Crònica

D'aquest migdia, la prepararé de cara aquest  vespre.

MTB, MTB, MTB.

Ara però pizza, oh yeaaaaaah!!!

Stigmata

Crec recordar que el campió del Món de DH Steve Peat en tenia una pintada de Santa Cruz Syndicate.

MTB,MTB, MTB.

Ara actualizada, sí, fa deu anys la tenia a la mà amb la seva versió anterior d'alumini, clar que yes!

http://theradavist.com/2015/02/resurrection-santa-cruz-stigmata-cyclocross-bike/#1

Routt 45

Pel concepte, com l'Engin que vaig proposar fa uns dies de ser per casa Single Speed aquesta podria ser una bona proposta. Dubtar, dubtar, podria ser pel titani, del que jo en sóc partidari, no ferm partidari, pintat i sense pintar, pel fet de ser dues possibilitats amb molta personalitat. Perquè per ser funcionals, de voler ser-ho aquest material tindria propostes més interessants, vull dir, alumini i carboni, més lleugers, més reactius a cada volta de pedal, aleshores la funcionalitat del titani és únicament que no s'oxida, i una suposada benigna flexió, no ho centraríem objectivament mai, són opcions, sempre són únicament opcions.

MTB, MTB, MTB.

http://moots.com/our-bike/cross/routt-45/overview/

Sense ibers, sense Drac

Dins del tram dels canvis, de grans propostes dins del dia a dia, dins del tram de la Nau Insígnia, omg, omg, omg.

Avui un Sol magnífic, a on nosaltres volíem rodar, rodar i rodar, i podrà semblar que ahir la sortida va ser planera, les imatges, no totes, així ho indiquen, sí, perquè les que haurien indicat el contrari jo estava massa concentrat en primer en  poder pujar les pales verticals, i en segon terme recuperant-me després de fer-les, com per fer les fotos de la Reina pujant, meves no podia ser perquè les dues mans per poder superar les pujades anaven soldades al manillar, com sona, com sona, i per tant avui tocava sortida prudent per les nostres cames.

Tocava i és aquest el tram que hem decidit fer, rodar, rodar i rodar :-) 

Això sí, la Reina avui em tenia reservat per a mi i prou un bon present, un emotiu present, he de pensar que en compensació a la jornada viscuda ahir, i tornant de Mataró per Les Cinc Sènies ha decidit com fa uns dies baixant pel Tintorer Llarg imprimir un bon ritme de cursa, no de gillotina sí de desgast, i aquest fer m'ha comportat depredar una bossa de bastons de pa amb pipes boníssima aprofitant el pas pel Condis. 

No feia fred, calor tampoc, sí que escalant he passat certa calor, això sí, però és que no hem pujat res, i per tant ha quedat en una anècdota. 

Sortir cada dia en bike té un punt extrem si ets un aficionat com jo, sí, però no passa res, l'objectiu en primer terme gaudir a dalt del Drac, en primer terme fer una molt bona cursa a les properes 24 hores, que no un bon resultat, cada cop més difícil, i per tant únicament aspirar a una fer una cursa de campionat des del punt de vista de sentir-me molt bé abans de la cursa gaudint d'allò més, amb tota la planificació lúdica, mentre sóc a dins de la cursa, rodant depredant quilòmetres, superant el dia, conquerint la nit, gaudint del retorn del Rei, i en darrer terme a tres quarts de cursa fins al darrer minut de les 24 hores aconseguint augmentar el ritme de carrera, res més, res més, que a aquestes alçades del meu tram ja és una gran fita, en primer terme rodar amb unes bikes molt ben posades a punt que aguantin sense cap mena de manteniment les 24 hores senceres, testades sempre a mesos de la cursa, amb bona part de les millores fetes a mínim 100 dies de la cita de Finale, en primer terme equipats sempre de gala, tant pel què fa a nosaltres com pel què fa al nostre Box, vull dir el castell, la nostra fortalesa a terra, perquè dins del Vol ja tenim la Nau Insígnia, invisible per la resta del Món, sí, però no per a nosaltres que hem creuat tot el Món per poder disposar d'ella, i de ser tot com ha de ser, per Finale lluirem estendards en els nostres cors, perquè la Nau Insígnia sobrevolarà sempre els nostres Vols dirigida pel Destructor Independent, i nosaltres la sentirem, la veurem ja abans de rodar dins de cursa, la veurem a les prèvies mentre fem els primers tests pre cursa, en primer terme abans, mentre, i després rememorarem com hem creuat el Món darrera d'un somni, perseguint aconseguir-lo fent realitat cada tram per arribar-hi finalment, OMG, OMG, OMG. 

Dubto què pensaré a la nit de Finale veient a l'horitzó des de la muralla de defensa com la Nau Insígnia s'impulsa per sobre d'ella, com genera llum cegadora la segona Corona de Granit buida de contingut visible i motor amb al primera Corona de Granit amb els cavallers de la llum de la nostra joia de la corona, la Nau Insígnia, oh yeaaaah! :-)

Avui decididament hem de valorar molt les properes posicions a agafar, perquè seran claus, decisives per a poder explosionar la construcció feta des de fa un fila ara ja llarga, molt llarga de primaveres, i que estem a tocar de poder gaudir-ne amb tota la seva capacitat mentre voltem pel Món, clar que yes!

Avui sense coincidències, avui sense incidències, sense les meves eines, amb la manxa, sense beure, portant aigua, amb llums, sense funcionar, amb una sortida amb Sol, amb llum, i una arribada sense ell, sense ella.

Des del Mirador del Drac, esperant a veure què vol dir el pronòstic de demà, perquè fa una estona a SV la pluja hi era present, demà també?

MTB, MTB, MTB. 

Ibers

Ahir una aventura per resseguir el camí que va d'entre Blanes i Tordera direcció a Lloret va marcar tot el to de la ruta.

Un inici amb el gris, sense la llum del Sol, sense ell, a les nou tocades del matí, amb 10ºC a la riera de Llavaneres, indicava perquè portàvem recanvi de guants, els Gore Alp-X de canell llarg, i segon protector de cara i coll, que per la sortida del Sol un cop sortint de Blanes direcció Tordera unes hores després va evitar de d'haver d'utilitzar-los.

La pluja la germana llunyana i distant d'ahir, propers a Blanes semblava que es decidia a fer un lleugera aproximació, per finalment marxar sense quasi dir res, tot i deixar anar una lleugera i prudent intenció sense ganes però de fer mal. Nosaltres anàvem amb les jaquetes Xenon AS de Gore i per tant preparats per a pluges intermitents.

El mar tranquil sempre mentre hi vàrem coincidir, les nou hores de Vol, deu en total, sempre gaudint de veure la seva calma.

Mentre passàvem per Sant Pol el carrer Nou estava engalanat pel dinar al carrer, i per la festa gran de Carnestoltes el vespre.

Una arribada a Blanes pausada, amb gana que va comportar d'una aturada per menjar entrepà, i cafè.

Seguint ruta direcció a Tordera  en veure el cartell que indicava Lloret uns 16 Km. no ens vàrem fer pregar i directes cap a Lloret, de ser dissabte avui no estaríem a casa, si no dormint propers a Olot.

Emocionant la ruta passats els primers vint minuts, corriols tècnics de pujada sempre, finíssims, just el punt de posar peu, just, a on seguíem indicatius de la Diputació i de les agrupacions d'excursionistes.

El moment, el primer de dos, va ser en llegir poblat ibèric Montbarbat a uns 5 Km. noi a partir d'aquí el pensament de fer 150 Km. passant per la capital del Baix Montseny i per Vallromanes va quedar en l'oblit motivat per l'emoció de compartir espai amb tan ilustres ancestres.

Renoi, renoi, renoi, ara amb els pinyons de 20-21 res té una component d'anar fent quan ets entre pujades verticals, i a aquesta ruta hi eren, OMG. Quin treball més exigent assolir aquesta ruta fins el poblat ibèric. Quasi va ser impossible, per metres, vull dir si dura uns metres més ho deixo córrer i poso peu.

