No, no, quilòmetres pocs, la imatge ho deixa clar.
Lluny de casa, decidint si fer-ne més d'hores, o moltes més.
Dies de Single Speed.
diumenge, de setembre 22, 2013
De ser
La jornada començara a aquest tram.
La nit manarà en primer terme, després ja veurem.
Ara preparant la part III de la SSWC, la IV i última ja ha donat proutes voltes, vull dir que la tinc força clara.
La III escrivint-ne les darreres línies, mtb, mtb, mtb.
Els preparatius d'ahir divendres a la tarda, els puc considerar divertits.
Els d'abans d'ahir, laboriosos.
Fatigats avui a la nit, quasi sopem fent capcinades.
Aplicant des d'ahir gel al braç dret, com?
Normal, braços carregats, anem en rígides.
No veuré les Fades demà, certament, sí els cavallers de la llum. I a tots junts els veuré avui somiant.
Dies de MTB.
Les Bon podrien ser protagonistes demà, podríen, però ho escric hi penso, demà de ser és dia Privater, però les Bon pidrien treure el cap demà.
Demà portaré l'equipamenf de la cursa, similar al d'ahir, dubto sobre un aspecte, però veurem com ha de caminar, veurem, però calçat, culot, un dels cascs, gorra, i guants, els de la cursa, el mallot Freedom no, aquest únicament vola fora de les fronteres del Nord.
MTB, MTB, MTB.
Una novetat els bidons King no seran aquest cop protagonistes, no tenen prouta capacitat.
Esperem una comanda que porta dos accessioris, un per la Longboard, l'altre per la The Motivator, necessàris, no impresindibles, sí però molt funcionals.
Emocionat, molt emocionat, dies de molt MTB.
Hem passat la porta perquè era oberta, i un cop a dins t'adones que poder correr per Catalunya era la clau que l'ha obert de bat a bat.
Tenim tantes novetats a la mà, i aquestes les tenim tan obertes, les mans, que és increible poder obrir els ulls i veure-les una al costat de l'altre, les novetats, i més encara que totes caminen d'allò més bé.
Quin monstre de bike, únicament podia ser un Drac, un Drac blanc.
dissabte, de setembre 21, 2013
Avui no ha sigut el dia
De fer fotos mentre pedalàvem.
Anant, per les mil i una converses de Single Speed, tornant per les dos mil i una converses de la logística representant a Catalunya com a país, ha obert l'entrada d'un doll de tasques a fer.
Hi ha dies per a tot, certament, avui era un dia rodador, mtb, mtb, mtb.
Les bikes tenen un mot que les defineix, quan fem referència a funcionament, perfectes.
Els equipaments, 100% d'estiu, els de la Betty, de 10/10, els meus, de 9/10, les Sidi de ser, seran les Dragon 2 del calaix per estrenar, crec que hi he anat un cop, si no seran les Giro Privater, crec. Perquè les Dragon 2 que porto ara, requereixen d'una reconstrucció general, i crec que no vull més incògnites a l'equació, crec.
Ja en tinc prou amb el tema pedals de la Spot Brand, per sumar-hi mès graons a una escala ara infinita ja, pel què fa a preparatius per portar a terme.
Molts mesos, bé, millor dit més d'un any, força més, fins i tot.
Ara a moure cel i terra pel darrer tram. Avui per sota dels vuitanta, sense desnivell, sense incidències, sense coincidències, sempre entre el 27 i els 29ºC, eines, totes, els vidres de les Oakley, avui de sol, jo, i la Betty, les Orange, ella ja fa dies que roda amb les Fury de Mavic, i la cita, de ser, serà amb Fury.
Ara sopats i torradets, el sol ha fet la seva feina, puc dir, el rei ha fet la seva feina.
He vist Dracs, els nostres, he vist els cavallers de la llum, he vist que les Fades hi eren, els destructors de murs però són a lloc segur.
Ara pensant, hem de seguir el pla de les darreres setmanes amb rigor, i després ja deixarem anar un, alea jacta est.
