MTB, MTB, MTB.
dijous, de gener 24, 2013
Recanvis
Jo porto aquests.
Manquen les pastilles de fre, és que estic a zero.
Manca també la càmera, De la Clau multi funcions ja us en exposaré pros i contres d'aquest mini taller que porto normalment a sobre.
MTB, MTB, MTB.
I si la sortida era molt llarga portava un pot petit d'oli per la cadena. Ara però la Single Speed no ho requereix, crec.
Us en poso imatge del què hi ha dins de la bossa de plàstic.
Anem a dinar?
Manquen les pastilles de fre, és que estic a zero.
Manca també la càmera, De la Clau multi funcions ja us en exposaré pros i contres d'aquest mini taller que porto normalment a sobre.
MTB, MTB, MTB.
I si la sortida era molt llarga portava un pot petit d'oli per la cadena. Ara però la Single Speed no ho requereix, crec.
Us en poso imatge del què hi ha dins de la bossa de plàstic.
Anem a dinar?
dimecres, de gener 23, 2013
Sense sucre
És important per a mi, sense sucre.
Dies de MTB.
A on durant el dia pel tipus de feina del despatx tinc temps de pensar, i durant la nit per estar descansat tinc encara més temps per pensar en més coses, a l'inrevés d'una dita que sempre des dels darrers vint anys per a mi no era gens encertada que deia, "l'home feliç és aquell que durant el dia per la seva feina, i durant la nit per la fatiga del dia no té temps de pensar en les seves coses", o similar, és sembla ser una dita de l'actor Gary Cooper. Una dita que des de l'esmorzar a l'Europa de Granollers cada matí durant més de vint-i-cinc anys, ara des de fa uns deu, ja no he de llegir mai, gràcies a Déu, és que era escrita en l'embolcall dels sucres. Per sort des del 2004 les van retirar aquestes dites dels sucres, va estar bé.
Jo faig per fer el camí contrari, fer la feina sí, difícil poder fer feina ben feta si no disposes mai de temps, i a sobre de no poder-la fer bé, perdre't l'arribada de la nit, què en puc dir.
Avui moltes novetats de components de bikes que aquesta nit he posat en marxa, i tant que sí, però aquesta ja és una altra història, oi que sí?
Les expectatives són això, expectatives, i millor si són positives, però si a sobre no ho són, o ho són de forma infundada, aleshores ja ens podem calçar.
Gruixut, la paraula del darrer component arribat a casa és, gruixut. No sé pas, no sé pas.
Les ganes de sortir són crec que imparables vaig pel segon dia aturat, la prudència del darrer refredat fa que me la pensi bé abans d'agafar la bike, ahir i avui fred de veritat, bé no és veritat si veus per on pedala en Michael a casa és estiu, pic d'estiu, no?
Michael amb el teu permís.
Aquesta tarda cap el vespre mentre muntava la darrera novetat que he parlat amb en Josep que creia que no seria, mentre ho feia el pensament de muntar els llums i sortir a rodar han sigut protagonistes absoluts, quina tensió, per sort, o no, crec que sí, quedarà per demà, o per un proper dia, mtb, mtb, mtb.
Fem un cafè?
Dies de MTB.
A on durant el dia pel tipus de feina del despatx tinc temps de pensar, i durant la nit per estar descansat tinc encara més temps per pensar en més coses, a l'inrevés d'una dita que sempre des dels darrers vint anys per a mi no era gens encertada que deia, "l'home feliç és aquell que durant el dia per la seva feina, i durant la nit per la fatiga del dia no té temps de pensar en les seves coses", o similar, és sembla ser una dita de l'actor Gary Cooper. Una dita que des de l'esmorzar a l'Europa de Granollers cada matí durant més de vint-i-cinc anys, ara des de fa uns deu, ja no he de llegir mai, gràcies a Déu, és que era escrita en l'embolcall dels sucres. Per sort des del 2004 les van retirar aquestes dites dels sucres, va estar bé.
Jo faig per fer el camí contrari, fer la feina sí, difícil poder fer feina ben feta si no disposes mai de temps, i a sobre de no poder-la fer bé, perdre't l'arribada de la nit, què en puc dir.
Avui moltes novetats de components de bikes que aquesta nit he posat en marxa, i tant que sí, però aquesta ja és una altra història, oi que sí?
Les expectatives són això, expectatives, i millor si són positives, però si a sobre no ho són, o ho són de forma infundada, aleshores ja ens podem calçar.
