Pedalar pels nuclis urbans un dia laborable em comporta passar un plus de tensió, pel fet que no pedalo mai des de fa una mesos per aquests entorns.
Darrera de casa, no recordo quina va ser la darrera vegada de tensió, bé sí la dels caçadors, no en recordo cap més.
Avui un gos dels catalogats com a perillosos quasi caça en Josep, això ha comportat una conversa molt tensa amb el propietari, no ha anat a més, afortunadament.
Després ja a Mataró en Josep ha picat amb un mirall d'un cotxe, quin ensurt, uns metres després un cotxe ens ha passat a un pam, arribant a Granollers en Josep quasi s'enfila a una pila separadora de carrils, ha anat d'un pel, d'un pel.
A Granollers he deixat a en Josep i he fet camí sol cap a Vallromanes. Un tram aquest més similar al rodar de darrera de casa.
En Josep roda molt bé, d'això es tracte, bon ritme, molt bon ritme a dalt de la bike, no necessitem res més.
Una escalada a Parpers sensacional, a on als darrers cent metres ben tocats en Josep em tenia preparada tota una sorpresa.
MTB, MTB, MTB.
Avui una sortida interessant, dos corriols nous he localitzat anant cap a Parpers, hi anirem, hi anirem. Un just a dalt, a la dreta, i un, el segon baixant direcció a La Roca també, aquest últim a l'esquerra, per a mi tots dos nous.
Quina caiguda del sol.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada