix la Betty aquest vespre, avui tinc descans.

A SV tot camina molt pausat, hi ha qui en diu aturat, jo en dic un ritme pausat, ara ja fa més de deu anys que l'activitat frenètica queda lluny del meu camp de visió, mai massa, i el tram des del 2003 marca un to, el de la música del piano d'en Xavier fent de cada respir un so, un bell so. Passar de l'avi a la tieta,  d'aquesta a les cosines, i de les cosines a en Xavier, pel què fa a escoltar les melodies a piano marca que el temps tot i ser pausat, és temps i per tant res resta aturat, si en calma, de voler, sí en calma.

No hem tingut incidències, ni fred, sí coincidència amb la pluja seca de sorra ahir, curiosa, semblava una lleugera pluja en veure-la amb el Powerled, era pols seca, no recordo haver coincidit amb aquest fenòmen mai, curiós, molt curiós.

No sé quin significat té pel món aquest fenomen, pel Blog és clar, pressa per fer navegar les Naus Insígnia, neguit? ja no, ganes de fer-les navegar a mar obert definitivament.

Esperant a la nit, a que la Reina decideixi si descansa o arranca el Vol entre Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Sona una melodia des del piano de casa en Xavier, omg, omg, omg. 

dimecres, de febrer 19, 2014

The London bike show 2014



Buenas, del 13 al 16 De Febrero se celebró el London bike show. De carácter más familiar y menos enfocado a la categoríá business como es el Eurobike en septiembre. Dentro del mismo centro de exhibiciones Excel se podía visitar el Outdoor and travel show, motor bike show y otro de buceo. Sólo dispuse de un día, el domingo, así que no me dio tiempo a mucho.

Fue bueno madrugar temprano y encontrarme todavía con un sitio semi vacío, sin apretujones y tuve la oportunidad de hablar más relajado con algunjos expositores. Uno de ellos, el que lleva Singular bikes, me comentó que con una de esas fatty bikes va a participar en la Iditarodrace bike. De punto a punto y sin asistencia en Alaska. Y empieza en una semana, casi nada!
Singular fatty bike con bolsas wildcat

Singular ss cross bike

















Los cachondos de Surly bikes jeje

















Retul bike fitting tool
Mi objetivo principal era la zona del bike fitting, con 4 expositores de muy contrastada calidad. Al final, y gratis! los de Retul con su máquina me midieron etc...Interesante ver cómo se veía el monitor con datos en verde (correcto) y en rojo(incorrecto) y sobre la marcha me subieron el sillín un pelín y ese ángulo de la pierna extendida en rojo cambia a verde. Sobre esa base tengo que conseguir un cuadro de mountain bike más pequenyo que el que ahora tengo.


Mi geometría en bici de carretera
Mi geometría en bici de carretera
De allí y dando vueltas y esquivando a gente fui a ver a los chicos de mosquito bikes, de Londres. Ya había visitado su tienda un par de veces y maravillado con sus bicis de titanio Moots y Lynskey. Les comenté, como a casi todos los que veía, mi problema de piernas cortas, torso largo en una 29". Uno de ellos me refirió a los de Independent Fabrication, de USA. Pero claro, customizado. Ahora mismo no me alcanza, pero seriamente considero algo así. En una bici en la que no puedo rendir bien no veo llegar muy lejos en carreras de 24 horas.
Independent Fabrication, Titanio del bueno ehh
Independent Fabrication. Cuadro de titanio.












Muchos puestos vendiendo accesorios de bicicleta, ropas, nutrición, etc. con buenos descuentos en general. También muchos mini eventos con bicis de bmx dando saltos. Yo apenas me distraje de lo que queríá hacer.

Independent Fabrication titanium frame
Necesitaba comprar luces off road, otro juego. Buscaba algo ligero para el casco y ya había mirado bastate a la Lupine piko 4, aunque tambien a su precioooooo. De aquí para allá llegué a una web neozelandesa con unas luces similares, gloworm. Y vaya, que estaban allí, porque los de singletrackworld las distribuyen, promocionan o lo que sea. En fin, que si ya en la web me dieron buena pinta, allí en el fest con 1000 explicaciones, luces aparentemente buenas y fuertes, bastantes accesorios y precio bueno, al final cayeron. Y muy a gusto, oiga. Otra cosa a tachar en la lista.
El mini velódromo

Al salir del evento la policía estaba instando a los ciclistas a que registraran las bicis con ellos y anyadiendo marcas de agua. No sé cómo andan en otros países, pero en UK, sobre todo en Londres, el mercado de bicis robadas es enorme. La mía ya lo está, pero tendré que registrar las otras 2 en su momento.

