SSWC2013: Crònica de la millor aventura Single Speed, part III

La segona nit al Càmping, emocionant, certament, i millor encara perquè si bé us he exposat que vàrem canviar la carpa de lloc, hauré de puntualitzar que no va ser aquella nit si no vint-i-quatre hores després que vàrem haver de fer aquest canvi, crec recordar ara.

Quan ets a un lloc que dins del teu dia a dia no el tens encara codificat, tot és novetat, els sorolls, les persones, el menjar, les olors d'aquests, del lloc, passats els dies totes aquestes novetats agafen el to més proper a la normalitat, certament però jo en cinc dies aquest procés no tinc temps d'encarrilar-lo, i per tant l'aventura és sempre una constant.

Un matí a les prèvies de la pedalada del mig dia amb el grup d'en Mauro i en Franco, intens, en primer terme obrir els ulls i unes vistes desconegudes per a nosaltres per la seva extrema bellesa ja ens diuen tot de cop que som al paradís, passats uns segons pel fet que els esmorzars van lligats a un ritual particular, cada biker té el seu ritme, un és comú per a un nombrós grup, venir a fer el cafè a casa. Per aquest motiu, i pel fet que el grup dels belgues ens proposa d'anar-hi a esmorzar, nosaltres anem compartint amb tots la possibilitat de compartir sortida al mig dia, això ho anem proposant des de quarts de vuit del matí fins.

OMG.

Finalment som una filera de bikers ja des del mateix Càmping, però un fila ben llarga, ens dirigim cap a al plaça del poble a Cogne per carretera, i un cop arribats a lloc, cada grup es dispersa, entre diferents propostes, cerveses, gelats, entrepans, i entre els expositors de diferents propostes del sector de la bike. La Betty aprofita per tastar la propera  bike?

I Love.

L'estona va passant, i al mig dia puntuals arriba el grup d'italians, la proposta és, tenim gana, i seguidament marxen a comprar menjar. Tot el grup de belgues resta atònit, és l'hora convinguda per començar la sortida, i els motors de la proposta, nosaltres que els mirem, i el italians que mengen, és per a ells, pels belgues una instant diferent.

Un cop el grup d'en Franco i en Mauro ja ha satisfet la seva gana, en Mauro, em diu, bé i quina ruta fem? Jo quedo col.lapçat, hi ha cinquanta bikers esperant, no sé, o quaranta, o seixanta, no ho sé, amb aquestes que veig en Marco i li dic, Marco una ruta marcada per anar a pedalar? em mira, mira la plaça infestada de bikers pendents de sortir, i em diu, ja vinc jo. Hi ha dies que van agafats de la mà de la perseverança, aquest entre molts en va ser un.

Passen els minuts mentre esperem a la plaça i seguim aturats, li pregunto a en Marco que estem esperant, i em diu què,  a que en Marcello es canvii. Estem amb ell i la Fulvia, les ganes de tots van augmentant i en Marcello no arriba. Una espera agraïda, sí, també emocionant, quants bikers, quins instants més imponents.

Single Speed Dreams.

Finalment en Marcello desembarca a la plaça, i iniciem la ruta, la filera de bikers m'impressiona, molt, som molts i tots amb moltes ganes de ser-hi, de ser-hi, quina sensació, OMG, OMG, OMG. De fet ho penso, hi penso, normal per això venim, ho escric, hi penso, normal, normal, per això venim, sí, ja ho sé, però tot hi tenir-ho clar ho exposo al Blog, a la crònica, ara sí, ara també. 

Una arrancada des del paradís, quin lloc, quin espai per concentrar-hi bikers Single Speed de tot el planeta.

Three Girls.

Amb nosaltres venen també l'Annachiara  i el seu home amb dues Fat Bikes. Aquestes dues com ells dos, i els seus respectius equipaments són una alegria continua per la vista, semblen d'un altre planeta, perquè pel nivell i per lo diferents dels seus equipaments, per la selecció de components de les dues bikes, per les dues bikes, el conjunt d'ells, dels equipaments, i de les bikes conformen una proposta fora d'escala, de fet com ells cap més en tota la SSWC.

 Two Girls.

Bé sí, en un altre disciplina, la del XC més radical també però Single Speed, en David Guillot, però per a nosaltres no és una sorpresa que ostenti el títol del més elegant de les cites de Single Speed, i agafat de la mà d'en Dave,també en la faceta més XC i la seva Retrotec. 

Belt Club.

I no vull dir que les Fat Bike no siguin XC, que no ho sé, si no del conjunt més Trail de la proposta de la parella d'italians amb les seves dues Fat Bikes.

I Love Stones.

Una sortida divertida, per  la ruta, sí, pel grup en primer terme, pedalem, pedalem, i pedalem, amb moltes aturades, més el grup més ràpid que nosaltres, sempre a la cua de la sortida, el tram ens és conegut, a vegades, en d'altres no.

Single Speed Family.

Anem enllaçant els diferents recorreguts el Marco ho té clar, així que nosaltres també, hi ha un moment que passem propers al Càmping, però nosaltres decidim  tornar fins a Cogne amb el grup.

Best Moments.

Un cop a Cogne, a la plaça hem de refer el camí cap al Càmping, primer hem de   concretar que a la sis cal tornar a ser al poble equipats 100% de bike per després fer la cursa de mini bikes i després del sopar, teníem aventura nocturna, pel que no tindríem temps de pujar al Càmping a canviar-nos després de sopar per fer la nocturna.

 UK Family.

Però amb tots aquest plans, nosaltres encara teníem intenció d'allargar i molt el festival entre bikers Single Speed. 

Happiness.

I perquè no un petit premi a tan sensacional pedalada, i a una jornada sense haver dinat.

Betty.

Fem una tornada exigent cap a la VW. 

 Thanks.

Però una tronada exigent sí, i que té premi un cop dutxats i canviats per la festa de gala. 

The Best Glass.

Un cop al Càmping, bé, com a cada hora, un festival, aquest cop amb tots i més, més el grup dels francesos, OMG, OMG, OMG. 

 Belgium Bar.

Els belgues sempre van ben equipats.

+ família Single Speed.

Les sentades abans de i després de al voltant d'una bona taula, OMG, OMG, OMG. 

Entre ells, entre els francesos el campió de la SSEC2013 de Sant Gregori, en Gregori, senzillament de 10/10. 

  Trobada esperada.

I després fem camí tots cap a Cogne, perquè de fet a cada instant de somni, en ve un de millor encara, de més intensitat, si és que això pot ser, que no ho sé.

SSWC2015 Japan?

Les primeres imatges trencadores. 

Esperit Single Speed.

Mare meva, mare meva, mare meva.

Passió Single Speed.

La cursa de mini bikes. 

Technical Discussion.

Molt i molt competitiva aquesta cursa mixta. 

Somriure de victòria.

I també entre bastidors es lluita per aconseguir el triomf final. 

 The Boss.

Color, moltes, i moltes ganes de compartir, bikes Single Speed, un entorn natural de somni, j una bona organització, elements clau per a gaudir del que havia transcorregut de jornada. 

Poder exposar-ho, mirar d'exposar-ho ara passats els dies, la crònica, la part III estava aturada per aquest motiu, perquè mots que defineixin aquest gaudir en augment hi ha un moment que no els tinc, no sé quins mots definirien aquesta magnífica experiència, val a dir que jo no estaria proposant aquesta tercera part, però la Betty mana molt, i l'ordre ha sigut clara, atenció, part III, ja!!!, i així ho he fet.

Ara un cop dins la crònica els mots van sortint un darrera de l'altre sense atura-se, si més no fins aquí.

Spirit Single Speed.

Un trio de somni, entre una festa de somni, entre una família Single Speed de somni. Claudio, gràcies, Silvio el nostre N1 de la SSEC de Sant Gregori, OMG, OMG, OMG.

El nostre protegit.

Una entrada entre instants plens de visions úniques. Simen us seguíem, us seguíem. 

La imatge té una part fosca, ja està bé que sigui la de la imatge i cap més. Però aquests instants, tot i la baixa qualitat de la toma, han de ser a la crònica. Quins moments més entranyables, més inoblidables.

Mentre esperem per entrar a sopar la celebració no s'atura en cap moment, com no ho fan les pedalades, perquè sí, sí soparem, certament, però després pedalarem, que bé, que bé, que bé.

Un cop a dins, bé si a fora ja anàvem volant entre amabilitat, un cop a dins, sense masses opcions de proposar com va ser, anem primer a per dues cerveses, i som convidats per Bikecafe a la primera ronda, quedant que compartirem converses després, no va coincidir el moment, aquest any no podrà ser al Roc, al nacional italià per què no? ho tenim pendent, sí senyor. 

Seiem seguidament entre aquesta càlida família de Single Speeds, ara mentre reescric part de la crònica quedo aturat, em venen al cap les imatges del sopar, i res puc proposar, o quasi res que doni resposta a la realitat viscuda. 

Bona companyia, bon sopar, molt bon sopar.  Quan no recordes res,  passats els dies d'un sopar, i no recordes res més que les bones sensacions mentre el comparties, és que era un molt bon sopar.

Itàlia!!!

I les guindes, els diferents detalls per menjar dels italians que porten per a compartir a la taula. 

Somriures.

Nosaltres comencem a notar pessigolles a la panxa, és evident el què passa, tenim ganes de sortir a pedalar un altre cop.

I Love This Moment.

Però el sopar fa el seu camí, ell marca el tempo de tot plegat nosaltres en gaudim, i per tant ens deixem portar.,

Els bikers s'apleguen lentament, molt lentament, en som una bona pila, com sempre, i nosaltres hi som entre ells. 

 Nits de Fades.

No tinc imatges de la nocturna, de la magnitud d'aquesta vull dir, no sempre estic per la labor, la nit porta agafada de la mà el pensament, jo de nit pedalant a ritme pausat tinc moltes i diferents pensades. Aquest va ser el cas. 

 Cercant la foscor.

En Marco va portant el grup, aquest per l'elevat nombre de bikers que formen la comitiva, en alguns trams queda seccionat, i cal fer per reagrupar-lo. 

La ruta consisteix en enfilar riu a munt direcció al Càmping, per deixar-l'ho enrere, i seguir ruta en direcció contraria al sentit del riu. 

La tornada segueix el mateix patró, però més divertit encara, fa baixada, i seguim un corriol, a on arribant al poble encara es torna més emocionant, i així fins a ser entre les cases. 

Musical Single Speed.

Anem directes al concert, hi arribem molt tard, i aquest tot i ser de molta qualitat ja està al seu punt i final. Tenim però el privilegi de veure la versió del Marcello més melòdic, mtb, mtb, mtb. 

Plou de manera intermitent, mentre estem al concert, finalment iniciem el retorn cap al Càmping, sota un pluja perseverant. Anem molt ben equipats de cos, dues Gores ens fan la feina. Quan som al ben mig del poble, pedalant sota la pluja, un grup de bikers, la família USA, ens crida com si disputéssim el Tour, ens resistim, plou força, fem uns primers metres seguint el nostre camí, però passat uns segons girem qua i anem amb ells a fer una cervesa. A aquest mateix lloc coincidim amb el grup d'en Mauro, i amb el gentil biker del Bikecafe. 

Després d'una estona llarga, després d'abraçar-nos amb l'Andy que no sé d'on ve, però arriba, marxem ara sí definitivament cap al Càmping. Plou, cada vegada més, però sota la pluja únicament dos melodies captivadores, la de les gotes d'aquesta lliscant per les nostres Gore, i lligades a elles les dels nostres somriures, és un ball únic, pluja i somriures, poc sabíem nosaltres que era aquesta unió un preludi del què estava per venir. 

Arribem a la tenda, a la vella tenda de la Transpirinenca del 2003, ara sí, ara sí, traslladem la tenda a sota de la carpa, i de pet a dormir, uns rostres somrients de tantes i tantes hores de festa biker Single Speed. Què més puc demanar?

Que traboqui al Blog la part IV, és veritat, és veritat. 

Ara però a les properes hores vaig a gaudir d'aquesta part III. 

Dies de molt Single Speed. 

Ara a per la part IV que caminarà en aquesta direcció. 

Dies de molt de MTB. 

Repetim, per favor, per favor, per favor

 

MTB, MTB, MTB.

Tinc quasi a punt la part III

Són l'una tocades de la matinada, quasi la tinc finalitzada, la part III.

Vaig un xic passat d'horari, certament, la pedalada d'aquesta nit hi té a veure molt.

Dies de MTB.

