Coming Soon.
Avui, d'aquí a uns minuts, diada MTB, a partir de les dues de la tarda, després caurà la crònica, perquè tantes anècdotes viscudes han de ser relatades amb la seva justa mesura.
Però el que sento ara, ahir, mentre era en cursa, després al dinar BO, a la nit, a la matinada d'avui, és que tinc moltes sensacions, pensaments, per posar a la crònica, les tinc clares des d'ahir al quilòmetre vuit fins a la matinada, l'ordre és el que estic madurant. No sé si serà però la sensació ara és la d'estar a la porta de la crònica de les cròniques.
Això serà, que segur que sí, si un doll de paraules sentides venen amb l'ordre que vull, i voler no és poder, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
La crònica ara té un punt èpic, tràgic també, i el què més, memorable. El tràgic el miraré de passar ràpid, o no, en cap cas l'èpic i el memorable.
El que dic, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de juny 06, 2011
diumenge, de juny 05, 2011
Pictures, US Pro Cycling Championships
A small selection of pictures...
No age for cycling
The press
The freaks
The race support
The team's cars
From SC, Xavi Paricio
No age for cycling
The press
The freaks
The race support
The team's cars
From SC, Xavi Paricio
The Best Day: Tramunbike 2011. "Plou sobre mullat".
Ho dic perquè decidir aspectes importants a darrera hora no és el que m'agrada, però, sí ja ho sé, sempre hi ha un però, o no.
El tema entre els temes són les BONT, pel fet de que no recordava de l'existència de les Lake MX140, que entre d'altres coses són perfectes per caminar, que també per pedalar.
D'aquí a uns minuts serà hora de tancar els ulls, i d'aquí a uns minuts més, no gaires, de tornar-los a obrir.
Quan els obri, el color de la jornada indicarà quines són les que vindran amb mi a la Tramunbike.
Cal veure el dia que tindrem demà, no per res, o sí, però serà interessant, segur, molt interessant.
La bike a punt, a la VW, la bossa amb el casc, les Bont, les Lake, el casc, i tot el necessari per després de la cursa.
Hora prevista de sortida un quart de sis del matí, hora prevista per obrir els ulls a primera hora, un quart de cinc del matí, no pot ser, ho escric i penso, "no pot ser", són les dotze de la nit, ara sonaven les campanades.
Bé, ara ja som al darrer tram, una nit curta, és la que em separa per començar l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
El tema entre els temes són les BONT, pel fet de que no recordava de l'existència de les Lake MX140, que entre d'altres coses són perfectes per caminar, que també per pedalar.
D'aquí a uns minuts serà hora de tancar els ulls, i d'aquí a uns minuts més, no gaires, de tornar-los a obrir.
Quan els obri, el color de la jornada indicarà quines són les que vindran amb mi a la Tramunbike.
Cal veure el dia que tindrem demà, no per res, o sí, però serà interessant, segur, molt interessant.
La bike a punt, a la VW, la bossa amb el casc, les Bont, les Lake, el casc, i tot el necessari per després de la cursa.
Hora prevista de sortida un quart de sis del matí, hora prevista per obrir els ulls a primera hora, un quart de cinc del matí, no pot ser, ho escric i penso, "no pot ser", són les dotze de la nit, ara sonaven les campanades.
Bé, ara ja som al darrer tram, una nit curta, és la que em separa per començar l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de juny 04, 2011
Race Day, US Pro Cycling Championships
Almost a week ago, Monday May 30, Memorial Day in USA.
The main teams and riders of the actual US Cycling panorama were riding in Greenville, SC fighting for the starts and stripes jersey. Ben King, defending champion, and actually on the Radio Shack team, was there to defend 2010 win. George Hincapie and other raiders, trying to win again, or for the first time the national title.
This year I decided to have a different approach to the race, so instead of being downtown at the very beginning, I directly went to Paris Mountain section, the highest point on the race, and were the riders usually start all "battles" to win the race. I arrived there around 10h30, half hour before race started down town, and almost an hour before the first pass ever the top of Paris Mountain.
Some pictures of the pre-race ambiance, a lot of raiders looking for the best place to see the race.
A fun and old car
Last climb section, people ready looking for the shadow
First lap, some riders on the front, but still a lot to ride
Main group on the last climb section
Last meters of the climb
Second lap, still a small group on the front, main group starting the chase
Police car opening the race, the best is the guy offering the a beer...on top of that, this guy was wearing a shirt saying "dope STRONG"
First group, some will made it till the final lap
It was really hot, Hincapie using some ice on the neck to refresh the body
Third lap, the first raiders almost on the top
Fourth lap, one rider alone, and five people on the chase, they will arrive all together, to the final laps on small circuit in Greenville down town.
Hincapie was in the group, and local supporters and friends were there to climb with him.
Once the race was on the final section, in the laps around down town of Greenville, two riders were fighting for the victory, foto finish end for a nice race, the local hero, George Hincapie was there, and lost for just some millimeters
It was a hot, really hot day...and I finished on the pool with a refreshing bath.
From SC, Xavi Paricio
The Best Day: Tramunbike 2011. "Crònica d'un impossible".
Llegeixo la llista d'inscrits del BO a la Tramunbike, i penso, "que bé tot el que he escrit a les III parts de la crònica de la Tramun".
Molts cops en Narcís em diu, "has vist el que he posat al Blog del BO?", i jo sempre contesto el mateix, "Narcís i tant que ho he vist, segueixo fil per randa el vostre espai".
I penso això pel fet de que tants inscrits de bikers del BiciOci a la Tramunbike, és un clar indicatiu del significat d'aquest esdeveniment per a aquest prestigiós establiment.
Té la seva lògica, BO i Tramunbike van agafats de la mà, pel que fa a història del mtb, i són els dos a un pas de passar per l'arc de sortida d'quest escenari on el títol és "Les millors històries del mtb català".
I aquestes, aquestes històries, moltes d'elles poden ser les que es viuran al BO, i entre elles una de les importants, la de demà a la Tramunbike, i el que sí què puc afirmar perquè depen únicament d'un mateix, és que si hi sou, si hi aneu, aquesta aventura, i això és responsabilitat meva, quedareu immortalitzats dins de la crònica que tindrem, narrada per un genet de Drac que demà volarà amb tots vosaltres a aquest vol tan carismàtic, ser-hi demà és ser a dins d'aquesta aventura, i una aventura si té crònica a The Great Escape MTB, sempre és doble aventura, perquè saps que després de gaudir d'ella, un cop acabada, un cop ja ets a casa, minuts, hores després podràs rememorar la teva aventura vista des dels ulls del meu Drac.
I si i no hi coincidim, perquè no podeu ser-hi, sempre tindrem la crònica per poder compartir el que ha estat la cursa, encara que sigui durant els breus minuts que estareu llegint-la. Per a mi és tot un privilegi poder transmetre encara que sigui durant una guspira de segon el que he viscut a la jornada que s'acosta.
Segurament no tindré l'encert d'utilitzar els mateixos mots, els que caldria per ser fidel a la realitat viscuda a la pell de cada biker, però el que sí que serà és que les sensacions, de nervis, de goig, d'aventura, de patiment, de tensió, de neguit, de fam, de cada una d'elles les compartirem passades les hores a aquest petit espai, on una crònica relatarà al detall amb tots nosaltres cada segon, cada minut, cada hora, espero que no moltes, del que serà, del que haurà estat la millor aventura del 2011, sí, sí, he dit la millor aventura del 2011.
Perquè no és la cursa per a mi, hi vaig amb una realitat, de tots aquests genets que hi van del BO, jo sóc el que té més números per no ser a l'arc d'arribada, per això sé que tindrem la millor aventura d'aquest any, perquè compatir crònica d'una aventura impossible, és ja d'entrada abans de ser-hi el repte més gran d'aquest 2011.
Ep, estàs ja a punt per demà?, jo no, però a les properes hores hi posaré remei, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Molts cops en Narcís em diu, "has vist el que he posat al Blog del BO?", i jo sempre contesto el mateix, "Narcís i tant que ho he vist, segueixo fil per randa el vostre espai".
I penso això pel fet de que tants inscrits de bikers del BiciOci a la Tramunbike, és un clar indicatiu del significat d'aquest esdeveniment per a aquest prestigiós establiment.
Té la seva lògica, BO i Tramunbike van agafats de la mà, pel que fa a història del mtb, i són els dos a un pas de passar per l'arc de sortida d'quest escenari on el títol és "Les millors històries del mtb català".
I aquestes, aquestes històries, moltes d'elles poden ser les que es viuran al BO, i entre elles una de les importants, la de demà a la Tramunbike, i el que sí què puc afirmar perquè depen únicament d'un mateix, és que si hi sou, si hi aneu, aquesta aventura, i això és responsabilitat meva, quedareu immortalitzats dins de la crònica que tindrem, narrada per un genet de Drac que demà volarà amb tots vosaltres a aquest vol tan carismàtic, ser-hi demà és ser a dins d'aquesta aventura, i una aventura si té crònica a The Great Escape MTB, sempre és doble aventura, perquè saps que després de gaudir d'ella, un cop acabada, un cop ja ets a casa, minuts, hores després podràs rememorar la teva aventura vista des dels ulls del meu Drac.
I si i no hi coincidim, perquè no podeu ser-hi, sempre tindrem la crònica per poder compartir el que ha estat la cursa, encara que sigui durant els breus minuts que estareu llegint-la. Per a mi és tot un privilegi poder transmetre encara que sigui durant una guspira de segon el que he viscut a la jornada que s'acosta.
Segurament no tindré l'encert d'utilitzar els mateixos mots, els que caldria per ser fidel a la realitat viscuda a la pell de cada biker, però el que sí que serà és que les sensacions, de nervis, de goig, d'aventura, de patiment, de tensió, de neguit, de fam, de cada una d'elles les compartirem passades les hores a aquest petit espai, on una crònica relatarà al detall amb tots nosaltres cada segon, cada minut, cada hora, espero que no moltes, del que serà, del que haurà estat la millor aventura del 2011, sí, sí, he dit la millor aventura del 2011.
Perquè no és la cursa per a mi, hi vaig amb una realitat, de tots aquests genets que hi van del BO, jo sóc el que té més números per no ser a l'arc d'arribada, per això sé que tindrem la millor aventura d'aquest any, perquè compatir crònica d'una aventura impossible, és ja d'entrada abans de ser-hi el repte més gran d'aquest 2011.
Ep, estàs ja a punt per demà?, jo no, però a les properes hores hi posaré remei, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juny 03, 2011
The Best Day: Tramunbike 2011. "La preparació" (part III de IV).
Aquest cop aquesta, la preparació és un seguir fent el que estic fent des de fa uns mesos, amb una única imposició "com sempre únicament a mi mateix", no canviar res a darrera hora, i per a mi ja som darrera hora.
Creia que després de Les Guilleries, de La I Marató de Cap de Creus dies després anava massa carregat de cames, m'havia proposat descansar aquesta setmana, és el què estic fent, sí ja ho sé tinc Tramunbike d'aquí a unes hores, unes 36, demà rodaré molt suau a la tarda o al matí, i com aquesta setmana especialment, més estona encara d'estiraments.
He de comprar els fruits secs amb plàtan deshidratat, els dàtils, i uns caramels italians que són fruites ensucrades, surten els dos darrers d'un mateix lloc de Sant Andreu de Llavaneres. Plàtans ja els tinc.
Aigua, els dos bidons de 750 ml. i la reposició a la cursa.
He de seleccionar l'equipament, entenc que de rigorós estiu i únicament manegots i camals és possiblement una opció possible, si fa mal temps una jaqueta per la pluja, que no servirà per no mullar-me però sí per evitar d'agafar fred si plou.
He llegit que hi haurà una modalitat de cursa a peu, així que la meva, la d'anar a peu amb la bike a l'esquena ara sí ara també, espero que també sigui una modalitat específica, i més anant amb les meves BONT, que és com si mirés de caminar per les baixades amb patins en línia.
La bike, la preparació d'aquesta, ja tinc el plat i el pinyó d'USA, també els pneumàtics Maxxis Tubeless de 29", proporcionats per BiciOci, que no sé molt bé com ja els té disponibles, i els dos primers de quatre ja han vingut cap a casa, però cap d'aquests components aniran amb mi a la Tramunbike, després sí, però aquesta ja serà motiu d'una crònica posterior, "evolution SS".
Ara, demà millor dit, caldrà netejar la bike, netejar frens, amb una cura especial dels discs, mateixes pastilles però netes, verificar el líquid NoTubes dels pneumàtics, netejar eslavó per eslavó la cadena, el plat i el pinyó, i en darrer terme verificar les tanques de les rodes.
També treure els llums, d'entrada no tinc previst arribar de nit, afegir un joc de pastilles de fre, a part del que ja porto de recanvi per si el dia és un dia de fang, fang i més fang, la resta com sempre, les mateixes eines sense l'esprai d'escuma.
I mirar de no fer res més que el que faig cada dia, sense cap canvi, i això sí a la tarda nit no aniré a cap celebració com la des prèvies a Les Guilleries, en cap cas. I mira que a les 9 ja era a casa, crec recordar.
És el que tinc previst per demà.
Demà posaré la crònica "Estratègia en cursa a la Tramunbike", no avui que encara vaig pel fotograma vuit-cents.
MTB, MTB, MTB.
Creia que després de Les Guilleries, de La I Marató de Cap de Creus dies després anava massa carregat de cames, m'havia proposat descansar aquesta setmana, és el què estic fent, sí ja ho sé tinc Tramunbike d'aquí a unes hores, unes 36, demà rodaré molt suau a la tarda o al matí, i com aquesta setmana especialment, més estona encara d'estiraments.
He de comprar els fruits secs amb plàtan deshidratat, els dàtils, i uns caramels italians que són fruites ensucrades, surten els dos darrers d'un mateix lloc de Sant Andreu de Llavaneres. Plàtans ja els tinc.
Aigua, els dos bidons de 750 ml. i la reposició a la cursa.
He de seleccionar l'equipament, entenc que de rigorós estiu i únicament manegots i camals és possiblement una opció possible, si fa mal temps una jaqueta per la pluja, que no servirà per no mullar-me però sí per evitar d'agafar fred si plou.
He llegit que hi haurà una modalitat de cursa a peu, així que la meva, la d'anar a peu amb la bike a l'esquena ara sí ara també, espero que també sigui una modalitat específica, i més anant amb les meves BONT, que és com si mirés de caminar per les baixades amb patins en línia.
La bike, la preparació d'aquesta, ja tinc el plat i el pinyó d'USA, també els pneumàtics Maxxis Tubeless de 29", proporcionats per BiciOci, que no sé molt bé com ja els té disponibles, i els dos primers de quatre ja han vingut cap a casa, però cap d'aquests components aniran amb mi a la Tramunbike, després sí, però aquesta ja serà motiu d'una crònica posterior, "evolution SS".
Ara, demà millor dit, caldrà netejar la bike, netejar frens, amb una cura especial dels discs, mateixes pastilles però netes, verificar el líquid NoTubes dels pneumàtics, netejar eslavó per eslavó la cadena, el plat i el pinyó, i en darrer terme verificar les tanques de les rodes.
També treure els llums, d'entrada no tinc previst arribar de nit, afegir un joc de pastilles de fre, a part del que ja porto de recanvi per si el dia és un dia de fang, fang i més fang, la resta com sempre, les mateixes eines sense l'esprai d'escuma.
I mirar de no fer res més que el que faig cada dia, sense cap canvi, i això sí a la tarda nit no aniré a cap celebració com la des prèvies a Les Guilleries, en cap cas. I mira que a les 9 ja era a casa, crec recordar.
És el que tinc previst per demà.
Demà posaré la crònica "Estratègia en cursa a la Tramunbike", no avui que encara vaig pel fotograma vuit-cents.
MTB, MTB, MTB.
Vitus Dark Plasma VR Video Review
I done a video review for the Vitus Dark Plasma VR road bike. Chain Reaction Cycles have published the review on the webpage below:
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=49203
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=49203
The Best Day: Tramunbike 2011. "La dedicació" (part II de IV).
Als Saltencs, com que als Saltencs? sí, sí, a ells. És per a ells, per aquests bikers que he conegut aquests darrers mesos, una cursa molt important, molt significativa.
Des del primer dia que vaig entrar per la porta del BO, que la conversa en algun moment del dia mentre sóc a casa seva, gira sobre aspectes d'aquesta cursa, sobre anècdotes, sobre corredors que hi han anat, sobre el paper que hi ha de fer un biker o un altre.
Una conversa entre moltes de la Tramun, em va quedar al cap, la que es va tenir apassionadament entre un grapat de bikers, entre ells en Jordi, en David, en Narcís, en Fidel i crec que també en Tibat, i jo, sí, sí també hi vaig participar jo.
Parlàvem del sentit o no de les SS rígides, d'en David i meva, en David, en Fidel, en Narcís, i en Jordi, ja em perdonareu si em deixo algú de la conversa d'aquell dia.
En Tibau crec que també hi era, jo hi era, entre història del MTB saltenc, i això, compartir aquells instants no té preu, són converses de bike, on les sensacions de cada biker, els pensaments queden a sobre de la mateixa taula, i a on un cop exposats el camí segueix, a l'espera de la propera conversa, a la persecució, a l'anada fins a la propera conversa entre bikers.
Després d'aquell dia, abans d'aquell dia, he sentit converses i més converses sobre aquesta cursa.
De fet crec que anys abans, ja les sentia, però sempre des de la distància, "no era una cursa per a mi, és molt tècnica", i la deixava per quan tingués un millor nivell de baixada.
Ara al 2011, el tret de sortida per a mi a la Tramunbike ja està donat, va ser el dimecres a la nit al BO. On en David tot de cop es va posar a escriure a l'ordinador i va fer la meva inscripció, així de fàcil, així de planer, després de converses, i converses, i converses de la Tramunbike durant setmanes, durant tot el dimecres, i on en aquestes setmanes, amb la Betty, amb l'Andreu, amb l'home GT, amb en Colorado, amb en Narcís, amb en David, amb en Jordi, a tots els hi he dit, "jo no tinc el nivell per ser a la Tramunbike".
La diferència avui és que estic inscrit a la Tramunbike, per les circumstàncies que he esmentat, aquestes darreres importants, al "pròleg" les he esmentat, i on a diferència de, és que tots entenem com ha anat, i no perquè sigui senzill o no, si no perquè tots parlem del mateix, perquè volem que això sigui així, que camini, i camini bé, entre somriures, no hi ha cap més fil conductor que, que cada un dels noms que he esmentat participa cada cop que es dóna l'oportunitat a aportar perquè les coses siguin com les estem vivint, és a dir, com una aventura que cada vegada és tant o més emocionant que les anteriors.
Aquesta és la clau que manté oberta la porta per on entra tanta llum.
És a on som, és a on sóc.
MTB, MTB, MTB.
Mira que és senzill, oi que sí?
El que és, és or, en podeu estar ben segurs.
Per aquest motiu, per totes aquestes converses, la meva participació i aquesta intervenció va per a tots aquests saltencs.
Si ja ho sé, una SS, rígida, 29" amb un biker poc baixador, a una cursa per a tècnics baixadors, dedicant la seva participació a qui per dret hi té tot els drets, és un homenatge petit, no diré que no, però és el més gran que jo els hi puc fer, i entre persones entregades, i jo en sóc una, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més".
Entenc que és com ha de ser, per la passió que representa per a ells la Tramunbike, per la perseverança de que jo hi assisteixi d'en Narcís i en David.
Falten dies, ara encara són moltes hores, demà però hi serem a tocar, i el més important és que després de l'aventura tenim un dinar, que al final fa que la cloenda sigui senzillament de somni, que és com ha de ser, que és la manera de fer perquè aquestes aventures tinguin tot el seu sentit, en definitiva amb una proposta de dinar després de la Tramunbike, posarem nom i cognoms a aquesta edició de la Tramunbike 2011.
Serà al dinar i ho serà després a aquest espai, perquè la crònica de la cursa, del dinar, puc dir ja avui que sigui quina sigui la meva experiència a aquesta aventura, la crònica tindrà el seu lloc a la història de la Tramun, un lloc petit és veritat, molt petit, una pàgina d'un llibre que té moltes pàgines escrites, però en definitiva un lloc, mtb, mtb, mtb.
Des del primer dia que vaig entrar per la porta del BO, que la conversa en algun moment del dia mentre sóc a casa seva, gira sobre aspectes d'aquesta cursa, sobre anècdotes, sobre corredors que hi han anat, sobre el paper que hi ha de fer un biker o un altre.
Una conversa entre moltes de la Tramun, em va quedar al cap, la que es va tenir apassionadament entre un grapat de bikers, entre ells en Jordi, en David, en Narcís, en Fidel i crec que també en Tibat, i jo, sí, sí també hi vaig participar jo.
Parlàvem del sentit o no de les SS rígides, d'en David i meva, en David, en Fidel, en Narcís, i en Jordi, ja em perdonareu si em deixo algú de la conversa d'aquell dia.
En Tibau crec que també hi era, jo hi era, entre història del MTB saltenc, i això, compartir aquells instants no té preu, són converses de bike, on les sensacions de cada biker, els pensaments queden a sobre de la mateixa taula, i a on un cop exposats el camí segueix, a l'espera de la propera conversa, a la persecució, a l'anada fins a la propera conversa entre bikers.
Després d'aquell dia, abans d'aquell dia, he sentit converses i més converses sobre aquesta cursa.
De fet crec que anys abans, ja les sentia, però sempre des de la distància, "no era una cursa per a mi, és molt tècnica", i la deixava per quan tingués un millor nivell de baixada.
Ara al 2011, el tret de sortida per a mi a la Tramunbike ja està donat, va ser el dimecres a la nit al BO. On en David tot de cop es va posar a escriure a l'ordinador i va fer la meva inscripció, així de fàcil, així de planer, després de converses, i converses, i converses de la Tramunbike durant setmanes, durant tot el dimecres, i on en aquestes setmanes, amb la Betty, amb l'Andreu, amb l'home GT, amb en Colorado, amb en Narcís, amb en David, amb en Jordi, a tots els hi he dit, "jo no tinc el nivell per ser a la Tramunbike".
La diferència avui és que estic inscrit a la Tramunbike, per les circumstàncies que he esmentat, aquestes darreres importants, al "pròleg" les he esmentat, i on a diferència de, és que tots entenem com ha anat, i no perquè sigui senzill o no, si no perquè tots parlem del mateix, perquè volem que això sigui així, que camini, i camini bé, entre somriures, no hi ha cap més fil conductor que, que cada un dels noms que he esmentat participa cada cop que es dóna l'oportunitat a aportar perquè les coses siguin com les estem vivint, és a dir, com una aventura que cada vegada és tant o més emocionant que les anteriors.
Aquesta és la clau que manté oberta la porta per on entra tanta llum.
És a on som, és a on sóc.
MTB, MTB, MTB.
Mira que és senzill, oi que sí?
El que és, és or, en podeu estar ben segurs.
Per aquest motiu, per totes aquestes converses, la meva participació i aquesta intervenció va per a tots aquests saltencs.
Si ja ho sé, una SS, rígida, 29" amb un biker poc baixador, a una cursa per a tècnics baixadors, dedicant la seva participació a qui per dret hi té tot els drets, és un homenatge petit, no diré que no, però és el més gran que jo els hi puc fer, i entre persones entregades, i jo en sóc una, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més".
Entenc que és com ha de ser, per la passió que representa per a ells la Tramunbike, per la perseverança de que jo hi assisteixi d'en Narcís i en David.
Falten dies, ara encara són moltes hores, demà però hi serem a tocar, i el més important és que després de l'aventura tenim un dinar, que al final fa que la cloenda sigui senzillament de somni, que és com ha de ser, que és la manera de fer perquè aquestes aventures tinguin tot el seu sentit, en definitiva amb una proposta de dinar després de la Tramunbike, posarem nom i cognoms a aquesta edició de la Tramunbike 2011.
Serà al dinar i ho serà després a aquest espai, perquè la crònica de la cursa, del dinar, puc dir ja avui que sigui quina sigui la meva experiència a aquesta aventura, la crònica tindrà el seu lloc a la història de la Tramun, un lloc petit és veritat, molt petit, una pàgina d'un llibre que té moltes pàgines escrites, però en definitiva un lloc, mtb, mtb, mtb.
dijous, de juny 02, 2011
The Best Day: Tramunbike 2011. "El pròleg" (part I de IV).
Dos mots que d'entrada per a mi són un contra sentit, però passats els minuts, serà "el millor dia", SS a la Tramunt, què més puc demanar?
Ho dic perquè de ser, que ara és a on sóc, a una cursa declaradament tècnica, pel que fa referència a les baixades i a les pujades, i a on de tres bikers experimentats, els tres m'han esmentat, "és molt i molt tècnica, perquè els bons baixadors gaudeixin d'allò més, i els que no ho són ja han de tenir clar a on no han d'anar".
No sóc bon baixador, i no cal que esmenti res més, però i sempre hi pot haver un però, o no, sóc de fàcil portar jo, si la música sona bé, i ahir aquesta a ritme de sardanes sonava molt i molt bé, oi que sí?
fet que fa que un genet que en els vols de baixada verticals té "algunes" dificultats, serà a la graella de sortida de la famosa Tramunbike.
