Arrancant amb la VI

Amb moltes dificultats, ahir fent la crònica de la VII vaig caure en un son profund, fins ara, són les sis del matí i sonen les campanades. 

Sembla que arranacarem la jornada VI, veurem, veurem.

Dies de Single Speed. 

The Rapha Festive 500: VII

Una jornada un altre cop diferent, perquè avui semblava que hauria de ploure sempre mentre pedalàvem, i la realitat ha sigut una quasi absoluta absència de pluja.

Per Nadal qui res no estrena res no val, i jo he estrenat els guants Gore, un premi a la constància, certament, certament, van bé pel fred? no ho sé, hem rodat sempre a 14-15°C, i per tant no és difícil que la sensació de fred no existís avui. El què sí que puc afirmar, és que són molt càlids fent referència la tacte, també dir què el Gel que porten als palmells els fa rars d'entrada, sí, però el tacte marca el to d'aquests guants, certament, certament. De fet el tacte ho marcarà tot oi que sí?

Hem fet un clàssic d'hivern, i per aquest motiu lluny dels 62 quilòmetres que tocaven avui, però per haver fet una distància més llarga hauriem d'haver descansat més, llevar-nos abans del trenc d'alba, i aquests dos punts no han sigut, cansats a primera hora d'avui, esmicolats ara un cop ja a casa a la nit.

Espero que demà a la matinada les sensacions siguin a les antípodes de les d'avui, perquè demà hem de recuperar quilòmetres i de no poder, ser com a mínim fer els que toquen per demà, hauríem de, hauríem de.

Les dues bikes no poden anar millor, i de fet amb les properes millores a fer a la Vicious no anirà millor, sí diferent.

Avui sempre amb els Cateye i Powerled en marxa. La bateria d'uns dels dos Karma s'ha mort, a casa abans de sortir. Pensant si fer venir la mateixa o millor la versió XL?

Avui les jaquetes Gore han marcat la pauta, Gore Tex i Active Shell. Mentre escalàvem el Tintorer, sense la Gore Tex, la resta amb ella. 

Quan les Fades no hi són, les Fades de la foscor, es roda diferent, i avui no ha sigut diferent, els Blocs de granit, agafats de la mà dels Destructors de Murs han imposat el seu fer, i genets i Dracs, n'hem gaudit.

Una errada dels GPS m'ha restat 10 Km. no passa res, per sort ho he vist entrant a la segona hora, mtb, mtb, mtb.

Aquesta Challenge The Festive 500 per a nosaltres, està siguent exigent, no diré quan, sí exigent. El dia a dia i un nombre de quilòmetres superior als trenta per dia, a casa no ho tenim d'allò més bé, de fet la sort són les dates en que cau, això ajuda i molt a poder mirar de fer-la. He de dir però que som a punt de deixar-la, els refredats ronden per casa. 

Quan rodes entre espais tan coneguts, o que et són molt propers pel fet de passar-hi amb molta freqüència i la sensació és d'aventura cada cop que hi passes, està clar que el tram és encertat, al recorregut clàssic d'hivern té aquest punt, vint-i-set, vint-i-vuit quilòmetres rodons de fer, i a on els blocs de granit amb els seus Destructors de Murs corresponents, les Falegures Màgiques, cavallers i Fades segons sigui dia o nit, i els nostres Dracs, han nascut, han vist la llum, i la foscor, a aquest entorn, i això fa, això implica unes sortides amb un to diferent.

Veure el Montalt, omg, omg, omg, identificar el Montalt com una corona gegant feta de blocs de granit, visualitzar les dos engranatges, les dues corones que envolten Fades i cavallers, et porta a trams a on aventura i romaticisme van agafats de la mà, cetament, certament, dies de molts MTB.

Una sortida a on un cop un altre cop a casa ha comportat una bona sensació, un Vol breu, però intens, pel fet d'un temps realment copçador, i tant que sí, i tant que sí.

Equipats 100% d'hivern, sense el to rigorós, sense menjar, aigua, 250 ml. eines, totes.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara, a dos dies d'haver fet aquesta sortida número VII, a quarts de set del matí els dos primers cafès han sigut a quarts de sis, la sortida V no serà, de ser, a trenc d'alba, pel fet de ser un divendres semi festiu, l'hora de dinar serà el moment de perseguir quillòmetres, que bé, que bé, que bé. 

Bicycle beer?

We've been slack in the blog front while in Hawai'i, but here is a quick taste of something we found yesterday that we thought might go down well.

Mele Kalikimaka!

Pensant la VII

MTB, MTB, MTB.

La crònica de la VII, pensant-la. 

Segon cafè

I mirant d'encarar la segona jornada, és a dir la VII.

No plou, crec, un LOCAL, s'imposa.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir una nit a les previes d'avui, dolça, molt dolça, pel fet de poder preveure com seria la sortida d'avui, el nom de la sortida d'avui, transició, perquè no serà dins del grup de les sortides llargues, tampoc de les curtes, crec. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Hauré de ser prudent i mirar d'evitar el pas proper a les Falgueres Màgiques del Montalt, perquè de no tenir les imatges d'ahir avui no recordaria la jornada VIII. 

OMG, OMG, OMG. 

The Rapha Festive 500: VIII

Avui he sentit les campanades des de SV. Les quatre, les cinc, les sis no, les set, sí, des de Teià, mentre pujàvem ja he deixat el tram campanades per mirar de concentrar-me en reservar les forces per la propera aventura, la de demà, la de demà. És que demà el pronòstic és, pluja, i la xocolatada de primera hora és a Sant Celoni, ara mentre hi sumo aquest petit comentari a l'aportació inicial  ja hem tornat de dinar, penso, bé, hi ha dies per a tot, mtb, mtb, mtb.

Una sortida la d'aquesta matinada propera als setanta quilòmetres, o per sobre dels seixanta, si bé és veritat que són distàncies conegudes per a nosaltres, també ho és que beure aigua, i menjar ara sí són a totes, totes, imprescindibles, aigua ho portàvem bé, menjar, no, i per aquest motiu la tornada l'he fet a un ritme més lent per mirar de no aturar-me al forn de Llavaneres. El forns en qüestió és la meva perdició, ho va ser al juliol, ho podria ser ara al desembre, certament, certament. Al juliol hi va haver dies, a la Challenge de juliol que la coca no va superar la parada del Bus del costat del forn, grans instants, de fet hi va haver dies que no vaig ni superar el forn de Teià, i tant que no, i tant que no. 

Així ho he fet, i així de bé m'ha anat. Vull dir he baixat lleugerament el ja de per si ritme lent que em caracteritza, i la gana famèlica no ha fet acte de presència. 

Quan faig un canvi de recorregut ja sé que canvien les condicions, canvien les meves sensacions a dalt de la bike, les meves, avui no ha sigut diferent, i sortir del recorregut clàssic d'hivern a on deixar enrere  la riera de Llavaneres, i no escalar continuadament fins a dalt dels Tintorers ha portat agafat de la mà un fred humit. Baixar a Caldetes per Milans del Bosch, continuar fins la platja baixant per la riera de Caldetes comporta agafar fred, tot i unes temperatures sempre rondant els 10°C, sí, però quina humitat a les cinc de la matinada, de fet de cinc a set, el fred humit no ens ha deixat, i ha marxat únicament escalant direcció a Vallromanes des de la riera de Teià, certament, certament. 

En ser a la Cornisa, en aturar-nos la sensació que ens imposava una lleugera corrent d'aire ha fet que ens acomiadéssim sense un protocol massa barroc, sí únic de genets de Drac SOLO. 

Mentre desfeia el camí de retorn cap a casa, a les set de la matinada ben tocades, més o menys, el fred ha tornat, i de fet tornant fins a les nou o bé he tingut fred als peus, o bé fred a les mans, puc triar, perquè han sigut les sensacions durant quilòmetres i quilòmetres. 

Que ja està més que bé, vull dir, hivern, des de les cinc de la matinada què pot fer si no fred?

Una anada i tornada del Maresme al Vallès Oriental, com a ahir, com ahir, però avui en bike, té el seu punt més encisador, pel fet que un cop ets al Vallès o proper a aquest millor dit, olores el fred més intens.

Com ha sigut el cas per a la Betty en fer camí baixant direcció a Vallromanes, que ha acaparat humitat, fred, i boira baixa a la riera de Vallromanes.

Jo per la meva banda si bé crec recordar que les sensacions no han sigut bones ple què fa al fred, també crec que sí que han sigut bones les sensacions pedalant, no ho sé segur, no ho sé segur, i les Falgueres Màgiques quelcom hi tenen a veure, quelcom.

Els dos equipats d'hivern, jo de rigorós hivern, la Betty no, ella equipada d'hivern, sense botes d'hivern específiques, i va, perquè encara està desfent la ruta mentre escric aquest tram de la crònica, amb les Shimano M230.

Avui, d'entrada els dos genets haurem fet el primer dels darrers vuit trams que hem d'assolir d'aquí a l'entrada del 2014, de ser i no ha sigut el cas hi podrien haver hagut canvis importants, pel què fa a la seqüència de les properes hores, certament, però com el temps, nosaltres mirem únicament de proposar, sempre és així, i la resta ve com ve, sempre és així, fa uns anys que les rieres marquen la diferència, avui mentre hi passava anant i tornant, ho pensava, curiós aquest espai, a on les temperatures més extremes et fan prendre decisions. 

Baixant dels Tintorers direcció a la riera de Llavaneres vaig decidir divendres els grans canvis de la Vicious, canvis que implicaran un canvi marcat, definitiu. Ho escric i em ve al cap el dia que vàrem anar a fer el dipòsit a l'Ajuntament de Girona per poder passar entre els senders de la zona a la SSEC2013, i de fet un cop fets els canvis a la The Motivator, aquests seran uns dels primers llocs per on rodarà, el carrer de la Força, el de les Ballesteries, el Barri Vell ha de ser un dels què la Vicious ha de recórrer per fer camí cap a una ruta de tres dies que tindria com a destí el Cap de Creus, certament, certament, les rieres sempre em pesen molt. Com ho lligaré amb Santa Fe, amb Sant Marçal, aquesta ja serà motiu d'una nova aportació, clar que yes.

A minuts que el segon genets faci la seva entrada, oh yeaaaaaaah. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Totes les meves consideracions després de reunir-nos els dos genets, seran sobre com afrontar la jornada VII, i no seria per a mi motiu de detall si no fos pel pronòstic de pluja per demà, que marcarà o bé haver de fer més quilòmetres a la resta de jornades, o considerar com organitzar una logística de nous equipaments a Sant Celoni, pel fet que de ser una pluja important durant les més de tres hores d'anada fins al Baix Montseny els nostres equipaments no sé si no requeriran d'aquest recanvi un cop a destí. Tinc una segona proposta, una alternativa interessant, que segons com camini aquesta propera matinada el temps podria ser motiu d'estudi, podria ser. Però jo descanso bé a pocs llocs fora de casa, i per tant aquesta alternativa no és al capdavant de la llista de propostes.

MTB, MTB, MTB. 

La jornada VIII ja ha caigut, caurà demà la VII?

Preparant

I pensant en el to de la crònica d'avui, de la jornada VIII del The Rapha Festive 500, molt viva aquesta Challenge, molt divertida, per les dates a on cau. 

Anem a dinar?

04:00

I el ulls han fet un clinc exactament al mateix temps que ho han fet els ulls del meu Drac.

Pensava ara, si jo ho visc així com ho viurà la meva filla, o el meu fill, de tenir-ne, de tenir-ne, amb un pare que veu les aventures des dels ulls d'un Drac, i ho escric i no cal capficar-se massa, és una de les poques coses que són, vull dir, és aixï, mtb, mtb, mtb.

Comença la jornada, i d'aquí a minuts l'aventura des de Sant Vicenç de Montalt, he sentit les quatre dès del campanar de SV.

Des del Mirador del Drac, dies de  single Speed.

Els Dracs preparen les seves urpes

Hem de sortir a conquerir quilòmetres, demà comença la Challenge, The Rapha Festive 500, no som donats a publicar-ne els noms, sí de fer-les. 

Per demà tindrem bones temperatures, i creia que el pronòstic cantava pluja, deu ser que no, deu ser que sí, ho dic així perquè sigui com sigui a partir de demà n'hem de recollir 62 quilòmetres cada dia durant vuit dies, un xic més fins i tot, o no, i no passarà res. 

Mirarem demà què podem fer respecte a aquest tema, noto com una lleugera corrent d'aire passa per sota de la porta que separa el Mirador dels Dracs on descansen mentre mouen les seves ales lentament, i el lloc a on descansem els genets, els ànims estan encesos, els Dracs ansiosos de la recollida de quilòmetres que hem previst, els genets avui no sé pas com descansarem, perquè veus la Challenge que començarà demà, i nosaltres mirarem de fer-la, a on l'emoció ja marca el to de tot plegat fins el punt que durant el temps de duració de la Challenge mirarem de descansar per gaudir encara més d'aquesta proposta tan interessant, així entre l'emoció del repte, i el què això implica, dies amb un to encara més càlid, i de proposar-nos descansar bé, podrem gaudir per partida doble, omg, omg, omg.

Mentre escric el bategar de les ales dels nostres Dracs agafa la seva millor dimensió, mtb, mtb, mtb. 

A hores de començar i aquí sembla més que estiguem a minuts de començar el Vol, que no pas a hores, que no pas a hores.   

Avui aprofitant que he anat a Granollers he vist en Joan, molt emocionat, molt emocionant, tot volta molt depressa, tant que no sé si ja no s'aturarà, perquè fa una filera llarga d'anys, i aquesta gira cada cop més ràpida. 

Jo de mentre, passada aquesta coincidència tan agraïda he aprofitat i he tornat ara passats els anys a fer un cafè a l'Europa, i a diferència de les darreres ocasions des del 2009, sembla que tornen a estar interessats en servir-ne, la crisi m'ajuda, que bé, que bé.

Granollers, avui al vespre els seus carrers del centre estaven farcits de gent, molta gent, fa tants anys que sóc a Sant Vicenç a on el moviment de gent és una excepció, que aterrar de cop a un lloc amb tant de moviment m'ha deixat ben aturat durant uns minuts. Quan em dirigia a fer el cafè a l'Europa he aprofitat per passar per La Porxada, i gaudir de la visió que tant agradava al pare al cel sigui, la de la Pedra de l'Encant, al peu d'un dels pilars de La Porxada, OMG, OMG, OMG. 

Després de fer el cafè he aprofitat per fer la foto del què us vaig esmentar, el lloc a on el pare després de baixar a salts les escales del Registre en escoltar l'entrada propera del tren, per córrer i enfilar-se a dalt d'aquest en marxa, en l'època que el tren passava pel ben mig del què és ara el carrer Girona. 

Ha sigut una visita puntual, el motiu de fer-la trist, certament, però les sensacions de ser d'on en sóc nat, fantàstiques, emotives, copçadores. 

A hores de l'arrancada d'un dels Vols de Drac, un dels darrers vuit Vols de Drac d'aquest 2013, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

La jornada 20 de 28

Com m'agrada poder pensar que puc perseguir Vols de Drac, a les matinades, a les nits. 

A casa hi ha tasses de cafè, blanques, i negres, i un reservat grup torrat.

Les utilitzades sempre, les blanques, les dels cavallers de la llum, les negres les de les Fades de la foscor. 

Aquest matí, els Dracs alimentant la seva llum, per fer front a les vuit properes jornades d'intens MTB. 

No sé si consolidaré la jornada 28, de fer-ho, el 30 no hi haurà el descans setmanal de bike, no passa res, crec que els Vols van camí de seguir una llarga senda, molt llarga, que consolidarà amb l'arribada dels propers canvis a la Vicious, i tant que sí, i tant que sí, encara que fins a febrer, o abans, o després, caldrà volar amb les ales del meu Drac pendents de perfilar, ara primer veure si cauen aquests cinc-cents quilòmetres en vuit dies, que per a nosaltres és un repte divertit, emocionant de poder fer, no per res, si per tot, perquè genera neguit, genera ganes de conquerir espais a les matinades enfilats als nostres Dracs. 

