Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de maig 05, 2014

SSEC2014 Castlewellan, the chronicle

Després de decidir inicialment no anar a la SSEC2014, i en darrera instància finalment canviar d'opinió, a on en Pascal un altre cop va ser el motiu desencadenant d'anar finalment a Castlewellan. 

Els preparatius van ser d'avui per demà, certament perquè per treball, i perquè el pensament d'aquest 2014 és de molta prudència sobre què ens podem permetre i què no. 


Els ponts no són fruit del pas de les persones, que també, són perquè aquestes mateixes persones volen establir-los, per la voluntat, per la necessitat de consolidar els recorreguts, els que s'han fet, els que s'estan fent, i els que podrem fer, de ser, de ser.


Hi ha una unió entre els Nord irlandesos i nosaltres, per molts motius, però pel què ens ocupa, ara la SSEC2012 ens va unir definitivament, el fet de decidir-se la seu a Catalunya pel 2013, ens va permetre veure com aquests bikers acceptaven de bon grat una decisió que els hi era molt adversa, un fet que després comportaria el compromís de Catalunya vers a Northern Ireland pel què fa a la SSEC2014.

Fer aquest pas va ser de fet valorar si posàvem més pedres a la construcció de la casa, i en valorar-ho la decisió va caure pel seu propi pes. 

Hi ha ocasions que són diferents de totes les demés certament, germanes però de poques, i la d'anar a aquesta SSEC2014 és una d'aquestes ocasions.

Pensava que quedaven enrere les cites del 2014, és evident que no, omg, omg, omg. I de fet a les properes hores veurem a on som, vull dir cap a on anirem les properes setmanes, i els propers cinc mesos. 

Ho dic pel fet d'haver preparat detall a detall cada cita descartada, i ara amb la porta oberta a ser-hi tot agafa el seu millor to, mtb, mtb, mtb


Una entrada al paradís SSEC2014 a Castlewellan versallesca, principesca, a on els Dracs, els Destructors de Murs, les corones dels blocs de granit, les fades, tots hi han sigut ben rebuts de la mà de la Reina i el genet de Drac.


Ser a un Europeu Single Speed després del mundial de Cogne em fa sentir molt bé, pel fet de tornar a coincidir amb tota la família Single Speed de passada la frontera del Nord ja des del mateix dijous, un privilegi que sempre val la pena perseguir. És evident que la de casa és més accessible, i per tant una SSEC agafa sempre molt més protagonisme que si coincidim bikers Single Speed de casa, ja no et dic res si parlem d'una SSWC. 


Northern Ireland, i les seves nits són realment diferents, mai saps què et pot preparar el futur, sí que creus que estàs visquen en present, gran aventura cada nit, sempre diferents de les de casa.


Passades les primeres hores, després d'una primera nit singular, i d'un bon esmorzar, ja pedalàvem amb els nostres Dracs Single Speed, entre bikers Single Speed europeus.


Ara mentre escric aquest tram de la crònica volant cap a Sant Vicenç del Montalt, res s'ha mogut, mateixos propòsits, mateixos pensaments, idèntics als que tenia rodant a la SSWC de Kilfinane, de fet les característiques d'alguns trams del circuït molt similars a Kilfinane. Aquest cop però l'organització va ser molt prudent pel què fa a proposar el nivell tècnic d'aquest, fet que va mirar d'evitar cap accident important. 


Casa Itàlia ens va demanar fa unes setmanes el nostre suport a la seva candidatura a organitzar la SSEC2015, els hi vàrem donar el 50%, el meu, i la Betty el seu 50% el va donar a Eslovènia.


D'aquesta manera, amb aquesta fòrmula ens vàrem sentir sempre molt còmodes perquè casa Itàlia acceptava de bon grat aquesta proposta. 


Que bé que ens van fer sentir, OMG.


Molts instants, molts, tots irrepetibles per la seva intensitat, pel què signifiquen.


Pel què implicarà a casa, a on cada pas que fem, que portem fets, que tenim previst fer, un canvi que portem ara ja uns anys mirant de consolidar amb l'arribada definitiva de la Nau Insígnia.


Com vam gaudir a cada jornada, mentre treballaven de valent els organitzadors.


Mentre nosaltres compartíem entre bikers les seves propostes. Grans instants, i que gràcies a poder ser-hi, seguirem perseguint-ne més, sense cap mena de dubte.


I a on entre mig nosaltres per compartir no requerim de cap padrí, en cap cas, en cap cas, ho dic i un calfred em ve de sobte, equipats de bike encara, no paràvem de compartir somriures, complicitats, es pot gaudir, sí, més? he de pensar que segur, però en tenim suficient amb aquesta intensitat, de poder signar, ja signem ara a poder garantir de repetir aquests instants.

