Reis

Els UK rei d'una de les aventures que tindrem, OMG. 

La resta de programa ja l'aniré proposant al Blog.

MTB, MTB, MTB. 

Ara emocionat, molt, i tant, tenir com a normalitat Vols per tot el Món què més puc demanar? 

Dies de Single Speed, OMG.

Fat Free ... because not all fat is bad :)

Thanks to our friend of Rocky Mountain Bicycles ....

Fat Free: Fat Bike Freeriding on a Blizzard from Rocky Mountain Bicycles on Vimeo.

From SC, Javi Paricio

Avui, diferent

Hi ha tantes novetats, tan normals, tan diferents, omg, omg, omg.

Avui dins del Drac he coincidit amb un biker, fent el Tintorer curt, he mirat de seguir la seva roda des de Llavaneres, i sort que ha disminuit el ritme perquè el ritme per a mi era molt exigent :-)

Renoi, renoi, renoi, com pedala tothom, i evidentment la coincidència d'avui també. 

Una sortida genial, dins d'una aventura clàssica del Drac, fora d'ell, també, també, i tant, i tant. 

Equipat d'hivern, amb guants d'estiu Hirzl, calçat Giro Privateer amb punteres Mavic. Darrera a la bossa de la Xenon AS i portava els guants de recanvi Alp-X avui de canell curt, i la manxa. 

El biker amb el que he coincidit anava impecable, però ho tornaré a dir, impecable. Més proper a tardor, la jornada d'avui era càlida, 17,5°C a la farmàcia de Llavaneres cap al migdia, pirates, i calçat d'estiu sense punteres, guants també d'estiu. Anava impecable. 

El seu equip més per la jornada d'avui que el meu, sí, hi ha bikers molt preparats a tot arreu del Món i tant, i a Mataró també. 

Bones converses de bike, de MTB, de geareds, de Single Speed també, de carretera, totes divertides, molt interessants, tant que de tenir previst tornar a quarts de tres, he tornat a quarts de cinc, OMG.

Sense eines, amb aigua, i consumint aquest cop sí aigua, sense menjar, sense incidències. Sense eines, amb llums, apagats sempre.

MTB, MTB, MTB. 

Ara ja fins demà, omg, que de poder ser tindrà Vol de Drac, a un ritme més pausat, i tant, i tant. 

Montalt Forever?

No ho sé, no ho sé, feia dies que no anava al Montalt, i menys tan sensibilitzat a ser-hi, tenia necessitat de rodar pels corriols de darrera de casa. 

Fer-ho té riscos, senders tallats definitivament pels propietaris, pales verticals, caçadors, fa que el Drac proper al Montalt però evitant entrar-hi sigui el protagonista únic dels Vols des de fa uns mesos, tants que sumem quasi dos anys, OMG.

Ahir però cercava les Falgueres Màgiques, cercava espais a on elles fossin les protagonistes absolutes, i va funcionar, tantes van fer el seu efecte, i per tant el Vol pel Montalt tindrà crònica però no precisa, perquè no en recordo els detalls, necessitava aquesta sensació, oh yeaaaaaah!

Si no vols pols, doncs això, sí ja ho sé a vegades és impossible evitar de fer, i dins d'aquestes ocasions tot i veure que pots arribar a cometre errors segueixes dins del mateix tram, perquè no ho pots evitar, he de dir que m'agrada la sensació, sí, sí, ser falible és un privilegi, més la sensació de ser-ne conscient que no pas la d'errar, certament, però ara hi penso i tinc una molt bona sensació, la millor fins i tot diria jo, de? no ho sé exactament, no ho recordo, Olzinelles, de les seves filles, de les Falgueres Màgiques d'Olzinelles els hi deuré l'instan màgic d'aquest matí, de fet aquesta crònica i l'anterior tenen el seu to màgic, sense soroll, sense estridències, en silenci, ho escric i crec recordar quelcom fent referència a unes corones, recordo als cavallers, la llum, bé tot tornarà al seu lloc, he de pensar, he de pensar. 

Ahir tornar a rodar pel Montalt va tenir tres punts ben definits, millor dit ara ho escric i em ve al cap un quart punt, com puja el Montalt, OMG, el segon, no hi he de tornar fins passat uns dies perquè quedaria esmicolat, el tercer lligat al segon punt és que si ha d'anar intermitentment, el quart, darrer, i el més important, hi ha tres corriols nous, molt treballats, tots tres sensacionals, omg, omg, omg. 

Els pensaments abans de coincidir amb el bany màgic de les Falgueres, intensos, els de després, relaxants, sí, sí, escalant pales verticals i la sensació, la de ser als banys termals de Caldes, que per cert no recordo haver-ne gaudit mai. 

Sense eines, únicament una clau per regular el conjunt de la nova-vella tija i seient, per un petit test de millora, així com de la bossa de recanvis del porta bidó King Cage, amb manxa, sense menjar, sense beure, amb aigua, sense coincidències, sense incidències, equipat d'hivern, però calçat d'estiu amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i guants Hirzl. 

Únicament amb llums a corriols farcits dels tirs dels caçadors, com sona, com sona, evitant de creuar les noves tanques totes tallades ara sí ara també, les que no, segueixen com sempre però. 

