Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, d’abril 17, 2010

Pedalant.




Un manillar Truvativ Stylo de 700 mm. amb 10º de retrocés 31,8 mm. sí, sí, 700 mm. i un angle de retrocés particular per a mi. Molt diferent del Race Face de doble alçada i 670 mm. i ja no et dic res del FSA pla de 600 mm. Quina evolució.







Un pulsòmetre, que em permet de disposar de la informació de la velocitat, de l'ascens acumulat positiu, i com molt bé diu el seu nom, les pulsacions. Una dada interessant, com és que indica les Kcal./hora, està bé això, també indica el % de pendent.



He de dir que la setmana no ens ha permès de gaudir de sortir amb les bikes, en cap cas, però això ja va passar al 2009, i després d'un temps en ve un altre, és on som, i aquest matí una sortida clàssica ens ha permès poder posar a prova les novetats.

El manillar, perfecte per escalar, però perfecte, són les primeres impressions, és cert, això és una evidència, però millor que siguin positives, un cop rodant, passats els primers minuts no he tingut cap sensació de portar un manillar nou, la percepció de 10/10.

El pulsòmetre Polar CS 600 Pro Team Edition, ha estat tota una novetat.





Les dades del pulsòmetre, bé primer hauré d'exposar el motiu de fons del reinici com a company de ruta d'una eina de precisió com és el Polar CS600 Pro Team Edition. Els motius diversos però coincidents, tots en la línia de la prudència, ara amb la SS, la sensació és de que rodo més tranquil, sense pics extrems, és un fet que la sensació que tinc és aquesta, i la intenció és verificar, certificar que això és així.

El pulsòmetre indica ja sortint de casa, amb pujada accentuada, és de que la feina feta aquest hivern, és feina ben feta, pel fet de que les pulsacions pugen quan ataco una pujada extrema, però no ho fan directes a la zona vermella, i que un cop el desnivell disminueix, les pulsacions cauen en picat, de fet la pujada d'aquestes és molt més lenta que la ràpida recuperació de baixada.

Diferències de pulsacions amb la Betty avui, ella amb 3x9 i jo amb 1x1, respecte a quan anavem els dos amb 3x9, abans jo sempre anava entre 15 i 20 pulsacions per sota, ara és a l'inrevés, és així, no hi ha més, però la recuperació després d'una pujada, és el que podrem valorar un cop descarreguem les dades i ho poguem comparar detalladament.

Avui el ritme ha estat molt tranquil, pel fet de que venia també el meu germà, genet que fa uns mesos que no surt amb continuitat, i avui es tornava a enfilar a la bike després de dies de no fer-ho. Per aquest motiu, per ser una mica com un primer dia, la ruta l'hem fet a un ritme un xic més tranquil. Fet que fa que les dades de pulsació avui no siguin cocluents, sí però orientatives.

Moments...



Avui entrada en catala, i es que hi han moments, en els que servidor, malgrat voler fer les seves entrades en l'idioma d'aquest pais que m'ha adoptat, sent la necessitat de parlar allo que sent al cor.

A la voragine del dia a dia, en moments on tot passa rapid, i on sembla que no hi ha temps de pair res, aquest espai actua per a mi com a tassa de cafè, on l'aroma, la temperatura, tot fa que sigui un moment de relax.

Relaxat es com hem sento quan decideixo escriure, quan us llegeixo, quan posso a rodar el meu cap pensant en el mon de la bike....relaxat es com hem sentia ahir quan vaig decidir anar a fer un cafetó a una llibreria...si, com sona, fer un cafe a una botiga de llibres i revistes.



Adoptat a Europa per botigues com FNAC, el model de botiga de llibres al USA es singular, pots llegir el que vulguis, seure i agafar tot allo que et sembli, repassar articles de revistes, en fi, el que et sembli, amb repecte,amb silenci, amb un entorn on l'estres de la setmana sembla desapareixer. Jo fa dies que trobo aquest moment un dels mes espcials, on el silenci m'ajuda a gaudir del mtb, road bike, triathló, i d'altres esports de muntanya.



Ahir, i fent us de les noves tecnologies, vaig poder fer unes fotos que en condicions normals (amb camara de fotos clasica) no hauria fet, vaig intentar que poguesiu veure tant la botiga com gent que jo tenia a prop, algus asseguts a les cadires o butaques de la botiga, d'altres directament a terra....en fi, un espectacle.

Per cert, i si us fixeu, veureu la important campanya publicitaria de Santa Cruz amb les noves Nomad C i Tall Boy...aquesta en un precios color....tronja.

Desde SC, Xavi Paricio

Sea Otter Classic Day 1

Ja fa els vint anys de una de les mes prestigioses manifestacions al mon de la MTB amb presentació de novetats, proves, demos, competicions diverses...

http://blogs.bikemag.com/news/sea-otter-day-1


http://seaotter.mtbr.com/

De les novetats presentades ahir destacaria el contra-atac resposta de Shimano a Sram , les 10 velocitats per MTB, pro en aquest cas amb la possibilitat de les dues opcions: 2x10 o 3x10, cosa que veig mes llog-ica per arribar a totes les necessitats i exigències del ampli ventall de usuaris:

http://www.pinkbike.com/news/shimano-10-speed-xt-sea-otter-2010.html


Uns anirem amb 3x10/11-36 ..i d'altres amb singlespeed ..! aqui no hi valen les mitges tintes.

Continuarem “goitant” a veure que hi ha mes...


divendres, d’abril 16, 2010

Properes novetats.


Novetats que són interessants pel comportament de la Vicious i per a mi, és a dir eines i components que són una millora interessant a totes, totes. Aquestes són les que hauré d'estrenar a la propera sortida i que us exposaré detalladament.

Avui he parlat amb el Primer Ministre, "tot marxa", i si ho diu el Primer Ministre serà que és així.

La novetat de les Betty's i la seva propera aventura ha estat motiu de conversa, breu, però ha estat, i això venint del Primer Ministre té la seva notorietat, són molts els temes que porta en Xavi.

En aquest espai hi ha dues Betty's, i és per aquest motiu que ens crida l'atenció la coincidència amb d'altres Betty's.

Tinc en ment la possibilitat d'iniciar un nou projecte de bike, si prospera ja us tindré al corrent dels detalls.

Entre aquesta setmana i la propera vull fer una aportació sobre pulsòmetres més ampli que el de la darrera intervenció. També vull fer una aportació sobre les millors bikes, fent referència a les més interessants des de la prespectiva de la qualitat/preu, i una darrera sobre quines considero per a mi, les bikes que dins de la seva disciplina haurien de ser al garatge de casa, no però que pensi que les hauria de tenir.

El criteri d'aquestes millors bikes per a lagranevasio no serà d'equitat, pensant en que sigui una eina d'ús per a tercers, en cap cas, únicament serà una exposició de les que a mi em fan més el pes.


Aquesta aportació referida a bikes per qualitat/preu, el que vull construir és una bike component a component, però des de la premissa que proposaré diferents opcions d'equipament entre els 1.000 i els 1.500 euros. I una opció TOP de 750 euros, no sé si podrà ser però aquesta és la intenció.

A aquesta intervenció esmentaré detalladament els components i el lloc on s'han de comprar per a que la suma dels imports coincideixi amb les xifres que us he exposat.

dijous, d’abril 15, 2010

CAMINO DE SANTIAGO
















Camino de Santiago, que recuerdos... A la lista que ha expuesto Betty solo pondría una muda para cuando sales a pasear una vez acabada la ruta y después de una merecida ducha, yo puse un pantalón de correr y una camiseta no tan bikera. Espero Alicia que os vaya muy, muy bien. Podrías poner un poco de información de como lo vais a hacer, entero, la mitad, km diarios etc...





Y tener presente que cuando lo empecéis estaréis deseando llegar, y cuando estéis acabando os sabrá mal que se termine, y me extraña que una vez hecho el Camino no tengáis ganas de volver.

Saludos al Blog

dilluns, d’abril 12, 2010

Preparant rutes de més d'un dia

Aquesta entrada està dedicada a tots aquells bikers Betty's i Bob's que tinguin pensat marxar a fer ruta essent autosuficients, és a dir portant-se la seva càrrega durant tota la ruta, i fent nit a hotels, hostals, cases de turisme rural o càmping (bungalows). L'objectiu número u és portar quant menys pes possible millor, tenint en compte que serem nosaltres qui carregarem el pes durant tota la ruta. Intentaré ser el més gràfica possible, aquí teniu tot allò que a mi m'ha funcionat. He triat dues maneres de portar l'equipatge, en una bossa portapaquets que va posada a una safata agafada a la tija, o bé una motxilla de 20 litres de volum, que per a mi aquesta darrera és l'opció que et permet gaudir més del comportament neutral de la bike. Cal tenir present portar una funda per protegir aquesta bossa i o motxilla de la pluja, tot i que el contingut d'aquestes anirà protegit amb bosses de congelar.


Inicio la descripció mostrant-vos una imatge genèrica que aniré desmembrant per grups.

Material pel ciclista:

Tenint en compte que marxarem de casa vestits de bikers, posarem a la motxilla una muda complerta de ciclista. No oblideu portar els casc i imprescindible unes ulleres, de vidres foscos o clars, jo sempre els porto transparents perquè em donen més seguretat en zones obagues i si és fa fosc no he de patir per no portar els ulls protegits.

-Mallot
-Culote
-Mitjons
-Guants
-Manegots i Camals (si el mallot i el culote són curts)
-Buff
-Armilla
-Jaqueta paravent i si para pluja millor, però que sigui lleugera. Per a mi l'eina definitiva ha estat el PacLite de la casa Gore Bike Wear, és lleugera i transpira una mica.

La idea és que mentre estem fent ruta serem el que fem "ruteres bikeres", per tant serem bikers des de que ens llevem fins que ens anem a dormir. Sortirem de casa vestides de bikers, començarem a pedalar amb aquesta muda, cada jornada quan arribem al punt de descans després de la dutxa ens vestirem amb la muda que hem de portar l'endemà, mentre descansem, sopem, comentem la jornada...farem la bugada de la roba que hem utilitzat, si l'època de l'any o
la zona per on pedalem no és molt calorosa, fora bo que allà on passem la nit disposin d'una màquina de rentar i ideal una assecadora.


Higiene personal:

-Xancletes de goma, ens aniran bé, tant per a dutxar-nos depenent del lloc on passem la nit i també com a calçat de descans.
-Tovallola microfibra, per si l'opció per passar la nit no inclou l'ús de tovalloles per a la dutxa, com per exemple ens pot passar en un càmping.
-Pasta + raspall de dents.
-Cremes hidratants i sabons si és necessari, intentarem portar embassos el més petits possibles, per les "roçadures" de l'entrecuix un aloe vera sense alcohol és una bona solució. Per poc sol que faci no oblideu aplicar-vos un bon protector solar.
-Kleenex.
-Petit botiquí: Gasses, iode, i algun antiinflamatori.


Hidratació diària:

A part del bidó d'aigua que portarem a la bike o amb Camel Back a nosaltres ens ha funcionat molt bé portar una bossa d' hidratació plegable que utilitzàvem per prendre cada dia una concentració de sals inferior al 8%, és a dir per cada 100 ml. uns 8gr. de sals, podeu dissoldre una llauna d'aquarius en una bossa o ampolla de litre i mig.

També ens ha anat molt bé portar barretes energètiques i anar-ne menjant petites quantitas cada quaranta-cinc minuts, i portar un gel (Powergel) per si patim o estem a punt de patir una pàjara, si heu d'utilitzar-lo, recordeu beure molta aigua. Portar un paquet de llaminadures, tipus gominoles, per prendren de tant en tant una també, va molt bé, ja que ens aportarà molt sucre (sense abusar). Cal no oblidar mentre pedalem hidratar-nos constantment i menjar, de tal manera que mai tinguem la sensació de tenir sed, quan això passa ja hem fem tard.

Eines:

-Bossa d'eines de tija.
-Clau multieines amb tronxa cadenes.
-Manxa.
-Desmuntables.
-Càmera.
-Parxes per reparar càmeres.
-Vàlvula de recanvi Tubeless si porteu Tubeless, però en aquest cas també us cal la càmera de recanvi.
-Tros de cadena, tres eslabons, ha de ser la mateixa que porteu, mateixa marca i model.
-Pin d'unió de cadena, o Shimano, o Sram, serveixen els dos per totes les cadenes, entenent que porteu nou pinyons totes, si no ha de ser específica per a 8.
-Oli de cadena d'hivern. Finish Line, el del tap de color verd.
-Brides de plàstic.
-Pastilles de fre.
-Cable de canvi, que serveix també pel desviador.


Altres:

-Comptaquilòmetres-pulsòmetre.
-Telèfon mòbil més carregador.
-Càmera de fer fotos.
-Documentació (DNI més trageta sanitària).
-Diners + VISA.
-Cadenat per la bike. Sempre que feu una parada les bikes han d'estar lligades i a la vista, sempre, encara que estigueu en un racó de món i els bons veïns del lloc us diguin allò de "aquí mai ens han pres res". A la nit imprescindible que les bikes dormin tancades, sota cobert i amb el cadenat, durant els dies de ruta la bike es transforma en el vostre tresor, sense bike s'acaba l'aventura.


Empaquetarem tot allò que anirà dins de la bossa i o motxilla amb bosses de congelar evitant així la possible entrada d'aigua si plou.


Aprofiteu per buidar l'aire de la bossa, el paquet quedarà com si fos "empaquetat al buit" així us hi cabrà millor tot.









Finalment hem aconseguit preparar un equipatge sense superar els 2.700grams, pes més que acceptable per arrossegar en una ruta.

Aquesta intervenció, és el resultat de la nostra experiència, segurament hi existeixen errors que de ben segur descobrirem en properes sortides. Tot és millorable, però com sempre dic en altres contextes, si no sortim i ho provem, no sabrem si ho estem fent bé.

Betty's, molt bona ruta, espero em pugueu transmetre totes les vostres impressions de la vostra aventura a la tornada.

Cercant un dia més.

Ahir després de la jornada anterior, va ser un dia de desconnexió, de relaxament.

Inici de la ruta passades les tres de la tarda ben tocades, direcció a Arenys de Munt per la carretera de Mata, per Coll de Pollastre, durant el primer recorregut coincidim amb un grup de ciclistes de carretera, aturat en direcció contraria, parlaven en francès, passem com si no existíssim, que ja ens està bé, o no.


Seguim ruta fins a Coll de Pollastre, aquí desviem ja per pista direcció al Remei. El terreny més sec, em fa un sever avís, que queda en un no res.

Deixem la pista que va al Remei, i encarem direcció a Can Jalpí, baixem directes aquest cop, fins la riera d'Arenys, i d'aquí directes a la plaça de l'església d'Arenys de Munt on ens aturem a una terrassa a menjar i també a prendre una bona estona d'aquest càlid present, com és l'escalfor del sol.

Després d'una hora ben bona de gaudir de no fer res, reiniciem ruta. Primer per carretera pujant direcció a Pollastre, i un cop a dalt, repetim baixada per pista direcció al Remei, però aquest cop seguim, i seguim direcció mar, fins a Caldetes, d'aquí per pista fins a casa.

Tota la sortida a excepció d'un parell de trams, sense pendents importants, i on ha primat rodar relaxats per digerir la jornada anterior, que ens ha deixat planxadets.

Per menjar, entrepà de fuet, cola i cafè amb llet, aigua zero, barretes de 60 Kcal. cada 45', que haurien de ser de 180-200 Kcal. cap.

Eines, les de sempre.

Incidències amb les bikes cap.

Equipats com ahir, però sense la jaqueta.

Una jornada de transició, necessària i molt. Un dia convuls els de la tarda de dissabte, del que ens cal prendre aire i seguir ruta, perseverar en construir, dia sí, dia també. I veure que no a tot i podem posar remei, i que cal acceptar el pas dels dies, i aturar-se a on cal aturar-se, amb resignació sí, però també amb esperança de seguir camí, dia sí, dia també.




L'estada aturats a la plaça, ens recorda la imatge a la Toscana, us en poso foto del perquè, entre genets que és on som, la recordareu.


Distància, just per sota dels 25 Km. i desnivell +, per sobre dels 500 m.

Quina sort poder sortir en bike, quina manera més maca de poder si no desconnectar, sí omplir els dipòsits, MTB, MTB, MTB.

El perque de tot plegat.


Cap de setmana complert: el dissabte als Cingles de Bertí i el diumenge a Canet de Mar i Sant Iscle.

Per la meva part el dissabte al vespre dissenyant l'enrevessat recorregut del diumenge per carregar-lo al GPS i l'endemà som-hi! corriols i mes corriols, per raons d'horari aproximació a Canet amb tren, de sortida cinc genets, de tornada dos, el terreny perfecte, amb aquell tant per cent d'humitat que fa que el sauló no faixi patinar la roda del darrera, el clima també va ajudar: pirates d'estiu i mallot màniga curta, esmorzar a Sant Iscle (per cert, s' hi estava celebrant una pedalada popular) i tornada a casa per la costa. Les cames molt carregades per el desnivell acumulat (no per els kilòmetres) d'aquest complert cap de setmana.

Sovint m'han fet les preguntetes: (sempre em to de mofa) com es que portes un GPS per anar per el Maresme..? que no saps a on estas..? que tens por de perdre't..?

Si vaig jo de “guia” el fet de dissenyar el recorregut el dia abans d'una sortida en el ordinador i amb el software adequat em permet tindre tant una visió general “virtual” de la zona a ciclar com no dubtar i tindre-ho clar en els encreuaments (els mes compromesos els marco amb un “waypoint”).

Això si, portant sempre un plan B perquè no saps mai si tindràs que canviar el traçat programat per una caiguda o avaria greu, per un propietari que ha vallat la seva finca, per una batuda de senglars..etc, es per tot això que ja fa un cert temps forma part del meu equip el GPS.

Ara be, quan surto sol o be amb un company aventurer com jo i que no te pressa per tornar, es l'improvitzacio, la recerca d'indrets nous, de “caçar” corriols, de trobar aquella cova, font o dolmen amagats.. dons que voleu que os digui... em dona un cert morbós plaer trobar un indret nou i mes si es desconegut per la gran majoria.

En aquest cas també porto el GPS pro amb la pantalla en “stand by” perquè vaig-hi copiant el track, ..i m'oblido d'ell !

Ride on.