Territori de les Fades :-)

Resseguint de memòria cada racó, cada petit detall, perquè el meu Drac a territori de Fades va sol, no li he d'indicar, i tant que no, els seus ulls negres ni em miren, no cal, i de bon inici, als primers segons del Vol sí que únicament em mira, i m'ha preguntat sense mots, puc? un silenci, i comença el Vol, mentre el Mirador observa com els Dracs inicien el Vol, la percepció lliga emoció amb foscor, mtb, mtb, mtb. 

Un bon Vol, a on el Maresme avui de matinada cap a les sis ens deia que sí, que sí, que 8°C ja és fred per a nosaltres, crec, si més no per a mi, i a on si bé resseguint el port de Mataró encara el fred no el notava, tornant una estona després seguint la via del tren direcció Llavaneres podia consol·lidar, i ho ha fet, i tant, prudent però, però també intens, ajudat per un vent del Nord  lleuger però present, i certament glaçadet.

Rodar dins de les valls per sota dels 0°C, sense l'escalfor del Rei, sense cap més visió que la d'un cel fosc i brillant vestit de profunditat, sinònim a perseguir, el Vol en aquests termes El Vol, 0°C :-)

Un equipament feble segurament per la tèrmica que hauria d'haver sigut la mateixa però de màniga llarga, amb la jaqueta Xenon 2.0 SO per fred extrem, diria fins i tot que resisten d'entre els 2°C, 3°C negatius en el cas de portar la resta d'equipaments a conjunt per aquest fred, la tèrmica sintètica mitja de màniga curta, calia ajustar tant?, culot Mavic Echappée, mitjons Alp-X dins de les Lake MX140, guants llargs WS Alp-X que concretament per sota dels 8°C equipats com avui no poden assolir fer la seva feina bé, amb un protector de cara, gorret Spok, casc Giro Aeon, i ulleres Limar photocromàtiques. Portava darrera de les bosses de la jaqueta el gorret Assos, el segon protector de cara, i els guants Alp-X de canell curt. 

Llums funcionant fins faltar uns vint minuts per posar punt i final al Vol, amb aigua sense beure, sense menjar, sense ganes de menjar, amb eines, amb la bomba de mà ben agafada al King Cage, sense incidències, sense coincidències, amb un mar que com ahir descansava profundament.

Ara i així ho reflexa aquesta aportació, el Vol d'avui pesa molt, més que el d'ahir al migdia, cert, deu ser, és, la foscor de la nit que mira d'imposar la seva presencia, mentre la llum a l'horitzó, lluita per  tornar a lloc cada pas fet de més durant la nit, i d'haver deixarà de ser, segur, segur.

Ara ja fins demà, crec, queda encara la nit, veurem, veurem, però ara ja des del Mirador tenint present que la jornada començava avui a les quatre poc tocades del matí, crec que una agenda que finalitzarà tardet no facilitarà un darrer Vol de nit, i tampoc hi ajudarà el recordar el fred d'aquest matí :-)

MTB, MTB, MTB. 

Ahir vaig tornar a tenir notícies de la que hauria de ser la meva nova bike, "logo nero lligant el mate de la forquilla Enve, oi?", doncs, vale nero.

Resseguint-la :-)

Cercant metres. 

Naveguem? :-)

MTB, MTB, MTB.

Pink, hi tornem :-)

Ara de màniga llarga, i com funciona aquest mallot, tot i que a 20°C quasi que no em caldrien masses exigències, oi?

Podria semblar així de fàcil, i de fet genèricament seria així, en general és així, no des del Mirador del Drac. 

L'hivern té el seu fer, dins del tram suau a on som, amb migdies de calidesa, i fredor ala llocs a on una lleugera escalfor no hi arriba, i a on en ser-hi penso, que bé que va aquest mallot :-)

Una tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, sense maniguets, amb mitjons Alp-X lleugers, Giro Privateer R, culot Mavic Echappée, guants curts Alp-X, gorret Spok, ulleres Limar photocromàtiques, casc Giro Aeon, darrera a les bosses del mallot Oxygen WS de màniga llarga un candau per lligar les bikes, unes ulleres de 1.0, un protector de cara, i uns guants llargs WS Alp-X, aquests dos darrers que no vaig haver d'utilitzar durant el Vol. 

A Calella anant una bossa de fruits secs entre els dos, i a Calella tornant una segona bossa de fruits secs entre els dos, energia necessaria, es veu, per poder fer funcionar uns motors que porten uns dies una mica mandrosos, certament, certament, per beure, aigua.

Preparant en primer terme un darrer final d'any que poguem valorar, i en segon terme rematant un final d'any que volem quedi com a l'any que va marcar una petita diferència, oi? perquè el 2017 encara que a tocar encara no li ha arribat  el seu torn, sí però que l'està esperant ansiós, jo també l'espero amb moltes ganes, que bé, que bé, que bé :-)

MTB, MTB, MTB.

Hivern :-)

Ja fa tres setmanes que anuncia la seva arribada, i tant, fa tres caps de setmana que les anades de SV a SC, les arribades al peu del Montseny pel pas de Pedre Gentil canvien les perspectives de la meva idea del fred :-)

Ara un cop aquí ens ha fet el primer present, que esperàvem amb ganes com ho són l'arribada de les primeres glaçades, de les basses glaçades a trenc d'alba d'ahir, que bé, que bé, que bé, oi?

Hi ha dies per a tot, ara portem tres caps de setmana per passar una horeta tocada de fred intens, per a mi rondar, tocar, baixar un xic dels 0°C és ja entrar dins del fred de l'hivern, del tret característic d'aquest. Em costa pensar que celebraré Nadals sota l'escalfor de l'estiu, oi?

Ara, avui és un dia important per una part dels molts, cert, per a mi també. 

Una jornada ahir de MTB, dins de la foscor, en inici, i en final, a on veure com les Fades segueixen el meu fil, i veure com amb l'arribada de la llum fan veure que el deixen anar em deixa copçat, i tant, i tant. 

Són aquests vells moments, d'intensa bellesa sempre.

Hi som, i gràcies a les elèctriques de voler, i de poder, hi serem, oi? Passaran els anys, si som privilegiats, i aquesta proposta tindrà la possibilitat de protagonitzar el present, per què no el d'avui, per què no el d'avui?

Olzinelles, les Falgueres Màgiques, la seva poció, OMG.

Equipats d'hivern, després ampliaré la descripció detallada perquè va haver-hi forces novetats com s'aprecia a la imatge de la intervenció anterior a aquesta, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage, sense incidències, sense coincidències, amb un mar tranquil al vespre de tornada.

Camals Grip Grab d'hivern, culot Alp-X Pro 2in1, tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga densa, jaqueta Mavic crec recordar Equipe, mitjons Inverse Tr@il, botes Lake MX140, guants llarcs i curts, Alp-X els dos, WS els primers, doble protector de cara de matinada baixant, gorret Assos també agafat de la mà del doble protector de cara, i gorret Spok dues  hores després de la sortida del Sol, ulleres Oakley M-Frame clares, crec recordar, casc Giro Aeon. 

MTB, MTB, MTB. 

MTB :-)

Avui l'hem salvat al límit, les glaçades a tocar de les 8 del matí les responsables d'haver-nos posat contra les cordes. 

Avui he vist la primera bassa glaçada d'aquest nou hivern :-)

I la Reina ha tingut alguna dificultat per finalitzar la ruta, mireu detingudament la imatge al vidre de les M-Frame.

MTB, MTB, MTB.

Bons moments :-)

MTB, MTB, MTB. 

 

Crec recordar que ja vaig aportar aquesta imatge, no passa res, repetim :-)

X-black :-)

Avui els camals llargs Grip Grab i el segon culot de Gore Alp-X Pro 2in1 ara negre ja han sortit, pensant en clau 12-13ºC no els 20°C que marcava a l'una ben tocada del migdia a la riera de Llavaneres, idèntica temperatura 47' després :-)

Equipat amb les Giro Privateer R, mitjons, i guants curts, Alp-X també, de la mateixa casa Gore el mallot de màniga curta Oxygen WS, el rei dels Vols que no paro d'esmentar, i de sortir, amb tèrmica de màniga curta d'estiu Gore, maniguets Pearl Izumi, gorra Spok, casc Giro Aeon, ulleres Limar photocromàtiques.

Un encert haver demanat un segon mallot com el que us esmento, i un culot que gestioni color i model, veurem, veurem. 

Un dia més proper a la primavera que no pas a aquesta tardor propera a l'hivern.

Sense incidències, ni coincidències, amb la bomba de mà ben agafada al King Cage, amb llums sense funcionar, amb eines, amb aigua, he begut mig bidó de 500 ml. sense menjar, amb un mar revolucionat, molt. 

A la dreta d'aquestes primeres pedres hi havia la platja gran.

Els camals no cauen, com? no cauen, un prodigi per a mi, i tant. Si abriguen o no, no ho sé, caldrà sortir quan faci fred de veritat, diria que avui sense maniguets i camals hauria anat d'allò més bé, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

El culot fa un lleuger sorollet que passats els primers minuts ja no aprecio, però el fa, el fa, res molest però el fa.

Cosmic

Conjunt per la propera primavera, quan aquesta no recordi un altre cop al seu estimat l'hivern per quedar massa lluny. 

Són d'un material molt lleuger, molt, i de sensació de certa fredor.

Com tots els culots Mavic el Cosmic Elite dóna a priori previ a rodar-hi una sensació de seguir dins del tram molt bons culots.

Curiós m'he ficat dins d'ell, els he vist relativament bé, he dubtat sobre si caldria una talla menys, i seguidament els he guardat a la caixa dels equipaments pel 2017, com us esmentava els culots pirates a casa no tenen centrada la meva atenció :-)

Segur que tindran més camp d'ús, segur ara per ara però els veig bé per mitjans de primavera, nits a la fresca i perquè no també matinades previ al trenc d'alba d'estiu, i per la primera etapa de la tardor del 2017 :-)

Detalls germans dels pirates de la Betty.

Amples de terminació, una talla massa gran per a mi? sóc M de Mavic quan parlem de culots, de fet sóc M de totes les marques de culots, estructurat, si em va gran anirem així, no ho crec, no ho crec, o sí?

Aquest equipament és cosi dels nous pirates de la Reina, els Power 2.0 de Gore en aquella proposta, que fa res he presentat, el darrer el que venia amb un detall lateral intens de color, i de donar-se l'oportunitat en una altra any dels pirates Pearl Izumi Elite que en aquesta edició no s'han presentat per ser candidats a venir cap a casa, proposta la de Pearl Izumi que sempre té uns punts de més ja abans del tir de sortida. 

MTB, MTB, MTB. 

Certa periodicitat :-)

Mirant de ser-hi dins de la repetició, prudent sí, però expressament pesadeta, perseguint no haver d'estar massa concentrats en la conducció,  i deixant que l'infinit ens pesi tot el que pugui a sobre, i tant, i tant.

I per tal fi no deixem de fer les rectes sense fi per la nostra disciplina com ho és anar a Blanes i tornar cada cop que ens hi veiem en cor, oi?

El propòsit doble d'aquest Vol, rodar i no passar fred.

Perquè fos així calia a totes, totes ser-hi mentre el Sol hi fos present, no després, i va ser així fins als darrers minuts, just quan començàvem a pujar cap a SV, uns minuts abans. 

Una Lluna que ve, un un Sol que marxa, el què teníem a aquest Vol de migdia en inici i de nit al final. 

Per aquest Vol la Reina portava el nou culot 3/4 de Mavic, específics aquests per ara per aquest fred moderat mentre anem seguint el Sol. 

Els equipaments,  els de les imatges per unes temperatures rondant els 10-15°C, sense beure aigua del bidó de 500 ml. havent menjat un tros de coca de pa al forn de Sant Pol anant, res més durant el Vol d'hores, per temor a una aturada que fos massa llarga i que per breu que fos ens portés a deixar d'anar agafats de l'escalfor del Sol, i va ser una bona molt bona pensada, i tant. Per beure com us esmento, aigua, molt poca, menys de la que tocaria, segur, segur.

El mallot Oxygen WS de màniga curta serà el que més treballarà d'entre tots, fins i tot més que les jaquetes, i ho demostra que va arribar i no ha parat de sortir a remar. 

Eines, totes, càmares, totes, amb llums en marxa al darrer tram, com sempre la bomba de mà d'aire molt ben agafada del King Cage, sense incidències, sense coincidències, amb un mar relativament pausat, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

La propera aportació crec que estaria bé que fos relativa sobre els nous equipaments. 

I el complement perfecte :-)

Per aquesta tardor i hivern per fer equip amb els nous culots Alp-X Pro 2in1, i del culot Atlas Pro XC que està venint cap a casa, o aquest és el propòsit.

He de pensar, he de pensar que serà així i prou perquè jo no he rodat mai amb camals llargs, per tant tot i que un cop posats la sensació a casa de calidesa amb el contacte amb l'interior del camal Grip Grab és molt bona he de veure el conjunt camal-culot com va, si em cauen els camals o no del quadriceps, si són còmodes un cop posats pedalant, primer aspecte important per a mi.

Si el primer punt funciona, no cauen i són  còmodes, si abriguen i transpirent a temperatures entre els quatre-cinc graus i els dotze-tretze graus, el segon punt important per a mi, per sota de 5°C ara encara no hi puc pensar, i per sobre dels 13°C a plena tardor ja quasi que no penso en clau fred. 

Crec que el millor d'aquesta proposta és que tinc els equipaments per sortir ara a la tardor, i a aquest hivern que sembla ara ja sí venir amb moltes ganes, ho dic per la lleugera baixada de temperatures, les pluges, i pel fort vent d'ahir i avui.

MTB, MTB, MTB.

Vaig a preparar un parell d'intervencions més, una m'agradaria que fos una crònica, veurem, veurem.

Re-presentem :-)

Ja us el vaig presentar, no diria detalladament sí que us el vaig presentar. 

Renoi quina diferència del culot de color vermell i negre vers aquest quasi únicament negre. Gràcies a l'arribada d'aquest he tornat a posar en actiu la jaqueta Mavic vermella arxivada fa res, anirà fent equip amb aquest culot en la versió vermella i negra :-)

Renoi, quina personalitat que té aquest culot.

Cada part d'aquest té un fi, obtenir-ne rendiment :-)

Certament funcionarà n'estic segur, ja no parlo de rendiment si no de la comoditat, que també, si no de què em comporta als meus ulls veure com a color de meu nou culot aquest to certament més sobri.

MTB, MTB, MTB.

Tinc més imatges preparades de nous equipaments, ja les aniré aportant  properament poc a poc al blog.

Paradís del MTB :-)

És a on aquest cap de setmana ens ha portat, i a on l'arribada del segon Gran Drac ha fet de transport al meu Drac, evitant excepcionalment una anada en bike des de SV, i sense haver de desmuntar les rodes per pujar al Gran Drac, fet que facilita i molt poder anar a munt i a vall, oi?

Un regal, va ser un regal, i el tenim, aquest no el perdrem, recordar és evident no és en cap cas ser-hi, i en el meu cas encara és més complexe perquè la Poció Màgica de les Falgueres d'Olzinelles no m'ajuda a recordar, aleshores o ho visc en directe, o hi sóc, o no diré oblidar, mai de la vida, però no oblidar no implica necessàriament recordar, en el meu cas, en el meu cas, i això m'impulsa a voler tornar-hi :-)

Un Montnegre des de fa dos caps de setmana que és perfecte per sortir per sota dels 5°C sense passar fred, perquè d'entrada perseguint pujar a Sant Martí de Montnegre per Fuirosos. 

Pujar interposant de protecció entre el riu i nosaltres una carena evita de rodar envoltat de l'intens fred que té conquerit de sempre els voltants del riu Tordera, i això, el fet de girar direcció a Fuirosos, i deixar enrere el Tordera, implica d'allunyar el fred de mans i peus, i tant, i tant, i en segon terme també ajuda a recuperar la temperatura corporal un puja i baixa constant de menys a més i de més a menys respectivament que fa que arribem a l'ermita de Sant Martí del Montnegre tèrmicament perfectes.

Mentre pugem cap a l'ermita de Sant Martí gaudim d'un fred amic, d'un fred que et fa sentir ben rebut al Vol, i a on rodar amb fredor, intensa sí, i tant, però que et permet de gaudir de la tardor més extrema a les intermitents zones obagues, i a on mentre pedalem notem, sentim, compartim l'espai de Dames d'Aigua, de Fades de la Foscor i de la Reina de la llum cada cop que canviem  de les zones obagues amagades de la llum a les zones obertes farcides d'aquesta, a on en ser-hi sí que recordem entre alegres converses, i encara més grans i sonors somriures les aventures viscudes entre centenars i centenars d'alzines sempre amigues, perquè a l'hivern ens protegeixen del fred intens, i a l'estiu de la calor més extrema, que bé, que bé, que bé.

Quins trams, quins trams i que bé el fet d'allunyar el dolor a les mans i peus per haver seleccionat una ruta com la del Montnegre, en aquest puja i baixa sense aturades que us esmento, i a on passats uns minuts de l'inici del gir direcció a Fuirosos ja ens aturem a desabrigar-nos, els guants llargs Alp-X WS de Gore donen pas als curts, el protector de cara deixa de treballar, i quedo dins del culot Echapée, de la tèrmica de màniga curta de Pearl Izumi, de la nova jaqueta Xenon 2.0 SO, dels mitjons Alp-X, les botes Lake MX140, i en darrer terme i no per això menys important de la gorra Spok, i aquest equipament ja va ser el que va rodar fins acabar els quasi trenta quilòmetres que faltaven per acabar el Vol. Esmentar l'estrena del nou casc Giro Aeon, el mot és el de la seva presentació, invisible.

Jo no portava el bidó d'aigua, es va quedar a la porta del passatger del Gran Drac, no em va caldra, un esmorzar amb vi i gasosa, tres tallats ja van fer el fet, i per menjar una escalivada inclosa una patata al forn amb una llesca gegant de pa, l'alimentació durant la ruta, alimentació justa, sí, i té els seus motius, programats aquests perseguint el 666, lluny encara, lluny encara.

Com funcionen els frens Shimano XT un cop porto els ferodes organics nous, mare meva com ha millorat la sensació de control baixant, fins el punt que no vaig parar de repetir a les multiples baixades que si la nova bike funciona la meitat de bé que l'Inbred em donaré per pagat, perquè la meva Inbred va molt però que molt bé. 

Mentre escric aquesta crònica han arribat el culot de Gore l'Alp-X 2in1 negres, i els camals Grip Grab, ho esmento perquè avui diria que aquest equip culot-camals ronden pel meu ús la perfecció, veurem, veurem, tardaran res a confirmar o no que serà així :-)

Després d'un bon esmorzar, per la companyia, ens capbussem entre rouredes i fagedes, per mirar d'arribar al turó Gros. A aquest  punt la sensació és molt bona, molt, per seguir, seguir, i seguir entre estretes pistes ratoneres a on un terreny ens proposava que tornem, i això farem, i això farem, OMG.

Del turó Gros passant per la part baixa del Montllorer el Vol és memorable, un gaudir a dalt de la bike sense interrupcions ni intermitencies, entre tobogans a on les baixades cada cop manen més fins a finalitzar l'aventura.

Després del Vol, excepcionalment netegem les bikes, i el propulsor atmosfèric del Gran Drac, com sona, com sona, i amb això passem una bona estona. 

Una jornada de MTB que diria que ronda si no hi arriba, ronda la perfecció, quasi, quasi, i que a data d'avui encara la bona sensació mentre volàvem amb les estores de fulles del roures i fagedes perdura a totes, totes, i de fet aquesta crònica ve, va del respirar d'aquesta jornada de MTB al paradís del Montnegre.

MTB, MTB, MTB.