Perfect conditions

The ten day forecast is looking pretty darn perfect.

Now we just have to find some bikes... Or maybe it will be surfboards?

Oh yeaaaah!

Fa una estona

La reina ha tornat de pedalar sota la pluja, dues hores, per sota de dues hores, un xic, de mentre en Josep i jo miràvem el pronòstic per demà a la matinada, 11°C i sense pluja. 

Si tot camina, demà aventura de bike, d'entrada mateix tram que el d'avui, per evitar les sensacions a Santa Mònica, i si els ànims són podria cercar tornar a coincidir amb la segona corona, Fades de la foscor, omg, omg, omg. 

Però primer ara a descansar, i veuré demà a la matinada a les cinc tocades quina és la sensació continuada, i dic continuada perquè no val únicament la primera sensació, si no la serie de sensacions seguides, el conjunt de totes elles marquen la possibilitat.

Dies de MTB des del Mirador del Drac.

Pluja

Al Maresme, no de matinada, sí des de fa una breu estona.

Sonen les deu al campanar, fa quasi quatre hores estava pedalant proper al Montalt. I aquesta breu intervenció en requerirà de quatre més, o quasi, un plaer, un plaer. 

Una sortida de matinada difícil, volia donar la volta al Montalt sempre en la foscor de la nit, però a mig camí he decidit tornar al clàssic recorregut d'hivern perquè les sensacions de cap no eren bones. Un cop he refet la ruta tot ha tornat al seu lloc. 

Fins i tot a Llavaneres de tornada m'he comprat l'esmorzar, mtb, mtb, mtb.

12,5°C a les sis ben tocades a la riera de Llavaneres, una hora després, també. Equipat 100% d'hivern, sota la nova Gore la tèrmica sintètica sense mànigues, res més. 

Beure, cap, menjar, cap, hauria menjat un platan però no en portava cap, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap, llums, Powerled i Cateye, els dos en marxa sempre. 

Un dia de bike interessant, avui un altre cop he tornat abans que sortis el sol, quina sensació més curiosa, surts quan el dia começa, de nit, pedales entre pistes, avui, de nit, enfiles cap a casa, de nit, i finalment un cop ja a casa, sí, es fa de dia, i sembla que la jornada sigui doble, de fet des del 2000 sortint a correr a les matinades amb l'Home del Montseny que no recordava tornar de nit a les matinades.

Ara, han passat els anys, del 2010 amb l'entrada del color de la Vicious, he fusionat el negre clàssic i tradicional de les meves dues darreres Yetis amb el color de la meva Single Speed, l'equipament és l'exposició planera d'aquesta evolució, els coiors negres amb les úniques i genuines explosions de color SpõK. 

Tot just a Santa Mònica m'he aturat uns segons, i aquest dubte ha implicat decididament a no dirigir-me cap a la Creu de Rupit i Lurdes, i anar de pet al tram més tradicional seguint la riera de Llavaneres fins el mar, i escalar cap a casa per Milans del Bosch, un pensament positiu de deixar fer als respectius trams d'Arenys de Munt.

Triem els nostres destins, i els vivim com venen, no com els volem. Vull dir que finalment fora del cas més extrem, sols n'hi ha un, que ve sempre sol, la resta de trams abans d'aquest mirar de gaudir-los, de compartir-los, de poder, és una manera, una forma de gaudir del tram que tenim el plaer de poder viure, i per tant, nosaltres triem, de fer-ho, i la resta va com vol, podem pensar que decidim res, que bé, que bé, però la realitat és lluny d'un centre inexistent a on tot giraria sobre nosaltres. 

Els nostres Dracs amb la visió singular dels seus ulls negres decideixen el seu destí, els cavallers de la llum, mentre les Fades de la foscor no s'imposen, també. 

Els Destructors de Murs no responen a res més que a protegir els prínceps de la llum i la foscor,  les corones de blocs de granit, anells, aliances lligades al casc de la Nau Insígnia, esperen el seu destí, i qui decideix sobre tots sense concessions, la Nau InsÍgnia, omg, omg, omg. 

Sobre els genets la poció màgica de les Falgueres Màgiques del Montalt, i tant que sí, i tant que sí. Sé que he de tornar al Montalt però no recordo a on, no ho recordo, la lleugera pluja m'ha fet reviure la sensació d'una jornada de pluja però no un bany de tempesta intensa, demà un dia per tornar-hi?

