Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dissabte, d’abril 17, 2010
Pedalant.
Un manillar Truvativ Stylo de 700 mm. amb 10º de retrocés 31,8 mm. sí, sí, 700 mm. i un angle de retrocés particular per a mi. Molt diferent del Race Face de doble alçada i 670 mm. i ja no et dic res del FSA pla de 600 mm. Quina evolució.
Un pulsòmetre, que em permet de disposar de la informació de la velocitat, de l'ascens acumulat positiu, i com molt bé diu el seu nom, les pulsacions. Una dada interessant, com és que indica les Kcal./hora, està bé això, també indica el % de pendent.
He de dir que la setmana no ens ha permès de gaudir de sortir amb les bikes, en cap cas, però això ja va passar al 2009, i després d'un temps en ve un altre, és on som, i aquest matí una sortida clàssica ens ha permès poder posar a prova les novetats.
El manillar, perfecte per escalar, però perfecte, són les primeres impressions, és cert, això és una evidència, però millor que siguin positives, un cop rodant, passats els primers minuts no he tingut cap sensació de portar un manillar nou, la percepció de 10/10.
El pulsòmetre Polar CS 600 Pro Team Edition, ha estat tota una novetat.
Les dades del pulsòmetre, bé primer hauré d'exposar el motiu de fons del reinici com a company de ruta d'una eina de precisió com és el Polar CS600 Pro Team Edition. Els motius diversos però coincidents, tots en la línia de la prudència, ara amb la SS, la sensació és de que rodo més tranquil, sense pics extrems, és un fet que la sensació que tinc és aquesta, i la intenció és verificar, certificar que això és així.
El pulsòmetre indica ja sortint de casa, amb pujada accentuada, és de que la feina feta aquest hivern, és feina ben feta, pel fet de que les pulsacions pugen quan ataco una pujada extrema, però no ho fan directes a la zona vermella, i que un cop el desnivell disminueix, les pulsacions cauen en picat, de fet la pujada d'aquestes és molt més lenta que la ràpida recuperació de baixada.
Diferències de pulsacions amb la Betty avui, ella amb 3x9 i jo amb 1x1, respecte a quan anavem els dos amb 3x9, abans jo sempre anava entre 15 i 20 pulsacions per sota, ara és a l'inrevés, és així, no hi ha més, però la recuperació després d'una pujada, és el que podrem valorar un cop descarreguem les dades i ho poguem comparar detalladament.
Avui el ritme ha estat molt tranquil, pel fet de que venia també el meu germà, genet que fa uns mesos que no surt amb continuitat, i avui es tornava a enfilar a la bike després de dies de no fer-ho. Per aquest motiu, per ser una mica com un primer dia, la ruta l'hem fet a un ritme un xic més tranquil. Fet que fa que les dades de pulsació avui no siguin cocluents, sí però orientatives.
Moments...
Avui entrada en catala, i es que hi han moments, en els que servidor, malgrat voler fer les seves entrades en l'idioma d'aquest pais que m'ha adoptat, sent la necessitat de parlar allo que sent al cor.
A la voragine del dia a dia, en moments on tot passa rapid, i on sembla que no hi ha temps de pair res, aquest espai actua per a mi com a tassa de cafè, on l'aroma, la temperatura, tot fa que sigui un moment de relax.
Relaxat es com hem sento quan decideixo escriure, quan us llegeixo, quan posso a rodar el meu cap pensant en el mon de la bike....relaxat es com hem sentia ahir quan vaig decidir anar a fer un cafetó a una llibreria...si, com sona, fer un cafe a una botiga de llibres i revistes.
Adoptat a Europa per botigues com FNAC, el model de botiga de llibres al USA es singular, pots llegir el que vulguis, seure i agafar tot allo que et sembli, repassar articles de revistes, en fi, el que et sembli, amb repecte,amb silenci, amb un entorn on l'estres de la setmana sembla desapareixer. Jo fa dies que trobo aquest moment un dels mes espcials, on el silenci m'ajuda a gaudir del mtb, road bike, triathló, i d'altres esports de muntanya.
