2010 la porta al 2011.

Vull dir que en aquest sender, el que avui sembla que no té fi, hi ha èpoques on cada metre, cada gir, cada zona planera tenen el seu sentit i quan això és així cada volta de biela és un fet significatiu, que fa que durant un temps limitat, llarg o més llarg, tot sumi.

El meu dubte és si un cop ets a aquest tram, sumes perquè el to fa que això ja sempre pugui ser així, o és per què ets a un pla i baixada on tot fa sumar, sigui el que implica aquest tram?

Un factor que és puntal d'aquest criteri és el fet que jo finalment cerco trams on hi ha pujades i baixades, moltes, trams planés,  els que menys, per diferents motius, no perquè a mi m'agradi únicament fer els primers trams, si no perquè a un país, a una comarca, que és a on sóc, tant petit i amb un cert nivell de nombre d'habitants per m2 determinat, on fer zones planeres no es fa fàcil, pel fet que a aquestes hi vivim, no tots, sí la majoria i a les zones escarpades no, si més no, no la majoria, mirar de fer zones planeres a on jo visc és complicar-se la vida, per finalment no poder fer-ho.

El que intento exposar és que si vols fer-ho bé, gaudir de tot el que fas, cal mirar cada detall, cada pas amb un to determinat,  que la música que genera la seqüència de tons coincideixi amb el tram que vas a fer, si això ho fas així i el que persegueixes és tenir bones sensacions, normalment, la majoria de vegades, el resultat és el de la imatge d'inici de la darrera  intervenció on fins i tot quan demanes una bona  cervesa,  la novetat que et porten és una petita creació on el protagonista és el Drac, curiós, certament, o en veure una fulla caiguda, vella, amb la perfecció de les seves formes o en deixar el mateix banc on reculls la darrera fulla,  també hi veus descansar la llum feta bellesa.

Cal gaudir de tot el que ens ve i mirar de fer dintre de les nostres possibilitats el aconseguir fer-ho bé.

Avui no tanquem l'any, oi que no?, avui sumem aquest a la ja llarga llista en el meu cas, d'anys viscuts fins avui i espero, desitjo,  poder sumar-ne molts més, entre Dracs, entre genets, entre fades, entre cavallers, entre dames d'aigua.

Que tinguem tots un bon cap d'any, que no ens oblidem de cercar des del primer dia del proper 2011 que aquest segueixi sent el camí, la resta vindrà, de ben segur.

MTB, MTB, MTB.

Quan el gris és blau cel.

 Un dia com avui, amb el cel sense cel, on mires al terra i el terra és moll, sempre el primer pensament que penso és, que bé, si plou poc a poc és perfecte pel nostre entorn, perquè una pluja suau però constant no fa estralls als nostres entorns més propers i sí fa que la muntanya tingui temps de pair bé l'arribada de la pluja.

Avui és un dia dels que un cop obres els ulls el pensament sempre sigui el que ha de ser, que no vol dir que el lloc sigui el lloc, si  no que tinguis clar quin,  no si és, miro al meu entorn i aquest és diferent, estaré deixant enrere el 2010?, i tot seguit penso, mai podré deixar enrere el 2010, mai.

El 2009 i 2010, són dos anys que tindré sempre molt presents, per tot, per més, per molt més.

Han estat anys, perquè han estat anys, concretament tretze, on canviar de vida ha requerit canviar d'hàbits com molt bé em deia sempre el pare al cel sigui, i a fe de Deu, que encara avui hi poso voluntat perquè això sigui així, un però no l'he pogut modificar, com és el del perfil creador, m'agrada fer, m'agrada fer i també i molt fer per als altres, molt, més encara, molt més fins i tot del que jo puc valorar, però és una manera de ser, aquests darrers anys el que si que he modificat és el sender per anar-hi, la velocitat de creuer, el primer més recta però menys vistós, el segon tret, la velocitat, jo dirira que com els núvols, si fa vent anem depressa i si no,  també.

Els núvols normalment són, i rarament es parla d'ells, és a on sóc jo, voltant pel món sense fer als darrers anys, els temuts estralls, que també està bé.

Aquest anys el pas a la Vicious The Motivator SS, és el pas, què voldrà dir, és encara una incògnita però el 2010, ha estat el canvi, i sembla que ser que al 2011 seguiré en aquest sender que carena la cresta del penyassegat i que fa que la visió sigui per a mi única, però jo encara no sé amb certesa quin significat té el que veig, sí que sé que serà la clau que ha d'obrir la porta a un nou sender, un dels millors, de ben segur, voleu venir a descobrir el que està per descobrir?

MTB, MTB, MTB.