Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de novembre 03, 2013

Rodant sense descans

Sense fatiga.

Avui atacàvem una repte exigent però finalment hem quedat a un 60% del què volíem fer.

A minuts d'entrar a casa.
Hem marxat de dia fins que aquest ha anat cap a la fi de la jornada, i nosaltres amb ell.


Somnis de colors.
Els colors anaven amb nosaltres, certament, els pensaments també plens de colors de terres australianes. De detalls d'elles molt ben guardats al racó del record a casa, i a on hi reposen aquests sent però present i futur. 


Racó dels tresors.
Una jornada de bike curiosa, els quilòmetres han anat caient ara sí, ara també.

Però si bé és veritat que les ganes de pedalar són les que manen, un cop a dalt de la bike fem i fem, tot i que avui no ha sortit tot com esperàvem. 

I ara a la matinada de diumenge les ganes de pedalar no hi són. 

Caldrà esperar a avui al matí, per veure què ens espera, si bike o dia proper a ella sense anar-hi.

Fa un dia aquest matí de 10/10 per enfilar-se a la bike. Com ahir que anàvem equipats d'estiu, utilitzant puntualment manegots i armilles. Equivocadament d'inici, camals, per deixar de portar-los tot seguit. 

Novembre i equipats 100% d'estiu, OMG. 

Turqueses. 
Llums. Powerled a piles, ara de Finale que les tenia guardades, i per si de cas portava les de Storm-Lo, Ay Up, i darrera els dos Cateyes. 

OMG.
Eines, totes, també la Torx del 15. 

Torx.
Incidències, cap, coincidències, cap.

Chicken Pas.
Temperafures sensacionals, rondant sempre just per sobre dels 20°C, fins i tot veient com la nit s'imposava a la llum la sensació era molt bona. 

Strava.
Per sobre dels 60 Km.  per poc,  just per sobre dels 1.000 m. +. 

Aigua, menys de mig bidó, cafè americà servit amb galleda a Sant Celoni,  cafè amb llet i cola a Mosqueroles, i també tres llesquets de pa torrat amb fuet i formatge, mentre hi anàvem mig plàtan. 


Llum i foscor.
Dies per fer bike, bike i més bike, tant de dia com de nit.

dissabte, de novembre 02, 2013

Black Sheep

This post is dedicated to Bob and Betty, but especially Betty and her Black Sheep forks that I'm so jealous of!


Ain't that the truth! Half way round the world and back for two versions of WEMBO, and the bonds of friendship have come a long way too.


We can rightfully celebrate how far we have come and the style in which we have done it: relaxed, making the most of the Flow, fully rigid and single speed! Oh Yeah!


As the bottle implies though, the journey is not over and we need to keep the following in mind:

Don't be afraid to take an unfamiliar path as often they're the ones that take you to the best places for without deviation from the norm progress is not possible.

OMG OMG OMG! It is an echo of so much that we discussed while Betty and Bob were here in the Mirador de Canberra. It also echoes my thoughts about a return to 'normality' being impossible in the wake of their influence.


Well in moments like this it is clear what we should do. Brindar per Finale!


Clar que yes!




Hauríem de


Des de les 6 que estem per pedalar, anem per la segona cafetera i estem esperant. 


L'arrancada del dia, marca el què de tot plegat. 

Pot ser però que tot quedi en un, podríem haver fet. 

Dies de MTB. 

El segon cafè, l'esmorzar ja han passat i, encara no ens hem equipat. 

Ganes de pedalar, moltes, de passar fred,  cap

divendres, de novembre 01, 2013

Rodant propers al mar

Mirant de centrar cada tram. L'aventura de la WEMBO ens ha permès de veure a on som.

I no sobre un tema concret, que també, si no sobre una llista llarga de temes a millorar.

Res ens ha de preocupar, sí que tot ens ha d'emocionar. 


Ahir el dia, pel què fa a MTB, va girar sempre sobre llocs, països,  avui tot ha girat sobre millores a fer, per part nostra. 
No en tenim moltes, sí de molt de pes, i és uns redundància. 

Bé, de ser, de fer, des de la tornada de Canberra no hem parat de definir aspectes, ara sí, ara també. Durant la setmana temes refetits a les dues bikes, avui temes referits a nosaltres, i també de bikes. Sis hores enfilats avui a dalt dels Dracs donen per parlar-ne pausadament. 

Avui una sortida rodadora, sense desnivell, dins de la llarga planificació d'aventures. 

Uns quants quilòmetres, menys de vuitanta, per tres. 

Equipats d'estiu, trams amb Lite, la Betty no, ella únicament manegots, no amb Lite. 

Menys de mig bidó d'aigua,  i un cafè a Blanes, per menjar, mig plàtan.

Temperatures, 21°C-16°C. 

Incidències cap, coincidències cap. 

Llums, Powerled a piles, gastant les de Storm-Lo, Ay Up, i Cateyes del darrera. 

Eines totes, tros de cadena, càmera de 29, pastilles de fre, vàlvula de recanvi UST, Kit repara punxades, clau multifunció, i manxa. També portava una clau Torx del 15 grossa. Un altre dia us exposaré el perquè. 

Ara ja a esperar a demà per veure què ens prepara la jornada, mtb, mtb, mtb.

Dies de molt Single Speed. 

Moltes converses, totes d'Austràlia, totes fent referència a Canberra,  clar que yes.

Festes de casa, La Castanyada.

La celebració d'ahir. 


Costa fer un tram de bondat, per sort. 


Avui haurem de fer més bondat, o no. La intenció però és aquesta. 

El cava va ser singular, les castanyes d'Arenys de Mar, els panellets de SV, què més podem demanar? 

La bike no té res a veure a casa, avui per avui, amb la bondat quan parlem de menjar. 

Vull dir que no tenim present que pedalarem, sí, d'alimentar-nos específicament si hem de pedalar, tot i que pel fet de ser quotidià pedalar, també ho és alimentar-nos correctament sense haver de programar-ho. 

Ho dic perquè fer-ho a casa és una rutina, i per aquest motiu no ho exposo al Blog, cal fer-ho, cal fer-ho. Perquè podria generar confusió, i sortir a pedalar sense alimentar-se correctament pot ser un calvari a dalt de la bike. 

Nosaltres en primer terme ens alimentem abans, i si la ruta ha de ser superior a les dues hores, portem fruits secs, i o platans, en cas de no portar-ne d'aliments, ens aturem a comprar-ne. 


Sort que la proposta de la imatge no la disposem a Catalunya, OMG. 

A la ruta de Blanes ara fa una setmana, aprox, a Blanes vàrem comprar una bossa de fruits secs. La tornada entre un vent favorable i aquesta aportació calòrica va funcionar prou bé. 

Avui, ara, a les deu del matí, els dos cafès de primera hora ja han sigut, ara tocarà esmorzar, i després de ser, pedalarem. 

El dia proposa fer-ho, i tant que sí, ara cal que nosaltres acceptem la proposta. Mentre esmorzem decidirem, de ser, la ruta a fer. 

MTB, MTB, MTB. 


El bidó d'aigua sempre ve amb nosaltres, tant si fa fred, com si no, sempre. I mirar de beure sempre regularment una questió també de previsió per mirar de gaudir el màxim de la sortida. 

Dies de molt de Single Speed. 


Fem un cafè?

No seran com els del Phil i la Bec, però mirarem de gaudir mentre prenem el d'aquí pensant amb el d'allà. 

dijous, d’octubre 31, 2013

Destinació avui, els Vols de Drac

Per les converses continuades sobre tot plegat.

Som a una visió de tot l'horitzó, sobre una filera d'aspectes d'aquests, de detalls que veiem sense distàncies, sense ser propers, que salten del Mirador al Far, del Far al Mirador.

Casa Bec&Phil.
Pel fet dels punts a on som, Far i Mirador, totes les converses són en la línia del tram a on hem decidit fer els Vols de Drac, sense velocitat quan parlem de fer per fer, i amb hiper desplaçament quan parlem de seguir el fil previst.

Cada dia el Mirador del Drac té piles més grosses, sota terra, i cada dia l'amplada d'aquest creix, l'alçada ara però no té raó de ser. Si és visible es feble, avui per avui, pel fet que de funcionar tan bé com fins ara,  ja tindrà temps de créixer en alçada, ara millor que sigui l'amplada la que consolidi per després de ser, no hagi que pensar en res més que en enfilar-se directes a poder gaudir des del Mirador més alt dels Vols de Drac. Per això l'emoció mirant de consolidar Miradors, i com a Austràlia del Mirador i del Far. No és important el proper tram de les antípodes. Sí el fet què  aquesta aportació és portadora de serenitat, això cerca, això cerca,  clar que yes

En temps real, no metafòric, ahir, conversa Austràlia, i els USA, avui conversa República d'Irlanda, Escòcia, i un altre cop conversa Austràlia, els llocs, aquests marquen detalladament els trams per on ha de navegar la nova nau insígnia, OMG, OMG, OMG. 

Avui des de primera hora dirigeix l'atenció dels ulls del meu Drac des del Mirador, dirigeix la República d'Irlanda, certament, certament, i el dia d'avui volarem tota la jornada sobre aquest pensament, objectiu Kilfinane, aquest lloc pesa molt, més encara. 

L'estada del 2011 marca segur la tornada, cal deixar reposar el pensament, sí, però toca programar Vol a la República d'Irlanda, el Drac se´l mira, el destí,  els genets tot seguit marquen el Vol. 

El vent bufa favorable, molt, passar sense ser-hi, té punts molt  atractius si tens temps, i no per no ser visibles, si no pel fet que el vent que ens impulsa és de baixa intensitat per a d'altres vaixells, lògic perquè entre d'altres coses ells no naveguen a vela. Ja ningú navega a vela, els vapors, van deixar enrere les rutes comercial transoceàniques a vela, cert, també ho és que la decisió és personal, i que darrerament els combinats, les impulsions combinades hi són. Més ho és que nosaltres no fem rutes comercials, fem Vols de Drac.


Retorn dels genets.
Nosaltres no volem amb res més que, o bé sense vent, els nostres Dracs poden fer-ho, o amb vent, a on les ales dels nostres Dracs encara volen més enllà. Hi ha dies per a tot, certament, vides per a tot, certament, i cada genet, de ser-ho,de voler ser-ho decideix quin vol que sigui el seu tram, després el vent ens porta a on ens porta. A casa, ens aturarà, vull dir podrem no arribar per falta de vent, per errar la direcció a destí, però en cap cas canviarem el cercar arribar a destí sense haver-ho consensuat.

