Eficiència que els Sigma Powerled i Karma sí han demostrat per activa i per passiva a les diferents aventures que hem deixat enrere al 2010.
http://reviews.mtbr.com/blog/ay-up-v4-adventure-light-review/
divendres, de gener 07, 2011
LLums part II.
Una incògnita, no per la seva primera imatge de qualitat, si no per la seva eficiència de funcionament.
Eficiència que els Sigma Powerled i Karma sí han demostrat per activa i per passiva a les diferents aventures que hem deixat enrere al 2010.
http://reviews.mtbr.com/blog/ay-up-v4-adventure-light-review/
Eficiència que els Sigma Powerled i Karma sí han demostrat per activa i per passiva a les diferents aventures que hem deixat enrere al 2010.
http://reviews.mtbr.com/blog/ay-up-v4-adventure-light-review/
Wolfhound cycles.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/58325/cat/38
http://www.wolfhoundcycles.com/home.html
Quan passen coses, quan veus aquestes petites joies, únicament pots pensar, "que en som d'afortunats", pel fet de gaudir d'aquestes imatges, pel fet de tenir la cultura d'admirar, de poder compartir que els Dracs d'altres genets són veritables joies del MTB.
Aquesta jo no sé si seria la meva bike, no ho sé, però poder gaudir d'aquesta imatge té per a mi tot el sentit, em fa veure que puc compartir aquesta sensacional passió que tinc per les bikes, i que quan veus una bike com aquesta penses, tenim un llenguatge particular, sí, però mentre tinguem com a punt en comú aquest per les nostres aventures, gaudir de que sigui ell i no nosaltres qui tingui "també" la joia, sempre sumarem, penses el mateix?
http://www.wolfhoundcycles.com/home.html
Quan passen coses, quan veus aquestes petites joies, únicament pots pensar, "que en som d'afortunats", pel fet de gaudir d'aquestes imatges, pel fet de tenir la cultura d'admirar, de poder compartir que els Dracs d'altres genets són veritables joies del MTB.
Aquesta jo no sé si seria la meva bike, no ho sé, però poder gaudir d'aquesta imatge té per a mi tot el sentit, em fa veure que puc compartir aquesta sensacional passió que tinc per les bikes, i que quan veus una bike com aquesta penses, tenim un llenguatge particular, sí, però mentre tinguem com a punt en comú aquest per les nostres aventures, gaudir de que sigui ell i no nosaltres qui tingui "també" la joia, sempre sumarem, penses el mateix?
NY.....with Rapha
Dear Genets,
Of course, during those days, I opened my eyes, and some pictures came as magic
I was able to shoot the "Blue Brothers"
From SC, Xavi Paricio
From SC, Xavi Paricio
dimecres, de gener 05, 2011
Sigma Karma. Best price?
Un bon llum pel casc, per poder il.luminar als girs a plena nit.
Amb el Powerled al manillar, és una combinació perfecte per rodar de nit com si fos a ple dia.
http://www.bike-components.de/products/info/p16847_Karma-Pro-Set-ohne-StVZO-Zulassung-.html
El preu, dels millors que he vist, jo en vaig pagar prop dels 100€ i ja era un molt bon preu.
Cal tenir present que el kit original no porta l'element per poder muntar el Karma al casc, així que aquest component s'ha de comprar a part.
Jo ben aconsellat el vaig comprar a Bike24, però aquí també ho tenen.
http://www.bike-components.de/products/info/p17351_Helmhalterung-fuer-Karma-.html
D'aquest nou Karma no en sé res, però va també la que tinc que no tinc cap previsió de canvi. Sí que la bateria és veu de molta capacitat, tot i que més gran si és pel casc implica portar un pes considerable al darrera del jersei.
En el meu cas mai he fet curt pel que fa a la duració de la bateria. Combinat això sí, màxima potència a les baixades i mínima o mitja a les pujades o pla respectivament. Segurament amb un llamp de bateria com el de la imatge, la duració deu ser major que la del meu Karma actual.
Bones sensacions, no de la meva espatlla dreta, sí del que ens ha de portar a sota del braç el 2011.
MTB, MTB, MTB.
http://www.bike-components.de/products/info/p16847_Karma-Pro-Set-ohne-StVZO-Zulassung-.html
El preu, dels millors que he vist, jo en vaig pagar prop dels 100€ i ja era un molt bon preu.
Cal tenir present que el kit original no porta l'element per poder muntar el Karma al casc, així que aquest component s'ha de comprar a part.
Jo ben aconsellat el vaig comprar a Bike24, però aquí també ho tenen.
http://www.bike-components.de/products/info/p17351_Helmhalterung-fuer-Karma-.html
D'aquest nou Karma no en sé res, però va també la que tinc que no tinc cap previsió de canvi. Sí que la bateria és veu de molta capacitat, tot i que més gran si és pel casc implica portar un pes considerable al darrera del jersei.
En el meu cas mai he fet curt pel que fa a la duració de la bateria. Combinat això sí, màxima potència a les baixades i mínima o mitja a les pujades o pla respectivament. Segurament amb un llamp de bateria com el de la imatge, la duració deu ser major que la del meu Karma actual.
Bones sensacions, no de la meva espatlla dreta, sí del que ens ha de portar a sota del braç el 2011.
MTB, MTB, MTB.
Cercant la candidata/es.
Caminant, perquè el 2011 podria ser Moab, o no. El que queda clar és que el 2010 no ha estat l'any Moab.
Però si ho és, serà 29" i SS i per tant a casa manca una 29" i SS i si no, si no anem al Moab al 2011, 2011 sí ha de ser l'entrada definitiva de les 29" i SS a casa.
Això sí, un tracte és un tracte,primer és la bike d'en Colorado.
A partir del dia 7, "las espada están en alto".
MTB, MTB, MTB.
Però si ho és, serà 29" i SS i per tant a casa manca una 29" i SS i si no, si no anem al Moab al 2011, 2011 sí ha de ser l'entrada definitiva de les 29" i SS a casa.
Això sí, un tracte és un tracte,primer és la bike d'en Colorado.
A partir del dia 7, "las espada están en alto".
MTB, MTB, MTB.
Catalans pel món.
És a on som ara els genets, repartits.
South Carolina, per cert porta dels EEUU, Irlanda i en darrer terme a Argentina.
I la caixa no és una caixa més.
Catalans pel món.
MTB, MTB, MTB.
South Carolina, per cert porta dels EEUU, Irlanda i en darrer terme a Argentina.
I la caixa no és una caixa més.
Catalans pel món.
MTB, MTB, MTB.
Preparatius pel millor dia.
És el que pot ser la propera aventura per Amer.
Fa uns dies que en parlem amb el nostre home GT. No sé si serà o no, ho dic perquè avui m'he llevat amb un dolor a l'espatlla dreta notable, aire fred, molt fred ahir a la nit a Can Rovira menjant un vegetal de pollastre, aire que passades les hores, avui al matí m'ha deixat col.lapsat.
Però si voler és poder, podré portar a terme la sortida per dissabte o per diumenge, cal però refer aquest estat d'ànim ara malmès per aquest molest dolor.
La ruta clara, no definida encara, els senders a fer clars, cap previst ara mateix, l'hora de sortida, les vuit, dos quarts de nou, el primer mos, aquest sí, al forn de pa d'Amer, els quilòmetres previstos, cap exactament, però al cap hi tinc per sobre de les cinc dotzenes, les vegades que posaré peu baixant, més de les que voldria, un objectiu clar, poder seguir baixant cada cop a més distància al nostre home GT, sense perdre de vista la seva esquena i pujant el mateix, aquesta vegada però no podré seguir la seva roda, ell cada cop va més ràpid i jo cada dia que passa una mica més lent.
Ara mateix entra el sol pel Mirador del Drac, jo ja sortiria ara, però com tots, o molts, la feina és la feina, també, com aquesta molèstia tampoc fa que pensi massa en pujar a dalt de la bike.
Quin equipament he de posar-me, és ara el que he de tenir clar, pantaló, mitjons, botes, tèrmica sintètica, la jaqueta i els guants no els més gruixuts si o uns entremig, "gorro" pel cap, de fet excepte guants i tèrmica, la resta és l'equipament seleccionat a Chain Reaction.
Tinc al cap fer un pas més amb el tema equipament, al cap hi tinc si decidir-me per la jaqueta Assos la 851, no ho sé.
És pel fet de que la Mavic no va ajustada al cos i això fa que pensi que puc, que he de millorar aquest punt.
Posaré una crònica curiosa de com va funcionar l'equipament el dia de la pujada al Montseny, dic curiosa perquè els resultats ho són, per a mi.
Fa uns dies que en parlem amb el nostre home GT. No sé si serà o no, ho dic perquè avui m'he llevat amb un dolor a l'espatlla dreta notable, aire fred, molt fred ahir a la nit a Can Rovira menjant un vegetal de pollastre, aire que passades les hores, avui al matí m'ha deixat col.lapsat.
Però si voler és poder, podré portar a terme la sortida per dissabte o per diumenge, cal però refer aquest estat d'ànim ara malmès per aquest molest dolor.
La ruta clara, no definida encara, els senders a fer clars, cap previst ara mateix, l'hora de sortida, les vuit, dos quarts de nou, el primer mos, aquest sí, al forn de pa d'Amer, els quilòmetres previstos, cap exactament, però al cap hi tinc per sobre de les cinc dotzenes, les vegades que posaré peu baixant, més de les que voldria, un objectiu clar, poder seguir baixant cada cop a més distància al nostre home GT, sense perdre de vista la seva esquena i pujant el mateix, aquesta vegada però no podré seguir la seva roda, ell cada cop va més ràpid i jo cada dia que passa una mica més lent.
Ara mateix entra el sol pel Mirador del Drac, jo ja sortiria ara, però com tots, o molts, la feina és la feina, també, com aquesta molèstia tampoc fa que pensi massa en pujar a dalt de la bike.
Quin equipament he de posar-me, és ara el que he de tenir clar, pantaló, mitjons, botes, tèrmica sintètica, la jaqueta i els guants no els més gruixuts si o uns entremig, "gorro" pel cap, de fet excepte guants i tèrmica, la resta és l'equipament seleccionat a Chain Reaction.
Tinc al cap fer un pas més amb el tema equipament, al cap hi tinc si decidir-me per la jaqueta Assos la 851, no ho sé.
És pel fet de que la Mavic no va ajustada al cos i això fa que pensi que puc, que he de millorar aquest punt.
Posaré una crònica curiosa de com va funcionar l'equipament el dia de la pujada al Montseny, dic curiosa perquè els resultats ho són, per a mi.
dimarts, de gener 04, 2011
Black Sheep: Titanium long travel hard tail.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=59064&cat=
No puc creure que una construcció així existeixi, senzillament sensacional.
Per bikes com aquesta crec que podria pensar en molts nous projectes a fer.
MTB, MTB, MTB.
Un color un Drac.
Mil colors, mil Dracs.
Perquè un esperit no té color, com una bandera no té més sentit que el fet de unir criteris per fer que el dia de demà sigui encara millor.
Avui segona coincidència amb un segon Drac, aquest cop més senzill, de menys complexitat, però no per això menys interessant.
Moltes converses de bike avui, moltes propostes, quina més interessant, mtb, mtb, mtb.
Perquè un esperit no té color, com una bandera no té més sentit que el fet de unir criteris per fer que el dia de demà sigui encara millor.
Avui segona coincidència amb un segon Drac, aquest cop més senzill, de menys complexitat, però no per això menys interessant.
Moltes converses de bike avui, moltes propostes, quina més interessant, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de gener 03, 2011
The Go Pro HD Camera (Belfast)
First ride of 2011 and a great day it was. I had the Go Pro Camera and tried to find the best angle and different mounts. Chest Harness and Helmet mount. The first day out with the camera wasnt great. The weather was bad and I had the angle wrong and most of the footage was of the bike and the ground. Today I had a better angle set and the weather was great.
First run down what we call the Quarry trail in Cavehill Belfast. I had the camera set to take photos and not Video. So here is a few snaps from the first run. The photos are 5mp and you can set the camera just to take a series of pics at timed intervals. Not something I wanted to test today but here is the result. It is a nice feature to have if you want some nice photos on a ride.
The second problem I found was because I had the camera inside the waterproof case there was slight condensation on the inside. This caused a slight blur when the sun light hit the front. You can see this in the photo below. Maybe this was down to being in the warm van then coming out into the cold. I hope this doesnt happen again as one of the videos was totally misty. You couldnt see with the condensation.
The HD footage below was from the chest harness. I set the camera to point up so when I leaned over the camera would be pointing forward. I had to use the adapter that comes with the camera to get it pointing the right way. If you just connect direct to the chest harness I find it points too low. This was a good test today and has given me some more ideas and angles I need to get the best setting. Enjoy the bumpy ride.
This second Video is the same trail but the camera is Mounted on the helmet. The helmet was not tight enough so there is a lot of movement. Another lesson learned, tighten the helmet.
First run down what we call the Quarry trail in Cavehill Belfast. I had the camera set to take photos and not Video. So here is a few snaps from the first run. The photos are 5mp and you can set the camera just to take a series of pics at timed intervals. Not something I wanted to test today but here is the result. It is a nice feature to have if you want some nice photos on a ride.
The second problem I found was because I had the camera inside the waterproof case there was slight condensation on the inside. This caused a slight blur when the sun light hit the front. You can see this in the photo below. Maybe this was down to being in the warm van then coming out into the cold. I hope this doesnt happen again as one of the videos was totally misty. You couldnt see with the condensation.
The HD footage below was from the chest harness. I set the camera to point up so when I leaned over the camera would be pointing forward. I had to use the adapter that comes with the camera to get it pointing the right way. If you just connect direct to the chest harness I find it points too low. This was a good test today and has given me some more ideas and angles I need to get the best setting. Enjoy the bumpy ride.
This second Video is the same trail but the camera is Mounted on the helmet. The helmet was not tight enough so there is a lot of movement. Another lesson learned, tighten the helmet.
diumenge, de gener 02, 2011
The first.
Primera pujada al Turó del 2011.
Amb 29".
Aconseguir en aquestes dates pujar al Turó de l'Home al primer intent, és un privilegi que l'any passat no va poder ser.
Aquest any sí i el fet és que és una satisfacció.
Que després de 33 anys de pujar al Turó en bicicleta, encara tingui aquesta sensació és senzillament magnífic.
Diferent sí, això sí.
Un Campins sempre és un Campins, un Turó sempre és un Turó.
Hem passat per Can Prat, hem pujat fins a Santa Fe, les antenes i en darrer terme hem escalat fins al Turó de l'Home.
La darrera part de l'ascensió després de les antenes ha estat molt però que molt exigent, més encara.
La baixada des del Turó, de 8/10, a la propera la baixada des de mig camí de la carretera de La Costa a Sant Celoni la farem també per corriols fet que farà que sigui de 10/10.
Les sensacions però avui de 10/10, això sí.
He de dir que si bé nosaltres dos hem fet el nostre pla previst de ruta per avui, el nostres companys de ruta des de Gualba fins a les antenes, anaven força desorganitzats, s´han perdut a un punt crític, rar, molt rar amb quest grup, perquè normalment és a l'inrevés, sempre molt ben organitzats.
Fora d'això després de Santa Fe ha imperat el seny i la ruta ha passat de bona a molt bona, la darrera escalada un cop ens hem separat, ha estat també sensacional, pel fet de que anàvem bé, sí, però també cansats.
Hem tingut boira.
També sol.
La pujada darrera al Turó, compartida.
Plena de riures i més riures.
Patidora, certament.
Molt.
Quina pendent.
Les vistes pujant al Turó úniques.
Les tales d'arbres també.
La vista des del Turó inoblidable.
Al món a punt, per poder gaudir de cada un dels seus espais.
Certificat d'haver coronat.
Oi que sí?
Baixant què puc dir?
Per a mi aquests instants no tenen preu.
Primer Turó al segon dia de l'any.
Incidències amb les dues bikes una, la cadena de la meva Vicious ha requerit d'un canvi de passador.
Menjar, mig entrepà de fuet, una barreta de cereals, un rajola sencera de xocolata amb ametlles i dos Miki's, aigua, dos bidons de 750 ml.
Equipat 100% d'hivern, sense guants de recanvi.
Eines, les de sempre, avui han estat providencials, el talla cadenes i el pin Sram concretament m'han salvat de donar la nota a la sortida, clar que si no surts no et pot passar res. La bossa Pedro´s amb la càmera al seu interior és perfecte, de dimensions reduïdes i m'estalvio de portar la càmera a una de les bosses del darrera del mallot. Sense esprai d'escuma però.
Rascant just per sota dels 70 Km. per sobre dels 2.000 m. +.
MTB, MTB, MTB.
Amb 29".
Aconseguir en aquestes dates pujar al Turó de l'Home al primer intent, és un privilegi que l'any passat no va poder ser.
Aquest any sí i el fet és que és una satisfacció.
Que després de 33 anys de pujar al Turó en bicicleta, encara tingui aquesta sensació és senzillament magnífic.
Diferent sí, això sí.
Un Campins sempre és un Campins, un Turó sempre és un Turó.
Hem passat per Can Prat, hem pujat fins a Santa Fe, les antenes i en darrer terme hem escalat fins al Turó de l'Home.
La darrera part de l'ascensió després de les antenes ha estat molt però que molt exigent, més encara.
La baixada des del Turó, de 8/10, a la propera la baixada des de mig camí de la carretera de La Costa a Sant Celoni la farem també per corriols fet que farà que sigui de 10/10.
Les sensacions però avui de 10/10, això sí.
He de dir que si bé nosaltres dos hem fet el nostre pla previst de ruta per avui, el nostres companys de ruta des de Gualba fins a les antenes, anaven força desorganitzats, s´han perdut a un punt crític, rar, molt rar amb quest grup, perquè normalment és a l'inrevés, sempre molt ben organitzats.
Fora d'això després de Santa Fe ha imperat el seny i la ruta ha passat de bona a molt bona, la darrera escalada un cop ens hem separat, ha estat també sensacional, pel fet de que anàvem bé, sí, però també cansats.
Hem tingut boira.
També sol.
La pujada darrera al Turó, compartida.
Plena de riures i més riures.
Patidora, certament.
Molt.
Quina pendent.
Les vistes pujant al Turó úniques.
Les tales d'arbres també.
La vista des del Turó inoblidable.
Al món a punt, per poder gaudir de cada un dels seus espais.
Certificat d'haver coronat.
Oi que sí?
Baixant què puc dir?
Per a mi aquests instants no tenen preu.
Primer Turó al segon dia de l'any.
Incidències amb les dues bikes una, la cadena de la meva Vicious ha requerit d'un canvi de passador.
Menjar, mig entrepà de fuet, una barreta de cereals, un rajola sencera de xocolata amb ametlles i dos Miki's, aigua, dos bidons de 750 ml.
Equipat 100% d'hivern, sense guants de recanvi.
Eines, les de sempre, avui han estat providencials, el talla cadenes i el pin Sram concretament m'han salvat de donar la nota a la sortida, clar que si no surts no et pot passar res. La bossa Pedro´s amb la càmera al seu interior és perfecte, de dimensions reduïdes i m'estalvio de portar la càmera a una de les bosses del darrera del mallot. Sense esprai d'escuma però.
Rascant just per sota dels 70 Km. per sobre dels 2.000 m. +.
MTB, MTB, MTB.
Big Apple....BETTER SURPRISE !!!!
Si, tal com sona, varem decidir passar uns dies a la "Big Apple", la ciutat que no dorm, i un dels objectius fixat a la ruta era la visita al Club Rapha New York.
El darrer cens a la ciutat de Nova York parla de 22.2 millons de persones, i el turisme aporta uns 47 millons de visitants per any, amb una clara punta de visitats al voltant de les festes de Nadal i Cap d'Any.
Pero ves per on, la gran sorpresa biker no va ser Rapha...i es que el mon es molt petit !!!!
Gracies Xavi Amagat, ha estat un plaer compartir aquesta petita estona amb tu i la teva familia, disfruteu de la resta de les vostres vacances !!!!
dissabte, de gener 01, 2011
Vells motius.
No és fàcil coincidir a aquest recorregut ple de senders, ple de corriols, de pujades, de baixades, també de caigudes, perquè no.
Aquest recorregut té un inici i un final, si més no en la manera i forma que el tenim concebut.
Però mentre aquest final no ve, mentre podem gaudir del dia a dia, poder fer, poder decidir cada dia el que volem viure, és una opció que fa que tot tingui el seu sentit.
Passen els dies, passaran els anys i el que tenim, el que tindrem són els instants compartits, únicament aquests són els pilars del que passats els anys mirant enrere, mirant endavant, en fer-ho, podrem dir, que bé, que bé, que bé.
A The Great Escape MTB, som, mirarem de ser, fidels a aquest principi.
Poder compartir senders entre genets aquest darrer 2010 ha estat genial. Ara passats els dies quan penso en ells, les imatges no són nítides, sí però les sensacions, fet que fa que el pensament sigui, hem de repetir.
I amb aquest pensament entro a aquest 2011, seguir en aquest corriol que tantes satisfaccions m'ha donat, evidentment un sender ple de dubtes, d'interrogants, de reptes, de incerteses, però que té com a escenari l'esperit de les bones sensacions, dels bons monents.
Un fet és clar les ganes de compartir ens han portat fins a on som i això amics meus, fa que cada aventura entre senders, entre corriols, entre pistes infintes sigui sempre motiu de compartir.
Per això aquest 2011 té un signe clar als seu primers metres de recorregut, a les seves primeres hores, com és el de posar-nos els equips, tenir a punt les bikes i cada cop que els motius siguin aquests, sortir a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Aquest recorregut té un inici i un final, si més no en la manera i forma que el tenim concebut.
Però mentre aquest final no ve, mentre podem gaudir del dia a dia, poder fer, poder decidir cada dia el que volem viure, és una opció que fa que tot tingui el seu sentit.
Passen els dies, passaran els anys i el que tenim, el que tindrem són els instants compartits, únicament aquests són els pilars del que passats els anys mirant enrere, mirant endavant, en fer-ho, podrem dir, que bé, que bé, que bé.
A The Great Escape MTB, som, mirarem de ser, fidels a aquest principi.
Poder compartir senders entre genets aquest darrer 2010 ha estat genial. Ara passats els dies quan penso en ells, les imatges no són nítides, sí però les sensacions, fet que fa que el pensament sigui, hem de repetir.
I amb aquest pensament entro a aquest 2011, seguir en aquest corriol que tantes satisfaccions m'ha donat, evidentment un sender ple de dubtes, d'interrogants, de reptes, de incerteses, però que té com a escenari l'esperit de les bones sensacions, dels bons monents.
Un fet és clar les ganes de compartir ens han portat fins a on som i això amics meus, fa que cada aventura entre senders, entre corriols, entre pistes infintes sigui sempre motiu de compartir.
Per això aquest 2011 té un signe clar als seu primers metres de recorregut, a les seves primeres hores, com és el de posar-nos els equips, tenir a punt les bikes i cada cop que els motius siguin aquests, sortir a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
1 del 1 del 2011.
Ja som 2011, tenim un tram, el 2010, que ha estat molt diferent.
Avui som a on som, no a dalt de la bike.
El fet és que a les set tocades del matí el dia era tèrbol, el terra moll, però com passa molts cops el dia a trenc d'alba no pinta bé per després passades les primeres hores donar pas a un dia lluminós.
Però a les set, a les vuit, a les nou, el dia segueix igual de tapat.
De fet ahir ja era aquest el pronòstic, dia de pluja i sense sol, em pesa a esperar avui a que demà el pronòstic és de dia de sol, el que tenia pensat per avui, d'entrada ho deixo per demà.
Prudència a aquest inici d'any, on quan penso en el 2010 i en com vaig passar els primers mesos, pel fet de que després de l'intent de la pujada al Turó, on al quilòmetre 14, va ser el darrer punt d'escalada. Per un cop a casa, esperar l'arribada d'unes setmanes on poques coses vaig poder fer i en cap cas sortir amb la meva nova Vicious.
Ha passat un any, som dia 1 del 1 del 2011, la Betty té el mateix fort refredat que jo al 2010, per tant res de bike, jo estic com estava ella al 2010, a punt per pujar al Turó.
Si el sol fa acte de presència abans de les 12 del mig dia, encara podria encarar la pujada, necessito unes tres hores per pujar per muntanya i una per baixar, això si surto de Sant Celoni.
MTB, MTB, MTB.
Avui som a on som, no a dalt de la bike.
El fet és que a les set tocades del matí el dia era tèrbol, el terra moll, però com passa molts cops el dia a trenc d'alba no pinta bé per després passades les primeres hores donar pas a un dia lluminós.
Però a les set, a les vuit, a les nou, el dia segueix igual de tapat.
De fet ahir ja era aquest el pronòstic, dia de pluja i sense sol, em pesa a esperar avui a que demà el pronòstic és de dia de sol, el que tenia pensat per avui, d'entrada ho deixo per demà.
Prudència a aquest inici d'any, on quan penso en el 2010 i en com vaig passar els primers mesos, pel fet de que després de l'intent de la pujada al Turó, on al quilòmetre 14, va ser el darrer punt d'escalada. Per un cop a casa, esperar l'arribada d'unes setmanes on poques coses vaig poder fer i en cap cas sortir amb la meva nova Vicious.
Ha passat un any, som dia 1 del 1 del 2011, la Betty té el mateix fort refredat que jo al 2010, per tant res de bike, jo estic com estava ella al 2010, a punt per pujar al Turó.
Si el sol fa acte de presència abans de les 12 del mig dia, encara podria encarar la pujada, necessito unes tres hores per pujar per muntanya i una per baixar, això si surto de Sant Celoni.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de desembre 31, 2010
A una estona del 2011.
Ara des del Mirador del Drac, miro la foto que he fet venint de veure la mare, plovia, però la imatge diu on som, a l'entrada de les fades de la nit.
Bon any nou a tots.
MTB, MTB, MTB.
Si demà surt el sol, faci o no fred, el Turó m'espera, sortida des de casa o des del peu del Montseny, encara no ho sé. Com no sé si demà serà, perquè si no fa sol, no serà.
Happy Trails 2011!
Carolina de Sud, Irlanda, Girona, Maresme, Barcelona...Argentina...res d´això importa.
Feliç any nou a tothom, que seguim "pedalant" junts malgrat la distancia.
Happy Trails 2011 per a tothom!
P.D: com diu el gran gurú Sergi (Jueu), si pedalem es que estem vius, així...que ha pedalar s´ha dit!
2010 la porta al 2011.
Vull dir que en aquest sender, el que avui sembla que no té fi, hi ha èpoques on cada metre, cada gir, cada zona planera tenen el seu sentit i quan això és així cada volta de biela és un fet significatiu, que fa que durant un temps limitat, llarg o més llarg, tot sumi.
El meu dubte és si un cop ets a aquest tram, sumes perquè el to fa que això ja sempre pugui ser així, o és per què ets a un pla i baixada on tot fa sumar, sigui el que implica aquest tram?
Un factor que és puntal d'aquest criteri és el fet que jo finalment cerco trams on hi ha pujades i baixades, moltes, trams planés, els que menys, per diferents motius, no perquè a mi m'agradi únicament fer els primers trams, si no perquè a un país, a una comarca, que és a on sóc, tant petit i amb un cert nivell de nombre d'habitants per m2 determinat, on fer zones planeres no es fa fàcil, pel fet que a aquestes hi vivim, no tots, sí la majoria i a les zones escarpades no, si més no, no la majoria, mirar de fer zones planeres a on jo visc és complicar-se la vida, per finalment no poder fer-ho.
El que intento exposar és que si vols fer-ho bé, gaudir de tot el que fas, cal mirar cada detall, cada pas amb un to determinat, que la música que genera la seqüència de tons coincideixi amb el tram que vas a fer, si això ho fas així i el que persegueixes és tenir bones sensacions, normalment, la majoria de vegades, el resultat és el de la imatge d'inici de la darrera intervenció on fins i tot quan demanes una bona cervesa, la novetat que et porten és una petita creació on el protagonista és el Drac, curiós, certament, o en veure una fulla caiguda, vella, amb la perfecció de les seves formes o en deixar el mateix banc on reculls la darrera fulla, també hi veus descansar la llum feta bellesa.
Cal gaudir de tot el que ens ve i mirar de fer dintre de les nostres possibilitats el aconseguir fer-ho bé.
Avui no tanquem l'any, oi que no?, avui sumem aquest a la ja llarga llista en el meu cas, d'anys viscuts fins avui i espero, desitjo, poder sumar-ne molts més, entre Dracs, entre genets, entre fades, entre cavallers, entre dames d'aigua.
Que tinguem tots un bon cap d'any, que no ens oblidem de cercar des del primer dia del proper 2011 que aquest segueixi sent el camí, la resta vindrà, de ben segur.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de desembre 30, 2010
Dracs entre Dracs.
Tot fa el seu camí, als millors espais.
Entre Dracs, entre fades, entre espais de MTB.
MTB, MTB, MTB.
Amb el pas del temps un paper en blanc també tindrà el seu valor, a casa sí, per què no?
Entre Dracs, entre fades, entre espais de MTB.
MTB, MTB, MTB.
Amb el pas del temps un paper en blanc també tindrà el seu valor, a casa sí, per què no?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)