dimarts, d’octubre 13, 2009
dilluns, d’octubre 12, 2009
diumenge, d’octubre 11, 2009
Noms que fan noms.
Seven, Ibis, Merlin, Intense, Maverick, Niner, Trek 29", Gary Fisher, Scott, Kona, Cannondale, Specialized, MSC, Lapierre, BH, Orbea, Commençal, Santana, Giant, Mondraker...de totes aquestes i d'altres que comentaré, us en podré posar una anècdota de cada una d'elles.
No és important al Roc si són minoritàries o no, a aquest espai, al Roc, això passa a ser un fet ridícul, si, sí, les bikes de titani, no tenen cap interès, no criden ni l'atenció, és que hi ha tantes i tant variades opcions que quedes aturat en veure una Sunn, sí, sí una Sunn, o una Intense 5.5 vermella de les primeres o una Merida rígida de carboni amb forquilla DT de 120 mm. o bikes de ciutat amb forquilla Rock Shox Reba.
Avui fi del Roc 2009, a les properes hores posaré la crònica detallada.
Una marca m'ha interessat i molt, Look, sé perquè, o no, però molts pensaments i moltes possibilitats són a les portes de casa, per entrar o no, encara no ho sé.
De les dues curses una ha estat això, el Roc Marathon, la segona, el Roc d'azur ha estat un gaudir del recorregut quilòmetre darrera quilòmetre.
Demà matí dia de reflexió, i la tarda nit, crònica 2009 d'aquesta edició del Roc d'Azur.
divendres, d’octubre 09, 2009
Tir de sortida.
D'aquí a un quart d'hora marxem cap a la Base Nature. A un quart de nou, inici de la cursa.
Ahir 60 quilòmetres rodadors, molt rodadors.
Estem a 21 quilòmetres de Fréjus, i per tant a diferència dels darrers anys hem de ser més previsors per ser a l'hora a la sortida.
La nit ha estat un ara plou, ara no plo, el dia avui serè, així que el terreny estarà millor que mai. Amb adherència, ideal per fer un bon Roc-Marathon.
Les bikes perfectes, nosaltres hem descansat molt i molt bé.
Tot és el seu punt per afrontar el que ha de ser una magnífica cursa de MTB.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’octubre 08, 2009
2 x 9
Finalment us puc descriure unes primeres sensacions al portar un grup de 2 plats i 9 pinyons, concretament he muntat un 42/28 amb el 11/34.
Les bieles són unes XTR del 07 ja que la primera intenció era instal·lar-ho a unes XTR 03 però el diametres dels plats no m'ho ha permés.
El muntatge no ha estat fàcil, més aviat complicat ja que unes XTR segons la meva opinió no estan preparades per a dos plats, cadascú té les seves funcions, llavors el que he fet ha estat per dir.ho d'alguna manera un "apanyo".
El 42 l'he instal·lat a la posició del 32, amb el problema de que els cargols que aguanten el plat han de ser més curts que els normals, en aquest cas valen els cargols que subjecten les patilles de canvi.
Quan he anat per posar el 28, semblava fàcil en teoria, però al probar amb la cadena aquest no engranava de cap manera.
Finalment he posat unes arandeles de gruix per tal de que la cadena passes bé del 42 al 28 i viceversa i a més el 28 le posat al revés, si si , la cara bona mirant l'esquerra.
Un altre problema, la DURANCE té el desviador flotant, es a dir s'aguanta amb una peça subjecta al pedalier i al apretar per bé el pedalier per deixar-ho tot per bé,els cargols que subjecten el 28 rasquen amb aquest, per tant hauré de possar una arandela de gruix entre el pedalier i el desviador.
Esteticament no es pas una meravella, es evident que totes les bieles tenen les seves funcions, funcionalment he quedat gratament sorprés de com t'acostumes a moure un 42 amb pinyons com el 26 i 30.
De la sortida d'ahir que no va ser lenta, movia el 28 amb un 26 i 23 de pinyó, el plat 42 amb tots els pinyons, cal dir que el 30 i 34 no els vaig posar en cap moment que jo recordi.
En fi , caldrà madurar la nova manera de more les relacions, però en principi força positiu.
dimecres, d’octubre 07, 2009
Hello from Ireland
Fáilte - Beinvinguts - Welcome
I would like to introduce myself to those of you who do not know me. My name is Michael Regan, I am 29 years young and an Irish Rider. I ride all disciplines even road bikes. My favorite being Downhill. I was biking from a young age on BMX and old rigid MTB's. I stopped biking around the ages of 14-20 when all my time was spent amature boxing. I won most fights and represented my country for a few international fights. This being the highlight of my boxing days. As I got older and started going out, more drink and partying took over and boxing was no more. A few wasted years and I got back into biking. I started with the roads to get fit again on a saracen ventoux. Then I bought a xc Trek which I still ride today although it has been upgraded from the stock bike. Learning DH on an xc bike was fun and I often got some funny looks (He isnt going down that trail on that bike) Thankfully the bike done o.k. and I survived to tell the tale. Later I bought a Kona Coiler which I ride DH. It isnt your typical DH bike but suits my riding style and is more pedal friendly than a full on DH rig.
So thats me I will be back on soon to introduce you all to the wonderful world of biking in Ireland.
"Els justos van al cel".
Ho dic perquè tenim tot fet i tot per fer. És una contradicció, però és així com ho visc en aquest instant a les vuit tocades del matí.
Sempre que hem de fer camí cap a una nova cita tenim aquesta sensació de darrera hora, on la feina sembla un turó impossible de carenar.
El que faig en aquests casos és començar per temes petits i la resta va caminant com un complexe procediment d'una administració pública, pel que com ells a casa els anys fan que després d'un pas en fas un altre de forma automàtica. I així els preparatius van agafant forma i sentit.
D'aquí a una estona, un parell d'hores ho tindrem tot enllestit, que ja està prou bé.
Cal tenir present que feina, feina, feina i MTB, MTB, MTB són la combinació perfecta. El primer financia el segon i el segon ens carrega les piles pel bon fer del primer. Ho dic perquè aquesta preparació, pel tipus de feina que fem i perquè en tenim és el que fa possible poder fer aquestes projectes de MTB, si no fos per la feina no hi hauria MTB, fet que fa que tinguem la feina que tinguem, sempre li estem molt agraïts, sobre tot quan els calendaris de MTB no són fàcils de concretar pel compromisos laborals i penses, que bé, que bé, que bé.
És per això que portem dos anys, el darrer sense estada a la Toscana i aquest tant ajustat de temps pels preparatius previs al Roc.
Bé, són pensaments d'un genet abans d'enlairar-se amb el seu Drac cap al Roc d'Azur 2009.
dimarts, d’octubre 06, 2009
Test Pre-Roc.
Avui quaranta quilòmetres a ritme alt. Les sensacions bones, la bike silenciosa és un punt a favor, certament. La Superlight, és la millor bike amb la que rodat des de fa uns mesos cap a aquí, encara no entenc com puc anar dret a fons i es comporta com una rígida, és també cert que la pedalada perquè sigui així ha de ser rodona, però dóna un imput d'atacar quilòmetre darrera a quilòmetre.
Avui tot i una calor important, he pensat molt amb això, he vist, he sentit, he pogut gaudir del bon funcionament de la bike, i he de dir que tot i que tinc a punt d'acabar el muntatge de la Yeti ASR-SL, que a nivell de construcció, el quadre és una obra d'art, des del meu punt de vista, no crec que rodi emb ella, és que la Santa Cruz em dóna les prestacions que vull, és més, tinc clar que estic aprofitant el 50% del rendiment que em pot donar com a molt.
He de dir que en cap cas he sortit a escalar parets inhumanes, si no a rodar a ritme alt, però per zona rodadora, això sí no m'he adormit ni un minut, bé sí un parell de minuts per concretar la revisió de la T-5 demà a primera hora, per marxar amb les màximes garanties al Roc.