Depenent dels condicinants del nostre dia a dia, les jornades o començaran a les quatre tocades de la matinada, o acabaran a la mitja nit, tot dependrà del ritme del dia a dia i la quotidianitat que marquin aquests, nosaltres hi som disposats, a adaptar-nos, molt disposats, de fet ahir va ser un petit test de com una jornada de bike que podria haver començat a la matinada, no va fer-ho fins a ben arribada la nit, i he de dir que va ser una experiència si bé coneguda, no sóc ni de bon tros de la primera volada com per poder dir, per a mi és nou, sí que va ser però enriquidor, molt. 

Els petis detalls com recanvis varis van entrant per la porta de casa, que bé, que bé, que bé.

Res va sol, el fred, l'hivern, el Nadal va agafats a molts instants de fer balanç de tot plegat i ho dic jo que passo moltes hores pedalant de nit, moltes hores al despatx mirant de cercar com enlairar més a munt les Naus,  i com tornar a enlairar les que per diferents motius han patit un aterratge duríssim, i que sí o sí cal refer el Vol, aquest dos escenaris, porten agafats de la mà moltes hores de reflexió, i a aquestes dates les reflexions van més lluny, certament, certament. 

És propi d'aquestes dates reflexionar mirant enrere, mirant cap el futur, i mirar de disposar de respostes inexistents. 

Cercar-les, poder, un privilegi, certament. 

El cafè d'aquella botiga, que portava encara aquest cafè sense moldre de Cuba, propera a casa dels avis a Granollers, per motius més que evidents, i a on aquells despertars a casa els avis sentint el moldre del cafè, escoltant les silencioses passes de l'àvia portant-me el cafè de primera hora, fa més de quaranta anys, OMG, OMG, OMG. Filla d'Indiano, portadora de les essències d'una història de catalans fent les amèriques, el Nadal certament portador de dates memorables a casa.

Detalls petits, una cafetera, marca el meu cor amb la seva escalfor en pujar el cafè, pel significat del cafè, no per ell mateix, sí pel lloc a on em transporta, per la dificultat de gaudir-lo al 2009 a l'Europa vaig deixar de fer-lo a primera hora a aquest lloc quan ho feiem des de principis del XX. 

Detalls petits, sí, com les entaulades a casa dels avis per Nadal entre tots i cada un dels nets de l'indiano, i a on ara únicament el tiet Pere n'és l'únic supervivent. En Fernando al cel sigui hereu del mot del Cubano, d'una eloqüència encisadora, les seves estades als darrers anys a Andorra lluny de Granollers, a la Seu, omg, en Josep Maria al cel sigui,  un emprenedor nat, lluitador extrem en la seva dura i llarga malaltia, el pare al cel sigui, corrent baixant les escales del Registre de la Propietat  en sentir el tren de vapor entrant pel què ara és el carrer Girona, omg, omg, omg. 

Mirarem de consolidar la Nau Insígnia, ara aturada, perquè com ja us vaig esmentar tot va més enllà sense passar del seu primer sentit, els Vols s'han de consolidar definitivament. 

Tram de Dracs, de Destructors de Murs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, de corones de blocs de granit, de genets. Per ser a aquest sender, el de les grans aventures, cal consolidar la Nau, necessitem el pont d'aquesta, clar que yes, clar que yes. 

A menys d'una hora de fer camí per dinar, ara m'adono de la densitat de la frase d'en Pau Casals al mallot Freedom, quan dic dinar, com n'és de conseqüent tot plegat, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Oh Yeaaaaah.

Després del 20

Descans, i tant que sí, i tot i que l'arrancada de la jornada ha començat molt abans de les sis, per a mi tot just té l'inici ara. 

Una sortida del sol majestuosa, tant que quasi és inquietant.

I un bon cafè el què podem compartir, fem un cafè?

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Les nits sempre, sempre, sempre

Són de Fades, de les Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Avui per diferents motius la sortida ha sigut totalment a l'inrevés, vull dir com sempre darrerament de nit, ahir no, ahir no, ho sé, però no a la foscor encisadora de les matinades, si no a la de les nits de somnis.

He fet el tram clàssic d'hivern, ara sí a l'hivern, avui ja també amb el Karma, i a la trialera que darrerament no faig a les fosques, avui de nit amb el Powerled i el Karma a màxima potència, com ahir de dia, una baixada neta.

Avui equipat de rigorós hivern, amb tèrmica Merino amb mànigues curtes, llargues, a tocar les vuit del vespre 9°C, cinquanta minuts després 8°C, a la riera de Llavaneres. És a dir una temperatura perfecta per pedalar, i de fet pujant direcció a Santa Mònica per la riera tenia calor, i la temperatura era segur més baixa, jo diria que fins i tot propera als 5°C. No hauria d'haver canviat la tèrmica sintètica sense manigues per la de Merino amb, però la nit, bé he pecat de prudent, certament, certament.

Una pujada pel Tintorer curt ràpida, interessant, un cel estrellat feia que les sensacions fossin especials,  molt. La baixada pel Tintorer llarg, segura i divertida pel fet de portar la llum dels dos Sigmes a mitja potència.

Avui les sensacions a dalt de la bike molt bones, he de pensar que pel fet d'haver descansat molt, i molt bé. 

La tornada per Milans del Bosch, també ràpida, divertida, pel ritme intens, per les sensacions escalant sense el trenc d'alba proper, vull dir sense notar la presència dels cavallers de la llum, i gaudint ara sí ara també de l'atenció de les Fades.

Demà toca descans, i a partir de dimarts, fins cap d'any toca Rapha Festive 500 nosaltres però no per carretera, sí, MTB, sí, Single Speed, com sempre des dels darrers anys. 

Sense aigua, sense menjar, sense incidències remarcables, amb totes les eines. Coincidències, quan ja era proper a entrar a Llavaneres, pujavem dos bikers, renoi que bé. Dos llums darrera, un Sigma i un  Cateye.

Recordar que no bec aigua excepcionalment, o poca perquè les sortides no superen les dues hores, les temperatures normalment ronden els 10ºC, i això aquests dos factors dificulten que begui aigua, però per la pràctica de l'esport, és necessari cada 20' aprox. beure aigua. Passada la primera hora aprox. cada quaranta minuts aprox. cal menjar quelcom. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, clar que yes.

Negra nit

La realitat, encara i des de les 9 del matí, cubanos d'Arenys de Munt farcits de flams de Vallromanes, flautes farcides de xocolata amb llet, i polvorons, també tots dos d'Arenys de Munt, dues racions de llesquetes de pa amb tomàquet i pernil del país, una Chimay, i un cafè llarg, a Can Rovira (AdM),  marquen clarament que encara ara no he arrancat el Vol, i el dia era jornada de Vols de Drac. 

Si d'aquí a una estona breu faig un clàssic està per veure, però tota la panera de delicatessens que us esmento ja són al sac, i tant que sí. 

Amb visions com aquesta la motivació és doble, (Centre Moral Arenys de Munt 1913).

MTB, MTB, MTB. 

Fades al Montalt

Crec que no sortiré de la corona de Blocs de granit del Montalt. 

Amb imatges com aquesta d'ahir,  fetes des del cantó de Llavaneres a menys de 5.000 m. de voler tirar una pedra a la teulada de casa, a un dia com avui, a on des de les nou tocades que no em decideixo a fer, millor deixar que siguin les Fades les que des de la seva corona m'indiquin la ruta. 

Com ahir a on els cavallers de la llum van ser qui portaven decidits el timó, i ara passades les hores puc dir, quina aventura ahir, omg, omg, omg. 

Ho escric, i a diferència d'ahir la June em portaria al primer lloc a on aturar-me i començar la ruta Roses-Cadaqués-Cap de Creus. 

Però entre pensada i pensada són quarts d'una, quasi dues hores a Roses, les tres tocades, i la nit a zones fredes no cal que m'agafi la mà, tot i ser atractiu, molt, pensar en les vistes d'un Cadaquès de nit quedan enrere mentre refaig el camí a Roses, crec que el local més proper s'imposarà, crec que el color de repetir la visió de la imatge pesarà més. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Ara però, ja que hi som, posaré els llums, per no haver de perseguir la llum, que si bé està molt bé poder rodar sense pauses, sí, també va bé poder fer el Vol sense presses.