Nit i pluja

Totes les Fades les Reines del moment, mtb, mtb, mtb.

De fet avui per una temperatura de 11°C a la riera de Llavaneres a tres quarts de sis i de set, jo hi anava equipat d'hivern, no extrem, portava la jaqueta Xenon AS de Gore, la tèrmica de Rapha sense mànigues, això ja indica que d'hivern, sí, però no d'extrem hivern.

He rodat sempre amb els guants Alp-X llargs, que bé que van. Això sí no poden veure temperatures inferiors als 5-6°C, en cap cas pel què fa a mi i prou, evidentment.

He obert la porta de casa, i terres molls, però la pluja no hi era, i no hi ha sigut fins als darrers vint minuts de la sortida. Avui un vent fresc, no fred, m'ha portar a quasi tota la sortida, curiós però entenedor, clar que yes! 

El mar no estava tranquil, com jo, tampoc res més, no diré que estés enfadat, no, com jo que no ho estic, i per aquest motiu es passava bé pel passeig matítim de Llavaneres.

Avui superar la zona d'obres de la riera de Llavaneres un repte, i tornant no l'he fet, ni tampoc la variant d'ahir pel fet de no rodar sobrat, i per tant prudent per mirar de no fatigar. 

Sense eines, amb manxa, sense incidències, ni coincidències, amb llums sempre, Cateye-Powerled, aquest a mínims, sense beure, amb aigua, sense menjar. 

Les pensades rares s'han volatilitzat en veure l'entrada tímida dels cavallers de la llum, OMG. 

Les pensades genials han esdevingut en veure com les Fades donen pas a l'entrada dels cavallers. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Pel pronòstic

De pluja al migdia hauria de mirar de fer el Vol ara. 

Veurem, veurem, ahir a la nit la fatiga de la jornada i una pluja important va indicar wue millor descansar si volia Vol a la matinada d'avui, i sembla que va ser una bona pensda. 

MTB, MTB, MTB. 

Que llarg

Equipat d'hivern, sí, sí, d'hivern i per pluja, culot Mavic Echappée, pantaló curt a sobre de l'Echappée, Madison Waterproof, tèrmica Merino Endura de màniga curta, protector de cara i coll, gorra Spok, mitjons prims d'estiu, l'excepció que confirma la regla, bota Lake MX140,  guants Alp-X llargs, i els curts, han rodat la major part de l'estona els curts de canell.

Passats el primers minuts, set, tenia set de beure aigua, i això he fet, beure.

Com que passo per Llavaneres, m'ha vingut gana, molta gana, doncs això he anat al forn, i he comprat dos panets, xocolata no, perquè no en tenien. 

Després he enfilat direcció l'hípica de dalt de tot de la riera de Llavaneres per la desviació obligada, perquè la riera està tallada, OMG, que dur, i quin premi més petit per tant de patiment escalant. 

No sé què proposaré per demà, però repetir la ruta d'avui per arribar a Santa Mònica segur que no, en cap cas, tot i que no sé perquè parlo de demà, si avui encara queda la nit, tot i que hauria de imposar-se la prudència, però :-) veurem, veurem.

Darrera dels dos blocs de granit hi ha Fades en la foscor esperant l'arribada a dolls d'aquesta, mtb, mtb, mtb. 

La tornada per Milans, crec que ràpida, mai molt, havia de ser a casa a una hora aproximada, i així ha sigut, sense masses presses, és veritat. Les Falgueres Màgiques ara les miro i penso, quin respecte que els hi tinc, quin respcte que els hi tinc, o sigui que sense la seva arribada no tindria energia per impulsar la Nau Insígnia? OMG, OMG, OMG.

Sense eines, amb manxa, a 13ºC a tocar de quarts de dues, amb llums sense posar-los en marxa, ennuvolat, sense pluja, el mar estava tranquil aquest migdia, i jo també, tot i que molts pensaments em rondaven, molts, ho diré, el mar, el mar. 

Des del Mirador del Drac sense res més que moltes ganes de tornar als Vols de Drac, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

No em trec del cap Llança, l'aventura d'anar amb tren a Llança a la sortida dels Trinxes dotze hores després, cal dir que per fer la Travessa dels Pirineus ara fa uns onze anys també va començar així, en tren, clar que yes!

Fem un cafè?

Pluja

Imprevista per a mi, equipat d'hivern amb els guants Alp-X llargs, els de veritat durant els primer quart d'hora, després sempre amb els curts, de canell, de canell. 

He sortit de casa que feia fred, 11°C a la riera de Llavaneres a tres quarts de sis, i una hora després la pluja era la reina de la sortida. 

He arribat a casa previ pas pel forn, prou sec, anava amb la jaqueta Xenon AS, les espatlles humides, això sí, i mànigues curtes de la tèrmica de Merino Endura molles, però culot aquest cop el Mavic Echappée, sec, guants Alp-X curts de canell al límit, la resta de 10/10. 

Sense incidències, no coincidències, ni menjar, amb aigua sense beure'n, amb llums en marxa,  justeta la bateria del Powerled, i decidint ell, el Cateye deixar de funcionar sota la pluja, OMG. 

Quin pas pel Pas dels Destructors, omg, omg, omg.

Un Vol molt emocionant, per tot, per tot per la pluja sobretot, però també pel trenc d'alba, molt i molt emocionant. 

Sense llum del Sol, entre la foscor, quins instants.

Un esmorzar que queda per l'hemeroteca, oi que sí? :-)

Antibiòtic inclòs, encara em queden setmanes :-(

Des del Mirador del Drac pendent ara a diferència d'aquesta matinada que únicament he tingut present el fred, amb aquest migdia a on ara estic mirant la possibilitat de pluja. 

MTB, MTB, MTB. 

Quatre punts

Avui sí, el quart punt s'ha donat també, i per tant tenim Vol de matinada.

Una jornada la d'avui a ob l'equipament serà determinant per gaudir d'una bona sortida pel fet que ara sí sembla que les temperatures es decideixen a baixar, veurem, veurem perquè fins ara el pronòstic ja ho indicava així però la realitat sempre era de fins a 5°C més.

Des del Mitador del Drac preparant el primer café.

MTB, MTB, MTB. 

Entre Dracs, immensitat

Un mig dia sense haver de posar en marxa els llums, ni Cateye que torna a funcionar després del bany de dissabte, ni Powerled, que no ha fallat mai, ni amb calor, ni amb fred, ni amb pluja, mtb, mtb, mtb. 

La sensació de fredor, no ha quedat confirmada pel pas per la riera de Llavaneres a l'una tocades, en cap cas, a 17ºC no hauria de dir fredor, bé aquesta era la sensació.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense eines, amb manxa, esperant, sense res més, esperant, i és una espera dolça, oh yeaaaaah!

La Reina està a punt d'entrar a zona refredats, a punt, una nit a les quatre de la matinada desperta, no ajuda molt a sortir avui, ni a gaudir d'allò més a dalt de la bike, al primer tram, al primer tram, sense Sol, però al darrer, avui sense volar dins del Drac, per no cercar desnivell, tot ha rodat dins d'una certa normalitat.

Single Speed, l'ombra així ho diu, sembla, sembla, és que jo perquè ho escric doncs en cap cas m'adono que sigui així en el dia a dia. 

En conjunt avui l'equipament de 10/10, i sí a 17ºC equipats de tardor-hivern. Com ens estem tornant, bé de fet ja fa anys que ens costa el tema del fred, però normalment ens passa rondant els 5ºC no amb15ºC.

Equipats de tardor-hivern, calçat i guants d'estiu, no així el segons guants, aquests de tardor, i que a Mataró els he portat una estona. Després però he tornat als d'estiu, i ja així fins a casa, també és veritat que el Sol ens ha portat fins a casa els darrers quasi vint quilòmetres.

Com tornava a picar el mar al passeig, OMG

Des del Mirador del Drac, avui un dia de transició a casa, pel fet de ser just a límit d'aturar els Vols, per la prudència d'ara fa uns dies per mirar que jo no hi entrés, i ara per la prudència de mirar que no hi entri la Reina, tot i que no sé si hi serem a temps, he de pensar que sí, oi que sí? :-)

Fa una estona, no feia tant que havíem arribat d'anar en bike, dinàvem a tocar de les quatre, justets per tornar al rigor de la jornada, la visió era aquesta des del Mirador del Drac, i he de dir que amb dies així m'adono una vagada darrera d'una altra que els Vols són pels genets, pels seus dos Dracs, motor de la Nau, motor indiscutible de la Nau. No us dic de fer un cafè, o sí, o sí. 

MTB, MTB, MTB.

De la jaqueta, tornant al bany de dissabte, el tema coll d'aquesta ja hi he posat remei, a la bossa inexistent del darrera de la Fusion AS de Gore, també, ja tinc bossa del darrera, o sigui l'aigua ja no entrarà pel coll de la jaqueta, i portaré manxa, el cap tampoc se'm mullarà, també he fet un salt i passo d'AS a GT, i en darrer terme ara falta determinar què cal decidir pel tema turmells de les botes, i pel tema pirates en la posició més alta del pedal perquè l'aigua no llisqui per sota del pantaló curt Madison Waterproof fins al cul, en condicions de no fer fred, perquè per fred ja tinc el culot d'hivern Pearl izumi impermeable llarg, que el què no solucionen és el tema turmell-botes, però sí la caiguda de l'aigua cap al cul.

Va sí, fem un cafè?

Sense foscor

Pel fet de fer tres dels quatre punts necessaris per sortir a fer el Vol abans del trenc d'alba. 

El primer mirar de sopar lleuger, un sopar de fàcil digestió, el segon anar a dormir d'hora, tercer posar el despertador de Dracs, quart quan aquest sona que la primera pensada sigui obrir els ulls i res més, no com avui i ahir que els obro i aturo el so del despertador. Després de fer-ho la sensació és molt bona per les hores de descans que venen, les mateixes que dura fer el Drac.

Fer-ho, no fer el Vol de matinada comporta un dubte, si hi haurà Vol, també descansar, també comporta descansar, aquest darrer punt per a mi és més important que rodar, sí, sí, jo sense descansar ja puc haver rodat durant mesos que a l'hora de posar a sobre de la taula tot aquest temps invertit la meva resposta és nul.la, com sona, com sona. I no vull dir descansar al darrer dia a hores del la cita de MTB, si no descansar a aquests mesos abans d'aquesta. Això no implica que sempre descansi bé, no, a les prèvies a unes Guilleries alguna vegada dormia dues hores, altres vuit, no sempre pots decidir descansar, i aconseguir descansar, però si el propòsit hi és, amb el temps i molta, molta voluntat, disposant d'aquest temps podem arribar a portar les coses a bon port, podem, podem, però com tot és menys important el fi, siguent l'objectiu, i tant, però per a mi un cop definit aquest és més enriquidor com es fa l'anada cap aquest, per a mi, per a mi, per aquest motiu a casa tot és tan lent, he de pensar, he de pensar. Normal, per a mi el fet d'arribar és una qüestió de segons, de minuts, en canvi marcar la ruta, i decidir anar-hi mai és una qüestió de segons, ni de minuts, ni d'hores, no faig res a hores, sí a mesos de ser una urgència, i sempre tot va a anys vista. És que a dies i setmanes, en dic el dia a dia, en dic immediat, mot que no m'indica ni el segon, ni l'hora, mtb, mtb, mtb. 

Els genets i els Dracs origen d'aquesta història, que serà de poder ser, una història immensa de poder gaudir de la càlida responsabilitat de ser al pont de la Nau, a on en ser-hi, un cop la Nau Insígnia ens porti, em costarà cercar els mots per compartir-ho al Blog, em costarà sí, però la voluntat hi és, pel fet de ser-ne aquest espai, els seus continguts, i per tant genets i Dracs, els motors de la construcció de les corones de granit energia impulsora de la Nau. Escric i mentre ho faig tinc una esgarrifança, en veure la imatge en ser a dalt del meu Drac i poder gaudir de la visió a distància de la Nau, omg, omg, omg. 

Les Falgueres Màgiques amb la seva poció màgica de l'oblit, ara ja sé perquè a SV hi ha una invasió de Falgueres Màgiques portades pels sospirs d'Olzinelles, és per aconseguir que genets, Fades, cavallers, Destructors de Murs, cap recordi perquè, i per aquest motiu amb la vinguda dels genets a SV les Falgueres Màgiques hi són de forma massiva, ara ja sé del perquè del fer de Fades i cavallers, passives, passius, dins de les corones de granit, separats per elles, guardats, protegits pels Destructors de Murs, no són carcellers, són protectors, protegeixen els elements constructors de la Nau Insígnia. Elles, les Fades, saben per les llegendes, de l'existència dels cavallers, ells, els cavallers, saben de l'existència de les Fades, per les llegendes, aquestes, les llegendes són les que la poció de les Falgures Màgiques minva, deixant en sospir el què Fades i cavallers tenien com a somni comú, coincidir.