Tal com he rodat avui, no puc fer un Roc-Marathon, sí un Roc d'Azur. Però ha estat bé per poder determinar on soc i on puc anar el divendres i el diumenge.
Una millora que puc fer a l'espera dels plats 40/26, és la potència de 110/100 mm. 0º, que crec que encara m'aniria millor que la 105 mm. 6º que porto ara, ho dic perquè així aniria encara un xic més a sobre de la roda davantera i no crec que perdes prestació baixant. Però això serà passat el Roc.
Avui he encarregat ja el muntatge de les rodes DT240 Disc-Aerolite-No Tubes ZTR Olympic, no sé quan les tindré, però ja està en marxa, tinc demà al matí, per si em decideixo per les ZTR Race, però la botiga, em comenta que per 70 Kg. o més, no és interessant, millor la Olympic, però penso que poden ser perfectes les ZTR Race per a la Betty, el problema és que aleshores no tindrem un joc com aquest per combinar pels dos, però tant li fa, així ella tindrà un joc de rodes imbatible per l'ús que li ha de donar, XC-Marathon. Demà a primera hora posaré fil a l'agulla per a concretar aquest aspecte final. ës que la difèrencia de pes és de 150 g. a favor de les ZTR Race, uns 270 g./unit.
Ens hem aprovisionat d'una caixa de barretes energètiques i de quatre gels, aquest darrers per si de cas, però d'un temps cap a aquí mai en fem ús.
Volia agafar un joc de Maxxis Monorail i Larsen, però he pensat que si tenim cap problema, a part de que jo portaré dos jocs per pluja, per a sec els agafarem de l'expositor de Maxxis que cada any hi són. I no vull muntar pneumàtics nous si no és necessari, ara els que portem són molt i molt rapits i no vull més grip del que ja tenen.
Entre demà i dijous anirem pensant amb l'estratègia de cursa, que serà d'allò més emocionant.
Aquest anys podríem, però no ho sé, ja decidiré un cop siguem allí que fer o no fer amb temes de components per les bikes, per després del Roc 2009.
He de dir que han de passar coses, i espero que siguin ben rebudes, som a un espai de bikes, sempre hem estat a un espai de bikes, de res més. Ho dic perquè estic a l'espera de fer. I qui espera desespera.
Avui darrer dia tranquil, demà ja serà Roc100%.
La llista de previstos és tant llarga que no sé per on començar, però una manera de fer-ho és començar a omplir la VW i així segur que fem. Això serà però de cara a la tarda, no abans.
Avui he fet una pregunta, no sé perquè, Look 986?.
diumenge, d’octubre 04, 2009
Fall
Dear riders
Fall arrives, and I just gave my wellcome riding the Ibis on Paris Mountain State Park. This is my best spot, Ibis and Paris Mountain. It´s close to home, it´s nice, it´s full of single tracks, there is enough different trails to enjoy. There is nice downhills, and stiff uphills.
How different is MTB and Road Bike, the feelings I have when riding the Ibis are so different than the ones with the Tarmac, that now I almost think I need another MTB, more XC oriented, maybe 100mm in the front and rear, no more. So I will talk to Tom, I want they run more and more with the XC Ibis SL, that will be my bike, because even with all problems we know, every time I look to her....I feel is the best bike ever.
Fall is advancing, first leaves on the floor, trees changing their color, temperature going lower...and I love it, I love to feel the freshness on the morning, the winds going cold, the forest odours are different, and I can smell hundreds of different aromas even riding.
Enjoy Fall
From SC, Xavi Paricio
Fall is advancing, first leaves on the floor, trees changing their color, temperature going lower...and I love it, I love to feel the freshness on the morning, the winds going cold, the forest odours are different, and I can smell hundreds of different aromas even riding.
Enjoy Fall
From SC, Xavi Paricio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)