Tres bosses, sí senyor.
Dies de MTB.
dilluns, d’agost 19, 2013
XIX: El primer
Ahir a la nit com a la matinada d'avui, a les dues ben tocades, l'emoció era ben present.
Jo no he tingut mai una bike ràpida, vull dir aquelles bikes que hi rodes i als primers minuts ja tens la sensació que part de la feina la fa ella, i passats els dies confirmes què és realment així, no sé perquè.
Avui al matí únicament quedava enfilar-se a la bike, i pedalar.
Pedalades lentes, i tant. A on coincidir-hi és emocionant, res més, res més.
Fem el què fem finalment sempre tindré clar què perquè sigui diferent tot ha de ser diferent.
Moltes vegades parlem d'un petit canvi, és cert, però també ho és què de voler fer un bon salt, un que ens porti encara a millors escenaris, has de fer canvis significatius respecte a les rutines establertes, vull dir, nosaltres des de fa uns mesos, rodem sota un patró diferent. De fet fent els mateixos quilòmetres a Finale del 2012 que a Finale 2013, res va ser similar dins la cursa, però molt diferent, ho volíem així, i així ho vàrem portar a terme, però això va implicar començar des de zero, i deixar a una banda molts dels conceptes establerts als darrers anys, no tots, no tots. Un es va mantenir, perseguir millorar l'organització, i allunyar-nos de tota improvització abans de l'esdeveniment. Aquest punt no és, ni serà negociable. Porta molta més feina, implica molta més dedicació, també va agafada de la mà de les bones sensacions. Així Finale va ser el què va ser, una gran aventura de MTB, de Single Speed. Des del primer minut de valorar si anar-hi, fins avui, ara ja passades les setmanes, a on com fa dos dies sopant, no falta mai el brindis de rigor per Finale 2013.
Ara, des del juny, hem tornat a donar una volta més a la clau, i això implica un altre cop un canvi extrem, canvi que va començar a la Vallromanes-Blanes del 2013, sortint de casa en bike direcció al punt de sortida a les quatre de la matinada. Aquest va set un gran canvi.
Com tot, els canvis pel què fa a aquests tipus de preparació són personals, el què és bo per a nosaltres, no ho és per a un tercer, i ja va bé que sigui així, i tant que sí.
Així cada biker treballa per a ell mateix, i prou.
Si les sensacions passades les primeres jornades d'un canvi, són bones, senyal que funciona, si no ho són és un clar indicador, molt clar que cal reflexionar-hi.
Jo no he tingut mai una bike ràpida, vull dir aquelles bikes que hi rodes i als primers minuts ja tens la sensació que part de la feina la fa ella, i passats els dies confirmes què és realment així, no sé perquè.
I no faig referència al pes, he tingut bikes lleugeres, però així com la Scalpel d'en Joan de menys de 10 Kg, amb Fatty, és un avió, la meva era una bike molt lleugera de sensacions molt pesades.
Ara passats els anys, el tema s'ha accentuat més encara, primer perquè el pes ja no és important, i si bé les geometries sí, tot i ser perfectes, la sensació em porta a poder afirmar, que no són un biker de bikes ràpides.
Faig aquesta reflexió per les sensacions avui a dalt de la bike, que bé que va la Vicious, molt, però que lenta que és, OMG.
Després de Finale, cap de les dues rodes amb les que hi vaig rodar ha tornat a rodar bé. La roda XT 29er ara a la Vicious presenta un lleuger descentrament, normal, normal.
Una anada lenta, una tornada molt lenta.
Equipat d'estiu, 23,5°C a la riera de Llavaneres a dos quarts de sis del matí, eines, totes, Cateye-Powerled, 21,8°C a les sis tocades a la riera d'Argentona, incidències cap, els Ardent ja no perden aire, coincidències, cap, 25°C a minuts de les set a la riera de Teià.
Avui dia de moltes decisions, mtb, mtb, mtb.
De lluny sento els tambors per anar a dinar, de lluny, vol dir què encara falta una estona.
Hora de pedalar
Fa estona que hi ha moviment a casa.
Ara però som.a un moment emocionant, sonen les 5 del matí al campanar de SV.
Dies de molt de Single Speed.
Estaria bé que els Ardent no perdin, la segons càrrega d'ahir de líquid NoTubes crec que aturarà aquest problema, crec.
MTB, MTB, MTB.
XIX: Esperant
I qui espera a viure una aventura de bike, molts cops no pot agafar el son.
Ara fa uns dies que el semàfor ja és sempre en verd. Tant que crec que estem a punt de treure'l hi de deixar-hi únicament una petita girola.
No és definitiu, però ho tinc en estudi, certament.
Ara, avui estudiant equipaments, components, i per sobre de tot centrant els propers tirs de sortida.
Setembre i octubre poden ser puntals de l'any 2013, veurem, veurem.
Avui hem fet un gran pas, i als propers dies en farem més, dia sí, dia també.
Ara esperant part dels recanvis, pastilles de fre R1, cadenes Shimano HG70, discs Shimano CL, cales Egg Beater, i crec que ara per ara res més.
Moltes propostes a sobre la taula, moltes, i el fet és que totes molt interessants.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/07/the-king-independent-fabrication-phil.html?m=1
Una entre moltes, no la de la imatge, treu una mica més el cap que les altres, no sé si de manera definitiva, però fa tres dies que em ronda sense obrir portes plenes de dubtes, fet que fa que es consolidi cada vegada una mica més.
Una setmana, aquesta a la que estem entrant que queda definida per un sol mot, emocionant. Motivada aquesta emoció pels esdeveniments dels darrers dies, pel signe d'aquests.
Els canvis per a mi de ser, sempre han d'anar agafats de la mà de bones sensacions, i si no és aquest el to, aleshores una lleugera relaxació, calma, passa a dirigir el tram, i per tant molts cops he de desfer senders. Quants cops no he fet cinc, deu minuts de sender per haver de girar cua, i no un cop, no, si no piles d'aquests a una mateixa sortida.
En el dia a dia miro d'evitar aquest fer, per molts motius, per molts motius, i això fa de quedar exposats, que s'interpreti com a immobilisme, no és en cap cas la realitat.
Ho dic entre molts aspectes, per la severa dificultat per a decidir de manera ràpida sobre aspectes d'equipaments nostres, com de components de les bikes de casa, com culots, mallots, frens, rodes, pneumàtics, tot té els seus motius, tot, respectivament.
Dies de Single Speed.
diumenge, d’agost 18, 2013
Black & White
Quantes propostes, i entre totes poques les què van venint cap a casa.
Aquesta ja no podrà ser.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta ja no podrà ser.
MTB, MTB, MTB.
La fórmula
De la mitja Pizza, i un quinto no una mitjana, conservadora, com sempre.
Dies de Single Speed.
Santa Fe del Montseny
Proper als origens, als meus origens.
A mesos de la meva arribada ja rondava per aquests indrets ara sí, ara també. Serà també el destí de la meva arribada?
Mentre espero en gaudeixo, ara menys que abans, el fet de ser ara al Maresme fa què sempre les pedalades al costat de casa siguin això, i no ja al Baix Montseny.
Fa anys que no faig un Can Perepoc, més que dies que rodo amb la Vicious.
Diria que des de l'estada edificant al camp de Canovelles que no escalo per Can Perepoc.
Ara, passats els anys evito aquest tram, com també el de Can Carbonell direcció a les antenes.
Ser a l'Avet Blau a la nit, a on tot resta amb els ulls a punt de tancar-se definitivament em retorna a molts punts viscuts anys enrere. A aquest instant la fila d'aventures viscudes al Montseny fan cua, i per tant la sensació que han passat moltes estacions també, mai masses si penso en aquest espai de natura.
Encara hem d'anar a veure amb l'Home del Montseny la cova propera al pantà de Santa Fe, a on republicans o nacionals s'hi refugiaren a la guerra civil espanyola.
Quan roda la roda tot camina bé, no quan penses que això és així, si no quan pensament i realitat coincideixen en que això és així.
Una escalada lenta, preparant la propera aventura del XIX. Una arribada passat el quilòmetre catorze fins al dinou d'una boira lleugera, agafada de la mà de l'entrada majestuosa de la nit va fer que la percepció de tornar a gaudir d'una aventura augmentés fins a límits de denominació.
Del dinou al vint-i-dos gaudint de les magnífiques fagedes, sempre preguntant-me a mi mateix en silenci per les marques als arbres, qüestions que un dia compartirem, no avui, no avui.
Hi ha dies per a tot, perquè veient el Montseny totalment tapat decideixo anar-hi de pet, tot un misteri.
Una arribada en la nocturnitat a l'Avet Blau de Santa Fe acompanyada d'un refresc de cola fa que tot tingui el seu to més brillant i conegut. Ser a quarts de deu de la nit, per no dir quarts d'onze, a Santa Fe del Montseny marca el to de com són les jornades d'aquesta estació.
Ara passades les hores, el pensament torna al Baix Montseny, crec que entenc la pensada, crec que entenc què voldrà dir.
Equipats d'estiu, amb la Lite a la baixada, eines, totes, Cateye-Powerled, aigua, 3/4 de 750 ml. una cola, menjar, cap, coincidències, cap, incidències, inflar l'Ardent davanter de la Vicious al quilòmetre nou. No tinc temperatures, sí que us puc dir què baixant del quilòmetre vint-i-dos al quinze, la sensació de frescor feia pensar en portar manegots a sota de la Lite, certament, certament, he de pensar que motivat per l'aturada a fer la cola, no per les temperatures baixes inexistents.
Dies de molt de Single Speed.
Mentre escalàvem, vaig escoltar propostes de bikes de carratera, mtb, mtb, mtb.
Local
MTB, MTB, MTB.
Cercant una imatge concreta de les mitges Pizzes, veig aquesta i penso, com m'agraden les sortides locals.
Dies de Single Speed.
dissabte, d’agost 17, 2013
Passant pàgines
Visquen instants com aquest penso, hi ha gaires coses més?
El dia intens, el descans també, Una anada obligada, al Baix Empordà, i una tornada desitjada al Maresme.
Dies de molt Single Speed.
Santa Fe
Va caure ahir.
A la nit, de no ser a dalt de la bike, en prepararé crònica.
Dies de Single Speed.
divendres, d’agost 16, 2013
Lynskey Ridgeline 29"
Pues ya está funcionando a base de bien.
Tengo también el dropout para cambiarla a single speed. Será en invierno. Tuve una avería con el rear hub a la semana de uso y estoy con una rueda de repuesto a la espera.
Para el futuro quiero cambiarle la suspensión a otra mejor y a otra rígida.
1000 gracias a Enrico y Uli que me ayudaron a completar el puzzle.
La Tornantissima uy uy uy!!
uEstuve unos días en la Alta Rezia (Livigno, Bormio, Tirano, etc...) con la mountain bike y de un papel con rutas espectaculares de la oficina de turismo decidí intentar una de ellas, La Tornantissima.
Empieza en el paso del Mortirolo a 1850m y sube hasta los 2500 para bajar hasta 500 metros con un singletrack super técnico, 18km en total.
El día no era muy bueno; estaba que llovía a ratos, pero no mucha agua y temperatura ok así que a darle a los pedales.
Salí de Tobo de Santa Agata, que es la ruta más dura para salvar los 1300metros del Mortirolo. Al poco se puso a llover pero con la máquina a tope frío yo?, nunca.
Una vez coronado el Mortirolo me puse una chaqueta de estas muy ligeras cortavientos y que también paran un poco la lluvia; aquí la parada me dejó frío así que pitando me fui que me quedaban 700m desnivel que subir.
A partir de los 2200m el terreno es muy expuesto, agua y viento y yo para arriba. A los 2300m me pregunté si no era mejor volver porque ya tenía bastante frío, todo mojado en tierra de nadie...
Los últimos metros de desnivel me costaron bastante porque el camino era muy feo, hacía mucho viento y yo tenía el cuerpo entumecido y sólo podía empujar la bici. Qué alegría ver el punto de partida para bajar!
Lo malo que la bajada en esas condiciones era imposible y a empujar. Yo gritando de rabia y consciente de que si paraba un rato a guarecerme me metía en serios problemas, así que llegué por fin a un refugio a 2200m muerto de frío y calado hasta los huesos.
Allí recobré vida con 2 tés muy calientes, pero me quedaba un montón para abajo y me preparé un atuendo especial para la ocasión.
Cogí prestada una camiseta manga larga, una bolsa plástico debajo del casco, 3 platos de plástico en el pecho y la gran idea: camelback hasta arriba de agua hirviendo jeje!
La ruta ya entraba en el bosque y con ese calorcito en la espalda bye bye frío.
Por alguna razón llevaba el sillín mut alto y la bajada super técnica con piedra mojada deslizante seguía siendo peligrosa; yo ya tenía bastante y me lo tomé con calma.
Tomé un desvío equivocado a mitad de bajada y acabé haciendo muchos tramos de asfalto y alguno decente.
En fin, que no fue mi día pero me pude reir rato largo de los apaños y la chapuza en la que me metí.
Otra vez será.
El paso Zebrú
A 3005 metros. Increíble!
Encontré esta ruta en un folleto.
Se empieza de Santa Caterina de Valfurva a 1700m o del refugio Forni a unos 2100m. De ahí al refugio Pizzini a 2750m y paso Zebrú. Luego bajada larga hasta Bormio a 1200m.
Decidí hacer mi variación particular y evitar la parte fácil a Forni y me metí en un singletrack muy bonito en el bosque y luego al descubierto con vistas muy bellas. Eso sí, me llevó doble de tiempo y esfuerzo. En refugio Pizzini hice 1 hora loop al refugio Branca a 2500m. Vistas impresionantes de glaciares y montañas con algo más de nieve de los días anteriores. Subida con un repecho descomunal y bajada muy divertida en singletrack.
Ok vuelta al r. Pizzini ya con el punto de mira al paso Zebrú, tramo fácil, pero de r. Pizzini al top ahí hay tramos de empujar. Gente preguntándome de dónde era, si era un profesional o qué, dándome la enhorabuena y todo, que no fue para tanto!
Las vistas desde el top impresionantes, destacando el pico Gran Zebrú.
La bajada fue más dura que la subida, con los neveros y zonas muy expuestas en las que no arriesgué lo más mínimo.
Hay un barranco de 20 metros que hay que salvar con la bici al hombro y la mano libre en las cuerdas que hay fijas a modo de pasamanos. Muy muy despacio y mirando dónde ponía los pies.
Luego ya mucho más tiempo montado en la bici aunque a veces el camino estaba roto por ríos que habían arrasado con todo.
Un poco antes de Bormio hay unad rutas muy bonitas. Acorté un poco y vuelta a Santa Caterina evitando la carretera.
Un día fantástico!
69er
El color, la proposta de components.
Siguent 69er. la tija és per bikers molt durs.
Dies de MTB.
El color m'agrada molt, la forquilla més.
Siguent 69er. la tija és per bikers molt durs.
Dies de MTB.
El color m'agrada molt, la forquilla més.
dijous, d’agost 15, 2013
Cercant la Vicious: QUEENS.
A la SSIT2012, he vist aquesta imatge.
OMG, OMG, OMG.
Quina arribada, quina arribada, mtb, mtb, mtb.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/09/ssit2012-pop-stars.html?m=1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)