Des del Mirador del Drac esperant el migdia, ara entra el Sol per les finestres del Mirador, i aquest és un dels millors indicadors, OMG. 

El pronòstic de ser, no pot ser millor, Sol, una temperatura prudent, ara faltarà que les ganes de Vol hi siguin, hi siguin. 

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè? 

1er dia del darrer mes d'aquest any 2014

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

Avui a 18ºC a tocar de quarts de dues de la tarda, a 18ºC OMG, equipats amb un MIX estiu, calçat, mitjons, tèrmica, i guants, tardor, jaqueta Active Shell, la Xenon, culot pirata de tardor, protector de cara i coll, gorra Spok, i per pluja, el pantaló curt Madison Waterproof. 

Equipats pensant que la pluja seria en part la reina de la festa, i dic en part pensant que seria una pluja fina intermitent, i per tant la Gore AS aguantaria, el pirata protegit pel pantaló Waterproof també, i segurament el calçat d'estiu no, ni els guants d'estiu, és a dir preparats per arribar a casa molls de peus i mans. 

No ha sigut així, ni una gota d'aquesta pluja prevista, ni una, i la temperatura dos graus menys que la de casa, sí, sí, desembre i la temperatura és un present que encara no gaudeixo prou, l'hauria de gaudir més, a cada instant, perquè vindrà el fred, i tant, i tant. 

Sense eines, sense coincidències, sense incidències remarcables, fora de no poder fer exactament el Drac per les obres que estan fent a la riera de Llavaneres cap a Santa Mònica, que comporta fer una volta diferent. Anem sense masses contemplacions perquè no tenim tot el temps que voldríem, sí molt, mai tot el que volem, per això perquè al mig dia tenim el temps que tenim per dinar, si hi ha un tall al mig del Drac canviem ruta i demà serà un altre dia, oh yeaaaaah!

Amb llums, apagats, sense menjar, amb aigua, sense beure. 

Un Vol sense trenc d'alba, un Vol sense Fades, sense  cavallers, un Vol diferent. 

Ara veient com marxa la llum, veient com la foscor de la primera jornada de tardor de desembre posa un primer fi a l'estadi de la llum, mtb, mtb, mtb, demà compartim el segon?

Immens

Això és inciar-se bé en el què sigui, a dia 1 i dilluns, interessant, immens.

Un tram el d'aquest 2014  on perseguir-la ha sigut el què ho ha mogut tot. Aquest 2014 ens ha portat el millor rodó que podíem demanar pel què fa a aventures de bike 24 hores SOLO Single Speed, oh yeaaaah! De fet tres anys plens de persecucions, oi que sí? tres anys aviat és dit, 2012-2013-2014 renoi, renoi, renoi, quin trieni, quin trieni de MTB, quin trieni de immenses sensacions, difícil de repetir, no impossible per a qui ha viscut poc, molt poc, i per tant té tant per descobrir, mtb, mtb, mtb. 

Ara sembla que caldria relaxar-se, sembla perquè en cap cas ha sigut així, en cap cas. Des de la tornada de Fort William res a tonat al seu lloc, aquesta un realitat tan sòlida com el títol del mundial de la Betty,  tampoc res s'ha mogut de lloc, la diferència de l'expressió és únicament el seu, vull dir el marc té el lloc com sempre sí però no és el lloc que tenia d'abans d'Escòcia, oi que no? i aquest cop com d'altres no sempre però ara sí no és una pregunta que requereixi de resposta, no cal, tampoc la tinc, puc veure de lluny el significat, res més. 

Des d'Escòcia que miro de posar fil a l'agulla a alguns aspectes que podrien ajudar a gaudir més encara de les 24 hores, això no és ni fàcil ni difícil, requereix de rigor, i de no aconseguir-lo, aquest rigor vull dir, mirar de fer pel què entenc què hem de fer, no gaire més, que no és poc, en cap cas, en cap cas, ara el tram a on sóc és molt però molt interessant, emocionant? 

No ho sé, no ho sé, l'emoció del cada dia de reinventar-se sense canviar absolutament res més que l'expressió d'agraïment dels meus ulls en gaudir dels canvis 'unics i plurals dels colors pel rodar de l'estacions ara sí ara també, res més de poder ser, de poder ser, aquesta emoció de cada segon ha donat pas a una situació a on el so és sempre interessant de tal manera que quan aquest és, sempre hi ha tram. 

Aquesta matinada els Vol ha quedat per una altra ocasió, no hi havia cap argument, sí que part de l'equipament de dissabte estava amb penjadors descansant al manillar de la Vicious mirant de deixar anar l'aigua de la pluja recollida, i ahir en tornar de Girona sols hi descansaven els mitjons de la SSIT de Verona, i la gorra Spok, res més, botes, jaqueta, tèrmica, i culot ja estaven secs en tornar al vespre, a punt per entrar a la rentadora, abans però havien de passar per la darrera espolsada ara ja en sec dels darrers restes de sauló i fang. Això i un pensament que encara és a entre visions de la baixada fins la riera de Caldetes, dins de la riera de Caldetes, i tant que sí, i tant que sí, i aquest darrer, aquest darrer pensament, crec que agafats de la mà de l'aventura d'ahir entre sons de somni, ho escric i al cap em ve la darrera aventura a Llançà amb els Trinxes, la nit prèvia a la ruta de MTB, quina serenor, quin gaudir d'una aventura de MTB, i si penso en l'anada des de SV, en la tornada a SV des de Llançà, omg, omg, omg.

Entre moltes, entre moltes, per la llum, pel to d'aquesta llum, OMG.

Millorar les condicions, les nostres, les del nostre equipament, les de les nostres bikes per els propers reptes de 24 hores l'objectiu d'aquesta tardor, hivern, i propera primavera, clar que yes!

Des del Mirador del Drac veient per una de les finestres un cel gris, entre grisos clars i blaus foscos, esperant les sensacions del mig dia, de l'hora de dinar. 

MTB, MTB, MTB. 

I em mullaré :-)

Ahir va ser una experiència divertida, sí, i profitosa, també, perquè amb els millors equips de pluja que tinc vaig arribar a casa després de dues hores sota una pluja constant, i en algunes estones de certa intensitat, vaig arribar xop com un ànec, OMG.

Primer vaig decidir aquesta jaqueta, la Xenon de Gore.

Veient la pluja que queia vaig canviar a la Fusion. 

No m'allargaré, tampoc podré ser del tot objectiu, cal molta reflexió per ser-ho, i que passin dies.

Primer punt, el coll de la jaqueta Fusion AS de Gore, deixa entrar l'aigua, no sé quina hauria de ser la proposta perquè això no passés, però entre una pluja important, i una vegetació de matoll baix carregada d'aigua el test estava servit, i si bé aquest tram encara el va aguantar bé, a la riera de Caldetes des de dalt baixant direcció a la cruïlla del Remei que començava a ser un torrent d'aigua amb una pluja que no arribava a ser intensa, va ser definitiva per deixar la impermeabilitat de la Fusion a zero, no sé si ho dic bé, ara passades les hores, i una nit de repòs, ara des del Pau Casals de Girona mentre plou crec que l'Active Shell de la Fusion va funcionar, no així el tancament del coll, aquest, el coll de la jaqueta Fusion quan plou ja puc afirmar que amb l'equipament que tinc ara, no funciona, però caldrà un proper test, i molts més per poder tindre informació, no diré la informació.

El calçat, les Lake MX140 van aguantar fins la baixada per la riera, a partir d'aquí peus xops. En aquest cas, primer l'aigua va entrar pels turmells, un mitjó moll feia de conductor eficient de l'entrada de l'aigua, i podria ser que també la cala de la sola, aquest darrer punt no el puc confirmar.

El pantaló curt Madison Waterproof, crec que és l'únic que va fer bé la seva feina peró com tot en ser l'únic no va poder evitar per una banda l'entrada d'aigua per l'esquena des del clatell, i dos la caiguda d'aigua via el culot pirata de tardor-estiu de darrera del genoll cap al cul per sota del pantaló Waterproof quan el pedal és al seu punt més alt, bona aquesta, la cama fa de transport de l'aigua cap al cul sense que el Madison hi pugui fer res. No sé que va aguantar més si la Fusion, o els Madison, o les Lake, jo diria que van defallir a l'entrada de la riera de Caldetes els tres a la vegada.

Un deu pels guants Endura Waterproof, perquè NO ELS PORTAVA, no feia fred, gens de fred, i vaig pensar que seria una excepció sortir sense guants, els Endura no dubto d'ells, però són per a clima molt fred i pluja, a 18°C aprox. no són els guants, caldria una proposta lleugera i Waterproof.

Una sortida tipus UK, fins i tot no vaig parar de pensar en una HT-80mm, perquè passar-m'ho bé mentre rodava sota la pluja això sí.

Dubtes, el casc, una funda per a ell de les de Gore, Gore Tex, dos, sota casc, cara, i únió al coll de la jaqueta, com és pot evitar l'entrada d'aigua a aquest punt el tema a ponderar, pantaló pirata, no funciona si plou molt i sense parar, i també el punt d'unió dels mitijons amb la bota, a la zona del turmell, com s'evita aquesta entrada d'aigua pel coll de la jaqueta i pel turmell de la bota que fan les dues zones d'embut d'entrada d'aigua :-(

Propostes, primer, parafangs, els dos, segon jaqueta 100% Waterproof, bé vull dir amb una columna d'aigua mé alta, > a, no ho sé, no sé quin és el límit inferior, parlen de 28.000, de > a 10.000, de < a 4.000, no poso les unitats, és una norma que parla de superficies, de mm, de 24 hores, una norma simple però que ara no ve al cas, tercer, una jaqueta que al coll tingui hi tingui  un tensor que ajusti bé el coll d'aquesta amb la pell, evitant el màxim l'entrada d'aigua, Gore la té, quart, el culot llarg Waterproof segurament, peró cal aclarir el tema turmell en la unió amb les botes, què hi fem? perquè l'aigua baixa pel culot directament a la base superior de les botes.

Darrer punt, el més important i immediat, millor deixar-ho reposar, l'experiència vull dir, i amb calma anar prenent decisions punt per punt. 

Cal pensar què en ser a casa anava tan enfangat, ple de la sorreta del sauló, de cireres de bosc, que amb la mànega de rentar les bikes, em vaig fer una lleugera dutxa de coll a peus, no de cap, però esquena, de dalt a baix, frontal de dalt a baix, vaig tenir la sensació de ser dins d'un túnel de rentat. Amb això vull dir que les condicions van ser per ser a SV, extremes, faltava el fred, amb ell avui no sé pas quin seria el resum, perquè sortir hauria sortit igualment, ara quan plou surto sota la pluja, diria que no tan intensa com la d'ahir, crec.

Des del Mirador del Drac, pensant-la, perquè no és una aventura que finalitzi amb una aportació al Blog, caldrà pensar-la i molt, plou a les set del matí a SV, molt, com ahir, com ahir, diria que fins i tot més. 

Plou a Girona al Pau Casals mentre fem temps per a un esdeveniment a on aquest cop no necessitem equipaments per a MTB. Com cau tot, com cau tot, encara no ho entenc un lloc de somni esmicolat, trist, sí, sí, trist. 

Oi que no, oi que no ens cal l'equipament de MTB?

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Esperaré

Sense desesperar, sense desesperar, clar que yes! :-)

El pronòstic no coincideix exactament, com cada dia des de dilluns, similar sí, però no coincident pel què ens cal. La dificultat de ser-ne, està en decidir el millor equipament, podríem, que no serà, però podríem agafar el primer que se'ns passes pel cap, sí.

Ara descansant, va molt bé a jornades com avui a on durant la nit dormo profundament per gestionar un dinar ahir memorable pel significat en si mateix, en si mateix. 

Hem perdut l'hàbit dels dinars o sopars de certa densitat? jo crec que no, això mai mentre poguem, crec que és per l'excepcionalitat d'aquests moments, que fa que pesin de manera diferent.

Ara a tocar del mig dia de dissabte descansant, esperant el moment de donar-se d'enlairar el Vol, quasi a tocar de fer-ho des del pont de la Nau Insígnia, omg, omg, omg. Puc quasi tocar-lo el pont, quasi, puc inclús sentir el contacte del meus peus amb la fusta dels terres del pont de la Nau, OMG.

Ara des del Mirador del Drac, pensant la ruta a fer, avui seria un bon dia per un sender que tingui inici  com sempre des del portal de casa, sí, però que no marqui cap més direcció que la de rodar donant voltes a aquesta, sense ser repetitives, no toca ara, ja vindrà el moment de repetir els 7 Dracs, o els 5, ara toca gaudir dels corriols de darrera de casa, perquè són de darrera de casa no del davant, quasi tot urbanitzat, però darrera com amb els gals, encara hi queda un reducte que es resisteix, el Montalt.

Quina matinada ahir, quina jornada de MTB en condicions de pluja a tocar de desembre a 18ºC a tocar de les sis del matí lluny del trenc d'alba, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.