Porto una bona estona, amb elles, i molta més amb la Vicious, la menys cuidada darrerament, pel fet què l'On One requeria de ser ajustada, i la Spot Brand exigeix que estiguin per ella sempre, no per res, sí per sentir-se la protagonista.
Torno a tenir la bike, la meva bike.
Per si de cas ben amagats tinc els destructors de murs, per si es dóna el cas, possible però improbable, que els destructors respiressin propers, és què de fer-ho, ara ja no ens frenaria RES.
Avui, com cada dia que hi era, he vist a la meva enyorada, la lluna, i avui com cada dia, ell sempre ve, he vist al meu admirat astre rei.
Costa viure pensant que tenen un final, que segurament no veuré com a genet de Drac, mentre però gaudeixo volant sota la seva atenta mirada.
Avui torna la part més extrema del darrer tram a on jo era, la tija de titani retrassada, i el seient Brooks, no així encara el segon porta bidó, i sí, podria ser d'aquí a uns minuts, o no, i segurament serà passats els dies.
Aquesta joia de bike des del 2010 que és allà a on hi ha d'altres bikes Single Speed d'arreu d'Europa, únicament quan són entre europeus nosaltres hi som.
Moltes hores, setmanes, mesos, anys construint el què ara comença a agafar forma, som a un primer tram amb una d'arrancada llarguíssima, que de poder fer camí ens podrà distanciar definitivament.
Les sortides de Single Speed a casa ara tenen el to solitari que cerquem. Les properes cites Single Speed gràcies a Deu, també.
Veig la meva Vicious The Motivator Single Speed, i tot seguit penso, MTB, MTB, MTB.
Demà arrancada a la matinada, cerco la lluna, espero pacientment el sol, dies de molt de Single Speed.
Avui tampoc hi ha hagut vespre Spa, no AA, no TV, no piscina, mtb, mtb, mtb, i demà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada