OMG

Que bé que ens ho hem passat, omg, omg, omg.

Avui un matí de pluja indicava que havíem de sortir de ser, equipats de pluja, no d'hivern i per pluja, si no de tardor lleugera i pluja. Indicava això i així ho hem fet, i com a les darreres dues sortides, plou però no cauen gotes, tot i així nosaltres equipats per pluja, únicament uns guants d'estiu de sortida no anaven en aquesta direcció, però els de pluja els portàvem a la bossa del darrera de la jaquesta Xenon de Gore, a sota tèrmiques sense mànigues de Merino, els culots, pirata la Reina, d'hivern Endura jo pel fet que els dos pirates dels tres que tinc estaven entrant i sortint de casa mirant d'assecar-se sense aconseguir-ho, el tercer el Morvelo el reservo per a dies d'inici tardor i primavera sempre de poder ser de secà, no de pluja, mitjons d'estiu amb botes d'hivern Waterproof, com els pantalons curst Madison tots dos, aquests últims comprats a Fort William per la WEMBO d'Escòcia :-)

La sortida de risc, pel què fa a la ruta, pel què fa a la prudència de no canvis del què funciona, hem anat direcció a Santa Mònica pujant per la riera de Llavaneres a 20ºC a tocar de dos quarts de dues, i evidentment aquesta estava tallada, això ens ha obligat a seguir una ruta alternativa durant una hora, també més llarga, més exigent, també més divertida pel fet de ser diferent del Drac que repetim ara sí ara també, millor dit dia sí, dia també, clar que yes! :-) 

OMG quins senders clàssics i oblidats per l'etapa poció màgica de les falgueres màgiques, quin gaudir pel nostre territori més proper, mare meva que bé que ens ho hem passat, si el cel no ha de ser així no crec que tingui sentit, i no és una frase meva, en cap cas, en cap cas, però com la d'una casa és la casa si pots començar el Vol des del mateix portal, si no, no, que tampoc és meva són frases encertades que també són recorrents, molt a aquest espai.

Entre un bon cafè, dels de Granollers d'ara fa quaranta-cinc anys entre parets altes, i sostres amb relleus florals amb caigudes de parets de rajoles brillants i molt colorides, sentint des del llit l'olor del cafè fent-se, ara sense aquest entorn de calidesa familiar de casa dels avis al cel siguin, ara tinc aquest tram de cafès de calidesa, sí, diferent, ara des del Mirador del Drac, seu de la Nau Insígnia, OMG, OMG, OMG, són dies de molta densitat, de moltíssima densitat. 

Hem creuat el Món per representar el mandat de la Nau Insígnia, hem sembrat futures aliances, hem volat a les antípodes per fer-ho, i des d'elles hem compartit bons cafès, Bec&Phil que bons els vostres cafès, el Món és molt gran i nosaltres des de SV hi som immersos, som dins de les seves profunditats, i això únicament ha començat, està tot just en els seu inici, ara després d'aquest darrer memorable trieni dotze-tretze-catorze tenim una hemeroteca que comença al 2006, i intenta consolidar ara sí a aquests darrers sospirs del 2014 el seu marc definitiu, a on des del pont de la Nau Insígnia d'on aniciarem tots i cada un dels propers Vols continentals i transcontinentals, que bé, que bé, que bé, afortunats que no privilegiats que també, que també, per viure aquests moments des del Mirador del Drac. 

Un Vol per tercera vegada amb pluja sense caure ni una gota, potser sí una no diré que no, però anàvem equipats per pluja intensa, i hem arribat proper a les tres ben tocades de la tarda sense veure-la, sí olorar-la, ho escric veient les imatges sota un bany de tardor oi que sí? l'esperaré, l'esperaré, espero haver-me equipat bé, vull dir estar preparat, i que no sigui com el llop que el dia que va venir ja no l'esperaven, el mateix, l'espero cada dia ara a la tardor, vindrà?