I demà per l'hora d'aquesta aportació caldrà mirar de repetir sortida, no se si idèntica, sí germana. 

MTB, MTB, MTB. 

D'avui, de la sortida, bon ritme, controlat, de menys  a més, equipats d'estiu, la Betty amb manegots, menjar, cap, beure, 250 ml. d'aigua,  eines, totes, llums, tots, incidències, cap, coincidències, cap.

Es pot rodar a 25ºC a una nit del dia trenta de setembre a l'u d'octubre del 2013? 

I no ho dic perquè no es rodi bé de nit a 25°C però és que hauríem de preparar-nos per fer-ho entre 2 i 6 °C. Sí, sí entre casa i el nostre proper destí, a la nit, no de dia, hi ha una diferència de temperatura considerable. 

Moltes converses de MTB, de les nostres bikes, de la Xina, i tant, de la Bec i en Phil, bé ara el caudal diria que va per sobre del màxim permès, segur, segur. 

Demà crec que puc trabucar la part III de la crònica de la SSWC2013. 

Dies de Single Speed. 

Que bé fer aquesta aturada d'una setmana, que bé que ens ha anat, mtb, mtb, mtb. 

Per error

Per error he publicat part de la part III i la IV.

SSWC2013.

Annachiara, quina imatge, mtb, mtb, mtb. 

No passa res, en compensació, us poso imatge mentre miro de refer la part III i separar-la de la IV.

Dies de Single Speed.

Arranquem la part III

Com sona, com sona.

 SSWC2013.

No sé si la tindré avui. dependrà si tindrem aventura de bike, o no, i si demà de matinada tenim o  no matinada Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Bont Jacket

MTB, MTB, MTB.

Propostes, velles propostes

Decididament, el proper sender.



MTB, MTB, MTB.

Or líquid entre les mans, que no llisca perquè no l'he de retenir, s´hi queda, admirada per a mi, OMG, OMG, OMG.

Anem a dinar?

5spot

Aquesta va estar a casa, color Kawasaki.

 

Gran iniciativa, OMG.

Aquest quadre, aquest en concret respira corriols, mtb, mtb, mtb. 

Dies de Single Speed.

I el fons, i el fons. Anem a dinar?

Seguim descansant?

És que avui a quarts de dues encara no dormíem.

Ara programàvem sortir al vespre. 

Tot i així, de ser, canviarem el recorregut de la sortida, i sense ser el local, rodaríem, de ser, propers a casa. 

Tot i que he de dir què la música que sona, no és la de pedalar. 

Dies de molt MTB. 

No diré, fem un cafè, el primer ja fa estona que l'he fet, però sí que podem compartir un cafè tallat. 

La conversa però serà un mono tema, això segur.  

MTB, MTB, MTB. 

Conqueridors d'espais

Perquè a on descansa la The Motivator tot és pau.

Fa una estona després de la darrera aportació he anat a baix, no al Mirador del Drac, la Longboard també hi és, al costat de la Vicious. 

M'he quedat mirant les dues bikes, he pensat en fer una foto de la The Motivator ara un cop acabada de muntar, i després de fer-la l'he estat observant durant una llarga estona. 

Pensava com ha anat evolucionant aquesta bike des de la seva entrada a casa, de fet quadre, forquilla, i rodes són els únics components que respecten la proposta original. 

Després he tingut una magnífica sensació, la de que nosaltres ja no estem aquí, físicament sí, mentalment també, però emocionalment no, i en aquesta línia el pensament té un to de solemnitat, perquè la visió de la Vicious ara a les prèvies a un gran repte és la pròpia d'un Drac que ja ha fet molts vols amb el seu genet, entre els dos ara no hi ha converses, ja tindrem temps de parlar al circuit, de fet a Finale aquesta darrera edició de les 24 hores, la primera coincidència amb la Betty va ser a la nit, i ella va saber  que venia jo  perquè la Vicious i jo discutíem sobre una pila de temes, certament, certament. 

Oficialment parlo sol, no puc pas esmentar que parlo amb la meva bike, menys aleshores amb el meu Drac.

Grans moments els d'aquesta nit entre els dos Dracs.

Dies de Single Speed. 

Per cert, demà de ser, tornem a matinar, mtb, mtb, mtb, aquest cop sí, aquest cop matinarem, de ser, per pedalar. 

Fragilitat

 Joies dels Vols.

Si no va agafada de la mà, a casa, de constància, aquesta no té, aquesta fragilitat no tindria tram a fer.

Portem tot el dia concentrats, molt. 

 Conjunt tija-seient.

La Betty la logística, la relació amb els organitzadors, mil gràcies per la vostra ajuda Bec. La posta a punt de mil detalls de viatge que ella, la Betty sembla haver nascut per gaudir mentre ho fa.

Jo concentrat en concretar centenars de petits detalls que sumats fan que un cop dins la cursa, fins a data d'avui, siguint avantatges competitives de cursa. 

Conjunt forquilla-potència-manillar-frens.

Hem de forjar mil petits detalls de cursa, perquè som molt fràgils, no tenim ritme de cursa, no baixem bé, i únicament si no són moltes hores, escalem bé.

Frens-Frame.

Per tant som molt fràgils, en cursa els nostres competidors volen, però volen, i ser entre bikers de tan nivell és senzillament un privilegi entre pocs, i entre poques oportunitats. 

Disc.

Per respecte a tan il.lustres competidors hem de competir explotant les poques, úniques diria jo, qualitats a dalt de la bike, les moltes que tenim sense pujar a la bike, i aquestes darreres són les què ben coordinades amb les primeres, ens han permès poder,  passats els anys, sempre masses, sempre pocs, conquerir petits però valuosos reconeixements, i aquests són els que ens han enfilat a aquesta nova aventura. 

 Disc-Cog.

Avui, concentrat  en refer la The Motivator, i deixar també a punt la Longboard. 

Roda, bossa.

També hem cercat petits recanvis que permetin conformar que les bikes viatjaran segures fins el lloc de destinació, millor dit entre les diferents escales de destinació. 

Roda-pedals.

Són Dracs singulars, nascuts per Volar, no per rodar, que també, i aquest cop rodaran amb dos Dracs més, també singulars, com és possible? Dracs a les antípodes de casa, com pot ser? però és, quatre Dracs rígids, Single Speed, OMG, OMG, OMG. 

Podem competir entre molts competidors, però fer-ho entre ferro rígid, un autèntic privilegi, ser entre Dracs, entre genets de Drac a l'altra punta del Món, és el que encara ens motiva més a cuidar cada detall. 

 Fa uns minuts.

El tema bosses sense anar més lluny, una laboriosa feinada, però preciosa també, les bosses venen del nord, i ara ha calgut modificar-les per a poder fixar-les a uns tubs de cromo molt estrets, i aquestes bosses estan pensades per a quadres de carboni de molta secció, en cap cas per a Volar amb Dracs, en cap cas per a creuar oceans volant agafades als colls del nostres dos Dracs.

Drac de nit.

Portem Dracs que cacen de nit, sempre de nit, perquè a la nit els hi donem la instrucció als nostres Dracs que persegueixin preses,  una darrera de l'altre, sense parar, i així fa quatre anys que funcionem, sense grans canvis, amb moltíssimes petites però per a nosaltres importants millores. 

Frontal perseguidor.

Després de refer la Vicious, de modificar les petites bosses de les llaminadures i fruits secs, ja només queda trabucar totes aquestes mini aventures al Blog, i això estic fent.

El Drac.

Dies de molt Single Speed. 

Depredador de nits.

Molt, molt emocionats, més encara, ahir va costar dormir, sort que avui no hi havia hora d'obrir els ulls, sort. 

Un dia de descans, per a mi, per la Betty no, ella a les dues de la matinada no dormia, i a les cinc del matí ja tampoc, jo com un tronc, com un tronc fins a quarts d'onze. 

MTB, MTB, MTB. 

Single Speed

No per casa, sí com a curiositat.



Dies de MTB.

Hi torno

No ha aquest component, no tenim bike per a ell, sí a mirar la seva gama de components.

 

MTB, MTB, MTB.

Puc dir moltes coses d'ella, no cal, amb una n'hi ha prou, sensacional.

Bont Jacket

MTB, MTB, MTB.

No és que m'agradi especialment la proposta, sí que la marca té un sentit per a mi, és australiana, i Bont ja fa uns dos anys que ronda  per casa, té el seu sentit oi que sí?

June, i moltes coses més

Propostes que marquen diferències.



Dies de MTB.

Es poden fer components com aquests? sí, sí, l'Home del Montseny les pot fer, i tant que sí, i el bon amic d'en Miki, també, per això tindrem un bon proper tram. Amb en Miki ja hi vaig parlar fa tres dies, i amb l'Home del Montseny, fa just set dies.

Necessitem normalitzar els nostres viatges transoceànics, i per això hem de millorar la logística del transport de les dues bikes, mtb, mtb, mtb.

Ara a diumenge, a set dies del nostre Gran Vol, la meva lluita és per finalitzar les dues caixes especials per a transportar les dues bikes, però pel proper Vol miraré de posar remei de manera més definitiva a aquest apartat.

De caminar tot com volem, en primer terme ens espera l'Indic, després ens espera l'Atlàntic, de fet la propera setmana estarem entre ells dos, però després, posteriorment el projecte de casa passa pels USA, i a aquests ja hi hauríem de volar amb els nostres dos Dracs sense haver de fabricar cap caixa específica, i per això únicament hi ha un sistema, caixes petites, o sigui Couplers, sense aquests tot es complica molt per a dos genets de Drac que no corren en bike, si no que volen amb els seus dos Dracs, i aquests no són una eina per a res, són els nostres ulls al món, sense ells res de tot això estaria passant.

D'aquí a una setmana, amb ells dos, estarem volant pels senders de les antípodes, volant sobre un entremat de corriols feréstecs, a on durant el dia la calor ens indicarà que no tots els climes del planeta són benignes, i durant tota la nit aquest se les tindrà amb els nostres dos Dracs, perquè voldrà que ens facin posar peu sota unes temperatures a que segur que no estem preparats per rodar-hi.

Són aquestes dues petites joies, la Spot Brand Longboard, i la Vicious Cycles The Motivator les dues co-protagonistes de la propera aventura a casa, elles dues i tota la família SOLO que coincidirem a la propera aventura, i entre tots ells, dos de molt especials, la Bec i en Phil, omg, omg, omg.

Què tenen aquesta parella de bikers Single Speed que han fet que dos genets de Drac de vols únicament de la Vella Europa saltin oceans per ser amb ells d'aquí a dies?

Segurament l'emoció de tot plegat està en aquest interrogant, però en tot cas aquest durarà poc, perquè la contesta és, comprensió i interès, dos mots que a casa són or, millor dit, són molt més que or.

Nosaltres als USA sense en Xavi, bé, seria com Moab ha sigut fins avui, un somni, en aquest cas fins avui un somni i prou, amb l'arribada a casa de la Bec i en Phil, quelcom va canviar, quelcom molt important perquè  ja no miràvem com a possibilitat anar cap a l'esquerra del planeta i prou, ara també miràvem cap a la dreta d'aquest, OMG, OMG, OMG.

I no únicament això, seguim mirant cap als USA, però marxem cap a l'Indic. Un dia com avui, ens despertarem a la Xina, perquè la nit abans ja estarem instal.lats per a gestionar de poder tancar els ulls, un bon descans. Unes hores després ens abraçarem càlidament amb aquests dos genets de Drac del continent oceànic, i unes hores després ja estarem compartint Vols de Drac junts, MTB, MTB, MTB.

Dies de molt Single Speed.

Anem a dinar?

M'agrada la intervenció

De l'una del mig dia.

SSWC2013.

Dies de MTB.

Rocket Pocket XL

Cercant-la.



MTB, MTB, MTB.

Gas Tank

Dies de Single Speed.

ASR 2001

La meva, la meva.



Jo volia aquesta, mtb, mtb, mtb.

Fa una estona

He acabat la primera part de les dues caixes per transportar les  bikes.

Aquesta tarda.

Dilluns caldrà reforçar-les internament, ara però ja fan 100x68x40, 60 no ha pogut ser.

Renoi quina tarda més laboriosa que he passat, i no he quedat content, no veig unes caixes robustes, en cap cas. 

Dies de Single Speed.

Rodem agafats de la mà

 World Solo 24 Hour Mountain Bike Championship Finale Ligure 2012.

D'un país petit, envoltat sempre de grans horitzons, els del Món. 

SSWC2013.

Ara anem a portar les nostres ofrenes, els humils presents d'un país tan petit que quan respirem l'aire encara té la calidesa del darrer sospir, a l'illa més gran del món, al continent més petit del món, i ho fem sota la protecció de l'escut. 

SSWC2013.

MTB, MTB, MTB. 

SSWC2013.

Un dia va ser el primer de ser un xic més grans del que ja som, per vells, per res més, per res més, i obrir les portes al distintiu que marca el fet diferencial català, com ho és la nostra capacitat d'estimació cap a totes i cada una de les nacions del món, fet que ens dóna la possibilitat de poder compartir aquest sentiment arreu del planeta, de poder compartir el Vol amb el nostre estimat escut, amb respecte, amb un sol motiu compartir el nostre sentir d'estat català, el nostre pensament de petita nació, amb grans aspiracions de participar de tots els esdeveniments futurs amb el nostre propi escut. 

   24 Hours SOLO Finale 2013.

Sense Finale, a aquesta darrera edició, no estaríem a dalt d'aquest tram de via. Gràcies Ricardo, Lorenzo, Marco, a tots els organitzadors de Finale, a la Uli, a en Javi, a l'Enrico, a tots i cada un dels participants, per fer-nos gaudir entre tots com ho vàrem fer.

  
24 Hours SOLO Finale 2013.

Finale va ser el test porta d'entrada a aquest proper Vol de Dracs.

 World Solo 24 Hour Mountain Bike Championship Finale Ligure 2012.

Dies de Single Speed. 

Miro l'horitzó i un sentinent d'agraïment m'envaeix, gràcies Phil, gràcies Bec, per ser a Finale, per ser a casa nostra, per oferir-nos la vostra protecció a Canberra, nosaltres sense aquest paraigües no estaríem visquent aquesta aventura, mtb, mtb, mtb. 

Propers, únicament propers, a perseguir la intangible perfecció

La veig i penso, MTB, MTB, MTB.

Dies de Single Speed.

Aquesta bike és una bike de casa, aquest espai és un espai de casa?

Amb imatges com aquesta per a mi, res més hem de pensar, fora de saber que en tornar a casa de la propera aventura tindrem una càlida recepció, per a nosaltres i els nostres Dracs.

Cercava l'escut que esmento a l'anterior intervenció perquè la propera aportació, una d'elles, serà l'escut, quan he vist la serie d'imatges que han de ser els ulls de la crònica d'un dels dos Dracs de la SSWC2013, quan he vist aquesta imatge i seguidament he tingut clar que passava a ser la propera protagonista a The Great Escape MTB.

Hem picat la porta i aquesta s'ha obert

És que l'emoció ha mossegat tota la casa com si de cruspir-se un bon apat es tractés, i ara tot transpira aventura.

El pom de la porta és petit, però la porta que obre és gran, molt gran, és la porta del Món, mtb, mtb, mtb. 

I si hi ha un instant de pausa emocional, tot seguit recordant quina és la fita tota sensació de normalitat queda esborrada. 

Obrir els ulls hi pensar, d'aquí a res entendrem què són les antípodes. D'aquí a res estarem escalant pales verticals a les antipodes. 

Terrasses ordenades, horitzons Single Speed de somni, i aquest cop també a punt de ser portades a terme. 

Dies de Single Speed.

Hem dormit avui, està prou bé, fins i tot hi ha el pensament de pedalar, que no indica que sigui, en cap cas, una Vicious desmuntada és una barrera que ajuda a pensar, jo ja he pedalat tot el que havia de pedalar. 

És que de la Vicious fins i tot he desmuntat discs i pinyó, i del quadre hauré de retirar fins i tot les bieles, una 29er dins d'un espai d'alçada 60 cm. fa que cada milímetre d'alçada a guanyar sigui imprescindible disposar-lo, perquè la roda fa 74 cm.  Per sort l'amplada que disposo no és 25, si no 40 cm. Veurem, veurem, però ho veuré aquest cap de setmana, no a la jornada abans de marxar. 

Les bosses de viatge específiques per les bikes, la segona va arribar just ahir, no poden venir, la més baixa fa 80 cm. la menys llarga fa 112 cm. i no podem superar els 60 i 100 cm. respectivament. 

No passa res, tenim temps, i aquest anem a utilitzar-lo com el què és, or líquid.