Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de gener 27, 2016

Trenc d'alba?


Veurem, veurem, la bike a punt després de la trencadissa de fa uns dies, ara ja reparat el suport de ka bateria XL. 


I he afegit al casc el Karma EVO.


Sembla mentre sonen dos quarts de sis al campanar de SV que avui la matinada també pidria ser protagonista d'un bon Vol.


MTB, MTB, MTB. 


De fet millor sortir en bike, no per res, sí perquè a tocar de les 5 de la matinada tot ja rodava a casa, he de pensar que per una digestió densa del la pizza-festival a Arenys  d'ahir a la nit :-)

Finalment el Vol ha sigut, a tocar de les 6 de la matinada ja baixava cap a la riera de Llavaneres, a on avui estàvem per sota dels 10°C, curiós per a mi, des de que visc al Maresme que el dia a dia passa sempre entre rieres, les de SV, les de Llavaneres, les de Caldetes, les d'Arenys de Mar i de Munt, fredes totes ara a l'hivern, de fet per on rodo cada dia les rieres són amb diferència els llocs de més fredor, no diré fred perquè ara per ara encara no n'ha fet. 

Equipat d'hivern, avui test del mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, amb una tèrmica sintètica de màniga llarga d'Endura, fent equip amb el culot Mavic Echappée, mitjons d'hivern també d'Endura, botes Lake MX140, guants Gore Alp-X llargs per baixar, i curts per pujar, protector de cara, un i prou, gorra Spok, portava el gorret l'Assos a una de les bosses del darrera del mallot, així com també un segon protector de cara, casc Cratoni Terron, i ulleres Oakley M-Frame transparents, amb aquest equipament he passat frescor baixant per les rieres, i una sensació de lleugera escalfor pujant pel Tintorer curt, i per Milans, per un cop a casa arribar amb la tèrmica d'Endura totalment seca, vull dir que la sensació d'escalfor pujant no era en cap cas extrema. Això sí de baixar la temperatura dels 9°C d'avui hauria de portar una tèrmica més densa. 

La bike va molt i molt bé, el fre del darrera demana prudentment el nou disc, la resta funciona correctament, avui he muntat al porta bidó King Cage el suport per la bomba de mà, i així ja no hi haurà la possibilitat que me l'oblidi a casa, no sé si m'agrada estèticament com queda, crec que sí, crec que sí.

Avui el Vol encara ha sigut més solitari, i tant, avui com sempre a les matinades el Vol ha sigut molt emocionant, avui amb els Sigma Powerled al manillar, i el Karma  al casc, i amb ells he fet una baixada prudent, i així ho indiquen els 54' que he tardat a fer la meva volta, els darrers migdies he marcat 48', 47', 49', crec recordar, per tant 54' pujant molt tranquil i baixant molt prudent està prou bé. 


Un cel amb una Lluna esperant l'arribada del Sol, a on jo no he gaudit d'aquest moment de coincidència entre la llum i la foscor, hauria estat bé, sí, però per ser-hi ens haurem d'acostar més a la primavera, ara per ara però a quarts de vuit encara manen les Fades de la Foscor, no els cavalleres de la llum. 


Una nota molt positiva com ho és que per una humitat extrema, no podia rodar pujant amb les ulleres, però en compensació baixant sí he pogut fer-ho i com a premi un sauló compactat humit m'ha permès gaudir d'una baixada segura. 


Ara ja esperant el proper Vol, esperant que sigui al migdia d'avui, a on l'equipament seria força diferent del d'aquesta matinada, però que de no ser avui el proper Vol, serà demà, i no passaria res. 

Sense coincidències, sense incidències, sense beure portant aigua, sense menjar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb un pas pel Passeig dels Anglesos amb el mar descansant, molt planer. 

MTB, MTB, MTB. 



dimarts, de gener 26, 2016

H-3 MK1

Torna a ser a The Great Escape MTB, concepte UK per a mi.


MTB, MTB, MTB.

http://www.liteville.de/t/22_98.html


Seient diferent :-) tija especial :-(

Una proposta que no sé si té base, sembla interessant, un punt feble, crec que requereix de la tija específica perquè la guia és especial.


MTB, MTB, MTB. 

http://www.velovert.com/information/7976/un-nouvel-acteur-sur-le-marche-des-selles-morgaw

Si mireu el vídeo, crec que és l'asiàtic, es veu com pedalant el seient s'adapta al moviment de la pedalada, que interessant, no sé però que passa amb el tema de les distàncies de l'alçada de la tija-seient, vers aquest moviment de puja i baixa, vull dir, varia l'alçada, o senzillament no modifica res i és senzillament una millora? 

Tot i que no tinc cap problema amb el meu seient, és cert, però l'he vist hi he pensat, aquest vé directament cap al blog, no cap a casa, no cap a casa. 

Vol després del Vol

De fet ja en van quatre de quatre, avui dubtava per la sortida d'ahir, OMG. 


MTB, MTB, MTB. 

Aniré preparant amb la d'avui les tres cròniques que tinc pendent, i tant :-)

He pensat que seria una bona pensada afegir la crònica dels tres darrers dies, cada una a la mateixa intervenció breu feta a cada migdia abans de sortir, així la cronologia quedarà prou bé. 


A aquest Vol per l'experiència de la jornada anterior, vaig decidir de sortir equipat de tardor, en cap cas d'hivern, i també prescindir de les mànigues del mallot Alp-X Windstopper Softshell, en el seu lloc van venir els manegots Pearl Izumi. Una decisió encertada, perquè mitjons prims Fox alts, Giro Privateer, pirates Assos F1 també prims, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore com el mallot, amb els guants Hirzl i la gorra Spok, va comportar de fer una sortida menys densa, sense fogots pujant, i sense fredor baixant, està prou bé. De fet 17°C crec recordar a l'una tocades,  i 47' després un xic més alta encara la temperatura eren clars avaladors de l'equipament escollit. 

Creia ahir que la bike anava frenada per uns frens descentrats, no és el cas, sí que hi anava, frenada per un vent lleuger  a la contra, tot i així era amic, vull dir que no va ser molest, i que un cop al Passeig dels Anglesos va ser favorable. 

Va anar molt bé l'aventura, i tant, perquè avui el Vol ha sigut de matinada, no dic el primer Vol, ho diré si surto un altre cop d'aquí a uns minuts. 

Amb eines, bomba d'aire de mà, càmera de recanvi, amb llums sense funcionar, amb aigua sense beure, sense menjar, i un mar mogudet però que com el lleuger vent aquest darrer també m'era amic. 

dilluns, de gener 25, 2016

Trinxes a SV


Pel proper dia 30, i per tant avui he aprofitat a l'hora de dinar per preparar la ruta, en lloc de fer el clàssic Drac de cada dia, avui he mirat de resseguir amb la bike el què jo tenia pensat per dissabte. 

Una ruta d'unes 3 hores, dividides aquestes aproximadament a la meitat per aturar-nos a menjar un entrepà al ben mig de la muntanya entre corriols. 


Serà una aturada breu, com a molt 20', no pas més per tant l'entrepà haurà de ser o bé de dimensions prudents, o bé l'haureu de devorar. 

El Montalt, SV, no hi ha zones planeres si és que no baixes just a peu de platja, i clar MTB a la platja no ho tenim massa bé :-)


Vistes del punt a on esmorzarem.

Per tant la ruta de dissabte serà un puja i baixa constant

Avui des de SV he baixat per Milans sortint de la biblioteca que serà el punt de sortida entenc que a tocar de les 9 del matí, surten de Vallromanes a les 8. 

Venint de la  biblioteca, passant propers al cementiri, un cop a la riera de Caldetes he enfilat cap al Remei, a aquest punt he fet un petit bucle preciós de pujada, per d'aquí directament cap a Pollastre, i abans d'arribar al Coll d'aquest, torna a baixar, aquest cop per un corriol preciós amb forta pendent, que m'ha deixat a la mateixa riera uns metres més a munt d'on l'he deixat uns minuts abans per pujar cap al Remei, semblava que feia res que havia començat l'aventura i ja havien passat tres quarts d'hora, un cop he tornat a ser a la riera he anat pujant fins arribar a Torrentbó, a aquest punt un cop a la carretera de Mata que no ho és, l'he creuat i he fet un corriol nou per a mi, comença planer però tot seguit passa a ser de pujada vertical, molt vertical, massa vertical, breu sí, de no pas més 5 minuts, però també preciós, perfiladíssim, que enllaça amb el de pujada que jo ja anava a fer, per d'aquí un cop coincidit amb el previst seguir pujant, i un altre cop baixar, pujar, baixar, per finalment pujar entre corriols fins arribar a un tram breu de baixada també vertical, tant que l'he fet molt però molt lentament motivat i això ho hem  de tenir molt present, que el sauló aquest hivern per la forta sequera no està compactat i per tant rellisca molt a tot el recorregut que tinc preparat, res que no puguin assolir els Trinxes, cert, però millor tenir-ho present, després d'aquest baixador evidentment torno a pujar durant uns breus minuts per agafat un altre corriol entre una zona més característica de la Cerdanya que no pas del Maresme, corriol no molt pujador que arriba a un tram de lleugera baixada quasi planera d'entre torres de corrent a on aprofito per fer un altre petit bucle, molt breu sí, però que no vull deixar de compartir amb vosaltres, un cop fet, seguim pujant direcció al Montalt, a on aquí aprofito per passar a on a la darrera vegada vàrem fer la foto de grup entre els blocs de granit dels Destructors de Murs, un pas silenciós, per passar a baixar direcció sempre cap a Coll de Pollastre ara però venint des de dalt del Montalt i no des de baix a la riera de Caldetes, un corriol aquest perfecte, baixa suau, i puja poc, que bé, i un cop a dalt de tot del Coll he de dir que estava força cansat, i havia de fer front a un corriol de no més de quatre o cinc minuts de pendent vertical, força vertical que m'ha de portar a "Can Fàbregas", al costat dels cirerers a on vàrem esmorzar a la darrera edició, a aquest tram he posat peu, a uns cinc metres d'on crec que esmorzarem, i a uns cinc metres de la pista de la casa també he tornat a posar peu, fatigat un altre cop, si no fa vent tornarem però a anar als cirerers a esmorzar l'entrepà que cada Trinxa s'haurà de portar

Un cop esmorzats agafarem un corriol del costat de la casa, aquest cop però a diferència del darrer any, ara passats uns breus minuts, puja molt i baixa poc, llàstima, el deixarem per anar directes pujant per pista tres pales verticals de més a molt més fins a la Pedra de La Ferradura, a mi se m'ah fet molt exigent, massa exigent, cercant entrar a un corriol llarguíssim de pujar suau i un baixar sensacional, que ens portarà a pensar que el cel ha de ser així, perquè si no no tindria cap sentit, i no és una frase meva, per deixar-nos a l'encreuament a punt per seguir baixant fins a Santa Mònica. 

A aquest punt ja som als darrers quilòmetres de la sortida, sí, a 5 Km de SV, i com que venim de baixar, tocarà lògicament pujar, primer suaument, passats uns minuts jo ja no podia més, aquest tram té un tram final de pujada per a mi infernal, jo avui l'he fet des dels primer metres ja a peu, són uns 50 metres en total no pas més, o millor dit quasi no podrem fer-lo però vosaltres segur que sí perquè pel fet de ser la darrera pujada les forces us retornaran pensant amb una bona cervesa ben freda que ens espera a l'arribada, oh yeaaaaaaah!

