Ahir visita a l'Andreu, el nostre fisió, no per a mi, que també m'aniaria bé, si no per la Betty.
Una anada a SC cap el vespre, després d'una jornada llarga, larguíssima, després d'un dia de descans de bike, i a on la sensació de cames pesades van ser sempre presents.
La sortida de diumenge per llarga indicarà agafada de la mà d'avui, i dels propers dies a on som, si arrancant el Vol o senzillament descansant, el propòsit és reiniciar els Vols, tenim sis mesos per a poder aconseguir el salt, necessari si volem seguir aquesta roda que després de Canberra vàrem decidir mirar d'assolir, mtb, mtb, mtb.
D'aquí a uns mesos exposaré aquest tema més extensament, ara però toca veure com la Reina gaudeix d'aquesta corona SOLO. Sembla una contradicció, potser ho és, OMG, ho dic pel fet de ser un títol mundial SOLO.
Ahir el fisió va exposar que cal fer net ara, net d'aquests darrers símptomes de la meva bronquitis, caldrà mirar d'entendre què implica això, vull dir, res de bike, bike prudentment, bike ara a 20-25°C, i a l'inici res de matinades d'hivern amb el Drac?
Sense Fades, sense cavallers, sense Destructors de Murs, sense corones de granit, res seria com és ara, ni com han sigut els darrers cinc anys, aleshores ara de ser necessari aturar unes setmanes, o un mes, o dos els meus Vols, em sembla ara que perdria aquest plaer ineludible de gaudir de la companyia dels meus singulars amics de llegenda, de fantasia, omg, omg, omg. Sense ella, sense la fantasia el món té un color per a mi molt diferent, crec, perquè del cert no ho sé, certament, certament.
Des del Mirador del Drac, un bon moment per a compartir un bon cafè.
MTB, MTB, MTB.