Vols :-)

Una jornada de MTB diferent. 

MTB, MTB, MTB.

R.I.P :-))

MTB, MTB, MTB.

No feia fred

I jo preferia rodar protegit pel protector  de cara, la gorra Spok, els manegots Pearl Izumi, els vells pirates Assos F1, els guants Gore de tardor, i en darrer terma l'armilla Campagnolo groga. 

A diferents moments de la sortida he pensat de fer el canvi dels Gore als Hirzl, de baixar els manegots també, i d'obrir l'armilla, però s'ha imposat la càlida escalfor de tots ells, per aquest motiu pujant per Milans al darrer tram m'he limitat senzillament a baixar molt el ritme per mirar d'evitar un sobre escalfament, i a on de no haver-ho fet hauria estat una pujada encara més calorosa.

Un recorregut planer, molt, també està bé, i tant, Caldetes, Arenys de Mar, Canet de Mar, Llavaneres, Mataró, les poblacions d'un Maresme que té molts prismes per poder ser-hi, un el de la nit abans del trenc d'alba dels únics que presenten una quantitat important de sensacions per a mi,  o així ho visc jo, afegiria, ja n'hi ha prou, però no ho penso, certament, crec que seria bo que molts, i molts, i molts ho poguessin gaudir com jo, i segur que és així, segur, i únicament passa que jo no ho sé, ho escric i em tranquilitzo, una mica, una mica i prou.

Increible coincidir amb les Fades de la Foscor agafades de la mà de les Falgueres Màgiques, entre totes m'han fet ingerir la poció màgica d'aquestes últimes, i de sobte seguidament he aterrat a Olzinelles, al laberint, però aquesta és una llarga història, una altra història. Sí que puc compartir que he pogut tornar d'aquests petit paradís d'Olzinelles tal com hi he anat, amb un tancar i obrir d'ulls, perquè ha sortit el Sol, i amb la seva arribada les Fades en la seva retirada, que no les Fagueres, m'han deixat marxar aterrant sense temps un altre cop a Milans, sé què ha passat, sé que ho he viscut però no aconsegueixo recordar-ho com si fos en present, com si fos una realitat, que ho és, i sempre vaig a parar a la mateixa reflexió, t'enrecordaràs? I ara a la matinada de divendres, unes hores després, el Vol no ha sigut, recordo exactament el moment però repetir no depen únicament de mi, de voler, i els altres factors, els que fan que es repeteixi el Vol, no estan a la meva mà, crec, el Vol de divendres sense anar més lluny queda per demà, de ser, de ser, i el despertador ha sonat a les cinc del matí, en dues ocasions, fa dos dies a les quatre tocades sense ell el Vol ja començava, ahir a les cinc ben tocades amb ell ser-hi va ser en minuts, avui amb el so d'aquest no hi ha hagut pensada, segurament per l'extrema intensitat del Vol a Olzinelles d'ahir, segur, segur :-)

Sense cap incidència, ni coincidència, sense beure a diferència d'ahir que vaig beure 500 ml. d'aigua, sense menjar, amb llums sempre, sense rodar bé, tampoc malament, amb bones sensacions, em faltarien fer seixanta Dracs entre Fades, vull dir dins de la foscor, per poder tenir-les, sí però aleshores segurament estaria massa fatigat :-)

Tot i baixar el ritme per Milans he arrivat xop a casa, sense haver agafat cap fredor, cert, però un bany de tardor sí que me l'he emportat avui, ara esperant a repetir Vol demà. 

MTB, MTB, MTB. 

Llocs per viure

Segur, segur.

MTB, MTB, MTB.

Castellets

Una visió curiosa, molt.

Arribar a Santa Fe sense la vista prèvia dels Castellets, rodar-hi sota una lleugera pluja, sense fred, ho definiria mentre hi érem com un moment únic, un instant màgic. 

Ja fa uns anys de la sonora sortida pel Montseny, amb el descens de Sant Marçal fins a Les Illes, com de la memorable aturada a Coll Formic al peu del Pla de la Calma amb els famosos pollastres, i en darrer terme de la frenètica baixada tornant pel Pla de la Calma passant per les piscines del Montseny fins a SC, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Temptació

Avui estava pensant com fer la crònica de les quatre estacions dins de la tardor, ahir estava molt motivat a fer-la, ara aquesta quedarà per fer, crec, crec, de mentre una imatge de la jornada d'ahir la podem compartir, que dóna lloc al títol d'aquesta aportació, únicament falta la poma, fruita que segur que devoraria :-)

MTB, MTB, MTB. 

Snake

Prepararé la crònica del Vol d'avui, títol, Les quatre estacions dins de la tardor :-)

MTB, MTB, MTB. 

Tercer dia

Sense Vols. 

Tot no pot ser, a veure si com a compensació poso fil a l'agulla amb el tema quadre nou.

Decidint de ser si treure les guies del ST pel cable de la tija regulable.

Per la resta veurem, de ser, el color el blanc, els logos negres, a decidir si brillant o mate. 

MTB, MTB, MTB. 

Repetició?

El fet és que vàrem repetir bona part de la ruta del cap de setmana passat. Sense ser primera hora, també sense haver esmorzat iniciàvem la ruta direcció a Blanes, pensant si el Baix Empordà seria el destí a on passaríem la nit, o un cop a Blanes ens dirigiríem direcció a SC.

Repetir té el seu risc, sí, de la darrera vegada pel pas per Olzinelles en podríem decidir, de poder, no passar més per aquest lloc màgic, però en el meu cas jo no ho podria mantenir, vull dir, no em puc resistir a un espai màgic, i per tant puc resistir-me un cert temps sí, però no serveix de res, el fet és que passades unes hores, uns dies, perquè no setmanes o mesos torno a ser al ben mig d'Olzinelles, i mentre ara escric sobre ell ja espero ja no tornar a ser-hi, que també, si no fer-ho de matinada a trenc d'alba entre les intenses glaçades de l'hivern, gaudint de l'efecte dels cristalls de glaç brillant pel pas del meu Drac mentre marca amb els seus ulls negres l'estret sender per creuar abans de la sortida del Sol aquest màgic instant entre les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Era encara d'hora per concretar si seria un dia de Vol pel Baix Empordà perquè primer calia arribar a Blanes, i veure les sensacions després dels primers quasi quaranta quilòmetres extremadament planers.

Un esmorzar en abundància aturats a Blanes no abans, amb bones sensacions. Compartir un bon cafè per les sensacions a les aturades dins dels Vols puc afirmar que són portadors dels millors instants, sempre en tinc de bones pensades en ser entre dos bons cafès, caldrà repetir, caldrà repetir perquè  els cafès de desprès d'instants de molta intensitat marquen una breu pausa que fa que el to de tot plegat sigui quasi l'essència de tots els moments, crec, crec. Un cop reinciem la ruta, uns quilòmetres després, a la cruïlla a on hem de decidir o bé dirigir-nos a Platja d'Aro passant per Lloret o bé a SC passat per Tordera, decidim finalment anar tornant cap a casa passant per SC, i deixar per a una millor ocasió l'aventura del Baix Empordà. 

Hem menjat massa, o aquesta és la sensació, anem fent ruta cap a SC, ja portem uns seixanta  quilòmetres planers, molt planers, en primer terme resseguint la platja fins arribar a Blanes, ara seguint el riu Tordera en sentit invers. 

Un cop a SC aturada de rigor a casa la mare, menjar i beure en abundància ara al quilòmetre vuitanta aproximadament una prioritat carregar els dipòsits de combustible, per omplir aquests dipòsits què millor per menjar que un pà amb tomàquet, formatge, una mica de pernil salat, dos mini gelats, i per beure dues begudes isotòniques, mitja cervesa, i molta aigua, en aquesta ocasió sense el premi dels bombons de xocolata però.

A aquest punt havíem previst seguir ruta fins a Vallromanes, però mirant de ser prudents decidim tornar a SV des de SC i no des de Vallromanes, i així donar oportunitat al Vol de diumenge, pensant que si fèiem masses quilòmetres dissabte, diuemenge segurament no seria una jornada de MTB.

Repetim tornada com la del dissabte passat passant per Olzinelles, un pas memorable, sempre el pas per aquest indret té un to màgic de color, i en aquesta ocasió a diferència de la setmana anterior la Reina roda gaudint del moment, fet que em permet a mi també poder volar lliurament dins del Vol, OMG.

Els quilòmetres van caient, i pel fet de rodar bé decidim allargar una mica més la ruta per mirar d'estalviar desnivell, així que mentre ens dirigim cap a Collsacreu baixem directes a Sant Iscle, i d'aquí a Sant Pol, una baixada ràpida, per arribar a la platja un altre cop, i fer el mateix tram del matí però a l'inrevés, ara direcció a Canet, i de Canet a Arenys de Mar, Caldetes, Llavaneres, i finalment a casa, a on hi arribem un altre cop xops, portem hores xops de dalt a baix de la intensa humitat que ens ha envoltat des de la sortida de la capital del Baix Montseny.

Un cop a casa les sensacions són bones, sí, però tot i haver afegit més de dos litres d'aigua del bidó durant la ruta, la lleugera deshidratació segur que pesa perquè estem fatigats, i de fet la ruta passades unes hores, la de diumenge va començar a l'una tocada del migdia  perquè els despertador que havia d'aconseguir posar-nos en marxa a les cinc del matí es va quedar en silenci després dels primers sons, motivada aquesta passivitat per la necessitat de recuperar forces, però aquest no va ser un mal símptoma, vull dir el de no iniciar l'aventura a la matinada, en cap cas, perquè l'aventura estava per arribar unes hores després.

Equipats d'estiu, el color el negre i blanc, el de la Betty, el seu equipament el què crec que portarà a les properes 24 hores SOLO. 

Amb llums funcionant al vespre, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ara sí amb mi, ben agafada del King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni tampoc coincidències, amb les dues bikes funcionant molt bé, em costa rodar amb una potència Thomson de 0° i crec recordar de 70 mm. i el manillar Protaper de més de 730 mm de doble alçada, també em va costar tornar al seient SLR i a la tija retrassada Moots, però passades les primeres hores tot va tornant al seu lloc. 

Ara a deixar reposar les sensacions del Vol d'ahir, que sense ser com el d'aquesta aportació va rondar els 80 Km. que són lluny dels més de 100 Km. fets dissabte però que va tenir també els seus grans moments, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Valorant des d'ahir seriosament si passar a tubulars :-)

Avui bon Vol :-)

Els propers colors de temporada. 

MTB, MTB, MTB.

De cara a les properes hores hauré de preparar la crònica del Vol d'avui, però ara caldrà descansar :-)

Passant entre els núvols :-)

Costa repetir grans Vols, però mentre tinc, tenim el privilegi de ser-hi, mentre passen les hores a dalt de la bike res roda massa depressa, tampoc diria que rodi lent, els quilòmetres cauen quasi sense adonar-me que això està passant. 

Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.

A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.

Una jornada llarga de MTB, com la de demà?

Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.

De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur. 

I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.

Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera. 

Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà,  menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.

Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.

MTB, MTB, MTB. 

Amb ganes

De proposar una bona crònica del Vol del diumenge.

Ahir al vespre hi va haver una breu sortida, la primera d'aquesta setmana des de diumenge.

MTB, MTB, MTB.

Primera

De tardor, que bé rodar a aquestes hores, quin començament de jornada més interessant.

Entrar a la tardor fa que sense voler miri enrere pensant en les sortides fetes aquest estiu, crec que no és inevitable fer-ho, sí força freqüent. Una en concret pesa molt més que les altres, la del Tramvia a Barcelona, un dels motius són els dies posteriors al Vol, les perseverants molèsties per l'extensa exposició al Sol, OMG. Tot i així crec que hi tornaria, puc afirmar, tornaré a repetir, el bany de l'estiu en aquesta edició va ser un bany intens de Sol. 

A aquesta primera sortida de tardor no hi va faltar pujar, sí que invertint l'ordre, vàrem començar a pujar a on normament  ja estem a minuts de finalitzar la sortida. 

Comulada sempre pesarà a casa, tant que fins i tot podria ser determinant, i així ho pensava ahir diumenge jugant al ben mig d'Olzinelles i el Montnegre mirant d'evitar l'extraordinaria tempesta.

Però a la primera aventura d'aquesta nova tardor hi anàvem com sempre carregats de bones intencions, i tant, i tant.

Equipats 100% d'estiu, amb llums amb les bateries petites, aigua per beure, un quart del bidó CK de 500 ml. sense menjar, amb eines, sense incidències, ni coincidències, ni tampoc la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada al King Cage de l'Inbred, també ahir, també. 

Ara pensant en la propera crònica del Vol d'ahir, que serà sense dubtes de mantenir-se les sensacions, crec que la puc definir com a mínim com a impactant, per les pensades, per les sensacions. 

Un Vol que va començar amb la foscor extrema característica de la nit amb la tempesta de fons, i va acabar dotze hores després sota la tenebrosa foscor d'aquesta tempesta ara també extrema a sobre dels nostres caps. 

MTB, MTB, MTB.