Un cop a dalt i tenint a cop d'ull la casa del Montalt serà l'indicador que toca la gran baixada, no diré la millor, si no la millor amb diferència d'entre totes, o quasi, o quasi, baixarem per uns corriols perfectament definits, impecables diria jo,  quasi perfectes puc afirmar, quasi puc dir fàcils, i portadors de les millors sensacions a on en ser-hi pensarem, que bé que anem, que bé que anem, i serà veritat perquè uns minuts després arribarem a Milans, ara per dalt, i ara sí de pet a refrescar-nos la gola compartint he de confiar si heu gaudit del dissabte con jo avui, d'una fila ben llarga de somriures Trinxes


A aquest punt seran si tot va com ha d'anar a SV a dos quarts d'una, i ho seran, i ho seran, perquè excepcionalment en aquesta edició l'anfitrió a l'una ha de marxar :-)

MTB, MTB, MTB. 


Em reservo de decidir si farem el tram de La Ferradura a Santa Mònica, o decideixo una versió diferent un cop estiguem pujant cap a ella, cap a la Pedra, veurem com anem de forces i de temps, i tenint sempre present que ha de ser una aventura per gaudir, gaudir, i gaudir, i per tant aquest objectiu condicionarà els canvis necessaris mentre rodem per aconseguir que això sigui així


Seria de retallar, a partir del quilòmetre 24 que baixaríem direcció a Torrentbó per enllaçar i no perdrens la sensacional darrera baixada del quilòmetre 32 fins ja fins a baix, veurem, veurem.

L'equipament per dissabte, jo avui anava equipat de tardor, calçat d'estiu, Giro Privateer, amb pirates Assos, amb una tèrmica de Gore sintètica de màniga curta d'estiu, mallot de màniga llarga també de Gore Alp-X Windstopper Softshell, quina calor, guants Hirzl d'estiu, gorra Spok, Casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, i per un dia com avui, i en portem sis així, hauria anat perfecte equipat d'estiu amb manegots, res més, únicament respectant de portar a sota del mallot la tèrmica que us esmento, i una armilla per l'aturada d'esmorzar una Lite per no agafar fredor si el Sol no s'imposa mentre esmorzem, ara bé, estem a l'hivern, i el temps pot passar a ser fred de cara a dissabte, però ara per ara el pronòstic avui és de temperatures més altes pel 30 que no pas les d'avui, porteu aigua, suareu molt si fa un dia com avui, bé segurament no suarem tant perquè jo he passat molta calor pel fet d'anar un xic massa equipat. 

diumenge, de gener 24, 2016

Winter Storm JONAS !!!!

Friends,

Weather forecast has been really bad for the east coast, all media has been focusing on the impact this winter storm will have on areas from South Carolina to Massachusetts, specially Washington DC and NY as forecasts are throwing historical numbers on accumulated inches of snow.

Well, while the storm is still going on now in the area of NY, Washington and Boston, being specially hard as I write in the Big Apple city, the southern states have been left with a white layer that we don't usually see down here.

And being a biker, owner of a fat bike, this is like finding gold. I got all I have been dreaming for some months, something that I miss for some weeks last year when my fat bike project started.

I'm going to start explaining that, as I also like photography, so the first thing I did when the storm hit Greenville SC last Friday night was to drive my car to shot some pics on the most popular places we have around this city. From Main St, to Falls Park including some pics close to my house.

 Augusta St

Main St

Michelin on Main ... well Michelin is not there any more

Ready River falls @ Falls Park

The Old Cigar Warehouse @ Main St ... the best building in Greenville SC.

But the storm didn't finish on Friday night, and kept going providing a nice Saturday morning. I wake up really early, and the first thing I did was to look through my window to look for how many inches we have ... and oh surprise, it was clearly a good 3 to 4 inches of nice white powder ... and this was not coming from Mexico :)

I got my Go Lean cereals and Cafe Latte to wake up my body, then dress up with my biking apparel. I got my winter Specialized tights, my Flanders Castelli wind base layer, Freedom Catalonia jersey and Capo Pursuit Thermal Jacket ... I thought it was enough, but Jonas was throwing cold air to the South, and so I also needed one of my winter skying jackets, so I decided for a Millet soft shell, Castelli winter socks and Bontrager RXL shoes were coming to the adventure too, despite the shoes are not the best option for a snowy day, since I live in South Carolina I don't have a real winter boot I can use in such conditions.

It was early Saturday morning, and Greenville SC had this picture we all love to see at least once a year, and even better when this happens on a weekend, where no work or schools are interrupted and we can enjoy the white element. Ready to ride, I think I was the only biker in the City ... well, maybe there was one or two more, but I never saw them. So I left home, to enjoy the next hours on a unusual environment for my fellow friends of SC.

Told my daughter to take a pic when I was leaving ... thanks !

Sun rising on the front porch :)

So I decided no need for weird routes looking for no traffic, the main areas of Greenville where my target, including some of the main busy streets ... for one day free of cars and people.

This is kinda of a big tree ... and just two blocks from my house

Ventana on her element

McDaniel Av, yes I respected the speed limit.

I continued towards the Swamp Rabbit trail, the access from McDaniel it was just some yards away from the previous picture, so I was expecting almost nobody to be there, and honestly, I found more tracks than I thought will be, but all them of avid runners.

Swamp Rabbit, note the runners track ... and no bikes :)

Some yards after that picture, you have to cross one metallic bridge, I like the place, but is not the best one for a pic, today it was different, as the white, black and silver tones were mixed on a perfect mix for a winter day.

Slippery metallic bridge by Church St, better on the bike than walking.

Calm corner this morning

It's a typical downtown ride, but a must stop place is around the bridge and falls @ Falls Park, just yards away, after some turns and a small ramps from here. 

That's why you need the fat tires ... 

 Bridge and falls view from the south side of the park

Ready River falls ... mid downtown.

Here I am :)

And still here almost nobody other than the public workers trying to clean main roads and paths to avoid issues during the day. Not sure why, I was hoping nobody will be cleaning at least the park, big mistake, as is one of the main spots to visit in Greenville. From this point I went up and down main street, busy on any other day, almost desert this winter morning ... have to love to ride on this days, I will move to the north.

 The Old Cigar Warehouse ... so nice 

Happy rider on Main ST.

Main St., who said there was too much traffic?

So after some laps for for the most beautiful city you can visit in the South East of the US, I went back home, redoing some of my previous path to avoid dirt streets, being able to enjoy the 3 to 4 inches of new snow. I arrived to Cleveland park, closer to home but on a valley without any other escape than climb towards my home ... and it was nice, but it proved me an easy hill on normal conditions can turn in a Tour the France version with snow, as the bike is continuosly slowed down.

Cleveland Park, here I found tracks of another fat bike ... 

 Frozen water, not the best option :)

Stone Bridge close to Cleveland Park

On my way back home, I saw people walking or running, a lot of thumbs up for me when I was close to them, everybody was surprised about a guy on a bike on such a day. I even cross a couple that were asking me if the ttracks they saw on the park were mine...and of course they were.

From Greenville SC, on a white and snowy day, from a happy biker.

Javi Paricio

M-T-B :-)

Anem a fer un Drac? 


MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de gener 23, 2016

FOSCOR :-)


MTB, MTB, MTB.

No serà, crec

Un Vol avui per Cap de Creus, i sí que podria ser que avui fes un Drac, i de ser, de fer-ne un primer, que ara m'he despertat a les quatre de la matinada el pensament és de fer-ne un segon, crec que el què no serà és un tercer, seguarament tampoc el segon, i veurem si el primer consolidarà, veurem.

Les temperatures ara, aquests darrers tres dies són molt suaus, i més sortint al migdia, entre 15°C i 17°C, OMG, i per avui el pronòstic és de 14°C, està prou bé. 

MTB, MTB, MTB.

