Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de setembre 27, 2013

dijous, de setembre 26, 2013

Roda aturada

Com sona, la roda s'ha aturat.

 IMG_20130913_wheelset.jpg

MTB, MTB, MTB.

I no sé si tornarà a rodar, avui mentre preparo aquesta intervenció sé que les possibilitats són minses, pel fet que el dia que em vaig despertar sense velocitat, sense res que em fes sentir que havia de decidir per no quedar-me enrere, era el el primer dia. Sona rar, a mi també, però és.

M'agraden aquestes rodes, molt, i el seu configurador encara més, perquè et permet muntar la combinació que t'agradaria, i poder veure com serà abans de fer el pas.

Dies de Single Speed.

M'agradaria abans de decidir fer el gran vol, poder veure com seria abans de fer el salt, m'agradaria abans de decidir no fer-lo,  poder veure com serà tot un cop decidit no fer.

La roda torna a rodar

No les bikes,  les bikes resten aturades,  després d'únicament  rodar tres dies, des de l'arribada de la SSWC.


Serà que ha de ser, serà que cal que aquest sigui el tram.

Tinc temes pendents, però les presses no són el meu fort, així que segurament la Part III de la SSWC2013 caurà, sí, però al seu temps, al seu temps, tinc encara molts noms per esmentar, protagonistes tots, i per això les pauses, per digerir tantes, i tantes bones sensacions.


Les diferents imatges de la SSWC, mare meva quina aventura.

Ara mirava diferents detalls de molts dels preparatius del proper tram, i bé, quan ja fa tant temps que treballes un tram, quasi que deixa de ser un tram, per passar a ser una quotidianitat, emocionant certament, molt, més encara, certament, però el dia a dia marca, marcarà el com, i el quan de tot plegat.

De ser, i ara és cap a on anem, demà tindrem una jornada molt intensa, la més intensa des de Finale, ara fa uns pocs mesos.


Tots descansem, a la SSWC també, i tant que sí.

De poder fer el proper vol, bé com a la part III de la SSWC que resta aturada, a aquest nou vol, de ser li passarà segurament el mateix, perque digerir, digerir, no podrà ser. No vàrem poder assimilar Finale 2012, sí Finale 2013, OMG, OMG, OMG, ara però ja us puc avançar que les aventures ens han passat per sobre, molt per sobre, les veiem des de sota mentre elles prenen el timó de casa, mentre ens banyen de les millors emocions.

Puc avançar que de ser, costarà fer-ne crònica, la SSWC és una avís seriós, càlid per a mi, que el Blog, que The Great Escape MTB, va acumulant una petita pila de cròniques que no poden a curt termini ser trabucades, no per falta de voluntat, sí per la dimensió de cada una d'elles, sí per la necessitat de trabucar-les un cop digerides, assimilades per a nosaltres. Escric aquestes darreres lletres i em ve al cap el sopar de diumenge de la SSWC, increïble, per favor, per favor, per favor. 


Ara toca descansar per poder afrontar la jornada de demà amb molta energia i criteri, i com sempre no deixant del què veiem, res per organitzar, res per planificar, i no deixar en cap cas, per això som a on som, i no som a on no hem de ser, per continuar en el sender de la planificació més exhaustiva dins de les nostres limitades possibilitats, cal pensar que moltes fites senzillament no ens les podrem permetre, d'altres, les que menys, sí.

Dies de molt Single Speed.

Windy

I arrived at work at 8am and the wind was gentle. It quickly built up to gusts of 50km/hr and by 5pm this is the result.




I particularly like the leaves in the spokes!



FOR SALE?

Joies entre joies.

 http://www.englishcycles.com/wp-content/uploads/2012/03/English_Cycles_004_30581.jpg

MTB, MTB, MTB.

Puffin.

Curiosa, però en al línia del dia a dia d'avui.

 Medium frame geometry

MTB, MTB, MTB.

Silencis que criden



MTB, MTB, MTB.

dimecres, de setembre 25, 2013

REDIF II

Poden, i vindran més bikes a casa, entre elles les Retrotec, però quants anys fa ja que IF és una marca de casa?

 

Podrem dir, home si no en tens una no és una marca de casa, jo tinc una Vicious Cycles, i no sé ni un 1% de la història d'aquesta marca, del seu creador, que sí que saben d'altres bikers que mai han tingut una Vicious, i que jo tinc una passió per aquesta marca molt inferior a la que hi té un d'aquesta apassionats bikers, sí jo la tinc però ells també.

A mi això em passa actualment, m'agraden moltes bikes, moltes, moltes marques, i unes m'agraden més que d'altres segons l'instant, o moment a on sóc, si les veig de cop em decanto per unes, si les veig per separat per d'altres, veig una Retrotec, i sempre penso, de casa, veig una IF, i sempre penso, de casa.

MTB, MTB, MTB.

Cafe Racer S

 Cafe Racer SL

OMG.