Ahir, i fent us de les noves tecnologies, vaig poder fer unes fotos que en condicions normals (amb camara de fotos clasica) no hauria fet, vaig intentar que poguesiu veure tant la botiga com gent que jo tenia a prop, algus asseguts a les cadires o butaques de la botiga, d'altres directament a terra....en fi, un espectacle.
Sea Otter Classic Day 1
http://blogs.bikemag.com/news/sea-otter-day-1
http://seaotter.mtbr.com/
De les novetats presentades ahir destacaria el contra-atac resposta de Shimano a Sram , les 10 velocitats per MTB, pro en aquest cas amb la possibilitat de les dues opcions: 2x10 o 3x10, cosa que veig mes llog-ica per arribar a totes les necessitats i exigències del ampli ventall de usuaris:
http://www.pinkbike.com/news/shimano-10-speed-xt-sea-otter-2010.html
Uns anirem amb 3x10/11-36 ..i d'altres amb singlespeed ..! aqui no hi valen les mitges tintes.
Continuarem “goitant” a veure que hi ha mes...
divendres, d’abril 16, 2010
Properes novetats.
Novetats que són interessants pel comportament de la Vicious i per a mi, és a dir eines i components que són una millora interessant a totes, totes. Aquestes són les que hauré d'estrenar a la propera sortida i que us exposaré detalladament.
Avui he parlat amb el Primer Ministre, "tot marxa", i si ho diu el Primer Ministre serà que és així.
La novetat de les Betty's i la seva propera aventura ha estat motiu de conversa, breu, però ha estat, i això venint del Primer Ministre té la seva notorietat, són molts els temes que porta en Xavi.
En aquest espai hi ha dues Betty's, i és per aquest motiu que ens crida l'atenció la coincidència amb d'altres Betty's.
Tinc en ment la possibilitat d'iniciar un nou projecte de bike, si prospera ja us tindré al corrent dels detalls.
Entre aquesta setmana i la propera vull fer una aportació sobre pulsòmetres més ampli que el de la darrera intervenció. També vull fer una aportació sobre les millors bikes, fent referència a les més interessants des de la prespectiva de la qualitat/preu, i una darrera sobre quines considero per a mi, les bikes que dins de la seva disciplina haurien de ser al garatge de casa, no però que pensi que les hauria de tenir.
El criteri d'aquestes millors bikes per a lagranevasio no serà d'equitat, pensant en que sigui una eina d'ús per a tercers, en cap cas, únicament serà una exposició de les que a mi em fan més el pes.
Aquesta aportació referida a bikes per qualitat/preu, el que vull construir és una bike component a component, però des de la premissa que proposaré diferents opcions d'equipament entre els 1.000 i els 1.500 euros. I una opció TOP de 750 euros, no sé si podrà ser però aquesta és la intenció.
A aquesta intervenció esmentaré detalladament els components i el lloc on s'han de comprar per a que la suma dels imports coincideixi amb les xifres que us he exposat.
dijous, d’abril 15, 2010
CAMINO DE SANTIAGO
Saludos al Blog
dilluns, d’abril 12, 2010
Preparant rutes de més d'un dia
A part del bidó d'aigua que portarem a la bike o amb Camel Back a nosaltres ens ha funcionat molt bé portar una bossa d' hidratació plegable que utilitzàvem per prendre cada dia una concentració de sals inferior al 8%, és a dir per cada 100 ml. uns 8gr. de sals, podeu dissoldre una llauna d'aquarius en una bossa o ampolla de litre i mig.
Cercant un dia més.
Inici de la ruta passades les tres de la tarda ben tocades, direcció a Arenys de Munt per la carretera de Mata, per Coll de Pollastre, durant el primer recorregut coincidim amb un grup de ciclistes de carretera, aturat en direcció contraria, parlaven en francès, passem com si no existíssim, que ja ens està bé, o no.
Seguim ruta fins a Coll de Pollastre, aquí desviem ja per pista direcció al Remei. El terreny més sec, em fa un sever avís, que queda en un no res.
Deixem la pista que va al Remei, i encarem direcció a Can Jalpí, baixem directes aquest cop, fins la riera d'Arenys, i d'aquí directes a la plaça de l'església d'Arenys de Munt on ens aturem a una terrassa a menjar i també a prendre una bona estona d'aquest càlid present, com és l'escalfor del sol.
Després d'una hora ben bona de gaudir de no fer res, reiniciem ruta. Primer per carretera pujant direcció a Pollastre, i un cop a dalt, repetim baixada per pista direcció al Remei, però aquest cop seguim, i seguim direcció mar, fins a Caldetes, d'aquí per pista fins a casa.
Tota la sortida a excepció d'un parell de trams, sense pendents importants, i on ha primat rodar relaxats per digerir la jornada anterior, que ens ha deixat planxadets.
Per menjar, entrepà de fuet, cola i cafè amb llet, aigua zero, barretes de 60 Kcal. cada 45', que haurien de ser de 180-200 Kcal. cap.
Eines, les de sempre.
Incidències amb les bikes cap.
Equipats com ahir, però sense la jaqueta.
Una jornada de transició, necessària i molt. Un dia convuls els de la tarda de dissabte, del que ens cal prendre aire i seguir ruta, perseverar en construir, dia sí, dia també. I veure que no a tot i podem posar remei, i que cal acceptar el pas dels dies, i aturar-se a on cal aturar-se, amb resignació sí, però també amb esperança de seguir camí, dia sí, dia també.
L'estada aturats a la plaça, ens recorda la imatge a la Toscana, us en poso foto del perquè, entre genets que és on som, la recordareu.
Distància, just per sota dels 25 Km. i desnivell +, per sobre dels 500 m.
Quina sort poder sortir en bike, quina manera més maca de poder si no desconnectar, sí omplir els dipòsits, MTB, MTB, MTB.
El perque de tot plegat.
Cap de setmana complert: el dissabte als Cingles de Bertí i el diumenge a Canet de Mar i Sant Iscle.
Per la meva part el dissabte al vespre dissenyant l'enrevessat recorregut del diumenge per carregar-lo al GPS i l'endemà som-hi! corriols i mes corriols, per raons d'horari aproximació a Canet amb tren, de sortida cinc genets, de tornada dos, el terreny perfecte, amb aquell tant per cent d'humitat que fa que el sauló no faixi patinar la roda del darrera, el clima també va ajudar: pirates d'estiu i mallot màniga curta, esmorzar a Sant Iscle (per cert, s' hi estava celebrant una pedalada popular) i tornada a casa per la costa. Les cames molt carregades per el desnivell acumulat (no per els kilòmetres) d'aquest complert cap de setmana.
Sovint m'han fet les preguntetes: (sempre em to de mofa) com es que portes un GPS per anar per el Maresme..? que no saps a on estas..? que tens por de perdre't..?
Si vaig jo de “guia” el fet de dissenyar el recorregut el dia abans d'una sortida en el ordinador i amb el software adequat em permet tindre tant una visió general “virtual” de la zona a ciclar com no dubtar i tindre-ho clar en els encreuaments (els mes compromesos els marco amb un “waypoint”).
Això si, portant sempre un plan B perquè no saps mai si tindràs que canviar el traçat programat per una caiguda o avaria greu, per un propietari que ha vallat la seva finca, per una batuda de senglars..etc, es per tot això que ja fa un cert temps forma part del meu equip el GPS.
Ara be, quan surto sol o be amb un company aventurer com jo i que no te pressa per tornar, es l'improvitzacio, la recerca d'indrets nous, de “caçar” corriols, de trobar aquella cova, font o dolmen amagats.. dons que voleu que os digui... em dona un cert morbós plaer trobar un indret nou i mes si es desconegut per la gran majoria.
En aquest cas també porto el GPS pro amb la pantalla en “stand by” perquè vaig-hi copiant el track, ..i m'oblido d'ell !
Ride on.