He de dir que a aquesta cursa passarà quelcom molt especial per a mi. Als darrers anys, uns sis he participat a les darreres quatre edicions de Les Guilleries, als 100 Km. concretament, organitzades pel sr. Pep Permanyer, a aquest diumenge proper passarà quelcom important per a mi, no diré "contra", no es pot córrer contra "una institució del mtb", sí que seré a la mateixa graella de sortida, és a dir, correré amb el sr. Pep Permanyer.
Per a bikers que participen normalment a les curses gironines, això és quotidià, per a mi és tota una excepcionalitat. De fet és una absoluta novetat, que com no sigui al Roc d'Azur, al Moab o a la fita entre les fites d'aquest 2011, no es tornarà a repetir en temps. Més o menys fins als propers dotze mesos, quan, i si tot va bé diumenge, o no, es torni a fer la propera Tramunbike del 2012.
Hi ha dies per pedalar, pel que en aquest espai poden ser vols de Drac, per pedalar escalant, o baixant, i dies per "caminar, i caminar, i caminar", el proper diumenge serà un d'aquests darrers per a mi, les baixades a peu, les pujades a peu, per què ho tinc tan clar? pel fet de que quan el meu bon amic, l'Home del Montseny em va dir convençut, "els 100 Km. és la cursa perfecte per a tu", vaig arribar en darrera posició, mort des del quilòmetre 23. Aquest cop que no un no, si no dos bikers de Salt, són els que m'han dit, "en Fidel ens ha dit que aquest any és més pedalable, serà perfecte per a tu, posaràs algun peu...", amics meus no un, no, dos bikers de Salt, en Narcís i en David del BO, m'ho han assegurat, que Déu tingui pietat d'un genet de Drac del Baix Montseny, serà el que tingui que ser, "alea jacta est..".
Hi seré, si Déu vol, avui, com ahir, estic molt, i molt, i molt content, més encara, emocionat, per les paraules d'en Narcís, "un biker que fa Guilleries ha de fer Tramunbike", o les d'en David, "ja t'he inscrit a la Tramun!!" o "segueixo pensant que un biker com tu no pot faltar la Tramun!! seria com una champions sense Barça", o "què et vaig dir jo que no tornaria fer?, Les Guilleries, i hi vaig anar oi?, així que estàs obligat a venir", frases totes elles que m'afalaguen fins al punt de que una decisió presa com era la de no anar a La Tramunbike 2011, avui és estar inscrit a La Tramunbike 2011.
No és un pas més i prou, és un pas més cap al proper repte, la propera fita. Però intueixo que això no serà així, aquest no serà un pas cap a, serà un repte principal, i que des d'ahir estic mirant de preparar el camí tram a tram per poder ser a l'arribada, i mirar de ser a l'arc d'arribada de La Tramunbike passa a ser el primer objectiu, aconseguir ser-hi és la intenció, i si no és no passarà res, però pensar-ho així per a mi, és un acte de respecte a aquesta cursa on els seus organitzadors hi dediquen, hores, dies i mesos perquè aquesta cursa sigui un referent entre les curses més divertides, i això fa que en cap cas pensi lleugerament, "l'acabaré", en cap cas, veurem si puc anar agafat de la mà de La Tramun, que diu en David, poder fer-ho estaria bé, per a un biker com jo.
Ser a l'arc de sortida, estar inscrit a aquesta cursa, haver escoltat les propostes d'en David i en Narcís perquè hi participi, pensar abans per part meva que seria agosarat que un biker del meu perfil participi a una cursa d'especialistes com és La Tramunbike, implica moltes coses, entre elles, ser molt prudent i per aquest fet, preparar molt i molt bé aquesta propera aventura, perquè això és el que serà per a mi, "l'aventura", i per aquest motiu, he de refer tot el protocol que per a mi implica haver d'afrontar un repte com aquest, del que fa mesos, però mesos i mesos que en Colorado em diu, "que tècnica i exigent que és aquesta cursa" i a on jo no hauria participat, si més no aquest 2011.
Andreu, des de Sant Celoni, vaig a per la segona cursa de tres que he de fer abans del gran dia, a veure com anirà.
Saltencs, amb el vostre permís, miraré d'afrontar el que és "la cursa entre les curses", i si pot ser miraré d'acabar-la, però mentre això no sigui, el què sí que us puc garantir és que fins al darrer moment, sigui o no coincident amb l'arribada, el què sí que passarà és que gaudiré d'allò més d'aquesta cursa, metre a metre, des de les primeres rampes de pujada, passant pel pas per dins del riu, com les temibles i fantàstiques baixades, com les exigents i dures pales de pujada, de ben segur.
Pedalant, caminant perquè no, mtb, mtb, mtb.
Ho dic perquè de ser, que ara és a on sóc, a una cursa declaradament tècnica, pel que fa referència a les baixades i a les pujades, i a on de tres bikers experimentats, els tres m'han esmentat, "és molt i molt tècnica, perquè els bons baixadors gaudeixin d'allò més, i els que no ho són ja han de tenir clar a on no han d'anar".
Aleshores per què estic jo apuntat a la Tramunbike?
No sóc bon baixador, i no cal que esmenti res més, però i sempre hi pot haver un però, o no, sóc de fàcil portar jo, si la música sona bé, i ahir aquesta a ritme de sardanes sonava molt i molt bé, oi que sí?
fet que fa que un genet que en els vols de baixada verticals té "algunes" dificultats, serà a la graella de sortida de la famosa Tramunbike.
He de dir que a aquesta cursa passarà quelcom molt especial per a mi. Als darrers anys, uns sis he participat a les darreres quatre edicions de Les Guilleries, als 100 Km. concretament, organitzades pel sr. Pep Permanyer, a aquest diumenge proper passarà quelcom important per a mi, no diré "contra", no es pot córrer contra "una institució del mtb", sí que seré a la mateixa graella de sortida, és a dir, correré amb el sr. Pep Permanyer.
Per a bikers que participen normalment a les curses gironines, això és quotidià, per a mi és tota una excepcionalitat. De fet és una absoluta novetat, que com no sigui al Roc d'Azur, al Moab o a la fita entre les fites d'aquest 2011, no es tornarà a repetir en temps. Més o menys fins als propers dotze mesos, quan, i si tot va bé diumenge, o no, es torni a fer la propera Tramunbike del 2012.
The Best Day: Tramunbike 2011.
Hi ha dies per pedalar, pel que en aquest espai poden ser vols de Drac, per pedalar escalant, o baixant, i dies per "caminar, i caminar, i caminar", el proper diumenge serà un d'aquests darrers per a mi, les baixades a peu, les pujades a peu, per què ho tinc tan clar? pel fet de que quan el meu bon amic, l'Home del Montseny em va dir convençut, "els 100 Km. és la cursa perfecte per a tu", vaig arribar en darrera posició, mort des del quilòmetre 23. Aquest cop que no un no, si no dos bikers de Salt, són els que m'han dit, "en Fidel ens ha dit que aquest any és més pedalable, serà perfecte per a tu, posaràs algun peu...", amics meus no un, no, dos bikers de Salt, en Narcís i en David del BO, m'ho han assegurat, que Déu tingui pietat d'un genet de Drac del Baix Montseny, serà el que tingui que ser, "alea jacta est..".
Hi seré, si Déu vol, avui, com ahir, estic molt, i molt, i molt content, més encara, emocionat, per les paraules d'en Narcís, "un biker que fa Guilleries ha de fer Tramunbike", o les d'en David, "ja t'he inscrit a la Tramun!!" o "segueixo pensant que un biker com tu no pot faltar la Tramun!! seria com una champions sense Barça", o "què et vaig dir jo que no tornaria fer?, Les Guilleries, i hi vaig anar oi?, així que estàs obligat a venir", frases totes elles que m'afalaguen fins al punt de que una decisió presa com era la de no anar a La Tramunbike 2011, avui és estar inscrit a La Tramunbike 2011.
No és un pas més i prou, és un pas més cap al proper repte, la propera fita. Però intueixo que això no serà així, aquest no serà un pas cap a, serà un repte principal, i que des d'ahir estic mirant de preparar el camí tram a tram per poder ser a l'arribada, i mirar de ser a l'arc d'arribada de La Tramunbike passa a ser el primer objectiu, aconseguir ser-hi és la intenció, i si no és no passarà res, però pensar-ho així per a mi, és un acte de respecte a aquesta cursa on els seus organitzadors hi dediquen, hores, dies i mesos perquè aquesta cursa sigui un referent entre les curses més divertides, i això fa que en cap cas pensi lleugerament, "l'acabaré", en cap cas, veurem si puc anar agafat de la mà de La Tramun, que diu en David, poder fer-ho estaria bé, per a un biker com jo.
Ser a l'arc de sortida, estar inscrit a aquesta cursa, haver escoltat les propostes d'en David i en Narcís perquè hi participi, pensar abans per part meva que seria agosarat que un biker del meu perfil participi a una cursa d'especialistes com és La Tramunbike, implica moltes coses, entre elles, ser molt prudent i per aquest fet, preparar molt i molt bé aquesta propera aventura, perquè això és el que serà per a mi, "l'aventura", i per aquest motiu, he de refer tot el protocol que per a mi implica haver d'afrontar un repte com aquest, del que fa mesos, però mesos i mesos que en Colorado em diu, "que tècnica i exigent que és aquesta cursa" i a on jo no hauria participat, si més no aquest 2011.
Andreu, des de Sant Celoni, vaig a per la segona cursa de tres que he de fer abans del gran dia, a veure com anirà.
Saltencs, amb el vostre permís, miraré d'afrontar el que és "la cursa entre les curses", i si pot ser miraré d'acabar-la, però mentre això no sigui, el què sí que us puc garantir és que fins al darrer moment, sigui o no coincident amb l'arribada, el què sí que passarà és que gaudiré d'allò més d'aquesta cursa, metre a metre, des de les primeres rampes de pujada, passant pel pas per dins del riu, com les temibles i fantàstiques baixades, com les exigents i dures pales de pujada, de ben segur.
Pedalant, caminant perquè no, mtb, mtb, mtb.
dimecres, de juny 01, 2011
dimarts, de maig 31, 2011
Black Sheep vs Jeff Jones: Handmade vs Headmade
Les Black Sheep és veritat que han agafat un testimoni, el del prestigi, i no els hi crema a les mans, és veritat. Però això no sé si podrà ser, el títol és clar, fetes a ma, fetes amb el cap, les Jeff Jones, són molt Jeff Jones, no passaran aquest tall, és veritat, però les Black Sheep, que sí que hi seran, o això sembla, no tindran a la ma aquest preuat testimoni molt de temps si no poden convèncer al mercat de que són, de que van, de que les seves bikes no són rèpliques mal fetes de, i això és el que han de comunicar bé, o ho fan o no seran a la primera divisió d'honor.
Comunicar bé una Jeff Jones és això:
Però cal recordar el debat de fa temps, ara sí, ara també entre els pro Jeff Jones i els pro Black Sheep, i avui per avui els segons sembla que han apuntalat bé la posició.
Jeff Jones, no sé perquè decideix que un quadre de crec recordar 5.000 $, el vol fabricar a la Xina "y mas alla", no té cap sentit, bé sí com que no els fabricava ell, el que implicava menys marge, però millor tenir més marge i fabricar a la Xina "y mas alla", perdent bona part del teu valor de marca, com és el fet de ser HM? o seguir pas a pas mirant de millorar els tractes amb Merlin? Ara els Jeff Jones són més barats, però i ara quin quadre valdrà els 5.000 $ de les Jeff Jones?
Jo hauria fet el segon punt o hauria anat a Seven, no ho sé o a Lynskey, mai s'han pagat tan bé les On One Ti 456 LT, com quan les fabricaven els de Chattanooga.
Sí, és veritat, una Jeff Jones o la fabrica ell, o ja va just si les feia Merlin, però millor Liynskey que no ser-hi, no?
El món és així, les de fira, ara són les bones, i les de veritat ara són les de fira. Si bé cal esmentar que les Black Sheep no és de justícia que jo digui "les de fira", si ho és quan les compares amb les Jeff Jones, per què?, perquè en Jeff és el què fabrica, per això, per aquest motiu, que en llegir-lo ho entendran tots els creadors.
Hi ha dies per a tot, oi que sí?, ara toca veure les Jeff Jones fetes a la Xina, "Jeff Jones aquí y en la Xina", sí sr. Jeff però en Carod és molt Carod, i tu no sé si podràs gestionar aquest gest tan contradictori, jo vull que sigui que sí, però el mercat HM, no, i no serà.
Black Sheep, cal que entenguem que hi ha a sota de la llana negra d'aquesta ovella, si no, mai tindrem la corona, hi són propers, però un mercat exigent es resisteix a cedir-la, és normal, no han fet "tots" els deures, per portar "la Corona" cal que "tots però tots", estiguin fets.
MTB, MTB, MTB.
Comunicar bé una Jeff Jones és això:
Però cal recordar el debat de fa temps, ara sí, ara també entre els pro Jeff Jones i els pro Black Sheep, i avui per avui els segons sembla que han apuntalat bé la posició.
Jeff Jones, no sé perquè decideix que un quadre de crec recordar 5.000 $, el vol fabricar a la Xina "y mas alla", no té cap sentit, bé sí com que no els fabricava ell, el que implicava menys marge, però millor tenir més marge i fabricar a la Xina "y mas alla", perdent bona part del teu valor de marca, com és el fet de ser HM? o seguir pas a pas mirant de millorar els tractes amb Merlin? Ara els Jeff Jones són més barats, però i ara quin quadre valdrà els 5.000 $ de les Jeff Jones?
Jo hauria fet el segon punt o hauria anat a Seven, no ho sé o a Lynskey, mai s'han pagat tan bé les On One Ti 456 LT, com quan les fabricaven els de Chattanooga.
Sí, és veritat, una Jeff Jones o la fabrica ell, o ja va just si les feia Merlin, però millor Liynskey que no ser-hi, no?
El món és així, les de fira, ara són les bones, i les de veritat ara són les de fira. Si bé cal esmentar que les Black Sheep no és de justícia que jo digui "les de fira", si ho és quan les compares amb les Jeff Jones, per què?, perquè en Jeff és el què fabrica, per això, per aquest motiu, que en llegir-lo ho entendran tots els creadors.
Hi ha dies per a tot, oi que sí?, ara toca veure les Jeff Jones fetes a la Xina, "Jeff Jones aquí y en la Xina", sí sr. Jeff però en Carod és molt Carod, i tu no sé si podràs gestionar aquest gest tan contradictori, jo vull que sigui que sí, però el mercat HM, no, i no serà.
Black Sheep, cal que entenguem que hi ha a sota de la llana negra d'aquesta ovella, si no, mai tindrem la corona, hi són propers, però un mercat exigent es resisteix a cedir-la, és normal, no han fet "tots" els deures, per portar "la Corona" cal que "tots però tots", estiguin fets.
MTB, MTB, MTB.
Clàssic SS crankset.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/63953/cat/38
Es va comentar a casa d'en Narcís, al seu dia, però amb Hollowtech II, hi havia una referència possible, després no va ser, que no nega que pugui ser, en cap cas.
La bike que hi va agafada de la ma tampoc en té res de simple, Black Sheep, el per què sí?, perquè les Jeff Jones han passat de Merlin a no sé massa bé a on d'Àsia, i això fa caure uns punts la puntuació màxima de les JJ. I no cauen aquests punts en favor de les Black Sheep, aquestes darreres segueixen amb la seva puntuació, però el HM, amb aquestes bikes és un punt important, i pel fet de ser-ho, això implica ser-hi.
No diré que les JJ no seran, però una JJ feta per Merlin serà el darrer valor de les Jeff Jones, que ve a ser no dir-ho però dir-ho, oi? Perquè després d'aquest canvi, o les torna a fabricar ell mateix o no tindrem més Jeff Jones, bé sí un cop la compri després de tancar, On One. Sí, sí ja ho sé, això no passarà mai, i tant que no!.
Us posaré una opció a les Black Sheep, i no poso diminutius d'questes perquè sigles de bancs a punt de caure, millor que no a aquest espai, una opció a les ovelles negres que també té el seu valor, pel fet de que són el que són, fet que les diferencia uns punts per sota de les que us vull proposar, les Retrotec.
http://www.ingliscycles.com/retrotec.php
No us dic Inglis pel fet de ser fidel a les Retrotec, però no els hi diria que no, en cap cas, però una Retrotec groga i blanca o taronja i blanca, i per què no blau cel i taronja, podria anar a pedalar a Banyoles, de ben segur.
Les Retrotec són, no els hi cal dir res, són i van, les Black Sheeps no, són però el "van" caldria posa-ho a debat, les Jeff Jones, són i van, no hi ha debat, entre una Jeff Jones-Merlin o una Black Sheep, la primera, però això no podra ser perquè ja no és, entre les Black Sheep i les Retrotec, per a mi les segones i sempre parlant de 29" i SS, i que unes siguin de titani no millora la posició de sortida cap a casa, en cap cas, per la densitat de la marca, més elevada a les bikes de Napa vers les de Fort Collins, marca una severa diferència.
I el "van" no fa referència a funcionament, que també.
En seguiré parlant, de ben segur.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de maig 30, 2011
Saltant els obstacles.
Moltes converses de bikes, de bikers, de millores a aconseguir a les bikes, a la nostra forma física, a les millores del nivell tècnic.
No hem parlat de fites, fora de les que ja tenim, poques és veritat, però importants perquè a casa són importants, no perquè tinguin la categoria per ser-ho necessàriament, tot i que en aquest cas sí.
El terreny està sec, molt sec, no més que a d'altres primaveres, en cap cas, el què tenim és el que ha de ser, passem d'hivern a primavera, i això ens porta aquest terreny on a cada gir obert de baixada penso que el vol serà "el vol".
Els equipaments tema de conversa, com han de ser, el perquè han de ser com han de ser, experiència d'anys, de detalls darrera detalls que perseguim unificar en un únic i definitiu equipament.
Les Bont fan mal al punt de contacte amb la cala, cal un segon pas pel forn, exactament no sé per fer què, perquè el procés d'adaptació al meu peu ja el vaig fer el primer cop, sense presses. Però haurà de ser, perquè així no puc pas anar, oi que no?
Les Shimano M230 de la Betty de 10/10, discretes, guerreres, eficients, amb una sola molt i molt rígida, i amb uns tacs de goma abundants i amb molta adherència, què més podem demanar, què més puc demanar? que les Bont no em facin mal. Les M230 per a bikers que pedalen de valent, sense concessions a res més que a una estètica de "si ens hem de veure, serà a dalt de la bike, en lloc més ".
Els equipaments Pearl Izumi, què puc dir, que van molt i molt bé. Qui fa aquests equips sap molt i molt bé el que es fa, els maillots, de 8/10, una cremallera més fàcil de pujar i baixar i les bosses del darrera, un xic més llargues, poc més però sí una mica més i la puntuació seria la que ha de ser. El coll, goma cintura, material encertats i una estètica trencadorament silenciosa, fa que pensar-hi impliqui pensar en sortir a pedalar. Com ara, que escric sobre Pearl Izumi i ja vull sortir a rodar.
Les badanes 3D PRO, després de les Assos, excel.lents, si no ha de ser Assos, Pearl Izumi. Els manegots, ajustats sense tendència a caure cap al canell, fa que siguin.
La de dubtes que he tingut sobre si fer venir Pearl Izumi aquest estiu o anar pels equipaments definitius. I encara en algun moment penso, "demano els mallots, i les badanes del 2011-2012 Pearl Izumi i tal dia farà un any", però fer el pas cap a uns equipaments més específics a les nostres necessitats fruït d'anys de rodar amb equipaments de diferents marques també pesa, oi que sí?
Han estat dos dies els d'aquest cap de setmana al voltant de la bike, divendres, descans, dijous a Banyoles entre SS's, a la nit sopar a Salt on quasi fem un salt, dimecres amb la visita a l'Andreu a Sant Celoni, tonificació muscular, dimarts descans, dilluns, entre pistes i senders, el que fa que l'aire de casa, l'atmosfera a respirar tingui el color de les escames del meu Drac, i això amics meus té un sol significat per a mi, el Mirador, el Mirador del Drac té al seu punt de mira l'objectiu, la fita entre fites, i aquesta si tot va com ha d'anar, serà plural, millor dit dual, o millor fins i tot, una triada, o podria ser una tètrada, o i perquè no multi-presencial?
Ho escric i penso, les aventures són com són, avui aquesta propera fita té el to definit, així que ara per ara millor seguir així, i si ha d'haver-hi canvis, millor que siguin perquè un vent càlid i suau ens els porti, sense pauses sí, també sense presses.
És que un cop definim el perquè de tot plegat, no sóc jo amant dels canvis, si és que aquests no venen compartits entre dolls de normalitat, lluminositat i molta i molta alegria.
Sempre que camino, ho faig així, no per una voluntat expressa, sí perquè de caminar, de fer camí, sempre l'he fet així. La resta d'ocasions plens de canvis ara sí ara també, el camí fet per a mi sempre és un cercle, i a excepció de donar voltes a unes 24 hores, no és el que més m'agrada.
Un canvi important de 2x9 a SS, i és un canvi radical, de doble suspensió a rígida, els puc fer, sí, radicals sí, però amb les seqüències que han de venir, fotograma a fotograma amb un marc de molta però molta tranquil.litat.
Es pot fer així?, i tant, i tant, la Vicious va ser anunciada amb temps, va ser proclamada la seva arribada amb temps, i després, el camí, metre a metre l'he exposat al detall, i així seguirà si seguim en aquest sender, la Superlight, l'ASR-SL, a on són? a la caixa, i un dia, o no, marxaran, o no.
A propostes que he dit que no de que marxin de casa, ara penso que sí, si no les dues, una sí, crec que la Superlight, el per què la Superlight?
Per tradició, una Yeti sempre és una Yeti, "diguin ho que diguin", i a casa, i a cases properes a casa, són sis Yetis les que hi ha, i això si és per col.leccionar, ara per ara en el meu cas, millor que es quedi la Yeti 2009.
Dies de MTB, on ara sí, ja fa dies que rodo amb la SS, mesos, no anys, any sí, anys no. Si serà o no, no ho sé, és a on sóc ara, demà caldrà veure amb què i a on. D'entrada però aquest és el corriol dels propers dies, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Primer dia, per sota de quaranta, per sota de vuit-cents metres positius, segon dia per sota de setanta, per sota dels mil set-cents metres positius.
Equipats d'estiu, amb manegots a l'entrada de la nit.
Aigua, un bidó de 750 ml. entre els dos dies. Al dinar del segon dia dos Bitter Kas.
El primer dia vaig passar fred, però fred, el segon no diré fred, tampoc calor.
Menjar, el primer dia, un descontrol, llaminadures, quicos, un frankfurt, unes patates, mitja cervesa, el segon dia, un plàtan i mig, un bon dinar a Sant Celoni, truita, pollastre a l'ast, pizza, arròs blanc amb fruits secs, gelat de doble xocolata, i molt cafè descafeïnat de Melita.
Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
LLums, els Powerled.
De la ruta, de les dues rutes, aquest cop no cal fer-ne crònica, mtb, mtb, mtb.
No hem parlat de fites, fora de les que ja tenim, poques és veritat, però importants perquè a casa són importants, no perquè tinguin la categoria per ser-ho necessàriament, tot i que en aquest cas sí.
El terreny està sec, molt sec, no més que a d'altres primaveres, en cap cas, el què tenim és el que ha de ser, passem d'hivern a primavera, i això ens porta aquest terreny on a cada gir obert de baixada penso que el vol serà "el vol".
Els equipaments tema de conversa, com han de ser, el perquè han de ser com han de ser, experiència d'anys, de detalls darrera detalls que perseguim unificar en un únic i definitiu equipament.
Les Bont fan mal al punt de contacte amb la cala, cal un segon pas pel forn, exactament no sé per fer què, perquè el procés d'adaptació al meu peu ja el vaig fer el primer cop, sense presses. Però haurà de ser, perquè així no puc pas anar, oi que no?
Les Shimano M230 de la Betty de 10/10, discretes, guerreres, eficients, amb una sola molt i molt rígida, i amb uns tacs de goma abundants i amb molta adherència, què més podem demanar, què més puc demanar? que les Bont no em facin mal. Les M230 per a bikers que pedalen de valent, sense concessions a res més que a una estètica de "si ens hem de veure, serà a dalt de la bike, en lloc més ".
Els equipaments Pearl Izumi, què puc dir, que van molt i molt bé. Qui fa aquests equips sap molt i molt bé el que es fa, els maillots, de 8/10, una cremallera més fàcil de pujar i baixar i les bosses del darrera, un xic més llargues, poc més però sí una mica més i la puntuació seria la que ha de ser. El coll, goma cintura, material encertats i una estètica trencadorament silenciosa, fa que pensar-hi impliqui pensar en sortir a pedalar. Com ara, que escric sobre Pearl Izumi i ja vull sortir a rodar.
Les badanes 3D PRO, després de les Assos, excel.lents, si no ha de ser Assos, Pearl Izumi. Els manegots, ajustats sense tendència a caure cap al canell, fa que siguin.
La de dubtes que he tingut sobre si fer venir Pearl Izumi aquest estiu o anar pels equipaments definitius. I encara en algun moment penso, "demano els mallots, i les badanes del 2011-2012 Pearl Izumi i tal dia farà un any", però fer el pas cap a uns equipaments més específics a les nostres necessitats fruït d'anys de rodar amb equipaments de diferents marques també pesa, oi que sí?
