La June descansa ara, un cop el nou Pirelli ja fa equip amb els altres tres Michelin des de dijous al migdia, i el fet de portar a dormir la VW ens ha ajudat a agafar la bike avui, perquè bé havíem de tornar a SV oi? No sé si conseguirem però deixar-la descansar?
No hi ha masses energies per retornar a la periodicitat del Vols, millor dit a sortir dia sí dia també. Ara bé el què sí que hi ha és ignició, no però amb el ritme dels bons temps, no passa res, diria fins i tot que també està bé fer ara aquest tram tan relaxat amb aquestes setmanes de força calor per a mi. Crec que puc compartir també que no és la calor i prou que fa que els Vols entre ells siguin tant espaiats, si no també les sensacions de necessitat de disminuir la freqüència d'aquests a aquestes dues estacions, certament, certament, i que és cert que d'un dia per un altre els Vols continuats poden rependre el fil, sí, ho escric i l'emoció envaeix el meu cor, és veritat, és veritat, rodar a dalt de la meva bike tan però tan espartana omple de bones sensacions la jornada, clar que yes.
Avui hem esperat unes hores a poder sortir sense haver de compartir el punt més alt del Sol, i també hem evitat sortir a primera hora perquè a cada minut que passa fa més i més calor, i quan hem començat la sortida no feia massa calor, les sis de la tarda, és més un vent fresc ens ha ajudat molt a rodar força bé.
No és de dia necessàriament quan les gramínies m'afecten més, algunes d'elles cap al vespre és quan estan més actives, però el mix calor-gramínies a mi és quan tinc la sensació que jo a aquest instant a aquest lloc no hi hauria de ser. Fa anys que escric al blog que als darrers Rocs el meu rendiment a dalt de la bike estava minvant molt, sempre fent referència a les sensacions dolentes a dalt de la bike atribuïdes per mi a l'efecte que em feia la calor, i dels darrers Rocs ja fa tres o quatre anys, crec recordar que l'últim va ser el del 2012. El fet és que m'ajudava molt pensar que tots els altres bikers patien de manera idèntica aquesta pols, i aquesta calor, de fet fa tants anys que tinc aquesta lleugera però en cap cas interessant sensació que encara ara quan ho exposo no tinc la sensació de tenir una mancança important a l'hora de rodar en aquestes condicions, en cap cas, millor que pensi així perquè si no ja sé quin final té aquest tram.
La setmana passada rodant per sota dels 600 metres sempre, la calor va anar de més a molt més, i aquest fet va fer ahir que em pensés bé quina ruta fer, i quan era el millor moment per fer-la.
No rodo bé a temperatures extremes, siguin quines siguin, la calor, rodant sota ella als darrers anys, sembla haver restringit notablement la franja que accepto ara, també pesa la lleugera sensació d'ofec que tenia als darrers anys quan feia molta calor, lligada lògicament en el meu cas aquesta sensació a l'estació de la primavera i l'estiu, i comprenent ara perquè tenia aquesta limitació de rendiment per aquesta incompatibilitat amb les gramínies, de fet MTB-gramínies-primavera/estiu ara passats els anys resulta que jo no puc formar part de bones aventures quan he de coincidir amb aquesta família de circumstàncies. El fet és que la intensitat d'aquesta sensació de manca de capacitat pulmonar era mínima, no ho era de mínima a les darreres dues edicions a Finale, 2013-2014, a on sempre en algun moment o altre pensava, renoi quina pols més densa, que hi era sí, però el principal agent causant d'aquella sensació d'ofec era la mateixa vegetació del lloc a l'estació de la primavera. Al 2015 però a Finale aquesta sensació va ser inexistent, curiós sí, però no recordo haver tingut aquesta lleugera però desagradable sensació.
Olzinelles el pas triat per passar del Vallès Oriental al Maresme. Un pas màgic que sempre em retorna, sempre em recorda a les imatges, a les pensades passades, Olzinelles segons abans abans de fer-me beure la seva Poció Màgica sempre em diu, t'enrecordaràs? Aquest passat hivern mateix, entre el glaç baixant cap a Vallgorguina, o l'anterior a on Olzinelles em va deixar literalment glaçat, però glaçat, rodant de nit dins d'un túnel de cristalls màgics de gel, OMG quin fred hi vaig passar fa dos hiverns.
Les bikes han funcionat rodones, els equipaments també. Jo portava el pneumàtic davanter un xic baix de pressió, encara el porto, la resta de la bike quasi perfecte. Caldrà tensionar un xic les dues cadenes, i poca cosa més. D'aquí a unes setmanes tocarà canvi del pneumàtic posterior de l'Inbred, que seguirà amb les dimensions dels 2.3 i de poder ser més fins i tot.
Avui mentre rodava he estat pensant amb els components que tinc ja a casa per a la nova bike, no per res si no perquè no recordava que els tenia.
Ara sense ser geareds, però rígides les dues també.
Fa ja uns anys de les dues Yetis rígides, fa uns anys també de la imatge amb les dues ARC a aquest mateix punt. L'Inbred a aquesta imatge sembla una 96, vull dir una 26" davantera, i una 29" del darrera, és un efecte òptic evidentment, tot i que fa dues o tres edicions a Finale hi vaig participar amb aquesta mateixa bike en versió pesonalitzada 69er. Com vaig patir amb la roda esmicolada del darrera, OMG, aquella va ser la darrera ocasió que he rodat amb aquesta proposta tan funcional pel què fa a comportament de la bike, però que al mateix temps implicava de compartir a aquelles èpiques 24 hores SOLO d'uns cops secs durs però durs de veritat a la roda del darrera sempre als trams de terreny pedregós, tot i així m'agradaria tornar a rodar amb una proposta 69er i tant.
MTB, MTB, MTB.
Bé una sortida més, de poques, de poques, però que si va agafada de la mà d'aportacions de menys a més com aquesta ja està per a mi molt i molt bé, oh yeaaaaah!
