Sona rar dir Vol de matinada, perquè no he vist mai el Sol, tampoc cap indicador de la seva arribada.
Si surto a la nit com ja vaig esmentar fa poc estic tan emocionat quan torno que no puc agafat el son, i aleshores vaig pensar que millor posposar la sortida d'ahir al vespre, també va pesar que avui no ho tinc bé per sortir al migdia, i per tant era o matinada o nit, i deixar-ho tot pel darrer moment no és per a mi una bona proposta de poder-ho evitar.
Avui m'ha costat arrancar, també m'ha costat molt rodar, a 11°C a tres quarts de sis, a 10°C una hora després a la riera de Llavaneres, tot i no ser unes temperatures per passar fred, no sé si per un lleuger vent, també per una humitat alta, per un equipament per a 0-12°C és a dir un xic desplaçat per excés, per ser uns moments de l'arribada de la Nau Insígnia determinants, vull dir per tot un conjunt de factors, en cap cas per fatiga perquè escalar, escalava molt lleuger, però he anat retallant minut a minut la tornada a casa fins a restar quasi quaranta minuts al Vol previst d'avui.
El fet però és que la sensació ara és d'una emoció desbordant, de molta satisfacció, que bé, que bé, que bé.
Sense incidències, l'Onza no presenta cap pèrdua d'aire, sense eines, amb manxa, equipat com us vaig esmentar ahir, amb llums sempre, el meu del darrera s'ha mort, he portat el de la Spot Brand. Sense menjar, sense beure portant aigua però.
Ara des del Mirador del Drac, esperant la nit, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada