Que bé que s'està amb AA, que bé passar les hores sense fer, deixar-les passar, quasi puc dir, veure-les venir i gaudir del seu pas en silenci.
La tornada a casa ja va ser una altra història, però pensant que aquest matí tocava bike, vaig refer el camí cap a casa. Ara mentre escric, veient que finalment la sortida de bike serà a la tarda, penso, com hauria descansat amb aquell AA tota la nit.
Tot no pot ser, certament, ahir un dia de molta, molta intensitat, que va aturar-se després d'un dinar-reunió intens. La tarda vespre va posar les coses a un mirador amb vistes de calma, i això ara des de SV, porta a pensar, com hauria descansat amb aquell AA tota la nit.
Ara, ben esmorzats, molt ben esmorzats, toca relaxar-se fins la caiguda del sol. Aprofitaré per preparar una filera llarga d'aportacions pel Blog que tinc al cap. Tanco el ulls i veig les imatges, miraré de posar fil a l'agulla ja.
Que bé aquest descans, portem uns dies pedalant de matinada, i també anant a dormir propers a la mitja nit. Per sort disposem d'unes bikes que fins avui no donen problemes, uns equipaments que són suficients per no haver-hi de pensar, i una proposta de franja horària de bike, extrema per a nosaltres però que portem prou bé. Això sí, aquesta darrera va agafada de la mà d'arrancades a les quatre, i a les cinc del matí. La compensació hi és, continuitat, i rodar sense exposició al sol. Què més podem demanar?
Dies de Single Speed.
Selecciono les imatges per aquesta intervenció, cerco entre les darrees sortides, i un pensament em ve al cap, més, i més, i més, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada