Avui els radis són el pas que ens separa de poder tancar aquest apartat, mtb, mtb, mtb.
Podem quedar encallats a aquest punt, i tant que sí.
Avui un cafè de vainilla marca la diferència, així com la construcció, perquè ho estem fent detall a detall, dels equipament específics pels components de la propera creuada.
Anirem lluny, no tant, sí molt, i hi anirem amb els colors propis del més intens MTB, i tant, i a on cada detall té el seu més sever significat, i a on ja estem posant la primera pedra a la que ha de ser la llar dels Single Speed a aquest país petit, l'espai d'unió d'aquesta disciplina tant, però tant radical, que amb el pas del temps deixa de manifestar-se així, per passar a ser ferotge, pel fet de que ja no rodem ràpids, el què fem és devorar els senders, mtb, mtb, mtb.
L'or, el plata, el rosa, el blau cel, el negre, el blanc, hi ha tants colors, i tots aquests hi seran, que en pensar-hi no puc deixar de sentir un neguit important.
Vols de Drac per sobre de Girona, avui han estat, jo no, però han estat, els Maquis protagonistes avui, per a mi també, escoltant, no rodant. No tocava avui agafar la bike.
Ara a pel Belt Drive, clar quin, no encara el com, mtb, mtb, mtb.
Dies, de bruixes, de cocodrils alats, de monges descarrilades, de carrers plens d'història, de la nostra, de les millors aventures, les viscudes i les que si som afortunats ens han de visitar a aquesta gran porta que és l'aventura entre Dracs.
Dies, de somnis, de somriures, avui un dia difícil, a on els somnis i els somriures queden tots aturats ara amb l'arribada de la nit, a on esperem bones notícies, a on esperem que siguin, i per què no?
MTB, MTB, MTB.