Han estat dos dies els d'aquest cap de setmana al voltant de la bike, divendres, descans, dijous a Banyoles entre SS's, a la nit sopar a Salt on quasi fem un salt, dimecres amb la visita a l'Andreu a Sant Celoni, tonificació muscular, dimarts descans, dilluns, entre pistes i senders, el que fa que l'aire de casa, l'atmosfera a respirar tingui el color de les escames del meu Drac, i això amics meus té un sol significat per a mi, el Mirador, el Mirador del Drac té al seu punt de mira l'objectiu, la fita entre fites, i aquesta si tot va com ha d'anar, serà plural, millor dit dual, o millor fins i tot, una triada, o podria ser una tètrada, o i perquè no multi-presencial?
Ho escric i penso, les aventures són com són, avui aquesta propera fita té el to definit, així que ara per ara millor seguir així, i si ha d'haver-hi canvis, millor que siguin perquè un vent càlid i suau ens els porti, sense pauses sí, també sense presses.
És que un cop definim el perquè de tot plegat, no sóc jo amant dels canvis, si és que aquests no venen compartits entre dolls de normalitat, lluminositat i molta i molta alegria.
Sempre que camino, ho faig així, no per una voluntat expressa, sí perquè de caminar, de fer camí, sempre l'he fet així. La resta d'ocasions plens de canvis ara sí ara també, el camí fet per a mi sempre és un cercle, i a excepció de donar voltes a unes 24 hores, no és el que més m'agrada.
Un canvi important de 2x9 a SS, i és un canvi radical, de doble suspensió a rígida, els puc fer, sí, radicals sí, però amb les seqüències que han de venir, fotograma a fotograma amb un marc de molta però molta tranquil.litat.
Es pot fer així?, i tant, i tant, la Vicious va ser anunciada amb temps, va ser proclamada la seva arribada amb temps, i després, el camí, metre a metre l'he exposat al detall, i així seguirà si seguim en aquest sender, la Superlight, l'ASR-SL, a on són? a la caixa, i un dia, o no, marxaran, o no.
A propostes que he dit que no de que marxin de casa, ara penso que sí, si no les dues, una sí, crec que la Superlight, el per què la Superlight?
Per tradició, una Yeti sempre és una Yeti, "diguin ho que diguin", i a casa, i a cases properes a casa, són sis Yetis les que hi ha, i això si és per col.leccionar, ara per ara en el meu cas, millor que es quedi la Yeti 2009.
Dies de MTB, on ara sí, ja fa dies que rodo amb la SS, mesos, no anys, any sí, anys no. Si serà o no, no ho sé, és a on sóc ara, demà caldrà veure amb què i a on. D'entrada però aquest és el corriol dels propers dies, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Primer dia, per sota de quaranta, per sota de vuit-cents metres positius, segon dia per sota de setanta, per sota dels mil set-cents metres positius.
Equipats d'estiu, amb manegots a l'entrada de la nit.
Aigua, un bidó de 750 ml. entre els dos dies. Al dinar del segon dia dos Bitter Kas.
El primer dia vaig passar fred, però fred, el segon no diré fred, tampoc calor.
Menjar, el primer dia, un descontrol, llaminadures, quicos, un frankfurt, unes patates, mitja cervesa, el segon dia, un plàtan i mig, un bon dinar a Sant Celoni, truita, pollastre a l'ast, pizza, arròs blanc amb fruits secs, gelat de doble xocolata, i molt cafè descafeïnat de Melita.
Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
LLums, els Powerled.
De la ruta, de les dues rutes, aquest cop no cal fer-ne crònica, mtb, mtb, mtb.
USA Cycling Professional Championships
Today again the professional road bike event in Greenville SC.
More to follow...I love this city !!!!
More to follow...I love this city !!!!
diumenge, de maig 29, 2011
Family cycling.
http://www.disciplesofdirt.org/
MTB, MTB, MTB.
Crec que veient la seva pàgina i un detall característic de les dues imatges, no cal esmentar res més.
dissabte, de maig 28, 2011
44bikes.
http://www.44bikes.com/44bikes_snakedriver.html
És que en fa una que no és Trail King però, però, però.
MTB, MTB, MTB.
Jeff Jones a UK.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=64794&cat=
La forquilla, i un quadre d'entrada menys atacador que el meu, dic d'entrada perquè el sr. Jeff Jones en sap una estona sobre geometries.
A UK, aquest hauria de venir cap a casa.
MTB, MTB, MTB.
Oi que sí Colorado?
Black Sheep II.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=699354
He de tornar-la a posar.
Hi ha bikes que pel fet de mantenir-se fan que la seva ruta sigui "La Ruta".
Pagaria a gust perquè la marca fos Willits i la seva Trail King.
I ja que hi som, per què no posar-la?
MTB, MTB, MTB.
Vol a L'Estany de Banyoles.
Dimecres mentre era amb l'Andreu, a Sant Celoni, moltes converses interessants, sobre curses a peu, sobre el proper repte, sobre aspectes, detalls, properes cites per mirar de millorar aquest to muscular.
Què té a veure això amb el Vol a l'Estany?, té a veure amb que mentre era a casa l'Andreu a Sant Celoni, va sonar el telèfon i era en David del BiciOci.
En sortir de l'Andreu, trucada a en David i entre diferents temes de bikes, un de senzill, "quan ens veurem" i la contesta, "segurament demà".
Dijous cap al mig dia directa a BiciOci, vestit de carrer, però amb l'equipament i la bike a la VW. El meu pensament, "avui si no surto i ells sí, potser m'anirà millor, ja dinarem junts quan tornin, que jo avui no estic pels ritmes explosius dels bikers de Salt".
Un cop al BiciOci, coincideixo amb diferents Barons entre ells l'Andreuss, ss, ss.
Passats els primers instants, assentats a on podria haver estat la grada Oest, l'Andreuss i jo decidim iniciar un intercanvi polièdric de temes i més temes. Mentre això passa, pel que sembla avui la sortida des de la seu del BiciOci serà de carretera, i per aquests motiu, l'Andreuss em proposa que sortim els dos des de casa seva, molt propera a Banyoles.
Sembla inicialment, després de la seva proposta que aquesta no caminarà, i que de pedalar, pedalaré amb en Narcís i en David des de Salt. Però finalment la balança es decanta per anar directes a dinar a casa de l'Andreu, per després fer un café a la terrassa de l'Estany, i un cop fet aquest ritual tan entranyable, començarem la ruta.
La imatge indica que tal com es va proposar va ser, però abans d'aquí, un bon dinar amb la família de l'Andreuss, imposa la millor de les escenes, pel caliu, per la tendresa, per l'emotivitat, sóc proper a Banyoles, un xic lluny de casa, a casa d'un Baró i la seva família, entre bona companyia, bon menjar i millors converses de bikes, què més puc demanar?
Podria demanar moltes coses, un pa artesà , el fet per l'Andreuss ho va ser. Podria demanar ser entre apassionats de les VW, i també va ser. Podria demanar que la ruta a fer tingués el to més proper, i la companyia, el dinar, el cafè i ruta ho va ser.
T2, no puc dir res més taronja entre unes, impecable, una Pivot Mach4, un Baró singular, de fet cada Baró ho és, si no, no podrien ser Barons, ser és de per si una característica que els fa singulars, també lluitadors, i l'Andreuss si veus com puja les trialeres i com les baixa, et queda tot molt clar, singular certament, perquè és un biker molt complert.
Aquesta nit he somiat que en Jordi agafava la Yeti ASR-SL de la Betty, modificava la longitud del Top Tube amb una femella que ho permetia i entrava a rodar a un circuit de motocròs a un ritme que ni la vista el podia seguir, en baixar de la bike em deia, "me la quedo, així tindré dues Yeti's, l'ARC i l'ASR", he dubtat desconcertat, però la contesta la deixo per una crònica posterior, mentre passava això ha vingut en David amb una Honda CR 250, concentrat amb unes figures, amb unes creacions fetes per ell, tot seguit m'he despertat.
Per gaudir no cal patir, millor dit, per gaudir a dalt de la bike hi ha dies que no cal patir, clar que hi ha trams que cal exprimir el millor d'un mateix, i tant, i hi ha dies que a tots els trams si cal, però a Banyoles aquest primer principi va funcionar molt bé.
Una sortida a ritme, i tant, però a on les converses i l'entorn per on rodàvem és el que em queda a la memòria, en cap cas el ritme.
Una pila i mitja de bons corriols, entre una vegetació densa com feia temps que no veia, des de Collserola amb en Colorado, una zona aquesta de l'Estany on les pujades per zones tècniques que l'Andreuss ha fet a dalt de la bike jo també les he fet, i a on us puc dir que les Bont van molt bé caminar a aquestes pujades, no cal dir res més. A les trialeres de baixada el mateix, l'Andreuss baixant a dalt de la bike, i a on jo he pogut certificar que les Bont també van bé per caminar a les baixades.
Una assignatura aquesta de baixar que m'agrada molt però que he de mirar de millorar de manera significativa.
Durant la sortida a totes les baixades he mirat de seguir els consells d'en Jordi, baixar amb les cames rectes amb el cos i braços flexionats, crec que lentament ho vaig aconseguint.
Que curiós, a una zona que diries que la pujada hauria de ser curta, hi hem estat uns bons minuts per fer-la, pel fet que menys curta ho era tot.
I on ja feia estona que m'havia adonat que és el primer cop des del darrer any, el primer cop que surto amb una segona SS. d'aquí el mot "Andreuss" amb dues "ss", és que dues SS soles, vull dir sortida amb una segona SS i prou, és el primer dia que ho faig, mateixos ritmes, mateixes exigències, mateixes oportunitats. El primer dia que faig una sortida amb dues SS, sembla que no pugui ser un any i mig més o menys i mai he coincidit amb una segona SS. Primer dia i a l'Estany de Banyoles, per a mi un fet remarcable.
Una pujada, llarga, on sempre bones converses i millor ritme han marcat el to de la sortida.
Després d'una pujada què podria venir?, una bona baixada, una trialera magnífica que ha estat cloenda d'una bona sortida per l'Estany de Banyoles amb un Baró, l'Andreuss. La meva primera sortida amb dues SS.
Que curiós que és aquest món SS, on coincidir per fer una sortida 100% SS, ha tardat més d'un any a ser, i ha estat improvisat, en cap cas preparat o organitzat.
Sempre hi ha una primera vegada per tot, finals de Maig del 2011 ha estat aquesta, mtb, mtb, mtb.
Equipat d'estiu, eines les de sempre, sense esprai d'escuma, menjar, cap, aigua mig bidó de 750 ml.
Quilòmetres, a la barrera dels trenta, desnivell propers als 500 m.
Després de la sortida una bona dutxa a casa l'Andreuss, i una cervesa 00º freda amb gust de poma, han tancat la sortida per l'Estany de Banyoles.
MTB, MTB, MTB.
L'Estany un espai diferent, on ser-hi marca la diferència d'aquest dia, un dia emocionant, per la grata sorpresa, per la proposta de l'Andreuss.
Quina serà la propera?
Què té a veure això amb el Vol a l'Estany?, té a veure amb que mentre era a casa l'Andreu a Sant Celoni, va sonar el telèfon i era en David del BiciOci.
En sortir de l'Andreu, trucada a en David i entre diferents temes de bikes, un de senzill, "quan ens veurem" i la contesta, "segurament demà".
Dijous cap al mig dia directa a BiciOci, vestit de carrer, però amb l'equipament i la bike a la VW. El meu pensament, "avui si no surto i ells sí, potser m'anirà millor, ja dinarem junts quan tornin, que jo avui no estic pels ritmes explosius dels bikers de Salt".
Un cop al BiciOci, coincideixo amb diferents Barons entre ells l'Andreuss, ss, ss.
Passats els primers instants, assentats a on podria haver estat la grada Oest, l'Andreuss i jo decidim iniciar un intercanvi polièdric de temes i més temes. Mentre això passa, pel que sembla avui la sortida des de la seu del BiciOci serà de carretera, i per aquests motiu, l'Andreuss em proposa que sortim els dos des de casa seva, molt propera a Banyoles.
Sembla inicialment, després de la seva proposta que aquesta no caminarà, i que de pedalar, pedalaré amb en Narcís i en David des de Salt. Però finalment la balança es decanta per anar directes a dinar a casa de l'Andreu, per després fer un café a la terrassa de l'Estany, i un cop fet aquest ritual tan entranyable, començarem la ruta.
La imatge indica que tal com es va proposar va ser, però abans d'aquí, un bon dinar amb la família de l'Andreuss, imposa la millor de les escenes, pel caliu, per la tendresa, per l'emotivitat, sóc proper a Banyoles, un xic lluny de casa, a casa d'un Baró i la seva família, entre bona companyia, bon menjar i millors converses de bikes, què més puc demanar?
Podria demanar moltes coses, un pa artesà , el fet per l'Andreuss ho va ser. Podria demanar ser entre apassionats de les VW, i també va ser. Podria demanar que la ruta a fer tingués el to més proper, i la companyia, el dinar, el cafè i ruta ho va ser.
T2, no puc dir res més taronja entre unes, impecable, una Pivot Mach4, un Baró singular, de fet cada Baró ho és, si no, no podrien ser Barons, ser és de per si una característica que els fa singulars, també lluitadors, i l'Andreuss si veus com puja les trialeres i com les baixa, et queda tot molt clar, singular certament, perquè és un biker molt complert.
Aquesta nit he somiat que en Jordi agafava la Yeti ASR-SL de la Betty, modificava la longitud del Top Tube amb una femella que ho permetia i entrava a rodar a un circuit de motocròs a un ritme que ni la vista el podia seguir, en baixar de la bike em deia, "me la quedo, així tindré dues Yeti's, l'ARC i l'ASR", he dubtat desconcertat, però la contesta la deixo per una crònica posterior, mentre passava això ha vingut en David amb una Honda CR 250, concentrat amb unes figures, amb unes creacions fetes per ell, tot seguit m'he despertat.
Per gaudir no cal patir, millor dit, per gaudir a dalt de la bike hi ha dies que no cal patir, clar que hi ha trams que cal exprimir el millor d'un mateix, i tant, i hi ha dies que a tots els trams si cal, però a Banyoles aquest primer principi va funcionar molt bé.
Una sortida a ritme, i tant, però a on les converses i l'entorn per on rodàvem és el que em queda a la memòria, en cap cas el ritme.
Una pila i mitja de bons corriols, entre una vegetació densa com feia temps que no veia, des de Collserola amb en Colorado, una zona aquesta de l'Estany on les pujades per zones tècniques que l'Andreuss ha fet a dalt de la bike jo també les he fet, i a on us puc dir que les Bont van molt bé caminar a aquestes pujades, no cal dir res més. A les trialeres de baixada el mateix, l'Andreuss baixant a dalt de la bike, i a on jo he pogut certificar que les Bont també van bé per caminar a les baixades.
Una assignatura aquesta de baixar que m'agrada molt però que he de mirar de millorar de manera significativa.
Durant la sortida a totes les baixades he mirat de seguir els consells d'en Jordi, baixar amb les cames rectes amb el cos i braços flexionats, crec que lentament ho vaig aconseguint.
Que curiós, a una zona que diries que la pujada hauria de ser curta, hi hem estat uns bons minuts per fer-la, pel fet que menys curta ho era tot.
I on ja feia estona que m'havia adonat que és el primer cop des del darrer any, el primer cop que surto amb una segona SS. d'aquí el mot "Andreuss" amb dues "ss", és que dues SS soles, vull dir sortida amb una segona SS i prou, és el primer dia que ho faig, mateixos ritmes, mateixes exigències, mateixes oportunitats. El primer dia que faig una sortida amb dues SS, sembla que no pugui ser un any i mig més o menys i mai he coincidit amb una segona SS. Primer dia i a l'Estany de Banyoles, per a mi un fet remarcable.
Una pujada, llarga, on sempre bones converses i millor ritme han marcat el to de la sortida.
Després d'una pujada què podria venir?, una bona baixada, una trialera magnífica que ha estat cloenda d'una bona sortida per l'Estany de Banyoles amb un Baró, l'Andreuss. La meva primera sortida amb dues SS.
Que curiós que és aquest món SS, on coincidir per fer una sortida 100% SS, ha tardat més d'un any a ser, i ha estat improvisat, en cap cas preparat o organitzat.
Sempre hi ha una primera vegada per tot, finals de Maig del 2011 ha estat aquesta, mtb, mtb, mtb.
Equipat d'estiu, eines les de sempre, sense esprai d'escuma, menjar, cap, aigua mig bidó de 750 ml.
Quilòmetres, a la barrera dels trenta, desnivell propers als 500 m.
Després de la sortida una bona dutxa a casa l'Andreuss, i una cervesa 00º freda amb gust de poma, han tancat la sortida per l'Estany de Banyoles.
MTB, MTB, MTB.
L'Estany un espai diferent, on ser-hi marca la diferència d'aquest dia, un dia emocionant, per la grata sorpresa, per la proposta de l'Andreuss.
Quina serà la propera?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)