Ja tinc/tenim la jaqueta/es pels propers Grans Vols, que bé perquè encara falten tres mesos per l'arribada del darrer Gran Drac.
Dubtava sobre si agafar un segon joc de calçat idèntic el primer però de color blanc el color disponible ha fet que decidís esperar, blanc quan parlo de calçat pels Gran Dracs millor ara per ara el descarto, tot i que ho escric i torno a dubtar.
En la línia de preparar l'arribada d'un proper i únic Gran Drac, d'entrada per simple, per l'extrema profunditat del concepte d'aquest, un Gran Drac de carrer per a ús del dia a dia, pensat, dissenyat per entrar únicament als circuïts, per únicament rodar-hi, partint d'un pes relativament lleuger fet que proposarà per aquesta lleugeresa d'un rodar molt àgil, d'un desgast de frens mínims, i també d'un mínim desgast dels pneumàtics, aquests darrers ara decidint si de nou en nou ja opto per uns tyres més radicals/polivalents, tot i semblar una contradicció, com amb els Dracs que ens ha costat molt decidir que els definitius serien els pneumàtics Maxxis Ikon TR EXO 3C, ara per aquesta nova situació pel Gran Drac a veuré a on vaig, tinc aquests tres mesos per decidir-ho, i em moc entre nou propostes ara mateix, totes i cada una d'elles amb una única amplada, a diferència dels Dracs que estàvem entre 2.0-2.25 i 2.35, dins d'un tram interessant, a on ara Michelin i no Maxxis sembla una de les millors opcions.
També pensant com alleugerir el conjunt d'aquest nou Gran Drac sense haver de realitzar molts canvis, perquè normalment la millora dels components va lligada a procesos tediosos com les darreres noves rodes dels Dracs, a on la seva construcció va requerir de mesos i mesos de dedicació, i que encara avui té alguns detalls pendents de finalitzar, així que ara per ara el Gran Drac l'estic estudiant, i a les properes setmanes valoraré si faig els primers passos, sempre amb el temor de començar i que s'eternitzin.
La preocupació perquè les gestions iniciades s'allarguin ve pel fet que l'aturada dels Vols de les darreres sis, set setmanes ve marcada en part per aquest motiu, poques millores que requereixen de fer moltes gestions repetides totes elles per un lema que es transforma en seqüència, haver d'insistir constantment per poder portar a terme el què creus que ja el primer cop vas encarregar, aquest procediment el d'haver d'insistir, sumat als altres, la majoria, que són necessaris i que caminen raonablement, és a dir sense ser necessari haver d'insistir reitaradament, agafats de la mà d'un dia a dia preciós per interessant, a on cada setmana que passa de les cinquanta-dues ho és més d'interessant que no d'emocionant, o això miro d'establir, des de la base que l'emoció quan parlem del dia a dia que crec que sempre o quasi sempre va lligada al risc, referit sempre el dia a dia vers a les responsabilitats de tercers, així el propòsit segueix sent que tot sigui cada setmana més interessant, com a aquesta propera i darrera 52/52 a on tres dies laborables, i quatre de festius dins del tram top, proposen de tancar l'any dins d'aquesta característica que marca el to des del Mirador, per millorar el meu dia a dia, el nostre dia a dia, el de tots qui mantenen relació amb el Mirador és prudent exiliar el haver d'insistir sobre temes reitaradament trepitjats ara sí ara també, i que tot i insistir ni així hi ha manera de fer avançar raonablement, perquè no fer-ho, no allunyar-nos en el vuitanta per cent del nostre pensar ronda sempre sobre aquest fer, haver d'insistir sobre el no res, i això convida a ancorar tot el què per si mateix sí que funciona, i insistir en aquests termes si piques pedra cada dia que això passi no ha/hauria de ser una opció, oi?
El resultat obtingut d'aconseguir ser lluny del marc de l'emoció en el pla del dia a dia és el què permet de fer dins de l'emoció, aquesta darrera en si mateixa, pels que piquen pedra cada dia, cada dia, cada dia, rondant sempre les dotze hores, i a on a la resta d'hores les dediquen a descansar mentre pensen com la picaran en començar l'aventura de la propera jornada no hi ha una via alternativa, és a dir un dia a dia lluny de l'emoció que permeti de fer les valoracions de manera raonada i pausada, i a on aquestes eines portin com a resultat trams fora del dia a dia molt emocionants, i tant, i tant :-)
Intervencions les de les darreres jornades properes al Mirador, a la Transportadora, als Dracs, als Vols, als Grans Dracs, als Grans Vols d'aquests, no tant quan parlem de rodar, avui ho proposàvem, si fer un primer Drac, però l'experiència de les tres setmanes dormint a la butaca reclinable condicionen actuar dins del marc de màxima prudència, no hi haurà Vols diaris ni session de preparació anaeròbica per mi fins que no tingui certa seguretat a que no m'acostaré un altre cop ja no a dormir a la butaca, no, si no ja ni a obrir la porta tímidament a tornar-hi en un futur.
Millorar la qualitat i la quantitat dels estiraments, més fisió/os, afinar/millorar l'alimentació, no a aquestes dates, impossible, però sí la d'aquesta any vers a l'any anterior, millorar la qualitat del descans, la qualitat també del dia a dia, de les sessions de matinada anaeròbiques, i dels Vols dels migdies, segurament factors que poden/podrien ajudar-me a aconseguir consolidar ser lluny de les nits a la butaca reclinable, que bé, que bé, que bé :-)
Ara mateix, els estiraments les darreres tres setmanes únicament els he fet amb les mans del fisió, literalment, aprofitant el treball específic de la zona afectada, primer un cop per setmana, i ara dos, per a partir de demà seguir amb ell, i valorar si jo començo a fer-lis sol cada dia, vull dir a part de les sessions amb ell iniciar les sessions de sempre d'estiraments cada dia, seguir millorant l'alimentació la qualitat d'aquesta amb el nutricionista, el tema del descans va lligat a aquests dos aspectes, i també els altres esmentats, a on la seqüència de sessions de preparació anaeròbiques tutelades pel monitor, i dels Vols dels migdies millorarà amb l'arribada d'un preparador físic que coordini i programi millor aquests dos grups, i a partir d'aquí la incorporació també d'un preparador a nivell de millorar la ja de per si bona predisposició a les proves de resistència d'aquests dos SOLO del Mirador dels Drac. Aquest darrer punt ja força concretat, crec, a veure, a veure, a on estar aturat quan parlem de preparació anaeròbica i Vols em convida a millorar, a poder dedicar temps a tots aquests aspectes.
Un punt que estem treballant amb el fisió i d'aquí l'increment d'una a dues sessions setmanals, a part de mirar de reparar definitivament la zona carregada, un cop la rabió intensa va baixar notablement, és el treball de reparació del conjunt dels grups musculars, concretament a esmentar el del tren superior molt carregat/desorientat per no haver pogut reposar/dormir aquestes setmanes a la butaca reclinable, i que em va portar a una lleugera desorientació, que no física únicament, i que he de dir que és al què li tinc més respecte/temor amb diferència. Perquè pugui exposar millor aquest aspecte, us diré que durant els primers vint minuts de sessió amb el fisió pensar amb la meva possible propera participació SOLO era per mi vista com a impossible, passats aquests primers minuts amb el fisió, la pensada ja era de fotogrames participant a una propera aventura a Finale, renoi, i així sessió darrera sessió poc a poc hem anat millorant allunyant-me d'aquestes pensades denses provocades únicament, crec per setmanes de no descansar. Poder dormir al llit des de fa uns dies, coincidint amb l'inici de les sessions amb el fisió, i un règim responsable/prudent del dia a dia clau d'aquesta notable i prudent millora :-)
MTB, MTB, MTB.
