Quan creus que prens decisions

Res més lluny de la realitat.

La SSEC2013 de Sant Gregori, les sensacions després de dies d'haver-la gaudit, porta una cua que dificilment podré saltar.

Imatge de Xavier Font.

Per què l'hauria de saltar? pel fet que bandeja d'una banda a l'altra, ara sí, ara també.

Tan bones sensacions són les pròpies de quan les coses caminen bé. És també una marca, la de la perseverar que va lligada a la sensació de caminar bé.

Avui pedalant han passat moltes coses a sota del Cratoni, moltes imatges, i la SSEC2013 és el punt d'arrancada entre diferents punts d'arrancada, no perquè sigui el punt de sortida, la sortida va començar fa molts anys, mai masses dic normalment, ara dic, i si són masses?

Hi ha ocasions per a tot mentre el temps penses que és infinit, un cop ja no ho penses, les úniques ocasions que veig són les que després de mirar d'entendre-les les puc portar a terme, i això limita i les coses a fer. pel fet que entendre requereix de temps, i aquest no va agafat de la mà de segons, ni de minuts de dies, ni de setmanes, per això l'aturada de tot plegat, el proper salt, és dels interessants, ho dit d'una altra manera, podria ser dels interessants. 

És per això també que la SSEC2013 de Sant Gregori té tant de pes per si sola, ara i en el futur, pel fet que sempre serà la que marcarà l'inici d'una frase com, va ser després de la SSEC2013 de Sant Gregori, i això, el fet de saber que serà així és la què fa que encara tingui més bon sabor.

A vuit minuts de dos quarts de nou, refent part de la crònica, mirant de millorar algunes frases, el seu significat, però toca deixar-la a aquest punt, mtb, mtb, mtb. 

Dies de SSEC.

La crònica de la SSEC

Breu però intensa, ja està a punt per demà matí.

N1 SSIT2012.

Podrà anar vestida d'un cafè de primera hora. i fins i tot podria venir amb una sortida de bike també breu, però no intensa, no he de fer cap sortida intensa, sí mirar de sortir.

Ja fins demà.

Dies de SSEC.

Vols de Drac

En formació de Y.

Perquè a l'alçada de Llavaneres un ha anat en una direcció diferent del segon. 

Una imatge que fa dies que no venia al Blog, és que aquest recorregut fa setmanes que no em veia passar. 

M'he hagut d'esforçar molt de cap, per evitar de canviar la clàssica de tot l'hivern, cosa que m'ha impressionat molt, pel fet que no sóc de canvis jo, en cap cas, i haver d'esforçar-me a mantenir la ruta de sempre i no enfilar-me per corriols alternatius, m'ha condicionat molt, molt. 

Dies de SSEC. 

Però ara veient la imatge estic content, tornen, o això sembla, els vols de Drac.

MTB, MTB, MTB. 

Grans aventures Single Speed

Quin gaudir. i que de ser ens portaran a nous escenaris Single Speed, la SSEC2013 de Sant Gregori, ho va ser tot menys improvisada, hi érem nosaltres per tant, el de sempre, picar pedra cada dia, i cada dia, i cada dia.

Les properes propostes, van lligades de la mateixa mà, és a dir, des del minut després de la SSEC que des de casa ja se senten els pics, cada dia, a cada hora, i si bé, avui per avui, tot resta aturat, és cert, el gir sobre l'eix ens fa veure moltes coses, moltes aventures, molts projectes de bike, Single Speed és veritat.

De fet al dinar familiar d'ahir va ser sorprenent perquè nosaltres hi anàvem entre mil converses SSEC, i aleshores tota informació rebuda que ens pugui ajudar a fer camí en aquest sender, és per a casa interessant, molt enriquidora.

Aquesta imatge té el seu valor en senders USA, que també són motiu de moltes converses a casa, i tant que sí, i tant que sí.

De fet no teníem calendari a estudiar fora del Moab 24 hores, ara hi tenim una cita més a sumar, bé i NAHBS, però aquesta no la tenim dins del calendari de senders, si no de les catedrals del MTB a visitar als USA.

És evident que el nom SSEC2013, té un pes, perquè veig la imatge hi penso amb la nova cita USA, sí, aquest és el primer pensament, però el segon és de pausa, de tranquil·litat, dins d'una SSEC, que si bé jo no la vaig viure així, sí que va ser-ho, i tant que sí, i tant que sí. I de saber-ho que ja em sento encara més bé, era la intenció, i va ser pels europeus la marca Catalunya, bona estada, bon menjar, bon clima i bones pedalades, què més podíem demanar? bé, sí que de ser ara, i de ser-me concedit un desig, pensaria en demanar-lo, però sé que finalment quedaria al calaix, gastar un desig, requereix d'instants dels de veritat, i a la SSEC els més difícils, cap d'ells requereix d'una proposta com aquesta, en cap cas.

Quina bike més curiosa, la veig, i ara després de la darrera aportació sobre aquesta mateixa, encara la veig més atractiva, què tenen les Surly que les fa interessants?

Dies de SSEC.

Podem mirar de fer un bon cafè, jo demà hauria de pedalar a primera hora, però per aquest motiu el meu primer cafè serà molt i molt d'hora, tot i que de ser encertat el pronòstic tot quedarà en això, un propòsit de sortir en bike. O sigui fem un cafè?

Dies de SSEC

Passant entre Dracs de 29er

I a on la meva persecució no es va aturar aquí.

Mirades furtives als dos Dracs de 29er, no et diré que no, no et diré que no.

Dies de SSEC2013 de Sant Gregori.

A punt per dinar

Un matí de test de grans cites.

Dies de SSEC.

Després de la SSEC

Però mentre som entre cròniques SSEC, i fins avui per sensacions reals, per percepcions intangibles la bike queda en posició de ser admirada, no de rodar.

La SSEC és un escenari majestuós, a on l'impacte emocional, ha donat pas, ha obert una porta d'entrada a una aventura  infinita, segur que no, que serà finita, però avui sense fi, i a on van passant els dies i la intensitat ha anat a més, no a menys.

Avui mateix des del centre més centre de la capital catalana, les collites de calidesa de la SSEC han explotat càlidament entre els comensals, ha sigut un tram de somni, un altre cop, un altre cop, OMG, OMG, OMG.

Avui la imatge no serà SSEC, sí essència SSEC, i podreu pensar, però la imatge hi té a veure?, i la contesta és clara, segur, segur, segur. 

Un bon Drac, un bon vol, un genet, espai per crear somnis, tornen les Fades de la foscor, ara per ara lluny de la nit, tornen lentament els cavallers de la llum, i imperen adormides les falgueres màgiques. 

És que en el punt on sóc, és inevitable fer sender en una altra direcció que no sigui cap a on l'estem fent.

Dies de SSEC. 

Estaré ja volant amb el meu Drac des de fa una estona?

Prèvies magnes

Pel fet què ahir en arribar de la capital, el cap tot d'una em va enviar un missatge clar, demà torno a enfilar a dalt de la bike.

La imatge és clara, molt, indefinida pel Blog, la meva bike encara no ha sortit mai al Blog, però per això, per això contradictòriament, aquesta determinació en compartir aventures, pensaments, idees, projectes, i deixo tot d'una de compartir la meva bike, no diré, la meva bike nova, ja fa mesos que roda. 

I no és un tema de, ser presentada o no, ni de ser un secret quina bike és, el tema és, no la vaig presentar al Blog, mesos de projecte i incomprensiblement  no va anar lligat el naixement  de la meva nova bike, a la presentació pas a pas al Blog. 

Ho escric, i m'adono, que és evident que serà presentada al Blog, i tant, únicament a diferència de la Vicious, aquesta nova bike vinguda després de la The Motivator, caurà vestida d'una presentació de gala. 

Per què de gala? senzill, perquè tot el procès de la construcció de la mateixa el vaig documentar fotogràficament, component a component. 

Va ser molt i molt emocionant, i les petites i perquè no, i també significatives millores fetes darrerament, han creat uns monstre devorador dels "local trails".

De fet he creat un concepte de bike, que ha implicat noves denominacions de tipus de bike, com ho són les bikes INTRAIL i les bikes OUTTRAIL. 

El significat d'aquests dos conceptes ja anirà venint sol, via la utilització al Blog en cada moment quan em sigui oportú fer-ho.

Dies de SSEC. 

Fem un cafè? Per a mi aquests darrers dies amb una pinzellada de llet. 

Per demà al matí

Una imatge diferent, i un retorn diferent.

Cavallers de la llum, feia dies que restaven a la foscor, demà entre una imatge d'un entorn molt diferent a la SSEC, però que va ser propera, a tocar a un dinar d'esperit SSEC. 

Dies de SSEC. 