Des del Mirador del Drac, esperant, ara toca un bon esmorzar, els dos primers cafès ja han caigut, i després de donar-se les circumstàncies hi haurà Vol de Drac, no sé si al Drac, sí que miraré de no repetir Montalt, per evitar la seva intensitat, de tot, de pendents, i de pensaments entre les Falgueres Màgiques. 

Ahir una final de Vol entre la llum dels cavallers, i, entre la llum dels cavallers i un final proper del to de les festes d'aquestes dates, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Funcionals

El què hem aconseguit aquests darrers anys, certament, certament. Aconseguir ser proper a les bones sensacions ja és sensacional, gaudir en primer pla d'elles, ser-ne fins i tot protagonistes diria que no és lluny de l'haver arribat.

La sortida de fa dos dies no la vaig cronificar, vull dir no la vaig aportar al Blog seguidament després de fer-la, per dos fets, el primer perquè hi ha la intervenció d'en Xavi de la Ventana, i aportacions com aquestes els molt gratificant mantenir-les a primera plana de The Great Escape MTB, i més quan un cop Ventana porti la primera Fat al Blog, el futur no sé si proper en portarà dues més, des d'Irlanda, consolidat a Cogne que tinc un petit projecte proper al d'en Xavi, normal, ell té una Ibis Green, jo una d'Orange, tenia, i la vàrem comprar a minuts de diferència, sense haver coincidit, sense haver parlat mai mentre decidíem el mateix, després vàrem coincidir al post Ibis Mojo Carbon també a minuts d'haver-lo iniciat, i el vàrem tancar junts, com també vàrem fer junts la darrera sortida Ibis Mojo Carbon abans de la seva marxa als USA. El segon fet podria ser, el primer és, el segon no ho sé del cert però crec que ve motivat per l'aparició d'una molètstia al canell de la Reina que ha comportat d'aturar els Vols de cop, entenen que cal visita al fisio immediata, millor parar en sec pocs dies que anar arriscant a entrar a un túnel molt llarg. 

La sortida va ser pausada, molt, de fet fem els mateixos quilòmetres en pla que escalant, vull dir fem el què fem anem entre els tretze i els catorze quilòmetres cada hora, tant li fa si escalem pales verticals com si fem ruta a peu de platja, quan han passat dues hores sempre portem entre 26 i 28 quilòmetres. 

L'equipament un clàssic poc a poc a casa, d'hivern, i aquest cop amb tèrmiques sintètiques de màniga llarga Endura, fent equip amb les Xenon AS de Gore, guants, els Hirzl sempre, tot i que portàvem segon el joc d'hiver de recanvi, els Alp-X llargs de canell de Gore, però és que al migdia la temperatura era de 20°C a la riera de Llavaneres, OMG, després però aquesta mateixa temperatura no superava els 10°C, sí, sí, passades dues tres hores la temperatura havia baixat deu graus. 

Menjàvem unes galetes salades amb xocolata, per beure, molt poca aigua, sense eines, però portàvem la de la Betty, i la clau Torx específica pel torniol dels ferodes dels R1 que va ser necessari utilitzar per fer un canvi anant direcció al Masnou. Coincidències, cap, amb llums la darrera hora crec recordar, Cateye-Powerled a mínims, a aquest sortida la Reina portava la bateria dels Ay Up, és a dir, anava amb el Powerled i la seva corresponent bateria, i també els Ay Up i la seva bateria, de fet aquests darrers els porta des de l'anada a Fort William, vull dir que fa mesos que roda amb Cateye i Ay Up a l'hora, però amb els segons no hi porta la bateria, a aquesta sortida sí, sense fer-la treballar. De fet aquest ha sigut un gran pas, una gran millora, poder ubicar bé la bateria del segon joc de llums, perquè determina que podrà rodar en cursa definitivament sense haver de recarregar bateries. 

Anant direcció al Masnou la Betty ja tenia molèsties al canell, i passant per Premià el dolor era ja intens, fet que ens va indicar que havíem de fer camí cap a casa i deixar per una altra ocasió fer distàncies més llargues, curiós, la tornada coicidint amb la caiguda del sol i un vent fred va volatilitzar el dolor del canell, i per tant ens va permetre de si bé sí tornar cap a casa, no fer-ho directament i anar aprofitant de fer volta seguint trams planers.

Una sortida avís a on ara la prioritat de la Reina és recuperar-se d'aquest imprevist propi de la nostra disciplina, una advertència severa, també lleugera, des de Fort William que no ha parat d'enllaçar petites aturades, ara una de nova, fer-ho el més bé possible, i seguir la ruta a dalt del Drac fins hores de la propera aventura 24 hores SOLO, l'objectiu, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac preparant la crònica del Vol d'ahir, aquest cop darrera de casa al Montalt. 

Ventana El Gordo: Color Frames

When color is not an option, but you have plenty of options too choose ...

 

Pictures from CycleMonkey ...

 

From SC, Javi Paricio



Avui el blanc

És el color. 

MTB, MTB, MTB.

Quin dia som?

Sí que sé quin dia som, sí, però de fet quasi que aquestes Festes de Nadal he perdut una mica l'horitzó, bàsicament per la manca absoluta d'estar pensant en les preocupacions, pel fet que deia l'àvia en pau descansi, qui fa tot el què pot no està obligat a més. Jo ara passats els anys tinc molt present part del llegat dels meus, pel fet de tenir un dia a dia molt intens, però agafat sempre de la mà del temps, de disposar d'aquest. Dic part perquè sincerament cercar dins dels records més informació, més ajuda, com podrien ser consells, opinions, se'm fa impossible, pesa massa que no hi siguin, OMG.