Toca descansar, segon dia de rodar, cal descansar bé per a la propera aventura, que de ser, serà ja l'entrada a terra de creadors.
Cada dia, veiem com la nit dóna pas al dia, i com el dia cedeix l'entrada de la nit. Foscor i llum, llum i foscor, som a la porta d'entrada, no, no, som ja a dins, mtb, mtb, mtb.
Dies de molt Single Speed.
Mar, bones notícies
Dies de Single Speed.
De ser, tornarem a representar oficialment a Catalunya fora de les nostres fronteres.
Fem un cafè?
Perseguint escalfor
Perquè necessitem rodar amb escalfor.
Ens anirà bé rodar amb bones temperatures, sense escalades exigents, sense pendents verticals, aquestes ja vindran d'aquí a quatre dies.
Bé, hi ha una excepció, tenim cita amb l'Home del Montseny, i això podria implicar que l'aventura rondés just per sota de la categoria d'una jornada èpica.
Estava prevista per d'aquí a deu dies, però una proposta com aquesta l'agafes quan ve, no sempre quan estàs preparat.
Té el seu punt de risc, sí, però l'aventura s'ho val.
MTB, MTB, MTB.
Per avui però jornada amb escalfor, planera i sense exigències, això sí mirant d'assolir una distància interessant. Dic mirant perquè tot just és el segon dia, i les propostes són unes i els resultats poden ser uns altres.
Per avui però jornada amb escalfor, planera i sense exigències, això sí mirant d'assolir una distància interessant. Dic mirant perquè tot just és el segon dia, i les propostes són unes i els resultats poden ser uns altres.
divendres, de setembre 20, 2013
Una jornada de retorn
A tornar a pedalar, i demà tindrem festa gran, una de les clàssiques ja a casa.
El pronòstic per demà és bo, interessant, equipats 100% d'estiu.
Ha costa deixar enrere l'aturada de bikes de les sortides des de casa, vull dir, ens vàrem aturar per la necessitat de recuperar-nos, no per fatiga, no per fatiga.
Després de la SSWC, aturats per a recuperar la posició perduda, un incident a una de les sortides ha portat una xic de cua, un xic.
Ara ja, els primer indicis un cop la Betty ha tornat a pedalar, són bons, tenim cinc dies, no sé si des d'avui o demà, però cinc dies per confirmar que les coses són al seu lloc, de ser, el proper pas ja anirà caminant dins del Blog, de no ser, serà senzill, silenci com fins ara i demà serà un altre dia, però avui aquest no és la tendència, per tant, cal pensar que estem en el sender que ens ha de permetre seguir el pla de fa mesos.
Per? encara no ho tinc clar, veurem, veurem.
Dies de Single Speed.
El pronòstic per demà és bo, interessant, equipats 100% d'estiu.
Ha costa deixar enrere l'aturada de bikes de les sortides des de casa, vull dir, ens vàrem aturar per la necessitat de recuperar-nos, no per fatiga, no per fatiga.
Després de la SSWC, aturats per a recuperar la posició perduda, un incident a una de les sortides ha portat una xic de cua, un xic.
Ara ja, els primer indicis un cop la Betty ha tornat a pedalar, són bons, tenim cinc dies, no sé si des d'avui o demà, però cinc dies per confirmar que les coses són al seu lloc, de ser, el proper pas ja anirà caminant dins del Blog, de no ser, serà senzill, silenci com fins ara i demà serà un altre dia, però avui aquest no és la tendència, per tant, cal pensar que estem en el sender que ens ha de permetre seguir el pla de fa mesos.
Per? encara no ho tinc clar, veurem, veurem.
Dies de Single Speed.
Xavi, per a tu
He vist la imatge, les diferents imatges de les bikes CX o similars d'aquest Blog, i el cap automàticament ha pensat amb tu, mtb, mtb, mtb.
Dies de molt de MTB.
Dies de molt de MTB.
Un inici
Com no recordava des de feia anys.
He de pensar que passat el cinquè dia de sortir anirem més bé.
Les dues bikes a punt, bona feina la d'ahir, jo tinc dubtes pel què fa a petits detalls que ja vaig esmentar ahir a la nit.