Començava una nova jornada, i per tant una nova aventura de bike.


Des de la primera coincidència amb tots els Single Speed d'arreu d'Europa sempre passada la frontera del Nord, teníem les millors sensacions, ser un altre cop entre aquest grup de bikers vinguts per a retrovar-nos és sensacional. 


Dic passades les fronteres del Nord perquè no ens sentim còmodes promocionant la llengua i cultura catalana si no és lluny de la península, certament, certament.


Ja fa uns anys, pocs, sempre seran pocs, de l'arrancada d'aquest projecte, a on des del 2006 perseguíem de poder enfilar-nos a aquesta Nau, la Nau Insígnia per a poder compartir els Vols de Drac entre cada un dels bikers Single Speed del planeta, ara a les portes de poder consolidar-la hem anat posant cada pedra dels murs de l'edifici al seu lloc. 


Ens queda molt per fer, sí, és veritat, sempre quedarà molt per fer, però si miro darrere meu el camí fet és prou interessant, i si mirem com podria ser el futur, bé, els USA ens demanen presència, Austràlia ens motiva a tornar a ser-hi, que més poden demanar? Bèlgica, Itàlia, impressionant, la porta, la primera porta oberta per entrar, Itàlia, hi tenim un compromís des de Cogne. 


Els UK, Escòcia, Alemanya, Eslovènia, Holanda, França-Languedoc, i no acabaríem de llistar noms de llocs a on hem d'anar amb la Nau Insígnia catalana.


I a tots ells la Nau Insígnia proposarà d'aquí a uns anys, un a un, tenim, si Deu vol temps per fer-ho, oi que sí? Matenir les formes serà la clau d'entrada dels diferents Dracs europeus al pont de la Nau Insígnia catalana. 


Aquest cop hem anat a Northern Ireland, veníem d'uns mesos pausats, de molt Single Speed això sí, ens va costar recuperar l'energia deixada a Canberra, jo fins el novembre, la Betty fins el desembre. Ara passats els mesos, a l'entrada de maig les veles de la Nau impulsen un nou tram, un bell tram, el d'una nova edició de la SSEC.


Formem part d'un petit grup, excepcional per a nosaltres, Canberra ho va canviar tot. 


Fins la darrera setmana de decidir fer l'aventura a la SSEC2014 però hem rodat ara sí ara també, perquè tenim objectius descartats preparant, d'altres no, no estan descartats, i ja aniran caient un darrere l'altre al Blog, de ser, de ser.


Després de l'arribada a Castlewellan tot ja va ser un gaudir ara sí ara també de l'experiència Single Speed, omg, omg, omg. Com vàrem gaudir del sopar de diumenge, gràcies, gràcies, gràcies.


Dir que la SSEC2013 pesa molt, no seria fidel a la realitat, va reafirmar un cop més un propòsit, pesen infinítament més les experiències dels sis Rocs consecutius, com les periòdiques estades a la Toscana, origen del projecte de la Nau Insígnia, Cogne, què en puc dir? Cogne va reafirmar un cop més un propòsit, Finale 2013, què en puc dir? del Roc del 2011, el darrer per a nosaltres fins avui a les prèvies a la sortida del Roc Marathon més dur que en fet mai, a on va reafirmar un cop més un propòsit, com la de la imatge de l'arribada d'aquell Roc, per favor, per favor, per favor. 


I a on ara des del Nord d'Europa érem un altre cop a un esdeveniment Single Speed representant a Catalunya. 


És un recorregut silenciós, solitari, a on en primer terme sembla ple d'entrebancs, però que un cop t'atures i mires, penses, res atura fora del què tingui previst l'altíssim per a nosaltres, el tram que estem fent


I que per segona vegada va ser exposat publicament ara després de Canberra a Northern Ireland, que bé, que bé, que bé.


Veníem disposats a no deixar de pedalar ara sí, ara també, com a Cogne, aquest cop però no va poder ser, i les estades compartint bones companyies va marcar bona part del temps, menys quilòmetres aquest cop a dalt dels nostres Dracs.


Però com a Cogne bona companyia sempre, pedalant o no, per tant bones sensacions, per allò de ser-hi per compartir, per res més, per res més. 

Ser a Northern Ireland, poder gaudir en el darrer moment d'una aventura com aquesta fa que tot quedi a una banda, tot el què podria en certa manera desviar els nobles propòsits que et porten a ser-hi, com són els instants exposats entre bikers Single Speed.


