No ho crec, no ho crec :-)
Sota les seves ales, sota d'elles amb cert temor que dotzenes i dotzenes d'ells decidissin venir-me a saludar en persona.
Després, amb la llum, i tant, sense ells, per què no?
MTB, MTB, MTB.
Això sí, avui 24 hores després sonava el despertador a les 5 del matí, i el silenci l'ha deixat a lloc, en silenci, i tant :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada