Nou camí

Bon dia nois. Ja se que hem tractareu una mica de heretge ja que lo que explico no te a veure amb MTB però si que te a veure amb la B de bikes.

Al final, ahir hem vaig decidir a investigar de forma practica les possibilitats de les bicicletes plegables i us presento a la escollida: una Brompton M3L.

Portava ja uns dies mirant i mirant i pensant en tot lo que es deu poder arribar a fer amb aquest tipus de bicicletes i al final hem vaig decidir. Hi havia altres alternatives però aquesta es la que es plega mes ràpid i queda mes petita.

Aniré experimentant i si la prova es positiva, a casa en vindran unes quantes mes de bicicletes plegables, encara que poder no seran totes iguals.

Ja us informaré. Ah, i això no vol dir que ja no pensi amb la Ibis. Simplement crec que es poden complementar.

Records,

Lapierre x-control 410

Hola a todos, hoy es un Gran día para mi, desde hoy, perdón, ayer soy propietario de una Lapierre x-control 410, si una igualita a la de Tr@il, todavía no la he podido probar solo una pequeña vuelta por el parking, pero ya me ha llenado de placer, ahora solo tengo ganas de salir, salir y salir, espero poder coger el ritmo suficiente con esta nueva montura y coincidir con vosotros en breve haciendo una buena ruta bikera. Cuando baje de la nube en la cual me encuentro y ya halla estrenado la bike, pondré una crónica y sus correspondientes fotos.

Saludos
SANTAFE.

Trencadisses i novetats

Bon dia

Com ja sabeu els components de bici son cada vegada més sofisticats , lleugers i cars, però gairebé sempre pagant el peatge d'una fiabilitat dubtosa o un funcionament i muntatge molt delicat. Una vegada més l'hi ha tocat el torn a mon germà, amb la fissura de la magnífica i cara tija Thomson Masterpiece que porta muntada a la bici de carretera. Segurament es tracta d'un grau de "torque" excessiu aplicat, però no sempre tens a mà la clau dinamomètrica adient, sobre tot modificant la posició del seient sobre la marxa, a 80 Km de casa.

I, parlant de la clau dinamomètrica, encara estic a l'espera de rebre'n una que vaig demanar a Alemania i em va sortir defectuosa (a les dues o tres apretades, es va quedar completament bloquejada com una clau fixa). Al estar en garantia l'ha vaig haver de retornar (pagant jo els ports, es clar).

En fi, i per que veieu que no tot son penes i alegrar una mica el dia trist i pluviòs, us presento els magnífics, lleugers i potents frens Formula One M1 2010. Veureu, malgrat la poca precisió de la balança de la cuina, que la diferència de pes respecte als XT 4P es notòria (200gr), sense contar els discs, però incloent la "tornillería" i els adaptadors corresponents. Cal esmentar que torno als discs de 160mm, amb lo qual estalvio uns 40-50gr, el que fa que els meus càlculs previs es compleixen amb força exactitud.

Ahir, desprès de tallar l'excés de tub i purgar els vaig muntar a la Ibis. Els ajust i centrat-ge es molt més fàcil, prescindint de les clàssiques arandel.les. Cal esmentar que les manetes tenen un aspecte molt fràgil comparat amb les Shimano, degut al seu diminut disseny, però son molt anatòmiques i de bon tacte, amb torniols torx daurats. Les pinces son mes normals i la sensació es de robustesa amb uns sobredimensionats pistons de 24mm. i una tapa daurada que em va robar el cor. Els acabats son de 10 i ara nomes cal provar-los, quan deixi de ploure. Com podeu veure els he muntat amb torniols de Titani daurats, una troballa que reforça l'estètica i l'estalvi de pes. Ja us faré la crònica aviat.

I espero que la fiabilitat i funcionament estigui al nivell dels Shimano XT 4P, que ara reposen ben guardats a la capsa dels Formula amb la seva missió sobrada ment complida en el transcurs de 10 anys i passant per 4 bicis diferents sense cap problema ni tant sols una purgada o canvi de liquid, sols els canvis de pastilles i discs.

Una abraçada a tots de'n Fliper

Habilitat

http://forums.mtbr.com/showthread.php?p=6866995#post6866995

Mireu el vídeo del/de la Jeff Jones, caldrà seguir practicant i molt.

The Long Seat Post!!!!

The seat post on the bike is big very big. I understand the end of the seat post should never be above the end of the top tube. Thankfully the seat post even tho it is extended out quite a bit still sits below the top tube. See the photos below. If you still think the size isnt right let me know.

I took the seat post out so you can see where it sits in the tube. The bottom is below the Top tube so this is good yes? Thank you for point this out tho. It is always good to get Professional advice from the Catalan Masters.