Des  del Mirador del Drac, avui sense incidències, sense coincidències, sense eines, amb manxa, amb llums sense fer-los funcionar, amb aigua sense beure però, sense menjar, canviant el Drac avui, mirant de respectar-lo i molt, sense ell no sé si hauríem seguit perseverant en la construcció de la Nau Insígnia, no ho sé, no ho sé. De fet sé a on comença la construcció de la Nau, sé a on neixen les corones de granit que envolten Fades i cavallers, sento la mirada càlida del Destructor Independent, senyor del Destructors de Murs que encara queden, centenars sí , no més certament, poderosos per la seva extrema bondat, per la seva vocació de protegir Fades i cavallers, ara aquests darrers des de fa mesos dins de les corones de granit impulsores dels motors de la Nau, sense elles la Nau no podria navegar, amb elles amb el cor de Fades i cavallers els Vols no tindran final, amb el Destructor Independent i la Fada Reina entre mirades de comprensió, difícil aturar la Nau, que pot ser, que pot ser, i tant que sí, i tant que sí, però ara per ara tot navega dolçament, sense aturades sense masses moments de situacions emocionants, fora dels sensacionals Vols de Drac. 

I al cap em ve mentre escric aquesta aportació que tinc pendent la crònica del Mundial WEMBO 24 Hores SOLO aconseguit per la Reina en la categoria Single Speed a Fort William ara fa unes setmanes representant oficialment a Catalunya com a nació.

MTB, MTB, MTB. 

Esperant, plàcidament, el què ara per ara són en tota la seva dimensió, minúscula i insignificant pel món, però majúscula i trascendent per a SV, pels seus genets, pels seus Dracs i per la silenciosa, i captivadora Nau Insígnia, oh yeaaaaaah! :-)

Fa uns dies

Que miro de posar remei a l'equipament que ens falta d'estiu, pel proper estiu.

Després de la darrera devolució per no ser la talla que necessitava, avui hem tornat a la càrrega. 

Venen guants i culot, culot no en plural, és per a la Betty, jo ja no faig venir més culots per a mi, de ser, serà si veig una bona proposta de Mavic o Pearl Izumi en color negre, fins avui no n'he vist cap. Els guants veurem, he escalat dues talles de la meva, de la 9 a la 11, sí, sí a la 11, és que la 9 que va venir no podia quasi ni unir el Velcro del canell, així he passat de la 9 a la 11 per mirar d'evitar d'haver de fer una segona devolució, veurem, veurem. Mentre m'ho pensava m'he decidit a demanar també aquests guants per a la Reina, una talla extremadament gran vers a les que porta normalment amb Pearl Izumi, Giro i Gore Bike Wear, però és que el patró del fabricant indicava com en el meu cas dues talles menys, jo he demanat dues talles més, el mateix, veurem, veurem.

Surt el sol, és el segon cop que trec els equipaments humits de bike, les corregudes sota la pluja han sigut divertides, no fa fred, plou intermitentment, això, divertit.

Aquest matí el cafè ha sigut el rei de la casa, i fora de la jornada del dia a dia, la de sempre, seleccionar aquests equipaments el més remarcable, molt remarcable, dins d'aquest tram de preparar ara el què ha de ser l'equipament de l'estiu que ve, i ja serà 2015, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, avui les bikes vindran també divertides de fer el Drac, de ser, de ser.

MTB, MTB, MTB. 

Dades

L'emoció no va lligada, no es mou propera, no té relacio amiga amb la continuitat del dia a dia establerta, pel què fa a SV, pel què fa a casa. És més aquesta, aquesta emoció un cop és manifesta si no és dins d'un tram molt definit d'inici i final molt acotat, sense aquesta tanca que marca el límit de duració d'aquesta sensació, no la seva intensitat mentre es produeix, en cap cas, en cap cas, implica sempre a SV un canvi, no una evolució, i aquests canvis no van agafats de la mà de l'obligat exercici de reflexió, necessari a casa sempre que parlem d'aspectes que formen part d'un tram de llarg recorregut, vull dir de recorreguts a on s'hi han invertit anys a definir quin seria el recorregut a seguir, i evidentment el fi a aconseguir.

Pel cas que ens ocupa a aquesta aportació, els Vols de Drac, dins d'aquests Vols de Drac, aquests de poder ser dins del Drac, dins d'aquest darrer sempre des del Vol divisant encara que sigui a l'horitzó llunyà el perfil de la Nau Insígnia, i sempre, sempre, sempre el perfil aquest cop del Vol, fidel sempre a la fita a perseguir que no aconseguir, en cap cas, en cap cas, en aquest cas la participació mantenint les formes a les curses de 24 hores SOLO, definides aquestes d'una SOLA manera, singular sí, de difícil gestió des de fora del cercle de SV, normal, normal i comprensible, molt comprensible.

Ara les matinades, els Vols de matinada són dins d'aquest tram que us esmento, ahir la sensació dins del Drac escalant era de pesadesa, no de molta pesadesa, ni tan sols era una sensació de no rodar bé, si no d'haver de rodar lent, molt, al Strava el títol era Lent-lentíssim:-), doncs això, ahir després de fer un a gestió al migdia de la Nau Insígnia, per l'escut, per l'escut d'aquesta, la pluja, una pluja molt intensa ens va fer canviar el pla de fer Vol al migdia, i deixar-ho per a una millor ocasió, respectant la sensació de pesadesa del darrer trenc d'alba, per prudència mirant de ser lluny de promoure un estat gripal o similar.

Ahir a la nit a quarts de deu dormia profundament, una tarda molt emocionant, molt i molt constructiva, diria que única per la seva excepcionalitat, pel continent de la mateixa, pel contingut en si mateixa, aquest va donar pas a una digestió pausada per passar els conceptes de mode intensitat a mode normalitat, això sí incorporant el contingut i el continent també d'aquesta intensitat, també al model actual, és a dir dins dels genets, dins dels nostres Dracs, dins dels Drac, i també pel què fa a la forma i disseny definitiu de la Nau Insígnia, tot això aquesta gestió a pas mode normalitat va fer que el son fos qui marques la manera de gestionar aquesta transformació natural que és des de fa uns anys un fer que ha caracteritzat el dia a dia a SV. 

Al teu poble hi ha un bon forn de pa?

Viviu a una casa a on des del mateix portal de casa podeu començar la vostra ruta de MTB?

Ara entra el sol per una de les finestres del Mirador del Drac, veig el meu Drac, hi penso, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de bones sensacions, de bones pensades, dies amb vistes a l'horitzó ara més proper de l'arribada de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!

Pizza Party

És un títol recorrent, sí, i pel què ens ocupa perfecte per aquest espai de Dracs.

Fa dos dies que PLOU, sense caura ni una gota, ho dic perquè el pronòstic indica pluja, jo m'equipo per pluja, i no PLOU. 

No passa res, jo seguiré fidel al pronòstic, i m'equiparé de pluja, oh yeaaaah! 

Avui portava una ancora lligada a una cadena, i aquesta amb una anella lligada a la tija Moots, el soroll important, en arrossegar-la, el que ve a ser el mateix soroll de la fricció dels pantalons curts de pluja amb el culot pirata, la pesadesa del meu rodar he de pensar que ve motivada per una nit de digestió pesada de la pizza d'ahir a la nit. Llevar-me ho he fet com si res, equipar-me quasi també, els primers minuts molt bé, són de baixada, però a la primera pujada he anat veient que avui no seria un dia de Vol àgil, en cap cas. 

Això sí, a mode qui dia passa any empeny, i el cap del Drac com la cua s'han fet sols. 

Avui un cop a SV he tornat a comprar el pa, panets de viena, aquest cop a un altre forn, aquest cop no eren oliosos, sí tendres i de viena, sí, però tan lleugers que creia que es posarien a volar, un poble sense un bon forn de pa :-( Amer és un bon poble sí, però hi fa molt fred.

Equipat amb culot Assos pirata d'estiu-tardor, tèrmica Merino Rapha sense mànigues, jaqueta Xenon de Gore, guants curts de canell Alp-X de Gore, protector de cara i coll, gorra Spok casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, calçat d'estiu Giro Privateer amb mitjons Endura d'hivern, pantaló Madison Waterproof, darrera de la bossa de la Xenon i portava uns guants Endura Waterproof.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa, temperatura 15ºC a tocar de les sis i les set de la matinada a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, avui sense pedalada lleugera, he de pensar que puntual, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Boira

Crec que de ser serà el primer dia que el Vol reuneix aquestes condicions.

Segurament no és així, però tenir aquesta sensació ho fa encara més emocionant, mtb, mtb, mtb. 

Fa res sonaven les  cinc al campanar de SV, ara sonarà un quart de sis, i quan sonin els dos quarts de caminar tot en la. línia d'ara, aquesta aportació ja estarà publicada. Primer m'hauré d'equipar per aquest Vol, de tardor, com ahir però amb el pirata d'hivern, la resta quasi idèntic, les diferències ja les detallaré a la crònica del Vol, sona ara mateix un quart de sis al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui no hi ha cafè, hi ha mandarines i un Aquarius provocat el canvi per la pizza d'ahir a la nit, oh yeaaaaah!