Leviathan

Anirem a dinar amb un bon color.

 Lenz_Med_Leviathan_20130918_01.JPG

Dies de MTB.

Green

Són nous trams, noves propostes.

 041.JPG

Dies de Single Speed.

La joia

La joia, sí senyor.

Continuing the evolution!

MTB, MTB, MTB.

Perdent hores de son

Guanyant possibilitats de fer el gran vol. 


No hi ha un bon descans, i si no respectem les hores de son, no hi ha bike. 

Qui fa tot el què pot no està obligat  a més, és a on som, com sempre. 

MTB, MTB, MTB. 

Sonen les set al campanar del poble, dies de molt Single Speed.  

Perseverants

Incombustibles, mtb, mtb, mtb.

Proper test ride 27

Dies de MTB.

dimarts, de setembre 24, 2013

36"

Com m'agrada aquesta proposta.


MTB, MTB, MTB.

Bon instant

Millor moment.

Com comentava aquest matí, tot resta aturat, a minuts de l'instant estadístic. 

Aquest matí.
Els Dracs silenciosos em miren, veig el silenci entre ells, entre nosaltres, mtb, mtb, mtb

Arxiu.
Fem un cafè?

Quelcom més

Que velles propostes.

 

Dies de MTB.

Entre colors, podem fer un bon dinar, oi que sí?

Hores de descans necessàries

Pel fet que avui a les dues encara no dormíem. I ja fa uns dies que aquesta és la rutina.

Avui de ser serà a la tarda vespre, a la nit  no serà perquè si no demà tornaríem a quedar aturats.

Quina lluminositat que entra per la finestra, quina pau que comporta. 

SSWC2013.
Quan em desperto un sol pensament, i aquest fa que tot camini, mentre gaudeixo del primer cafè del dia, dies de molt MTB. 

Aquest matí seria un bon dia per prendre decisions, per la sensació que tot resta aturat, tangible, quasi puc agafar-ho tot amb les mans. Fins les tres del mig dia l'estadística diu que avui és el dia, dimarts a les tres de la tarda el millor dia per concretar data i hora per creuar el món, I no cada dimarts a les tres, no, únicament avui. 

MTB, MTB, MTB. 

La imatge que us poso de la SSWC va agafada de la mà d'aquesta intervenció. 

dilluns, de setembre 23, 2013

Jo encara no m'he recuperat

L'aventura de la SSWC encara no l'he digerit, en cap cas.

Tot gira, i gira, i gira, i sí, tot dóna moltes voltes, certament, certament, per finalment tornar sempre, sempre, sempre al punt d'origen. 

La part III resta aturada, a punt, també, també, també, però aturada, la part IV, no escrita, sí al meu cap, bé, encara ara em deixa aturat, per favor, quines jornades de Single Speed, quins dies de celebració entranyable entre bikers de tot el planeta. 

Veig les imatges de la SSWC, miro de seleccionar-les i, per més voltes que li dóno, per més voltes, torno al punt d'origen, OMG, OMG, OMG, quina aventura. 

Puc dir, moments Single Speed. 


SSWC2013.
Simen i companyia, molt contents d'haver coincidit amb vosaltres. 

Us en poso aquesta imatge, la resta, centenars ara per ara encara únicament pel gaudir dels meus ulls, properes aquestes a ser trabucades a The Great Escape MTB, sí, però a punt. 

Girarem, giraré tantes vegades com creiem que hem de girar, però com si d'un fil infinit es tractés, torno sempre a l'origen de tot plegat. 

Dies de molt Single Speed.

Miraré, desitjo fer un salt, m'ajudes? perquè ara per ara no la puc trabucar, la III, i ni escriure puc, la IV. 

SSWC2013.
Com podia pedalar, com podia pedalar aquest biker?

OMG, quin gaudir de belles imatges de Single, Single, Single Speed. 

SS Fuel

From here:

To here in 4 hours:

1 week fermenting, 10 days keg conditioning, should be ready for WEMBO. Mmmmm hoppy, malty carbohydrate hydration!


De Crank Brothers


Tornem a Shimano. 


De Shimano a Crank Brothers en el futur?


Ara però canvi de cales de les Fury, i les Privater. 

El temps marca què fer, tenim ara uns nou dies per rodar-hi. 

Avui ja hi hem rodat, i la veritat van molt bé els Shimano, també. 

Ahir va ser una llarga jornada, mtb, mtb, mtb


Un canvi motivat per un error en el recanvi de les molles dels 4Ti. 

Dies de Single Speed.

Preparats?



Revolució, o simplement seguiment de les tendències de Giro?

 

Dies de MTB.

Quan tot roda bé

A dalt de la bike, vas superant els inconvenients que van sortint.

Aquesta matinada.
Avui anàvem un xic justets de temps, i un ritme lleuger als darrers quilòmetres ha fet que tot tornés a lloc.