Bec estaves a tots els racons, per l'ofici, per l'entorn infestat d'eucaliptus, mtb, mtb, mtb :-) Parlàvem de tu, del què deus estar fent al Nord a les excavacions dia sí, dia també, durant mesos, tens una feina apassionant :-)

D'aquí després de gaudir del poblat mil.lenari, crec que és de fa uns 2300 anys, el dels Ibers vull dir, fèiem camí cap a Lloret, ho teníem clar, es veu, i així va ser. 

Vull compartir el què m'implica ser entre aquests espais de fa mil.lenis pel fet de sentir en ser-hi les passes fetes per qui vivia als nostres espais, o seria de justícia dir nosaltres als seus, omg, em costa no sentir amb profunditat, em plau pensar l'escenari de vida d'aquests protagonistes de la nostra història més recent, podrà semblar llunyana però a efectes del temps de la nostra evolució era ahir, com sona, com sona.

Tornada a Blanes des de Lloret per omplir dipòsits dinant mig entrepà de formatge, i dos braços de gitano, amb una cola, per després anar tornant desfent lentament el camí cap a SV fet el matí. Sempre, sempre, sempre amb les bikes a la vista, i lligades amb un doble Helmet-Lock, sempre, sempre, sempre.

Una aturada puntual al carrer Nou de Sant Pol que comportarà d'un sopar, perquè per diferents motius les coincidències són, els taurons, un de concret ens va portar una grata sorpresa agafada de les seves portentoses mandíbules.

Sense incidències, amb coincidències Ventana, sense les meves eines, amb manxa, amb llums funcionant des de Calella, amb aigua, bevent tot el bidó de 500 ml. La majoria a les pujades direcció al Montbarbat.

A aquest punt també motivat pel temps ben invertit en l'aturada a Sant Pol decidim deixar per a una altra ocasió l'aventura dels 150 Km. definitivament.

Coincidir amb converses interessants de bikes sempre, sempre, sempre val el seu pes per sobre de tota ruta prevista, i tant, i tant!!! :-)

Una arribada a casa molt bona, per tranquils, per relaxats, i esperant a veure com pintaria el dia avui, que he de dir ara a minuts de sortir, que molt bé, molt i molt bé.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, dies de moltes novetats, d'emocions. i perquè no, cent Km. més el sac, oh yeaaaaaah! o més perquè no ens vàrem aturar als cent, però no era important en cap cas, en cap cas. 

MTB, MTB, MTB.

Cadena para single speed, dolor de cabeza!

Nunca una cosa tan simple me había creado tantos problemas.

Con muy buenas recomendaciones me compré una kmc Z610HX, la anchura (pin length) 8 milímetros. Las de 10 velocidades que usaba antes de kmc son 5.88 milímetros de anchura.
Mirando a las cadenas de 11 a 7 velocidades  vemos que la cadena se hace cada vez más gorda, desde 5.5mm a 7.3mm. Lógico
El martes pasado la cadena parecía que saltaba (creo ahora sé cuál es el problema) y tuve que acortar la vuelta y volver a casa. Medí la cadena y me dije, qué demonios ya se ha estirado? Una cadena tan fuerte en 1200km? Yo creo que la distancia entre eslabones es distinta y no se ha estirado???

Por diversas razones  tuve una semana terriblemente ocupada y mi plan era simplemente poner una cadena nueva que me habían dado, kmc Z510s, de 8.6mm de anchura.No me puse manos a la obra hasta hoy bien temprano, qué tiempo puede costar poner una nueva?

Para remover la cadena no veas...compré un quick link pero creo que es de los de 1 uso, porque no he podido soltarlo así que hoy la solté con el chain breaker.
Siguiente capítulo, mido las cadenas y quito los eslabones. Sin ponerle el otro quick chain link y pasandola por el plato y piñón veo que esta nueva cadena Z510 parece más larga que la anterior, así que decido montarla reusando el pin que ya había quitado y ahorrarme el quick link este, que parece que su anchura (pin length) es más pequeña y no podré usarlo en esta cadena. Después de 1000 intentos no consigo poner el pin correctamente y se me acaba la paciencia...

