Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, d’octubre 31, 2011

Fent camí, mtb, mtb, mtb.

Del darrera de casa. Ara cada dia em surten més quilòmetres.


Ara ja estic a la vintena, que està d'allò més bé, i tant, sense augmentar el diàmetre que ara mateix no supera els quatre quilòmetres, senzillament sensacional.


Avui he descobert una nova joia de corriol que enllaça amb el darrer descobriment, i que fa que cinc-cents metres de carretera no siguin ja l'itinerari necessari per poder entrar al corriol descobert a la darrera sortida.


Entre torres, "somnis i sorpreses", perquè per a mi la troballa d'un nou corriol de pam és el què en puc dir, definir, com a "sensacional".


Entre conflictes del Montalt, a on hi ets però no saps molt bé el què caldria fer, sí que no és manera d'anar per poder rodar tranquil.


No hi ha bona intensió, hi ha desig de fer mal, molt mal. Molts els sentiments ferits, i per aquest motiu moltes les ferides obertes.


Això sí, he cercat i tinc a la ma la part bona de tot plegat, corriols de pam per on rodar i rodar a pocs metres de darrera de casa, això sí amb desnivell Guilleries,  cada vint quilòmetres més de set-cents metres de desnivell, i no hi ha possibilitat de fer-ho menys costerut, a diferència de Les Guilleries però, a casa si vols pots rodar sempre a sobre de la bike, dic si vols perquè hi ha alternatives més tècniques obertes pels especialistes del trial, i tant que sí. Amb corriols com els de la imatge, tot queda a un segon pla.


Arribada de les cireres d'arboç, que amb les pluges han minat el terreny, color, color i més color per a una tardor encisadora.

El darrer sender que he descobert avui comença a un lloc a on hi passo des de fa anys i mai m'he fixat que hi havia l'entrada d'aquesta petita joia de sender, i des de fa tres que de ben segur va ser restaurat pels Xurribikers. Curiós que com el primer de fa dos dies, tampoc hi passen bikers, i aquest darrer també presenta un estat semi abandonat, bé hi passaré ara sí, ara també, per mi no quedarà, i tant que no.

MTB, MTB, MTB.

Avui he fet un test curiós, fa dies que la roda del darrera llisca a les baixades de manera alarmant, he anat modificant pressions de l'Ardent, però ara aquesta jo diria que és la que ha de ser, 18 psi, per mirar què passava he  frenat únicament amb el del davant , i la meva sorpresa és que el fre davanter no va, per això actuo tant sobre el del darrera, el recorregut de la maneta del davanter ha augmentat lleugerement, hauré de repetir el purgat i veure si el motiu d'aquesta baixada de rendiment és perque ha agafat aire, si amb això no millora passaré a discs de 180 mm. ho dic en plural perquè posaré els dos frens a aquest diàmetre de disc, he de buidar com sigui els dos dipòsit dels avantbraços.

Canvi a densitat: Endless-Tomi.

És el que fa dies que estic pensant vers la Vicious, en aquest cas pel què fa referència a la transmissió, no potència, manillar i tija a on el criteri ha estat mantenir la secció dels tubs de quadre.


El pinyó vull que sigui un Endless,  i el plat un Tomi Ring.


El plat de 32, el pinyó de 23, però aquest cop serà d'alumini i en demanaré dos de 22, dos de 23 i un 21, els segons del 23 i 22 per en Colorado, el 21 també per a ell. El plat no perquè el seu plat ja és, i tant.

No poso l'enllaç del Tomi Ring perquè el Blog que té no sé si va, cal ser prudent.  Podeu posar Tomi Cog i ja hi anireu vosaltres mateixos.

És que després de l'experiència d'en Colorado amb un dels grans gurus del HM, el Sr. Steve Potts, en la seva faceta de pescador apassionat, de mesos d'espera i espera pel quadre mentre el constructor no parava de posar interevencions al seu Blog mentre pescava, i com ja tenim clar els dels país que "qui espera desespera",  millor no poso avui el Link, demà?

MTB, MTB, MTB.

Però d'entrada aquest serà el proper sender de millora que cal re-obrir pel meu Drac, mtb, mtb, mtb.

En tinc una segona de modificació, no de millora, si de canvi dràstic de sender per a la Vicious i que amb la demora de mesos,  i mesos,  i mesos dels components d'en Klaus, va despertar un altre cop la meva curiositat, i que ja va sortir  "la conversa" a aquest Blog, i tant que sí. Quan vaig afirmar que ja m'era indiferent quin manillar envies en Klaus com si me'l volia enviar de carretera mentre fos de titani, això sí, doncs això.

diumenge, d’octubre 30, 2011

Marcant la ruta.

Fa dies que no rodava periòdicament per darrera de casa, les pluges han fet que els senders presentin unes característiques molt diferents a les d'aquest estiu. Ara els senders estan molt deteriorats, això pel que fa referència a les zones de més pendent, mentre que a les zones planeres, o de pendent menys accentuada l'estat és impecable per a rodar, rodar,  i rodar, també és veritat que aquests, els planers són els menys presents a casa.

Estic preparant una sortida pels Trinxes, i la intenció és que no sortim de dins dels corriols des del moment que ens hi endinsem. No és tasca fàcil perquè les construccions dels darrers anys han barrat el pas entre ells,  vull dir entre els corriols. Això fa que sigui difícil lligar mentalment els trams per mirar d'evitar les zones de pista. Però aquest és l'objectiu, rodar a una zona amb un radi màxim de quinze quilòmetres i que  sempre rodem entre corriols. Això implicarà assolir un desnivell important, superior a la mitja d'unes Guilleries, però també molt emocionant,  perquè cada un d'aquests corriols són 100% ciclables, si més no de baixada, de pujada no sé si serà possible als darrers trams, perquè als primers vint quilòmetres tot és possiblement assumible, als darrers vint ja no, o això penso. Cal concretar la ruta, vull dir que l'he de tenir detallada pam a pam.


Avui a dalt de tot del Montalt he coincidit a la zona tancada, mentre jo reculava, i de la zona tancada a on les tanques estan pel terra en venien uns ciclistes, millor dit quan he fet la foto de la porta tancada sentia unes veus de fons, de dins de la finca del Montalt, després  anant pel corriol d'entre les torres a on el meu germà hi va passar fa uns dies perquè les tanques estan per terra, un cop hi he arribat,  a les tanques malmeses,  no he accedit a la finca, i tal com us he dit,  he reculat, mentre feia la foto del sender que hi va, he vist els bikers que venien de dins de la finca, un d'ells era el meu veí de darrera de casa, i un cop parlàvem de les 29er, ells van en 26", m'ha comentat que estaven parlant amb els propietaris del Montalt que els hi han esmentat que no haurien d'entrar a la finca.

Bé ara ja sé que les veus eren aquestes,  les dels bikers i les dels propietaris del Montalt, he fet bé de recular, jo no vull accedir entre conflictes a cap zona de senders.


Un matí breu de MTB, no faig molta distància, en cap cas, sí senders de pam a on les millors sensacions fan acte de presència,  i tant que sí.


Com diu en Jordi, "jo ja no he de demostrar res", en el meu cas com que mai he destacat en aquesta disciplina, "ni he de demostrar ni he pogut fer-ho mai", així que podria ser que tinguéssim canvis importants a la projecció del proper recorregut del meu Drac, i tant que sí.


Aquesta nit el meu Drac ha descansat al menjador de casa, dic descansat perquè no dorm mai, sempre està vigilant, aspectant, per si el seu genet li proposa un vol de matinada, o una nocturna d'ara per ara.


Uns ull els del meu Drac, negres, foscos, terriblement nostlàgics, mil.lenaris certament, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’octubre 29, 2011

Després de la pluja, l'aventura.

Normalment a les prèvies d'una cita important sortim a rodar a terreny planer, els tres o quatre dies abans no tinc el costum d'exprimir-me gens. De fet planer no hi ha res proper a casa, millor dir menys pujador.

Aquest cop el motiu no era cap cita propera de MTB, sí una fita important de MTB.


Un pas per on fem recorregut és aquest,  que ara per ara està impracticable.


També va anar bé, d'aquí, girar cua i cap a casa, i per en Josep el seu primer dia d'aventura des del despatx a l'hora de dinar ja va ser tota una ruta, vint quilòmetres i fresc com una rosa, i tant que sí.