Me llevé en general un buen gusto de boca. La verdad que tampoco anduve mirando mucho la novedad, sino que iba más a mis intereses. Me hubiera gustado haber ido algún otro día, pero quizá otro anyo si la ocasión lo merece.


Urban bike single speed belt drive. A buenas horas!
Bici sin cadena. Arrea!




Original taburete. 
Carbon por  todo! Menos de 5kg ss belt drive. 



Menos de 5kg bike ss belt drive.





Chris Boardman sacó este anyo novedades





Nos vamos al monte! Outdoor and mountaneering fest

Saffron: Joe Burt's 29-er

Un present per abans de la crònica del Vol d'aquesta matinada, o per després, o de no ser la crònica de l'aventura amb la Reina, per gaudir mentre descanso a casa.


MTB, MTB, MTB.

http://www.saffronframeworks.com/build/joe-burts-29-er/

És una aportació de fa uns dies, guardada com si fos or, és or, pel plaer de gaudir  de les creacions d'aquest fabricant, si mireu la seva pàgina mireu la bici de carretera Single Speed, omg, omg, omg.

dimarts, de febrer 18, 2014

Doble Drac, sí

La jornada intensa d'ahir, va venir seguida d'un bon Vol. Els pensaments mentre el Vol feia el seu curs, difícils de definir, copçadors.


Les nits amb el meu Drac dins del Drac, tenen una component de sortida que sense ser èpica, sí tenen un perfil de gran aventura. 


La baixada direcció a Llavaneres, inici del pensament de ser dins del Drac, dins del Vol, el Vol entre els Tintorers divertit, la transició fins Milans, càlida, pel fet de passar per casa del sr. Joan pel pas per la riera de Caldetes, fet que ho fa tot encara més entranyable, són molts els pensaments del darrers quaranta cinc anys, molt, mai masses.


Mentre baixava ahir pel Tintorer llarg pensava, de quina manera el terreny va canviant segons van venint les diferents variables, ahir la pluja de fa dues nits marcava l'espai, mirant d'evitar els bassals, o no, perquè el Drac el faig en bona part en pilot automàtic, i hi ha llocs que estiguin ocupats per l'aigua o no, la trajectòria és la mateixa, si bé és veritat que com avui el pas m'ha deixat la bota i el pantaló com si fes un bany, el fet de ser impermeables no implica cap sensació de fredor, o avui on aquests terreny xop tenia una reacció enganxosa vers el pneumàtic, tant que a trams que hi passo per la inèrcia avui havia de pedalar. Un mateix Drac diferents aventures segons la climatologia de cada moment, mtb, mtb, mtb.


La nit d'ahir a 13ºC sensacional, tocaven les deu de la nit quan de tornada era a sota del campanar, la matinada d'avui, bé matinada no, matí, eren les 7, a 11ºC, els dos dies equipat de rigorós hivern. 

No tinc massa idea d'on ens portarà aquest 2014 a dalt dels nostres Dracs, per les sensacions, a donar La Volta al Món, i no pedalant, sí Volant amb els nostres Dracs per una llista llarga de llocs del planeta, perquè sigui, únicament cal seguir a dalt dels Dracs aquest hivern dia sí dia també, la resta ja té el to de les cançons conegudes a casa, picar pedra, picar pedra, i picar pedra, oi que sí?


Un 2014 diferent, molt diferent, com aquesta matinada de dia i agafats de la mà de la lluna no de l'arribada de la llum, pot ser per haver començat a assumir la falta dels nostres, podria ser, podria ser, una costeruda pujada la dels darrers tres anys, omg, omg, omg


Quan ets entre Dracs amb la llum caiguda per la foscor, els pensaments volen com genet i Drac, sempre sumant idees, sempre pensant en com sumar, sumar, i sumar propostes, idees que aportin, propostes com les que han fet possible contruïr les Naus Insígnia, la catalana, OMG, la Gran, OMG, OMG, OMG. Com no he de sortir a repetir Vol entre Dracs, podré fer molts trams, rerpetir-los tots i els pensaments en fer-los sempre tot i poder-se semblar entre ells, sempre, sempre, sempre són diferents


Poder conceptuar una idea, construïr fotograma a fotograma com portar-la a terme, fer un primer pas, i un segon fins consolidar-la, i veure que escala sola, pas a pas ella sola s'enfila entre carenes a cercar en primer terme per l'ombra de la vall, en la foscor, per després poder gaudir d'una llum intensa per l'arribada dels cavallers de la llum, és sempre enriquidor. 

Ser sempre entre Fades, mig cos invisible en la foscor, mig cos visible entre cavallers de la llum, instants màgics. 

Sempre hi ha moments per la foscor, sempre hi ha moments per la llum, clar que yes.


Avui m'he deixat captivar per les Falgueres  Màgiques, per la seva poció, i en arribar al Mirador del Drac, no recordava res d'ahir, d'ahir, excepte el tram de baixada del Tintorer llarg, a on ser-hi copçat, fa impossible no retenir les imtages del moment, com tampoc puc oblidar El Pas dels Destructors, impossible. 


Olzinelles torna a ser present, què han fet les Falgueres Màgiques del Montalt que ara Olzinelles és racó de Dracs i no d'oblid, què han fet?

Sense incidències, la bike va perfecte, moltes coincidències, Destructors de murs, cavallers, Fades, blocs de granit, sempre ahir i avui . Des del punt més alt del Vol, una visió, la del bany abans daterrar al pont de la Nau Insígnia, la dels Destructors moguent les seves estructures pesades a sobre del pont, recepcionant Dracs transportadors de genets, genets i Dracs guardiants de la Nau, entre tots aquests instants un de memorable, quasi invisible, el de la mirada entre el Destructor Independent des del pont de la Nau catalana, i la Fada Reina des del pont de la Gran, dies de molt Single Speed. 


Quin esmorzar avui, oh yeaaaaaaah!

Preparant la marxa a dinar, un fort vent impulsa les fulles dels ametllers per tota la façana de la masia, no hi ha un dia similar, sí sensacions de goig memorables, un no parar de sensacions memorables, diferents totes entre elles, d'idèntica música.

Doble Drac?


A 12 hores, vull dir que ahir a quarts de vuit del vespre vaig gaudir del primer, i ara deu hores després, de ser, miraré de resseguir un segon Drac.


MTB, MTB, MTB.

El segon cafè ja ha caigut, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

dilluns, de febrer 17, 2014

Vespres de febrer

De ser, de ser, perquè aquesta matinada el pilot automàtic ha marcat descans. 


Ara content, 5°C no és fred intens al Maresme, però per una política inexistent a casa, la dels fets consumats d'avui, no hi ha hagut Vol, mllor pensar en els 5ºC que no pas en les Fades i el Destructor Independent que no he anat a veure aquesta matinada, mtb, mtb, mtb

Els dos cafès de primera hora ja han caigut, sento com filtra el cafè a casa l'àvia ara fa més de quaranta anys, omg, omg, omg

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 


Avui  de ser ja serà entre les Fades de la foscor, lluny del trenc d'alba, això ara amb el fred, perquè amb l'arribada de l'escalfor, i quasi d'una nova estació, ser-hi a les mateixes hores que avui, de ser implicarà ser-hi també a trenc d'alba, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de febrer 16, 2014

Prudents

Pel fet que fa uns dies no anàvem a pels cinc Dracs, després durant la setmana mirar de seguir pedalant durant el febrer ha marcat el to d'ahir, certament, certament.

Bec, Phil, vosaltres sí que sou inspiració.

Ara caminant per poder finalitzar el darrer tram de la Nau Insígnia, aquesta la primera, descansant a aigues calmades, és el què cal, és el què volem a casa que sigui.

Hem construït una primera Nau Insígnia, que porta agafada de la mà a una segona Nau, aquesta darrera més gran que la catalana, el secret, picapedrers, com sona, picapedrers, mtb, mtb, mtb


Segle XXI i encara anem bé respectant els oficis, curiós, curiós.

Ara esperant, avui era dia de Fades de la foscor, vull dir havia de sortir a la nit, de fet anava a fer-ho direcció a SC però un cop tot a punt, obrir la porta de casa, i una pluja interessant m'ha indicat que tocava quedar-se a casa, omg, omg, omg

Quan ets a un tram tan interessant com aquest, t'atures per respecte uns minuts, per si hi ha quelcom que t'indica que no és com ho veus, després passats aquests breus instants t'adones que tot  coincideix, que està passant, i un somriure mana el moment.

Les dues bikes, els dos Dracs avui deprés d'afinar les ales han rodat silenciosos, molt, i de rodar tot com ha de rodar encara hi aniran més. 

Ara sonaven les onze de la nit al campanar de SV, i la sensació de ser a un espai minúscul, entre parets tan gruixudes, a un poble a on el silenci mana tot moviment en la foscor, m'imposa pacíficament que passaran els dies, tots, i aquest estadi de pausa en moviment passa per sobre dels neguits, oh yeaaaaaah.

Ara esperant, a demà sí, i també la marxa de la fredor, per, per perseguir la propera aventura, OMG.

Aturades les arribades de components, d'equipaments, de recanvis. Cal refer la llista de tots i cada un d'ells, com sona, com sona, hi ha canvis, tot és viu, aleshores sempre tot té una constant evolució.

La Reina descansa, els Dracs també, el Destructor Independent ronda entre blocs de granit, la Fada Reina el vigila de lluny, sento com les corones deixen de girar per uns instant, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

PISTA

Perquè hem rodat poc però bé, no perquè la Reina rodés bé, si no pel fet que estàvem a dalt de la bike crec a la 71, crec.


Important a casa, a dalt de la bike al febrer, mtb, mtb, mtb.


Equipats d'hivern, res més, a trams. Sense pluja, unes gotes als darrers quilòmetres de darrera de casa, per un cop a casa sentir el soroll de la pluja fent la seva descàrrega. 


Entre 14°C i 14°C.

Les bikes, bé, la fredor no, coincidències, cap, incidències, cap, aigua, menys de mig bidó de 750 ml. Eines, totes. 


Anant un vent en contra, tornant un vent a favor. D'anada tot bé, de tornada un xic mancats de xispa, no pot ser, no pot ser, clar que yes.

Si no vols pols no vagis a l'era.

Un dia de transició per demà de ser tornar a rodar entre Dracs, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, esperant ara a la matinada de demà, perquè aquesta setmana tot i canviar el dia de descans de divendres a dijous, ha anat prou bé, i tant que sí, i tant que sí.

Nota, ahir el fet de portar equips d'estiu equipats amb components de primavera, molt bé, per la lleugeresa d'aquests vers els d'hivern, el calçat d'estiu també ajuda vers les denses botes d'hivern, però també he de dir que va ser molt bona pensada fer  el cinquè Drac equipats d'hivern.

Consolidant el retorn de la Reina, esperant cada dia les sensacions que han de venir prèvies a l'arribada de la propera matinada, perquè àquesta propera setmana tres de cinc, entre fades de la foscor abans i mentre som al trenc d'alba, dos de cinc entre Fades de la foscor del vespre.

Dracs, Dracs, i més Dracs, OMG.

El dia abans

Dels cinc Dracs. 


MTB, MTB, MTB. 


Va ser una bona pensada, com la d'ara, com la d'ara.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

dissabte, de febrer 15, 2014

Cinc Dracs

Una aventura més, que no es pot dir cada dia, bé a casa quasi que cada dia sí, a excepció del dia de descans, que l'aventura és aconseguir no sortir a pedalar.


Avui hem gaudit dels nostres Dracs, per ells, per la ruta, rodar amb Dracs dins d'un Drac no passa cada dia, en cap cas. 


El tercer Drac el més conflictiu, no per res, si no per la manca de rutina, ja fa mesos de la nostra darrera cursa, octubre queda molt lluny, fet que marca i molt la manca de ritme de cursa, de fet no el tindrem mai, i no passa res important. 


No l'hem volgut mai el ritme de cursa perquè hauríem de sortir de les fronteres del nord amb molta freqüència i això ara per ara no ens ho podem permetre.


Jo he utilitzat tres equips, un d'hivern, a la volta u, i cinc, dos de primavera, a les voltes dos i tres, el del Team, i a la volta quatre el clàssic Sportful-Castelli, el mateix amb les botes, unes d'hivern, i unes d'estiu.


Bona pensada estudiar detingudament l'evolució de les temperatures, avui era el dia per poder fer aquesta aventura.

Destructor de murs Independet, quin nom, OMG.

Teníem l'opció ruta Montseny, o bé ruta Cinc Dracs, la darrera per a mi una oportunitat dins d'un mes difícil, febrer, que ens permetrà de sortir demà, i cada dia en bike. El primer passar febrer a dalt de la bike, clar que yes.

Cap incidència, coincidències, durant la primera hora del matí, bikers, bikers i més bikers, menjar, les imatges d'ahir el menjar d'avui, begudes, el mateix, llums, Cateye-Powerled a partir del darrer tram de la quarta volta.

El Canis va molt bé, molt, tinc el conjunt nou per la Longboard, quan toqui atacarem el canvi.


Quina temperatura, omg, omg, omg, sempre entre els 12°C i els 19,5°C, sí, sí, quasi 20°C.

Contents d'haver afrontat voltes de quasi trenta quilòmetres, pel què implica, pel què indica poder fer-les, podríem haver continuat, però si bé era el dia, no era el mes.


Quina última volta més romàntica, la Fada Reina mentre no marxa amb la Nau Insígnia, la segona, resta sempre propera a nosaltres, de fet pel Destructor Independent que no es separa del meu Drac, dies de MTB des del Mirador del Drac.