Concentrar-se a fer bé les petites coses, sigui quin sigui el resultat, mirar de fer bé petits projectes, minúsculs als ulls del Món més visible, més exposat, quasi que catalogats a la llista d'insignificants per un dia a dia ple de magnificiències fa que el recorregut sigui apassionant, molt, solitari també molts cops, i tant, i tant, un tret brilla més que els altres com ho és el fet de ser genial, un recorregut farcit de petites genialitats per les sorpreses que em venen quan la concentració està tota dedicada a un sol tema, mai és del tot així però sí significativament més decantada a un sol aspecte a tractar, de fet aquesta característica la de concentrar-me en un sol aspecte, és el què em caracteritza. 

Ahir mateix, i abans d'ahir, diferents franges de temps van anar parcialitzant cada instant, abans un instant era breu, ara un instant pot ocupar hores, dies, mesos, i tant, i tant. De fet intuieixo que era així, perquè jo no recordo el tram viscut fins avui com una constant seqüència d'instants, sempre la càmera lenta de fets vertiginosos per l'entorn instants abans que el Món s'ensorri ha sigut una manera de fer que m'ha permès ajudar, ja no sé si molt, no és important, i que m'ha donat l'oportunitat de poder aportar cabaços de bones sensacions, també intenses, sí, cert, certament, res està programat, res va obertament improvisat, crec que dic obertament pel fet de no ser capaç de veure-la, el dia a dia és tan ordenadament imprevist, que el mot improvisat que quasi que no sé a on s'ha de situar dins del meu dia a dia, aquest fet és en el meu cas molt emocionant, també tranquil, molt tranquil. 

Dos dies resultat de mesos de cercar, a on aquest matí pensava en el dia que vaig obrir el post Ibis Mojo Carbon, OMG, quina pensada, obrir-me al Món a través d'una petita finestra, molt petita, minúscula diria jo avui, en aquell moment em semblava un forat negre, i tant, i tant, i en certa manera ho va ser, perquè ho consumia tot, però el gruix del què va significar va ser literalment sensacional, perquè va ser motor d'emotives iniciatives, de romàntiques propostes per a mi, la imatge amb la Reina, en Xavi i jo a la Cerdanya a les prèvies a la ruta de desprès del dinar al restaurant argentí, quina proposta, quina aventura, OMG.

La llista seria llarga, molt llarga, sí, sí, perquè una bike em va portar a resseguir el Mediterrani, i no en una ocasió si no, en tres ocasions en menys de dos mesos, a mi i a una filera llarga de bikers, renoi, renoi, renoi. I aquell espai no va ser el protagonista, va ser el medi, ho sé avui pel fet que la llista de Vols dins del Vell Continent no ha parat, de fet ja havia començat fa molts anys abans, sí, amb les anades al Roc, anades i anades al Roc, a la Toscana durant anys, omg, omg, omg, i l'aventura entre totes les aventures com és creuar els Pirineus de Llançà a Hondarribia sense aturades, tampoc amb presses, aquesta no és una aventura per córrer, en cap cas, però avui breument recordava el període Ibis, breu sí, en el què una cosa tan petita, una bike va comportar moments genials, és veritat que si ho ordeno cronològicament avui, va ser una gota al mig d'una pluja intensa, és veritat, sense anar més lluny la Vicious ens ha portat més temps, per funcionalitat bàsicament, i més lluny, molt més lluny, pel fet de disposar de temps amb ella, la Ibis pobreta és que va durar res abans no va començar a esmicolar-se. Aquest fet va ser determinant per des-fer en certa manera el tram, i inevitablement obrir-ne un altre, i tant, i tant. 

Sí, després de l'etapa Ibis hi ha hagut instants brillants, oh yeaaaaaah!

Mirar de fer bé petites coses avui per avui  em transporta a trams a on els dies no m'adono que passen, OMG. Petites coses que em comporten les millors satisfaccions, amb diferència, amb diferència. 

Una bona proposta amb en Xavi, desprès del Mundial de Fort William de la Reina, quins instants, OMG, OMG, OMG. 

I tot seguit em ve la cap l'aventura de Llança amb els Trinxes, les hores abans, la nit abans, la tornada a SV, clar que yes! el mar, el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Això, dit i fet

Venen cap a casa un segon joc de guants, aquest cop pel genet, uns Alp-X de Gore llargs com els de la Reina, pel fet de com estan de deteriorats de la fixació de canells i del material exterior dels dits dels que porto ara. 

Com amb la Reina ja que hi som, també ve una tèrmica, aquest cop sintètica no de Merino, de màniga curta de Pearl Izumi. 

És a dir avui venen, guants Alp-X 2.0 SO per la Reina i pel genet, i tèrmiques de màniga curta, una de Merino per la Reina, i una de sintètica pel genet, la darrera Pearl Izumi, i la primera Endura germana de la que porta ara de màniga llarga. Dos jocs de guants per hivern, i dues tèrmiques de màniga curta per hivern-primavera i estiu depenent de les jaquetes i mallots que combinem.

Per cert ahir una fredor únicament a un sol peu, no fred, fredor i prou, vull dir les botes estan a mig camí de salvar-se, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac, ara a esperar a l'arribada dels equipaments, que venen de diferents llocs, Bike24, Wiggle, Bike Discount, Evans Cycles i Action Sports. Cada vegada la llista de botigues a on comprem és més llarga, de fet no sé si perquè cada vegada necessitem més i millors equipaments o perquè senzillament diversifiquem cada cop més, pel fet de tenir cada botiga diferents propostes. De fet no he pogut demanar tot el què necessitava per exemple a Wiggle, tampoc he pogut comprar res a Chain, no tenen Gore Bike Wear, ni tampoc Pearl Izumi, a Wiggle no he pogut fer una compra de tot perquè faltaven talles i models, a Evans el mateix, a Action Sports i a Bike Discount tampoc tenien tot el què necessitava, però en conjunt sí que entre tots he aconseguit, culots, mallots, tèrmiques de màniga curta i sense mànigues, guants, curiós impossible que una botiga tingués del mateix model de guants que volem, els de noi i els de noia en la talla que necessitem, de fet això encareix els equipaments perquè hem de pagar més ports, sí, però és que l'estalvi del conjunt supera els cinc-cents euros, i per tant l'import dels ports que paguem de més passa a ser un detall menor perquè aquests ronden en total els divuit euros, un import significatiu, podem fer un bon dinar a La Fonda de SC, és veritat, però respecte a la compra del grup d'equipaments d'aquest desembre-gener vers a les bones propostes d'equipaments de cada botiga val la pena comprar a totes i cada una d'elles.

Moltes ganes de veure el mallot Pearl Izumi de la Reina que hem seleccionat per a Califòrnia, de ser, i per tant no el presentaré fins passat octubre del 2015, perquè una sorpresa és una sorpresa, vull dir la novetat ho serà de fer-se realitat el Vol a Califòrnia, no abans. Avui he mirat quin ha de ser el segon mallot, o el primer, depenent de quin sigui el què correrà a Itàlia, de ser, o a Califòrnia, repetir no repetirà, retirar definitivament el Freedom no és una decisió simple, de ser, que podria ser que seguís, però avui per avui si disposem de la Nau Insígnia no anirem de Freedoms, sí, si la Nau es demora. 

Cau la nit, marxen els cavallers, OMG. 

MTB, MTB, MTB

Igual sí que aquest 2015 haurem de modificar el Drac. 

Dit i fet

Els guants Alp-X per la Reina en una talla més ja venen cap a casa, excepcionalment vindrà també una tèrmica més de màniga curta, dic excepció perquè serà de Merino, tot i deixar aquest tram natural pel què fa a tèrmiques.

Avui repassant les necessitats d'equipaments de primavera-estiu per a la propera temporada, veig que amb les darreres arribades tindrem bona part d'aquestes ben solucionades. Dubto sobre un concepte de mallots d'hivern-primavera de darrera generació, però crec que les Xenon AS amb diferents tèrmiques seran les protagonistes d'aquest 2015.

Estic impressionat per les diferents propostes d'equipaments d'aquests 2013-2014 que han anat venint, i que estan ara mateix fent camí cap a casa, a on disposem cada dia de millors propostes de productes, millor proposta de servei per part de les botigues de la red, i en darrer lloc uns preus que tot i ser per a mi molt elevats són molt inferiors als què estic acostumat, mare meva. 

Mai havíem pogut disposar d'equipaments tan tècnics, tampoc mai havíem pogut comprar tan tranquils, sense haver de pensar en res més que decidir què necessitem, i res més. I en cas de no haver decidit bé res es fa complicat, podem desfer els tractes i no passa res. De fet encara no he començat pel què fa a poder gaudir de les millors propostes, segur, passaran els dies i en sabrem cada cop més, segur, segur.

He fet venir també per a mi, manegots de Gore per la propera tardor, i per les properes nits d'estiu, veurem, un joc i prou talla L, si va bé, aniré a per un segon joc.

Ara he de perseguir components, no masses, sí una llista prou important, i desprès he de decidir les bosses de viatge, sempre he demorat aquest punt, ara crec que caldrà definir i decidir, oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac, veient com passen les hores. 

Podria ser que part del Drac deixi de ser-ho?

MTB, MTB, MTB. 

Home Cinema?

Sense tele no podrà ser, n'haurem de comprar una, NOOOOOOOO :-)

És que aprofitant que avui podria ser jornada merescuda de descans, un cinema estaria molt i molt bé! 

Primer brindem pel Blog, porta una bona trajectòria, i per aquest motiu estic de celebració. No, no he fet cap festa de celebració, però un cinema podria ser-ho, oh yeaaaaaah!

I com ha de ser a casa, després de brindar, també de dinar, un bon cafè per tancar l'instant, brillant certament, certament. 

Des del Mirador del Drac, una jornada més pausada encara, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Matinada, i dia de descans

Sí, d'entrada sembla que va per aquí, descansar. 

Aquest mot és el Rei d'aquest hivern, descansar, si avui serà el protagonista es veurà en funció de, en primer terme les propostes, i en segon terme del pla de retorn de la Reina amb la June. 

Ara des del Mirador del Drac dins d'una jornada densa, molt densa, vestida lleugera, sí, però de realitats molt denses. 

Primer dia dels pocs que surt la June a on hem tingut que rascar el gel del vidre, OMG, a SV, ja no recordava d'aquest fer més propi del Vallès. 

I al Vallès Oriental la imatge ho defineix bé, glaçat, glaçat, glaçat. 

MTB, MTB, MTB.

Dragons returns :-)

Doncs això, doncs això, avui després de la ressaca de la Festive 500 tornem amb els Dracs al Drac. 

Quina sensació més bona ser dins de tram de MTB, perquè si bé la Rapha Festive l'hem fet sense fer carretera no ha sigut en cap cas res proper al MTB. 

Equipats ja pel clàSSic Drac, d'hivern, amb tèrmica Endura de Merino de màniga curta, i la sempre eterna Xenon AS, aquesta jaqueta per avui un dia d'una variació de temperatura la darrera hora de més de cinc graus, de 17°C a per sota dels 10°C, i la Xenon AS de 10/10. Avui no he passat mai fred, ni fredor, sí que he notat la fredor a la part exterior de la jaqueta, mai a dintre, un 10 aquesta jaqueta tan tècnica, demà veurem, de ser, quina serà la protagonista, ahir la Fusion de Gore, fa dos dies la Spoir de Mavic, fa tres l'Alp-X de Gore, demà de ser la matinada quina podria ser la millor opció de jaqueta dins de la combinació de possibles tèrmiques, a on d'aquestes darreres la més densa podria venir a fer el Vol si aquest és molt abans del trenc d'alba. Condicionat aquest Vol per la marxa de la Reina demà amb la June, i per tant de fer el Vol, o a primeríSSima hora o a darrera, i preferir per preferir millor a la matinada, abans de la sortida del sol, molt abans per mirar d'evitar el fred extrem. 

Els guants Alp-X de Gore de la Reina els vaig fer venir un xic petits, una talla menys de la seva, no passa res, pot passar, i ha passat, haurem de cercar-ne uns de nous d'una talla més, o no, o no, d'entrada sí però, i seran dos jocs d'Alp-X, un per la Reina i un pel genet, perquè els meus Alp-X estan a les últimes. Una temporada intensa i estan al límit. Curiós, sempre vaig per parelles, o fins i tot tres jocs d'equipaments, per mirar d'evitar un desgast tant accentuat de pocs mesos. El tancament del canell ja no fa la seva funció i part del revestiment exterior dels dits ha desaparagut. 

Amb llums baixant des de Santa Mònica, després de fer els Tintorers. Quin fred que feia a la riera de Caldetes, mare meva, i quin ritme que ha implicat l'escalada d'aquesta i la posterior per Milans. Avui després de dies de fer planer perseguint la Festive 500 volàvem a dalt dels Dracs fent el Drac, com sona, com sona.

Un cop a casa, festa gran, la que ahir va quedat aturada per la nostra fatiga del darrer dia de la Festive, no per aquesta per si mateixa, que també, si no per la constant presència de la fredor, OMG.

Avui sí, avui ja tot rodat pel dia que som, dia u de l'u del 2015, un gran dia, un gran dia, per sensacions, per pensades, pels Dracs, pel Drac que hem fet, pel sopar d'avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, sense manxa, sense menjar, amb aigua, sense beure. 

Des de, Mirador del Drac emocionat per demà, per veure com camina la jornada de demà :-)

Coccinella

Tot va començar aquí, OMG, gràcies pare, gràcies, una Septem, una Septem. 

Ara el tram és el què és, certament, ple d'imperfeccions, sí, però entre aquestes hi ha tantes, tantes oportunitats de fer tantes però tantes coses bones, per compartir, que no tenen quan hi penses forma finita. 

Lentament, sense preSSes un recorregut desconegut va pas a pas deixant-se veure, no puc definir metres, sí centímetres, la forma dels primers, dels metres sí que sé que serà, o millor dit que té oportunitat de ser, i és tan interessant, tan brillant el fet únicament el d'intuir durant uns breus instants l'oportunitat de poder participar-hi, OMG.

Ho escric hi penso, de fet d'inquietar-me seria més el fet de fer quelcom que em deixi sense l'oportunitat de poder participar d'aquests metres que no pas de res més. És evident que sempre hi ha preocupacions, i tant, i tant, també que aquestes, unes són conegudes, d'elles hi ha part a on hi podem fer, i a d'altres hi ha part que no sabrem què fer, la resta que no veiem ni que hi són, ni que vindran no ens han de fer perdre l'horitzó de metres, OMG.

Les converses a casa avui, no puc dir massa bé res d'elles, en cap cas, sobre una de capdal la del mot planer, referit a exposar de manera prudent però planera que estic ple de limitacions, aquesta no canviarà, com a molt el silenci serà de poder l'única aportació a fer, la resta de ser poSSible res canviarà, OMG.

