Res encara definit, sí el nostre lloc SOLO.
Ara descansant a l'hotel, l'habitació fa dues vegades casa nostra, OMG.
Hi ha temps per a tot, ara és el de descansar, el de deixar que tot passi a la seva manera.
A sopar, clar que yes!
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de maig 28, 2014
dimarts, de maig 27, 2014
Infinit
Una llista llarga, certament de tasques a fer.
Ara tot punt, mtb, mtb, mtb.
I he tingut sorpreses, un comanda perduda de Chain, que finalment ha arribat a casa, OMG. Ara ja tinc la clau Torx per poder canviar les pastilles de fre dels R1, vull dir la clau per poder-la portar mentre volem.
El què us deia de Can Brabo. Un festival, un festival, la imatge així ho indica, clar que yes.
Molta feina, i tota molt agraïda, i tant que sí.
I plena de color, omg, omg, omg.
i de dolç, dolç, dolç.
Ara des del Mirador del Drac, descansant, esperant, emocionats, molt, propers al proper SOLO.
dilluns, de maig 26, 2014
Pluja intensa a SV
D'un dilluns a les prèvies de la nostra aventura SOLO.
Una matinada que indicava Vol de Drac, però que no sé perquè no hi hem anat, i una hora després una tempesta ens marcava que havíem de ser a casa.
Així ho hem fet, mtb, mtb, mtb.
Ara a punt de sortir del niu, sense els Dracs, deixant tota la part d'intendència a punt.
Són una llista llarga, la de Can Brabo per si sola ja és infinita, la resta, mecànica, vaig agafant de cada caixa de recanvis i components, els que sempre portem. Aquest cop potències i manillars no vindran, i els punys tampoc, de fallar per la pluja la cinta de manillar Brooks, sense, anirem sense si es dóna el cas.
Les cadires 24 hores, la taula 24 hores.
Molts els preparatius, molts de fets, molts per fer, emocionant, molt, demà dimarts, i tant, i tant, encara tenim temps per portar-los a terme, clar que yes.
Demà dos d'estratègics, certificats agonisticos, i un segon que ja us l'exposaré, OMG.
Bé, la June començarà a ser motiu de planificació, certament, certament, i després ja estarà tot enllestit, únicament ens quedarà, començar l'aventura, la gran aventura SOLO.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de maig 25, 2014
Bikes a punt
I més coses, i més coses de les bikes.
De les dues, pastilles de fre, de les dues cadenes.
De la Vicious fins i tot repàs de l'EBB, no girava per poder tensar la cadena nova, OMG.
Ara a esperar que el soroll no torni, tocar l'EBB, té aquest risc.
Aquesta revisió de les dues bikes m'ha requerit de tres hores.
Caldrà veure si sortim en bike, la Betty no té bones sensacions avui, nervis pel proper SOLO? Una mica de tot diria jo, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac, dinats, esperant el moment, de ser, de ser.
Les bikes però a punt, esperant també, i a on de donar-se el Vol podrem veure si els canvis han sigut satisfactoris.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de maig 24, 2014
Al niu
Sí, perquè nosaltres a les prèvies baixem sempre molt el ritme, el respecte ens imposa. Aquesta vegada també però tot i disminuir molt la freqüència hem mantingut les formes.
Avui sense fer res exigent sí que hem anat a bon ritme, tant anant com tornant.
Per tornar hem esperat a ser propers a les nou del vespre, està prou bé, quan tots estaven ja al seu niu a nosaltres ens ha tocat sota una nit fresca reiniciar la ruta començada aquest mig dia.
Ara ja a casa, avui equipats 100% d'estiu, la Betty tornant amb manegots, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, fora del dinar a on la llista seria massa llarga, OMG, entre els 22°C i els 16ºC d'aquesta nit a tocar de les onze, Cateye-Powerled a mínims, incidències, cap, coincidències, cap.
Des del Mirador del Drac, esperant a demà, no sé perquè, no sé perquè.
MTB, MTB, MTB.
Mantenint la flama
Un dia de primavera ideal per rodar en bike.
Després un dinar sensacional, per la proposta, pel cava fred.
Velles generacions, les noves, nosaltres, OMG.
Com sempre passen coses, totes bones, dolces, molt dolces.
A on no tot roda, no tot, OMG.
Ara descansant, de bike, del dinar, del cava fred, mtb, mtb, mtb.
Després moment de refer el Vol, esperant l'instant que sigui més difícil posar-s'hi, perquè som SOLO! Oh Yeaaaaaaah!
Part de la llista
De detalls per a poder gaudir del proper tram.
El motiu del problema, una sonda que sempre indica 60°C que comporta que quan la programes perquè refredi ho congela tot en llegir la sonda que està sempre a 60°C. La solució, anul.lar la sonda i el digital de la imatge, i en el seu defecte instal.lar un termostat.
Dit i fet.
Ara ja tindrem bombons freds, ja tindrem fruita en bon estat de fer molta calor. Hi ha dies per a tot, per Finale tindrem la Waeco refredant els nostres pensaments.
Hem fet més coses, i tant, i tant, i ara d'aquí a una estona, les dues bikes primer passaran pel túnel de vent, i després ara sí ja definitivament veuran com els darrers detalls consoliden, com el líquid NoTubes segellant, les pastillles de fre de la Vicious, les cadenes de les dues bikes, i ja estaran a punt per iniciar les nostres properes 24 hores SOLO Single Speed rígides, que bé, que bé, que bé.
Impacient, molt impacient per entrar al circuit de Finale, no per rodar-hi a les prèvies, no, perquè les sensacions abans de la cursa no són importants per a mi, com tampoc ho són les d'aquestes darreres setmanes, per ser a la segona volta i veure què haurà implicat fer Dracs de trenta quilòmetres aquest darrers set mesos quan hem de correr a un circuit de nou quilòmetres.
Emocionat quan penso en la June carregada amb el que ara són preparatius, i a l'hora de marxar seran fets, i més si penso en l'anada, omg, omg, omg.
Ara capficat perquè el tema cadenes, implica modicar la posició del EBB de la Vicious, i modificar el centrat del fre posterior de la Spot Brand, també pel tema segellant que implica trebalallar un altre cop sobre les pressions dels pneumàtics, jo no aconsegueixo estabilitzar aquest apartat, sí ja ho sé, hauria, hauria, però és a on sóc, i Finale no perdona.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de maig 22, 2014
Navegant
Encara no veiem el port, OMG.
Hi som, hi som propers, i el respecte s'imposa a la raó dels darrers mesos a dalt de la bike, pel fet que una condició indispensable és això, ser-hi, això no la fa estratègica, decisiva, en cap cas, en cap cas, Canberra així ens ho va recordar, omg, omg, omg.
Per tant, tenim un objectiu, personal, intransferible, ni tan sols al Blog, són molts els pensaments d'aquesta Reina i aquest genet que tampoc ens hem dit entre nosaltres dos. Perquè un cop hi ets els pensaments volta darrera volta són els teus, únicament, i ja va bé que sigui així perquè un SOLO a unes 24 hores té aquesta temàtica.
Un entre molts que també, sí que us el puc comentar, passar-ho molt i molt bé mentre rodem al circuit de Finale, clar que yes.
Ahir vàrem aprofitar la reunió dels Trinxes a Vallromanes per sortir a pedalar al vespre. Va ser una experiència inoblidable, entre poques perquè durant en minuts vàrem passar de les bones sensacions, a les pitjors, i un altre cop a les millors, ja no a les bones no, si no a les millors. Mentre érem a la reunió teníem les bikes a la vista, a uns cinc metres d'on érem nosaltres, a la plaça de darrera del Casal, ens separava una finestra que es podia obrir ràpidament, entre segons mentre estava molt atent a la conversa que es mantenia, anava mirant les bikes, de cop la Betty va dir, les bikes, les bikes, no hi són, en segons estàvem a fora, no saltant per la finestra, si no sortint pel cantó oposat al lloc de les bikes, en Nico i en Vicenç cap a la dreta per barrar el pas per baix, la Betty i jo per dalt, un cop a la plaça uns breus minuts després, dos, tres, no ho sé, entre crits de desesperació, les dues bikes lligades amb el seu candau entre les dues tornaven a ser al seu lloc, com sona, com sona.
No és important què va passar, si que va ser un test inoblidable, tornàvem a tenir les nostres dues bikes, la sensació no la puc exposar amb el realisme que tocaria, sí que us puc dir que mirarem de mai més deixar les bikes, per més properes que estiguin, per més a la vista que estiguin fora d'un lloc segur. Jo les vigilava, sí, inclús estava recolzat semi dret a la finestra, i no vaig veure res, la Betty sí, ella va veure que algú les agafava.
De no haver sigut un ensurt i res més avui no hi hauria repte 24 hores SOLO, sembla que no pugui ser, quina fragilitat, a on tot i sabent que és així, com ens ha impactat aquesta breu però intenssíssima experiència, mare meva, mare meva, mare meva.
