5h05'

Com m'agrada veure aquestes petites relacions simpàtiques, com la d'aquí a uns minuts, que el cafè començara a pujar, mtb, mtb, mtb, ja puja, ja puja, ja puja.

Quan preparava la cafetera he pensat, fa més de quaranta anys jo era al llit a Granollers, a casa l'àvia, i sentia a la cuina el moldre del cafè, passaven uns minuts i venia ella amb la tassa de cafè, omg, omg, omg, ara sóc jo qui fa el cafè, la resta de detalls ja no van agafats de la mà d'aquesta exposició, per prudència, segur, per res més.

He anat al Mirador he obert la finestra, i el cel com l'aire conviden a preparar un bon Vol, o això sembla, o això sembla. 

Dies de MTB. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Onza Canis, low rolling resistance?

El primer Canis 29er.  ja ve cap a casa, anirà muntat en lloc d'un Maxxis LUST, el primer Tubeless Ready, però un Ready pesat, de fet deu ser el més pesat del mercat, però ja m'està bé, era aquest o el Maxxis Ikon EXC  3C EXO Tubeless Ready, però m'he decidit pel Canis perquè pesa 100 g. més que l'Ikon, i direm, l'agafes perquè és més pesat? la contesta, l'agafo perquè cada pneumàtic entre els 600 i els 650 g. Tubeless Ready no em dura res, aleshores ara aniré just per sobre dels 750 g. és a dir 100 g. més  que la nova estrella de Maxxis, de fet són els Tubeless Ready les soves noves presentacions però de 27,5, perquè el 29er. ja no és notícia, oh yeaaaaah, al 2015-2016, hi ha una nova proposta de roda, és un secret, compartim-lo, les rodes de 26", es veu que tots els fabricants tenen clar que cal proposar un nou patró de roda més petita, i si les 29er, no, les 27,5 quasi, sembla ser que les 26" podrien ser la proposta definitiva, omg, omg, omg, 26". 

Un pas més, i n'he agafat un i prou, de Canis, pel fet que primer hi rodaré jo, i si va, anirem pel segon, si no tornarem a Maxxis a on el més lleuger tot i ser LUST 29er. és de més de 800 g. 

De fet l'Oriol ja els porta i en té una bona opinió, no és definitiu, ell va en una Softail, nosaltres en rígides, o sigui no podem decidir de manera definitiva, un primer pas, val més de 40€ un pneumàtic que pot arribar a presentar un tall lateral abans de fer les tres primeres hores, OMG. 

De fet ara que hi penso l'he de portar jo primer perquè la Betty no fa tests, únicament o decideix o sempre, sempre gaudeix de cada millora testada a la Vicious, i en segon terme en aquest cas perquè per posar-la a la Longboard cal uns dits de Terminator per treure la Maxxis de la NoTubes Crest. 

Perseguint detalls

Infinits, perquè sempre es pot fer millor, sempre. En el meu cas per les limitacions, de pressupost, per tenir criteri objectiu millor no dependre de, oi? però això implica de disposar d'un pressupost molt limitat, més limitat que si depenguéssim de, vull dir una marca, o similar.

Aquesta comanda mateix, el títol, reconstrucció dels fatigats, els Sigma ja van per la quinta temporada, OMG. Tot i així mirant de donar-los un respir per a poder afrontar les dues primeres i darreres cites de 24 Hores SOLO del 2014, després ja us exposaré els propers plans.

Aquest era com ho portàvem ara, després de veure com els suports originals dels Powerled al manillar  s'esmicolaven rodant.

La nova proposta de Sigma, prou bé, d'entrada veurem rodant ara sí ara també, veurem.

També aprofitant he fet venir un recanvi del suport del Karma pel casc, perquè també portem una revisió feta a casa de l'original, que com el del Powerled pel manillar, aquest cop del Karma pel casc, el mateix esmicolats. Aquest cop però Sigma no proposa una versió millorada, no passa res, no passa res.

En darrer terme el llum del darrera que vaig perdre al Montalt al refugi dels Blocs de granit i sostre dels Destructors, mtb, mtb, mtb. 

Ara aquest cop he aprofitat per assegurar els dos Cateye, i d'utilitzar la proposta de Pedros a la part del darrera de la bossa, i no a sota, menys visible, és que no m'havia adonat que el Logo és per aquest ús, per posar-hi el llum amb la pinça, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Una nit dormint, un bon Vol de Drac

De matinada, de matinada, les primeres dues pedalades i ja he vist que dormir bé per a mi és clau per poder gaudir a dalt de la bike. Una setmana sense descansar bé, i cada dia costava una mica més, tot i descansar dijous, va costar si bé no enfilar-me a la bike, si fer les primeres pedalades, dissabte també les últimes. Ahir però i la capçalera d'aquesta intervenció així ho indica sense embuts, va ser un vespre de premi, dels grossos, sí, sí ja ho sé, a al barrera dels cinquanta, i llaminadures? bé fa dos dies era un vi de la Toscana, OMG, hi ha dies per a tot, o millor dit, per a quasi tot. Ho dic per si ha de venir un bany de fred propers als 0ºC, després de les sensacions d'avui he d'estudiar-me molt bé les diferents opcions de tèrmiques. Curiós a l'estiu pots fer un Vol agafat de la mà d'un bany fred, i a l'hivern fa dos dies escrivia, quina calor, omg,  mentre escalava direcció a Santa Mònica, per aquest motiu dic, quasi tot, he de preveure de no repetir ni un bany fresc a l'estiu, ni un bany de calor a l'hivern, perquè aquests són els què em fan mal de veritat, i porten a refredats de proporcions importants. 

Avui però han tornat una bona part de les millors sensacions, no totes, de seguir descansant bé a les properes nits, tornaré a ser entre Destructors de Murs, que és a on he de ser per fer un bon Vol, i tant que sí, i tant que sí.

Que bé que m'ho he tornat a passar avui a dalt de la bike, obrir la porta del Mirador, sortir a pedalar mirar l'horitzó veure  el cel d'avui i no poder deixar de fer-ho, omg, omg, omg.

Hi ha dies per a tot, avui era el dia de les bones sensacions a dalt de la bike, certament, certament, i per tant des dels primers minuts el gaudir de cada gir de roda ha sigut la tònica des del principi fins al final.

Veure 7ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les set, i mig grau més una hora després, no tenint cap sensació de fred, sí d'un bany de frescor reconfortant, no té per a mi moltes maneres de poder-ho exposar, literalment jo diria que la imartge que ho definiria és la de sobre, mtb, mtb, mtb.

Avui les Falgueres Màgiques m'han investit un altre cop amb la seva Poció Màgica, jo no hi he pogut fer res, de fet no m'hi puc resistir, un bany d'oblid per poder repetir aventura, mateixos llocs cada matinada com si fossin nous, és un somni darrera somni portat a la realitat, us diria, fem un bany? però millor ara a l'hivern millor us proposo fer un cafè, fem un cafè?

Dissabte de ser, tindrem aventura Montalt, propers a, dins d'ell, entre ell, i els corriolls propers a ell, sempre molt lligats a les distàncies curtes, vull dir sense marxar lluny de casa, perquè cada bikers pugui marxar de voler fer-ho quan més li convingui. De voler, podrem esmorzar, al ben mig dels corriols, de no ploure, i de ser, també podrem dinar amb les bikes ben guardades, per evitar, per evitar.

Però si tornem al dia a dia més proper, l'aventura que ha de ser és la de demà de matinada, demà de ser, serà molt de matinada, mai massa, està clar, però ara per ara propers i lluny encara de la propera nit de 24 hores SOLO, per sota de les cinc de la matinada és ja un bon punt de partida, oi que sí?

Una matinada molt emocionant de bike, com t'ho podria dir, una matinada sensacional de MTB. Una sortida del sol que torna a indicar que en ser-hi torno a tenir els dipòsits plens pels propers Vols, anem a pel 42?

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Que bé que va la Vicious, que bé que va aquesta bike. Ara ja amb el Notubes reposat als Maxxis, millor encara, més tranquil, tot i portar càmara de recanvi i manxa, eines també, sempre amb els llums en marxa, Cateye i Powerled, aigua, 500 ml. menjar, cap, incidències, zero, coincidències, un biker amb llum escalant direcció a Santa Mònica, mentre jo feia camí cap a la platja. 

Sonen les set del matí al campanar de SV

Fa una estona que estic despert, crec que avui hem descansat, ho sé perquè la rentadora amb els equipaments dels darrers dos dies que vaig posar ahir a la nit després de sopar, encara des d'ahir hi descansa, a la rentadora, a la rentadora. Sé que estava fent una llista llarga de components bàsics, quan vaig caure rendit de son, la llista, pneumàtics Tubeless de 26", a casa encara anem amb aquestes sensacionals bikes de 26", de 29er, a casa adorem també aquesta versió 29er Single Speed, que té molts inconvenients, i he de pensar que un dia veuré els punts mecànics positius, tot i que no hi anem per aquest motiu, vull dir no estem esperant-los, si no que hi anem perquè tot i l'ona gegantina d'usuaris dels darrers dos anys de les 29er nosaltres encara les veiem, diferents, pesades, infuncionals, cares, lentes, per això ens agraden perquè al pla roden molt ràpides, 32x23, i tant, i tant,  pastilles de fre R1, no sé per quines decidir-me, orgàniques, sinteritzades, encara originals però, perquè al 2015 de no anar a la WEMBO a Califòrnia hem d'anar al Roc, enyorança de la la breu setmana que passem al Roc, molta, i ara que l'Home del Montseny i el seu fill s'han decidit a anar-hi el meu cor vol ser-hi, encara més, i espero que de ser, ja em pugui permetre de portar a posar a punt els frens Formula de la Longboard a casa dels senyors de Formula, vull dir al camió oficial de Formula que assisteix als corredors del Mundial UCI. No perquè necessitem de fer-ho, funcionen perfectes, si no pel plaer de poder fer-ho, que bé, que bé, que bé. 

Mentre cercava aquests recanvis, m'han caigut a les mans dos equipaments, un fa ja quasi dos anys que el persegueixo, són les sabatilles Shimano M315, i una segona jaqueta Active Shell, el tema per decidir és, tinc sabatilles pels propers tres anys, i de jaquetes estic servit, aleshores es presenta l'ocasió però ara no necessito aquests dos equipaments, perquè sé que funcionen de valent és el motiu pels que segueixen a una sub llista de candidats a venir cap a casa. 

Hi ha un tercer equipament, uns segons guants de Gore d'hivern, de venir,  les opcions són Gore Tex o com els que tinc ara que van molt i molt bé, tot i que pel què fa a tema fred, no podem fer pel què va bé a d'altres, cada cos és un món quan parlem d'equipaments pel fred, el què va bé per a un no funciona per a un altre, o sí, o sí. Ara per ara valorant aquest pas. Sempre va bé tenir opcions, demà pot fallar tota una bateria d'equipaments i disposar de bones alternatives sempre va molt i molt bé. 

Tinc un pensada interessant per portar a terme que va lligada als canvis que s'estan consolidant per la Vicious The Motivator, m'adono ara que és un nom de bike perfecte per un genet com jo, és sensacional veure com amb un bon Vol amb el meu Drac a baixa alçada puc canviar un entorn de intensa tempesta a un entorn de sol radiant, omg, omg, omg, si la música sona bé, mentre la música sona bé.

MTB, MTB, MTB, avui he de decidir temes de recanvis de les quatre bikes, dues 26", una Yeti ASR Geared, una On One Inbred Single Speed, i dues 29er, una Spot Brand Longboard i una Vicious The Motivator. El tema equipaments d'hivern que com a capítol el tenim passat des de fa dues tardors, ara ataca els equipaments d'estiu, certament, certament, pel fet que ara hi ha les millors propostes per poder-nos permetre de fer-les venir a casa, veiem 2012-2013 i les propostes del 2014, però i si fem exactament tot el contrari del què sona, vull dir, sona que tot anirà, que tot comença a anar molt bé, doncs a casa anem a fer pel què veiem, que nosaltres no veiem res a tocar que funcioni, i per tant encara més prudents, molt més prudents, o sigui, concentrats a ser quan ho tenim bé, avui encara no ha sigut, ara fins i tot plou, de poder ser a dalt de la bike ara sí, ara també, i la resta de decisions que són de la llista de consumibles, venint regularment cap a casa, i la llista de millores que ens aporten molt, fent el mateix, caminant cap a casa, si parlem d'equipaments, senzill, a valorar cada proposta, una a una, i un sí per una no indica un no per a una segona, o sí, opcions independents, decisions independents, aquest cop no necessàriament diferents.