No és però la seva primera sortida ja porta dies a dalt de la seva Yeti ASR-SL, però amb la Cannondale era el seu primer dia.


MTB, MTB, MTB.

Vicious entre senders.

Una jornada breu de MTB.


Però el que sí que ha estat és el descobriment d'un nou sender, sender que fa unes dues edicions els Xurribikers van re-obrir per a la Montaltbike.

De fet les seves intencions ja van quedar clares a la marxa dels Tres Turons, fa uns tres anys, a on amb ells ja el varen fer a peu, no el camí, inexistent,  sí el que quedava de sender, que ells amb molta dedicació han reobert.


És sensacional que a menys de cinc minuts de casa puguis descobrir com avui aquest corriol, curiós però,  que no hi passi ningú, he tret troncs del camí, i l'he deixat perfecte per tornar-hi a passar sempre quan vinguem de Torrentbò direcció cap a casa.

MTB, MTB, MTB.

Siren Trauco Single Speed.


Siren Bicycles.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69426&title=siren-trauco-29er-ss-w-2fking-2f-stans-wheelset&cat=5

Quarta joia de dos, de dos dies vull dir.


Una marca que té que fer molt de camí, i tant. Té el què cal per evolucionar lentament cap el tram més interessant un cop superada la consolidació.


Pedalant en Single Speed, i tant. Un constructor rodador, singlespeeder.


http://sirenbicycles.wordpress.com/

MTB, MTB, MTB.

Una marca a seguir, de les que poden fer sender dels bons.

TTD.


http://www.totallytubebags.com/TT/Totally_Tubular_Design.html

Dies de molta però que de molta informació del món del MTB.

I per això, MTB, MTB, MTB.

Carver 69 Titanium.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70079&cat=

Carver, 69, són una mateixa cosa, de titani per a mi, ja no, ja no és res conegut, certament, per això la meva curiositat. Ja fa uns anys que les plates d'alumini són referents 69, titani, sensacional, una Carver de titani 69, quina idea més genial. Amb una forquilla cònica de titani de 440, o la mateixa DT XRR 445, i tant que sí.

Una joia, la tercera de dos, de dos dies vull dir, Jeff Jones, Kish, Carver, mtb, mtb, mtb. Aquesta però no crec que sigui HM, però d'aquesta marca no és el que cal valorar, sí que té un preu important la seva perseverança, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Una setmana aquesta magnífica pel què fa referència a bikes Single Speed.

No puc deixar de pensar amb les Turner, les que van ser cedides aquells dies, les tres Kawasakis, mtb, mtb, mtb.

divendres, d’octubre 28, 2011

KISH-Jeff Jones.


La KISH com a bike específica Single Speed, aquesta unitat, amb la transmissió que porta, és sense cap mena de dubte la milor proposta que he vist des de que segueixo el mtbr. Per 2.200 euros més ports, podriem dir 3.000 euros a casa és "la bike single speed que podria somiar un single spider".



Jo encara no m'ho crec, específica i equipada amb Boone, però sí, senzillament és, serà veritat?

MTB, MTB, MTB.


Un clàssic ja entre clàssics, Jeff  Jones Spaceframe. Per què no?




Aquestes dues bikes a una mateixa proposta és com ser a dues terres agafades de la ma, com California i Catalunya, que dius, "no pot ser", mtb, mtb, mtb.

Turner 5 Spot.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70055&cat=

Amb la Flux, la millor bike que he provat, i vermell sang, un color per a mi també molt Ventana, no diré "que si una Ventana no és vermell sang no és una Ventana", cal ser respectuós, i tant, però sí que dic, "que m'agrada la Turner i la Ventana amb el vermell sang", tot i que d'entrada no són d'aquest color les que inicialment vindrien a casa.

MTB, MTB, MTB.

Turner 5 Spot, molt però que molt bona bike, mtb, mtb, mtb.

Shimano M315.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70009&cat=

125$, són uns 125 € posades a casa, per sort únicament és una proposta per USA i Canada. Ara per ara no entraran més sabatilles a casa per a mi. Dues Sidi Dragon mal vistes a casa, les -Bont-no-Bont, i les magnífiques Lake MX140 seran les protagonistes d'aquest camí sensacional cap al 2012.

MTB, MTB, MTB.

És la meva talla, difícil, difícil, difícil. 44 amb la M315, 43 amb la M240, curiós que siguin diferents patrons siguen del mateix any.

Sidi Dragon size 44, Shimano M315 size 44, Bont Communter One size 44-1/2, Lake MX 401 44-1/2?, aquestes darreres no ho sé, no ho sé, però no hi aniré pas a buscar-les, tot i que al punt de mira en tinc unes en plata i taronja size 44.

dijous, d’octubre 27, 2011

Moots RSL Single Speed

Moots RSL Single Speed


The Raid 24hour Adventure race. Coming Soon

This weekend I will be racing The Raid 24hour Adventure Race.

The location is the Sperrin Mountains. This is were I grew up so I am looking forward to racing a location my outdoor lifestyle started. We will be racing non stop for the 24 hours in a team of 4. I will bring the GoPro so hopefully have some footage to show you.


Here is a promotional video of the location.

Castelli Collection.


El mallot amb el detall verd ja està reservat des d'abans del Roc per a lagranevasio. Malauradament el meu tenia una taca de greix i he d'esperar a la reposició. Un cop el tingui ja el presentaré al Blog.


El model és el Contatto.

MTB, MTB, MTB.

Kona 2012.


Les dues bikes del vídeo, aquesta, la que podem veure en primer pla interessant.


No vaig veure la Kona Unit de cada any, i que a BO amb en QIXS cada cop que ens veiem li dic, "tu acabaràs amb una Single Speed", i ell em diu, "no, no", per passats uns segons dir-me, "però al Roc vaig veure la Kona Unit i no et diré que no que si fos seria aquesta", mtb, mtb, mtb.


La meva.

MTB, MTB, MTB.

Tot i que si en Jordi diu que una Pivot 5.7 és la seva bike també, no cal dir res més, Pivot 5.7, i tant.

dimecres, d’octubre 26, 2011

Kona 29er

Kelly Bike: Paul Brakes



http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69430&title=kelly-ro-sham-bo-single-speed-29er&cat=5

Marca curiosa per a mi, i la imatge també. Segur que si puc no  portaré mai aquest tirant.

MTB, MTB, MTB.

Automatic Bicycle Transmission (IVT).


Ho parlàvem amb en Jordi Temporal a la sortida dels Trinxes de dissabte mentre escalàvem, ell amb la 3x9 jo amb la 1x1, a on  dèiem que seria interessant poder disposar d'una mena de variador a on no cal decidir quina és la marxa a posar si no que la decideix aquesta mena de variador, per poder optimitzar el màxim les nostres capacitats, crec que va per aquí.

Hauria de portar un graduador del nivell d'exigència que volem, a quin par ha de disparar el canvi, i així podries decidir el tipus d'exigència que vols per a cada sortida.

MTB, MTB, MTB. 

El retorn de la noia tossuda

dimarts, d’octubre 25, 2011

Willits Trail King.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69888&cat=



Ahir em va venir al cap cercar les imatges de la Willits Trail King mig pintada en blanc i amb el TT amb molt de "sloping", i avui tot seguit què hi ha per a poder fer el pas?

Hauria de ser, sí, però ja fa temps que la resignació fa acte de presència, massa temps, mtb, mtb, mtb.

Sort que fa 60 cm. de TT, bé,  és una manera de deixar-la passar.

MTB, MTB, MTB.

Colorado Day: Collserolla Day.


Que emocionant, des de les sortides del post Ibis Mojo Carbon que no recordava aquesta sensació.

Bé jo he estat agosarat, primer hauria d'haver parlat amb el protagonista, el què deia ahir, si vas un xic massa alt per les bones sensacions, tot camina.

Un Collserola Day, sí senyor.

MTB, MTB, MTB.

COMING SOON.

Colorado day.


Aquest va ser un gran dia, i tant que sí.

Dia Moots, dia Colorado. Sí ja ho sé, un dia Moots, un dia Colorado, per mi avui ve a ser el mateix, però el dia d'aquesta imatge va ser especial.

MTB, MTB, MTB.

Haurem de repetir, aquest cop sortida per territori Colorado, és a dir Colorado day, que no pot ser res més que a Collserola.

Colorado parlem i concretem data. Sortida el matí, a les vuit, esmorzats o no, dinar entre bikers, per seguir ruta després. A les sis de la tarda fi de ruta, a dos quarts de vuit a casa, mtb, mtb, mtb.

Black Sheep Titanium Unicrown.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69914&cat=

La forquilla més propera a una JJ.

I a casa hem pogut fer un petit tast a la SSWC amb  una JJ, bé,  una no, la del mateix  JJ, mtb, mtb, mtb. Això jo diria que no passa cada dia,  i tant que no.

dilluns, d’octubre 24, 2011

Un video molt guapo

Soul Craft Single Speed.


Jo aniré cap a aquí, de ben segur.


I cap a aquí, i tant.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69567&title=soul-craft-single-speed-dirt-bomb&cat=5#

No diré si anirà amb frens de disc, quan sigui l'hora ja decidiré, tampoc la marca, he de reflexionar un xic més l'afirmació feta a en Colorado fa unes setmanes, "si en Klaus m'envia un manillar Moots de carretera de titani també m'anirà més que bé".

MTB, MTB, MTB.

Les bones explosions són necessàries: "El què ens cal són bones sensacions".

A tots en el nostre dia a dia, és el que volem, que aquest fenomen, les bones sensacions,  es produeixin entre nosaltres.


Bé, és agosarat dir "el que ens cal" i "A tots", és veritat, però també ho és que "qui fa tot el que pot no està obligat a més", i que "si sempre xutes a favor, si vas un xic més enllà del que hauries d'anar amb aquestes afirmacions, no passa res", és evident que el què cal a cada biker és diferent quan fem referència als detalls, ho penso així, cada un de nosaltres és un món, i un món és molt gran i divers quan parlem de viure sensacions, i el nostre recorregut queda resumit a això, a un munt de sensacions que fa que en funció d'aquestes, de com siguin, pensem que el nostre recorregut és fantàstic, o no tan fantàstic, sempre però dins d'un tram a on el rètol d'entrada té com a títol "SENSACIONAL".

Un factor ha canviat per a mi, "un recorregut perquè sigui rendible ha de ser gris, i avorrit", això té una part encara sòlida, però que cal detallar una mica més, el que ha de ser és "il.lusionador", antítesis del to gris de la meva afirmació, vull dir que el gris també pot ser sensacional, color del titani per exemple, i el que ha de ser és, i és molt important, que sigui "estable". Avui tenim un dia gris, i en canvi és un dia sensacional, perquè el terreny pels meus Ardent 2.25 serà el que ha de ser, i tant.

Perquè això passi, que un recorregut sigui il.lusionador i estable, calen molts factors, i per cada biker la llista de factors és personalitzada, no hi ha una fórmula màgica que ens indiqui detalladament els ingredients, però el que puc exposar són les sensacions que produeixen segons quines coincidències, i com ara compartir-ho a aquest espai, com ho són que quan un grup de bikers coincideix, i comencen a ploure molt bones sensacions, aquest instant és màgic, cultivar-les, cultivar aquestes bones sensacions, requereix en primer terme de valorar i molt l'arribada de les primeres bones sensacions, per cada dia fer memòria dels principals ingredients que les van generar, pel que jo sé, no hi ha una fórmula màgica, sí que "ser perseverant", insistint en fer coincidir els elements que les generen sempre "l'emissió" és d'allò més interessant.

Els elements que fa que que la coincidència d'aquests  generin aquestes explosions d'il.lusió tan estables, cal cuidar-los, perquè si ho fem, cada tram té el millor to, i mentre el què et ve al cap, és de que això, aquest instant,  no s'acabi, que saps que tindrà un final, temporal,  si ja tens clar que es repetirà, únic,  si no tens idea de com ve, però que després d'haver experimentat aquests instants de tanta joia, si pots congelar la imatge mentre això passa i mirar detalladament o no,  el qui i el com, tindrem moltes possibilitats de que conscientment o no,  cerquem de fer coincidir un altre cop als mateixos bikers, i si tens aquest pensament clar o  no tan clar, però encara que difuminadament tens una lleugera idea del qui i el què t'aporta aquests instants, ja tens molt de guanyat, i el pensament immediat és, "que bé, que bé, que bé". També és veritat que la velocitat d'aquests trams, a on el terreny té les millors condicions per rodar i rodar,  i no et deixa, o no ajuda a rodar més lent per poder fotografiar les imatges, de poder recordar-les, però cal fer un exercici constant en aquesta línia,  per mirar d'evitar que t'oblidis d'aquestes coincidències tan interessants que donen el to de tantes i tan bones sensacions.