No ens podem permetre ara un canvi de bikes, bé de fet, no ens l'hem pogut permetre mai, però de no haver-nos saltat les proporcions, no tindríem bikes avui, de fet després de l'experiència d'ahir t'adones que de tenir-les a no tenir-les hi va un fil molt prim. No és qüestió de pensar-hi, ara sí ara també, no, en cap cas, únicament de filar més prim i no separar-nos de les bikes del nostre costat, fàcil.
Després de confirmar poder disposar de la carpa Trinxa, passada una bona estona, ja dins de la mitja nit, tornada cap a casa, i tant que sí, i tant que sí, relaxats, contents, teníem les bikes, mai van estar en perill real durant aquells breus minuts, únicament que nosaltres no ho sabíem, per tant ahir, i ara, la sensació és de quina sort que hem tingut, quina sort.
Una tornada millor que l'anada, molt millor, pel que fa a sensacions, no a menjar, perquè anant va ser generosa la ruta, i tant, i tant, la tornada va anar molt bé per lleugers, per àgils, i passada la primera hora molt adormits per un dia durant la jornada, intens, per un vespre diferent pel tema que us exposo de les bikes, punts que han fet, a les tres d'aquesta matinada encara estàvem aturats pensant en l'expereriència de les bikes, que avui no hi hagués Vol de Drac a primera hora.
Coincidències, cap, incidències, les esmentades, eines, totes, menjar, el de la imatge més llaminadures a la matinada, aigua, 500 ml. llums Cateye-Powerled a mínima sempre, per la boira i la humitat sense ulleres a alguns trams. 20ºC anant a les set molt tocades, a la riera de Llavaneres, 15ºC a la riera d'Argentona a les dues de la matinada, 18ºC una estona després a la riera de Llavaneres.
Ara des del Mirador del Drac, prepararant cada detall del proper SOLO, quina emoció, quina sensació més gratificant, perseguint les ****, veurem, veurem, hi ha detalls però que ja funcionen, tenim Waeco un altre cop, 24 mesos després, però la tenim, i per tant tindrem festival al Box català.
Sense pretencions, sense aspiracions, amb molta feina feta, sí, però siguent concients que no som PRO's i per tant no tenim cap possibilitat fora que aquests fallin, de ser aquest el cas, que segur que no, nosaltres mirarem de ser-hi per aprofitar aquesta oportunitat que ara veiem impossible.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de maig 20, 2014
Agafant fort el timo
Una arrancada divertida, pel fet de ser un Drac de matinada.
Entre jo i el meu Drac, una novetat, la cinta de manillar negra Brooks, OMG.
Quins instants, aquest va agafat de la mà del Rei dèls astres i del meu Drac.
Ara la bike va molt bé, de la meva Vicious, cadena, manca cadena, i revisar les pastilles de fre un altre cop.
Quin instant, omg, omg, omg.
Des del Mirador del Drac entre somnis Single Speed.
Equipat de primavera, sense incidències, sense coincidències, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa, amb aigua, sense menjar, a 13,5°C a la riera de Llavaneres a tocar de les set del matí.
Ara propers també a les set de la matinada, veient com puntualment no plou, a aquest inici de jornada de dimecres, mtb, mtb, mtb.
Trams previs
A on mantenir els Vols ens permet pensar que estem dins de l'aventura.
De fet ara havent vist com arrancava el dia sense anar lligat a diferència d'ahir a un nou Vol, pensar en la sortida de diumenge té una component molt positiva, sí, avui hauria d'haver sortit, però sense un bon descans els Vols no tenen oportunitat a casa.
Hi ha dies per a tot, sí, fins i tot per valorar que n'hi ha alguns a on ha de primar ser prudents, això, ser prudents. Ahir la jornada va venir marcada per aquest mot. Avui la matinada també, per això no hi ha hagut Vol, per prudència, a tocar de les set no tenia la sensació d'haver descansat, i per tant tocava posar-hi remei. No dormir, sí descansar, OMG.
A plaça oberta he de dir que aquest genet ara passats els anys té una component que determina si cal, canvis a priori impensables, interessants això sí, molt.
Una sortida passant per Vallromanes, a on les protagonistes, les pastilles de fre dels R1 del darrera de la bike de l'Oriol.
El Rei, el corriol de baixada al poble, sensacional, la Reina, brillant.
Una tornada entre converses, més, i més converses, a on les 24 hores manen el to de tot plegat.
Ara des del Mirador del Drac, dies de SOLO.
Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, amb totes les eines, sense incidències, sense coincidències, aigua, cola, cafè, galetes, coca de tonyina i formatge.
Els frens R1 de la Longboard, de 10/10.
I a la nit, un premi, clar que yes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)