Ara a descansar, toca fer bondat amb l'alimentació, i respectar les hores de son, aquest darrer punt per a mi el més important de tots. Ahir d'entrada ja no ho vaig fer bé, a les dues de la matinada encara no dormia. Ho dic perquè havent descansat bé les coses les veus encara millor.
Dies de Single Speed.
Equipats d'estiu, amb manegots, armilla, i Lite, eines, totes, aigua, zero ml. menjar cap, incidències, cap, coincidències, cap, temperatura a dos quarts tocats de sis del matí a la riera de Llavaneres, 19,5ºC.
Podria ser que sí
Sense presses, sense pauses, la jornada va obrint la porta, la nostra també.
Dies de Single Speed.
Per què canviem
 |
| SSWC2013. |
Som de 32x23 i 32x24 respectivament.
 |
| SSWC2013. |
 |
| SSWC2013 |
Pronòstics favorables
Molt favorables.
Ara caldrà que nosaltres fem la nostra part, perquè tenim dues setmanes intenses, millor dit, que ho podrien ser.
Són moltes les hores pensant els propers trams de Single Speed.
Dies de Single Speed.
dijous, de setembre 19, 2013
Tornem
Demà veurem si és així o no.
Les bikes a punt, quasi cinc hores de dedicació.
La Spot Brand certament tenia una serie d'interrogants.
Discs, per substituir?
Pedals, Egg Beater 4 Ti, segueixen?
Pneumàtics els mateixos?
Respostes, els discs els mateixos, els pneumàtics els mateixos, els pedals, m'espero a que sigui de dia.
Tornem a deixar de banda el Belt Drive, i anirem amb transmissió convencional.
La Vicious, amb Brooks?
La resta tot seguirà com ara.
Dies de Single Speed.
Proper Vol de Drac
Dies de Single Speed.
Noto la mirada del meu Drac, el batre de les seves ales arriba al festejador de casa, la cortina es mou, el miro, somriem, i torno a obrir la intervenció de la SSWC, la part III.
Els motors de casa Single Speed es van posant en marxa. Avui de caminar tot, d'aquí a una estona, primer test real dels primers punts per arrancar el proper Vol de Drac. I no parlo de sortides, que també, que també.
MTB, MTB, MTB.
Mirant que la crònica, la part III de la SSWC rodi baixada a vall fins la porta d'entrada a The Great Escape MTB, tot i que tinc clar què rondo l'antiguitat pel què fa a una crònica de la SSWC 2013.Però de no rodar la roda al nostre ritme, en primer terme no podríem tancar els ulls i somiar amb Kilfinane, ni amb poder fer les diferents cròniques de la SSWC, sense somnis per portar a terme no hi ha projectes de futur, i per tant no podem, no volem canviar el ritme del nostre dia a dia. Poder anar a Cogne, a la SSWC, coincidir amb tota la família Single Speed, poder compartir aquest dies de la SSWC, no té preu a casa. Per la feina, pels compromisos d'aquesta, per la família pels molts compromisos d'aquesta, tots però tots de bon grat, som afortunats de tenir aquests lligams familiars i de feina, l'agenda, la programació sembla més una fageda densa que una programació.
Per aquest motiu tot roda a una velocitat molt lenta per una banda a casa, i per l'altra el món, un, va una velocitat molt més elevada que la de casa, que ja ens està bé, l'altre el segon d'entre molts, aquest roda a velocitat paral·lela a la de casa, i és amb aquest amb el que mirem ara sí, ara també d'anar-hi de poder ser, agafats de la mà.
Per aquest motiu tot roda a una velocitat molt lenta per una banda a casa, i per l'altra el món, un, va una velocitat molt més elevada que la de casa, que ja ens està bé, l'altre el segon d'entre molts, aquest roda a velocitat paral·lela a la de casa, i és amb aquest amb el que mirem ara sí, ara també d'anar-hi de poder ser, agafats de la mà.