En fin, que creo que son otra vez problemas con el rear hub, no con la cadena...Hoy tenía preparada una ruta de 150km + y se va a quedar a este paso en ni la mitad con la cross bike antes de que me coja la lluvia.

Pues eso...pan con queso

Jornada divertida

I per tant d'aquí a unes hores tindrem crònica de l'aventura d'avui.

MTB, MTB, MTB.

Descansant per una sortida que ronda les 9 hores un xic per sobre, entre trams de MTB, sí, també dins d'una ruta planera. 

Welcome home Ventana El Gordo !!!!

Dear friends

Finally we got the Ventana in Greenville. It's been a nice process, thanks Adam from Richard Bikes for the work, I always feel the time spent building a bike is worth, especially if you plan to have it for then next 10 years ... or more.

And yes, I said 10 years, the Ibis Mojo it's been with me for 8 years now, and I don't plan to sell the bike, I will still ride it. Then I have my Cannonade F3000 ... my old machine, actually in Manresa, in "El Rey del Bages" territory, but planning to bring her home, to have all the family reunited :)

Lets talk about the Ventana ... OMG, what a bike, if I was freaking out with the pictures and the info on the different web sites, I have no words to describe how good it looks when you're close to the real bike.

The color, the color, the color ... OMG, this Sky Blue with metallic flakes it's just amazing, the details on the logos, the weldings, the drop-outs ... what to say, I need more time to analyze.

It's night in SC, and you know how much I love nights, when I have a coke with me because there is something worth to spend an hour in front of the computer ... do you remember?

Anyway ...  some pictures, this is the new baby, the Ventana El Gordo ... here we go !!!!

Since 1988 ...

The logo embedded on the frame :)

The Ventana close to the window ... she was looking for this corner !

Ventana logo ...

Ventana having a bath of window light

On the backyard

El Gordo ... is here

1988

Steam and headset

Ventana logo in black and white over the Sky Blue

Sex, really :)

Another view of the bike ... not sure if you can see the metallic flakes ....

From Greenville SC, Javi Paricio

Assemblea

A on cada any els Trinxes de la mà del president i el seu equip fan un resum de l'any i també dels projectes en curs i futurs.

Nosaltres gaudim anant a aquesta convocatòria, un grup que promou propostes sense ànim de lucre té molt de sentit a casa, i que no té darrera interesos del sector de la bike encara més.

Ja fa uns quants anys que compartim jornades entre Trinxes, i de fet cada vegada que ho fem gaudim d'allò més. Sempre que els hi hem demanat ajuda per temes de bike, 24 Hores SOLO, SSEC2013, homenatge a la Reina pel seu subcampionat del Món de les 24 hores SOLO de Finale Ligure de la categoria Single Speed del 2012, sempre ens han ajudat per no dir quants cops no hem compartit taula convidats per ells sense ser ni tan sols socis.

Ahir no va ser una excepció, i en primer terme l'assemblea va ser un clàssic, amb els mateixos protagonistes dels darrers anys, i en segon terme vàrem gaudir d'allò més compartint el Campionat del Món 24 hores SOLO de la mateixa categoria del 2012, ara però des del lloc del calaix més alt i d'aquesta darrera edició del Mundial 2014, amb els Trinxes. Gràcies Trinxes, moltes gràcies, significa molt per nosaltres compartir el resultat de moltes hores a dalt de la bike, i en aquesta ocasió aquest Mundial d'aquesta disciplina com són 24 hores SOLO aconseguit per la Carolina participant com a país Catalunya en la categoria Single Speed a Fort William la catedral del MTB, bé no tinc paraules per definir les emocions. 

Va haver-hi per a nosaltres un segon gran tema, però aquest ja serà motiu d'una altra intervenció. Però compartir Mundial, Nau Insígnia i sopar és de les jornades que valen el seu pes germà de com quan gaudim d'allò més entre corriols tots plegats. 

Ahir la Nau Insígnia va deixar-se veure una estona, encara però rodant sense identificatius visibles, sí validant als dos genets, mtb, mtb, mtb. 

Va ser una gran nit, complerta, i tant l'assemblea, l'homenatge a la Reina pel Mundial aconseguit aFort William, visió breu però clara del potèncial de la Nau Insígnia, i com a cloenda sopar a Cal Niko, què més podem demanar?

Fer camí, seguir fent camí ara sí ara també, com sempre, com sempre sense deixar de gaudir de tan bones companyies.

Que bé que ens ho vàrem passar, oh yeaaaaaaaah!!!

Tot té un petit peatge, anàvem a dormir a quarts de dues de la matinada, sí, i avui no hi ha hagut bike, no som de ser fora de casa a aquestes hores, i necessitàvem descans avui, però això de ser ens ajudarà de ser a poder fer una bona sortida demà, o a gaudir d'una segona jornada de descans, per què no?

MTB, MTB, MTB. 

Torna la Vallromanes-Montserrat dins del calendari dels Trinxes per aquest 2015, que bé, que bé, que bé :-)

Passades les hores

El pneumàtic Tubeless Ready muntat a la la Spot Brand a l'aro NoTubes està sense aire, el mateix pneumàtic TR muntat a la roda Shimano Tubeless no ha perdut aire, demà tocarà anar afegint aire a la Longboard durant la sortida, de ser, de ser, i de no ser tocarà fer-ho a casa.

MTB, MTB, MTB. 

Si no hi ha Vol

Podia aprofitar per atacar el tema pneumàtics de les dues bikes.

Dit i fet, primer la Vicious, davanter l'Ikon i darrera el CrossMark.

El primer, EXO, 3C TR, el segon LUST. 

Un cop fora el Canis i el CrossMark vells, ara aquest nous pneumàtics crec que són els que ens portaran a creuar els continents.

Després el ja que hi som ha marcat substituir el pneumàtic davanter de la Longboard, sort que era un pneumàtic i prou perquè el mateix dit malmès del darrer canvi ja mostrava que hauria de parar a mig camí del canvi del primer. 

La Spot Brand porta el Maxxis Ikon EXO 3C TR al davant, i darrera segueix amb el Canis TR. Davant 120 tpi, i darrera 60 tpi. 

De la Vicious també he canviat els ferodes del darrera, davanters no, encara poden rodar unes quantes sortides més. 

Els discs de fre nous per les dues bikes tardaran una mica més a rodar, perquè els vells han aconseguit una pròrroga breu.

Cal verificar sempre les rodes, perquè  creia que tenia la roda davantera de la Vicious descentrada, no vaig verificar l'aro, avui quan equivocadament per inèrcia he muntat el Canis davanter rodat darrera,  en fer-lo rodar la roda posterior també mostrava una desviació nova, és a dir el Canis està deformat no els aros. 

Seguidament he muntat un CrossMark LUST nou darrera, i el Canis ara ja retirat definitivament. 

Els dos pneumàtics vells de la Vicious han sortit com si res, i els nous tant el TR com el LUST han pujat únicament amb la bomba de peu. 

La Spot Brand, aquesta de fàcil res de res, però he aconseguit fer el canvi, el Maxxis TR també ha pujat amb la bomba de peu amb l'aro NoTubes. Per treure el Canis vell aquest cop ha sigut un dit i fet, aconseguir entrar l'Ikon mare meva quin mal de mans. Ja ho he dit, sort que únicament tocava el canvi del davanter.  

MTB, MTB, MTB.

Ara com a recanvis de pneumàtics tinc els Crossmark LUST, i els Lynx TR, i aniré a per un Crossmark EXO 3C TR per la roda del darrera de la Longboard, no per ara, no per ara, la Spot Brand ha de consumir encara el Canis posterior que porta ara més el que he retirat del davant. També crec que com avui que he decidit entrar ja a la zona protegir en primer terme canells, penso que els Canis de funcionar bé els EXO 3C TR de Maxxis quedaran sense possibilitats de fer més Vols. 

Ara he de muntar un joc de rodes, amb una boixa del darrera específica Single Speed, radis DT, la segona gama, no els Aerolite, crec, i la roda davantera amb una boixa Shimano XTR, els aros fins passat el Mundial de Califòrnia hauran de ser els temuts NoTubes, sí, sí, com sona, passat Califòrnia, de tenir el privilegi de poder participar-hi les rodes de les dues bikes passaran a ser radiades amb DT i aros Mavic. 

