De Crank Brothers

Tornem a Shimano. 

De Shimano a Crank Brothers en el futur?

Ara però canvi de cales de les Fury, i les Privater. 

El temps marca què fer, tenim ara uns nou dies per rodar-hi. 

Avui ja hi hem rodat, i la veritat van molt bé els Shimano, també. 

Ahir va ser una llarga jornada, mtb, mtb, mtb. 

Un canvi motivat per un error en el recanvi de les molles dels 4Ti. 

Dies de Single Speed.

32:24

MTB, MTB, MTB.

No és d'avui

Certament, però aquesta inmatge va lligada a la de les imatges d'una de les cròniques de la SSWC2013. 

Possiblement la més càlida entre totes, és que la SSWC2013 en un marc de fredor, ha sigut de contingut molt, i molt càlid. 

MTB, MTB, MTB. 

Per la calma, per la calma. 

Dies de Single Speed. 

Mirant d'aterrar

Perquè l'experiència ha sigut literalment SENSACIONAL.

Necessitàvem canviar de cantó, i tornar a gaudir de ser ben tractats, i en Marco, la Cora, l'Herick, i tot el seu grup, així ens ho van fer viure, OMG, OMG, OMG. 

Vull dir, ser entre bikers Single Speed amb ganes de compartir bons moments els uns amb els altres. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara refent-nos de tantes, i tant bones sensacions viscudes. 

Dies de Single Speed. 

Proposta diferent?

Proposta personal és la contesta, una d'entre moltes. 

Quan el sol surt per tothom, la nit també cau pels mateixos, oi que sí?

Demà deixem aturada en el temps l'aventura d'aquests dos darrers dies, per entrar a una nova proposta. 

Tenim moltes escales a fer, aturades, quan sortim del país, de Catalunya, fem aturades ara sí, ara també, per compartir les nostres aventures amb d'altres persones, no necessàriament bikers, que també. 

A tres hores i mitja de fer el proper salt, espero no sigui un nou bany fred, aspiro a què no sigui així, pot passar, el remar cada dia no et garanteix res, sí però t'ajuda a seguir remant cada dia, que està prou bé.

Dies d'aventures Single Speed. 

Quatre

Les vegades que he muntat i desmuntat el pinyó del Belt Drive.

Ara veient les imatges, penso, quina feinada, però quin resultat més bo. 

Cada fila de tres, és una desmuntada, el de l'esquerra a on en són quatre és perquè hi ha dos cops que amb tres fils aquests s'han trencat abans de poder-lo afluixar. 

Ara escrivint, una petita emoció em ve tot seguit, he obert la boixa del DT 240 Disc CL SS de casa, mtb, mtb, mtb.

SSWC 2013, tot roda

Tot a punt. 

Grans sensacions, moltes sensacions. 

MTB, MTB, MTB. 

OMG

Dies de Single Speed.

L'aleta

De la tapa del cantó del nucli presentava una lleugera deformació. Desmuntat el nucli, verificats els rodaments, tot impecable, aquesta tapa amb aquesta petita deformació feia que quan la tanca fixava la roda, la deformació de l'ala de la tapa pressiones el nucli.

Tutorial DT.

Ho he vist per criteri moto, és a dir, l'ala presentava un lleuger desgast? com si toques el nucli lleugerement, quasi inapreciable, dic tipus moto, perquè a un temps vaig treballar amb un mecànic/persona que m'explicava aquests detalls. D'això fa quasi vint anys.

Encara ara estic aturat, des d'ahir muntant i desmuntant la roda, el pinyó, verificant que el Belt Drive estés alineat, i finalment, una ala lleugeremet deformada el perquè de tot plegat. 

Dies de molt Single Speed. 

Per muntar la Spot Brand he estirat de les bieles Race Face, per evitar de tocar els torniols del plat i biela de les eternes XTR, per on anava, quina preciositat de proposta, amb diferència les bieles més elaborades  que han passat per les meves mans, les Deus XC. De fet les que porta el Daniel a la Mount Vision, també Race Face són del mateix to perfeccionista que aquestes Deus XC. 

El Belt Drive a la Spot Brand, és com jo i el Blog aquests darrers dos anys, una relació intensa. 

La construcció de la bike de la Betty ho té tot, criteri de composició, el seu, criteri de selecció de components,  el dels dos, criteri de fiabilitat, el dels darrers anys patint dels propis errors, criteri de personalització, perquè no hi ha una Longboard com la de la Betty. És evident que cada persona té el seu criteri, i aquest és diferent a cada portal, per això mateix, per això mateix.

Sí, m'emociono quan parlo d'aquesta bike, i més ara, després de posar fi fa uns minuts, a un canvi a Belt Drive CT que va començar ahir a aquesta hora. Hores reals unes deu, dedicades el vuitanta per cent a entendre què li passava a aquesta boixa de reputació demostrada de ser indestuctible seguint uns mínims de manteniment. 

També és veritat que jo sóc dels què no veuen les coses a primer cop d'ull, o sigui que entra dins de la normalitat que tardi cinc vegades més a posar remei a un problema com aquest. Com per exemple, que amb brides de plàstic tot seria més senzil:

BDB, Belt Drive Betty.

Però el cordill és el del pare al cel sigui, per tant així seguiré, certament. 

Quina bike la Longboard de casa, OMG, OMG, OMG. 

OMG

Boixa en tram de gripar. 

No roda bé el nucli en fer-lo girar enrere, quan l'eix fixe la roda. 

Deducció, rodaments tocats.

Dies de Single Speed. 

Brindem?

Per Finale 2013, per Finale 2013. 

Les bikes posades a punt, però la roda del darrera de la Longboard l'he de refer. 

MTB, MTB, MTB. 

STOP

Demà serà un altre dia. De fet demà ja és avui, són l'una tocades de la matinada, i fins ara la roda amb l'eix fent la seva feina no deixa rodar el nucli del DT240, com?

Dies de molt Single Speed.

Muntar i desmuntar

La feina que fa què la nit camini cap a la matinada mentre ajusto lentament el Belt Drive de la Longboard. 

Per què sóc aquest punt? no ho sé, quan tanques amb l'eix la roda posterior la biela no gira, per què, per què, per què?

I encara no he anat a per la Vicious, veurem, veurem.

Una Cola és el què ve, un cop he vist què tocava desmuntar el pinyó d'acer inoxidable, com?

MTB, MTB, MTB.