No estic emocionat pel nou Drac, renoi, les demores en les contestes del fabricant HM no ajuden gens a estar motivat, llàstima que l'alumini no és el material que vull avui pel meu quadre perquè una Ventana seria de justícia que estés rodant des de fa mesos pel Montalt, seria de tanta justícia que em  cou. 

divendres, de gener 22, 2016

48 III

Creia mentre rodava ahir equipat de tardor, no d'hivern, amb pirata Assos F1, mitjons d'hivern, Giro Privateer noves, tèrmica Gore sintètica de màniga curta, mallot de Gore també, Alp-X Windstopper Shoftshell blanc i negre, com els guants mateixa marca i model de canell curt, protector de cara als primers vint minuts, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques quasi sempre únicament baixant, per aquest equipament menys dens ahir rodava amb una sensació equivocada de lleugeresa extrema, dic equivocada perquè un cop a casa la sensació va ser la d'un Vol que em va costar en conjunt de fer, no a un tram de pujada concret, no, la sortida en si mateixa un cop feta em va deixar amb aquesta sensació de, renoi.


Sí remarcar que la percepció pedalant  amb les lleugeres Privateer d'estiu vers les MX140 d'hivern és de fer una pedalada amb les Giro sense fer força, fet que no es va veure reflexat amb el temps, 48' és un temps estadístic dins del gruix de la campana, és així, però per intensa aquesta sensació de lleugeresa fent el Tintorer curt crec que l'he de compartir, de comentar. 

Fa uns dies que persevero, que us exposo que mentre faig els Vols sumo el gaudir de la bike, i també hi sumo una llista de bones pensades, ahir no va ser una excepció.

Un mar aturat, sense voler, un vent suau, sí tant que el mar únicament en gaudia de ser-ne acaronat, no de fer-ne moviment, un instant aquest propi de pensades memorables, OMG.

L'estiu, ara distant, tant en passat com en present sempre m'ha portat instants com el del mar ahir, pausats en aspecte, intensos en sensacions, l'hivern per ser equidistant sempre d'ell, de l'estiu gaudit i per agudir ve farcit de pensades passades de l'estiu caigut, i de pensades futures d'estius per venir. 


Un Vol sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure tot i els 17ºC a la rira de Llavaneres a les 14:20, a un quart i cinc de tres per un matí dens de conceptes, d'entre els més densos en anys, fent referència a ser propers a ser interessants. El picapedrers no tenim el do dels Destructors de Murs que amb una mirada mouen muntanyes, per sort, per sort, per poder-ho fer cal també tenir un molt bon fons, no únicament un bon fons com el què tenim els humans. Sense un molt bon fons amb el do dels Destructors ens podríem fer mal, o fer-ne :-)


La bike un 10, encara apurant els discs, sí, amb ganes de decidir si fer venir el pneumàtic nou del darrera, menys urgent ara rodant amb més psi, vull dir que l'Ikon actual EXO 3C TR 2.2 a més psi menys castigat lateralment, i això fa que el seu estat es mantingui millor, roda més ràpid, també em castiga més amb els impactes, veurem, dependrà del HM, com? sí home sí, si respira positivament no vindran més recanvis per a l'Inbred, mentre que si el meu correu d'ahir de dues preguntes es difumina en el temps, tant que quan em contesta el constructor, ja no recordo quines eren les preguntes, passaré al plan B i al plan C, el B, reequipar la 26, i el C mirar de demanar una K.I S.H de 26 idèntica a la 29 que estic demanant ara, però diferenciada únicament per les mides que condiciona el fet de passar de 29 a 26, per què si és K.I.S.H passo a 26? el fons és massa dens, i diria que quasi que fins i tot proper a ser definit com a supersticiós, i no estic per compartir avui aquest entorn, perquè d'aquí volaríem directament al Far de Sant Sebastià, i d'aquí a Cap de Creus, i no cal, i no cal, el fet és que la vinguda d'equipaments per l'Inbred que ja ens portaria a entrar directament a la primavera dependrà dels propers dies de com camini a l'avui del meu HM. 


MTB, MTB, MTB.