Els detalls ja cauran a una propera crònica, quan tingui fet el pas de fer-ho venir tot cap a casa. 

No he esmentat la boixa del darrera quina marca i model serà, ara mateix un DT 240 SS, perquè aquestes rodes noves seran o bé les de la Spot Brand, a on les rodes actuals de la Longboard passarien previ canvi dels radis de titani per uns DT a ser les rodes per Califòrnia de la The Motivator, com? sí, sí, rodes noves per la Betty i les boixes de la Spot Brand radiades amb DT i els aros actual NoTubes per la Vicious. 

Per què no canvio els aros per uns NoTubes nous? perquè tal com ho veig ara, perquè després de l'octubre no rodaran més i per tant, no val la pena fer venir a part dels aros de les rodes noves de la Reina, un segon joc que tampoc tindrà més vida després de Califòrnia, de ser, de ser, perquè no podem afirmar que hi participarem fins a tocar de la cursa perquè tenim moltes variables i cap tema garantit. 

OMG, OMG, OMG.

Big

MTB, MTB, MTB.

http://theradavist.com/2015/02/paul-announces-three-new-thru-axle-hubs/

Actors principals a casa durant minuts, després secundaris, clar que yes!

Picant a la porta

Ens obriran la porta d'entrada als grans Vols?

Ahir un vespre de MTB, sense Vols de Drac. 

MTB, MTB, MTB. 

De ser aportaré una breu però intensa crònica d'ahir el vespre a l'assemblea dels Trinxes. 

Calidesa

El to de la sortida d'avui, OMG.

I està clar, bon temps millors sensacions a dalt de la bike, i per tant més quilòmetres, què més podem demanar?

Que demà l'aventura sigui, i que la poguem gaudir d'allò més. Avui tenim assemblea Trinxes i per tant no anirem a dormir d'hora, crec, crec. Però també crec que demà serà jornada de MTB emocionant, clar que yes!

El fet de fer una bona setmana pel què fa a Vols, religiosa fins i tot diria jo, ajuda molt a pensar a que demà tenim la possibilitat de rodar ja amb normalitat, he de pensar així, i les converses d'ahir, i les d'avui com les de fa dos dies, totes caminen cap a poder rodar, i rodar, i rodar demà :-)

Equipats com ahir, la Carolina avui però sense protector de cara i coll, a 16-17ºC a la riera de Llaveneres a les tres ben tocades, molt tocades. Sense beure, amb aigua, menjar una bossa de bastons de pa amb pipes del Condis en el mateix moment que ahir a minuts d'arribar a casa però sense anar xafat, sense inicidències ni coincidències, amb llums sense funcionar, el mar, el mar, avui un xic més neguitós, sense les meves eines.

Avui retorn a tram Falgueres Màgiques, com sona, pel fet que he esmentat la segona Corona de Granit  a la darrera intervenció i per tant d'obligat pas pel tram Falgueres Màgiques.

Les bikes impecables, caldrà de cara a demà, cercar avui un instant per canviar ferodes i discs de la Vicious, perquè demà no ens en sortirem de rodar les hores pròpies d'un dissabte, però avui durant el Vol el comportament té una sola nota un 10 :-) OMG com van les dues bikes, motiu de més per fer les millores proposades, aleshores encara consolidarem encara més aquest comportament impecable necessari per a la propera cita de MTB, diria que fins i tot estratègic. 

Avui hem rodat pujant el Tintorer curt quasi amb sensacions idèntiques a quan anàvem amb els 23-24 respectivament, motivat per, un bon descans, una temperatura propera a finals de primavera, i amb un únic punt anàvem justets, massa equipats, però la prudència mana i per tant deixem les millors condicions per a una ocasió dins de les estacions protagonistes dels grans Vols a on no tinguem el risc de passar fred.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Tons clars

I aquests indiquen que podem tenir opcions de Vol al migdia, oh yeaaaaah!

El pronòstic així ho indica i per tant les possibilitats de gaudir d'una aventura de bike té més possibilitats, mtb, mtb, mtb. 

Ganes de veure el mar, el mar, el mar, i per tant tot ens porta a un recorregut que de poder podria seguir el curs de les les platges properes a casa.

Un inici de dia gris que ha donat pas a un tram de jornada ple de llum i color, després de tornar de fer el cafè de rigor la proposta ha sigut per part meva, Drac?

No sé si tindrem un clàssic o una versió descafeinada com la dels meus cafès des de fa ja uns pocs mesos, però en tot cas la conversa en si ja és positiva.

Ganes de consolidar la continuitat dels Vols, i aquesta setmana podria ser la confirmació que hi som, en primer terme no tinc sensació de pesadesa, això ja és bo, ara de ser veure a la primera pujada sortint de casa què m'indica, si Drac o sortida de rodar, rodar, i rodar.

MTB, MTB, MTB. 

Tons grisos

No freds, ni fa fred, i els Dracs descansen mentre des de les finestres del Mirador entra una llum feble, no sé si tensa, sí densa, som hereus d'un caràcter i per tant llegim la llum com la llegim, em fa sentir bé pensar que és per aquest motiu, clar que yes!

El mar, el mar.

Ara esperant l'arribada del migdia, mentre però el dia a dia mana molt, molt, i per tant concentrats, molt, la Nau Insígnia exigeix molta dedicació, mai massa, però fusionar els conceptes de quinquennis parlant d'anys, i més d'un, comporta una construcció de la Nau laboriosa, de centenars de detalls, no dic milers per no ofegar l'espai de The Great Escape MTB, perquè sense esmentar-los aquest petit racó dedicat al MTB no podria donar cabuda ni a la descripció de la passera de recepció dels passatgers.

Per una cultura d'aportar, aportar, i aportar, ens vàrem proposar construir la Nau Insígnia, i serà que ha de ser, perquè portem dinou mesos des que vàrem decidir que el projecte ja tenia una bona base definida i que per tant ja podíem començar la construcció.

El resultat final no difereix del què vàrem definir en origen, el continent, la forma, el contingut, el cor que batega dins de la Nau Insígnia és el què perseguíem, tot i la pèrdua definitiva o no d'un dels dos continguts de les Corones de Granit, el motor de la Nau no despren res més que una energia que pot alimentar les il.lusions dels genets, de la Reina, i com ja vaig anticipar de tots aquells bikers de tot el Món amb ganes de compartir, compartir i compartir.

De mentre els tests de la Nau Insígnia duraven, mentre els fèiem, res ha sigut breu, per sort el Destructor Independent consolida darrera del genet el pla de ruta per a poder proposar a The Great Escape MTB l'arribada de la Nau, de fet el nostre dia a dia, i el The Great Escape MTB, passaran a tenir els seus pilars al pont de la Nau Insígnia, tots dos reposaran les seves piles a sobre de les dues Corones de Granit, consumiran per temps infinit la seva energia, la que generen les dues Corones, i per tant és la Nau Insígnia que navegant ella impulsarà els projectes del Mirador, de fet el Mirador deixa de ser Seu de Dracs per passar a ser la Seu de la Nau Insígnia, perquè sense Seu la Nau que transporta des de fa anys als genets i els seus Dracs arreu del Món, no podria per una banda descansar després de creuar els Continents, i per altra banda necessitàvem una Seu per acollir els bikers de tot el Món, així com els Dracs, així com els genets i la Reina.

Però sempre en primer terme l'objectiu de la Nau Insígnia és senzill de proposar, molt i molt laboriós de garantir que es pugui portar a terme, tot i consolidar la Nau no ha sigut ni encara ara ho tenim garantit, millor dit segurament ja està garantit, però nosaltres encara no ho vèiem, que aquest propòsit el de compartir amb els bikers de tot el Món estigui garantit, consolidat.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

45NRTH

Preciosa, i dins d'un entorn de neu, pel nom, pel nom.

MTB, MTB, MTB.

http://ifbikesblog.blogspot.com.es