Aquest cap de setmana pronòstic de pluja, i tenim convidats Trinxes, sortida de MTB, per un grup de bikers que sempre venen disposats a passar una bona jornada de bike, bike, i més bike. Els hi preguntarem quin és el seu pla, i a partir  d'aquí els hi prepararem una aventura especial per a ells, vull dir feta a mida per a ells. Ahir aquest ja va ser tema de conversa, per a mi la proposta és planera, el què sigui perquè gaudeixin d'allò més d'una jornada de MTB corriolera, però aquest cop únicament rodadora, mtb, mtb, mtb. 

Ara ja a la tarda sonen les sis de la tarda al campanar de SV, plou, i si no fa fred, serà una jornada divertida de MTB, si no fa fred, si no fa molt fred, millor dit, les ganes totes, i més, i més. 

La llum té sempre sorpreses a un dia gris com el d'avui.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Recuperant-me del salt

Perquè havia de veure a on era desprès de l'aventura d'ahir. 

Tot i que al Mirador tot feia el seu camí. 

De mentre però a casa amb la manteta, el sofà, i el vi de la Toscana, poc indicava que tindria Vol avui.

He de dir que si bé jo aquest matí ja m'he despertat a punt per sortir a pedalar, també ho he fet a punt per deixar passar les hores, un dinar lleuger amb premi ha marcat el to del què havia de ser una sortida prudent. 

Les sensacions a dalt de la bike inicials, això, inicials. Després, passats els primers quaranta minuts les bones sensacions ja s'han imposat amb fermesa. 

Un Vol a una temperatura de 10-12ºC, impecable per pedalar, a on anava equipat de tardor, no d'hivern. 

Bé, el pensament va per un cantó, i les realitats crec que hi van agafades de la mà, també és veritat que si bé tot indica això ara a la sortida 40, recordo que a la 39 les quatre pales verticals de Vimeners ahir em van deixar molt clar a on sóc, i fins i tot puc anar veient d'on no em podré moure, de no fer-ho diferent. També és veritat que de poder descansar a la nit, tot tindrà un millor to a dalt de la bike, segur, segur. 

La bike va molt bé, millor encara. He de posar però líquid Notubes als Maxxis. Tinc un pla, de donar-se el cas ja us l'exposaré. 

Eines, totes, manxa també, beure, un bidó d'aigua de 750 ml. menjar, cap, coincidències, cap, incidències, cap. 

La sensació de molta humitat, sense fred, però no ho tinc clar, vull dir perquè a 12°C, com ahir a quarts de vuit del matí , com podia estar a 8°C esmorzant al carrer equipat de ciclista després de fer hores de bike i als darres minuts venint pel torrent de Vallgorguina, mtb, mtb, mtb. 

Ara a esperar que la sortida recuperadora d'avui segueixi el seu curs per veure quina serà l'entrada de demà, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Neguitós, per les ganes de fer ara sí un clàssic d'hivern de matinada, tot i que de no ser, quedarà el vespre. El pronòstic de demà indica que puc compartir 7°C, estaria bé sortir a pedalar a aquesta temperatura, per anar preparant-me per les temperatures propies d'un bon hivern més properes als 5°C per la banda baixa que les d'ara properes als 10°C per les dues bandes, seria un bon test pels equipaments, certament, certament. 

Salt a la foscor

I tant, i tant, a dos quarts de cinc sonaven les campanades mentre esmorzava un bon bol de cereals, una estona després sonava la campanada d'un quart de sis de la matinada, quan sortia per la pujada de casa, els llums de sempre a mínims a negra nit, entre Fades, però per poder fer aquest tram la jornada va començar a les quatre, com sona, com sona, no ho entenc ni jo, sí però que no em soposa ni un punt d'exigència, hi ha un motor que arrossega tot el meu dia a dia a les nocturnes de matinada.

El combustible, ser a l'esfera màgica, a les corones de blocs de granit que envolten Fades i cavallers, segur, segur, aquesta setmana, entre banys freds, o càlids com el d'ahir, i tant que sí, i tant que sí.

Des d'aquest tram de la crònica saltem a les vuit tocades de diumenge, un dia després, les ratlles de dalt són les que vaig escriure fins a quedar totalment submergit dins d'un somni profund, fins ara, i ara a quarts de nou sento el cafè com puja, fem un cafè?

De fet ahir va haver-hi banys de tot tipus, quan ets un temps significatiu d'hores a dalt de la bike, i més si passes per diferents zones, el fred, la calor, i les temperatures més agradables van agafades de la mà, aleshores gaudeixes de tot tipus de banys, ahir va ser un dia d'aquests.

