Resseguint de memòria cada racó, cada petit detall, perquè el meu Drac a territori de Fades va sol, no li he d'indicar, i tant que no, els seus ulls negres ni em miren, no cal, i de bon inici, als primers segons del Vol sí que únicament em mira,
i m'ha preguntat sense mots, puc? un silenci, i comença el Vol, mentre el Mirador observa com els Dracs inicien el Vol, la percepció lliga emoció amb foscor, mtb, mtb, mtb.
Un bon Vol, a on el Maresme avui de matinada cap a les sis ens deia que sí, que sí, que 8°C ja és fred per a nosaltres, crec, si més no per a mi, i a on si bé resseguint el port de Mataró encara el fred no el notava, tornant una estona després seguint la via del tren direcció Llavaneres podia consol·lidar, i ho ha fet, i tant, prudent però, però també intens, ajudat per un vent del Nord lleuger però present, i certament glaçadet.
Rodar dins de les valls per sota dels 0°C, sense l'escalfor del Rei, sense cap més visió que la d'un cel fosc i brillant vestit de profunditat, sinònim a perseguir, el Vol en aquests termes El Vol, 0°C :-)
Un equipament feble segurament per la tèrmica que hauria d'haver sigut la mateixa però de màniga llarga, amb la jaqueta Xenon 2.0 SO per fred extrem, diria fins i tot que resisten d'entre els 2°C, 3°C negatius en el cas de portar la resta d'equipaments a conjunt per aquest fred, la tèrmica sintètica mitja de màniga curta, calia ajustar tant?, culot Mavic Echappée, mitjons Alp-X dins de les Lake MX140, guants llargs WS Alp-X que concretament per sota dels 8°C equipats com avui no poden assolir fer la seva feina bé, amb un protector de cara, gorret Spok, casc Giro Aeon, i ulleres Limar photocromàtiques. Portava darrera de les bosses de la jaqueta el gorret Assos, el segon protector de cara, i els guants Alp-X de canell curt.
Llums funcionant fins faltar uns vint minuts per posar punt i final al Vol, amb aigua sense beure, sense menjar, sense ganes de menjar, amb eines, amb la bomba de mà ben agafada al King Cage, sense incidències, sense coincidències, amb un mar que com ahir descansava profundament.
Ara i així ho reflexa aquesta aportació, el Vol d'avui pesa molt, més que el d'ahir al migdia, cert, deu ser, és, la foscor de la nit que mira d'imposar la seva presencia, mentre la llum a l'horitzó, lluita per tornar a lloc cada pas fet de més durant la nit, i d'haver deixarà de ser, segur, segur.
Ara ja fins demà, crec, queda encara la nit, veurem, veurem, però ara ja des del Mirador tenint present que la jornada començava avui a les quatre poc tocades del matí, crec que una agenda que finalitzarà tardet no facilitarà un darrer Vol de nit, i tampoc hi ajudarà el recordar el fred d'aquest matí :-)
MTB, MTB, MTB.
Ahir vaig tornar a tenir notícies de la que hauria de ser la meva nova bike, "logo nero lligant el mate de la forquilla Enve, oi?", doncs, vale nero.