És a  aquest punt a on cal poder mirar i memoritzar els ingredients, i un cop els tens al cap, fer sempre perquè dins de les nostres possibilitats, fer per poder repetir, "repetimos", el "repetimos", no proposava res més que gaudir d'un bon moment en aquell cas amb unes "natillas", en el nostre cas,  "amb uns bons i predisposats genets", mtb, mtb, mtb.

Sembla senzill, o podria semblar senzill, no ho és,  en cap cas.

Cada biker té les seves pròpies circumstàncies, tornar-los a fer coincidir és una tasca molts cops,  titànica per a uns,  senzilla per a d'altres, veure qui té aquest do de voler i poder fer-ho,  vull dir de reunir els genets, i mirar de què tot camini també és un do d'uns pocs, o no, però no de tots, en cap cas, en definitiva, no és important o sí. Com aquesta crònica que pot no ser la més interessant,  el què m'agrada però, és que el què vol és sumar, sumar i sumar, i això entre bikers, és el què ens cal, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Veig les bicis de carretera i penso, "un dia hi anirem", penso amb els meus equipament i sé que han d'evolucionar,  i molt encara, mtb, mtb, mtb.

He de cercar unes rodes 29er. lleugeres, i tant, no pneumàtics, rodes.

Les Bont han de donar pas a unes sabatilles que acceptin fer un MTB clàssic, no rodador i prou. Les Shimano M230 són, les posteriors version són més llugeres sí, però també molt més febles quan parlem de fer MTB, pedalar i també si cal caminar.

Hi som, hi sóc, i això és "SENSACIONAL", i cal mirar de recordar sempre, tenir present,  que és el títol d'entrada de cada tram que anem a fer, oi que sí?

Lake CX401.


Colorado si decidim fem-ho ja que jo encara crec que les vull, millor ser prudent després  de l'experiència "shoes-no-shoes",  o millor dit "anti-shoes" de les Bont, i vaig a per les Shimano.


Ara per ara les Shimano R315.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, d’octubre 23, 2011

Lake Shoes MX331.


http://interbike.mtbr.com/wp-content/uploads/2011/10/Lake-MX331.jpg

Evolució de les MX401, que no vaig poder fer venir cap a casa el seu dia, aquest cop serà? les Shimano M315 van primer, segur, les Shimano M230 també però size 44 no hi ha manera de localizar-les.

Les M315 sí, i a punt estic de fer el pas, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Tenen però aquestes MX331 un color molt Specialized?

No entenc perquè a sota de les lletres de Lake no hi ha un reforç com a la puntera, més flexible hauria de ser, o no. És una zona que a totes les sabatilles que tinc,  les parets de sauló hi fan l'agost erosionant aquesta zona sempre. 

Transition Bandit 29er.



http://www.transitionbikes.com/Home.cfm

Ahir va ser un dia 100% de MTB. Des de les sis de la matinada fins a quarts de vuit de la nit, i a on entre converses, una de les bikes que va sortir va ser aquesta, mtb, mtb, mtb.

Des del Roc que les sortides de bike, des de casa, des de BO, des de Vallromanes, ahir, amb els Trinxes, ha  estat una constant, i per tant les possibles cròniques al Blog també han estat una constant, però les sensacions del Roc d'Azur, són molt presents, i això fa que ara les cròniques de bike, de sortides de bike quedin puntualment aturades a la zona de "possibles cròniques".

MTB, MTB, MTB.


Curiosa aquest Transition Bandit 29er. 74º/68º, TT/ST respectivament, per a una 29er aquests 68º l'haurien de fer molt lenta entre senders revirats, potència curta i manillar de 720 mm. haurien de minvar aquesta lentitud, però és una teoria, caldrà rodar-hi, això sí, caldrà rodar-hi, mtb, mtb, mtb.

divendres, d’octubre 21, 2011