No hem parlat de fites, fora de les que ja tenim, poques és veritat, però importants perquè a casa són importants, no perquè tinguin la categoria per ser-ho necessàriament, tot i que en aquest cas sí.
El terreny està sec, molt sec, no més que a d'altres primaveres, en cap cas, el què tenim és el que ha de ser, passem d'hivern a primavera, i això ens porta aquest terreny on a cada gir obert de baixada penso que el vol serà "el vol".
Els equipaments tema de conversa, com han de ser, el perquè han de ser com han de ser, experiència d'anys, de detalls darrera detalls que perseguim unificar en un únic i definitiu equipament.
Les Bont fan mal al punt de contacte amb la cala, cal un segon pas pel forn, exactament no sé per fer què, perquè el procés d'adaptació al meu peu ja el vaig fer el primer cop, sense presses. Però haurà de ser, perquè així no puc pas anar, oi que no?
Les Shimano M230 de la Betty de 10/10, discretes, guerreres, eficients, amb una sola molt i molt rígida, i amb uns tacs de goma abundants i amb molta adherència, què més podem demanar, què més puc demanar? que les Bont no em facin mal. Les M230 per a bikers que pedalen de valent, sense concessions a res més que a una estètica de "si ens hem de veure, serà a dalt de la bike, en lloc més ".
Els equipaments Pearl Izumi, què puc dir, que van molt i molt bé. Qui fa aquests equips sap molt i molt bé el que es fa, els maillots, de 8/10, una cremallera més fàcil de pujar i baixar i les bosses del darrera, un xic més llargues, poc més però sí una mica més i la puntuació seria la que ha de ser. El coll, goma cintura, material encertats i una estètica trencadorament silenciosa, fa que pensar-hi impliqui pensar en sortir a pedalar. Com ara, que escric sobre Pearl Izumi i ja vull sortir a rodar.
Les badanes 3D PRO, després de les Assos, excel.lents, si no ha de ser Assos, Pearl Izumi. Els manegots, ajustats sense tendència a caure cap al canell, fa que siguin.
La de dubtes que he tingut sobre si fer venir Pearl Izumi aquest estiu o anar pels equipaments definitius. I encara en algun moment penso, "demano els mallots, i les badanes del 2011-2012 Pearl Izumi i tal dia farà un any", però fer el pas cap a uns equipaments més específics a les nostres necessitats fruït d'anys de rodar amb equipaments de diferents marques també pesa, oi que sí?
Han estat dos dies els d'aquest cap de setmana al voltant de la bike, divendres, descans, dijous a Banyoles entre SS's, a la nit sopar a Salt on quasi fem un salt, dimecres amb la visita a l'Andreu a Sant Celoni, tonificació muscular, dimarts descans, dilluns, entre pistes i senders, el que fa que l'aire de casa, l'atmosfera a respirar tingui el color de les escames del meu Drac, i això amics meus té un sol significat per a mi, el Mirador, el Mirador del Drac té al seu punt de mira l'objectiu, la fita entre fites, i aquesta si tot va com ha d'anar, serà plural, millor dit dual, o millor fins i tot, una triada, o podria ser una tètrada, o i perquè no multi-presencial?
Ho escric i penso, les aventures són com són, avui aquesta propera fita té el to definit, així que ara per ara millor seguir així, i si ha d'haver-hi canvis, millor que siguin perquè un vent càlid i suau ens els porti, sense pauses sí, també sense presses.
És que un cop definim el perquè de tot plegat, no sóc jo amant dels canvis, si és que aquests no venen compartits entre dolls de normalitat, lluminositat i molta i molta alegria.
Sempre que camino, ho faig així, no per una voluntat expressa, sí perquè de caminar, de fer camí, sempre l'he fet així. La resta d'ocasions plens de canvis ara sí ara també, el camí fet per a mi sempre és un cercle, i a excepció de donar voltes a unes 24 hores, no és el que més m'agrada.
Un canvi important de 2x9 a SS, i és un canvi radical, de doble suspensió a rígida, els puc fer, sí, radicals sí, però amb les seqüències que han de venir, fotograma a fotograma amb un marc de molta però molta tranquil.litat.
Es pot fer així?, i tant, i tant, la Vicious va ser anunciada amb temps, va ser proclamada la seva arribada amb temps, i després, el camí, metre a metre l'he exposat al detall, i així seguirà si seguim en aquest sender, la Superlight, l'ASR-SL, a on són? a la caixa, i un dia, o no, marxaran, o no.
A propostes que he dit que no de que marxin de casa, ara penso que sí, si no les dues, una sí, crec que la Superlight, el per què la Superlight?
Per tradició, una Yeti sempre és una Yeti, "diguin ho que diguin", i a casa, i a cases properes a casa, són sis Yetis les que hi ha, i això si és per col.leccionar, ara per ara en el meu cas, millor que es quedi la Yeti 2009.
Dies de MTB, on ara sí, ja fa dies que rodo amb la SS, mesos, no anys, any sí, anys no. Si serà o no, no ho sé, és a on sóc ara, demà caldrà veure amb què i a on. D'entrada però aquest és el corriol dels propers dies, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Primer dia, per sota de quaranta, per sota de vuit-cents metres positius, segon dia per sota de setanta, per sota dels mil set-cents metres positius.
Equipats d'estiu, amb manegots a l'entrada de la nit.
Aigua, un bidó de 750 ml. entre els dos dies. Al dinar del segon dia dos Bitter Kas.
El primer dia vaig passar fred, però fred, el segon no diré fred, tampoc calor.
Menjar, el primer dia, un descontrol, llaminadures, quicos, un frankfurt, unes patates, mitja cervesa, el segon dia, un plàtan i mig, un bon dinar a Sant Celoni, truita, pollastre a l'ast, pizza, arròs blanc amb fruits secs, gelat de doble xocolata, i molt cafè descafeïnat de Melita.
Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
LLums, els Powerled.
De la ruta, de les dues rutes, aquest cop no cal fer-ne crònica, mtb, mtb, mtb.