Un dia diferent, rodant sempre entre les Fades de la foscor, de fet tota la setmana és una setmana diferent, dissetena jornada de MTB des del Mirador del Drac.

A minuts de marxar a dinar, clar que yes, Bec&Phil protagonistes absoluts a The Great Escape MTB.

First hour in Waikiki...

WTF?

Quina proposta!

Maybe we need a few more of these before we would take on such a beast:

Watch this space for more insights into Hawaiian life...

Descansat

Tota una jornada sense bike, pendent de decidir el proper pas, certament, però ara per ara no ens ho podem permetre, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Esperant les sensacions de la matinada de demà, que de ser bones portaran a enfilar la quinzena jornada de disset. 

El cafè de la imatge perquè aquesta tarda m'he fet una cafetera, i lentament estudiant el proper tram de la Vicious l'he anat gaudint, tassa darrera tassa. 

Si llegiu aquesta intervenció d'aquí a unes hores, com sempre, fem un cafè?

Ponts infinits

Perquè quan ets entre persones res té importància, tot en té, avui hem iniciat el Vol sense la foscor de la nit, pel fet que la jornada de bike d'ahir va ser llarga, i la sortida del Baix Montseny cap a casa pel nou tram seguint el corriol al costat del torrent, molt freda, les Fades de la foscor, la seva entrada, i la retirada dels cavallers de la llum, no va evitar la invasió del fred des del primer minut. 

Esperàvem ahir impacients l'instant per iniciar l'escalada cap al Santuari del Corredor (XVI), el fred tan intens no és el nostre millor company de ruta. L'anada  d'ahir infestada de sentiments, no puc deixar de veure el Montseny, i un cop hi torno a ser no sigui una explosió infinita de sentir-me bé, sentir-me bé, i sentir- me bé, sí, ja ho sé, no és un temps per expresar aquests sentiments, tampoc ho era quan tot anava bé, aleshores has de decidir, i jo ja fa temps que sóc un doll de bones sensacions, una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, vull dir que com pot anar-te malament res, si ets al paradís, entre persones que fan la seva, que no intervenen en la teva, mtb, mtb, mtb.

Sóc a un món sensacional, vestit de romanticisme, de projectes, de pocs però interessants projectes de vida, que caminen de costat sense tocar-se amb d'altres, i puc afirmar que aconseguir-ho no ve d'una ventada, no, però deprés deu anys  entre moltes aventures sempre reflexionat sobre aquestes, sobre totes elles,  a on ara poder gaudir de cada pas com entrar al Baix Montseny, després de dies de no ser-hi, i dir, el meu cor porta quaranta-vuit anys bategant entre les quatre estacions, ara sí ara també pel Montseny, i com funciona, i com funciona aquest cor, omg, omg, omg. 

Ara, a punt de decidir el proper salt que impulsarà de manera definitiva deixar enrere la possibilitat de poder coincidir  amb d'altres mons, i poder entrar sense concessions tristes a l'espai de creadors, de Dracs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, sonen les campanades de la mitja nit, falten poquíssims dies per passar del 2013 al 2014, i sé que com al 2012, és un tram el darrer 2013, com ho serà el 2014, hi puc dir-ho sense pretedre ser-hi, no és important, sí que la boira que fins ara envolta l'arribada de la Nau Insígnia quedi on quedi ens permeti de poder gaudir del Vol tenint com a base la Nau. 

Sembla que el tram sigui complicat, els Vols de Drac no ho són, a l'inrevés, ahir una anada al Baix Montseny, va indicar que el meu cor bategarà en la direcció de la Nau Insígnia, avui l'anada a terra dels trinxes, espai originari de la reina. 

Una anada al mig dia, una tornada lenta com l'anada, aquest cop sempre entre els cavallers de la llum des de la seva corona, entre les puntes de blocs de granit, ha fet que cada pensada caminés cap a la llum, cap aquesta llum que ha de fer que la boira lligada a l'arribada de la Nau Insígnia deixi enrere arribar a la seva Seu, lloc de Dracs, de Destructors de Murs, perquè el lloc és ella mateixa, no necessitem que ancori a platges, necessitem que es deixi veure, nosaltres ja aterrarem al pont i des d'ell prepararem l'arribada de tots i cada un dels protagonistes de l'espai de The Great Escape MTB. 

Quan una setmana va agafada de la mà dels UK, d'Austràlia, d'Irlanda, de Bèlgica, del Baix Montseny, de Vallromanes, sense deixar de dir, que aquesta té dos protagonistes, Bec&Phil, aquesta no permet, aquesta setmana no permet tornar al punt d'origen, no hi ha retorn, certament, certament.

Equipats per a 5-10°C, a temperatures de 18°C, tot agafa un to curiós. Beure, 1.000 ml. un cafè, menjar, quatre panets amb xocolata, incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, llums, sense utilitzar, Cateye, i Powerled.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara esperant emocionat  l'arribada de les properes hores, perquè de ser, no sé si podré respectar la jornada de descans, veurem, veurem, toca fer-ho, i tant que sí, i tant que sí, però si serà dependrà de la possibilitat de deixar passar el meu Drac sense mi, i no sé si podré recpectar aquest instant, certament, certament.

Quë ens espera a tots demà? No ho sè, ho visc commocionat, emocionat, el què vingui ho gaudirem, i de no poder ser, desprès podrem tornar a gaudir, sempre tindrem temps per bons instans, demà en pot ser un, un bon Vol amb el meu Drac, la segona corona, la segona corona, el Montalt, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Si llegiu aquesta aportació d'aquí a tres, quatre hores, la proposta és clara, fem un cafè?

Reconquerint l'espai de Dracs

Directes a espai Trinxes.

MTB, MTB, MTB. 

El retorn d'una reina

Trenta dies després, coincidint amb la unió de la Bec i en Phil. Un retorn a un dia fred, no molt fred, sí més fred que tots els dies de pedalades de matinada.

Equipats d'hivern, no de rigorós hivern, hem gaudit molt de l'aventura de bike avui, per sobre dels seixanta quilòmetres ja dóna per a molta diversió a dalt de la bike. 

Quina filera més llarga de mtb, tota una aventura entre corriols i pistes, entre el Maresme, i el Vallès Oriental, certament, certament. 

Sense incidències, fora d'una perita caiguda ara de nit, sense conseqüències, dos de dos, en dos dies dues caigudes, sense coincidències, amb totes les eines, Powerleds, i Cateyes. Entre 13°C i per sobre de 3°C. 

Avui el Montalt ha quedat enrere, i el Baix Montseny ha marcat el lloc d'arribada. 

L'anada banyada de la llum en retirada.

La tornada agafada de la mà de l'arribada de l foscor, aquest cop sí sense concessions a cap instant sense fred. 

Hem marxat sense piles dels llums del darrera, i un cop a Sant Celoni al tercer intent les hem aconseguit, mtb, mtb, mtb. Fet que ha permès de poder tornar cap a casa amb llum del darrera.

Un dia perfecte de Single Speed, sense horari, del mig dia ben tocat a l'inici de la vesprada més definida, un terreny sensacional, que no ha evitat que en la foscor de la tornada no em marxes de cantó la roda davantera al baixador més tècnic per a mi del Tintorer curt, un cop al canell esquerra la marca de l'incident, res més. Miraré demà de fer baixar l'estadística, aquesta la consideraria preocupant de ser demà la tercera caiguda. 

He dinat una  pizza,  millor dit mitja, una cola i mitja, mitja bossa de patates xips, dos gelats minis, i ara un cop a casa, dutxat i escrivint la crònica soparia, no serà el cas, crec, crec que no.

Demà dia complert, bike, caminada, i més bike, un dia entre Trinxes, omg, omg, omg. I de ser aniré a pels catorze, fins a trenta-dos encara seguiré per sota del juliol, sí, sí, trenta-dos.

Quina jornada més memorable avui, Bec&Phil que bé, que bé, que bé. Moltes, moltes felicitats.

Quan ets al ben mig de la sortida, i la sensació a dalt de la bike és tan bona, ara la percepció de la jornada tan relaxant, que pensar en demà ja imposa neguit, neguit, i més neguit, quina jornada que ens espera, des del Mirador del Drac ara mateix veient que demà de ser, tornarem a viure instants memorables de bike, bike, i més bike. 

Demà jornada solidària, avui mirant de entre veure la forma definitiva de la Nau Insígnia.

Dies de molt de Single Speed.

Wedding day

Last minute preparations!

Wedding beer, two flavours.

And the icing on the cake ;-)...

MTB MTB MTB!

