Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de desembre 07, 2013

Matinada d'un dia abans


Pot ser això? I tant, perquè ahir ja va ser com un dissabte siguent divendres. Està bé això, més que bé, perquè tindrem un cap de setmana de tres dies, no de dos.


Ahir no vaig veure sortir el sol, i tampoc vaig veure marxar la nit, per aquest motiu, les dues corones no van ser les reines de la sortida, vull dir, per poder veure-les cal ser al Montalt una estona abans del trenc d'alba. 


Però no passa res, va ser una jornada diferent.


Una aturada mentre escalava cap a Sant Martí, sensacional.


Crec recordar que he pedalat unes quatre hores, estava cansat mentre pedalada, certament. Tot i que al quilòmetre vint ja volia posar fi a la sortida ha passat una bona estona abans això no ha arribat.


Tot roda, tot roda. 


Si en dues hores ja el cap pensa forces coses, amb quatre ja us ho podeu imaginar, i avui no ha sigut una excepció. 


Sant Martí de Mata lloc d'aturada puntual, menys puntual una aturada uns minuts abans, a on les ganes d'escalar durant uns minuts m'han abandonat, dic durant uns minuts perquè després he seguit dues hores més enfilat a la bike.


Escric sobre la darrera pedalada, i sense voler ja penso en la propera, està molt bé això, és un bon indicador del moment de forma que estic gaudint, i no parlo de forma física que també.


Un dia rar el passat si parlem del temps, sense sol, i al cantó de Can Bruguera, molt fred per a mi. 


Tot i que anava equipat d'hivern, a excepció dels guants Answer d'estiu. 


Al final els que no hi són, són els incondicionals.


Ara passades les hores la sortida serà semblant a les d'entre setmana, al voral de les dues hores, crec, no ho sé segur pel fet que dependrà de les sensacions a dalt de la bike, si són les d'ahir tocarà ser prudent, si no, si no ho són serà una sortida encara més divertida. 

Cal posar-ho, que bé que va la Vicious, ara cal mantenir el pensament fixat en ella, i no fer venir cap nova proposta de concepte de bike, és igual que aquesta nova bike encara seria més divertida, pel fet que canviar de bike per al mi és una mica com tornar a començar, i les sensacions de diversió i seguretat a dalt de la Vicious són ara molt bones, mantenir-les, mantenir-les l'únic objectiu. Per aquest motiu ahir abans de sortir,  pastilles de fre, i tensió cadena solucionats, fet que va comportar que per l'extrem desgast de les pastilles, ara amb un jog nou darrera, i un a mig camí del seu tram útil al davant les baixades fossin 100% de control al darrer metre de cada gir, i les pujades per la tensió correcte de la cadena, silencioses. 


Escric i penso erròniament,  quant he millorat baixant, perquè no és la realitat, feia moltes setmanes que no feia Montalt, des de l'estiu, el motiu de baixar tan bé és el canvi d'estació, que ha vingut com cada any agafada de la mà del canvi del grip del terreny, ara rodo per un terreny lapa, la Vicious sembla un tren bala japonès, és a dir mono rail, baixades amb girs extrems, descensos vertigininosos per a mi, ara són abordables i això amplia molt les possibilitats dels diferents trams per fer. Ahir baixant del Montalt direcció a Torrembo vaig estar esperant l'arribada del tram a on ara pel deteriorament del corriol  per les pluges el faig a peu, no va arribar, el vaig fer sense adonar-me que era el tram. A dalt al Montalt, un pujador que sempre he d'afrontar a peu va quedar enrere com un tram més, uns minuts després una zona a on un gir de dretes en pujada presenta una pedra al mig del corriol d'un pam d'alçada, no pas més, que cal superar per sobre, i a on un arbust complica el pas, el vaig poder fer, en cinc anys que són els que fa que vaig obrir aquest tram, mai havia superat aquest tram a dalt de la bike, però és que el terreny convida a poder fer-lo, mtb, mtb, mtb. 


No sé si és prudent avui sortir, per allò que tots sabem, aquestes bones sensacions passades 24 hores no es repeteixen, i no vull que passi això, és evident però que amb un dia com aquest costarà no sortir a fer un bon Vol.

MTB, MTB, MTB. 


Clar que ho recordo tot, la poció màgica de les Falgueres no ha fet el seu efecte, sé que he vist els Destructors. 


Els blocs de granit també i no uns segons si no minut darrera minut, i per tant recordar sense l'efecte de les Falguetes Màgiques em diu, hauries de sortir a pedalar


Des del Mirador  del Drac, dies de Single Speed. 


I de no ser avui el proper Vol, podré gaudir com ahir de l'arribada de les Fades de la foscor, que sense la presència de les Falgueres és ara ben present, dies de molt Single Speed.

divendres, de desembre 06, 2013

Una jornada de colors

Prepararé crònica d'una micro sortida de macro sensacions. 

No diferents, sí, intenses. 

La Bec per la seva darrera intervenció, el Phil per la presentació de la seva amiga des del test, avui han pesat molt tots dos durant la sortida.


Per a vosaltres dos Bec&Phil, colors de dies inoblidables, des del Mirador del Drac.

dijous, de desembre 05, 2013

Back on the bike

I've had a whole week off the bike. Our annual conference saw me drive 800kms north with a surf board in the back of the ute.


We passed through some awesome scenery, including the fire ravaged regrowth at Port Stephens:


And the beautiful sandstone country around Sydney:


We discovered new coffee:


And amazing swimming lizards (water dragons!!...that is actually what they are called: water dragons!)


Unfortunately my water Drac didn't come off the back of the ute. The fatal shark attack at Coffs Harbour the day before we arrived dampened my enthusiasm for surfing.


Today though it was a return to the simple pleasure of riding the Fargo round the lake to work.


It was a chilly 7 degrees when I left, but the woolen jersey and sleeves and the Spok kept me comfortable.


What a beautiful way to get to work!

And the day just got better as word came through that I'll be spending a lot more time up on the north coast near Coffs next year... Maybe I'll actually get that water Drac into action yet...

Rest assured I'll also be taking a bike next time I travel up the coast.

Oh yeaaaah









Eines de constructor

Ha arribat a casa una eina  per a constructors, que em permet de poder aportar amb més facilitat idees, aventures al Blog.

Per aquest motiu, gràcies a aquesta arribada crec, aquesta és la intenció, el Blog tindrà un plus singular d'activitat, si bé ara és un espai diferent del que teníem fa uns anys, fa uns mesos, fa unes setmanes, després de l'aventura d'Austràlia, ara sense fer cap canvi, tindrem quelcom diferent, perquè les interactuacions des del mòbil es veuran recolzades ara amb més possibilitats. 

Demà tenim aventura de Bike, una jornada a mitja jornada que serà per a mi com un dia sencer, pel fet que durant aquesta setmana les dues hores tocades, poc tocades del matí, demà com a prudent tindran dimensió quatre, cinc, sis? omg, omg, omg

Fer-ho diferent sense canvis ens porta a una dimensió és, i per tant no hi ha atuarada, tampoc velocitat, som lents.


Quina jornada de Bike aquesta setmana, quina aventura cada dia a la matinada, excepte el dilluns, descans de Vols de Drac, si demà repeteixo crec que de ser, serà una setmana complerta, en tots els aspectes, en tots aspectes, certament, certament. 

Per cert no he fet res de Bike, res, ni frens, ni cadena, ni líquid NoTubes, no passa res, de ser, ja vindrà, i tant que sí, i tant que sí.

Anem a esperar a demà de matinada, a veure si la recerca de la segona corona, amb o sense Falgueres Màgiques agafa el seu millor to, jo no sé com m'ho faré per no tornar a on descansen el gruix dels Destructors inactius encara, miraré, mirarem. 

Des del Mirador del Drac.

Cercant el llum

Decidit a sortir.
No la llum, cercava repetir el tram d'ahir per veure si el Cateye tornava cap a casa.

Instant memorable.
No ha sigut el cas, per sort repetir tram no ha anat agafat de la mà de repetir les sensacions d'ahir escalant les pales verticals del Montalt. Així que corro a escriure perquè si he repetit el tram d'ahir, també les Falgueres Màgiques han repetit la seva poció màgica, i del cert que d'aquí a uns minuts no recordaré res.

Quan les formes diuen qui és qui a l'espai de Dracs.
Captivat per les formes, per la magnitud dels blocs de granit, OMG. 

Avui la temperatura a la riera de Llavaneres a les set molt poc tocades del matí era de 9ºC, després riera a munt, a l'alçada de Santa Mònica, el fred ja tenia una dimensió interessant, i els dits de la mà dreta, la lleugera rigidesa així ho indicava, però han sigut uns breus minuts, que després han quedat en una anècdota.

El Destructor més vell. 
Fa dies que volia perpetuar aquest bloc de granit, el del més vell dels Destructors de Murs del Montalt, d'aquí uns dies de donar-se l'oportunitat compartirem el bloc de pedra del més vell dels Destructors del Baix Montseny.

Sempre proper a la llum. 
Quin instant entreveure Fades i cavallers quasi junts separats ara per les corones, abans de l'arribada d'aquestes,  per la llum i la foscor. 

Sempre proper a la foscor. 
Un cop vius al Maresme, per a mi, és difícil pensar en altres lloc per fer-ho, tot i que la porta sempre és oberta a possibilitats. 

Propers al lloc per la Nau Insígnia?
Ara amb més raó perquè la Nau Insígnia podria requerir d'un espai de descans de diferents característiques, o no, o no, he de dir, de ser la Nau Insígnia, he de dir, de ser. Pensar-hi interessant, rodar per llocs candidats, emocionant. 

Cercant la segona corona. 
Passaran els anys, passen els anys, i el to, cada cop millor, ara em ve al cap el bany al peu del Montnegre, omg, omg, omg, quina sortida amb l'Home del Montseny i el seu fill, gran aventura, amb gran final, certament, certament. Un bany marca el perquè de tot plegat, i tant que sí, i tant que sí.


Poció de Falgueres Màgiques del Montalt. 
No he coincidit amb cap ciclista, cap, de fet crec que no hi he coincidit des de fa una bona temporada, sempre podré dir que de no recordar-ho, les Falgueres del Montalt en són en part les responsables, dic en part perquè si no vols pols no vagis a l'era. Avui però cercava la corona, la segona corona, i cercava el llum.

Corriols del Montalt entre Falgueres Màgiques. 
Cap de les dues han coincidit amb mi, la segona corona sé que hi és, no passa res, perquè de ser la Nau Insígnia, les corones es posaran en marxa tot seguit, per tant en un moment o altre tindré l'oportunitat de veure-la, de veure-les.

Llegia avui la proposta de fer 500 Km. en 8 dies, bé per què no?

Demà dia d'aventura intensa de MTB? que no podrà ser, sí,  o bé de bon matí, o de matí, o dels dos a l'hora. A la tarda descans, relatiu, però en definitiva descans.

La Vicious va molt i molt bé, tindria que verificar com està la cadena, d'estar bé, l'he de tensar, i de no estar-ho cadena nova, les pastilles davanteres i posteriors mortes, els discs encara no, crec,  l'Ardent a un quart de vida de ser substituït, la cinta de manillar, deteriorada haurà de donar pas a una nova arribada. Líquid segellant pels dos pneumàtics, toca també. Però amb tots aquests detalls per portar a terme encara ara va molt bé.

Vaig a refer la llista de consumibles de les bikes, perquè crec que després de la propera posta a punt hauran de venir recanvis.

Active Shell funcionant, equips d'hivern.
Equipat 100% d'hivern, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, llums, Cateye posterior.

Que bé aquest tram de temperatures tan agradables, un regal poder sortir aquestes matinades. I de fet aquestes són les que han motivat tornar a sortir de matinada, cal tenir clar que baixaran i amb elles al mateix ritme també ho faran el nombre de sortides. 


MTB, MTB, MTB. 

Esperant de matinada

Que ja és bo. Ara cal deixar que les primeres sensacions del dia marquin el ritme. 


Ls jornada pel què fa a temps sembla similar a la d'ahir, per tant l'equipament idèntic al d'ahir, sense el mallot Pearl Izumi Elite de màniga curta. 


De ser, serà una jornada de MTB que arranca de nit, i com ahir o no, però si no hi ha tram de Falgueres Màgiques podré veure ls segona corona de blocs de granit i recordar-ho.

MTB, MTB, MTB. 

Pronòstics que fan somiar

Que fan pensar que demà de ser, serà festa gran del MTB a la matinada . 

De ser, serà d'entrada abans del trenc d'alba, certament, certament.


Avui les pales verticals del darrer tram a peu del Montalt pel cantó de Llavaneres m'han indicat el què ja sé, que l'últim tram proper a ell millor no visitar-lo cada dia. Mentre escalava, les sensacions eren de certa  càrrega poc amiga. 

Així, demà indiqui el què indiqui el meu Drac, no passaré proper a les Falgueres Màgiques, i miraré de cenyir-me al clàssic recorregut d'hivern. Menys costerut, més rodador. 

Estic fent molta feina, per mirar de consolidar l'arribada de la Nau Insígnia, sense arriscar, prudentment, això sí enfocant diferent, sense canvis visibles, sí tangibles. 

Veurem demà com arranca el dia, a primera hora segur perquè la jornada per diferents i diversos motius comença a les 5. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 


Em costa digerir aquesta imatge, aquesta matinada, en ser-hi, aquesta visió m'ha fet aturar per mirar de capturar el moment. 


No sé massa bé a on sóc respecte al moment, certament, certament. És que un soroll esferidor, i un bloc de granit majestuós marcaven el perquè de tot plegat.

Però miraré de demà en primer terme de repetir Vol, i en segon terme de no repetir tram. 

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, de desembre 04, 2013

Wedding bikes


What a cool present from one of our single speed buddies! He even got the right green for my bike. 

Looking forward to next weekend and riding the single track with these caps in place.

Aturat per les dimensions

Visió clarivident. 
Sota de cada pedra de granit del Montalt hi ha un Destructor de Murs, hi habita un Destructor. Sense elles, ells no tenen sentit, sense ells, elles no tenen sentit.

Explosió de la foscor. 
Avui els genets hem vist una mica més l'horitzó des de la que ha de ser la Nau Insígnia, de nit en la foscor les Fades ens han fet brillar, a mi, i el meu Drac.

Corones, Blocs de granit, Destructors de Murs. 
Avui entre senders, pistes, i més senders, he vist ara sí ara també, pedres, i Destructors, per això les corones fetes amb dents de granit, fetes amb els blocs de granit, no són blocs de granit i prou,  faltaven Destructors, des de la construcció de les corones de granit teníem menys Destructors de Murs, creia inicialment que era perquè cercaven els cavallers i les Fades, després vaig adonar-me què els Destructors de Murs protegeixen als prínceps i princeses de la llum i la foscor, amb la construciió de les corones gegants, ara sé què les corones dels engranatges no són fetes de blocs de granit únicament, si no que cada bloc de granit de la corona va agafat de la  mà del seu Destructor de Murs corresponent, per això aquests construeixen la Nau Insígnia, per això dia i nit hi són propers, per això sempre són també propers controlant les dues corones, la Nau Insígnia, les corones de protecció de Fades i cavallers, totes tenen la mateixa ànima, la fusió dels blocs de granit amb els Destructors de Murs.

Foscor, Fades, i genets. 
El paper dels genets de Drac sempre és una incògnita, però que estem lligats a les pedres de granit, als Destructors, a cavallers i Fades, no en tinc cap dubte. 

Blocs de granit, Destructors i genets de Drac. 
És per aquest motiu que de ser, la Nau Insígnia aquesta posarà en marxa totes les corones, per l'essència d'aquestes, dins de cada corona centenars de Destructors de Murs, tants com blocs de granit han utilitzat per a la construcció de les dues corones, al casc de la Nau Insígnia hi ha el més vell dels Destructors de Murs, perquè sense aquest la resta de les corones no giraran, per això centenars de Destructors resten sempre propers al casc de la Nau Insígnia, protegeixen com les corones la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb.


Una jornada bona de MTB, no he vist la segona corona, on és la segona corona? sí que he vist l'origen dels Destructors, omg, omg, omg.

Entre senders ben equipat. 
Equipat 100% d'hivern, amb tèrmica sense mànigues, i mallot Pear Izumi Elite de màniga curta, sobrava un dels dos, lleugerament, lleugerament. Eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, les primeres perquè jo avui anava més d'hora, temperatures, de 5 a 10ºC, anècdota, he sortit amb el Cateye del darrera com a únic llum, i he tornat a casa sense ell.

Quin fred a la riera de Llavaneres al punt més alt previ a la cruïlla amb Santa Mònica a trenc d'alba, tant que he decidit tornar-me a enfilar fins a dalt del Montalt, per evitar la sensació del canvi brusc de temperatura.

Ara per ara l'equipament de 10/10, sense dubtes, sempre per sobre dels 5ºC.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Falgueres Màgiques del Montalt.
El meu Drac no ha evitat el pas per les Falgueres Màgiques, ho sé del cert perquè tinc neguit per fer un proper Vol demà, a cercar ls segona corona, que ara, avui ja no recordo si l'he vist.

Efecte boirina . 

I l'efecte d'aquestes sobre els genets és senzillament d'una absoluta eficiència, pel què genera la seva essència màgics en el genet, a on es crea un instant d'harmonia que fa que tot quedi entre boirines. 

Cercant la 2ª corona.

No he parat de cercar la segona corona, crec que he de dir que no l'he vist, crec.

Pas dels Destructors. 
Els Destructor de Murs sempre propers als meus Vols, s'obren pas entre els espais a minuts de l'arribada dels meus Vols. Els senyals són evidents, i els seus llocs de descans també. 

Cada bloc un Destructor. 
Dies de molt MTB. 

Haurem  d'anar a dinar

Hi som?

Sembla ser, sembla ser que sí.


MTB, MTB, MTB. 


A la recerca de la segona corona, la que protegeix a les Fades de la foscor. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

dimarts, de desembre 03, 2013

Pèsols amb calamars

Senzill, planer, avui un bon segon plat, i si avui ha anat bé demà de poder ser repetiré, sí senyor.


El pronòstic del temps per demà encara més favorable a enfilar-me a la bike.


Per tant, intrigat de si serà o no, avui més cansat, i per aquest motiu tot i l'emoció toca dormir. I demà de donar-se el cas, repetir aventura de bon matí. 

Des del Mirador del Drac, dies de MTB.