I és Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicious Cycles The Motivator SS.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicious Cycles The Motivator SS.. Mostrar tots els missatges
dimecres, de gener 30, 2013
dimarts, d’agost 09, 2011
dimecres, de juliol 20, 2011
Forms.
És que canviar de modalitat, passar de la Scalpel, una bike de pur XC de doble suspensió amb 68/100 mm. a la Ibis de exactament no sé quina modalitat, amb 140/140 mm. amb una diferència de pes mínima de menys de 600 g. la primera rondava sempre entre els 10 Kg. i els 10,5 Kg. i la Ibis estava sempre entre els 10,6 Kg. i els 11 Kg. lleugerament tocats. El que deia, aquest canvi va ser important, pel fet de que va ser l'entrada a un univers de canvis constants, que no sé si és una contradicció, hi ha canvis a l'univers?, no ho sé, però al meu univers biker sí, i tant.
La Yeti ARC va ser la meva primera elecció de bike, decidir model, decidir components, detall a detall, avui té un significat, un sentit que marca un instant que fa que pensi en ella com la meva primera bike, pel que fa al com.
La Rotwild, la Yeti ASR-SL, la Rocky Mountain, la Ibis, la Superlight, són bikes precioses totes, i tant, però que no tenen el caràcter pel que fa referència a la selecció previa de la bike, l'ARC marca aquesta diferència. Curiosament, aquesta, l'ARC, com a contradicció, és la bike que m'ha donat les millors sensacions agafada de la ma de la Superlight, i les pitjors també, a on un xic per sota de les dues hores crec recordar, era impossible anar-hi, del mal d'esquena que tenia.
Amb la Superlight, diria que és l'època amb la que he estat un biker més complert, pujar bé i baixar dignament.
Però les circumstàncies van donar pas a la Vicious The Motivator SS, això va ser al febrer del 2010, i avui seguim en aquesta via, i tant.
Aquest recorregut és singular, res plural, i crec pel que vaig veient que seguirà així, pel que fa referència a mi, però no passa res, accepto aquesta condició des de fa anys, així que no serà ara un fre a aquest nou tram, a aquesta nova disciplina de MTB, en cap cas, i si és dóna aquest, no passa res sempre tindrem la Nomad, oi Colorado?, ara mateix també l'ASR i la Superlight.
L'entrada a la Vicious és una senda diferent, no defineix una manera de rodar únicament, defineix perquè no ho fa ella si no el moment, una manera de veure el dia a dia, no molt diferent del dia abans de que fos, si no lleugerament canviada, i tant.
Definir detall a detall aquest sender a on sóc amb la Vicious, és com voler ser entre els anells de Saturn, és a dir per fer-ho, per veure aquests detalls cal tancar els ulls, és que podem caminar pels anells de cap més manera?, i en fer-ho seguidament, en obrir-los ja em veig rodant amb la SS, així de fàcil i difícil, així de clar, i molt clar, i molt més clar, i tant.
El dissabte va ser l'arrancada dels vols de Drac, i cada dia seguir millorant ha estat la dinàmica.
Cal potenciar, i cal fer-ho bé, és a on som, mirant de fer-ho bé.
Miro, penso, i em veig amb la Vicious, és per això que hi sóc, demà dia SS?
MTB, MTB, MTB.
La Yeti ARC va ser la meva primera elecció de bike, decidir model, decidir components, detall a detall, avui té un significat, un sentit que marca un instant que fa que pensi en ella com la meva primera bike, pel que fa al com.
La Rotwild, la Yeti ASR-SL, la Rocky Mountain, la Ibis, la Superlight, són bikes precioses totes, i tant, però que no tenen el caràcter pel que fa referència a la selecció previa de la bike, l'ARC marca aquesta diferència. Curiosament, aquesta, l'ARC, com a contradicció, és la bike que m'ha donat les millors sensacions agafada de la ma de la Superlight, i les pitjors també, a on un xic per sota de les dues hores crec recordar, era impossible anar-hi, del mal d'esquena que tenia.
Amb la Superlight, diria que és l'època amb la que he estat un biker més complert, pujar bé i baixar dignament.
Però les circumstàncies van donar pas a la Vicious The Motivator SS, això va ser al febrer del 2010, i avui seguim en aquesta via, i tant.
Aquest recorregut és singular, res plural, i crec pel que vaig veient que seguirà així, pel que fa referència a mi, però no passa res, accepto aquesta condició des de fa anys, així que no serà ara un fre a aquest nou tram, a aquesta nova disciplina de MTB, en cap cas, i si és dóna aquest, no passa res sempre tindrem la Nomad, oi Colorado?, ara mateix també l'ASR i la Superlight.
L'entrada a la Vicious és una senda diferent, no defineix una manera de rodar únicament, defineix perquè no ho fa ella si no el moment, una manera de veure el dia a dia, no molt diferent del dia abans de que fos, si no lleugerament canviada, i tant.
Definir detall a detall aquest sender a on sóc amb la Vicious, és com voler ser entre els anells de Saturn, és a dir per fer-ho, per veure aquests detalls cal tancar els ulls, és que podem caminar pels anells de cap més manera?, i en fer-ho seguidament, en obrir-los ja em veig rodant amb la SS, així de fàcil i difícil, així de clar, i molt clar, i molt més clar, i tant.
El dissabte va ser l'arrancada dels vols de Drac, i cada dia seguir millorant ha estat la dinàmica.
Cal potenciar, i cal fer-ho bé, és a on som, mirant de fer-ho bé.
Miro, penso, i em veig amb la Vicious, és per això que hi sóc, demà dia SS?
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)