Sonen dos quarts al campanar de SV. 

Sense pluja

Amb el cel totalment ennuvolat a sobre del meu cap, gris, gris, i gris. A 17°C a tres quarts de sis del matí a la riera de Llavaneres, això no és temperatura, és calidesa de matinada.

M'ha costat no canviar el recorregut avui, molt, mentre escalava cap a Santa Mònica volia dirigir-me cap al Montalt, fent primer els dos Tintorers, finalment però la prudència ha imposat la seva opinió. 

Està bé tenir ganes de fer corriols, molt, també està bé deixar-ho cada dia per un altre dia. Pel fet de mirar de no generar fatiga, també he de dir que a ritme suau la sobre càrrega és menor per a mi, i per tant com ara fa una setmana, allargar el darrer tram del Drac passant per Can Mora de Dalt no va ser d'entrada un inconvenient. Però oi que ja ho vaig fer, aleshores ja repetiré aventura en una altra ocasió, podria ser avui, o demà, sí, però miraré que això no sigui així, mtb, mtb, mtb. 

Quan ets entre corriols dins del Drac, tot o bé passa lentament, o bé va tot molt depressa, com? sí, sí, com sona, miro enrere penso en el Drac d'avui i ja queda un pas darrera meu, mentre hi era però semblava infinit, ara és un Drac fet. 

L'equipament no recordo com ha anat, això indica que ha funcionat molt bé. Finalment no he agafat els guants Waterproof, i no ha fet falta, no ha plogut. 

A mig camí de Santa Mònica el camí tallat, com preveia fa uns dies, hi he passat sí, perquè hi ha un estret pas per on passar-hi amb el meu Drac, mentre hi passi abans d'iniciar l'obra els operaris.  

Sense eines, amb manxa, avui ja sí he begut la meitat del bidó de 500 ml. d'aigua, amb llums sempre, Cateye-Powerled, aquest darrer a mínims, sense incidències, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac, avui xafat pel Drac, com sona, com sona, tot i que en ser a casa la sensació no era aquesta després una pesadesa ha anat venint, m'hauré de preparar un cafè si vull seguir el ritme de la jornada.

Ara que el Vol és a quarts de sis vaig molt d'hora per tot, avui fins i tot he anat a comprar el pa a tocar de dos quarts de vuit. No hi vaig des de fa mesos perquè el pa dels nous forners és molt oliós, i se'm repeteix sempre, avui però no he resistit esmorzar un clàssic panets de viena amb llet i cafè. M'he controlat, ara ja fa mesos que no hi suco galetes, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Cinc tocades

MTB, MTB, MTB.

Si plou com aniré equipat a 15°C a les cinc del matí?

Pirates d'estiu Assos, pantaló Waterproof Madison, tèrmica Merino Endura màniga curta, guants de tardor curts Alp-X, els Waterproof Endura per si de cas, Xenon de Gore d'inici, mitjons d'hivern Endura, calçat d'estiu Giro Privateer, sense protector de cara i coll, ulleres Limar photocromàtiques i casc Cratoni Terron.

Oh Yeaaaaaaah!

La calma

Abans de la tempesta?

Avui la matinada lluny del Vol, el migdia però agafat de la mà del Vol.

Tranquil aquest, dolç, ple de bones sensacions de MTB, no pel tram, sí pel fet de rodar al migdia.

Els migs dies OMG. 

Equipats d'estiu, únicament per uns pirates de sortida de primavera podríem veure que no es primavera o estiu, avui sense manegots, amb la Lite a una de les les bosses del mallot, amb tèrmica d'estiu, sense eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums, apagats, amb aigua, sense beure, sense menjar, a 23ºC a quarts de dues de la tarda, i dins d'aquesta climatologia, una lleugera i intermitent pluja, quasi inapreciable, però present.

Quan ets entre espais tan propis de tardor esperes instants de tardor, els colors ho són la sensació per una temperatura elevada fa que siguent entre Vols no estiguis ubicat, omg, omg, omg. Que rar entre colors apagats ser a temperatures a on l'activitat a la natura és màxima, mentre que ara tot resta quiet, no diré en silenci, però fora del vent d'ahir quasi que sí, quasi que sí. 

Costarà diferenciar aquest novembre del proper abril-maig del 2015, i molt, ja està bé, ja està molt bé, ara a veure què fa el desembre, què ens espera a nivell de fred per desembre.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

Ombres entre cels grisos

Ni 9 dissabte, ni 9 diumenge, sí sis i set respectivament.

Nosaltres proposem, però no disposem, certament, certament. 

Ahir anava de pet a SC, però en arribar a la riera de Llavaneres vaig decidir fer volta direcció a Mataró per passar proper a Parpers, per mirar d'evitar El Corredor, no per res més que per fer menys desnivell, i més quilòmetres en el mateix temps, això em permetria d'arribar a casa més d'hora, i evitar fer la ruta de tornada per Blanes. L'estalvi de temps va ser d'unes dues hores, quasi tres, que vol dir ser a casa a tocar de les nou de la nit, i no passada la mitja nit. De fet tampoc passava res si arribava a la matinada, únicament que no estava motivat a fer el tram entre la carretera, i la platja des de Calella fins a Canet de Mar.

Costa de relacionar novembre, cel gris, molt tapat, i altes temperatures, per aquest fet equipar-se també implica un raonament implícitament diferent, perquè a la tardor-hivern porto un segon parell de guants, també vaig amb culot d'hivern si la ruta serà llarga com ahir, surto sempre amb la tèrmica de Merino amb o sense mànigues fent equip amb la jaqueta Xenon de Gore, o bé amb la Intermediate, així com el protector de cara i coll, mitjons i botes sempre d'hivern, ahir res de tot això va ser. Guants d'estiu, culot pirata d'estricte tardor, sense tèrmica, sense Xenon posada, sense Intermediate, únicament amb el mallot d'estiu Pearl Izumi Elite i manegots de la mateixa casa. La Xenon a una de les bosses del mallot. Dins de la bossa del darrera de la Xenon hi portava, perquè si va quedar de la ruta de dissabte el protector de cara i coll que ahir no vaig haver de requerir. La Xenon va funcionar baixant del Montnegre cap a Collsacreu, la resta de la ruta sempre amb el mallot d'estiu i prou, fet que em fa pensar que un culot d'estiu també hauria funcionat d'allò més bé. 

La corriolada d'Argentona fins a ser proper a la Torre del Moro molt exigent per una ruta alternativa des de l'inici que va comportar d'arrossegar la Vicious per unes parets notables. 

Després directament cap al Baix Montseny, amb una aturada a la Repsol de Trenta Passes per comprar llaminadures i fruits secs, i d'aquí a casa no en va quedar res, a part també de beure a tocar de quedar sec del bidó de 500 ml. d'aigua. 

Una entrada a SC calmada, a les tres hores poc passades, i per sobre dels quaranta quilòmetres, és a dir tot i la lenta corriolada d'anada per Parpers el mateix temps que passant pel Corredor i ficant al sac deu quilòmetres més, interessant molt. 

Entre grisos una estora de somnis de colors torrats, de Vols sense fi, i que on en ser-hi comporta d'una sensació de molta pau i molta serenor, necessària, necessària, tant com l'aire que respiro, o més, o més. 

Un cop a SC un dinar a casa la mare entre els clàssics, pa amb tomàquet, i pernil salat, per beure,  dues coles, i per postres, xocolata. 

Per passada una estona esperar l'arribada de la foscor, per tant tàcitament la tornada cap a casa entre la marxa dels cavallers de la llum, i l'arribada de les Fades de la foscor. 

Per fer-ho més emotiu com a l'anada, canvi de ruta, tornant aquest cop per Olzinelles, omg, omg, omg. 

Un vent de molta calidesa, les fulles volaven entre la visió del meu Drac, entre les meves mans, OMG, i la sensació era de ser protegit per ell no pas sacsejat. 

Una música la d'aquesta ventada sinuosa, quasi hipnotitzadora perseguint la calma, perseguint la pau. 

D'Olzinelles dels seus prats, escalant cap a Can Mora, i d'aquí retrocedint inicialment direcció al Santuari de Sant Martí de Montnegre, per evitar de caure a Vallgorguina, i poder carenar directament per Collsacreu.

En aquest tram una parada obligada, i segueixo ruta, ara ja sense aigua, dins d'una foscor absoluta.

Costa fer camí enrere dins de la foscor més absoluta, però costava menys que deixar-me caure de Can Mora a Vallgorguina, i haver d'afrontar les parets verticals de Vallgorguina cap a Can Pradell. 

Després d'aquí repetiré mot, sensacional, i tant, una arribada de Collsacreu a Arenys de Munt per carretera, com? sí, sí, vaig decidir ràpid i bé, una baixada ràpida sense coincidir per darrera amb cap cotxe, i d'Arenys de Munt a casa tot per senders i corriols.

D'Arenys a Caldetes per Can Jalpí, El Remei, Colonia Andersen, i finalment de Caldetes a SV escalada per Milans, la part del cul del Drac de cada dia, volia passar per Torrentbò, i Can Mora de Dalt, però vaig decidir ser prudent. En part per no fatigar, i també per respectar l'autonomia de la bateria del Powerled. 

Un cop a SV directament cap a casa, a on una entrada idèntica a la sortida va comportar un sospir dens, una ombra del que serà o del què va ser?

Un cop a casa un bon sopar, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac una jornada de MTB de molta qualitat, oh yeaaaaah!

Grisos

És el color de la jornada, això sí vestits d'escalfor, sí, sí, grisos de finals de novembre carregats d'escalfor. 

Poder veure aquest cel grisós a tocar de desembre sense equipar-me de rigorós hivern és per a mi, o sigui o no, excepcional, omg, omg, omg. 

Ahir després de la tensió lògica d'haver de gestionar una tarda vespre de molta complexitat, no greu per si mateixa, en cap cas, si no pel to marcàdament diferent, a on esperar com avui marca el mot, esperar. 

Per recuperar les bones sensacions cal esperar, i descansar, passats aquests moments tornen sempre les bones sensacions, curiós que fent el què ens ha portat a requerir d'aturar-nos i descansar curiós en si mateix, que el què ens agrada amb passió sigui el motiu de fatiga i tensió, de fet té la seva lògica perquè la intensitat visquen aquesta aventura única, aquesta va agafada de la mà de l'emoció i tensió constantment, mtb, mtb, mtb, i per tant comprensible que quelcom apassionant comporti fatiga i necessitat de descansar profundament.

 

Però a on sóc jo? 

SOLOSOLOSOLO :-)

La campana

Ens ha salvat, OMG.

Ahir la Reina ja donava símptomes de fatiga anant a Mataró al mig dia, i avui després del primer break la baixada de rendiment ha sigut de tal magnitud que hem decidit tornar directes cap a casa, i deixar el pas pel Baix Montseny per a una altra ocasió.

Ha costat aquesta tornada, massa, jo diria que caldrà que demà la Betty resti aturada, res de bike, i molt de descans. 

L'aventura d'Escòcia passa factura ara, un mes després aproximadament, l'any passat Canberra la va deixar aturada fins iniciar un any nou, encara recordo les jornades de la Challenge de Nadal, OMG. 

Però aquesta factura la paga a gust, un mundial no s'aconsegueix cada dia, ni cada any, per tant, tot perfecte. 

Una sortida avui entre temperatures molt agradables, 20°C rondant-los sempre, equipats de lleugera tardor, molt lleugera, sense beure aigua, una cola, dos cafès, menjar, entrepà de botifarra blanca, i galetes, sense eines, sense manxa, sense incidències, sense coincidències, amb llums apagats fins la darrera hora. 

Ara pensant-la per demà, de ser, de ser, perquè encara no ho sé, veurem com comença la jornada demà, ara no la veig, cal descansar, i esperar a demà. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Volia agafar la June, per demà fer un Cap de Creus, o una zona Nord del Montseny, finalment ho he descartat, fatiga també, segur també que hauria ajudat que les piles dels Destructor engranessin les corones de granit, oh yeaaaaaaah!

9

Jo crec que serà una jornada de 9's, sense dubtes propers o un xic per sobre per què no?

Ara gaudint d'un break al primer tram de l'aventura.

Que bé, que bé, que bé, rodant a 20ºC.

MTB, MTB, MTB. 

Ennuvolat

Però sense previsió de pluja. 

MTB, MTB, MTB.

No hi ha pressa, no hi ha manca de temps, ni hora d'inici ni d'arribada. 

Des fel Mirador del Drac escoltant el silenci, oh yeaaaaaah!

I mentre l'escoltava m'he submergit en ell, OMG. 

Temps de Vol?