A part del bidó d'aigua que portarem a la bike o amb Camel Back a nosaltres ens ha funcionat molt bé portar una bossa d' hidratació plegable que utilitzàvem per prendre cada dia una concentració de sals inferior al 8%, és a dir per cada 100 ml. uns 8gr. de sals, podeu dissoldre una llauna d'aquarius en una bossa o ampolla de litre i mig.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dilluns, d’abril 12, 2010
Preparant rutes de més d'un dia
A part del bidó d'aigua que portarem a la bike o amb Camel Back a nosaltres ens ha funcionat molt bé portar una bossa d' hidratació plegable que utilitzàvem per prendre cada dia una concentració de sals inferior al 8%, és a dir per cada 100 ml. uns 8gr. de sals, podeu dissoldre una llauna d'aquarius en una bossa o ampolla de litre i mig.
Cercant un dia més.
Inici de la ruta passades les tres de la tarda ben tocades, direcció a Arenys de Munt per la carretera de Mata, per Coll de Pollastre, durant el primer recorregut coincidim amb un grup de ciclistes de carretera, aturat en direcció contraria, parlaven en francès, passem com si no existíssim, que ja ens està bé, o no.
Seguim ruta fins a Coll de Pollastre, aquí desviem ja per pista direcció al Remei. El terreny més sec, em fa un sever avís, que queda en un no res.
Deixem la pista que va al Remei, i encarem direcció a Can Jalpí, baixem directes aquest cop, fins la riera d'Arenys, i d'aquí directes a la plaça de l'església d'Arenys de Munt on ens aturem a una terrassa a menjar i també a prendre una bona estona d'aquest càlid present, com és l'escalfor del sol.
Després d'una hora ben bona de gaudir de no fer res, reiniciem ruta. Primer per carretera pujant direcció a Pollastre, i un cop a dalt, repetim baixada per pista direcció al Remei, però aquest cop seguim, i seguim direcció mar, fins a Caldetes, d'aquí per pista fins a casa.
Tota la sortida a excepció d'un parell de trams, sense pendents importants, i on ha primat rodar relaxats per digerir la jornada anterior, que ens ha deixat planxadets.
Per menjar, entrepà de fuet, cola i cafè amb llet, aigua zero, barretes de 60 Kcal. cada 45', que haurien de ser de 180-200 Kcal. cap.
Eines, les de sempre.
Incidències amb les bikes cap.
Equipats com ahir, però sense la jaqueta.
Una jornada de transició, necessària i molt. Un dia convuls els de la tarda de dissabte, del que ens cal prendre aire i seguir ruta, perseverar en construir, dia sí, dia també. I veure que no a tot i podem posar remei, i que cal acceptar el pas dels dies, i aturar-se a on cal aturar-se, amb resignació sí, però també amb esperança de seguir camí, dia sí, dia també.
L'estada aturats a la plaça, ens recorda la imatge a la Toscana, us en poso foto del perquè, entre genets que és on som, la recordareu.
Distància, just per sota dels 25 Km. i desnivell +, per sobre dels 500 m.
Quina sort poder sortir en bike, quina manera més maca de poder si no desconnectar, sí omplir els dipòsits, MTB, MTB, MTB.
El perque de tot plegat.
Cap de setmana complert: el dissabte als Cingles de Bertí i el diumenge a Canet de Mar i Sant Iscle.
Per la meva part el dissabte al vespre dissenyant l'enrevessat recorregut del diumenge per carregar-lo al GPS i l'endemà som-hi! corriols i mes corriols, per raons d'horari aproximació a Canet amb tren, de sortida cinc genets, de tornada dos, el terreny perfecte, amb aquell tant per cent d'humitat que fa que el sauló no faixi patinar la roda del darrera, el clima també va ajudar: pirates d'estiu i mallot màniga curta, esmorzar a Sant Iscle (per cert, s' hi estava celebrant una pedalada popular) i tornada a casa per la costa. Les cames molt carregades per el desnivell acumulat (no per els kilòmetres) d'aquest complert cap de setmana.
Sovint m'han fet les preguntetes: (sempre em to de mofa) com es que portes un GPS per anar per el Maresme..? que no saps a on estas..? que tens por de perdre't..?
Si vaig jo de “guia” el fet de dissenyar el recorregut el dia abans d'una sortida en el ordinador i amb el software adequat em permet tindre tant una visió general “virtual” de la zona a ciclar com no dubtar i tindre-ho clar en els encreuaments (els mes compromesos els marco amb un “waypoint”).
Això si, portant sempre un plan B perquè no saps mai si tindràs que canviar el traçat programat per una caiguda o avaria greu, per un propietari que ha vallat la seva finca, per una batuda de senglars..etc, es per tot això que ja fa un cert temps forma part del meu equip el GPS.
Ara be, quan surto sol o be amb un company aventurer com jo i que no te pressa per tornar, es l'improvitzacio, la recerca d'indrets nous, de “caçar” corriols, de trobar aquella cova, font o dolmen amagats.. dons que voleu que os digui... em dona un cert morbós plaer trobar un indret nou i mes si es desconegut per la gran majoria.
En aquest cas també porto el GPS pro amb la pantalla en “stand by” perquè vaig-hi copiant el track, ..i m'oblido d'ell !
Ride on.
diumenge, d’abril 11, 2010
Dracs voladors.
Ahir iniciàvem una ruta de dos dies, i quan portàvem unes dues hores, amb un puja i baixa dur de veritat, a un dels pujadors, a dalt, un cop coronat, la Betty va coincidir amb un grup de Betty's, sí, sí com us ho dic.
Amables bikers, i amb conversa animada biker, fet difícil de veure entre bikers.
Un fet per a mi important, ni un sol comentari fora de lloc de la meva Vicious, a l'inrevés, preguntant encuriosides per la manca de suspensions i també per la manca de marxes.
Colorado, com t'ho dic, exposant dubtes, sobre el comportament de les seves bikes, dubtes tècnics, i amb una visió molt clara de l'espai MTB actual, és a dir poques bikes lleugeres per a Betty's.
I totes equipades, ben equipades, i preparant reptes.
Fruit d'aquesta conversa, m'imposo que la Betty aporti informació més amplia que els hi pugui ser útil, com pot ser, més informació sobre manteniments de les bikes, sobre la importància de les geometries, sobre les postes a punt de les bikes, sobre components específics de bikes per a Betty's.
Penso que és tota una novetat, certament.
Després d'aquesta interessant conversa d'una hora tocada, vàrem seguir ruta direcció al Baix Montseny, comentant la conversa de la Betty amb les Betty's.
Ruta intensa, però massa justa de temps per ser a Amer per muntanya a l'hora prevista, fet que va fer que deixéssim per un altre ocasió l'aventura programada. Decisió que va provocar el retorn lent però constant cap a casa.
Total Km. 60 tocats, metres de desnivell +, per sobre dels 1.200.
Sensacions bones, no les millors. Arribada a casa a quarts de nou de la nit.
Esmorzar a casa a primera hora, dos panets, llet de soja amb cafè cafeinat. Per dinar, pa amb tomàquet i pernil salat amb formatge de cabra, i una cola. Barretes de 60 Kcal. cada 45' durant la ruta, cap, que haurien de ser de 180-200 Kcal., aigua consumida durant la ruta 1,5 l., és a dir els dos bidons de 750 ml.
Eines, les de sempre, clau multi-eines amb talla cadenes, tres eslavons de cadena, pin de unió d'aquesta, pastilles de fre de recanvi, kit repara punxades per càmera, vàlvula tubeless de recanvi, pot de 60 ml. d'oli Finish Line d'hivern per la cadena, el del tap de color verd, càmera de recanvi, manxa, desmuntables no perquè ho faig amb les mans, i els gruixos per centrar les pinces de fre SI.
Portàvem llum del darrera i el Sigma Powerled, que a darrera hora en vàrem fer un bon ús.