Quina gestió ahir de la darrera llista de millores per la propera temporada de Vols de primavera, de tardor, OMG, OMG, OMG, perquè tot passa de ser, per Itàlia, per Califòrnia, i per tant cada detall  compta per a mi, tot i saber que res passarà per a mi fins d'aquí a anys, sí, sí, a anys, i per això, per aquest motiu és tan important cada detall d'aquest present. No he fet el salt a PRO, als seus culots, seguim dins de les Elite pel què fa a la Reina, i jo sí entro a escenari PRO, veurem, veurem, i en segon terme ens sumergim a territori tèrmiques sintètiques de darrera generació, tema casc, tema calçat aquest 2015 seguirà a on és, perquè ens funciona avui, per tant Mavic Fury la Reina, Giro Pivateer el genet, per tant Cratoni Terron seguirà com a número u, les ulleres serà un pas a estudiar, crec, tot i que SOLO un dia de sol amb photocromàtiques és l'ideal, i una nit gaudint sense elles està siguent el millor tram SOLO, únicament la Reina sí haurà de fer un pas Oakley transparents graduades per la nit, segur, segur, per millorar la nit, el ritme frenètic d'aquest astre entre els astres dins de la nit. Els mallots, esta clar, aquest any Pearl Izumi, dos games determinades, úniques, guardades acuradament per a l'ocasió seran les protagonistes de les dues aventures del 2015. Una ja està venint cap a casa, i la segona estic entre dues opcions que vull deixar reposar una mica més. Vull que la Reina brilli més que mai dins del Món SOLO 24 Hores, oh yeaaaaaah! Mitjons avui sembla que Itàlia liderarà el patí de la Reina, per un descobriment sorprenent després de la SSIT de Verona d'aquest any, omg. Guants Hirzl lidera de funcionar a les primeres calors de la primavera el panorama, falta veure si dins de l'extrema calor funcionen, no utilitzem palmells que no siguin nets, sense gruix de cap mena, tampoc guants amb tancament ajustable, i els Hirzl tenen aquests dos detalls que no ens agraden, però el què tenen tapa aquests dos defectes avui, veurem, veurem. Per aquest motiu ahir vaig fer la segona comanda d'aquests de manera que Reina i genet ja tenen coberta aquesta posició. 

He definit culots, Pearl Izumi Elite i PRO, he definit mallots Elite de la Reina, jo aniré també Elite, i estudiaré propostes Xenon, HC, Infinity, Helium, i Alp-X, ara per ara però Elite, he definit mitjons de la Reina sense detallar, jo seguiré amb Pearl Izumi, he exposat el calçat, Giro i Mavic, al calaix proper Pearl Izumi, he definit, cascs, Cratoni, ulleres, Limar i Oakley, tèrmiques, sense i amb màniga curta sintètiques, totes de Gore. Les jaquetes de cursa de ser Xenon de Gore, i de ser tot haurem de portar sempre tota la proposta d'aquestes que tenim, que d'aquí a octubre quedarà definit a una SOLA proposta, i tant, i tant. 

Està prou bé per ser dia un de l'u, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, exposant de mentre les passes fetes pel què fa referència  equipaments de primavera i estiu 2015. 

Tinc un projecte interessant, que de poder ser us exposaré un cop ja dins d'ell, crec, crec. Vull dir crec que tinc un projecte, és que la carretera m'aterroritza i quan escenifico una aventura relacionada amb ella quedo petrificat, però de ser, de ser, ja us en parlaré, de moment una xocolata desfeta aquest matí ha confirmat la calidesa de la jornada, com? :-)

MTB, MTB, MTB.

Vaig a fer per reunir a les tres Reines Campiones del Món SOLO 24 Hores de la categoria Single Speed, sota del mateix sostre del Mirador del Drac, oh yeaaaah!, oh yeaaaaah!, oh yeaaaaaah! dues ja les tinc confirmades, em falta una Reina, ella encara no ho sap, que bé, que bé, que bé, no sap que preparo un Festival a SV de Reines WC 24H SOLO SS :-)

Darrer dia Festive 500

Darrer dia de l'any a dalt dels Dracs, ara tocarà seguir, sí, com sempre, omg, seguirem a dalt, dels Vols, a dins de The Great Escape MTB,  que mentre el temps passa va agafant sempre poc a poc més  pes, i més pes, omg, omg, perquè aquest espai va lligat amb els grans Vols, sí, i els qui han anat agafats de la mà d'aquests genets tenen a la seva mà recordar, mtb, mtb, mtb.

Avui un Vol dens, pels continguts de les converses, sí, però en cap cas les darreres, si Deu vol. Renoi, renoi, renoi, a les portes del 2015, creia que les corones de granit inciarien el gir, entre Fades i cavallers, creia.

Avui la jaqueta Alp-X GT AS de Gore tampoca ha sortit, sí la Fusion, amb el mallot Castelli d'hivern i la tèrmica de Merino Rapha sense mànigues, la resta d'equipament el què ja us vaig exposar.

A temperatures dels 15°C  a tocar de l'una del mig dia, als 9ºC a tocar de les 7 del vespre. La sensació però ni de 15°C ni de 9°C, sempre inferior. Hem rodat sempre equipats d'hivern, però amb guants Hirzl d'estiu, així com amb un únic protector de cara i coll, gorra Spok, un cop ha caigut el sol però guants Alp-X canell llarg, de Gore, doble protector de cara i coll, i gorret Assos. 

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, quasi sense beure aigua, menjar, llaminadures, panets, i xocolata, llums Cateye-Powerled a partir de les darreres dues hores.

Que bé que van les dues bikes, tocarà canviar cadena a la Vicious. La resta de 10/10.

Des del Mirador del Drac, genets, Dracs, cavallers, Destructors, tots dormint, descansant avui a les darreres hores d'un any intens, exigent, i molt interessant. 