Som a dies de posar en marxa  la nau insígnia, i  que hem de dirigir els propers anys, o això esperem, tot, i dic tot quedarà relacionat que no condicionat,  a aquesta, perquè les seves dimensions són infinites, pel fet que de ser,  ens sobreviurà, OMG, OMG, OMG, pel fet que l'hem construït perquè tingui una longevitat superior a la nostra, després els vents decidiran a on la volen portar, si més o menys lluny, no ho sé, no ho sé, no és important.

Aquesta nau insígnia, de ser,  carregarà Dracs, genets i tot el què podem portar,  i ens enfilarà a aquest Mirador en moviment, des d'on podem observar sense haver d'estar quiets. 


Arribada de la nau insígnia.
I sempre podem ancorar a platges amigues, per gaudir mentre  estudiem trams vells, trams nous,  trams, sí, propers sempre a  les rutes marcades com a segures, desconegudes, però amigues.

Les rutes venen marcades totes pels Fars, sense Fars, no obrirem rutes, no per res, sí perquè és per on volem fer els propers Vols de Drac, sí perquè la nau insígnia sense ser gran, sí que serà de dimensions suficients com per no acostar-nos a zones de risc a on poder quedar aturats sense voler-ho. La feina d'ancorar, no és tal quan el què cerques obertament és ancorar, no és el nostre cas, en cap cas. Aturar ens agradi o no ens aturarem tots, de mentre no ho fem, lluny de fer nosaltres tram perquè sigui abans aquest quedar aturats sense voler fer-ho, ja no definitiu, no el decidim nosaltres aquest aturar definitiu, sí el d'evitar, de mirar d'evitar aturades puntuals, no per cap motiu concret si no perquè podria  implicar una aturada no desitjada,  la fi de les rutes entre Fars.

Far a Auatràlia.
Concentrar-nos únicament en seguir les rutes properes que ens porten entre els Fars, únic objectiu de la nau insígnia, supervisar acuradament amb els Dracs la visió de cada tram, un somni portat a la realitat, un cop entre terres de Fars, compartir Vols de Drac,  i converses,  i més converses portadores de les millors sensacions,  l'única tasca a seguir, l'única via a explorar. 

Mecanismes de precisió de la nau insígnia.
Garantir el funcionament ara sí ara també de la nau insígnia, poder enlairar els Dracs, poder divisar els Fars, i mantenir aquests en funcionament mentre compartim els Vols de Drac propers a l'eix del Mirador, la ruta entre les rutes.

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac.

Una pila entre totes marca el to de tot plegat, com ho és  un inici de matí serè, un horitzó serè, i de ser, una arribada de la nit de to serè, mtb, mtb, mtb.  

dimecres, d’octubre 30, 2013

Moonjop's Homecoming

I finally found some energy and some time to take Moonjop for a spin on her Stomping Ground.


I'm struggling right now with writing because I need the time to process the events of the past month and write them up in the manner they deserve. I have stumbled across images that will undoubtedly have an impact on my friends Betty and Bob, I just need the time back home to knit them into some words.

In the interim, have a look at what I found today! Moonjop was created with respect in mind, and this art work is entitled "respect", I just need to check if the R.Campbell responsible for it is the Richard who gave Moonjop her name. Now that would be a coincidence.


Either way, I can assure you that Moonjop was very at home in her Stomping Ground.

Clar que yes!


World Solo 24 hour Mountain Bike Championships: Crònica.

Són les quatre de la matinada de dimarts.

La preparació d'aquesta edició del mundial de 24 hores SOLO a Canberra, ha sigut a casa un exercici de dedicació i constància que va començar quan vàrem  xocar amb la nit de l'anterior edició de la WEMBO del 2012 a Finale.

Aquella nit d'angoixa res tenia a veure amb un tema de rendiment físic a dalt de la bike, i de fet passats els mesos repetint aventura 24 hores a Finale del 2013 va quedar clar que com a aficionats a aquesta disciplina la nit és la nostra amiga. La patim sí, com tothom, però preparant-nos per a fer una bona nit és a on tenim la nostra única oportunitat d'apropar-nos a llocs de podi 

Amb aquest pla a Finale 2013 les coses varen sortir prou bé, de fet era un test per veure si anàvem bé, si la preparació feta fins a aquesta data havia funcionat. 

La nit a Finale va funcionar molt bé, podríem dir fins i tot que vàrem fer una cursa rodona. 

Un únic punt va indicar que tot i funcionant bé calia millorar molt encara, com ho és el fet d'haver de caminar a diferents  trams de pujada a partir de la volta cinc.Una darrera volta en cursa d'infart va ser però un indicador clar que anàvem pel bon camí.

Els mesos posteriors a Finale van ser de molta constància a dalt de la bike, arrancades de matinada durant setmanes sempre entre les quatre i les cinc de negra nit mirant d'adaptar-nos a les condicions específiques d'unes 24 hores. 

A deu minuts de les cinc del matí plou de valent a SV. Vaig a mirar de descansar una estona mès.

La veritat és que les sensacions prèvies a decidir si enfilar-nos a l'aventura de la WEMBO 2013, no eren les úniques que pesaven per decidir si anar-hi o no, però del cert és que de no ser bones aquestes sensacions aleshores segur que hauríem descartat viatjar a Austràlia. 

De fet WEMBO era l'argument no el fi. 

A dies per la WEMBO del 2013, encara no havíem comprat els bitllets d'avió, el temor a un refredat, o a una caiguda com la del dia després del mundial de la SSWC Cogne, però amb conseqüències, ens frenava des de feina mesos a fer el pas, després de les 24 hores de Finale 2013, ja hauríem d'haver agafat els vols per la WEMBO, però aquest temor a imprevistos no controlats ens va frenar, i a decidir de fer-ho, de ser, a darrera hora. 

No puc deixar de banda com a eix principal l'existència de l'embaixada de Catalunya a Canberra, la casa Bec&Phil, perquè sense la seva protecció mai hauríem tingut ni la més mínima possibilitat de pensar en poder volar a Austràlia, en cap cas, en cap cas. 

La incorporació de la Bec com a contribuïdora al Blog va fer que nosaltres la veiéssim més propera, de fet de no haver caminat aquesta proposta avui no parlaríem de Canberra, si no del Roc 'Azur. Cal pensar que és el primer cop des de la nostra primera participació al Roc ara fa uns set anys, que no hi anem de manera consecutiva, el motiu, la coincidència amb la WEMBO a Austràlia. Sempre teníem al cap que de no ser Canberra no passava res, el Roc d'Azur és molt Roc per a nosaltres, però la nostra necessitat de fer un pas més en la línia d'aquesta nova etapa que estem visquent els tres des de l'europeu de Single Speed d'aquest any ens portava a anar més enllà del fet de participar a una esdeveniment festa del MTB com és el Roc per a nosaltres, no per la majoria que són tant o més competitius que les dels corredors del mundial UCI, de fet molts dels participants són ells mateixos. I ens feia qüestionar positivament l'anada a Canberra, i per tant la participació al mundial de 24 hores de la WEMBO.

A menys d'una setmana, crec recordar, vàrem fer el pas de comprar els bitllets a destí, dos genets, dos Dracs, un destí, Austràlia, mtb, mtb, mtb.

El Blog restava d'esquena a aquest sender, únicament feia referències a un possible gran Vol, res més, pel fet que ja durant tot el darrer any he anat exposant l'objectiu possible d'Austràlia, sí, però des de Finale 2013, que la prudència em deia que millor esperar a exposar obertament la possibilitat de l'aventura a Canberra per mirar d'evitar de fer volar coloms, sempre condicionats pels possibles imprevistos. Però també és evident que les quilometrades de juliol, i a les hores que van transcorrer aquestes,  i els desnivells de l'agost,  indicaven clarament que l'aventura de Finale 2013, els resultats d'aquests, proposats sempre com a test previ a Canberra, tots aquests treballs anaven  en la mateixa direcció, la nostra participació a la WEMBO d'Austràlia.

No és únicament aquest el tram, fins i tot puc dir que des de l'europeu de Single Speed d'aquest any si bé és veritat que per proximitat de les dues vies, el tram principal passa per sobre del tram WEMBO, i de quina manera, però pel què fa al Blog aquesta no és l'aventura, encara, tot i que la intervenció Crancs al Blog, ja indica ara sí amb molta més determinació que la via principal avui s'està projectant a sobre de la principal fins ahir, vull dir que el Blog també està vivint, com la WEMBO d'aquest 2013, per a nosaltres una fusió amb la nova etapa d'aquests tres genets de Drac.

Aquest nou tram de consolidar als propers dies, marcarà el to de tot plegat.

I amb totes aquestes novetats, afrontàvem l'aventura d'Austràlia, molt emocionats els tres, en primer terme, pels Fars, pels Miradors de Drac, i agafats de la mà d'aquests la WEMBO 2013, per la que havíem treballat durant més d'un any, passant per una duríssima edició de Finale ara fa uns mesos. De fet estaria ben exposat, com el tren de Sydney que passa per sobre dels carrers de Sydney, i com la carretera que passa per sobre del tren, vull dir, vàrem fer el primer tram la WEMBO, a sobre hi vàrem posar, el Mirador de Drac, i a sobre d'aquest el Far de Canberra.

La decisió de posar-nos en mans de la Bec, i en Phil, fàcil, sense dubtes, la decisió de fer el pas de marxar a Austràlia, a hores, fàcil, la pendent de baixada del darrer tram ens hi portava, la música sonava bé, i per tant com sempre, per què no? i és una pregunta que de no tenir resposta ens porta a Vols de Drac de proporcions transcontinentals. Vull dir que no és la darrera vegada que ens ho preguntarem, i que la propera serà molt propera, perquè tot roda a vall, sense presses, sense aturades, fora de les de sempre, quan tens un Mirador que vola mentre et deixa veure pausadament l'horitzó, les per què no? són molt propers els primeres dels segones, per aquest fet des de l'europeu de Single Speed, a on les motivacions des del 2006 han fet que ara al 2013 sigui una constant plena d'emoció, i de perquè no, d'inicial porta d'entrada a sensacions diferents, i ara des de fa uns mesos ja des de dins del portal,  de sensacions bones idèntiques entre elles. Perquè  Cogne va ser una continuïtat dels dos sopars de l'europeu de Single Speed, puc dir fins i tot que des del primer segon de sortir de casa, a dies després fins l'instant d'entrar un altre cop ja de tornada, a casa, les sensacions van ser sempre, OMG, OMG, OMG. 

D'aquí les reflexions de, 24 Hores? oi Bec, no ho sé, no ho sé. 

