Aint No Mountain Adventure Race

Aint no Mountain Adventure Race

13^th August 2011
Team: Surf N Turf
Andy Lyle and Mickey Regan
Race Report by:Mickey Regan

With a fantastic winter series complete all the talk was to have a one of summer race. Andrea Harrower of the Bikedock Belles said she had just the location. Andrea and the other Belles set about helping Ivan and the CCAR crew plot the course for a summer special. The location was Dromara Co. Down with the bulk of the race on and around Slieve Croob Mountain. There would be 2 class options for competitors, Sport and the Expert class.

We arrived at Dromara FC the HQ for the race on Saturday morning to a hive of activity. There was a great turn out for the race with a lot of new faces. With all the old faces and a fair few work colleagues doing the race I found myself talking and chatting rather than getting ready. We went into the main hall for registration and went to sign up on the Expert side. We would collect our numbered race bibs and our electronic dibber for timing. The dibber was labelled Expert (Sort of) they must not have any faith in our abilities. We would just have to prove them wrong. When everyone had registered we gathered for the race briefing. Ivan welcomed everyone including the guys who travelled all the way over from Scotland. Only to go to the wrong head quarters from a previous race in the winter series. Having realised their error while sat at Ballyholme yacht club just several months late they hot footed it down to Dromara and still got there in time. Well done Lads hope you enjoyed the race and hope to see you back for more.

We all lined up under the start finish banner and of we went. Starting with a road cycle we left the football club and travelled through the village. We turned right onto a rolling country road heading for lough Aghery. We were leading the group and going well as some teams stopped to check maps at the first junction. Billy and Gerry from passing wind soon were coming past us and we decided to sit in with them until we reached the Lough.

TA1 Kayak
We got timed out so I was in no hurry to get into the water. By this point there were 4 teams all battling for position on the lake. We waited until they had moved out then dibbed the time back in so we would have clear water to paddle. We followed the four other teams and on looking back had a good gap back to anyone else. One team partially over shot the checkpoint but soon realised and had just got in before us. A swift turn and dib we were on the return journey.

It was still a very close race at this early stage and the kayak section seemed to fly past. I think being fresh had a factor to play with the fast pace on the water. We reached the end jumped back on the bikes and looped around the roads picking up a check point before reaching the Harry Ferguson museum car park.

Special Task 1 Tyre roll and flip
The task was to first roll a lorry tyre out through the gates onto a foot path then lay it down and flip it end over end to the top of the path before returning it to the start. We didn’t hang about and as I dibbed the check point Andy “Geoff Capes” Lyle returned the Tyre. Back onto the bikes and a fast blast back to Dromara village. We turned into the school car park ignoring the car park beside because it was named Sports centre car park. Our instructions said school car park so as we hunted around we eventually seen Joan in the other car park.

Special Task 2 Basketball
As I had the dibber I got our time as Andy shot some hoops. Quickly it was back on the bikes and through the village in the opposite direction. Check point 5 read inside a pub. I immediately thought darts but on reaching the pub I realised that would be far too easy.

Special Task 3 Half Pint and a Pickled egg
On entering the pub we were handed two cups. One with a pickled egg and one with a half pint of Guinness. With me not drinking Andy ‘kindly’ handed me the egg. I downed the egg and with a couple of chews I finished it. Not pleasant on the stomach but we were racing needs must. I like eggs and I love vinegar but this just didn’t work for me. With a quick check at the map we continued along the road towards checkpoint 6. The egg wanted to say hello again but I wasn’t letting it. Trying to push hard and concentrate on pedalling didn’t I half swallow a fly. When I say half swallow it hit the back of my throat but I immediately blew it back out. Well the next part wasn’t pretty and I don’t think I need to describe what happened. I got away with it as I was going so quick on the bike. I took a quick mouthful of water and I washed my mouth out then it was back to business.

Check point 6 was in a chamber in a Souterrain. This is a 9^th century underground stone lined tunnel system with chambers for shelter, storing food or riches. It is believed the Narrow entrance was a security measure and as you move further along the tunnel the passage widens and the chambers are bigger again. Anyway enough of the history lesson there is a race going on here. We jumped off the bike and I ran down the steps into the Souterrain. It was a hands and knees effort at the start but then I got up onto my feet and found the second chamber. I dibbed the check point and made my way back out. I was glad I still had my helmet on as I hit my head a few times. Back to the sun light and onto the bikes to pedal to TA2. On looking at the map we made the decision to stay on the road. We could see two lane ways that looked like the most direct route but we played it safe taking the longer road option. Other teams took the direct route and we were kicking ourselves as it was clearly a lot quicker.

TA2 Run to the Mast
We arrived at TA2 and were instructed to leave the bikes and run on foot up the hill to the mast. We reached the mast dibbed check point 7 then ran hard down the hill to pick up the bikes. With a fast descent down the road and three teams side by side myself and Andy took the lead. Tucked in and absolutely flying. We were going so quick we over shot the turn off to the left. Wasting a few seconds we got turned around and followed the other teams back up the moat pad. Pedalling up this grassy path was tough on the legs. We past one team and got to the check point 8 on the next section a guy had crashed in front of us and we stopped to see if he was o.k. Thankfully he was fine and told us to continue. Back onto the road for a steep climb up windy gap. We turned right onto the windy gap pad picking up check point 9. We followed the road to check point 10 which was under the legananny Dolmen Chambered Grave (Pictured above)

Andy wanted to eat at this point so we took a few minutes to get fuelled up. I took a gel and some high5 liquid and Andy took a sandwich and some nuts. Some day he will eat on the move but not yet ;-) We had another road section on the bikes that took us to the car park on the foot of Slieve Croob.

TA3 Orienteering
The next section on foot took us around, over and on top of the mountain itself. We had a number of checkpoints to collect on all sides of the mountain and on top. This section was really tough and seemed to slow everyone down. Long mountain grassy and boggy land made the going very slow. We didn’t have too much bother finding all the checkpoints on the first section. When we went over the top we seemed to lose a mixed team that we had been trading places with on the first section. Then we could see we were catching another team. Unfortunately this wasn’t due to the fact that we were going quicker big Mark Young had injured his back and was slowed right down to almost a crawl. As we picked up the remaining check points there must have been 7 teams together coming into TA3. Thankfully there was water on offer at this point as we had all ran out by this stage. Andy was on the food again and we watched as the other teams headed of on the bikes to climb the tarmac road back to the summit of Slieve Croob for a second time. I try to look at it as refuelling rather than losing time as we have learned from past events if you don’t eat you can lose even more time if you blow up. (I will have him eating on the move soon though ;-)) As we started to climb I could see teams in front get off and walk. I got the head down and pedalled hard I wasn’t for stopping until I reached the top. I will admit I wasn’t looking forward to the climb on the bike when we were running the mountain but the more I pedalled the more I enjoyed it. Reaching the cairn I dibbed and returned to the bike for the fun part. We descended a bit of the road then turned right onto an open mountain section. The start was a bit boggy but with a bit of pace we got through and started picking off teams that were struggling. We crossed a fence and the real fun started. The path zigzagged down the mountain but with slower teams in front I decided to take a straight line. I was flat out down the grassy mountain, jumping the paths and passing other teams. This bit was one of the most enjoyable sections of the race for me. I just managed to get stopped at the gate at the bottom. Unfortunately Andy didn’t see the turn to the gate and in his excitement kept going straight. I waited a few seconds then heard someone shout. Another team give him a shout and soon he was back tracking up to the gate. With both of us grinning from ear to ear with the descent we dibbed and followed the roads to TA4 picking up check point 26 on the way.

TA4 6km Trail Run
We dropped the bikes off with Steve. He told us we were sitting in around 5^th with the 4^th place team just ahead of us and we knew another team were hot on our heels. We had a forest trail run with two check points to collect along the way. With tired legs we tried to keep running on the downhill and a fast walk on the uphill sections. We didn’t seem to be catching the team in front and on the last straight they were know where to be seen. We could hear the team behind us so decided to waste no time getting back on the bikes. Thankfully the remaining cycle only had two more check points. These were on off road paths that really suited us. We finished very strong and just missed out on third place. If you asked us before the event if we had taken a top 5 finish we would have jumped at it. Looking back we could see were we lost time but we can learn from this and enjoy our well-deserved 4^th Place.

The expert class and overall win went to: Passing Wind - Gerry Kingston and Billy Reed
Another great race from Gerry and Billy with a blistering pace throughout.

Once again Causeway Coast Adventure Racing Club has hosted an outstanding event. Tough and all as it was everyone seemed to enjoy it.

Thanks as always goes to everyone at CCAR for the hard work and time on the race. Also a big thanks to Andrea Harrower and the bike dock belles for scouting out a great course.

If you want to know more about this type of race or find out how to take part follow the link below:
Winter Series Details : www.causewaycoastar.co.uk

Mirant de no posar els peus a terra.

És el que estic mirant de fer, estar enfilat a dalt de la bike, i ara per ara així està siguent.

Preparant dues cròniques dins d'una mateixa, la d'ahir i la d'avui.

MTB, MTB, MTB.

Aventura sobre aventura.

L'escalada al Turó ha estat això, i mentre passen els dies cal que el dia sigui ple de bones sensacions, que sigui el què ha de ser, la bike forma part, és, i per tant no requereix d'un espai específic, sí de ser-hi, és com la feina, que no és feina, és rigor,  és manera de fer, de ser, i tampoc requereix d'un espai, l'espai ja hi és, per si sol, un lloc de somni, com les bikes, no oblido mai aquesta data, 1736, és l'any de tot plegat, l'any que la nostra generació té un referent, no puc oblidar-ho, 1736!!!

Quan entrem per la porta de casa, quan respirem l'aire de casa, hi som com a mínim des de quasi tres segles, no hi ha més, i quan penso en l'avi Tonet, amb la besàvia marxant cap a Barcelona, penso que ell tenia la seva passió, ella també, i jo tinc la meva, avui el MTB, i no oblidem que sense elles també tot tindria el seu més sonor sentit, i tant,  però que tenim una història, tenim un camí fet i aquest no és de fa dos dies a cap dels qui som a aquesta menuda terra, entre ells també nosaltres, i tant, conquerint sempre que podem, Turons i més Turons, sempre avui fent referència al Turó de l'Home, mtb, mtb, mtb.

Quan escalem aquest cim, no l'escalem nosaltres únicament l'escalo amb tots ells, amb tots els meus avantpassats,  generacions i generacions de picapedrers, i a on en ser-hi penso, tindrem un relleu? hi vindrà darrera meu una generació que com jo,  "pensi a qui represento?"

Dies de mtb, mtb, mtb.

Tenim, Dracs, som genets de Drac, ho som nosaltres i cada dia que passa conquerim nous somnis, noves fites, velles, belles també i tant, i a on cada vol no va a molta alçada, no ens cal, volem volar alts, podem, i tant, però no ara, oi que no? Ara ens cal sempre volar baix, la perspectiva ja la tinc, oi que sí?

Dies de pur mtb, a on d'aquí a res, els Dracs estaran un altre cop volant, d'aquí a minuts a hores amb el sol d'avui o de demà, no és important aquest fet, sí que sigui rodant, com ahir, a on entre llum, entre nit, amb una lluna distant per la seva claror embolcalladora tot va tenir el seu més sonor sentit, veure-la i veure't sempre entre l'exigència d'una escalada magnífica, a on cada pedalada va vestida de lluents farbalans i a on la simplicitat vol ser sempre engalanat per ells, i tant, cada dia els hi vull, a cada segon, mtb, mtb, mtb.

L'inici d'aquesta pujada plena de sentit, anem a mirar de conquerir un Turó, i això amics meus no passa cada dia, això no ho fa més sentit, és veritat, però poder ser-hi sí que fa que la jornada sigui literalment diferent, i tant.

Decidir iniciar l'aventura des de Sant Celoni, tenia la intenció de mirar de fer un Turó i no perdre les dues jornades de bike de dissabte i diumenge, no va resultar, perquè ahir no hi va haver sortida, i avui encara està per veure.

Un cop iniciem la ruta, les primeres sensacions indiquen clarament que tindrem una bona escalada, això no garanteix que serem al cim, no, però sí que mentre ho intentem les bones sensacions seran les que marcaran el to de la pujada. Aquesta era la sensació, i va ser exactament  així.

La veritat però és que tot i anant d'allò més bé, fins a La Costa, fins a Fontmartina també, es va fer llarg, certament, del Mirador al Turó, les dues primeres pales també, després no sé molt bé el perquè la pujada va ser la de sempre però la percepció no, sense sensacions, però escalant de valent.

En passar per La Costa sense posar peu ens partim un plàtan, uns metres abans d'afrontar la magnífica pala del pou, també mentre rodem, xocolata pels dos, i un cop al cim un plàtan i xocolata també per tots dos, aquest cop sí, sí que ho fem amb els dos peus a terra, i tant.

Durant la pujada, una recta quasi perfecte abans d'arribar a Mosqueroles, a on ens costa escalar, escalar-la, hi penso com quan anem per Campins, "Mosqueroles sempre és un Mosqueroles", els anys passen volant, els dies són els que són, hi hauran els que hi ha d'haver, ni un de més, ni un de menys, quants no ho sabré mai, sí que avui puc rememorar l'ahir, no que demà ho pugui fer, oi que no?, així que quan hi penso, en que em costa pujar, i tant, també penso, "avui serà una pujada memorable, sigui quina sigui", i tant que sí, i així va ser.

Avui passades les hores, pedalant pel Maresme, una imatge,  el del nostre amic baixant del Turó, tot lluent, decidit, li era igual que m'acostés, baixava decidit, sense ni mirar-me, i jo en feia un grapat com ell, a ell li era igual, penso que pensava "el que hagués de ser seria, un genet de Drac no m'aturarà", i per tant fins al darrer instant ell seguia el seu camí, i no va errar, nosaltres enteníem, entenem que tothom ha de fer el seu camí, i tant que sí, ell encara més perquè com nosaltres, també és la seva terra.

Després d'ell les darreres pales, severes, també apreciades, molts anys escalant el Turó de l'Home, temps he tingut per aprendre a gaudir de cada racó, i tant que sí, de cada instant mentre mires de no pensar, "ja pujaré a dalt un altre dia",  molts són els arguments per fer-ho, pocs per seguir escalant, però això fa que el dia que hi ets, al cim, encara tingui més valor, com divendres, un dia, una jornada al vespre a on ser a les nou de la nit a dalt del Turó de l'Home fa que en no ser-hi, pensi, "hi tornaré, si Déu vol", i si no tot això que tinc, mtb, mtb, mtb.

La baixada pel Llac d'en Viada, ràpida, no de les més ràpides, perquè ara hi pedalem per millorar el nostre rendiment, tenim una cita important, la cita entre les cites i cal anar-hi preparats, uns quants intents més de pujada al Turó per les pales de Fontmartina ens ajudaran com avui pel Maresme entre corriols vestits amb estores esmicolades de sauló, a tenir el to, la forma i la tècnica per mirar de fer un paper digne a la propera fita d'aquest 2011.

L'atac a un quilòmetre del cim,  interessant, molt interessant, un quilòmetre divertit, diferent, com avui des de Santa Mònica fins al Santuari del Corredor, més curt el primer, i tant, no per això menys memorable.

No sempre tenim la oportunitat de poder-nos preparar rodant entre setmana després de les llargues jornades al despatx, no sempre als caps de setmana hem pogut, no sempre podrem, sí podem avui, rodar, i rodar, i rodar, cal aprofitar-ho ara perquè les limitacions vindran beneïdes i per tant poc hi podrem fer, fora de posar-hi tots els sentits i totes les ganes, sempre ho hem fet així, i seguirem així, oi que sí?

Entrem a la darrera recta abans d'arribar a la VW, jo glaçat de mans, lleugerament de peus com sona, aquest cop a dalt ens em abrigat amb armilla i manegots, que han funcionat parcialment, a la propera vegada, hauré de determinar què fer, entre molts aspectes un detall, canviar-me la tèrmica per baixar, i tant que sí, ara agafo fred abans, també arribo abans als llocs, tot no pot ser, canviar la tèrmica un bon consell d'en Xavi de Mataró.

Nou equipament, i la seva funcionalitat és la que ha de ser.

Un present, mireu bé la imatge, hi ha un detall en el posicionament a dalt de la bike que és "el tema", un bon tema, molt bon tema, mtb, mtb, mtb.

Un cop a casa la mare, un bon bany d'aigua calenta, per mirar de retornar les millors sensacions. 

Aigua, un bidó de 750 ml. menjar, l'esmentat.

Eines, les de sempre, llums, els Powerled i un Sigma del darrere.

Equipats 100% d'estiu, més l'armilla i els manegots per baixar.

Quilòmetres, per sobre dels cinquanta, desnivell per sobre dels 1.500 m.

Avui diumenge hem tornat a sortir, i per tant, prepararé la crònica, i tant que sí, ahir no va ser, avui sí, i demà?

MTB, MTB, MTB.

Un univers d'opcions interessants.

És que després de decidir els equipaments per a la Betty, "dit i fet", que diem els catalans, que rares vegades és,  perquè sempre ens ho volem pensar una mica més un cop feta l'afirmació, oi que sí?, aleshores després de decidir els equips esmentats, tocava el torn, toca el torn a la que ha de ser la bike entre les bikes, la nova 29er. Una bike curiosa, amb unes mides excepcionals, perquè la bike estarà construïda a mida, cada detall, cada tub, cada puntera, cada no passa-cables de canvis, l'alçada de la pipa, l'alçada de la caixa, la no BB30, la longitud de les baines, el tipus de tirants, la unió d'aquests amb el TT, el diàmetre 27,2 mm. i longitud del ST, l'angle d'aquests dos darrers.

Tots aquest detalls pel que fa referència a geometries, després hi ha el material d'aquest, i després els acabats finals.

I amb tot això encara no he definit, cap component, la forquilla una Unicrown, cònica de cromo o titani, l'elecció del material dependrà d'altres factors, com també caldrà definir l'alçada d'aquesta 440-465 o 470, veurem , ni la resta de components, un detall sí serà, millor dit dos, no, tres, no, quatre, millor els esmento i veiem quants en surten,  el seient, que serà un dels tres idèntics entre ells que ja utilitza actualment, els pedals, CB 4ti, la direcció CK, les bieles BO, que ja les vaig presentar al Blog, plat i pinyó HbC, 32-24 que també els vaig presentar al seu dia, la cadena una Shimano de 7v, les tanques de les rodes Fimo,  els frens, Saint-XTR2003, 160-160 mm., els pneumàtics Maxxis  Crossmark  UST 2.1, els punys  Ergon BO.