Els nous equipaments d'estiu, tots, o quasi tots diria jo, ja venen cap a casa, he volgut que fos avui, el darrer dia de l'any per no deixar deures per fer. Venen culots de Gore de noi, de Pearl Izumi de noia, venen tèrmiques de màniga curta de noia, sense mànigues també de noia, així com de noi sense mànigues, i màniga curta, totes de Gore, totes sintètiques. També ve alguna joia única de Pearl Izumi pel què fa referència a mallots de la Reina, diria que com sempre ha costat decidir quin, però ara un com decidit, el pensament és un un, OMG. 

Cal descansar, molt fatigats de cap, menys de cos si parlem de fatiga rodant, sí de fatiga per la tensió entre Vols d'hivern amb amb aquesta fredor constant. 

MTB, MTB, MTB. 

Plàtan i mandarines per no pensar que les portava han tornat a casa tal com han marxat.

Bon cap d'any, i bon inici d'any 2015.

Molt divertits

MTB, MTB, MTB. 

Dies divertits

Això, aquestes temperatures ja indiquen que el fred fa uns dies què en primer terme ja ha arribat, i per les xifres de temperatura també ens diu, i ara ja em quedo fins la primavera. 

Des del Mirador del Drac fent els preparatius ara de la nit d'avui, perquè després estarem dins de la Challenge dels 130, també, dins de la Festive 500, i per tant no tindrem una estona que no sigui per rodar, rodar, i rodar. 

Avui miraré de fer el test tèrmica Rapha de Merino sense mànigues-mallot d'hivern-jaqueta Alp-X GT AS de Gore, crec, crec perquè a minuts de sortir penso, passaré fred i em decanto seguidament per la jaqueta clàssica d'hivern, veurem avui. 

MTB, MTB, MTB.

Molt per celebrar

Molt, tinc pendent la crònica de la corona aconseguida a Fort William per la Reina, OMG.

Avui una pedalada que no havia de donar massa de si, bàsicament pel fet que darrerament costa molt sumar quilòmetres, avui entre una sortida a tocar del migdia, un dinar que no havia de ser més que un cafè, ens ha portat a gaudir d'una jornada de MTB vestida de formalitat càlida del dia a dia de quan brillàvem sols, sempre fem, sempre fem, sempre sumem, o mirem d'aportar, aportar, i aportar, clar que yes!

Una jornada curiosa, diferent, a on espais d'extrema formalitat hi hem sigut vestits de festivitat biker, sorprenent, perquè ha sigut molt gratificant, pel fet de ser ja des del migdia a tram descans del dia a dia, omg, omg, omg. 

Temperatures molt més altes de les pronosticades, de menys a més, sí, sí, com sona, a darrera hora, vull dir passades les nou del vespre, rodàvem a 9°C això no és fred, tot i fer un lleuger vent que segur que baixava 2 o 3°C la sensació, seguíem rodant molt bé. 

No he sortit amb l'Alp-X GT AS de Gore, si no amb la Mavic Espoir, i la tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, i mitjons uns Inverse HM Tr@il, la resta com us he esmentat aquest matí, i no puc dir res, no feia prou fred, al migdia sí, però a mesura que han passat les hores la temperatura ha millorat :-) que bé! O sigui que no sé si vindrà una nova jaqueta o unes noves botes, o les dues, o cap.

Menjar, unes xocolatines boníssimes a Mataró  que siguent moltes no han durat res, aigua, zero, eines, cap, manxa sí, incidències, cap, coincidències, cap, llums a les tres darreres hores. 

He pensat en les Fades, i queden lluny, lluny, no sé que fan lluny de les corones de granit, els cavallers hi són, això és nou, la Nau Insígnia no necessita a les Fades de la Foscor?

Des del Mirador del Drac, a tram Single Speed a punt per posar fil a l'agulla al darrer dia de la Festive 500, un dia curiós, 31/12/2014.

MTB, MTB, MTB. 

Sensació per sota de 0°C

Avui de ser, test nou, per veure si cal fer venir una jaqueta d'hivern, o no.  Avui portaré tèrmica de Merino sense mànigues Rapha, mallot Castelli, i jaqueta Alp-X GT AS de Gore, la resta com sempre, culot Echappée de Mavic, mitjons Endura d'hivern, botes Lake MX140, doble protector de cara i coll, gorret Assos, guants Alp-X de canell llarg, i no portaré recanvi de guants, sí portaré la gorra Spok.

Si no funciona, la vinguda d'una jaqueta d'hivern específica, no GT, no AS, serà el proper pas. 

MTB, MTB, MTB.

Penso en una jaqueta nova d'hivern, sí, per evitar de fer venir unes botes noves, botes? sí, sí, jo estic passant fredor als peus, i crec que està motivat perquè no vaig prou ben abrigat de cos, si amb una jaqueta que abrigui més, fins i tot amb una millor tèrmica, fins i tot amb un mallot a sota de la jaqueta no aconsegueixo deixar de passar fredor als peus, aleshores vindran unes botes noves d'hivern. He millorat molt, no estic passant fred, ni a cos, ni a mans, ni a peus, no, no estic passant fred als peus, si no fredor, diferència? que no em fan un mal insoportable els peus pel fred, únicament em molesta i molt rodar just a la barrera de passar dolor als peus, això és així des de l'anada a Dosrius per corriols de fa unes setmanes, és a dir amb l'arribada dels primers freds de l'hivern. Fa uns anys no molts, ja patia a aquestes dates dolor a mans i a peus sempre, ara no, bé, fins a data d'avui, crec que per la millora feta aquests darrers hiverns dels equipaments, des del 2010 cada vegada hem passat menys calamitats rodant amb fred. Fins i tot puc dir que ja fa temps que la barrera dels 8°C com a límit inferior per sortir en bike no existeix, i el límit ara el tenim entre entre els 0°C i els 5°C que per ser al Maresme, si no insistim en les rieres fora del pas obligat, ens permet rodar molt cada dia. 