Un país diferent, sí, per la seva manera de viure, pel seu entorn, per la seva història, però idèntic quan ha de concidir amb tota la família Single Speed europea, entregats, pendents de tots nosaltres, sempre entre nosaltres, a on cada un dels organitzadors formava part de l'objectiu de fer-nos gaudir d'aquesta edició de la SSEC2014. 


Quan el propòsit és aquest tot camina amb més facilitat, amb molta  dedicació, sí, però en definitiva aconseguint el propòsit d'organitzar una SSEC2014 de manera impecable, singular també, com sempre, pel fet que cada país, cada organitzador ho fa com millor creu que ho ha de fer, i aquests ingredients són els que ens van fer gaudir amb tanta intensitat a Northern Ireland.


Un punt important a una SSEC, sense apreci no hi ha SSEC, es pot fer, i tant que sí, com tot, i els nostres amics nord irlandesos s'aprecien molt entre ells, es notava, i ens aprecien molt, i així es va deixar notar a aquesta edició de la SSEC2014. 


Quina sort haver coincidit amb ells a la SSWC2011, SSEC2012, a la SSEC2013, quina sort, i ara a la SSEC2014, som uns privilegiats per poder gaudir de la seva hospitalitat. Hi ha èpoques per a diferents coses, hi ha instants per a moltes i diverses experiències, si la Dama del Gorg Negre veies Castlewellan no sé, no sé si no hauria tornat, si les Fades de la foscor estessin amb nosaltres ara no estarien a SV, estarien a Castlewellan, segur, segur. 


Un escenari com el que han seleccionat per a compartir aquesta edició de la SSEC2014 és literalment màgic, romàntic, emotiu, intens, vibrant, emocionant. Ara els protagonistes érem tots nosaltres, i les espectatives es van veure superades per la realitat, com t'ho podria dir, quedaria resumit per un inoblidable, inoblidable


Hi ha un dia abans i un dia després de Castlewellan perquè hem gaudit, i perquè ens ha permès encara més consolidar el nostre recorregut, semblarà poc, és del cert insignificant, som dins del final d'una espiral, i per tant al lloc a on més voltes dóna cada instant que passa, però perseguir un somni et permet de gaudir com si de la baixada d'un tobogant gegant es tractés cada aventura Single Speed que vivim, i en ser-hi una exclamació em ve al cap, oh yeaaaaaah!

Un cop hi ets, podries pensar, un lloc més, però un laberint gegant als nostres ulls com a lloc per disputar la seu de la SSEC2015 defineix de manera integral el conjunt del treball, el nivell de la feina feta pels organitzadors d'aquesta edició de la SSEC2014, quin espai de llegenda, quina sensació més intensa seguir pas a pas les propostes dels organitzadors.


Hem passat angoixa també, carinyosa però, i tant, lluny de casa, a un espai diferent, entre una comunitat la dels Single Speed sempre hi ha diferents grups, diferents punts de vista, diferents opinions, sempre, sempre és així, i és bo que sigui així, aquest cop la disputa intensa d'Eslovènia i Sicília per aconseguir l'adjudicació de la SSEC2015 ens a fet compartir molt de prop des de les dues lleres, aquesta tensió. 


Finalment un desenllaç propi dels millors finals va comportar un final feliç, com havia de ser, i Eslovènia guanyadora de la seu, Eslovènia representats per un grup de joves bikers Single Speed ens va mostrar la seva extrema sensibilitat, ajudats pels Nord Irlandesos van cedir la seu de la SSEC2015 a Sicília, amb el pacte de ser-ne ells els protagonistes del 2016. 

Un tema puc afirmar avui, un compromís del Sebastiano és indestructible, els dos ho tenim clar des de la SSEC2013. 

Ha passat un any de la SSEC2013 i tot segueix el mateix to, compromís català amb Northern Ireland, compromís d'aquests amb Sicília, ara Eslovènia amb Sicília, i del Vice Rex sicilià amb Eslovènia, GRANDE, GRANDE, GRANDE. 

Quants sentiments d'apreci, mare meva, puc dir molts mots que ho definirien, que ho intentarien, sí, però no definiria correctament l'instant, en cap cas, i molts cops millor deixar passar que intentar, d'altres no és així, però aquesta és una altra història. 

Fes-ho bé i fins i tot pot arribar a sortir bé, o no, i la sensació seguirà siguent molt bona. 


Què puc dir del menjar de Northern Ireland, sensacional, portador dels millors pensaments germans del sopar a Belfast del 2011. Em recorda també la pizza també del darrer dia de Massa, que com a aquesta edició va ser també memorable. 

Tinc molts noms per posar, tants que els deixaré resumits breument, no cal, pel fet que les aliances d'afecte estan establertes, grans moments, únics, com els de diumenge a la nit, USA, Holanda, Bèlgica, Polònia, França, Nova Zelanda, un altre cop protagonistes dels darrers moments SSEC2014, i quin sopar, entre pizzes, entre bones cerveses, impossibles de definir, un genet i una Reina entre una espiral infinita de llaços d'apreci, clar que yes.


Hem viscut amb molta intensitat les candidatures a organitzar la SSEC2015, cal tenir present que Eslovènia els seus caps, la parella portava una Spot Brand, i una Vicious, no sé, no sé de quasi tot el significat, però a totes totes que Eslovènia tindrà un significat molt especial entre el genet i la Reina de SV.

Sicília, el grup que representava a Sicília, apassionat, molt, a on tot va ser vers a nosaltres afecte i més afecte. 


Del grup dels belgues, veins d'ells aquest cop, tenen un mot que els defineix, ens sonarà, apassionats


Els nostres amics francesos, a ells franca devoció, vàrem gaudir de la SSEC2013 gràcies a ells, clar que yes

Passaran els anys, viurem si Deu vol d'altres edicions de la SSEC, i Castlewellan passarà a ser hemeroteca de la Nau Insígnia.


La sortida de diumenge no havia de ser per a nosaltres, havíem de marxar el diumenge al mig dia, però una proposta de dissabte a la nit ens va fer canviar tots els plans un altre cop, però gràcies a la nostra bona fe tot van ser premis i més premis.


Entre molts, poder acomiadar-nos del nostre guia dins del tram edicions SSEC.


Una sortida entre una fila llarga de bikers Single Speed, a on les converses van ser el pilar principal.


Una bona coincidència, marcarà l'arribada d'un nou Drac?


Llocs de Fades, certament, de llegendes portades a la realitat, a on els nostres Dracs, un genet i una Reina hi volaven ara sí ara també.

Després com a premi un dinar sense fronteres, de tota la comunitat Single Speed present.


Passades les hores el nou pla va seguir el seu camí, i gràcies a aquest una nova sorpresa ens esperava, Languedoc, Languedoc, Languedoc. Sopar memorable, entre un to únic, molt d'apreci, molt.


Un dilluns que marcava la marxa del genet i la Reina, de retorn ara sí al Mirador del Drac. 


Un tornar entre la calidesa de qui ens va acollir la darrera nit, i entre una visió única  d'aquest entorn del Nord d'Europa que sempre ens va donar mostres d'atenció i apreci. 


Fins la propera aventura, que de poder ser, parlant d'una nova edició de la SSEC, ja serà a Sicília, que bé, que bé, que bë, i de no poder ser el 2015, a Eslovènia el 2016. 


Ara però en darrer terme un brindis, el que vàrem fer sentidament des de l'aeroport de Dublin, un brindis pels organitzadors, en primer terme, i en segon terme per tots els bikers Single Speed que hem coincidit compartint aquesta a magnífica edició de la SSEC2014 a Castlewellan, per tots vosaltres. 

dissabte, de maig 03, 2014

Preparant la crònica de la SSEC2014

I pedalant cada dia més. 


MTB, MTB, MTB. 

Tram final, ara sí, ara sí.

dijous, de maig 01, 2014

Estrellas, bicis y peliculas


Checking in from the Spanish Film Festival opening night in Canberra. The bikes are triple locked outside, the temperature is plummeting and we are rugged up.

I'm hoping we will also make it back to see some of the multilingual films over the next week...there's a couple that are in a mix of Catalan and Spanish!

Ohhhhh yeaaaaah, Catalan at the movies in Australia!

dilluns, d’abril 28, 2014

Pre-estrena

Interessant proposta, no per simplicitat però sí per funcionalitat. 


MTB, MTB, MTB. 

VICE-REX (Sicília)

Casa Sicília propera parada?


MTB, MTB, MTB. 

Des d'Irlanda

Esperant per embarcar, emocionats, un pas més dins d'aquest tram Single Speed. 


Ara gaudint de centenars d'imatges d'instants inoblidables, mtb, mtb, mtb

Lluny del Mirador del Drac, però de retorn cap a SV, puc definir l'aventura, OMG, OMG, OMG. 

diumenge, d’abril 27, 2014

When ...

I know this dream is at list shared with our Aussy friends ...



From SC, on a shinny and blue spring morning !!!!

Javi Paricio

divendres, d’abril 25, 2014

Shared Australian-Catalan history?

Last weekend saw Phil and I undertake a small pilgrimage to a mystical place. It was Phil's 30th birthday on Easter Sunday, and rather than sit around eating lots of chocolate or, god forbid, going to church, we spent the day surfing and cycling.

The bike ride was one that we had been planning for a few months and finally managed to get the timing, weather and motivation all in alignment. It was a weekend for the Dracs to explore the south coast of NSW around Bawley Point, a place that and I can no longer visit without being flooded with memories of a visit back in October 2013 with Betty and Bob!

The Orca timbre contemplates the Pacific Ocean
The Salsa and the Shhh! might not have been taken out as much as they deserved last weekend, but when they were we had a heap of fun.

Phil negotiates some fun singletrack behind the beach
Of course, Bob and Betty must know where this is all leading, even if they haven't physically been down this particular track.

...and the adventure continues...
Our pilgrimage led us out on the highway, then back through some fairly rough fire trails with sizable puddles, up a small hill and down the other side into a secluded piece of forest. Our final destination was at the end of a hike-a-bike track that we carried the Dracs through.

The Dracs rest at the feet of Old Blotchy
It's hard to get a feeling for the immensity of this tree without actually visiting it. Old Blotchy is a spotted gum that is estimated to be somewhere between 400 and 600 years old, a tree that was in its infancy when Catalonia was a free and independent country. It has become for me a bit of a symbol of the Catalan spirit and identity that continues on strongly despite all that it has endured.

Just like the Catalans, this tree has survived through the centuries, it is all that is left from the logging in the 19th century
I have realised over the last few months though that the Aussies and the Catalans share something much deeper and more intriguing. Bob often makes reference to the Catalan habit of celebrating defeats, and I was listening to someone on local radio the other month say the same thing about Australia. It really resonated with me as I thought it over. One of our most important national days is the 25th April, Anzac Day, which commemorates the landing of the ANZAC (Australian and New Zealand Army Corps) forces at Gallipoli. It was the beginning of a campaign that lasted over eight months and that is described as one of the greatest Ottoman victories of WWI and one of the major Allied defeats. It was the first time that Australia and New Zealand suffered major casualties in WWI and the Gallipoli Campaign is often considered as marking the birth of national consciousness in Australia and New Zealand.

I am deeply intrigued by this connection between defeat and national identity. It is evidenced in other ways, for instance Australia Day (26th January) is increasingly seen as "Invasion Day", the day that the English arrived and shamelessly took over a land that had been inhabited by Indigenous Australians for over 40,000 years.

This is Spud, the man who gave me Moonjop, a bike that has become my own tribute to the First Australians.
As Spud's T-shirt cleverly says, our history is not something that we can be entirely proud of when it comes to what White Australia did to the Aboriginal custodians of this land.

Then there is our unofficial national song  "Waltzing Matilda". Yes, that's the song that your little music box plays, Bob. It is a song with many layers of meaning, but it is generally associated with the Great Shearers' Strike of 1891, which almost brought the Australian colony to the brink of civil war until the military was brought in. Then in 1894, another strike at a woolshed turned violent, and Samuel Hoffmeister shot himself at Combo Waterhole rather than be taken by the three policeman chasing him.

Interestingly, this song has also become entwined with the legend of the ANZACs. In 1971, Eric Bogle wrote "And the Band Played Waltzing Matilda", a song that questions the way in which war is glorified. It is the haunting story of a drover who sailed off for Gallipoli, sent off from Circular Quay in Sydney with the band playing Waltzing Matilda, and he returns a cripple who has lost his legs and can no longer go 'Waltzing Matilda'.

Which brings us back to Anzac Day and a strange mixture of sombre respect for those who gave their lives for our country and  the beginning of a failed campaign.

It is a day that the Single Speeders have commemorated in Canberra the last few years by holding Phil's infamous Beer League race, however this year our COGS (Canberra One Gear Society) club is taking some time out from formal events to focus a bit more on family. So here are some photos from last year's event. Actually it's the podium with their well earned Anzac biscuits, a modern version of the type of food that was sent over to sustain the forces at Gallipoli.

The Catalans have a blood stained flag and we have a strange biscuit.
This blog post is probably even a little more eccentric than my usual contributions, and it might be that Betty, Bob and Phil are the only ones who really get all the references, but that doesn't matter. At the end of the day it is a tribute to the things we share: a love of single speeds, a passion for bikes, a shared interest in each other's history, a shared history of defeats that are celebrated, and symbols that unite us.

The spirit of mateship!
So I think I'll go make another coffee, and maybe a batch of Anzac biscuits?

Clar que yes!






dijous, d’abril 24, 2014

RELAXAMENT

Són dels millors instants.


Un cop tot preparat, un cop tot a punt, calia d'uns instants tranquils.

Ahir després d'una jornada intensa, posar fil a l'agulla als darrers detalls pendents van ser les prèvies a l'imatge.

Ara són dos quarts de sis de la matinada, i el primer cafè és a punt de caure, després del segon, el proper ja no serà un cafè català.

OMG, OMG, OMG. 

dimecres, d’abril 23, 2014

Protecció

Sense haver de passar massa estona.


MTB, MTB, MTB.

Així com ahir amb la Vicious va ser fins la matinada, ara la Spot Brand ja està  preparada per volar. 


Des del Mirador del Drac, dies de converses Single Speed.

Tot la feina feta, ara ja a esperar, clar que yes.

Gran rutera

No és exactament la proposta de com aniré, però sí molt semblant.

La Transpirenenca del 2003 va ser un bon indicador de com viatjar sense poder descansar, per aquest motiu, el de no descansar part de l'equipament va tornar cap a casa a partir de la tercera etapa.


Ara, deu anys després crec que hem millorat els punts febles d'aquella proposta, i sé que tampoc descansarem, mtb, mtb, mtb. Ho dic en part, perquè un bon matalàs per a mi és clau per dormir bé, amb la June en  portem un de sensacional, perquè disposem d'espai, ara portem els famosos auto-inflables que  a mi no em semblen res funcionals, perfectes per evitar de perdre temperatura pel terra això sí,  no descanso jo amb aquesta proposta tan minimalista, però ara més de deu anys després els tornem a proposar, això sí valen el que no ens podem permetre, i més, OMG.

Portar un porta-paquets darrera si has de pedalar molt, fatal, però per a mi, molt millor que les alforges, aquestes darreres per fer travesses de MTB, sense comentaris, pel què fa al porta-paquets baixar de la bike pel TT, quan vas fatigat, un calvari, crec que va durar unes vuit etapes, cinc més que el matalàs. 

Tema tenda de campanya, auto-portant per favor, i tot i així a la tercera etapa ja no venia amb nosaltres, ara passats els anys portem una altre cop la casa a sobre, ara no és auto-portant, això sí més gran, més lleugera, sis vegades més cara, evidentment fora del nostre inexistent pressupost, però aquest cop com a Cogne, imprescindible. Com la primera, doble capa, mirant d'evitar les molestes condensacions, però que van agafades de la mà d'una tècnica de ventilació que no dominem.

Els sacs de dormir, de 550, és una dada que defineix el tipus de ploma, si va pelada o no, els nostres van fins a 3°C els que tenim, i no abriguen res, de res, però un roba d'abrigar de quan érem runers, molt minimalista miraran d'ajudar a no passar fred a les nits.

MTB, MTB, MTB., seguiré aquesta propera matinada, des del Mirador del Drac a hores de pedalar des d'Irlanda, omg, omg, omg.

Retrovant la família

Els preparatius aquest cop han anat lluny.



Són la 1 de la matinada de dimecres, la Vicious ja està preparada, demà li toca el torn a la Spot Brand.

MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’abril 22, 2014

GPS-MODE.

Com, sí, sí, l'Oriol qui ho ha fet possible.


Homes del Montseny en GPS. Bé, és per enregistrar les rutes, no per seguir-les, això ja vindrà quan siguem grans.

MTB, MTB, MTB. 

Seguim en chain-mode

Vull dir, la Spot Brand anirà amb transmissió convencional a la SSEC2014, i deixem per a una propera ocasió anar amb el Belt Drive CT. Si més no aquest és el meu pensament ara, pel fet que el Belt Drive CT, el pinyó, el muntatge d'aquest, més ben dit el procés de desmuntar-l'ho requereix d'una eina específica engorrosa de portar i d'utilitzar per a mi, Com també requeriria de portar un kit de transmissió convencional, possible aquesta opció d'anar amb la June. 


Un cop tinguem la corretja nova serà una història diferent, ara aquesta amb un aspecte deteriorat, petits talls a 90° del sentit de la marxa genera un cert temor. De fet des de les primeres setmanes de l'arribada del Belt Drive CT a casa que arrosseguem aquests petits talls, un però, el primer, molt significatiu d'uns quatre milímetres a 45° que va venir agafat de la mà d'un soroll constant quan les condicions són en sec amb terreny polsegós.

També he de dir que com que he de desmuntat les dues bikes avui a la nit, podria decidir-me pel BD, però crec que és més prudent fer aquesta propera aventura amb la versió chain-mode

Ara dins de la jornada del dia a dia, molt emocionat, omg, omg, omg.

Ja us aniré aportant notícies del preparatius, dels darrers i definitius, clar que yes

EMOCIÓ

Que bé que es viu des d'on som, mirant.



Cogne, Itàlia va organitzar la SSWC2013, ara Sicília vol la SSEC2015, els eslovens també la volen, mtb, mtb, mtb

Nosaltres tenim un petit deute sentimental amb els nostre amic sicilià, certament, i per altra banda entenem que Eslovènia persegueixi la SSEEC2015. A casa hem decidit per les dues parts, som dos oi?

Des del Mirador del Drac gaudint de la pluja, molt, que bé, que bé, que bé, dies de molt Single Speed, ara sense Vols de Drac. 

dilluns, d’abril 21, 2014

Els nostres preparatius


I els de totes les famílies Single Speed d'Europa.


MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’abril 20, 2014

Darrers preparatius

Les dues bikes encara requeriran d'unes lleugeres millores, no moltes més, certament.


Bé d'entrada la Spot Brand passarà a mode Belt Drive, crec, crec, dubto per les cites dels propers mesos.

MTB, MTB, MTB.

Els motors aturats dels genets, dels Dracs, en marxa el motor dels preparatius, OMG.

Ara descansant, perquè des del matí concentrat en els preparatius, molt i molt emocionant, més encara, quina tensió, quin neguit. 

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac, omg, omg, omg

Una aventura silenciosa

Pel fons, pel fons, perquè una sensació de ser-hi sense ser-hi és la què ha imposat les sensacions de la jornada a dalt de la bike.


Un primer pas pel Maresme, una entrada al Vallès Oriental, La Selva, i un retorn final per un dels l'extrems de la nostra comarca marquen el recorregut de la jornada.

Volíem esmorzar a Vallromanes, no va ser, volíem dinar a Sant Celoni, no va ser, i el què sí que va ser, va ser el sopar a SV, i tant que sí.


Rodar sense ritme, també té el seu grau d'exigència, pel fet de ser difícil anar fent quilòmetres sense més, tot i que un hivern a  dalt de la bike ajuda molt a pedalar sense ritme. 

Ahir va ser una jornada diferent, de fet porto part de març, i quasi tot el que portem d'abril marcat per un to de més dificultat pel què fa a mantenir la constància eels Vols, certament, certàment, idèntic procés al del 2013, vull dir a la primavera de l'any passat.

Això sí, la recerca dels millors instants sempre hi és, oi que sí? mtb, mtb, mtb.


Un aire fred a les zones d'ombra, i calor a les zones obertes, i ho indica un consum d'aigua al primer tram de tres hores de 1.000 ml. Un aire fred que al segon tram amb la caiguda del sol va comportar d'utilitzar tots els recursos per protegir-nos del fred.


Però mentre això no va passar els instants van ser memorables i de molta calidesa ambiental, curiosa aquesta zona de temperatura dels 18-15°C, perquè cau el sol, el vent tot i marcant 15°C de temperatura, tens una sensació força desagradable.


Després amb la marxa d'aquest vent les millors sensacions, això sí rodant ja ben abrigats.

Les bikes, de 10/10. El meu  pneumàtic del darrera però comença avisar que no està ja en seu millor moment.


Ni una coincidència remarcable, cap incidència, eines, totes, Cateye-Powerled protagonistes de la nit, a partir del quilòmetre vuitanta, no abans, menjar, pa amb tomàquet, truita d'espàrrecs, coca de poma, gelat mini, galetes, per veure, aigua, dues coles senceres, i un cafè llarg.


Una pujada exigent per Milans, la d'aquesta fi de jornada, a on les millors sensacions quedaven enrere, i les ganes de posar punt i final a la sortida van fer que no perseguíssim una xifra de quilòmetres interessant, però tot i així satisfets de la jornada. 

Avui però passades les hores, entre d'altres motius, preparatius de la propera aventura que ens han portat a Celrà, per l'emoció, per la intensitat, estàvem esgotats de cap. Pa i un cervesa eslovena hi han posat tranquil.litat.

Ara esperant, una visió va marcar la jornada d'ahir, propers a Hostalric, la mateixa que la d'avui, i per tant he de tenir clar que no és cap confusió, també que tot i tenir-ho clar res està prou confirmar fins que els fets ja són, i tot i així molts cops costa de veure que hi ets en present, i que és una realitat que estàs visquen.

Venen noranta dies plens d'emocionants aventures, molt intensos, pels que ens hem preparat a consciència, mai prou però, ho sé, ho sé, fins i tot perquè no siguin, ho he anat exposant al Blog, sembla que la primera cita tindrà lloc, ara un cop els detalls més importants d'aquesta estan agafant forma, em venen al cap la llista de detalls  per portar a terme la segona cita, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, veient cada fotograma un a un, omg, omg, omg.

dissabte, d’abril 19, 2014

Cercant el pany dels darrers detalls

Per poder obrir la porta als Vols.


MTB, MTB, MTB.

Curiós


http://cycloscope.weebly.com/blog.html

MTB, MTB, MTB.

És que aquest matí tenim aventura visita botigues especialitzades en equipaments per aventures, omg, omg, omg, i el més important, les nostres aventures, vint-i-cinc anys després ara són les nostres aventures.

A tocar de les 2

De la matinada, hem sopat, OMG. Després d'una jornada de MTB, clar que yes!


MTB, MTB, MTB.

De cara a demà prepararé la crònica d'avui. Ara des del Mirador del Drac toca descansar. 

dimecres, d’abril 16, 2014

Repetint

Avui un Drac clàssic d'hivern. 


M'ha costat tot el que ahir va ser de fàcil. Mentre rodava he tingut de tot, no passa res, primer descansar bé avui, i demà serà un altre dia.

Una arrancada de dia, un final de nit, mtb, mtb, mtb

Avui el millor tram, escalant el Tintorer curt, curiós, i al Passeig dels Anglesos, relaxant. 


Mateix lloc, i quasi la mateixa lluna, quasi. 


Des del Mirador del Drac, un Vol Single Speed exigent. 

Equipat de primavera, baixant amb a Gore. 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de nou, amb el Cateye-Powerled. Incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, menjar i beure, cap. 

Ara a esperar a demà, per veure si hi ha Vol de matinada, o si repetiré l'aventura d'avui. 

Segon Vol del genet

A on la Reina descansa recuperant-se de l'estat alèrgic-gripal, jo de mentre fent el preparatius de la propera aventura.

Ara però el més immediat és la sortida d'aquest vespre, un genet, un Drac.

Les converses , interessants, molt, no sé com però són, he de pensar que provocades per les hores a dalt de la bike, per la perseverança d'un dia darrera d'un altre, que no condiciona res, però sí que permet de poder preveure alguna oportunitat dins de les restriccions que ens hem auto imposat per aquest 2014, oh yeaaaaaaah!

Vaig a descansar, que de ser, tindré Vol de Drac, clar que yes.


La imatge és d'ahir a la nit, ganes ara de repetir-la pel lloc, pel lloc. A on el pas pel Passeig des Anglesos serà de ser pas obligat, com la pujada per Milans, mtb, mtb, mtb.

Dracs en majúscules

En el sentit que aquestes properes setmanes havia previst que el Drac passaria a sumar més desnivell, i encara hi penso, en com fer-ho, però a diferència d'ahir, en veure que fent més desnivell les sensacions en ser-hi són bones, potser no cal aplicar més desnivell al Drac d'ara, i aquest ja ens està posant a nivell. 


Hi seguiré pensant, pel fet que portem tot l'hivern fent el mateix Drac, i aquest és un indicador, el fet de fer el mateix tram ara sí ara també, que funciona molt bé. Canviar el recorregut, un petit risc, de fer-ho com ahir, vull dir, avui de ser tornaré al tram clàssic d'hivern i les pendents verticals d'ahir del Montalt quedaran lluny del Drac. 


D'aquí a res ja no podrem rodar ni propers al Montalt, i el turó representatiu del poble quedarà definitivament tancat, trist, sí, real, també. El conflicte fa molt anys que és viu, i segueix, quin mal son, bé, veurem per on sortirà el sol. 

La marca inequívoca d'ahir, la lluna, quina lluna, un color que les imatges no proposen, però que el genet sí que en va gaudir, un color taronja proper al to del sol, indicava que era nit de Fades, i entre la lluna i elles, una sortida la d'ahir a on el Vol queda en segon terme, i gaudir de la visió de la lluna un desig inassolible, ser-ne part, ser amb ella. 

Després, una tornada a on la deixes enrere, a on saps que hi és, que et segueix, a la distància, sí, com el Destructor Independent que segueix sempre el meu Drac.


Ara des del Mirador del Drac, memoritzant el proper tram, que podria ser avui, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, portava la Gore però no la vaig utilitzar, a quarts de deu de la nit a 19°C a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, Cateye-Powerled, i amb totes les eines, coincidències, un biker baixant de Santa Mònica, incidències, cap. 

Nou Drac

El què vaig fer ahir a la nit.


Quina lluna, OMG.

Prepararé crònica, ara però primer un bon cafè, mtb, mtb, mtb

dimarts, d’abril 15, 2014

Fent un cafè

I preparant-la.


MTB, MTB, MTB.