Gruixut, la paraula del darrer component arribat a casa és, gruixut. No sé pas, no sé pas.
Les ganes de sortir són crec que imparables vaig pel segon dia aturat, la prudència del darrer refredat fa que me la pensi bé abans d'agafar la bike, ahir i avui fred de veritat, bé no és veritat si veus per on pedala en Michael a casa és estiu, pic d'estiu, no?
 |
| Nou cognom pel rei: Michael King. |
Michael amb el teu permís.
Aquesta tarda cap el vespre mentre muntava la darrera novetat que he parlat amb en Josep que creia que no seria, mentre ho feia el pensament de muntar els llums i sortir a rodar han sigut protagonistes absoluts, quina tensió, per sort, o no, crec que sí, quedarà per demà, o per un proper dia, mtb, mtb, mtb.
Fem un cafè?
El Toro Bravo
Protagonista fa dies del Blog, avui torna.
MTB, MTB, MTB.
Una marca de llarga tradició, a on el mercat camina a una velocitat, i ells a una de molt diferent.
A on els està portant? no ho sé, a mi veure com camina aquesta petita factoria de bikes em deixa interessat per les seves creacions, també és veritat que jo estic fent camí enrere, del tot, vull dir que no sé si sóc una bona indicació de a quin potencial biker ha d'anar dirigit el què fabrica aquest magnífic constructor.
De fet per diferents motius, tots referents propers a casa, ex-referents, està fent que la retirada a temps sigui d'entrada una petita però satisfactòria generadora de bones sensacions. Fa fred, que bé que s'està al despatx, que bé que s'està a casa.
Un color, el taronja que em dóna sensació d'escalfor, després penso en la Mojo carbon, i el fred passa a dirigir la jornada, per això avui el Montseny és totalment blanc.
Dies de MTB.
Una marca, Ventana, d'una formalitat fora de lo comú, certament, i de fer un pas, en el futur pel què fa a bikes, futur proper, futur llunyà, vull dir demà pot ser un futur proper, demà passat un futur llunyà, i tant que sí, però de fer un nou pas, Ventana seria una de les candidates, crec que fins i tot podria dir, amb por però a ser agosarat, que ja és una ferma candidata, crec que ho puc dir.
Dies de Single Speed.
Anem a dinar?
MTB, MTB, MTB.
Una marca de llarga tradició, a on el mercat camina a una velocitat, i ells a una de molt diferent.
A on els està portant? no ho sé, a mi veure com camina aquesta petita factoria de bikes em deixa interessat per les seves creacions, també és veritat que jo estic fent camí enrere, del tot, vull dir que no sé si sóc una bona indicació de a quin potencial biker ha d'anar dirigit el què fabrica aquest magnífic constructor.
De fet per diferents motius, tots referents propers a casa, ex-referents, està fent que la retirada a temps sigui d'entrada una petita però satisfactòria generadora de bones sensacions. Fa fred, que bé que s'està al despatx, que bé que s'està a casa.
Un color, el taronja que em dóna sensació d'escalfor, després penso en la Mojo carbon, i el fred passa a dirigir la jornada, per això avui el Montseny és totalment blanc.
Dies de MTB.
Una marca, Ventana, d'una formalitat fora de lo comú, certament, i de fer un pas, en el futur pel què fa a bikes, futur proper, futur llunyà, vull dir demà pot ser un futur proper, demà passat un futur llunyà, i tant que sí, però de fer un nou pas, Ventana seria una de les candidates, crec que fins i tot podria dir, amb por però a ser agosarat, que ja és una ferma candidata, crec que ho puc dir.
Dies de Single Speed.
Anem a dinar?
dimarts, de gener 22, 2013
Fins la propera sortida
Que podria tornar a ser avui.
Sant Vicenç festiu a SV.
Sort que el darrer paràgraf s'ha esborrat, parlava de somriures i de fulles d'acer inoxidable.
Dies de MTB.
Que bé el darrer tram, que bé haver escoltat atentament el consell de fa unes setmanes, que bé, molts cops escoltant els propers senders queden definits, molts cops mirant les cruïlles, mirant i prou deixen de ser-ho.
.JPG)
Quan rodes entre corriols, entre senders, de darrera de casa, i la sensació en fer-ho implica un somriure, després passades les hores veus sense veure, que la jornada, tota, ha anat marcada per aquest, per aquesta sensació, per aquest gaudir tram darrera tram a dalt de la bike.