Des del Mirador del Drac, fent temps, i valorant quina ruta fer avui, clar que yes?

Comento el tema de les tèrmiques, perquè actualment funciono amb sis tèrmiques, tres de diferents gruixos de màniga llarga, dues sense mànigues, també de diferents densitats, i una de màniga curta, han de venir dues tèrmiques més sense mànigues, i una més de màniga curta, mínim. Les que utilitzo més al Maresme, les dues darreres, és a dir, màniga curta, i sense mànigues, i fins i tot per sota dels 5°C el recurs fins avui per a mi al Maresme passa abans per un mallot a sota de la jaqueta que no pas per tèrmiques més denses, per tant directes ara per ara cap a les tèrmiques que més utilitzo, aquestes tèrmiques vindran durant el gener, dins d'una llista important d'equipaments de primavera i estiu. 

Cal pensar que sortint entre quatre i set vegades per setmana el tema de les tèrmiques, com culots, mitjons, i protectors de coll i cara tenen una rotació notable. 

Ha de ser per gener que vinguin perquè després no hi haurà ni temps per cercar-les ni més recursos per a millores d'equipaments, i tots els esforços aniran dirigits a la logística dels grans Vols, a partir de febrer ja sempre a dalt de la Nau Insígnia, de fer-se aquesta definitivament realitat. 

De no tenir-la encara a punt, la Nau vull dir, els objectius seran els mateixos, amb la diferència que no portarem el paraigua de la Nau, sí el paraigua, perquè és el mateix, canvia únicament el nom d'aquest, ara anem sense, amb la Nau anirem amb :-)

Fem un cafè?

Per sota de 10

De les deu hores, de fet fins i tot per sota de nou, a  dalt de la bike, no fora de casa.

Equipats més radicals, jo d'estreno amb la jaqueta Alp-X de Gore, la GT AS, amb la tèrmica de Pearl Izumi de màniga llarga, guants Alp-X amb canell llarg de Gore, doble protector de cara i coll, gorret Assos, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, i botes Lake MX140. El fred aquest cop important, als peus, no insoportable, sí molest, he d'entendre que no tinc la jaqueta apropiada pel fred.

Un dia emocionant de bike, fred, molt marcat per un vent glaçat, crec, vull dir per a mi molt fred, no el més fred, sí molt fred. Per menjar llaminadures, pa i xocolata, per veure, quasi res, vull dir molt poca aigua :-( llums, a partir de les darreres quatre hores. Eines, cap, sí les de la Betty, aquestes sempre, ella no porta càmara de recanvi, i per tant a la bossa sota seient hi porta les eines. Ahir també les específiques per tensar la cadena, temperatures d'inici a 15°C, i les darreres quatre hores per sota de 6°C, la sensació al vespre pel vent jo diria que entre els dos i els tres graus.

La tornada a partir de les sis de la tarda des de Blanes, viva, molt, pel fet de notar com cada part del cos té ganes de refredar-se, una qüestió vital, no aturar-nos, rodar, rodar i rodar, per general calor constantment.

Entre cavallers, no entre Fades, tot i rodant hores de nit, no sé perquè però sense elles. 

Teníem un objectiu, i no el vàrem assolir, i quina sensació més bona, OMG. Nosaltres ahir estàvem cansats de passar fredor, no fred, sí tensió en ser entre ell. No passa res, rodar amb fred requereix de ser-hi, d'insistir, o sigui, no és per a nosaltres :-)

Sí ja ho sé, un tema repetit, el fred, bé, com la bike, com els Dracs, tots són protagonistes a The Great Escape MTB.

Fa un dia sensacional, avui però no hi ha Vol, no diré desànim, si no necessitat d'això, sense Vol, tinc motius avui, i tant, i el remei vindrà com a resposta demà, i podria ser que també demà passat, oh yeaaaah!

Aquests dies després dels Vols, a on no dinem, sí que anem consumint aliments en marxa, un cop propers a casa, comprem pa, i un cop al niu fem uns festivals de sopars, entre o bé un bon vi, o bé com aquests darrers dos dies, un bon Cava. Per postres fem gala de clàssics d'aquestes dates, torrons, neules, i polvorons, i tant, i tant.

Quin vent que fa ara mentre  escric aquesta aportació, són quarts de quatre de la tarda de dilluns, ja he dinat, ara toca un bon cafè, OMG. 

Des del Mirador del Drac, deixant enrere les Fades, i no passa res, tot roda, i per tant tot torna, o no, o no, i no passarà res.

Fem un cafè?

Tinc una proposta llarguíssima d'equipaments nous d'estiu, de primavera també, aquests últims complements, i un possible canvi important de concepte d'equipament, veurem, veurem. Els canvis primer comporten de més feina, i d'una inversió més alta, sí, però de funcionar com les Xenon AS tot roda més, i millor, molt millor. 

Si faig un primer pas ja us ho exposaré, mtb, mtb, mtb.