Equipats de primavera, aquest cop amb pantaló curt amb camals, mallot d'estiu amb cremallera curta, per error, i tres butxaques darrera, manegots d'estiu blancs, armilla d'estiu, guants llargs d'estiu, mitjons alts, i les Sidi Dragon, casc amb visera i ulleres transparents. Portava a una de les bosses del darrera del mallot, la jaqueta para vent, per a la nit amb la mateixa muda, no en portem cap de recanvi per una sortida a dos dies, per abrigar-me a l'hora de sopar.
Documentació, i diners; VISA, DNI, i 150 euros. Cal pensar que era una ruta de dos dies, o fins i tot de tres, normalment porto 20€.
Programació de la ruta, senzilla per no dir cap, anar a Amer durant la jornada per muntanya via Sant Hilari de Sacalm, per l'endemà seguir ruta cap a Rupit i tornada a casa. Programat, únicament la reserva per dormir a Amer, amb la possibilitat d'anular-la abans de les quatre de la tarda.
Les bikes una nota de 10/10, senzillament perfectes. Una incidència ja repetida, una branca m'ha fet saltar la cadena.
Els metres de desnivell, no fan justícia a les parets que vàrem escalar ahir, en cap cas, la meva sensació va ser d'haver fet 2.000 m. de desnivell +, no pas aquests 1.200 m. tocats.
Recorregut de molta pista i molts corriols.
A partir de les sis de la tarda, tornant cap a casa, l'aire era fred de veritat, tant que la jaqueta va poder fer la seva funció de valent.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’abril 10, 2010
Plats Fun Works, presentació
Seguint amb el procés de millora de la meva Ibis i de la Yeti de mon germà, us presento una magnífica alternativa pel que fa al pedalier: Fun Works. El conjunt de 3 plats, rodaments i bieles pesa només 720 gr. Existeix també la versió de dos plats, de 710 gr., però donat el tipus de bici i el terreny dur típic de les nostres conrades, vam preferir el clàssic de tres plats. L'estalvi de pes sobre els Shimano XT que portava son uns considerables 150 gr, que sumats al estalvi amb el canvi XTR i algun torniol de titani sumen 200 gr.
Podeu veure a les fotos que al darrera la biela en relleu apareix la autèntica marca del fabricant : Aerozine, i de fet si mireu la Web veureu que son idèntics.
També cal esmentar que el preu no es gens exagerat (actualment 259€ a Action Sports) i que els plats son compatibles totalment amb l'antic Shimano XT i d'altres fabricants, pel que el manteniment està garantit. De moment s'ofereixen en quatre colors de bielas : negres, vermelles , blanques i daurades, amb uns acabats impressionants i els rodaments a joc ceràmics.
El muntatge m'ha resultat extraordinàriament fàcil, només amb una clau Allen de 8 mm. Pel desmuntatge incorpora una arandela que serveix per l'extracció al afluixar el torniol. Sistema molt similar als nous plats XTR.
Veureu també a les fotos, els pots del nou lubricant a base de cera Squirt, que ja fa temps utilitzem i de moment, contents com en Trail.
Demà faré l'estrena oficial i rebran els primers cops, segur. Ja us en faré cinc cèntims.
Avui ha estat día de la primera sortida amb rodes de 29.... però m'estic referint a la de carretera: quina sensació! renoi, com corren i això si que es lleugeresa.
Salut!
Twenty NINER R.I.P9 + Cingles de Bertí
Pro anem per parts... tot va vindre d'una trucada al "boss" de TopFunBiking l'ex-corredor de trialsin Andreu Codina i tot varen ser facilitats per provar una Niner, dit i fet, aquest mati a les deu ja la teníem a la nostra disposició per provar-la a Sant Feliu de Codines (quin lloc millor per testar una doble susp. de 120mm. de rodes 29" i amb equipament de luxe?) trialeres amb arrels i pedres traidores, fang, rierols, pistes de fort desnivell i els inevitables arbres caiguts al mig del pas... uuuuaaauuuu!!
Ha quedat sobrada-ment demostrada la superioritat de les rodes 29 envers les 26 per les trialeres de baixada amb pedres i arrels.. no hi ha color...