Fa un sol que incita

A sortir a rodar, i això és el què ha fet la Betty, sortir a rodar tot seguit hem posat punt i a part a la jornada del despatx.

Imatge de Xavier Font.

Hi ha dies per a tot, i tant que sí, i tant que sí, i avui era el dia perquè surtis a rodar, encara les converses de 24 hores són monopoli de genets de Drac a casa, a casa, no, ara per ara al Blog.

Dies de molta SSEC, quines jornades les d'aquesta setmana, a on la SSEC va agafant la seva millor forma, la de ser-hi ara ja pel pas dels dies, a una certa distància, i poder-la així, gaudir veient-la amb la seva màxima expressió.

Ara veig aquesta imatge i penso, quina cervesa més bona la cervesa belga que vaig beure el diumenge a la tarda al Campsite, mare meva, mare meva, mare meva.

Dic això, i em ve al cap l'anada amb la VW dels holandesos a comprar tots el queviures per la festa de dijous a la nit es va repetint, i no en mateixes imatges, si no amb diferents fotogrames, cada un més divertit que l'anterior.

A la propera aventura Single Speed, de ser, ja serà des de la barrera dels participants, gaudint de valent, segur, a on serà ja un tram tipus Roc, de ben segur, de ben segur, de ser, però, de ser.

Hi ha dies per a tot, però aquests, he de mirar d'entendre millor quin ritme porten, perquè els darrers 3.000 dies ben tocats han passat com si en fossin un, o com si en fossin 10.000, hi pensaré, hi pensaré.

És que cercar imatge a imatge entre totes per decidir-me per una, i seguidament aportar-la a una crònica ja feta unes hores abans, és literalment de somni, de somni. D'altres vegades primer cerco la imatge, i després vaig a per la crònica, curiós, l'ordre condiciona el resultat, certament en aquest cas, perquè la imatge és una en el primer cas, i la crònica és una altra en el segon.

Perquè sempre que hi penso, en la SSEC, penso, gran aventura, gran aventura. Ara mateix, fa una estona, a l'hora de dinar, al matí, esmorzant, penso, gran aventura, gran aventura.

Dies de SSEC.

És a on som

Gaudint d'un moment SSEC, d'un tram Single Speed.

Dies de SSEC.

La crònica d'aquí a una estona. 

Quan perseverar

És l'única via, tot fins i tot es fa més planer.

Sembla una frase fàcil, no ho és. Vull dir què quan cada dia segueixes un mateix sender, si aquest no té cruïlles, de trobar-te amb una pujada o una baixada de pendent considerable, l'opció és o fer, o fer.

Ara,avui, la SSEC2013 de Sant Gregori queda un xic més lluny que ahir, curiosament ahir fins la mitja nit va ser motiu de conversa al despatx, curiosament, això és bo, això és bo.

Imatge Xavier Font.

També ahir un europeu ens deia que encara ara estava assimilant l'aventura sensacional d'aquesta SSEC, així que és una satisfacció, ja no que la SSEC caminés bé, que també, si no també el fet que a mateixos moments en la distància estem entre les mateixes sensacions, entre les mateixes pensades, això ens dóna molta, molta tranquil·litat per fer, i aquesta darrera sensació és positiva, força positiva.

A diferència d'ahir, avui el sol passa a ser el protagonista principal, ahir n'era la pluja, no és que sigui millor o pitjor, però aquest sol, va ser el nostre gran amic a la SSEC, perquè dies abans, i dies després de la SSEC les condicions climàtiques haurien sigut costerudes de portar agafades de la mà a la SSEC. Tinc clar com són els camins de la zona de Sant Gregori quan plou, i tinc encara més clar la diferència entre com van ser aquests a la SSEC, pel sol que hi va caure, i com haurien sigut de ser la pluja la protagonista. Fins i tot en aquest aspecte tot ens va venir de cara.

Fresca a la nit, temperatura de MTB durant els set dies de la setmana de la SSEC, què més podíem demanar?

MTB, MTB, MTB.

I no va del temps aquesta petita crònica en cap cas. Però sí que és veritat que molts dels assistents em van comentar que el temps i el terreny estaven en perfectes condicions per a rodar en bike, i aquest fet és un dels què ens va ajudar a perfilar de manera positiva en aquesta aventura de la SSEC.

Mentre veus un espai com el de La Pineda, la sensació, abans, mentre i fins i tot després de ser proper a viure, de viure, i d'haver gaudit d'una bona aventura entre bikers Single Speed.

Dies de SSEC.

Com més be va tot

Més distància de tot plegat.

Però de fet és normal per a nosaltres a casa, per tant està d'allò més bé, com molt bé deia el meu bon amic Joan, el tram ve de lluny, i jo hi puc afegir què sempre ha sigut així. 

Quina bona sensació que la Betty cada dia vingui amb una pila de bones notícies SSEC2013.

També ho és, de normal, aterrar a llocs molt deprimits, millor dit ho era, de normal vull dir, hi hem passat anys, picant i picant pedra, intentant poder ajudar a canviar-ho, sempre des de les nostres limitades possibilitats, però també trabucant-les totes, per finalment deixar-los ara ja fa anys, tots aquests espais, definitivament enrere.

A partir d'aquest canvi, tot té encara millor to que el que ja tenim sempre, perquè sempre tenim un to, i aquest to, mantenir-lo, no en té res de planer, res, el Single Speed, és la disciplina de bike més exigent que he practicat, però també la que millors sensacions m'ha reportat.

És el tram on som ara, i, com hi som ara és com seguirem, ni una coma més, i sí, però el què no té camí a casa és ni una sola coma menys.

Mentre escric aquesta aportació ja sóc a la matinada tocada de dimecres, i el dia ha brillat amb tanta intensitat que no puc adormir-me.

 Jean Marc Peuch (imassu).

Avui he vist el nom de la Betty escrit en lletres d'or, costa assimilar-ho, costa, el podi del Mundial SOLO 24 hores d'ara fa uns mesos ha comportat un gran any, i en el cas que ens ocupa, a la jornada d'avui resto aturat, he llegit avui també, la Carolina el somriure de la SSEC, però és que coincideixo amb aquesta lectura, i tant, i tant.

He llegit avui també, "els grans noms" fent referència a la presència de bikers de referència que competiran a una cursa de 2.000 participants a nivell europeu, i veure que entre aquesta breu llista de bikers de referència, entre ells, el de nom de la Betty, és senzillament gratificant.

Certament, és el seu moment.

Dies de MTB.

Curiós, curiós

És el què té picar pedra.

Tot roda des de les sis tocades del matí, sols veiem darrera als forners, i el segon pensament en primer terme és l'escenari d'ahir, del transcurs de la jornada anterior, el tercer i més emocionant, les converses 24 Hours durant una pila de minuts amb la Betty, per seguidament en caure a les vuit del matí, emocionar-me esperant a publicar la crònica de la SSEC d'aquest matí, és a dir el què més valor té per a mi després de les primeres espurnejades, és la crònica que vaig fer ahir, per proposar-la per avui al matí, proposar-la? sí, perquè està en la meva mà sempre decidir no trabucar-la, que no serà el cas, certament, però és una possibilitat que sempre queda pendent de com ho veig passades les hores, és bo dependre d'un mateix, no dic el millor, dic, és bo.

Dies de SSEC.

Dies de molta densitat

Pel fet de restar aturats?

Imatge de Xavier Font.

No ho sé però en contra partida em permet de fer sender pel què fa a cròniques de la SSEC amb les imatges d'en Xavier.

Com passen els dies, de fet no sé si lents, o no, no ho sé. Però passen, segur, això segur. 

La crònica de demà matí ja està a punt, de fet és a punt des d'aquesta matinada.

Dies de SSEC. 

Quan el goig supera tota expectativa

Tot agafa el seu millor to, de fet aquest goig va ser tan gran que encara ara, i ja fa uns dies de la SSEC2013 de Sant Gregori, estem digerint tan bones sensacions. Les què fan referència a la relació amb els europeus vinguts de tots els racons del Vell Continent.

Imatge de Xavier Font.

Sentir, escoltar, compartir l'empatia dels participants de la SSEC d'aquesta edició, té una paraula o dues que ara mateix són per a mi, emoció, molta emoció. Quan tens un premi com aquest, et dónes per pagat en tot, ep, que si no hagués sigut aquest el cas, pel què fa a casa, per l'entrega durant tants mesos a aquest sensacional esdeveniment de poder organitzar un europeu de Single Speed, crec que si  no hagués caminat bé, seria, vull dir què quan has fet tot el què pots, bé si no va bé, poc hi podràs fer, serà que no havia de caminar bé.

No va ser aquest el cas, i com comento a aquest espai en algunes ocasions, fins i tot si mires de fer-ho bé, fins i tot,  pot sortir bé, doncs aquest va ser el cas.

Està bé, està molt, i molt bé.

Gran sensació aquesta, que per sort va venint ara sí, ara també, i és d'agrair sempre, perquè fer la feina bé, no vol dir que sigui així, sí, que penses que és el què persegueixes, no que sigui el què aconsegueixes, quan ets a aquest sender, i finalment surt bé, sempre gaudeixes d'allò més, d'aquest tipus de resultat, la forma com arriba el resultat, és com us dic, molt emocionant.

És preciós l'instant on et sens emocionat, i que aquest instant sigui la constant amb aquests europeus que venien a la SSEC, ara mateix ho escric, i em quedo aturat, totalment aturat.

Moltes imatges al cap que cada cop en pensar-hi, com a la SSWC d'Irlanda, mentre rodava entre corriols, em quedo literalment copsat. com sona, copsat.

Sempre poden venir jornades millors, segurament, m'agrada pensar així, però en realitat si no es dónes el cas, pel què fa a aquesta empatia amb aquest bikers europeus Single Speed, jo ja em dono per pagat per sempre més.

Dies de SSEC.

A minuts de

Trabucar la crònica de la SSEC d'avui.

Imatge de Xavier Font.

El dia ha començat molt d'hora avui, de fet fa uns mesos que els dies són més llargs, puc dir uns anys, des del 19 d'agost del 2010 crec recordar, és així, i no hi ha d'haver raonament necessari, en cap cas.

Aquells dies crec que fins avui,  els què han marcat un tram, fins avui, i el proper, el què tingui reservat per a  mi el pas del temps, segur.

Ahir tornant del cinema, aquests darrers deu dies hi he anat cinc cops, vaig utilitzar unes paraules del pare al cel sigui, "filamento placa", i tot instantàniament es va tornar a aturar, de fet, no ho entenc, si estem aturats des de la SSEC, com em puc tornar a quedar aturat, sempre pot ser, sempre, perquè per uns segons, minuts, fins la matinada d'avui, ni rotar sobre l'eix, així de planer, així de senzill. Aquest fet el de restar aturat de matinada m'ha permès de seguir preparant més cròniques de prèvies a les cròniques a la SSEC.

Dies de SSEC. 

A quatre minuts de la crònica de la SSEC.

Millor fem un cafè, millor.

Tems era temps

“Craftsmanship that stands out in any crowd”

“What if we were to just practice our craft? If instead of building more bikes we build the same amount of bikes, each one better and better.” That was the question posed by business partner Todd Heath to Black Sheep Bikes’ founder James Bleakely regarding their developing business model.
For James, it was an epiphany. Instead of scrambling to build more bikes, they could instead build the craft of their brand to secure a comfortable lifestyle. A lifestyle that allows for time to spend riding, time with family and friends, and importantly time to evolve designs for their custom hand built bikes that are uniquely built for each person. It’s an almost anti-production mindset that works for them.
“In racing, clearly, who gets to the finish first wins, whereas with a singlespeed race he or she who has the most fun wins”, says James. “Same thing with the standard business model, he who makes the most money wins, and I’d say that’s another model I can throw out. It’s the person who enjoys what he’s doing the most who wins.”
At Black Sheep Bikes they really are having fun, and it shows with the creation of frames that exemplify a next level of artistry which cannot be pre-ordered from a catalog. Building about 100 bikes a year with the intent of being able to take any of them to a show such as NAHBS, and have it say something about them is what’s important.
With an office full of awards, and two recent medals from the North American Hand Built Bike Show this year, the quality and ingenuity that goes into every Black Sheep frame, fork or handlebar is unquestionable. As Todd says, “each bike is not a specific model, but more about the specific person it was built for.”
Both Todd and James are bike lifer’s, albeit, from two not-so-different generations. In fact, both of them currently race, but it’s mostly for fun and to be a part of the community that supports them, notably the mountain bike community. James has six LT100′s on a singlespeed under his belt, and Todd is no slouch in the singlespeed class either. “I think a lot of what we’ve seen in our product is an evolution of our own riding”, says James.
While both started with bmx bikes as kids, James’ cycling with big wheels goes back to his college days at CSU in the late 80′s when mountain biking started taking off and Nishiki was still making steel frames (his first bike). In 1991, he took his first job with Boulder Bikes, and after a few years learning about welding and problem solving, he moved on to Advanced Alloys. There, he dialed his efficiency and ability to precisely weld different alloys with very tight tolerances. He also built what could be considered a first snow bike that used 24″ inch wheels with 3.0″ wide Gazzolodi tires, although it was really just a different mountain bike back then.
In 1999, James took the leap of faith to start Black Sheep Bikes, and has since built a solid reputation with their custom craftsmanship. Todd fortuitously got an internship while in high school in 2003 working in James’ shop, and was hooked. He went on to earn a degree in machining and welding at the local community college, and soon after was back at Black Sheep working full time. By 2008, James completed his last non-bike vendor contract job, and fully committed to just building the Black Sheep designs and brand.

I tant, i tant, i tant.

Dies de Single Speed.

Ja tinc preparada la crònica

De demà de la SSEC, que bé, i crec que ja en van tres de tres imatges, de més de, millor no us ho dic, esperem a exhaurir-les, les imatges, o que aquestes abans d'arribar a la darrera m'esgotin el meu doll de ganes de compartir cada matí una imatge de la SSEC.

Imatge de Xavier Font.

Però ara per ara, és a on som, gaudint de fer-ho.

A la crònica de demà parlo de la SSWC d'Irlanda,  puntualment, sí, i en pensar entre els senders de la SSWC, torno a quedar copsat, i un altre cop, i un altre cop.

Quan rodes millor no pensar en res, però si ho has de fer, millor així, millor així, copsat.

Ara, des del despatx, som dimarts oi?  podria fins i tot sortir a fer aquell cafè que us esmentava jo a vosaltres ahir, a on ara, per la pluja tot tindria el seu to més emotiu, però no és qüestió d'incitar a evadir-se cada dia d'on sigueu per fer un bon cafè, o sí, o sí.

De totes maneres, un punt, o més, però un segur que sí, un punt interessant, haver posat en marxa les cròniques de la SSEC, a on una imatge d'en Xavier, una breu crònica agafada de la mà d'aquesta  imatge.

Bones sensacions SSEC pel què fa als europeus que hi van assitir, que bé, que bé, que bé.

Hi ha dies per a tot, quan es tracte de poder gaudir del Single Speed, del MTB, i tant que sí, i tant que sí.

Dies de SSEC.

Bé, demà hi tornem, ara que el Blog  faci el seu camí, el de les aportacions ara sí, ara també.

Percepcions

No en traurem res més, res més.

 Imatge de Xavier Font.

Sensacions, no en traurem res més, en cap cas.

Veure minut a minut, hora a hora, dia a dia, durant quatre dies, des del dimecres al dissabte, com el Campsite va acollint sense aturades, sense interrupcions a cada grup de bikers Single Speed, va ser un premi en ser-hi, a cada un d'aquests instants.

Nosaltres no som d'on érem, certament, i no podem pretendre que sigui d'una altra manera, tampoc ha sigut mai el propòsit, a l'inrevés.

Un espai el del Campsite ple d'anècdotes, una no va ser-ho, com ho és el fet de com em sentia de bé entre tota aquesta família de bikers, mare meva, mare meva, mare meva. Pots demanar moltes coses, sobre molts aspectes de la vida, però pel què fa a MTB, no diré la frase del locutor per excel·lència del Barça el dia del 0-6, en cap cas, però la penso, la penso.

És que un dia va ser el primer dia de la primera pensada Single Speed, aquesta va venir cinc anys abans de l'arribada de la primera Single Speed a casa, en una posta en marxa de bike 26", 100% rígida quan el mercat anava, i jo mateix també, en bikes doble suspensió.

Penso en aquest origen proper, llunyà, quan penso en el fet de la SSEC2013, en quan comença aquest sender que ens ha portat a la SSEC2013 de Sant Gregori.

Eren dies de joia també, a on ja fèiem sender molt sols, que ja està més que bé, molt més que això, sensacionalment bé,  però en aquella època no recordo que em copses aquest fet, oi que no? ara tampoc, certament.

Després passats els anys veus en què s'ha transformat aquest fer, i penses, que bé, que bé, que bé. I seguidament em venen al cap imatges dels bikers europeus de la SSEC, i un somriure arranca sense interrupcions, sense intermitències.

Poc sabia jo que la SSEC seria un test, normal, normal, hi ho va ser, i de quina manera, abans, l'any abans, mentre, i ara després de la SSEC. Què no és un test en el dia a dia?

Quina pau que transmet la imatge, idèntica a la pau del Campsite, de fet podria no ser així, però afortunadament va ser així, coincident, coincident.

Dies de SSEC.

Veig la imatge i penso, OMG, OMG, OMG.