Vàrem arribar fa uns deu dies de la SSWC, i sense haver refet les bikes, resten les dues aturades tal com varen aterrar a casa després de la darrera sortida amb en Marco a casa seva, i de la que al Blog en tindrem una intensa i apassionada crònica.
Aquestes estan descansant, i de fer, o no, han de tornar a volar pel proper període de quinze dies, amb molta intensitat del sisè al quinzè dia. Un pla en els seus inicis, en cas de mirar ja cap el 2014, o de ser el 2013, el proper Vol a la frontera del Gran Vol.
Molts nervis, molta emoció, mirem de gaudir-ne controladament, però aquesta emoció marca el ritme de tot plegat, certament. No som de resultats puntuals, sí de batecs constants fruit de propòsits de somni.
Avui hem fet un gran pas, no el pas, però d'aquí a minuts, d'anar amb el to que ens cal, els Dracs inicien el primer test.
MTB, MTB, MTB.
Esperant moltes notícies
És sensacional poder esperar des de casa, poder gestionar els temes de bike, certament, certament.
Vàrem picar a la porta, i tot va començar a rodar.
Dies de Single Speed.
Pendents de rebre els darrers detalls de la propera aventura, per poder decidir de manera sòlida i conseqüent.
MTB, MTB, MTB.
Haurem d'anar a dinar?
dimecres, de setembre 18, 2013
Velodrome?
Ok, this was one of my more unusual rides.
After the madness of the August Strava challenge that saw me clock up just over 2000km in 31 days, work has seen me spend the last 3 weeks away from home. This can mean less time on the bike, but it can also mean time riding places I would never normally ride.
Last week I did a lap of the Bathurst Mount Panorama race car track (176m elevation gain in 6.2km).
This week it was a different sort of race track.
An outdoor velodrome in the town of Orange. But not just a velodrome, no, no, no. This is Australia and our national sport is Cricket, so of course there is a cricket pitch in the middle... I assume cyclists don't use the track while a cricket game is on though...well I hope not.
Anyway, I made good use of the track to do an interval session on my faithful commuter the mixtie fixie.
The funniest thing though was when two small kids joined me on the track, you might just be able to see them on the opposite side of the track, riding the inside line. They were about 4 or 5 years old, both on single speeds, and the young boy was on a police bike, complete with sirens!!!
The joys of riding places where you would never normally ride!
dimarts, de setembre 17, 2013
SSWC2013: crònica de la millor aventura Single Speed, part II
El primer dia, després de passar una nit de fred a la tenda de campanya de la Transpirinenca del 2003, no l'havíem utilitzat més, després de veure arribar el sol a les onze ben tocades del matí, vàrem començar a pedalar, i aquest inici va tenir el seu fi quatre dies després.
Un 24 d'Endless, sí senyor, en Koh ho tenia clar, i la Shanna amb el color ha portat encara més diversió al Single Speed.
La sortida, la primera seguint un tram del riu proper al Càmping, tant d'anada com de tornada, això sí amb unes pendents considerables, els paratges de somni.
El veig hi penso, la millor foto de la SSEC 2013, la del riu mentre reparava el pneumàtic, en Martin Corne, la parella, en Luc Bertran i la Marja, quin festival de tarda fent un cafè.
En Matteo sempre atent.
Quins llocs per rodar en bike, feréstecs com els del mundial d'Irlanda del 2011,però a unes alçades estratosfèriques, i sempre, però sempre entre molts pensaments, molts.
L'Herik, vola a dalt de la bike, l'Elia un dels dos gentils del grup d'en Matteo. Quin festival de somriures.
Pedalem
de valent, per les pendents, no pel ritme, anem amb molts americans, i
arribats a un punt un d'ells fa un vol de metres, com sona, OMG, ha de
ser d'acer, com la seva bike, perquè en surt molt ben parat, encara ara
estic aturat en pensar que ha fet, OMG, han de reparar el cartell indicador perquè amb el seu vol ha quedat malmès. Si veieu el camp de baix, aquest és el vol que va fer.
Una
sortida de 10/10, com gaudim de la sortida, quantes converses de bikes,
de la SSEC a Catalunya, de les darreres 24 hores de Finale, finalment
en posar punt i final a la sortida proposta improvitzada de sopar
multitudinari propers al Càmping, trenta bikers la primera xifra, quasi
cinquanta la xifra final.
Una estona després arriben més bikers, els cosins enamorats de la Maria, en Mauro, en Franco, amb ells una parella jova que els acompanyen, la Michela i en Marco, quina salutació més càlida que ens fem. Els posen inicialment a una taula a part, en cap cas podem veure que això marxi així, i ens el emportem fent-los lloc amb nosaltres. Franco, Mauro, quina nit de somriures, OMG. Seguim sempre els seus consells per decidir què menjar, per decidir com gestionar els postres, les begudes que van arribant, les que porta en Claudio les decideix ell mateix.
Un 24 d'Endless, sí senyor, en Koh ho tenia clar, i la Shanna amb el color ha portat encara més diversió al Single Speed.
Aquest primer dia ja va marcar el to de tot plegat, de fet el dimecres a la tarda ja va ser l'arrancada de les sensacionals sentades de bikers Single Speed.
La sortida, la primera seguint un tram del riu proper al Càmping, tant d'anada com de tornada, això sí amb unes pendents considerables, els paratges de somni.
Ho escric hi penso tot seguit, què bé que vàrem estar
en arribar al poble, després de la primera pedalada, de fet la VW no es
va moure del Càmping, del lloc on hi teníem la carpa i la tenda des del
primer dia fins el darrer de la nostra estada a la SSWC.
En Vincent d'Irlanda no passa mai fred.
L'Angus filmava, nosaltres miràvem de seguir-lo.
Dormir al costat del riu, d'un riu que ve de pics de 4.000 metres d'alçada en dies de pluja, és diferent que dormir al costat de les vies del tren, molt diferent, tot i que els dos fan molt soroll.
Aquesta edició de la SSWC 2013 ha sigut també molt diferent de la SSWC del 2011, i no parlo de si una va ser millor o no, si no que aquesta ha sigut diferent.
El perquè és motiu de part de la crònica, pel fet què venim de Floressas, de Massa, de Sant Gregori, de Cogne, de les dues darreres edicions de Finale, del Roc, i la sensació és molt bona, a casa els noms que corrien fa uns anys eren els de les bikes, de les marques de bikes, dels models, de les diferents opcions d'equipaments, ara no diré que no mirem bikes, perquè en mirem, però sense anar més lluny ara seguim parlant dels noms, i tant que sí, de noms de les persones amb les que gaudim entre bikes Single Speed.
Vull dir que les bikes són, certament, el centre dels temes de conversa, però el fet és sortir a pedalar ara sí, ara també amb bikers de tot el món, i que cada any que passa en som més propers de cada un d'ells, marca el to de tot plegat.
Cal pensar que estem al 2013, i Irlanda ve del 2011, sembla res, però per a mi dos anys és molt però molt de temps, bàsicament perquè en aquests dos anys he coincidit més vegades amb en Sheldon, amb en Marco, amb la Cora, amb en Silvio, amb l'Andy, amb...que amb els veïns de casa que també van en bike, el perquè és així, és senzill, la predisposició a que això sigui així. Vivim a una terra on les persones estan, estem molt ocupades, no sé si massa, sí molt ocupades, a on, tanques els ulls, i un quart de la vida ja ha passat, jo els he tancat dos cops, i ja han passat de tenir sort, tres quarts d'aquest tram que puc arribar a disposar.
En Thomas, políglota, en Nicolas, el nostre Fredoom, la Noa, a l'inici d'un bon tram, com ho és una SSWC, en Bruno entre les persones més dolces de la família Single Speed, l'Hadriene, sempre encuriosit, els amics, en Ben, en Pieter, el primer de dos en coincidir al Càmping, en Dave, l'home amb la bike més distintiva per a mi de tota la SSEC, els joves italians, Eva, Paola, Matteo, Elia, quina joia de generació, OMG, i l'Antonino sempre enfeinat, mtb, mtb, mtb.
Arribats
després de la primera sortida, a Cogne, compartim taula amb una pila de
bikers de diferents països, entre ells el del grup anglès.
El veig hi penso, la millor foto de la SSEC 2013, la del riu mentre reparava el pneumàtic, en Martin Corne, la parella, en Luc Bertran i la Marja, quin festival de tarda fent un cafè.
Marxa el primer grup del matí de retorn al Càmping amb el que havíem
arribat, nosaltres ens quedem, i passem una sensacional tarda, no
dinem, i tenim proposta de tornar a pedalar amb en Marco i un grup
nombrós de bikers, ens hi apuntem automàticament.
Jo a totes les propostes de compartir sortides de bike que vaig rebre les vaig acceptar de bon grat, som a aquí per això per compartir sortides de bike amb bikers Single Speed. No deixar de pedalar entre aturades llargues coneixent constantment nous bikers d'arreu del planeta és una experiència que mai em deixarà de fascinar, compartir entre apassionats d'aquesta disciplina encara que sigui per pocs dies, saben que tot té un inici i un final, però que el tram d'entre mig és senzillament fascinant. Sentir que el biker amb qui parlo, ho miro de fer-ho, és de Tasmània, d'Austràlia, em fascina, i no vaig coincidir amb un no, si no amb dos i fins i tot amb tres.
Jo a totes les propostes de compartir sortides de bike que vaig rebre les vaig acceptar de bon grat, som a aquí per això per compartir sortides de bike amb bikers Single Speed. No deixar de pedalar entre aturades llargues coneixent constantment nous bikers d'arreu del planeta és una experiència que mai em deixarà de fascinar, compartir entre apassionats d'aquesta disciplina encara que sigui per pocs dies, saben que tot té un inici i un final, però que el tram d'entre mig és senzillament fascinant. Sentir que el biker amb qui parlo, ho miro de fer-ho, és de Tasmània, d'Austràlia, em fascina, i no vaig coincidir amb un no, si no amb dos i fins i tot amb tres.
En Marco sempre present.
Per això valoro tant el compartir, escoltava que compartir les coses ens fa més feliços, és veritat, molt feliços.
En Matteo sempre atent.
Cinc dies entre noms de bikers, entre diferents propostes de bikes, sí, però nosaltres interessats amb qui, també amb què, també, però aquest darrer no en primer terme.
Quins llocs per rodar en bike, feréstecs com els del mundial d'Irlanda del 2011,però a unes alçades estratosfèriques, i sempre, però sempre entre molts pensaments, molts.
Hi ha moments per a tot, i a Cogne aquest els definia un mot, compartir pedalades, ara sí, ara també.
A aquest punt en Marco ha de
tornar al poble, i nosaltres decidim tornar amb ell.
Tots els desplaçaments fets en bike, del Càmping al poble són uns tres quilòmetres, per muntanya exigents, per carretera accessibles.
Anem
al Camping per muntanya, una tornada exigent, curta però dura de
veritat. Tornem molt emocionats, molt, venim de rodar al matí, de
compartir taula amb persones que ens fan sentir que ens aprecien molt, i
la sensació ens desborda de felicitat, de tornar a pedalar a la tarda
un altre cop sense adonar-nos que la jornada va caient cap a la foscor
de la nit.
Dan, Ben, que bé que ens ho estàvem passant, i el què encara estava per venir.
Un
cop al Camping, bé, un festival Single Speed, un constant arribar i
marxar de bikers compartint els presents per beure i menjar que tots
portem per l'ocasió.
Dan, Joanne, quina sorpresa més agradable que venia agafada de la mà d'en Sheldon.
Anem
a peu a sopar, una vintena de persones, i del poble en venen una
trentena més. Uns moments abans d'entrar al restaurant, dins del mateix
a una mena de plaça amb un porxo circular inoblidables. Converses amb la colla de joves italians, en Matteo, l'Eva, l'Elia, i la Paola, que fan de la festa una gran diada SSWC.
Amy, a hores de signar-te la bandera, amagat sense voler en Sebastien, la Sophie, gràcies pels teus comentaris de la SSEC, en Ben, els dos quina sorpresa ens teniu preparada, amb en Koh mtb, mtb, mtb.
Al fons, el cap de taula en Marco, com ha de ser. A d'altres posicions, el Simone del Sarto, i la Serena.
Mare meva quina visió que tindria passats els primers dies de les bikes, i de com les transporten. Una ARC de 29er, però a la part III ja veurem què vull dir.
El sopar fa el seu tram, serà la nostra segona nit a Cogne, i des del primer minut som dins d'una espiral de molt bones sensacions. L'arribada del Franco, d'en Mauro, al sopar fa que d'una temperatura bona passem a una de molt bona, certament, certament. Recordo la nit del sopar a Sant Gregori amb els holandesos, amb els belgues, quan ells, en Franco i en Mauro van arribar de sopar, mare meva quina nit entre somriures.
Mentre sopem la pluja arriba, i de quina manera, al sopar estem entre francesos, i italians, no per res, si no per com quedem ordenats a taula, hi ha una pila i mitja de bikers de diferents nacionalitats.
Parlem molt de la Transpirinenca, molt, tot caminarà, i tant que sí, i tant que sí. Rebem nombroses propostes de cites de Single Speed a les que volem assistir, i per tant haurem de programar-les acuradament. El sopar no passa volant, tampoc lent, són el tempos perfectes per a una vetllada de somni, a on el moment et porta a sentir-te a cada segon que passa més, i més bé.
Gaudim del sopar, mentre ho fem, entre moltes cites de bike, concretem amb en Mauro que demà pedalarem, arrancant des de la plaça del poble al mig dia. quan concretem en som sis, i a la propera part III de la crònica ja veurem a on vàrem anar a parar.
Uns postres de somni, posen l'inici del punt i seguit del sopar de la nit,
Una tornada caminant sota la pluja ens torna al Càmping, pronòstic de la nit que havia de venir, i tant que sí, i tant que sí, aquesta propera però en bike.
Arribats a la VW, traslladem la carpa, i la posem a sobre de la tenda, volem dormir secs, i la tenda del 2003 no està per la labor, en cap cas, la pluja és constant, nosaltres també, mtb, mtb, mtb.
Mentre sopem la pluja arriba, i de quina manera, al sopar estem entre francesos, i italians, no per res, si no per com quedem ordenats a taula, hi ha una pila i mitja de bikers de diferents nacionalitats.
Parlem molt de la Transpirinenca, molt, tot caminarà, i tant que sí, i tant que sí. Rebem nombroses propostes de cites de Single Speed a les que volem assistir, i per tant haurem de programar-les acuradament. El sopar no passa volant, tampoc lent, són el tempos perfectes per a una vetllada de somni, a on el moment et porta a sentir-te a cada segon que passa més, i més bé.
Gaudim del sopar, mentre ho fem, entre moltes cites de bike, concretem amb en Mauro que demà pedalarem, arrancant des de la plaça del poble al mig dia. quan concretem en som sis, i a la propera part III de la crònica ja veurem a on vàrem anar a parar.
Uns postres de somni, posen l'inici del punt i seguit del sopar de la nit,
Una tornada caminant sota la pluja ens torna al Càmping, pronòstic de la nit que havia de venir, i tant que sí, i tant que sí, aquesta propera però en bike.
Arribats a la VW, traslladem la carpa, i la posem a sobre de la tenda, volem dormir secs, i la tenda del 2003 no està per la labor, en cap cas, la pluja és constant, nosaltres també, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB.
I la part III anirà agafada de la mà d'imatges com aquesta, i començara evidentment amb la cita del grup d'en Mauro i en Franco a les dotze a la plaça de Cogne, sí, però res és com sembla, i tot vacomençar abans, però aquesta ja va dins de la crònica de la part III.
Està clar que amb la part III estarem tot just a mig camí pel què fa a compartir a The Great Escape MTB, l'aventura de la SSWC2013.
Millor, millor, perquè és a casa a cada minut una gran aventura.
Dies de molt Single Speed, sense cap mena de dubte.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)