Crec que únicament haurem de decidir la tija, la potència, el manillar i les rodes. Tija de titani, la potència dependrem del fabricant si en fa, el manillar, el mateix, i les rodes, caldrà definir quina és la millor opció on en primer terme primi la fiabilitat, en segon terme el pes, en cap cas per sobre dels 1.450 g. en cap cas, i això sí, com amb el quadre específiques únicament per a SS.

MTB, MTB, MTB.

Si un quadre es creua pel camí, com el Black Cat, per què no?, però ahir a la nit va anar just que no decidim, avui?

Long chronic, good feelings.

Coming soon.

Obridor de llaunes: Impacte a la VW.

Va ser així un cop molt fort i una sensació de ser una tonyina dins d'una llauna,  i que quelcom des de fora l'està obrint.

No diré MTB, MTB, MTB, aquest cop no.

Black Cat: TT 21,75 in.

Estem a la cua d'aquesta petita joia entre les joies, marca que cerca desplaçar a Retrotec, nosaltres si podem ajudarem, no a fer-ho, sí a  fer-la més gran, rodant amb ella pel nostre país petit, i tant.

El venedor, amable, molt amable, m'ha cominicat que està pendent de la contesta d'un comprador, si no camina seguidament anirem nosaltres.

Espero tenir més sort que amb la forquilla Black Sheep, que va anar a parar a Holanda no a Catalunya, estic content però,  un holandès gaudirà d'una magnífica forquilla i jo he fet un contacte interessant, i tant, un propietari d'una Spot Brand.

Serà segurament un senyal, el fet de que cap compra camini, i haurem d'anar a per dues Jeff Jones, oi que sí?

Aquesta Black Cat té un punt molt fort, el TT, perfecte per a 5,22 peus, i tant, i tant, i tant, i amb això tancaria una etapa, crec. Oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Joies del Montseny.

Obrir camins al paradís també serveix com a ruta a les petites joies del nostre petit país. Ella o ell, no ho sé, ja baixava, nosaltres pujavem, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.

Durant tota l'escalada una sola aturada, aquesta, s'ho valia, i tant.

Posició diferent, diferents sensacions.

És el que va ser, és el que ha provocat el canvi de forquilla.

En primer terme de la rígida a la Fox RLC, en segon terme de la Fox RLC a la rígida.

Escalant amb la rígida de 10/10,la Betty porta la mateixa relació que jo, com sona, menys de 50 Kg. arrosseguen la mateixa relació que 67 Kg. cal tenir present que els quàdriceps de la Betty són uns centímetres més llargs que els meus, i que ens separa únicament que jo porto més anys rodant, que en el nostre cas és important, perquè la qualitat d'aquestes sortides és idèntica, rodem junts.

Hi ha un aspecte a tenir present, o un dubte, jo rodo a pulsació més baixa quan rodem junts, ella roda a pulsació un xic més alta del que rodaria si rodés sola, que no és el cas, quin serà el resultat ho veurem d'aquí a uns mesos, o uns anys a la propera participació al Moab, o no, no abans, i tant que no, que no és el mateix, oi que no?

Escalant amb la Fox RLC, curiós posicionalment d'entrada no nota res, passats els primers quilòmetres però lumbars ressentides i dificultat per conquerir les pales més dures del Montseny, a les "S" de després de Fontmartina, a la pala del pou al darrer tram cap al Turó.

Senzillament la posició no és "la posició".

Aquesta sí és la posició.

Tornant a rodar amb la rígida, dolor lumbar escalant, inapreciable, sensació a les pales esmentades, cap, parlant tranquil.lament, i a la pala entre les pales, la de després del pou, en silenci això sí, un sol moment apreciable, feta sense adonar-se de que l'ha fet, mtb, mtb, mtb, i al darrer quilòmetre atacant-nos mútuament per sobre de la linia vermella, sí, sí, un joc entre dos bikers que mantenen les distàncies, però l'atac primer per part meva i el de després per part de la Betty no deixa cap dubte de com caminarà el tema, com amb el menjar, en bike a casa no hi hauran amics, com ha de ser. 

Ara també, mtb, mtb, mtb.

A la crònica del Turó us posaré una imatge important, interessant, un taló el protagonista de tot, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Yeti-Betty Pearl Izumi Cherry Bossom.

MTB, MTB, MTB.

Preparatius.

Perquè per afrontar l'aventura d'ahir va fer falta modificar alguns components de la Yeti ARC, desfer alguns detalls, i corregir també alguns aspectes dangereuse de l'equipament de la Betty, pel fet que el canvi de cales no va funcionar, i va provocar una no mobilitat del joc lateral dels turmells de la Betty, perillós, perquè pot provocar molt de dolor, i ja no parlem de les possibles lesions. El motiu, que la cala és diferent del model anterior, crec que d'aquesta en diuen Race, pesa un xic menys. Però requereix de posar un gruix de plàstic entre la cala i la bota, aquest gruix fa que el joc lateral del peu existeixi, i aquest joc és el que cuida de que els nostres turmells i genolls tinguin bona salud.