Després de Finale 2013, hem fet un petit canvi, les matinades sense sol. Mai havíem evitat tant el sol, i mai havíem fet tants quilòmetres, serà que ens va bé fer-ho així, mtb, mtb, mtb

Propers a la carena.
Ara passada uns estona, ja esmorzat des de les nou, una passió de son m'envaeix, a la nit miraré de donar prioritat al descans. 

Cinc Sènies.
Equipats d'estiu, amb manegots, Lite, menjar, cap, aigua un quart de bidó, eines, totes, coincidències cap, incidències, cap, 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de sis del matí,  14,5 ºC crec recordar a Mataró a la riera d'Argentona a quarts de set del matí. 

Molta emoció per decidir els propers reptes, molta, perquè el primer podria decidir-se, de ser, avui. 

Dies de Single Speed. 

Avui inici d'una mini revolució pel què fa a  alimentació, anem a fer un bon cafè?


Dies de molt Single Speed


MTB, MTB, MTB.

Ahir canvis a les bikes, ja us ho exposaré, ara toca pedalar, dies de molt de MTB. 

diumenge, de setembre 22, 2013

Racing Reflections

Yesterday was one of the first times I've really pushed myself in a race since Easter 2012, when I put myself in a world of pain with compartment syndrome in my calves.

I didn't realise I was going to race that hard yesterday, it seemed like just another day of strapping on the race plate.


At the back of my mind though, I knew I was lining up against a talented SS chick who has been training hard and racing heaps of late. She was just out of sight at the start line, a few rows in front of me.


Within 500m I was riding her wheel, and within 2km I had passed her. Which left me with only one option: RACE!

I pushed myself as hard as I could, and to my disbelief it was actually on the downhills that I was putting time into her on my rigid steed. Then every hill she would creep back closer as the old legs showed the weakness of the 12 month plus recovery from injury (still don't have full strength in the right leg). 

I found energy reserves I didn't know existed and ignored levels of pain that were begging me to ease off.

50km in we went through timing and I heard the call that she was 50 seconds down. Then we hit the mud glue on some nasty up hills and my lead was shredded back to well under 20 seconds.

By about 60km, as we climbed a steep and seemingly unending serious of switchbacks with rock gardens, the inevitable happened and Frankie passed me. The problem now was that I hadn't drunk enough water or eaten enough food. I was exhausted, borderline "bonking" and trying to claw back the lead.

We must have covered the next 15km at the same pace as she was always just 60 seconds or so in front. Then we went uphill again and I lost her. I kept on fighting though, something I haven't done since the National 24 Hour Championships in Easter 2012.

At the end of the day, after some 90km of single track and mud, I crossed the line with a time of 5 hours 12 minutes and 40 something seconds.

The condition of my bike at the end says it all:



I was happy though. Happy to be beaten by the better racer, happy to have given it my all and happy to have come 2nd by just 4 minutes.


Next time I race Frankie will be WEMBO. I don't expect the race to be so close, and truth is I don't really care. I'm more excited about the friends who will be lining up alongside me and the prospect of my first 24 hour race since Finale 2012 and my first ever wearing Freedom Catalonia!








Vuit hores poc tocades

Està clar què hem decidit oi?


El fet és que anem pel tercer dia, no cal forçar res, la feina està feta, ara únicament estem rematant les darreres puntes del coixí, coixí sí, vull dir, els propers vuit dies la intensitat anirà en augment, de ser la deixarem a les portes d'explosionar en cursa. 


El nostre nivell no sé quin és, no és important, hem treballat per millorar respecte a Finale 2012, molt, i en menor grau respecte a Finale 2013, perquè anàvem més rodats. 


Ara ponderant, demà amb en Josep, un diàleg a tres bandes, Josep-Betty-Bob, ens portarà a decidir de manera definitiva. Tot i què per a tres patriotes representar a Catalunya, bé crec que el mot és, definitiu


Toca sopar, previa la Duvel corresponemt. 

Avui hem rodat amb l'Home del Montseny, OMG, sense bany certament com a traca final, OMG. 

Hi ha instants que sempre aniran lligats al meu cor, dies de molt  mtb

Cap incidència, cap coincidència, equipats d'estiu, amb manegots i Lite, quin fred baixant de Collsacreu, test de l'entrada a la primavera,  eines, totes, inflant les rodes de la Longboard per mirar de millorar la velocitat baixant, menjar, esmorzar entaulats, beure, dos bidons d'aigua de 750 ml, vi, gasosa, dos cafès, una cola, no recordo les temperatures. 

Quilòmetres, considerables, uns quants més de cinquanta, desnivell, uns quants més de mil positius, certament. 

Ara sopats, són les vuit tocades, no havíem menjat res des de les onze del matí. 

Dies de Single Speed.


Demà reiniciem els Vols De Drac, bon pronòstic, i bona predisposició a seguir volant, mtb, mtb, mtb