Dies de Single Speed.
Sant Vicenç festiu a SV.
Sort que el darrer paràgraf s'ha esborrat, parlava de somriures i de fulles d'acer inoxidable.
Dies de MTB.
Que bé el darrer tram, que bé haver escoltat atentament el consell de fa unes setmanes, que bé, molts cops escoltant els propers senders queden definits, molts cops mirant les cruïlles, mirant i prou deixen de ser-ho.
.JPG)
Quan rodes entre corriols, entre senders, de darrera de casa, i la sensació en fer-ho implica un somriure, després passades les hores veus sense veure, que la jornada, tota, ha anat marcada per aquest, per aquesta sensació, per aquest gaudir tram darrera tram a dalt de la bike.
Dies de Single Speed.
Però sempre, sempre, sempre
Finalment impera el somriure.
Sempre per part meva la darrera escena és, un somriure.
Dies de MTB.
Sempre per part meva la darrera escena és, un somriure.
Dies de MTB.
I conflictes presents
El del Montalt ens fa molt mal.
Pel fet de ser vigent i ser-hi de manera intransigent.
Diu molt d'un poble, el fet de no saber posar remei a quelcom que és necessari desencallar.
Però això poc o molt ens passa a tots, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Pel fet de ser vigent i ser-hi de manera intransigent.
Diu molt d'un poble, el fet de no saber posar remei a quelcom que és necessari desencallar.
Però això poc o molt ens passa a tots, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Un nuevo Mirador!!!!
En muchos lugares se encuentra la paz y sobre todo la tranquilidad. Buena salida la de este martes.
Direccions definides
A on ets a on has de ser, i puc anar a molts llocs, i tant que sí, mentre m'ho passi bé, sempre en bona companyia. Tot i que és veritat que he anat anys sol en bike, i de fet miro enrere i veig les aventures en solitari com a èpiques sensacionals.
Entre mimetismes emergents.
Dies de Single Speed.
Entre mimetismes emergents.
Dies de Single Speed.
Sol, millor sempre a casa
I això va marcar el retorn.
Certament, per cuidar t'han de cuidar, i l'entorn proper a casa és això, casa, que bé, que bé, que bé.
Dies de Single Speed.
Anem a dinar?
Certament, per cuidar t'han de cuidar, i l'entorn proper a casa és això, casa, que bé, que bé, que bé.
Dies de Single Speed.
Anem a dinar?
Senders de casa
Propers, a minuts de casa.
A on en ser-hi penses, no cal anar tan lluny.
MTB, MTB, MTB.
A on en ser-hi penses, no cal anar tan lluny.
MTB, MTB, MTB.
El matí
Ara, a primera hora queda per a la primavera, pel que fa a bike.
MTB, MTB, MTB.
Unes temperatures a la baixa marquen el tempo de les sortides. No per a tots, en Josep des de l'u d'agost que segueix la mateixa seqüència.
MTB, MTB, MTB.
Unes temperatures a la baixa marquen el tempo de les sortides. No per a tots, en Josep des de l'u d'agost que segueix la mateixa seqüència.
dilluns, de gener 21, 2013
Mammoth 29er
I tant que sí.
Un concepte, sempre havien sigut per a XXL, per això no és bike per a mi avui.
MTB, MTB, MTB.
Un concepte, sempre havien sigut per a XXL, per això no és bike per a mi avui.
MTB, MTB, MTB.
I finalment, sol
MTB, MTB, MTB.
M'encanta pedalar sol, com amb bona companyia, sí, però també fer-ho sol.
Dies de Single Speed.
M'encanta pedalar sol, com amb bona companyia, sí, però també fer-ho sol.
Dies de Single Speed.
Després, entre bikers
MTB, MTB, MTB.
La imatge és singular, plural, doble, single.
Quin canvi que està fent aquest biker, quin canvi.
De fet els dos estan fent una transició única, el pas a aquesta nova disciplina els ha portat a enfilar cap a noves sensacions a dalt de la bike. No millors, sí diferents, de fet millors sensacions que al Roc d'Azur amb la meva ASR-SL del 2009 amb la Fox RLC passada a 120 mm. va ser un dels millors Rocs, per no dir el meu millor Roc, Finale amb la Superlight va ser jo diria la millor experiència de bike dels darrers anys, dos curses Endurance amb dues bikes entre bikes, una Yeti ASR-SL, com una Superlight, són bikes que de ser a casa, ja parteixes d'una arrancada se somni, com ho són també la Spider i la Blur abans de l'etapa de carboni, i tant que sí. I ara amb les de carboni no? segur que sí, però jo he quedat aturat al 2007-2008-2009, és així, i així ja hi estic bé, oi que sí?
Noves, velles, no ho sé, però sí a gaudir més que mai a dalt de la bike, els vells bikers ara amb Single Speed quedem aturats en veure un jovenet com aquest amb una Single Speed, i penso, mare meva trenta anys abans que jo hi ja va en Single Speed.
Dies de MTB.
La imatge és singular, plural, doble, single.
Quin canvi que està fent aquest biker, quin canvi.
De fet els dos estan fent una transició única, el pas a aquesta nova disciplina els ha portat a enfilar cap a noves sensacions a dalt de la bike. No millors, sí diferents, de fet millors sensacions que al Roc d'Azur amb la meva ASR-SL del 2009 amb la Fox RLC passada a 120 mm. va ser un dels millors Rocs, per no dir el meu millor Roc, Finale amb la Superlight va ser jo diria la millor experiència de bike dels darrers anys, dos curses Endurance amb dues bikes entre bikes, una Yeti ASR-SL, com una Superlight, són bikes que de ser a casa, ja parteixes d'una arrancada se somni, com ho són també la Spider i la Blur abans de l'etapa de carboni, i tant que sí. I ara amb les de carboni no? segur que sí, però jo he quedat aturat al 2007-2008-2009, és així, i així ja hi estic bé, oi que sí?
Noves, velles, no ho sé, però sí a gaudir més que mai a dalt de la bike, els vells bikers ara amb Single Speed quedem aturats en veure un jovenet com aquest amb una Single Speed, i penso, mare meva trenta anys abans que jo hi ja va en Single Speed.
Dies de MTB.
Primer tram sol
Torno a ser a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
Ahir tornada a les sortides de bike, d'ara sí, ara també. Una retrobada amb en Miki i el seu fill a les prèvies a la trobada amb en Marco i la seva esposa la Cora.
Quan ets a on sóc, no pots sortir amb mi si no estàs disposat a fer sense fi, un cop ets a dalt de la bike, per això ahir la sortida va anar com les darreres corriolades, a on no per la seva durada, normalment per sota de les quatre hores, fins i tot per sota de les tres, no per la severa dificultat, tampoc, però sí pel punt èpic de cada sortida, pel punt single speed únic de cada trobada, i no per ser únicament single speed, sí pel fet de l'harmonia de saber-te portat per un biker que cerca corriol darrera corriol la millor pensada per a gaudir del proper tram, i així vàrem anar ahir desfilant cada tram.
També és veritat que després de quinze dies de no bike, com molt bé diu un bon amic biker company d'aquestes als darrers trenta cinc anys, jo pel queè fa a bike, sóc com un gos de caça quan porta dies sense sortir, és a dir, ahir la cerca de senders va ser constant, constant, constant, i vaig aturar-la perquè havia de fer quelcom excepcional hores després, quelcom excepcional.
Dies de Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Ahir tornada a les sortides de bike, d'ara sí, ara també. Una retrobada amb en Miki i el seu fill a les prèvies a la trobada amb en Marco i la seva esposa la Cora.
Quan ets a on sóc, no pots sortir amb mi si no estàs disposat a fer sense fi, un cop ets a dalt de la bike, per això ahir la sortida va anar com les darreres corriolades, a on no per la seva durada, normalment per sota de les quatre hores, fins i tot per sota de les tres, no per la severa dificultat, tampoc, però sí pel punt èpic de cada sortida, pel punt single speed únic de cada trobada, i no per ser únicament single speed, sí pel fet de l'harmonia de saber-te portat per un biker que cerca corriol darrera corriol la millor pensada per a gaudir del proper tram, i així vàrem anar ahir desfilant cada tram.
També és veritat que després de quinze dies de no bike, com molt bé diu un bon amic biker company d'aquestes als darrers trenta cinc anys, jo pel queè fa a bike, sóc com un gos de caça quan porta dies sense sortir, és a dir, ahir la cerca de senders va ser constant, constant, constant, i vaig aturar-la perquè havia de fer quelcom excepcional hores després, quelcom excepcional.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)