Per poder posar aquest gruix els torniols que collen la cala són una mica més llargs.

L'ARC torna a rodar amb la forquilla rígida de BO, l'hem de tornar properament, no perquè ens l'hagin requerit, no, si no perquè serà un argument per tornar a pedalar per Salt, i tant.

El motiu de tornar-la a muntar, la forquilla rígida en substitució de la Fox RLC, és perquè les sensacions escalant amb la Fox no són les que han de ser, penso que és per la diferència d'alçada entre la Fox i la rígida, uns tres centímetres més alta la Fox, fet que modifica i molt l'angle d'atac a l'hora d'escalar, crec recordar que un centímetre és aprox. mig grau, tres centímetres tocats són quasi dos graus!!!.

Ahir amb aquest canvi, van tornar també els punys Ergon BO, ara la Betty no pot prescindir d'ells, han d'anar bé, ella sols roda amb el que funciona de cada especialitat.

Ara mateix fora de les bieles i la cadena de 7v, poc més puc millorar d'aquesta petita joia que és la Yeti ARC de la Betty.

De la meva Vicious poc en puc dir, amb el retorn del manillar de 700 mm. i la potència de 100 mm. i 0º, tot torna a ser a on era, un dia, un dia tindré el manillar de titani de 700 mm. i 25,4 mm, un dia. Ara escalo perfecte, i baixo més segur.

MTB, MTB, MTB.

Yeti-Betty Pearl Izumi Cherry Bossom: Coming Soon.

Una vesprada de bike.

Ahir el Turó no ens va congelar, que bé,  i sí que ens va respectar.

Preparo la crònica, aprofitant que ara a diferència de fa dos dies, la calor avui a casa és la tònica que ens indica que si pedalem avui, en pricipi no serà ara.

Crònica del Turó de l'Home, coming soon.

MTB, MTB, MTB.

Belt driven

Can this work? Will the strength of the frame not be compromised by the link in the seatstay?

This is just a prototype but will it work.

Yeti-Betty Pearl Izumi Edelweiss.

Cal si hem de passar-ho bé perseverar a sortir amb les dues SS, ara la Betty amb semi-rígida, i jo amb les modificacions fetes a la Vicious, com és la tija, seient, potència, manillar, i el disc ara un altre cop de 160 mm.

Després de sortir a rodar pel Montseny, amb un dels nous equipaments el commemoratiu de Pearl Izumi, el 1950, li tocava el torn a l'Edelweiss també de Pearl Izumi. Aquest com el 1950, per a mi amb un segell d'identitat únic, i a on al salt previ a l'arribada de la nova 29er, és aquest, són aquests,  uns equipaments diferents, certament, és que estem entrant a un terreny de canvis, i tant, a on cada detall, el que considerem cada detall, és important, i ho és perquè tractat així tot és per a mi més interessant, únicament per aquest motiu ja s'ho val.

Després de l'aventura al Montseny, on jo diria que va haver-hi dos protagonistes. El primer l'estrena de l'equipament, el segon,  el fred, un fred interessant a ple mes d'agost, fred, i tinc clar que per sobre dels sis-cents metres de desnivell positius, i no perquè sigui aquesta la xifra límit si no perquè a aquesta pujada va ser a partir d'aquí que la sensació va ser de l'arribada del fred, no el més intens, sí el que t'avisa que podria no ser el millor dia per conquerir un Turó, i de fet així va ser.

L'estrena de l'equipament Edelweiss, després del fred del dia anterior, va venir marcada per mirar de no tornar a passar fred, aquest era el propòsit, no el que finalment va ser, perquè al final varem tornar a passar fred. No durant tota la sortida, no amb la intensitat del dia abans, però pel fet de tenir molt present les sensacions de fred al Montseny, no estàvem gens receptius  a repetir ni de lluny una jornada marcada pel fred.

Malauradament això no va ser així,  i de la Creu de Rupit fins Arenys de Mar, les bones sensacions en cap cas ens van acompanyar, després a peu de mar directes a Caldetes, la temperatura més càlida va fer que retornéssim puntualment, fet que no va ser una realitat contrastada, perquè ahir, amb les bikes i equipaments carregats a dalt de la bike, aquestes no varen baixar de la VW, entre d'altres motius, un de determinant, els cossos endolorits del fred dels dos darrers dies, tant que passant pel passeig tocant al mar,  a Platja d'Aro,  amb un lleuger vent refrescant,  la nostra sensació amb el contacte amb aquest era d'un fred intens, en el meu cas particular fin i tot de dolor, un dolor intens. Per aquest motiu la decisió final va ser,  a quarts de nou del vespre tornar cap a casa, i tant que sí, i d'aquí directes a descansar, fins avui al matí, a on les bikes segueixen a dalt de la VW, no per res, si no per manca de propòsits immediats.

Un xoc lateral ahir amb un objecte contundent al ben mig d'un gir de dretes,  va deixar malmesa la VW, la zona de la porta que llisca lateralment i la porta de l'acompanyant. Quin impacte més contundent, caldrà reparar els desperfectes ocasionats a aquesta petita joia, el que per a nosaltres és "l'autobús".

De fet ahir mateix ja varem posar fil a l'agulla, així com també hauré de tornar a posar en marxa el Polo Coupe ara mateix ben guardat per a les millors ocasions, aquesta serà una d'elles, mentre repararen acuradament la VW. I no és que la VW no funcioni correctament, portes, tot, però no m'agrada gens no portar-la immaculada, millor dit impol.luta.

Tornant a la sortida, les sensacions als primers quilòmetres, diferents, no diria endolorits, però tampoc fluids, tampoc enganxats, sí lents. No perquè rodéssim lentament, ni alts de pulsació, en cap cas, la mitja de velocitat ha pujat un 30%, i anem més descansats de pulsació que mai, i quan entrem a la zona vermella de treball, la recuperació és immediata, però cap d'aquests indicadors tan positius evita de que a sobre de la bike no anàvem en cap cas bé, tampoc malament, no.

He de dir que estem intentant millorar l'arrancada dels forns, vull dir que estem mirant de fer unes arrancades molt acurades, cercant que el ritme rodador ja sigui passats els primers vint, vint-i-cinc minuts, a diferència de fa uns mesos que mai era abans dels primers quaranta cinc. Estem mirant de que passada la primera mitja hora, el ritme sigui sempre un xic per sota del "de par màxim",  però proper sempre proper a aquest, amb això està tot dit, és a dir aconseguir rodar amb aquest fràgil equilibri de mínim consum energètic/màxim rendiment.

Del punt més alt a la Creu de Rupit,  al més baix, a peu de mar a Arenys de Mar, una parada a Arenys de Munt, a on una pizza casolana, una cervesa, i un gelat de xocolata no va fer que el cos retornés a la seva temperatura  ideal de treball, en cap cas, però sí que va a ajudar a alleugerir aquesta sensació tan molesta. Això sí,  que bona estava la pizza, que bo el gelat, que bé poder gaudir d'una bona cervesa.

Una tornada tranquil.la, llarga, fins al punt més llunyà del Port Balís i a on a cada quilòmetre fet, penses, "demà anirà millor,  segur, però avui som aquí i això val el seu pes en or".

El ritme però,  ja us puc dir que no va ser de passeig, en cap cas, lluny però de la zona vermella,  sempre.

Equipats 100% d'estiu, la Betty però amb manegots des de la baixada després de la pujada del Mud direcció a  la Creu de Rupit.

Menjar el que us he esmentat, aigua, el bidó de 750 ml.

Eines les de sempre sense l'esprai d'escuma.

LLums tots, del darrera, els Powerled i els Karma.

Per sota dels quaranta quilòmetres, per sota dels set-cents metres de desnivell positiu.

El dia abans per sobre dels cinquanta quilòmetres, per sobre dels 1.000 m. positius.

Ahir no va haver-hi sortida de MTB, sí els preparatius, les bikes a punt des de les set tocades del matí, però la prudència va ser la reina de la festa, fet que marca el què i el perquè dels propers dies, que ja us puc afirmar avui que seran l'entrada a un escenari d'allò més emocionant, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Avui a la nit hi podria haver aventura de les grans, això sí,  equipats però de primavera, no d'estiu, aquest cop si ha de ser, millor que sigui sense passar fred.

Matinada de l'onze d'agost.

És encara de nit. He de preparar la Vicious, per tenir-la a punt per la sortida d'aquesta tarda.

Potència condicionada a que he posar el manillar de 700 mm. OS un altre cop, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Preparar la crònica de la sortida d'ahir, i gaudir de la que podria ser la d'avui,  les fites properes pel que fa a MTB.

JJ, i tant.

Molt bona conversa amb en Colorado, "aquesta és LA BIKE, com escalo, necessitaré el CK de 20 dents" ,  mtb, mtb, mtb.

Josep Maria, 29er, rígida i SS, i tant que sí.

Yeti-Betty Pearl Izumi 1950.

El vaig veure i em vaig dir, aquest ha de venir cap a casa, i tant.

Així, per primera vegada aquesta des de que tinc raó de coneixement a sobre de la bike que els equipament de bike estan venint complerts, és a dir cerco l'equipament, elimino possibilitats que puguin aturar l'arribada dels equipaments i executo l'opció de compra. Així ha anat i així està funcionant. Va funcionar així amb la compra dels equipaments a Chain, i ara amb les darreres compres a diferents botigues físiques i per internet.