L'ona de construcció dels Miradors, l'ona per sobre dels Miradors, dels Fars, fa que el meu pensament passi per sobre dels moments, dels instants, i el Vol ja no tingui fi, ni en pensament, ni en sentiment, els Dracs van cremar, van extingir la majoria de cavallers de la llum, van allunyar les belles fades de la nit, per protegir-les dels primers, per evitar que l'ona les, els, enfilés a un tram a on els Fars indiquen que el tram va més enllà de la nostra estada a terra de creadors. I aquest és un sender singular, no es tria, hi ets, si el far de Canberra emetrà llum prou intensa, si emetrà, no és important, sí que dos genets de Drac van anar a posar-ne els fonaments, els pilars del què pot arribar a ser un dels cinc punts de referència d'aquesta aventura dels genets de Drac i els seus Vols. 

Entre tots aquests, entre tots ells, en fila, la WEMBO del 2013, i nosaltres a dalt de l'avió, i nosaltres directes a Canberra, passant per França, i per la Xina.

La nit abans de la cursa.
Els dies previs a l'inici de la cursa, no serà motiu de crònica a The Great Escape MTB, si motiu d'arxiu, de ser, a hores de l'arrancada de la cursa.


Millors instants.
Els quatre genets de Drac no estaven per la labor de disputar el mundial, quasi el límit estava en que no estaven ni per participar-hi, la convulsió de la coincidència de pensaments, de sentiments, de sensacions entre catalans i australians va empetitir de tal manera la WEMBO que va ser necessari un esforç del gran del grup per centrar el tema i objectivar cap a una participació competitiva a la WEMBO.

Els Vols de Drac avui, demà no ho sé, passen per ser competitius dins de les curses de 24 hores, passen per ser combatius, entrant a territori de Conqueridors, i deixen empremta, per a posteriors arribades, de ser, d'una manera de fer, de veure, apassionada, a on la pila principal passa per un únic punt en comú, compartir.

El proper tram de ser, va ple de Vols, de genets arribant a Catalunya, procedents de tot el món,  el motiu el què nosaltres tenim previst, compartir Vols, més Vols i més Vols. Res més, sense cap més fons que no sigui  compartint un sentiment de benestar entre tots nosaltres.

Sí és veritat defensem una causa la de ser, la d'existir com a nació catalana, però dins d'un marc establert del diàleg i la ben entesa  i a on fora d'aquests no hi ha tram. Saber-nos a casa, ja no entre genets convidats que comparteixen el nostre sentiment, si no únicament que el respecten indiferentment del seu pensar, vull dir que accepten que pensem diferent ja és a casa motiu de benestar. 

Abans de tot.
Minuts previs a la cursa.

Entre tantes i tantes sensacions, entre tantes pensades, entre tantes reflexions ara sí, ara també, ja érem a a la sortida d'aquesta edició del mundial de les 24 hores SOLO, per a nosaltres la segona edició d'un mundial, el primer Finale, el segon ara a Canberra. Ets darrera de tot, com sempre a excepció de Finale 2013, i veus com tot roda pels teus ulls com una sèrie d'imatges sense fi, no aconsegueixes visualitzar el moment, perquè l'emoció et cega aquesta possibilitat, aquests són grans instants, grans moments.

Pre cursa.
A res de l'inici del mundial.

El tir de sortida sona, comencem el mundial 24 hores SOLO, dins de la categoria Single Speed, nosaltres com sempre rodem sense presses, la cursa tindrà temps de posar-nos al límit, no cal que l'anem a buscar nosaltres, vindrà ell i de quina manera, i de quina manera.

Storm-Lo.

El circuit es fa tot a a dalt de la bike, sense pendents acusades impossibles, sí tipus laberint, girant i girant sobre si mateix fins el punt de portar-nos a l'extasis del gaudir a dalt de la bike, i fins al punt de d'estruir-nos també, és un circuit tipus Kilfinane, a on fer-lo és un gaudir a dalt de la bike, però un plaer Volar amb el nostres Dracs per Storm-Lo, un privilegi. Aquest és un parc tancat, vull dir una zona exclusiva per a la pràctica del MTB, un espai de somni, per a gaudir, gaudir, i gaudir a dalt de la bike.

La cursa té una distància per volta de 17 Km. per aquest motiu portem la bossa entre el TT i la potència, amb fruits secs i llaminadures, pel fet que nosaltres podem rodar sense alimentació uns deu quilòmetres, passada la segona volta, per aquest motiu passem també del bidó d'aigua de 750 ml. al bidó de 1.000 ml. perquè si bé és veritat que normalment podríem superar la volta amb el bidó de 750 ml. també ho és que no totes, no totes, i a unes 24 hores una volta sense aigua, bé no ens ho podem permetre, en cap cas.

Compartint primers instants.
Després de la primera volta, m'aturo a la carpa, i aquest procés serà així des de la primera volta fins a la darrera, quinze voltes, quinze aturades, per agafar sempre aigua, a excepció de la nit que durant dues voltes no vaig veure quasi aigua, la resta sempre, i per menjar fins la volta deu, aprox. a on menjava sempre abans d'arribar a la carpa, per mirar de no devorar, si no d'ingerir de manera racional.

Dues assegudes a una de les cadires de la carpa en totes les 24 hores. La primera per posar-me les botes d'hivern a l'entrada de la  nit, i una segona per treure'm les botes d'hivern després de la primera volta un cop ja gaudíem de l'arribada del sol, cap més.

Dues voltes de nit en cinc hores, marquen la història del nostra mundial de  les 24 hores SOLO de Canberra. i podríem pensar a casa que aquest va ser un punt d'inflexió a casa pel què fa al Mundial, a l'inrevés, a l'inrevés, l'entrada de la nit a Storm-Lo ens va enfonsar les dues popes, absolutament, ens va dinamitar el ritme de cursa fins a creuar per darrera vegada l'arc d'arribada, certament, i si bé això és així, la sensació que tinc, que tenim, és la d'haver fet la millor cursa de 24 hores SOLO Single Speed que hem fet fins avui.

Perseguint i perseguit per bikers.

Sense cap mena de dubte, les posicions assolides les que el  nostre nivell ens van permetre, és el lloc que ens toca a aquesta edició del mundial de 24 hores SOLO a Storm-Lo, ni una més ni una menys.

Els nostres competidors eren més ràpids, anaven més ben preparats, i el més important, perquè aquests dos aspectes sempre són així, el més important, no van fallar mai, o nosaltres no ho vàrem veure, no van presentar cap fuga, i nosaltres fent una cursa impecable, no vàrem tenir cap oportunitat de fer més. Pel què fa als meus competidors en la categoria Single Speed, bé, ni una sola oportunitat, cap, si bé no vaig tenir una gran sensació entre els Single Speed, de ser molt més lent que tots, que els tres primers sí, respecte la resta no, per la  realitat no va ser aquesta, eren molt més ràpids tots.

Un aspecte molt important, amb l'arribada de la nit, i això ja no va deixar de ser així, el meu cos es va convertir amb una massa de cristall que a cada tram, a cada mínim relleu del terreny la sensació de trencament de la meva estructura era constant, Storm-Lo a partir de l'arribada de la nit, va deixar de ser un circuit amic per passar a ser un entorn depredador de genets de Drac, i a on el repte va ser no deixar de pedalar, no arribar a la carpa i posar peu definitivament. Més de no pensar en una aturada, que en una aturada a la carpa, vull, dir, que arribar a la carpa, no era cap mena de problema perquè passats uns primers minuts, el nostre cap ensinistrat als darrers mesos per a pedalar ara sí, ara també, automàticament ens indicava, anem, anem.

Storm-.
També he de dir, que amb l'arribada de la nit, vàrem perdre l'equilibri a dalt de la bike, com sona, i l'escalada amb girs de tres quarts de volta no els podíem fer, això va ser així durant quasi cinc hores, el perquè, quedarà per a la posteritat, és un fet, el circuit ens va superar en una nova vesant, encara ara desconeguda per a nosaltres, però per aquest mateix motiu, encara li donem més valor a la nostra actuació a aquest mundial, perduts, destruïts, esmicolats, en la foscor de la nit a quinze quilometres de la carpa, per dues vegades, la desorientació va ser absoluta, no podíem fer el circuit a dalt de la bike, fins i tot a llocs planers, i això no ens va fer perdre l'ànim, el va minar, és cert, però vàrem canviar l'estratègia, vàrem passar a mode dia, és a dir, ens refarem amb la sortida del sol.


Lo.
I així va ser, i així va ser durant mitja volta, perquè amb la sortida del sol, la caiguda va ser doble, i remuntar encara va fer que tot tingui un to més èpic, perquè la cursa en sortir el sol fins a creuar l'arc per darrera vegada, la darrera volta va ser amb diferència el Via Crucis més sacrificat que he viscut fins avui dins d'una cursa, ni les meves primeres Guilleries van ser així, com aquesta darrera volta del mundial, OMG. Puc afirmar que el segon quilòmetre de la darrera volta no tenia ni idea de com podria acabar-la, tenia clar que sí, o sí, però també tenia clar que potser no, que potser aquest cop seria el primer d'entre tots, i el terme no l'escric no cal.

Quina lliçó, però quina lliçó, OMG, vull dir quan ets darrera tot hauria de venir donat, no és el cas, un mundial trasteja amb tots i cada un dels bikers que tenen el pensament agosarat de ser-hi. Quan una cursa, quan els corredors que hi participen tenen aquest nivell, bé, cal en primer terme felicitar-los a tots, a tots i cada un, organitzadors, una cursa impecable, als participants, per la seva combativitat, la més implacable a on he tingut el plaer de ser desquartitzat de manera més acurada i sense contemplacions. El què fa que la nostra participació encara tingui més valor, hem estat no diré derrotats a data d'avui, perquè quan el rival és tan superior, no caus derrotat perquè no ets rival per a ells, hi érem i vàrem fer la millor cursa que podíem fer, a les antípodes de casa amics meus pedalen molt, molt, tots hi teniu lloc, certament, perquè aquí a casa, vosaltres ja sou més ràpids que nosaltres, és cert, però creieu-me si us dic que no us desitjo que hi fóssiu, que segur que ho hauríeu fet molt bé, segur, però ara ja a casa, el pensament és, OMG.

Un punt i a part per la Bec, una bikers fora d'escala, que encara ara, després d'haver guanyat el mundial, de fer-ho el corresponent als nacionals, encara ara està per explotar pel què fa a èxits amb majúscules com el que ja ha aconseguit a dalt d'una bike Single Speed rígida.

