Amb 29".
Aconseguir en aquestes dates pujar al Turó de l'Home al primer intent, és un privilegi que l'any passat no va poder ser.
Aquest any sí i el fet és que és una satisfacció.
Que després de 33 anys de pujar al Turó en bicicleta, encara tingui aquesta sensació és senzillament magnífic.
Diferent sí, això sí.
Un Campins sempre és un Campins, un Turó sempre és un Turó.
Hem passat per Can Prat, hem pujat fins a Santa Fe, les antenes i en darrer terme hem escalat fins al Turó de l'Home.
La darrera part de l'ascensió després de les antenes ha estat molt però que molt exigent, més encara.
La baixada des del Turó, de 8/10, a la propera la baixada des de mig camí de la carretera de La Costa a Sant Celoni la farem també per corriols fet que farà que sigui de 10/10.
Les sensacions però avui de 10/10, això sí.
He de dir que si bé nosaltres dos hem fet el nostre pla previst de ruta per avui, el nostres companys de ruta des de Gualba fins a les antenes, anaven força desorganitzats, s´han perdut a un punt crític, rar, molt rar amb quest grup, perquè normalment és a l'inrevés, sempre molt ben organitzats.
Fora d'això després de Santa Fe ha imperat el seny i la ruta ha passat de bona a molt bona, la darrera escalada un cop ens hem separat, ha estat també sensacional, pel fet de que anàvem bé, sí, però també cansats.
Hem tingut boira.
També sol.
La pujada darrera al Turó, compartida.
Plena de riures i més riures.
Patidora, certament.
Molt.
Quina pendent.
Les vistes pujant al Turó úniques.
Les tales d'arbres també.
La vista des del Turó inoblidable.
Al món a punt, per poder gaudir de cada un dels seus espais.
Certificat d'haver coronat.
Oi que sí?
Baixant què puc dir?
Per a mi aquests instants no tenen preu.
Primer Turó al segon dia de l'any.
Incidències amb les dues bikes una, la cadena de la meva Vicious ha requerit d'un canvi de passador.
Menjar, mig entrepà de fuet, una barreta de cereals, un rajola sencera de xocolata amb ametlles i dos Miki's, aigua, dos bidons de 750 ml.
Equipat 100% d'hivern, sense guants de recanvi.
Eines, les de sempre, avui han estat providencials, el talla cadenes i el pin Sram concretament m'han salvat de donar la nota a la sortida, clar que si no surts no et pot passar res. La bossa Pedro´s amb la càmera al seu interior és perfecte, de dimensions reduïdes i m'estalvio de portar la càmera a una de les bosses del darrera del mallot. Sense esprai d'escuma però.
Rascant just per sota dels 70 Km. per sobre dels 2.000 m. +.
MTB, MTB, MTB.