Corones i prínceps

Més interessant reflexionar sobre el significat de les corones que envolten els prínceps de la llum i la foscor, que no pas cercar-les.

Cercar la segona corona ha comportat ser a dalt de la Bike sense interrupcions ara ja des de fa dotze jornades, descansant cada dilluns sí, però descansar està dins del rodar sense interrupcions, podríeu aguantar un genet de Drac que cada matinada marxa a cercar una corona construïda de blocs de granit i Destructors de Murs, on a dins de les seves parets hi descansen les Fades de la foscor?

Sí, ja ho sé, no ens entendríem, sí ho sé, el dia a dia, aquell que implica estar sempre pendent de tot el que ve després, i mai pel què està passant en present, és el què mana cada instant, aleshores per què no cercar cada matinada la corona de les Fades de la foscor?

Us puc assegurar, afirmar que és molt més real que l'instant per venir, molt més real. 

Rodar cada matinada, hores abans d'aquesta cada dia, fins i tot tornar a casa abans de la sortida del sol, abans de l'arribada de la llum, sense els cavallers, sense els cavallers, envoltats, protegits des de fa setmanes per la corona construïda pels Destructors de Murs de blocs de granit, 

té una component molt gratificant, segur, si no, no podria portar una sèrie millor fins i tot que la de juliol a les prèvies de la WEMBO d'Austràlia, cal pensar les notables diferències de clima entre les dues estacions. Les prèvies a la SSWC del 2011 a Irlanda ens va marcar el com no es pot perdre una temporada de fred a dalt dels nostres Dracs, certament, certament.

El fet de tornar a ser a casa, entrar per la porta de casa després d'envoltar el Montalt, després de coronar la seva base entre els enormes blocs de granit, fer-ho i ser a casa abans de l'entrada definitiva de la llum, és un instant màgic. 

Fer-ho agafat de la mà de les Falgueres Màgiques del Montalt, no té masses possibilitats de poder ser comparat amb d'altres pedalades, i si el què vius són Vols de Drac, aleshores ets lluny de tot i de res. L'arribada de la Nau Insígnia, de ser, marcarà el punt i a part del què encara per diferents motius envolta equivocadament l'espai de Dracs. 

I imposarà el precipici necessari per a mantenir de forma definitiva la distància prudent per a poder garantir els Vols de Drac entre la mirada atenta dels cavallers de la llum, entre la mirada càlida de les Fades de la foscor, i vigilant sempre dels ulls negres dels nostres Dracs, de ser, de ser la Nau Insígnia.

I de no portar-la a terme finalment, aleshores, aleshores una nova etapa serà la que tornaré a començar, certament, perquè els centenars d'hores per construir-la no em deixaran al lloc d'origen, en cas de no ser, i per tant també implicarà un gran Vol, de ben segur, de ben segur.

Han passat anys des de, més gran, més vell, més intens, més reflexiu, avui entre Falgueres, entre l'instant màgic del retorn sense la presència de la llum, el fred de la foscor ha sigut el meu protector per la seva no presència, equipat de rigorós hivern, amb la tèrmica sintètica sense mànigues i la Gore nova, únicament a la riera d'Arenys de Munt he notat abans de tornar a escalar, un xic de fredor als dits de les mans. 

Una caiguda avui inesperada escalant per un nou corriol mentre perseguia entrar al Remei, en patir un desequilibri xocant contra un matoll que m'ha fet despertar de cop, marca el canvi de to, no a negatiu, caure sol, vull dir, sol, sense estridències, té el seu punt interessant, molt, puc afirmar que té un instant intens, el Vol dins del Vol, i més si no té una conseqüència de lesió ni immediata, ni posterior amb el pas de les hores. 

A una temperatura d'inici de 7,5°C a les 6 ben tocades del matí a la riera de Llavaneres, amb una mínima sempre superior a 3°C cap a les vuit del matí a trenc d'alba, el to del Vol és aquest amb majúscules, omg, omg, omg. 

Emocionat per l'arribada del convidat, per la diada de demà de l'enllaç Bec&Phil, pels Vols de Drac pel Montalt.

Sense incidències remarcables, sense cap coincidència, sense beure aigua, sense menjar, amb els llums Powerled, i Cateye, tota la setmana, amb totes les eines i recanvis. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara esperant a demà, mtb, mtb, mtb, sense intermitències pel què fa a ganes de cercar entre els meus pensaments més amagats per entendre mentre sóc dins del Vol, quina és la clau que obrirà definitivament la porta d'accés que ha de permetre l'arribada, de ser, de la Nau Insígnia. 

El meu pensament gira concentrat ara sí ara també sobre aquests tres aspectes, la Nau Insígnia, la primera corona, i la segona corona, que són el portal a Creadors, a on cada un dels Single Speed del planeta podrà acollir-se a gaudir de les prestacions preparades detall a detall per a perdurar amb el pas dels anys, sempre més enllà de la meva de la meva longevitat més optimista, clar que yes, clar que yes, clar que yes.

Motor en marxa

No motors, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, pensant detingudament en la Nau Insígnia, en la forma, en com engranarà amb les corones, omg, omg, omg. 

Bec&Phil esteu especialment avui, a la matinada de divendres molt presents a les nostres converses, més encara. Un bon tram al que entrareu tot seguit, dels millors. De fet a la imatge ja l'esteu tots dos mirant, certament, certament. 

Clar que yes. 

Descansant a un dia ja del 11, del 12, del 2013.

Per a veure si demà tornaré a gaudir d'una nova aventura de MTB.

El pronòstic del temps, bo, similar al d'avui, mtb, mtb, mtb.

Pastilles de fre Shimano XTR,  un suport IS-PM/160 mm. venint cap a casa, i també uns guants de Gore Alp-X 2.0 Solf Shell Windstopper, aquests darrers després de veure que han passat uns deu anys des de l'arribada dels darrers meus guants Gore, i avui tenia fred als dits, bé un cop a casa aquests han perdut la protecció contra el vent. Els propers seran amb Gore Tex, que ara ja era la primera opció, pel fet que tinc el pantaló, jaquetes, i botes, preparats per a la pluja, però els guants  Gore Tex, hauran d'esperar, primer els Solfshell Windstopper, perquè són els que utilitzo cada dia que surto a les jornades a partir de la tardor, fent equip amb els guants d'estiu, aquest darrers per si finalment no fa tan fred passats els primers minuts a dalt de la Bike.

Fa anys que no seguia un tram tan coherent en la presa de decisions pel què fa bikes, a recanvis, i equipaments de Bike, crec. Vull dir, jo ara feria venir unes Giró Code, un jog de rodes específiques Single Speed, primer Hope, després les definitives, també una segona jaqueta Fusion de Gore, un quart pantaló d'hivern, uns nous vidres per les M-Frame, mitjons varis, equipaments Pearl Izumi d'estiu, els nous jocs de llums per a les properes 24 hores, nous models de pneumàtics per a les dues 29er, el nou projecte de Bike  26" equipat amb una Fox 80 mm. 2014, també aniria per dos casc Ionos, dos Pneumo, guants POC  d'estiu XC, unes Giro Terraduro, bé seria una llista llarga, perquè a aquest punt no estem ni a la primera línia de les 1.000?

Són tantes les propostes que certament estic sobrepassat, de fet vaig néixer en aquest estat, per  sort el concepte no m'ho puc permetre va ser una gran descobriment, clar que yes. 

La realitat, pastilles de fre XTR, l'adaptador de fre, els guants, i res més ara mateix, d'aquí a uns minuts segurament tindrem més novetats, o no, o no.

Ara pensant en la propera de matinada de Bike, de ser, aquí ja no hi ha qui dormi, l'emoció, certament, certament. 

Demà la segona Gore marcarà, de ser, el ritme, no la Fusion, perquè fins i tot he passat un xic de calor avui, la resta com cada dia, la tèrmica demà sintètica, no Merino, veus, aquesta darrera avui miraré de fer un pas endavant, en necessito dues més, una sense mànigues, i una segona amb mànigues.

També necessito gorres noves, les Cielo i les King ja són totes fora de casa, i les Campagnolo van en la mateixa direcció, de fet totes aquestes de cadar-ne cap, van totes fora.

Estic fent tram cap als 160 mm. I cap a un segon pas, però convidat no pensava el mateix, i per tant ho deixaré reposar una mica més, no molt més, perquè cada dia a dalt de la Bike hi penso.

Des del Mirador del Drac, una espera sensacional aquesta de veure en primer terme l'arribada de la matinada, i uns minuts després les sensacions de Vol o no Vol, ahir una dia curiós 11 del 12 del 2013.