Si voleu mes informacio de la unitat provada la trobareu al SoloBici nº 227 d'aquest mes.Tot aixo em dona molt per reflexionar...
Ep nois, acabo de veure a la web de crank brothers que han tret les llantes cobalt en versió 29". Com que fins ara no hi eren en aquesta mida no us havia comentat res sobre les meves llantes però ara que hi son us vull explicar la meva experiència amb les iodine de 26" que son la versió enduro mentre que les cobalt son la versió rally.
La veritat es que jo ja estava content amb les meves crossmax st i la trencada de un radi va ser la excusa per fer un canvi que en principi el veia mes cosmètic que res.
Després de haver-hi fet prop de 700 Kms. he de dir (sempre segons les meves percepcions) que es un canvi radical respecte a les anteriors llantes.
La bicicleta ha canviat molt i a millor. L'aspecte cosmètic es important però on es nota mes el canvi es en la conducció, tant en pujades com en baixades.
Lo primer que notes es que son molt, molt rígides. Això ja ho vaig explicar en les primeres impressions però es que ara, després de uns quants kms. ho confirmo que no era efecte placebo. No flexen res de res, ni lateralment ni verticalment. Si portes la bicicleta una mica rígida notes cada oscil·lació del terreny. Poder resta comoditat però per absorbir el terreny ja hi ha les suspensions. Lo important al baixar es que quan traces la corba no tinc aquella sensació que a vegades la roda de davant semblava que perdia tracció i anava a lliscar. Lo mateix al eix del darrera.
A les pujades, crec que deuen ser els 6 trinquets, fan que la mes mínima insinuació de moure la biela es transmeti al terra, ja no a la roda. Et dona una sensació de tracció total i que no es perd res entre el pedal i la roda.
Res, que nomes confirmar lo que ja vaig explicar i que les recomano totalment. A mi m'han canviat les sensacions que hem transmet-eia la bicicleta i ara baixo molt, molt mes segur i en tot tipus de terreny: pista amb pedra solta, pedra agafada, senderó, …
Ara que ja estan disponibles en 29", serà un bon complement als vostres dracs ja que en les de 29 es molt important la rigidesa de la llanta.
Les podeu veure a aquí
Records,
Preliminars.
Som primera hora més u, vull dir que per una confusió, el rellotge marca una hora menys, i un quart de vuit, era un quart de nou, pel que tot va una hora "passada", però no "passa" res, les primeres sensacions, són les millors des del 2009.
Un moment em ve al cap, l'instant, el moment de trobada després de quilòmetres i quilòmetres de carretera, d'un darrer tram ple de corbes i més corbes, un instant concret, quan per fi vàrem coincidir el Team, amb els SOLO, el següent fotograma, és el del dinar a aquell menut i entranyable racó on varem compartir un primer àpat a terres italianes.
I aquestes imatges, lligades amb les sensacions d'aquest matí, on he anat a buscar el pa, ja equipat de bike, amb la Vicious, són símptomes de que la jornada serà, i serà de les millors, de ben segur.
He sortit a buscar el pa, equipat de biker, amb pantaló curt, i jersei de màniga curta, amb camals i manegots, la sensació de 10/10, quin conjunt, inici de la jornada vestit de biker, esmorzar a casa i d'aquí a una estona, curta, iniciarem ruta, per seguir fent ruta, més ruta, més ruta.
Els Dracs revisats des de la darrera sortida, ara fa ja tres dies, sí, sí, tres dies aturats, per això el meu escrit d'ahir.
Preparats per escalar, per baixar, per esperar fer realitat els trams més durs, per això aquest escrit ara, abans de sortir, perquè en tinc una de cap, encara no sé quina, però en porto una de cap, encara no sé quina, però d'aquí a unes hores, ja us exposaré quina ha estat.
Genets, Dracs, i una jornada únicament de MTB, únicament?, és una manera de dir, que som a un únic univers aquest matí, un de sol per a nosaltres, som hereus d'un espai, d'un somni, el de volar amb els nostres Dracs, poc més puc demanar aquest matí, a la tarda, amb la caiguda de la nit, ja no ho sé...