Avui descans de Vol, diria que mirant primer d'aconseguir una seqüència digna de Vols, i en segon terme, passar el dia de descans dels dilluns al divendres, per fer coincidir els Festival dels migdies dels divendres amb el dia de descans, més que res, perquè sense Vols al trenc d'alba, aleshores estaria descansant dos dies, això si aconsegueixo la seqüència de l'hivern del 2013 i del 2014, que crec recordar era potent, i que ara dubto de si estic a aquesta via, o sense veure-ho estic quan parlem de Vols dia sí dia també a la via de la darrera seqüència de Thelma i Louise :-)


He de pensar que no, he de pensar que no, oh yeaaaaah!

dijous, de gener 21, 2016

47'


Sempre imposa passar sentint la seva mirada, de protecció sí, però densa per la  seva intensitat. El pas del Destructor Independent és quan hi passo de nit vestigi de Murs caiguts, sí, motivada aquesta caiguda per l'arribada dels Destructors de Mur en el seu camí cap a les dues Corones de Granit de la Nau Insígnia :-)

Ahir millor que avui, i tant, m'agrada ara definir l'equipament dient, mateix equipament, canviant únicament el color del mallot, a la crònica de demà sobre el Vol d'avui però no serà així, avui no he sortit equipat d'hivern, ahir sí per no haver previst els 17°C a les 14:14 a la riera de Llavaneres, un equipament d'hivern dens per la temperatura que feia, OMG.

Sense menjar, amb aigua, sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogudet sense estar però enfadat, amb llums sense funcionar, amb manxa, amb càmara de recanvi, amb eines. 

Pujant proper a Milans sense Falgueres Màgiques, millor dit, amb elles dormint per la inexistència de pluja, i per tant cada dia, a cada pas entre elles mentre descansen, j per tant sense respirar la seva Poció Màgica això fa que recordo cada vegada més instants, OMG.


Ara ja a una estona d'entrar a una nova jornada, de repòs, sí, d'un bon descans, i també de reflexió, dues Corones de Granit, una amb els cavallers de la llum, la segona, sense les Fades de la Foscor, sense la Fada Reina, hi he de donar més voltes, que no fer més Dracs, i mirar d'entendre, mirar de comprendre la mirada intensa del Destructor Independent, perquè darrera d'ells, de la seva mirada hi ha la clau pel retorn de les Fades. 

MTB, MTB, MTB. 


Avui he contestat breument al constructor HM, oh yeaaaaaah!


Red

Entre Vols :-)


MTB, MTB, MTB. 

dimecres, de gener 20, 2016

48' II

Per a mi difícil baixar temps, senyal que els límits aeròbics meus són estables, perquè entre els 50 minuts i els 47' és una zona que definiria com a inamovible si parlem de temps. 


Satisfet a data d'avui dels darrers cinc Vols, de fet aquesta aportació és del quart, i ja puc esmentar que el cinquè ha sigut de 47'. 

L'equipament com a les darreres sortides idèntic, i com a les darreres sortides únicament diferents els colors dels mallots. Aquest darrer avui per avui funcionant molt bé, des de l'arribada dels mallots Alp-X Windstopper Shotshell que les Xenon AS 2.0 no surten, quan la pluja vingui ja en parlarem, ja en parlarem, i si les temperatures baixen dels 15°C a la riera de Llavaneres a les 14:43, aleshores les Alp-X amb una bona tèrmica tindran la seva oportunitat, fins i tot si la pluja és lleugera. 


Ja van cinc sortides, totes amb aigua sense beure, totes sense passat fred, certament, certament, gener, i sense passar fred, OMG. 


Ahir vaig utilitzar les eines, per pujar la tija desconec perquè baixava sola, però girant la brida 180° he aconseguit posar-hi remei, ja no baixa, i per tant he fet un bon pas, un bon pas. 

Que bé anar saturat de cròniques de Vols, és literalment sensacional, però sensacional, per tot. Bones pensades, bons Vols, bons Dracs, què puc dir fora de que duri, que duri, i seguint en aquest tram demà miraré de repetir, el 6è estaria bé. 

MTB, MTB, MTB.

Miraré de concretar la bike HM demà, ganes de fer-ho crec que sí, demà es veurà. 

Seran més de 50'

Com anys fa que la volto. 


MTB, MTB, MTB.