La sortida de dimarts tenia una component simbòlica, de fet en tenia dues, la primera estrenar un d'aquest equipaments, són uns equipaments que tanquen la porta als equipaments personalitzats, si més no a aquest any 2011, i crec que al 2012 també, perquè si hi ha Moab, serà avui per avui seguint la via lluminosa Pearl Izumi. La segona component a exposarquedarà per un altre dia, o no.

Una estrena com aquesta genera una sortida diferent, que requereix de carregar les bikes i sortir des de Sant Celoni, per escalar directes cap al Turó de l'Home.

No és un mes més, d'aquí a res falquem definitivament les tendències dels objectius de l'any pel què fa referència a la feina, i això implica estar molt concentrats amb aquesta, cosa que determina que la bike aquest any 2011 comença passades les set tocades de la tarda, això sí, a poder ser dia sí, dia també, i més ara amb les fites que s'acosten, oi que sí?

L'escalada cap al Turó, dura, amb sensacions contraposades, molt contraposades, decidir per on pujar la primera a prendre, fer-ho amb un bon ritme també, les dues van ser, i fer-ho va requerir de la millor voluntat, pujar per La Costa no és un regal, però sí un privilegi de pocs, les exigents pales de després de La Costa, així com les de després de Fontmartina sempre em recorden que cada dia que passa restem, sí, és veritat sempre cal sumar, però moltes vegades, sumar és restar, com a aquesta pujada.

Passem per Fontmartina, i tot i escalar a ritme, tenim sensació de fred, i aquest va en augment són les vuit tocades del vespre, cau el sol, minuts després  ja som al Mirador.

Hem de decidir si enfilar directes al Turó o iniciar el descens, tenim fred, massa fred, anem equipats estrictament d'estiu, sense armilla ni manegots per la baixada, el sol queda darrera nostre, i bufa un vent fred, avui finalment no tidrem Turó, girem cua gelats, i iniciem la baixada passant pel Llac d'en Viada. La foto de rigor, i tant.

Són tres quarts de nou de la nit, la sensació de fred va en augment, el pas per Campins és senzillament determinant, qui fred que tenim, la Betty no nota ni mans ni peus, jo no noto res, arribem a la VW i no puc apagar el llum de la bike, no tinc tacte a les mans.

Enfilem les bikes a la VW, i fem parada i fonda, és un dir,  a casa de la mare, a uns metres d'on tenim la VW. Després no una bona dutxa, no, una bona banyada amb aigua calenta ens retorna al món més interessant, com diu en Colorado, "Deu meu quin fred que he passat". 

L'estrena de l'equipament passada per una sortida per aquest congelador gegant que pot ser El Montseny, i tant.

Eines les de sempre, menjar cap, aigua, un bidó de 750ml. Llums els Sigma Powerled, no portem els del darrera.

Després de la dutxa, dues cerveses fredes i una pizza a mitges, mtb, mtb, mtb.

Una tornada cap a casa pensatius, una cloenda del dia escalant cap al Turó a on les sensacions han estat contradictòries, molt, hem de perseverar i tindrem uns propers mesos sensacionals, ho tenim clar oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Pedalant.

Fa uns minuts que hem arribat de pedalar, així que ja tinc una crònica més a sumar.

Pedalant ahir, avui, i també demà si tot va com ha d'anar. Una rentadora la responsable de la pedalada de demà, tal com sona.

Avui ha costat, ahir també, demà?

MTB, MTB, MTB.

Single Speed 12 Hour Bull Raid

French rider now living in Ireland Antoine Rivoire decided to buy a Single speed Mountain bike and do the 12hour Bull raid Solo. Antoine is not a mountain biker but does compete in triathlons and more road cycling based events. He recently won the Irish Coast to Coast Solo which was all on road bikes.

Riding the 11km Course Single Speed for 12 hours Solo.

Antoine completed 7 Laps. Not a bad effort for a first time mountain biker. I think he was the only Single Speed at the event.

Well done Antoine great effort.

Atacant cap al Turó.

És el que ha estat aquesta vesprada, i tant.

Ja posaré de cara a demà la crònica, si tot va com ha d'anar.

MTB, MTB, MTB.

Una lluita és el que ha estat aquesta tarda, dues hores de pujada de les d'ara sí, ara també. Que lleuger que rodo. Això sí, Colorado amb un 23 darrera i justet.

Demà coincidint amb la crònica posaré les imatges de la Betty amb l'equipament Pearl Izumi Women 1950.

Pearl Izumi Women.

No sé què dir, sí que són els equipaments més interessants que han passat per casa dels darrers anys.

Les imatges dels conjunts complerts ja aniran sortint al Blog, perquè caldrà sortir més que mai a pedalar, oi?

MTB, MTB, MTB.

Resultats.

Ara som aquí. 

MTB, MTB, MTB.

Lluitant estic per la forquilla  Black Sheep, i tant.