Single Speed HM.
http://oldglorymtb.com/2014-north-american-handmade-bicycle-show-roundup-3/
dissabte, de març 22, 2014
divendres, de març 21, 2014
Shimano SH-XC61L XC
Shimano sempre m'ha agradat com a marca de calçat de MTB, vaig començar amb elles, vull dir amb Shimano.
No és exactament així, l'època de les cales, no l'anterior, en cap cas, a on tot calçat esportiu ens anava bé.
Imponents?
Com les anteriors, de ser tindrem conversa a SV.
MTB, MTB, MTB.
Com agrada a casa aquesta marca, oh yeaaaaaaah!
http://singletrackworld.com/2013/09/interbike-2013-pearl-izumi-hit-the-trail-in-14/
Existeixen?
Segur, segur, i de ser, tindran camí a casa.
MTB, MTB, MTB.
http://singletrackworld.com/2013/08/pearl-izumis-x-project-lives-stiff-but-flexible-shoes-for-pedaling-and-pushing/
Sí, de la primavera, la primera
Una sortida a on tot a girat sobre cada tram del Drac, sobre cada escata d'ell, a on poc a poc vaig perfilant les diferents millores de la bike.
He pujat la pressió del Canis, per mirar de millorar el comportament als girs, per mirar que flexi menys el lateral, que no és que sigui un problema, té un bon comportament, però crec que el puc millorar.
A punt de decidir-me a muntar els segon Canis darrera, per rodar amb la parella.
El fre del darrera, sembla faltat de líquid d'oli, pel fet que les pastilles de fre estan al seu primer quart de desgast, i la maneta té un recorregut proper a tocar el manillar, hi afegiré oli, no és que tinguin aire, crec, d'afegir-hi oli i seguir amb aquest recorrregut de maneta, aleshores hauré de purgar, però el comportament no és d'haver agafat aire.
Els punys de pell, la cinta de manillar Brooks demana un canvi urgent, crec que desvestiré un Sant per vestir-ne un altre, crec, el negre podria ser el color, o no, o no. Tinc més turquesa, tinc cafè amb llet carregadet, veurem, veurem.
Tinc pendent saltar dels Shimano XTR, dels pedals, als Shimano, els 520, no és urgent però sí necessari.
He de corregir la tensio de la cadena.
Bé, són quasi tots els temes que estic mirant de millorar de la Vicious.
Una sortida interessant, a un ritme interessant, sense pilot automàtic, equipat rar, pirates d'estiu, mitjons d'hivern, com les botes, i els guants, la resta, mallot, manegots, i gorra, d'estiu, com la tèrmica sense mànigues. La sensació era de calor després dels primers vint minuts a dalt de la bike, 11ºC a les set del matí a la riera de Llavaneres, coincidències, dues bikeres, incidències, cap, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, per ser visibles, no per veure-hi.
Tinc pendent la presentació de la darrera arribada de recanvis, components, i equipaments, un ja us el puc anticipar, fa uns dies que rodo amb les noves ulleres, porto aquests darrers dies rodant amb elles, ja us les presentaré properament com cal.
La primera sortida d'aquesta primavera ha tingut un to concret, rigor, molt de rigor, per això, per aquest to les cites del 2014 estan aturades, no la preparació d'aquestes, aquesta segueix el seu curs detall a detall, clar que yes.
Des del Mirador del Drac, mirant d'entendre aquesta nova situació a les matinades a on entre Falgueres intueixo la complexitat entre el Destructor Independent i la Fada Reina, ho escric, i noto la mirada intensa del meu Drac, omg, omg, omg.
Segueixo amb el test del forn i els seus panets, ara per ara el tram serà de no continuar el test, ara per ara.
La primera de primavera?
Veurem, veurem, puja el cafè, aniré a pel primer, i després veurem, si entre el primer i el segon les sensacions són de Vol, o de repetir descans.
Crec però que tindré aventura de MTB.
El silenci del proper tram de cites de MTB, per la seva aturada deixa un so proper a això, el silenci absolut, omg, omg, omg.
A minuts d'iniciar la propera aventura amb el meu Drac, a on de ser, miraré de no rodar en pilot automàtic.
dijous, de març 20, 2014
Marxa l'hivern
Quin hivern més emocionant que hem passat, i quina tardor, OMG. Ara entrem a la primavera, que per a mi amb la tardor són les millors estacions per gaudir dels Vols de Drac.
El bany de l'estiu, s'acosta, s'acosta, OMG, OMG, OMG.
Ara però, a viure la primavera de més a menys, a on cada dia que passarà direcció a la propera estació, la de l'estiu, un cop d'aquí a hores entrem a la primavera, anirem deixant enrere l'hivern, lentament, lentament, jo a la primavera mai li podré dir un no, a l'estiu però com més proper, menys estona hi volaré a dalt del meu Drac.
Avui la seqüència de les imatges a ritme constant, sense pauses, en cap cas he rodat concentrat en la ruta, el Vol fa dos dies que va en automàtic, no hi puc fer res, sóc vell, i per tant les imatges són en el seu gruix, del passat, i en menor grau, del futur, normal, no viuré cent anys, ni sé quants ens seran, sí que mirant enrere tinc prop del mig segle per rememorar, omg, omg, omg.
Quines Falgueres, quines Falgueres, crec que sé el perquè d'aquest efecte tan diferent, l'entrada dels Vols de matinada agafats ara de la mà de la llum, han fet reaccionar a les Fades de la nit, concretament a la Fada Reina que, sap que el Destructor Independent a qui ella rendeix la seva absoluta devoció mai deixarà de protegir al Drac d'ulls negres, el meu Drac, crec que la Fada Reina vol que el meu Drac entri sense retorn a les profunditats de la foscor, la Fada Reina sap que darrera d'ell, del meu Drac vindrà el Destructor Independent, però i què en fem del genet?
Cal ser prudents, la Fada Reina ha de dirigir la Nau Insígnia, La Gran, la que ha de navegar a les antípodes, clar que yes.
El Destructor Independent quedarà a la Nau Insígnia, La Catalana, aleshores què persegueix la Fada Reina?
Avui equipat d'hivern, amb tèrmica de Merino de màniga curta, a 10°C a tocar de les 7 del matí, coincidències, tres bikeres, incidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, Cateye-Powerled sempre sense ser necessaris per veure, si per ser visibles, eines, totes.
Ara esperant a la tarda, a veure què respira la Reina, que de ser serà el primer Vol de primavera. De mentre un bon esmorzar també de test com el d'ahir, també.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, després d'un retorn clàssic entre blocs de granit dels temples, entre Dracs, Dracs, i més Dracs.
Penses
A vegades, no estic coincidint amb d'altres bikers a les matinades, el què em fa suposar que deuen sortir més de cara al vespre, la realitat, van també més d'hora que jo, el biker amb la motxilla de la imatge inferior havia iniciat la ruta a les 4 de la matinada, i va fer la ruta de Sant Sadurní de 4 a 8 de la matinada, per confirmar que nosaltres amb els Trinxes podríem fer-la sense problemes a dos quarts de nou.
El segon cafè ja ha caigut, i el pensament és, de no coincidir amb d'altres bikers, el mot ja ho diu clar, hi són però per un fet circumstancial no coincidim, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.
De ser, a minuts d'arrancar el Vol, oh yeaaaaaaaah!
dimecres, de març 19, 2014
Estudiant
Si tornar a descansar, un segon dia de descans?
No ho sé, una matinada, que ha vingut després d'un vespre la nit anterior molt cansat, no de bike, en cap cas, però una fatiga de cap que pesava quasi com la muscular.
Ara, avui hi ha cinema a 3,95€, i crec que canviaré bike per cinema, crec.
De mentre hi penso fem un bon cafè?
Entre Falgueres Màgiques
El pedalar es fa molt i molt intens, pel fet de recordar instants, imatges passades totes de dimensions notables pel què fa a aquest mot, intensitat, la intensitat d'aquests instants.
Després, passats aquests, tot torna a la normalitat, i aparentment al seu lloc.
Ara, veient que aquesta matinada no he gaudit d'una aventura de MTB, pel det de no haver sortit, penso, que bé, perquè una jornada llarga ahir m'ha indicat a les cinc tocades del matí, que de ser, serà al vespre, de ser.
Les bikes a punt, els equipaments a punt, ahir anava de tardor equipat de tardor, i hauria d'haver portat un mallot d'estiu, i no una tèrmica d'hivern, perquè a 11°C a la riera de Llavaneres a les 7 del matí no requeria d'aquesta última. Dissabte sí que sembla que caldrà de donar-se la caiguda de les temperatures.
Sense coincidències, sense incidències, sense aigua, sense menjar, amb eines, Cateye-Powerled necessaris als primers vint minuts.
Quina potència que tenen les Falgueres Màgiques, omg, omg, omg, que durant tota la sortida excepte intermitències puntuals, el bany d'imatges al meu cap va fer que no m'adonés dels trams que estava fent, com sona, com sona.
Un esmorzar de test dels panets del forn reobert fa unes setmanes, un esmorzar amb categoria de bon esmorzar.
Ara reflexionant d'aquests instants, pel fet de voler entendre què volen dir, quin significat tindrà que la poció de les Falgueres Màgiques estigui fent aquest efecte invers, recordar moments passats, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.
dimarts, de març 18, 2014
Millor, millor
De no decidir nosaltres, que les temperatures siguin càlides.
A minuts de decidir el Vol, mtb, mtb, mtb.
Una nit a on les seqüències, les imatges han sigut la constant, ara sí, ara també. Creia que matinaria més després del descans d'ahir, però avui costvava de sortir del tram de somnis a on era, tinc la sensació que fa dies que no faig el Drac, omg, omg, omg.
El segon cafè ja ha caigut, ara des del Mirador tot rodarà, si cap el Vol o no, aquesta ja és la propera història.
MTB, MTB, MTB.
Quin Festival la sortida dels trinxes, OMG.
Quin gaudir dels somriures, i més somriures.
Passar calor a ple mes de març, clar indicador que ens estem confiant, a l'abril hem passat molt fred a casa, però aquest de venir ja el viurem mirant de gaudint-ne, ara a aprofitar aquest present de bones temperatures, oh yeaaaaaaaaah!
dilluns, de març 17, 2014
No anàvem a fer Vol
Però veure com camina el ritme a Europa del dia a dia de bike, bé no et deixa indiferent, i després de veure a on som del grup, tocava fer una proposta de nou Vol de Drac.
Així ho vàrem proposar i així va ser, una arrancada amb molt trànsit, va donar pas a una ruta més pausada encara motivat per aquest.
Un dinar a Blanes preparat per a recepcionar la nostra entrada, oh yeaaaaaah!
Ara passades les hores, després d'una matinada densa, matinada, sí, més que densa, el decidir el descans de bike per avui, encertat, ara a la tarda necessitat de ser a on sóc, descansant, i sí, esperant l'aventura de fer el Drac de matinada, mtb, mtb, mtb.
Ets entre Dracs, i res vol tornar a ser com era, ets entre espais propis, aleshores per què ser a un sender diferent?
Ara deixant que les Falgueres Màgiques decideixin què volen fer amb els meus pensaments, amb les imatges dels meus pensaments. De ser, de repetir-se jo seré el primer de preguntar-me, però mentre i des de aleshores els Vols no han deixat de repetir-se, fins a ser propers als 100, i sense la posició límit, aquest de ser el determinarà el darrer, i aquest, aquest decideix ell, mentre gaudir de la presència d'aquest Destructor Independent, de la Fada Reina, OMG, gaudir dels seus pensaments, un instant ple de percepcions.
Una lluna definida va marcar la tornada de la nostra aventura, i a on els pensaments són monotemàtics, single speed, single speed, single speed.
Entre programes de cites de MTB aturades totes per una prudència extrema del què no veiem clar que està per venir, estem decidits a no fer res més que preparar-nos per si d'aquí a la proximitat de les cites desprogramades entenem el significat del què està per venir, perquè d'haver de decidir avui, està clar, zero events pel 2014, no ens aproparem al 2015 amb aquesta incertesa vestida aparentment de bones perspectives, en cap cas.
Una entrada a casa bona, una proposta de sopar clàssica de l'estiu, pizza a Arenys de Munt, i tant, i tant.
El local més proper obert, aquest promou la Nau, tota la Nau Insígnia navegarà sota la protecció dels Destructors de Murs, si no restarà aturada protegida per l'Independent propera al Mirador.
Dies de MTB, dies de Single Speed des del Mirador del Drac, omg, omg, omg.
No podrem possiblement assolir les fites que prevèiem pel 2014, sí però que mirarem de no cedir posició pel què fa a gaudir del local més terrenal, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de març 16, 2014
El cafè puja
I les imatges del darrers dies des de dalt de la bike em fan sentir bé. Les d'ahir en concret, ara mateix, memorables.
Una aventura la d'ahir en majúscules, no per una component únicament de ruta, si no també per la setmana com ha transcorregut, a on ha comportat de llargues i severes acceptacions.
Ahir ens calia ser entre Trinxes, mtb, mtb, mtb.
Quan tot roda a la velocitat que roda no deixar anar el fre de mà un precepte d'obligat compliment.
Pedalar amb els Trinxes ja és una aventura, fer una ruta seguint una caixa agafada del manillar dels Trinxes és de les millors coses que es poden fer. Penseu ràpid i bé, i jo no penso entrar en un altre corriol perquè no vull seguir fent l'idiota, no té desperdici, i més si són frases dites per homes de seny, pel fet que les escoltes i els somriures són immediats.
Sobretot amics Trinxes, el moment al dinar del porrons exposant-vos la diferència entre un Single Speed i un Geared està feta des del més estricte respecte als Geareds, va ser al seu dia una situació entre la família Single Speed europea a un sopar entre Single Speeds a Sant Gregori celebrant la finalització de la SSEC2013 organitzada pels catalans, tots ells són Geareds també.
Una ruta la d'ahir d'un nivell molt alt per a nosaltres, no diré massa, però si hi reflexiono, potser sí, potser sí. Per sort el to festiu del grup ho va encarrilar tot, però tot.
Setze bikers tenen molta corda quan tots i cada un tenen una sola fita, passar-ho d'allò més bé.
Curiós, fantàstic, romàntic que cada lloc tingui espais entre natura i arquitectura que et facin pensar que ets a un espai increible, quasi de privilegi, quina vegetació colorida més impressionant, quins racons, omg, omg, omg.
Ser a terra del vi és ser a terra de tradició, oh yeaaaaaah. Com s'ho fan no ho sé, com no ho fan sí que ho sé, i de tenir-ne l'oportunitat aprofitarem per compartir-ho.
Un dinar memorable, dels memorables, el saitó certament no en va ser protagonista, sí els mateixos començals.
Encara dins del mateix dipòsit de la June des del 4 d'octubre, OMG.
Mare meva que exigent, fins i tot pesat el recorregut darrer de tornada cap a Sant Sadurni, a les quatre de la tarda tres hores passades de l'hora prevista d'arribada.
La veritat, no tenim fusta d'Open Natura, en cap cas, en cap cas, si de compartir sigui quina sigui la ruta de Festival Trinxa.
Ahir ja anàvem equipats de primavera, ahir ja feia força calor, ahir el dia ens va marcar que som a les portes d'abandonar l'hivern de manera definitiva, sigui quina sigui la sorpresa puntual de fred que vingui, que bé poder rodar entre frescor i calor.
Una de les caixes de manillar dels Trinxes va arribar a marcar 28°C al sol, el que indica que rodàvem per sobre dels 20°C segur.
Totes les eines, un bidó i mig d'aigua dels de litre, galetes Principe, quatre, i mitja bossa de fruits secs, el menjar, sense fer funcionar el conjunt Cateye-Powerled.
Ara esperant des de les quatre de la matinada a veure si tindrem aventura de les llargues avui, veurem, veurem.
El segon cafè ja ha caigut, i tant que sí, i tant que sí, de fet ara que hi penso, estic fent ja el tercer, excepcionalment, excepcionalment.
Des del Mirador del Drac, dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)