What goes up must come down

Cavehill Belfast is my favourite place to ride. Because the terrain is so steep you have strong climbs but more importantly amazing descents. Cavehill really has it all. No better place for me to try and get to know the new bike.

(Trek Remedy 8, Specialized enduro sl comp)

The paths around the hill are maintained walkers paths. Ideal for climbing and a nice warm up before the DH action. At the top there is a number of options for the descent.
1/ Open mountain grass trail that is very fast but not technical. This trail leads into the Forest with a more technical and demanding trail. Gap Jumps, berms and the famous Chute. The Chute is a long section that once you are committed there is no turning back for a roller coaster ride. This then eases out into a flatter trail and back to the carpark.

(Commencal Supreme, Trek Remedy 8, Specialized enduro sl comp)

2/ Middle trail which is an awesome DH trail that has it all. The switchbacks at the start lead to a very demanding Rock garden. The trail then drops down a loose rocky surface with a few rocky drops then the real fun begins. Forest single track with off camber roots. Tight lines through the trees with bermed switch backs and a steep drop into the big Step up gap jump.

(The Wild One)

3/ The Quarry trail. This is a very fast open trail that is not too technical but the speeds mean any mistake can result in a big crash. The trail is a hard surface with berms, fast blind corners and a nice step up jump (As seen in the picture below) The bottom section is on a more rocky surface as it goes around the edge of the disused quarry.

(Air time for the camera)

The test ground for the Trek was set. The pedal up was good with the forks dropped to 110mm and locked out it makes it feel so much easier. Now for the descent and the real fun part. The big bars on the trek feel great. I was riding the old trek with smaller bars during the week. The move back to the new bike and the big bars just felt so much more responsive. I did question was I even turning the wheel it moved with such ease. The forks need better damping set up. They seem to be to fast not good for the take off to the jumps. The compression was releasing to fast making it hard to get a smooth take off. The shock and ABP is spot on. A great feel cornering and with a switch of weight from back to front on or of the brakes the bike just rockets around the corners. Tyres are not great on the bike. I used Maxxis High rollers on the coiler and they were great for Cavehill trails. The tyres on the Trek seem more suited to XC. Still it made for good fun sideways sliding. A good night riding 4hours with around 5 full descents and lots of jumps in between.

"One Man and his Trek" the story continues.....

Fat Tire

Fat Tire,

Or better, fat tires, this is the way to call the kind of tires we ride on, and it´s the name of one of the best mtb festivals, in Crested Butte, Colorado.



But today Fat Tire is not for this festival, it´s for the new beer arrives to my home, and as the only possibility, this beer is from ... Colorado



From SC, Xavi Paricio

Ovella negre, pur art amb pedals..

http://www.blacksheepbikes.com

Te que ser un altre tipus d'experiencia això de pedalar amb una obra d'art que te les tuberies torturades per el creador de l'engin, sense buscar prestacions, sense convencionalismes, amb forta personalitat, dona ganes de sortir sense presses, sense el negit dels kilometres, amb destí desconegut... un altre nivell de sensacions... plaer...

Avui encara pot ser un gran dia

Ho ha de ser.

Avui la Yeti ARC tornarà al Maresme, ha de fer el camí de retorn a casa, no serà massa llarg, del Vallès al Maresme, però és necessari. La setmana passada, just abans que l'Intern guanyés al Barça, en una sortida corriolera pel Vallès, lagranevasio em va fer veure que la direcció de la Yeti Arc no anava a l'hora, i jo com si res, em va proposar carregar-la a la VW i portar-la cap a casa, per poder-la reparar, però vaig preferir l'opció de "tornar-la" pedalant, i no ha estat justament avui, després que ahir el Barça guanyés a l'Intern, que la tornaré cap a casa, de fet, el Barça i l'Intern no en tenen la culpa de la meva direcció gripada, o potser sí? Com que avui tothom en parla...

Bé, no seran més de 30km o potser sí, el millor de la tornada és que a mig camí espero trobar-me amb lagranevasio, i poder fer ruta amb la seva companyia, només per això ja val la pena sortir.

També estic intrigada per veure què ha passat amb aquesta direcció, quan les bikes pateixen alguna anomalia sempre dic el mateix; "si no sortíssim, això no passaria" o "senyal que pedalem" però amb l'ARC no sé pas què pot haver passat, pobreta, potser reivindica el seu dret a sortir a voltar, és ben cert que la tinc abandonada, però és que és duríssima!

La imatge, by Colorado, no és actual, terreny XaviParicio. Comencen a bullir les propostes d'èpiques 2010!!!!!

En evolució continua

Hola amics,

Les bicis de casa no son mai perfectes i es perque una bona part de la satisfacció que em donen es deguda a l'evolució constant que em demanen. Per boniques que siguin, ben mantingudes i de funcionament gairebé impecable, sempre trobo alguna cosa per millorar: es l'evolució perpetua.

Les darreres millores de la meva bici estrella, la Ibis, son ara ben provades i haig de dir que em satisfant plenament:
Les rodes, les Mavic ST 2010, una maravella de rigidesa i bon rodar, apart d'una estètica encisadora i un pes adient (però no de rècord). Ja he vist les Cobalt i m'agraden molt estéticament, però em va tirar enrera el preu, el pes i els posibles problemes de suministre de recanvis en una marca i model poc coneguts.
Els plats i bieles Fun Works (o Aerozine realment) amb coixinets ceràmics, uns acabats i ergonomia excepcionals i un preu raonable malgrat el baix pes real de 720gr. Haig de dir, ara ja amb un parell de "tocades de pedra", que el seu comportament es francament perfecte, doncs les bieles no flexen ni molesten als turmells, els canvis de plats son precisos i ràpids i el rodar es tant suau que de vegades porto el plat mitg i em penso que porto el petit.
He desmuntat els indicadors de canvi dels comandaments de canvi XT, aconseguint 25 gr. de menys i perdent la seva funcionalitat, però guanyant en suavitat de canvi. Ara pesen el mateix que els XTR, pel que, de moment, no els penso canviar, ja que mon germà ha tingut problemes de funcionament en els XTR, concretament amb el fret intens el comandament esquerra (desviador) es negaba a canviar.
I ara toca la part que més em costa de canviar: els frens de 4 pistons Shimano XT. He mirat vàries alternatives, totes prou bones: els Hope, els Avid, els Magura i els Shimano XTR actuals, però finalment he anat descartant per raons diverses: els Hope mini per fading (corroborat pel meu germà, que només els porta a les bicis de rallie, ja que no suporten un tracte dur de enduro), els Avid pel pes i/o el preu, encara que tinc entès que el funcionament es impecable, els Magura Marta SL per ergonomía de la maneta, pes i fiabilitat dubtosa (experiències variades de mon germà ho corroboren) i els Shimano XTR per pes i potència justetes, malgrat la seva gran fiabilitat i progressivitat.
Finalment han quedat finalistes els Fórmula R1 i els Fórmula M1. Els primers pels pes espectacular, els segons per la potència i el pes, ambdos per l'ergonomia de les manetes i els acabats, així com pel preu. He decidit tornar als disc davanter de 160mm (estalvi de 80gr. entre el adaptador, torniols i sobrepès del disc). Com que m'han arrivat notícies de algun problema de fading amb les pinces dels R1, sobretot amb 160mm., finalment m' he decidit pels Formula M1, que tenen els pistons de 24mm contra els 22mm dels R1 i les pinces un pèl més sobredimensionades, i uns acabats amb negre anoditzat lluent i serigrafiat al làser, torniols daurats, manetes negres i tapa del pistò daurada. Una combinació perfecte per l'estètica de la meva estimada Ibis Green Nuclear Pesto, apart d'estalviar segons els meus càlculs uns bons 250gr.
Quan m'arrivin i els provi ja us en faré la crònica. Sempre penso que si no van bé sempre soc a temps de tornar enrera i tornar a muntar els meus apreciats Shimano XT 4P amb manetes Saint i disc de 180 mm. davant. Em deixaba els neumàtics: de moment tant el Bontraguer com el Maxis fantàstics, amb menys grip que els Kenda, però suficient per l'estiu.

Res mès per avui, que juga el Barça.

Salut!

És possible?.

Com pot un creador com aquest, deixar de fer aquestes joies del MTB?.


És sembla ser, un fet que no tindrem més Willits, resto aturat quan veig les seves bikes.


Bé, a partir d'ara seran peces de col.lecció.


Quina sensació més trista, no vull ni pensar si jo la tinc, quina ha de ser la decepció del Wes Williams. Però una persona que ha fet un recorregut com aquest, brillant com aquest, de ben segur que caminarà, de ben segur.

R
És el mateix que em passa quan penso amb Jericho, una marca també de SS però de 26" que com Willits, el seu creador va posar fi al seu recorregut.



És una realitat, crear és un pas, consolidar un interrogant.

Willits i Jericho, dues marques que han marcat el seu tempo dins de les bikes unes per ser SS i d'altres per ser 29" i avui, demà no ho sé, han decidit que aquest, el tempo, sigui el del silenci, que també està bé, però seria millor poder gaudir de la melodia de les seves creacions.


Haurem de fer quelcom, o també ens sumem al silenci?.

Gran dia, gran ruta.

És el que va ser la sortida per l'Esquirol.

Hi ha molts dies, molts, però també darrera n'he deixat un nombre important i aquests si no fos per la memòria, pel fet de recordar, no serien, fet que fa que, el veure que això seria així, que recordar sigui important, molt important, importantíssim.

Les sortides amb la bike són jornades que sumen, i sumar està sempre bé.

Portem unes setmanes de sortides intermitents, mirant de poder apreciar que el sol surt cada dia i per això cal gaudir de la seva escalfor, no de manera directa, crema molt, si però amb prudència.

Dies on tot pot ser, on tot pot passar, on tot passa, entre d'ells el temps, i aquests, genets de Drac no els recuperem, tampoc els oblidem i això, el recordar és el que fa que els dies que deixem enrere siguin i que els que venen tinguin sentit de ser.

Miro el meu Drac, penso amb el meu Drac.


I veig imatges, veig senders, corriols, tampoc molts, de fet cap al que pugui posar-hi un nom, són genèrics i únics, sí, sí com sona, i veure que soc jo que volo amb aquest Drac tant singular, fa que el meu sentir sigui el d'un genet únic, de ben segur en extinció, pel motiu de tot plegat, pel perquè de tot plegat, pel com de tot plegat.


Genets de Drac, MTB, MTB, MTB.

Ride more, work less !!!

Tota una filosofia

Fiabilitat.

Fixeu-vos amb el detall de la roda Shimano XTR, li manca un radi que hauria de fer que la roda es descentrés, la roda però segueix centrada, i mira que en Colorado fa perquè això deixi de ser així.

Ho dic perquè baixant com ho fa ell, no sé com no destrueix la roda.


Uns punys els Pedro's, que siguent minimalistes, estan siguent tot un descobriment per a mi, em van molt bé. Falta una bona pluja que confirmi que no giraran, però a data d'avui de 8/10, que ja està prou bé.


Nota negativa sobre el mateix component, a la Betty no li van bé, cal exposar que ella va amb Grip Shift, no sé exactament si afecta o no, però és un fet.

Santa Maria del Corcó. Cabrerès.

Aquesta darrera setmana, amb en Colorado hem rodat per la que després del Pla de la Calma, és ja el segon clàssic entre aquests tres genets de Drac.


Sortida després d'un bon esmorzar a Manlleu, ruta, ruta i més ruta, sensacions úniques, converses alegres, entretingudes, magnífiques, rialleres, escalades èpiques, senders inoblidables, pèrdues controlades, retorns emocionants, sentir explícitament pactat, llavors de properes aventures que avui ja són molt ben arrelades i on ser-hi ja és un fet consolidat.


Vicious The Motivator SS un bon Drac per volar pel seu espai, entre volcans.


Molts projectes de bike, de components, de rutes, d'aventures que seran i de recorreguts que marcaran de ben segur bona part d'aquest primer tram del 2010.

Una bike avui és definitiva, pel seu funcionament i per la seva geometria perfecte, Yeti-Betty.


Guilleries 2010, OUT, Roc 2010 IN, és on som avui, domani chi lo sa. Sempre podem decidir al darrer instant a on volem anar.


Una dada interessant, les pulsacions altes amb la SS, no són.

Els sensors i els lectors dels pulsòmetres dels Polar CS600 van lligats, són codificats, i els portàvem canviats, què vol dir això, que la meva pulsació correcta és sensiblement més baixa ara, molt més baixa que a les meves primeres impressions exposades al blog, i les de la Betty més altes, tornem a ser a on érem, a quinze-vint pulsacions de diferència a favor meu.

Una millora vers l'any passat a aquestes dates, les pulsacions són més baixes sempre, i quan no ho són, no hi ha presència de fatiga propera.

Un bon any de rodar i rodar, cada cop més, a ritme aeròbic el 90% del temps.

Veig la Vicious.


I no puc deixar de rodar, les millors sensacions, els millors trams des de fa molt de temps, MTB, MTB, MTB.


Què puc dir més de la sortida amb en Colorado, poca cosa, bé sí, que tenim unes imatges trencadores, nova càmera d'en Colorado, que fa que perpetuar instants sigui un dit i fet.

Equipats de primavera, amb jaqueta els darrers quilòmetres de la jornada.

Eines les de sempre, aquest cop càmera de 26" i 29".

Quilòmetres per sobre dels 70 i desnivell positiu per sobre dels 1.600 m.

Incidències cap, sorolls molts, de la bike d'en Colorado, que ja està fent les maletes.


Alimentació, un bon esmorzar, entrepà de pernil salat, cola, i cafè amb llet, per dinar, macarrons, pit de pollastre, crema catalana i cafè amb llet, vi i gasosa, aigua 1,5 litres durant la ruta, barretes energètiques durant la ruta cada 45´minuts, cap, sals minerals cada 60', zero.

Pensaments, "La Garrotxa" nou destí?.



Caldrà definir a on volem anar, però mentre millor seguim ruta, amb o sense color. De fet el dia ple de color, dóna sempre pas a la nit on la foscor s'imposa.



Que bé que va la Vicious, MTB, MTB, MTB.