The Best.
La Bec deu ser la depredadora de voltes més impressionant amb la que hem competit, pel fet també de compartir la seva cara més familiar, i després coincidir dins d'un mundial a Canberra. Bec ets uns monstre devorador de voltes, a casa restem en silenci respectuós, joiós quan fem referència a la teva manera de pedalar, no teníem coneixement que existís aquest perfil de dona fràgil, i de dona conqueridora a dalt de la bike, tot i que la Betty després de Finale 2012 no parava de dir que eres uns monstre del MTB.

Campió entre campions.

Phil, bé, quin altre, un campió en la zona del silenci i la discreció personalitzada, perquè no competeix al seu nivell real, gaudeix de la bike, és a on he d'anar jo, sense cap mena de dubte, la diferència és que tu ets biker de podi, que no persegueix podis, increïble.

 En cursa.
A la tarda, dins de la cursa, a les prèvies a la nit, la sensació era d'un sol intens que et fonia les idees, amb la Betty no ens vàrem dir res, les gorres fora, i en el meu cas dos calmants de 200 mg pel mal de cap, jo crec que motivat per aquest sol tan intens, i després de retirar la gorra, crema pel sol al cap i cara, passades les hores aquest mal de cap va marxar, o que bé, o que bé, també és veritat que va marxar el sol, però va tornar passades les hores i el mal de cap no, per diferents motius, la crema protectora, que les hores de sol van ser menys, que no portava la gorra que si bé per protecció és ideal, la pressió que notava era tal que creia que m'explotaria el cap. El fet és que els dos calmats de 200 mg. van funcionar, agafats de la mà de la crema protectora. L'entrada de la nit, la nit us l'he exposat detalladament.

Fos sota el sol.
Mentre rodava, el pas dels bikers era constant, quan dic constant, era això uns deus bikers per quilòmetre recorregut, la majoria per no dir tots tenia la sensació que venien per darrera, i jo no recordo haver avançat cap biker en tota la cursa, que del cert que no és així, i ara ho escric i sé del cert que vaig també avançar d'altres bikers, sí, però aquesta no era la sensació, i no ho era pel fet que en venien molts més pel darrera. Una anècdota a comentar, el grup elit capdavanter format per uns cinc bikers, em va passar, i vaig decidir anar una breu estona amb ells, he de dir que la sorpresa va ser meva, perquè podia seguir el seu ritme, curiós, però podia, un ritme exigent, sí, no asfixiant, fet que em deixa perplex, i serà motiu de reflexió a casa, de fet sense comentar aquest fet ja hem decidit aspectes basats en aquest fet.

Mentre escalava, no, mentre rodava per una pila de senders tècnics de baixada abordables per a mi, els bikers amb les seves joies de 29er doble suspensió, era un espectacle veure com feien volar les seves bikes, increïble, senzillament increïble. Fins i tot diria que aquesta és la imatge més repetitiva que em ve al cap quan penso en els corriols de Storm-Lo, la segona o a l'inrevés és el moment a on rodant amb en Phil, a una recta de baixada de dos pams d'amplada, en Phil em diu que miri a la dreta a uns cinc metres,  i en fer-ho veig un cangur com corria amb uns salts impressionats en paral·lel a la meva trajectòria, així vàrem seguir uns cinquanta metres potser més, va ser un moment màgic, i com amb els bikers australians, lògicament, també em va guanyar, era molt més ràpid ell que jo, i penses, fins i tot els cangurs, o a l'inrevés, fins i tot els bikers, no és important l'ordre de, tampoc el fet. 

En cursa. 
Gràcies Phil, sense tu el mundial hauria sigut crec quasi impossible d'afrontar.

Fi de cursa.
La darrera volta bé, no entraré un altre cop en detalls, no cal, dir que primer va venir en Phil per darrera, va seguir amb nosaltres, i que a uns cent metres vàrem esperar a l'avió anomenat Bec, i junts vàrem creuar per darrera vegada l'arc d'arribada a aquesta edició del mundial de 24 hores SOLO de Canberra, va ser un instant màgic, entre sonores ovacions, entre la bandera de Catalunya, el millor instant? no ho sé, no ho sé, dels grans sí, i tant que sí.

Sense els cafès de L'Andre, bé,  res hauria pogut ser perquè entre d'altres coses, el fred de la nit d'uns 3ºC feia que preferís pedalar, a no pas ser proper a la carpa, però de pensar en els seus cafès,  un somni ara, una realitat a Storm-Lo

Reina dels postres.
I les magdalenes de la Sarah, bé de somni, de somni. 

Tan alt com amable.
I en Bear, OMG, es pot ser més alt, que no ho crec, no més simpàtic,  i amables que tots ells, gràcies, gràcies, gràcies. L'Alicia, bé el mateix, l'amabilitat personificada, com l'Andre, OMG, OMG, OMG.

Quatre Genets.
Quatre genets amb quatre Dracs Single Speed rígids.  Gran final, gran final, gran cursa, gran cursa, clar que yes. 

Dies de Single Speed. 

No dic que no anem per una segona part  de la crònica de la cursa,  però per avui, després de dies de pensar-la, de tot el dia d'avui des de la matinada fins l'entrada de la nit, aquests són els pensaments més propers ara vers al mundial, mtb, mtb, mtb

dimarts, d’octubre 29, 2013

Des de les quatre de la matinada

Fins ara preparant la crònica de la cursa del mundial 24 hores SOLO d'Austràlia.

Storm-Lo.
A minuts de preparar-me per anar a dinar, la tarda de ser, serà el punt de trabucar la crònica.

Ara emocionat, d'escriure-la, de despertar-me de matinada i tot seguit posar-me a escriure, OMG, OMG, OMG.

L'anada a Canberra, bé no em vull ni deixar, ni seguir amb massa intensitat, no més de la que puc digerir correctament.

Anem a dinar?

dilluns, d’octubre 28, 2013

Crancs a casa

Perquè he decidit ara per ara aturar les intervencions d'aportacions de bikes, fent referència a dades interessants que m'anava, i em va molt bé compartir al Blog.

Post WEMBO 2013.
El què jo pugui aportar tots hi tenim accés, així que ara per ara vosaltres mateixos, de fet són tantes les aportacions fetes fins avui que fins i tot jo mateix estic aturat d'haver-me aturat, perquè sóc de fer, fer, i fer, i aturar-me em deixa copçat. Està clar dues passes enrere, i tot té el millor to, el millor pensament, mtb, mtb, mtb. 

Però no cal cercar-hi cap motiu fora de l'aventura dels darrers mesos que m'ha deixat a les portes d'un nou tram, com abans, ara fa uns mesos amb la necessitat de marcar un ritme frenètic al Blog,  que érem a un altre moment, ara a on sóc és un altre tram diferent.

És evident que automàticament l'interès més popular del Blog pateix una caiguda notable, no és important, temes de qualitats i quantitats, no és significatiu, en cap cas, en cap cas, ho superarem, segur, segur.

El fer d'una manera programada, constant porta a The Great Escape MTB a fer aquest nou tram, és cert. Perquè ara tot ve marcat per les sensacions, i per decidir de manera, de forma un xic diferent.

També ho és, de cert, que la previsió de privatitzar el Blog és el proper sender, des de la proposta de ser accessible únicament a un centenar de bikers amb nom i cognom, però aquest és un pas que,  de ser, ara encara no hi sóc, que hi seré, bé, madurant aquest aspecte. Perquè va lligat a una pila de situacions que estan canviant a casa i que per si sol aquests ja definiran amb determinació el camí a fer.

Ara però a compartir aquesta aventura que està siguent aquesta segona part del 2013.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

De passar els dies, aquests dies, mesos ja, diferents no descarto de, sobtadament tornar a una aportació massiva de temes que cada dia vaig seguint, i que fins i tot inclús pot ser superior a la dels darrers mesos, per què no?

Però ara per ara no és cap a on vaig, i per tant pel què fa a les meves aportacions al Blog tampoc, sempre deixant la porta oberta a les aportacions dels apreciats contribuïdors, que poden marcar el ritme que creguint més interessant. 

MTB, MTB, MTB. 

La Xina a casa.
Fem un cafè?

Matinada de dilluns

A on des d'ahir seguint el fil d'iniciar la crònica del mundial de 24 hores SOLO de Canberra, Austràlia, totes les converses i pensades són amb data 2014.


Fins i tot ja tinc fetes les plantilles dels consumibles a millorar de la Longboard i consumibles i components a la The Motivator. 


Tinc moltes novetats per incorporar a les dues bikes, petites totes, si parlem de conceptes, grans fins i tot si parlem del volum d'alguns dels components. 

A Austràlia vaig veure noves propostes desconegudes aquí. Austràlia pel què fa a la pràctica de l'esport crec recordar que multiplica respecta a la resta del món en 3,7 vegades les persones que en practiquen per milió d'habitants, fet que implica un nivell molt alt, i un sector molt pròsper i dinàmic, i això ho veus quan recepciones les propostes de novetats de la indústria dels components per les bikes, i els bikers. 

Entre totes  elles, poques, però molt interessants totes les que s'incorporaran a les dues bikes de casa.

Avui mirarem d'arrancar un nou tram pel què fa a la nostra preparació física a dalt de la bike, requerirà d'una pinzellada de força de voluntat, crec que la tenim, veurem.

És a dir doble front, millora de petits detalls de les dues bikes, millora de les nostra forma física a dalt de la bike. 


De fet tenim una tercera via, la de l'alimentació, certament que en aquest aspecte hem de fer un treball important, per a restar aliments, per una banda, i la d'incorporar-ne d'essencials per una altra . 
Com sempre mirar de fer-ho bé, i fins i tot pot sortir bé. 

No us detallo encara components, programa de preparació física, i  alimentació, perquè primer trabucaré la crònica quan la tingui de les 24 hores, pel fet que aquestes millores són conseqüència de l'experiència en cursa del mundial de Canberra. 

A mi també m'anirà bé escriure la crònica detallada del mundial per enumerar punt per punt quines han sigut les mancances, que implicaran millores a fer, i quins han sigut els punts forts que implicaran mantenir invariables d'altres aspectes. 


Fem un cafè?

diumenge, d’octubre 27, 2013

Descansant

He vist aquesta imatge, i el pensament és el mateix que el de la presa de la instantània, des de París amb estimació.


Dies de molt Single Speed. 

Ja hem tornat de pedalar

Per Finale.


Dies de molt de Single Speed.

A dues setmanes

De la WEMBO 2013, d'haver participat al mundial 24 hores SOLO a Canberra, Austràlia, aquest matí és el primer dia que tinc pensaments puntuals de poder començar a fer la crònica de la cursa.


Després de pedalar aquest matí crec que prepararé la crònica d'aquesta aventura. 

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac.