Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dijous, d’octubre 28, 2010

"Natillas"


http://gallery.mtbr.com/showphoto.php/photo/72795/size/big/cat/981

Una tendència que ja va venir a casa fa un temps però en 3x9, tornarà a ser una realitat o quedarà ben fixada a on és, o aquest cop  vindrà com a SS?.

MTB, MTB, MTB

Motorhome.


Que curiós, mai havia vist una bike amb dues potències.


http://reviews.mtbr.com/interbike/moots-at-interbike-2010/2/

Tampoc he participat mai a una cursa de 15 dies, jo de fet aquesta joia la trobo interessant pel fet de que va equipada amb el que crec que  l'experiència els hi ha indicat que cal, per poder fer una ruta de manera totalment independent, això ve a ser el motorhome de les bikes.

MTB, MTB, MTB.

dimecres, d’octubre 27, 2010

SantaFe...aqui tens la teva bici





Salsa Cycles...tot un clàssic.M´agraden totes, especialment la Fargo

Stell Jeff Jones.

http://jonesbikes.com/blog/?p=1308#comment-194


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=647560

Trams coneguts-Sortida Colorado.


És el que va ser la sortida d'ahir.

Quatre genets, Betty, Santa Fe el meu GMA, i lagranevasio.

Quatre bikes, tres dobles, dues mono pivots i una amb pivot virtual, i la meva SS.

Equipats de tardor en Santa Fe i el GMA, i nosaltres dos d'estiu, amb armilla i manegots, els de la Betty d'hivern.

Ruta escaladora, sí, però no matadora, sí exigent, però no de pujades del 25%, sí del 15-20%, això sí.

Baixant les sensacions rares, pel fet de que tinc sensació de que cauré, el terreny torna a estar rar, fins i tot a una pujada he impactat amb una paret engrunada, amb el braç, al relliscar la roda del darrera, he quedat recolzat, dret, però l'ensurt ha estat.


Pocs quilòmetres, per sota dels 20, poc desnivell per sota dels 500 m. +, molt però molt fred, més encara, sí, més encara. I això no és res, tot just som a les portes de l'arribada d'aquest.

Com deia en Colorado a Manresa, no hi hem d'anar mai més, vull dir que ganes de passar fred cap, però cap.

Les bikes perfectes, com que no hem fet grans baixades, les que hem fet han estat llargues, en cap cas amb pendents pronunciades, la frenada sempre ha estat bona.

Però ha estat una sortida memorable, feia mesos que no coincidíem amb en Santa Fe i el meu GMA a la vegada.

Eines, les de sempre, més l'esprai per les punxades, menjar, cap, aigua, menys de mig bidó de 750 ml.

El ritme festiu, lent però constant, com ens agrada darrerament.

Moltes converses de bikes, de SS, de 29", de 26", de la Blur XC d'alumini, de bikes de ferro, de forquilles rígides de cromo còniques i rectes.

Que bé que va la Vicious, que bé que va la SS.

MTB, MTB, MTB.

Dissabte, si el temps acompanya tenim proposta Colorado, zona Cabrerès o zona Cerdanya, tot el dia, ja penso en, esmorzar, ja penso en dinar, ja penso, en el sopar,  pedalar?, que és aquest mot, al Cabrerès o a la Cerdanya no hi ha pendents, concretament a la Cerdanya si hi són, són curtes i de poca pendent, i al Cabrerès és tipus recta Hostalric, així que serà una sortida de zero metres de desnivell, de ben segur, oi?.

Els nervis ja són a casa, avui, ahir, hem parlat amb en Colorado, però sempre de bikes que han de venir, que estan a punt de ser, i no hem concretat res de la sortida, però la proposta sola ja fa que els nervis siguin a casa, segur que demà, i la nit de divendres ja tindrem problemes per dormir.

És que som així, l'emoció la nit abans, és com la nit de reis de fa quaranta anys, recordeu la nit de reis, jo com si fós ahir, no podia tancar els ulls, i a trenc d'alba mirava de tancar-los per esperar a que el pare, al cel sigui, fes el primer moviment.

Una sortida Colorado té aquesta component, amb l'arribada de la tarda de divendres l'emoció ja no em deixa pensar amb tranquil·litat, he de deixar les bikes impecables, seleccionar l'equipament del més pur MTB, i a trenc d'alba jo ja no puc dormir, esperant que sigui l'hora, i tan bon punt veig que falten minuts perquè soni el despertador ja estic dret, i...comença l'aventura!!!.

Ara mateix ja penso que quan estigui lliure la sala de reunions, serà el moment de posar les bikes en solfa.


MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’octubre 26, 2010

29 Single Speed Race Roc Marathon 2010.

Una proposta de bike per a fer bones les sensacions d'aquest 2010. Incialment una idea al cap, definida sí, concretada no, però en curs.


Una marca del que és un indicatiu clar de l'herència de les 24Ore, del què està per arribar.


La màquina definida, la bike que aquest any m'ha portat fins al final pels senders del Roc Marathon del 2010.


La vista frontal de la mateixa, fixeu-vos que la papamarieta, porta les ales obertes.

El pulsòmetre Polar CS600, perfecte, ni una sola interferència en tota la durada de l'aventura, sempre funcionant.

Els punys durs com una pedra, un punt urgent a millorar.

El manillar de 10/10,  no té un punt feble a nivell funcional, estudiaré però si un EDGE de les mateixes característiques fa camí cap a casa.


Totes les eines, la càmera, els recanvis a dins de la bossa, la bombona d'aire comprimit a sota d'aquesta.

El seient perfecte, ja fa un temps que el porto, diria que uns anys, i a data d'avui per a mi de 10/10, per la forma estranya que té  a vegades penso, "cerquem un seient més convencional", però un cop veig a on sóc a data d'avui, no tindria massa sentit.

La tija la ideal per respectar les guies de carboni del seient. I també perfecte per posar-hi la brida de la bombona d'aire, el Velcro de la bossa porta eines,  i que no quedi marcada a la més mínima si per algun motiu has de modificar l'alçada d'aquesta. Jo per la tira del Velcro hi poso una protecció, crec que si no podria quedar marcada pel fet que la bossa pesa i sempre té un xic de moviment.


Els frens Magura Marta de 160 mm. amb discs Shimano XTR 2007, són els "no frens" d'aquesta edició, el punt a millorar, passem a 180 mm.?

La tanca Carbon-Ti ara cedeix i s'afluixa després de superar el 75% de la cursa.


La relació de trasnsmissió ideal pel tipus de MTB que practico, un pinyó de 19 dents i una corona de 26 dents.


Dos bidons de 750 ml. amb dos porta bidons eficients, els King Cage de titani amb els que mai he perdut els bidons en marxa.


Pneumàtics Hutchinson Python Tubeless Ready 2.0
amb dues càrregues de líquid No Tubes, molt justos, amb lleugers talls al laterals, les rodes Shimano XT, perfectes.

Els primers sensa una millora a poder fer, les segones de 10/10.


Els disc del darrera presenta un desgast extrem, requerirà de ser substituit, ja per 180 mm.?


El conjunt de transmissió, EBB, i pedals, així com el protector de cadena de 10/10. Ni una sola sortida de cadena en tota la cursa.


La bike amb la que més he gaudit al Roc després d'haver participat als darrers anys a vuit curses del Roc d'Azur.

Aquest any les sensacions a sobre de la bike han estat molt bones.

Un encert el 26D-19t, vers l'anterior 32D-19t, al pla més lenta, però on era aquest pla?, no ho sé, i a les pujades del 25% una relació exigent, però ideal per ser-hi en perfectes condicions.


MTB, MTB, MTB.

dilluns, d’octubre 25, 2010

A prueba de Lagranevasio




Betty así acabara Lagranevasio. Vaya espectáculo verle subir el pasado domingo, y nosotros a remolque, sobre todo yo. Tengo que entrenar muchísimo para poder verlo en las subidas. Menos mal que sigue siendo un Galán y siempre espera dando ánimos,. Que bien va tu Vicious Lagranevasio.

Vassago & Soma

Que opinamos de estas dos maravillas....
Yo las encuentro preciosas, Lagranevasio el sillin de la Vassago es el Broocks que tanto te gusta,verdad?

29er SI, pero SS

A  mitjans d´aquest any un bon amic meu em va deixar durant un mes una Independent Fabrication d´acer 29er amb single speed i forquilla rígida de carbono.Em va agradar...em va agaradar molt! tant que durant aquest temps no vaig tornar a agafar la meva estimada Moots.
És cert, havia de pedalar de peu a les pujades i deixar-me anar a les baixade. Rodar amb un sol pinyó té aquests inconvenients pero una vegada "acceptats"...XANA!!!

Aquesta setmana passada amb la Ventana, la cosa ha estat molt...molt diferent.Sí, la bici portaba marxes pero la notaba lenta, pesada.Com pot ser?
La primera sensació només pujarme es: "sobren els cambis".
Costa entendre que una bici en teória millor com la Ventana (porta cambis, suspensió) vagi pitjor que una bici amb un sol pinyó i forquilla rígida.
No he notat aquelles bones sensacions que em va transmetre la IF.
A gairebé totes les pujades amb la Ventana vaig haver de possar el plat petit mentre que amb la Moots vaig amb el plat mitjà. El major pes i major tamany de la roda no ajuda.És cert que en el plà la bici corre més, pero no acostumo a anar per llocs plans, així que després de 80km damunt la Ventana he arribat a la conclusió: "29er SI, pero SS"!!!

Conceptes.

Oi que entenem bé aquest concepte?.

Ja el vaig exposar fa uns mesos, avui hi torno pel fet de que estaria bé que viatjant amb la meva Vicious, amb tots aquestes bosses, em creués amb un genet amb una bike similar i amb les mateixes bosses o similars.

Estaria bé, inclús podriem aturar-nos i fer-la petar mentre degustem  un bon cafè.


Una Jeff Jones com aquesta amb una forquilla un xic més recte de punteres, uns frens hidraúlics i evidentment SS, seria,  per a mi,  "la bike concepte",  avui.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, d’octubre 24, 2010

Moots RSL 2011.

Una petita joia en SS.

El terme RSL, és broma, "New for 2011 is the Mooto X RSL (Race Super Light)".


http://reviews.mtbr.com/interbike/

Pink Vassago.

Santa Fe, que puedo decir.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=607689&page=2

MTB, MTB, MTB.

Foes B-29.



http://reviews.mtbr.com/interbike/foes-racing-b-29/

Com a mínim el sr. Foes ho té clar,  a cada cosa el seu nom, B-29, sí senyor.

29" vs 26".

Quan en Colorado parlava amb el Kent Eriksen sobre quina bike fer, sempre la resposta era, una 29", quan rodis amb una 29" mai més tornaràs a una 26".

El segon dia que en Colorado va sortir amb la Ventana El Comandante 29", 3x9, semi rígida,  la seva sensació va ser que una 29" amb 3x9, fora del pla, quines avantatges té?,  és més pesada,  menys escaladora  amb els mateixos pinyons i plats que una 26",  aleshores quin sentit té una 29" amb 3x9?.

I la meva contesta és, si inverteixes molts més diners que amb el mateix model de 26", podria ser interessant, perquè podria quedar amb el mateix pes de la 26",  i pujaria dignament(?), baixaria bé, i al pla seria imbatible. Això sí ara per ara una sola bike pot assolir aquest repte, una quadre de Scott  Scale 949, i sempre podràs comparar amb d'altres bikes de 26", mai amb el mateix model  26" si la vesteixes  a excepció de quadre forquilla i rodes que són específics de 29" i sempre més pesats, amb els mateixos components.

El que vull dir és que les conclusions sempre van a parar al mateix lloc o molt proper, mateixa bike, equipada idèntica, la 29" si el què volem és pedalar,  és més lenta a les pujades vers la 26",  i cal sumar-hi que  costa molt més de fer-la pujar pel fet de que és més pesada, així que ja em direu.

Té per a mi un punt a favor, puntual, la 29" en zones de molta pendent em permet baixar millor, em dóna la sensació de que no saltaré per sobre del manillar.

Però si ets bon baixador,  una 29" vers una 26" les dues 3x9, penso que la 29", com ja vaig dir a les 24Ore i ho torno a dir avui, si el què volem és pedalar, "no serveix per res".

Podrem vestir-ho com vulguem, però ara per ara anar amb armaris amb rodes grosses o petites, segueixen siguen armaris, i els armaris són per guardar coses, no per pedalar  per la muntanya.

Ara per ara i després de mesos, la meva opinió és exactament la mateixa, una 29" vers una 26" avui per avui no hi té res a fer.

La Niner Carbon per posar un exemple, la Top de 29", fins que ha arribat la Scale 949, la Niner no pesa el que en primer terme es deia, no pesa 1Kg. i poc, està per sobre dels 1,3 Kg. en talla M, ep que és un 30% més!!!, no una mica més.

I si un 30% no és tant, res home res que es noti i ens facin un Dte. de res del 30%, no?, si no és res, no és res, o no és res quan el perjudici es pel client i és molt quan ho és pel fabricant?.

Si avui un fabricant presenta una bike de 26" de gama alta,  semi rígida amb un quadre de 1,3-1,4 Kg. les pot posar totes en fila al costat de l'armari, el mercat la marca com a bike pesada, per què per ser 29" no ha de ser així?.

És evident que les bikes de gama mitja-baixa, és a dir de preus més assequibles poden presentar aquestes xifres de pes, però és que estem parlant de que les games més altes de 29, a preus de gama alta pesen més que les games mitjes de 26"!!!.

Tenim dues opcions, a partir de l'arribada de les pesades 29", pujar els preus de les games mitjes de 26" o baixar els preus de les games altes de 29".

Dues excepcions avui, la Scott Scale i la Santa Cruz Tallboy, que la primera té un pes formidable,  per acabar però siguen més pesada que la versió de 26" un cop muntada, i la segona acceptable, si les comparem amb les seves homòlogues de 26".

Avui 1,3 Kg. en carboni és un pes dels quadres d'alumini de les 26", a partir d'aquí, forquilla, i rodes sempre pesen més que les de 26", suma que arrossegues sempre una relació un 10% més llarga que la 26".

Està tot dit, la mateixa exposició de fa mesos a les 24Ore.

Podrem dir,  la Niner o similar amb forquilla rígida, pneumàtics de 500 g.x2, conjunt de rodes de 1,4 Kg. amb bikers de menys de 75 Kg. és la bomba.

El que és la bomba és que es pretengui posar al mercat unes bikes que avui per avui encara no demana ningú, i que si les demanen en el futur, caldrà veure si passa com amb les de 140-150 mm. que avui no les vol ni l'apuntador.

Per què?, perquè els fabricants a través de les botigues i les revistes es van inflar fa uns vuit anys de vendre el concepte, el mercat les va comprar, i dos o tres anys més tard la qüestió a sobre la taula de la botiga que ven més bikes d'Europa era, "els clients diuen que pesen massa, que el que cal es pedalar, poc o molt però pedalar i aquestes bikes pesen molt i a més per què volem 140-150 mm. si amb 100-120 mm. ja ho fem tot?".

Avui la gama reina 120 mm. la resta al calaix, al costat de l'armari de rodes grosses.

Per favor que la marca de la S rasgada no portarà cap 29" a la península, cap, segons sento a dir, i encara que les portés, quin preu cal pagar  per poder disposar del mateix producte pel que fa a pes que la 26"?, 6.000 euros, 7000 euros?, però si de ben segur que el 80% de les vendes  són de bikes per sota dels 2000 euros.

Quant pesaran aquestes bikes, 13 Kg, 14 Kg.? Que no?, però si una Lapierre XC Control 410 en talla L pesa 12,3 Kg, i va equipada amb XT, quant pesarà una 29" de doble suspensió?.

A no, no, és que una 29" semi rígida és com una bike de doble supensió de 100 mm. però quina pelicula han vist, que La Guerra de les Galaxies és una peli, i sí, sí,  Star Trek també, sí, sí també, per favor que fa temps que tothom ho sap.

Que, en el pla són més ràpides , sí home sí, i ara farem MTB a la recta d'Hostalric, però aquest quin argument és,  si estem parlant de fer bici de muntanya!!!.

En resum avui per avui les bikes de 29" vers les de 26" a mateix preu,  si el que volem és pedalar,  "no serveixen per res".

Amb una excepció les persones de talla XXL, aquestes, per a ells, és el seu producte ideal,  estèticament. Però han de pensar que a les pujades aquestes 29" vs les 26", seguiran sense servir per res!!!.

Sempre fent referència a que estem parlant de sortir a pedalar, a anar en bike, vull dir, que la bike la fem anar nosaltres, no que ens pujen i baixem o que pujem poc a poc i baixem no sé com, en resum, pedalar.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’octubre 23, 2010

Vassago.

Per poc no és impecable.



 http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=607689

No puc dir més. En la meva talla no tindria perquè tenir aquest sloping tan marcat fet que per a mi fa que sigui conceptualment de 9/10, EBB i seria de 10/10.

Hayes Bicycle Group.

Extinció o ressorgiment definitiu. 



M'encantaria poder disposar de l'oportunitat de fer-la brillar, aniria demà mateix amb els americans, anem-hi?.

Únicament els hi cal alinear una seria de detalls i funcionarà, el mateix que a la imatge. Primer bloquejar uns instants per fer la foto.


I després únicament adreçar sense tensions, perquè ho tenen tot per fer-ho bé.


És que per a mi Manitou té un significat de fons de molt de pes.

MTB, MTB, MTB.

Preparant.

Mentre preparo les intervencions de la nostra aventura al Roc,  entre intervenció i intervenció he pensat que estaria bé prendre una Orangina, esteu convidats, això sí serà al Roc o al Lago di Garda o ja al Moab, vull dir que haurà de ser a un d'aquests llocs.


MTB, MTB, MTB.

Posta en marxa motors.

Des d'aquí noto una corrent d'aire, aire amb olor a matolls cremats, i penso, "no poden ser els meus del dijous, vaig deixar com una bassa la zona de cremar, com pot arribar amb aquesta intensitat l'olor fins aquí a on sóc jo?, i en mirar entre la porta escletxada veig el meu Drac fent un moviment suau de batiment de les seves majestuoses ales, un batiment constant, però molt i molt suau.

Un genet de Drac ha de saber quan el seu Drac ha de sortir a volar, com el meu Drac ha de cuidar de que la ruta sigui la que ha de ser segons vegi l'estat del seu genet.

El meu Drac avui ha gaudit d'una intensa sessió de fotos, dotzenes de fotos de la Vicious The Motivator SS, encara ara amb el dorsal posat,  de fet la tinc exactament com va acabar la cursa, pendent de la sessió de fotos d'avui, amb la intenció de posar una crònica complerta del meu Drac, de cada detall, i a on vull exposar el perquè de com està  muntada per a l'ocasió, el motiu dels propers components a millorar, en resum tot allò que fa referència a la bike que ha fet el Roc Marathon 2010.

Aquesta corrent d'aire fa olor a ruta per demà, hauré de posar a punt el meu Drac, preparar l'equipament, i avui ja sí, fer una sessió intensa d'estiraments, i pensar que tot és definitivament al seu lloc.

Avui he llegit un article que deia que el manillar que sigui de carboni és una gran millora vers el d'alumini, exposava que és molt important  a fi i efecte de  millorar la comoditat de la bike per a rutes maratonianes, i això ho diuen per bikes UK amb forquilles de 120-140 mm. així que directament EDGE podrà ser l'alternativa.

Santa Fe, demà tindrem una bona ruta i un millor esmorzar, de ben segur.

MTB, MTB, MTB.

Vaude.

Un calçat d'un aspecte de primera fila.



Cercant he vist aquesta oferta, que és molt bona per preu, per ús no ho sé, i menys per la talla que no sé quina equivalència té vers una 44 de SIDI, fet que fa que les bones propostes de preu de productes de molta qualitat no puguin venir a casa.

I si ja hi sou posats, mireu també aquesta proposta de rodes, que fora de les Shimano XT, són difícils de superar, amb un pes lleugerament superior que les Crossmax SL de fa uns anys (1.680 g.) aquestes amb 1.760 g. ja hi sumo el kit Tubelees, si és veritat el pes declarat, que no ho sé, i si els "bujes" són que tampoc ho sé, podria ser una bona alternativa.

Un cop escric això penso que per 245 euros tenim unes rodes XT de 1.700 g. i que ja són Tubeless.

Tres joies.



La primera, n'hem de provar una, al Lago di Garda seria el lloc, no a on podríeu pensar, sí a on penso jo i que ja us en posaré una crònica detallada un cop en tornem, clar que primer hi haurem d'anar, però com al Roc, quan ja fa deu anys que llegeixes i llegeixes detall darrera detall, les rutes, els llocs, únicament et falta anar-hi perquè el que veurem jo ja ho tinc fotografiat al cap, ara això sí, necessitarem un curs de GPS i un GPS potent, això ja vindrà.

La Paola Pezzo per posar un exemple haurem de cercar-la no?, si vàrem cercar al  Giancarlo Brocci per l'Eroica, podrem cercar la Paola Pezzo pel Lago di Garda.

Colorado, la primera pot portar un bidó, això diu molt, però molt a favor seu. El que la va fer pedala i molt, el que la va acabar de fabricar, no, mireu el tub de fre del darrera com queda exposat per sota la caixa.

De la segona què en podem dir, un clàssic.

De la tercera, el Top de les bikes de doble suspensió, podrà agradar-te o no la marca, però funcionar no ho puc posar en dubte.  Heu vist la potència invertida i el manillar doble alçada, quin sentiment que em genera de "anem a escalar muntanyes".

Les tres amb tijes retrassades, curiós.

MTB, MTB, MTB.

Manitou TOWER.

Manitou TOWER, una forquilla de 29".

Penso amb el nom i penso amb 2 Kg. de forquilla,  segur que no, però podria ser.


Ells per la Pro diuen que està per sota dels 1.800 grams,  haurem d'esperar, no sé molt bé a què, però entre d'altres coses, a que vingui més informació.

Pero feu-me cas, si us importa el pes, espereu a certificar que no pesa 2 Kg.

Kona Magiclink.



Kona és una bike que sempre aporta novetats sobre velles propostes, vull dir que són clàssiques però també aporten criteris de funcionalitat interessants, com el Magiclink.


Kona's Magic Link from Christopher Halcrow on Vimeo.

http://cog.konaworld.com/archives/3449

El que proposa la marca és com una mena de geometria variable?, com més pendent de baixada més geometria per baixar al modificar els angles i fer que aquests siguin menys radicals?, o quelcom similar.

MTB, MTB, MTB.

Kona Unit, green MG.

Si la foto és bona el nivell de detall i les sensacions que reps són les millors, i si no què podem dir d'aquesta imatge.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=341544&page=22

divendres, d’octubre 22, 2010

Tubular Tyre.

Test de rodes amb Tubulars per a  MTB?.





Ja fa dues o tres temporades que els veig, no sé exactament si va o no va bé, però pel que he llegit  poden rodar sense punxar a pressions molt baixes.

Però si mirem que diu el fabricant, ronda els 30 psi, de pressió baixa, no diré res, però similar als Tubeless, així que em quedarà per esbrinar quin és el seu punt fort.

Kona Unit: The King of trail?.

Una bike senzilla, però molt i molt maca, serà per la seva simplicitat?.

575 Ti?

Em queda l'alternativa 575 de titani.

Segur que veiem el mateix?.

Quatre bikes.