Com m'agrada escoltar les campanades quan sóc a dalt de la bike, vull dir iniciar l'aventura amb el seu so és molt emotiu, ahir sonaven les cinc mentre em preparava per marxar, tinc dos espais pels equipaments, culots, mallots, mitjons, manegots, tèrmiques, passamuntanyes, guants, i gorres, s'esperen a sortir des de casa, i un segon grup, botes, jaquetes, cascs, i ulleres, són propers als Dracs, al Mirador, i no penseu en un garatge fred, no, no, el Mirador és la part recontruïda de la masia, vull dir la nova, no diré que bona part de la roba descansi a una zona vella, no, no, però la reforma d'aquesta part deu ser dels any 50, i la segona és d'uns cinquanta anys després, la família, cada generació es veu que sense dir-nos-ho hem decidit d'afrontar una part d'aquest diminut projecte familiar pel món, majúscul i infinit per a nosaltres. El què us deia, tinc separats els equipaments a dues zones, a la segona, amb els Dracs propers a ells també hi ha la manxa sempre al costat de les ulleres, i un congelador on hi reposen sempre, sempre els bidons d'aigua, molt important aquest darrer punt, per mirar d'evitar que aquests es floreixin, ara a l'hivern pel fred mentre rodem costa més que això passi però jo segueixo sempre fent aquest ritual. I va sonar un quart de sis quan enfilava la pujada per sortir de casa, set minuts després a la riera de Llavaneres, 12°C, una temperatura ideal per l'hora que era, ideal, ara sonen les nou al campanar de SV, i el segon cafè ja ha caigut, tot just ara el sol treu el cap per l'horitzó, i fa una tímida entrada per una de les finestres del Mirador, avui no hi haurà Vol de matinada, veurem a la tarda, perquè si bé no hauria de sortir, ara passada una nit de l'aventura d'ahir torno a tenir moltes ganes de fer el meu clàssic tram d'hivern.

Una èpica sempre és una èpica, no recordava aquesta frase, bé sí, però la prudència feia que no l'utilitzés, aquesta prudència innecessària ja ha marxat, i ara les sensacions tornen a ser molt properes al gaudir de manera pausada i intensa, sense estridències, amb pauses, sense elles. Ahir anava per fer dues èpiques, és dir per sobre dels 200 Km. i per sobre dels 6.000 m. positius, no va ser, i no és que fos l'objectiu, perseguia rodar tot el dia després d'unes setmanes molt acurades pel què fa a manera de sortir amb la bike, ara és quan concreto distàncies i metres de desnivell, ahir anava fent. No vaig anar per les dues èpiques,  pel fet de coincidir amb el meu grup d'infància de bicicleta de carretera, aquest cop a dos quarts de set, jo havia arribat massa d'hora a la meva cita amb l'Home del Montseny,  i vaig aprofitar per fer un segon esmorzar. 

Que bones les magdales integrals del forn, OMG. La de la imatge, una més, i també una xocolatina més. Sense cafè, llàstima, m'ho vaig cruspir a fora del forn a 8°C sense cap sensació de fred, per l'equipament, per l'equipament. Mentre feia els primers metres després d'aquest segon esmorzar,  direcció a la meva cita uns tres quilòmetres direcció al Montnegre, per darrera em va venir un grup de bikers, dos d'ells en Pep i en Joan, el primer el de la frase, jo sóc com un gos de caça, que es posa molt nerviós quan deixa de sortir un cap de setmana. Pel fet d'aquesta coincidència i que aprofitant-la vàrem acordar que jo anava a per l'Home del Montseny, i amb ells coincidiríem per esmorzar cap a les nou tocades a uns trenta quilòmetres d'on ens separàvem, aíxi vàrem quedar, i així va ser. 

Com és la vida, ahir després de, no sé, cinc, deu anys, tornava a pedalar amb els meus companys de bicicleta de carretera, ara fent MTB, com si el temps no fos temps, com si fóssim finals dels 70 escalant per la pista pedregrosa cap a les antenes per coronar el Turó de l'Home. Propers a un salt de quaranta anys i ahir tornaríem a escalar aquest cop cap a Santa Fe, omg, omg, omg. I no tan sols això, també coincidiria amb l'Home del Montseny, amb qui la ballem des de fa quaranta-nou anys, però aquesta ja és una altra història. I tots aquests moments tan especials, tan plens de siginificat, de contingut, lligats a un tram dels meus origens, sortint des de Sant Vicenç de matinada, lluny  d'aquests escenaris, i sabent que després de tota l'aventura que viuríem, encara gaudiria d'un repicar dels tambors refent el camí cap a casa.

Un cop amb l'Home del Montseny, em va posar unes gotes d'oli a la cadena, Finish Line d'hivern el de  l'etiqueta de color verd, i deixar-me un bidó d'aigua, jo no el portava, vàrem iniciar ruta. Dit i fet entre fileres de converses de bike, bike, i més bike, ja estàvem entaulats als llocs que ens va reservar el grup de Sant Celoni, entre rialles, un bon esmorzar, el tercer esmorzar per a mi, aquest cop entre el grup de Sant Celoni, pa amb tomàquet, truita de carbassó, gasosa, vi negre fred, i un cafè llarg, un clàssic entre clàssics, veure com sona, posem un cigaló, encara ara a la barrera dels cinquanta m'impressiona, tres dècades després propostes de properes cites de bike, sempre fora de les nostres fronteres, perquè les de casa els quatre bikers a la barrera superior i inferior del mig segle, tenim clar que únicament proposem, passaran els anys, han passat els anys, i el temps ens ha marcat clàrament el to, ens mirem, no ens diem res, ho tenim clar, únicament proposaríem, per això els silencis quan parlem de cites de casa. 

Com t'ho podria dir, ja no és una frase que ens porti, si que ens atura a deixar passar el to, no el temps, únicament podem mirar de dedicir puntualment el to, el temps, ara passat un cabàs farcit d'anys, decideix ell sol el seu ritme.

Després d'un bon esmorzar, la mestressa de la casa ens recorda que hem de pedalar, tota una vida esmorzant a casa seva li dóna aquesta llicència, i tant que sí, i tant que sí, fet que implica de reiniciar la marxa. 

Ara directes a  Santa Fe per la Feixa Llarga, OMG, OMG, OMG, una escalada molt exigent a on enllaçar a mig camí amb les quatre pales verticals lligades a la casa de Vimeners va recordar-me que una aventura amb corredors del nacional de CX que van venir vint-i-cinc anys després que aquest genet, tenen un punt en alta diferent. 

Ara ho veig de manera simpàtica, ahir també mentre veia com a les pales esmentades no podia fer res més que afrontar-les a càmara lenta, mentre ells volaven cap a Santa Fe, però passats els quilòmetres cap el 120 ja rodant sol tornant cap a casa, aquesta entrada a un ritme interessant a la pista just al costat de la casa de Vimeners, va marcar el to de tot plegat, i de quina manera, i de quina manera. . 

Un pas pel Castanyer Gros, no és un pas petit, és un pas Gros.

Un cop a dalt, una part del grup no venia, i com havia de ser, de no venir, quelcom havia de venir, aquest cop una trencadissa Geared ho va aturar tot, l'Home del Montseny havia esmicolat canvi, i roda del darrera, per sort com jo, portava les eines per poder fer una reparació d'urgència però aquest fet ens va obligar a baixar de pet de Santa Fe a Campins, 

Per des d'aquí ser recollit amb el cotxe, mentre esperàvem la recollida, des del Xeflis fent un cacao calent, havía sigut una baixada lenta i freda, vaig poder carrregar el mòbil, temes Strava, temes Strava. 

A partir d'aquí, un cop el meu company de ruta va marxar enfilat al vehícle d'assistència, l'aventura tornava a començar, una aturada a casa dels pares, un bon dinar, verdura, peix, pa amb mantega, dos mini gelats de xocolata, vi blanc, i una cola, reconstituents sensacionals per afrontar el proper tram.

La calidesa de la mare, amb l'ajuda de restar assegut una estona recolzant  l'esquena al radiador calent, a on també hi descansaven, els dos passamuntanyes, el gorro d'hivern, la gorra, i els guants, va reparar totes les ferides dels darrers cents quilòmetres, mtb, mtb, mtb.  

En sortir al carrer, la sensació va ser que no tindria una tornada freda, i va ser així, un retorn molt, i molt, i molt romàntic.  

El pas de costat al torrent direcció a Vallgorguina, ara ja dins dels obligats de fer. 

Per escalar cap al Santuari del Corredor pel Dolmen de Pedra Gentil, instant molt emotiu, uns colors torrats, ara més grisos per la marxa dels cavallers de la llum, i l'entrada de les Fades de la foscor, marquen cada quilòmetre de tornada. Les primeres pedalades, ja em vàren indicar que els excesos fets escalant cap a Santa Fe tenien un peatge a pagar, en aquest cas el d'haver de mirar de seguir ruta, i haver també d'afrontar que estava proper a un límit que ara per ara no cal visitar, i aquesta sensació va marcar el to de tot el tram.

De matinada, des dels primers metres de sortir de casa, ja em vaig sentir fatigat, després un cop el grup muscular escalfat tot rodava bé, molt bé. 

Una aturada al pàrquing  de Can Bordoi per posar-me el gorret d'hivern i el segon passamuntanyes, un instant contradictòriament molt càlid. Feia uns minuts hi plovia a aquest tram, a aquest lloc, un terra moll així ho indicava un cel tapat també, ser-hi sense mullar-me, copçador. 

Mentre anava de Can Bordoi a Dosrius una lleugera pluja feia acte de presència, lleugera de minuts, dies de MTB. Ho sé més pel llum que per sentir-la, pel fet que per la pujada al Santuari, calor, la baixada amb la boira baixa, humitat, ja m'havien banyat d'una sensació humida, i ara amb aquesta lleugera arribada de la pluja no notava la seva presència, en cap cas, en cap cas. 

Això ha funcionat així tota aquest setmana de nits convulses de no descansar bé, pel fet que les sortides d'aquesta setmana no superaven les dues hores, ara però ahir havent dormit, millor dit siguent al llit entre dues i tres hores, i anant direcció a ser a dalt de la bike proper a les deu hores, ja feia moltes hores que anava a crèdit, no molt, mai persegueixo superar el límit, mai, i al quilòmetre cent quaranta, o cent-trenta, no és significatiu, un dels grups musculars més important em va indicar que era hora d'anar plegant les veles, res important, en cap cas, després de tants anys, de tantes mini derrotes a dalt de la bike, aquestes, l'arribada d'aquestes mentre fas una aventura s'oloren a quilòmetres, ahir no era aquest dia, ni era un dia d'aquests. 

Una tornada allunyada del desnivell, una aturada per menjar una xocolatina i unes llaminadures, abandonant definitivament arribar a la mitja nit, just per sota, per poder enregistrar una fita dins d'una mateixa jornada, va consolidar la xifra a tocar dels cent-cinquanta, i la dels ben superats tres mil, també que ahir era dia de dos-cents, i sis mil, però també que cal fer-ho molt i molt bé si vols poder gaudir de l'oportunitat remota d'un bon resultat, mai he fet 200 km. i 6.000 m. de MTB sense ser una cursa, ahir podria haver sigut un bon dia, el mes però no s'ha acabat, oi que no?

Avui, ara a les prèvies de fer un bon esmorzar a quarts d'onze del matí, el to de l'aventura d'ahir, té un mot que la defineix, èpica, molt romàntica, i molt bella, fagedes testominis de llegendes vives no et  deixen veure cap més realitat, cap més. 

Moltes hores sol, anar de casa al Baix Montseny, és una anada solitària, la negra nit escalant pel Tintorer curt no és instant ni lloc de coincidències, la incidència va venir a metres de Santa Fe. 

La tornada a casa, submergir-me mentre arribava al Santuari, a una boira espessa càlida que em va banyar de dalt a baix, em torna a dir, com t'ho podria dir, com us ho podria dir que ser-hi és el privilegi més gran, la resta si va agafat de la mà de les bones sensacions, les realitats certament passen a ser irrellevants. 

Des del Mirador del Drac, grans dies de Single Speed. 

La imatge és del sopar d'ahir a la nit, després d'una sensacional aventura de Single Speed, vinga brindem, per Finale, per Finale, clar que yes. 

Sonen les dotze al campanar de Sant Vicenç.

Demà

Hi sóc a les portes, mtb, mtb, mtb.

No proposo cafè, ni ara, ni per demà, o sí, el de demà, això demà ho veurem. 

Dies de Single Speed, des del Mirador del Drac.    

La nit tindrà presència de genet i Drac demà. I no puc dir, de ser, tinc un compromís, clar que yes.