Entre Falgueres Màgiques

El pedalar es fa molt i molt intens, pel fet de recordar instants, imatges passades totes de dimensions notables pel què fa a aquest mot, intensitat, la intensitat d'aquests instants. 

Després, passats aquests, tot torna a la normalitat, i aparentment al seu lloc.

Ara, veient que aquesta matinada no he gaudit d'una aventura de MTB, pel det de no haver sortit, penso, que bé, perquè una jornada llarga ahir m'ha indicat a les cinc tocades del matí, que de ser, serà al vespre, de ser.

Les bikes a punt, els equipaments a punt, ahir anava de tardor equipat de tardor, i hauria d'haver portat un mallot d'estiu, i no una tèrmica d'hivern, perquè a 11°C a la riera de Llavaneres a les 7 del matí no requeria d'aquesta última. Dissabte sí que sembla que caldrà de donar-se la caiguda de les temperatures. 

Sense coincidències, sense incidències, sense aigua, sense menjar, amb eines, Cateye-Powerled necessaris als primers vint minuts.

Quina potència que tenen les Falgueres Màgiques, omg, omg, omg, que durant tota la sortida excepte intermitències puntuals, el bany d'imatges al meu cap va fer que no m'adonés dels trams que estava fent, com sona, com sona.

Un esmorzar de test dels panets del forn reobert fa unes setmanes, un esmorzar amb categoria de bon esmorzar. 

Ara reflexionant d'aquests instants, pel fet de voler entendre què volen dir, quin significat tindrà que la poció de les  Falgueres Màgiques estigui fent aquest efecte invers, recordar moments passats, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Dinem?

I a la tarda prepararé la crònica d'aquesta matinada.

MTB, MTB, MTB.

Millor, millor

De no decidir nosaltres, que les temperatures siguin càlides.

A minuts de decidir el Vol, mtb, mtb, mtb.

Una nit a on les seqüències, les imatges han sigut la constant, ara sí, ara també. Creia que matinaria més després del descans d'ahir, però avui costvava de sortir del tram de somnis a on era, tinc la sensació que fa dies que no faig el Drac, omg, omg, omg.

El segon cafè ja ha caigut, ara des del Mirador tot rodarà, si cap el Vol o no, aquesta ja és la propera història.

MTB, MTB, MTB. 

Quin Festival la sortida dels trinxes, OMG.

Quin gaudir dels somriures, i més somriures.

Passar calor a ple mes de març, clar indicador que ens estem confiant, a l'abril hem passat molt fred a casa, però aquest de venir ja el viurem mirant de gaudint-ne, ara a aprofitar aquest present de bones temperatures, oh yeaaaaaaaaah!

No anàvem a fer Vol

Però veure com camina el ritme a Europa del dia a dia de bike, bé no et deixa indiferent, i després de veure a on som del grup, tocava fer una proposta de nou Vol de Drac.

Així ho vàrem proposar i així va ser, una arrancada amb molt trànsit, va donar pas a una ruta més pausada encara motivat per aquest.

Un dinar a Blanes preparat per a recepcionar la nostra entrada, oh yeaaaaaah!

Ara passades les hores, després d'una matinada densa, matinada, sí, més que densa, el decidir el descans de bike per avui, encertat, ara a la tarda necessitat de ser a on sóc, descansant, i sí, esperant l'aventura de fer el Drac de matinada, mtb, mtb, mtb.

Ets entre Dracs, i res vol tornar a ser com era, ets entre espais propis, aleshores per què ser a un sender diferent?

Ara deixant que les Falgueres Màgiques decideixin què volen fer amb els meus pensaments, amb les imatges dels meus pensaments. De ser, de repetir-se jo seré el primer de preguntar-me, però mentre i des de aleshores els Vols no han deixat de repetir-se, fins a ser propers als 100, i sense la posició límit, aquest de ser el determinarà el darrer, i aquest, aquest decideix ell, mentre gaudir de la presència d'aquest Destructor Independent, de la Fada Reina, OMG, gaudir dels seus pensaments, un instant ple de percepcions.

Una lluna definida va marcar la tornada de la nostra aventura, i a on els pensaments són monotemàtics, single speed, single speed, single speed.

Entre programes de cites de MTB aturades totes per una  prudència extrema del què no veiem clar que està per venir, estem decidits a no fer res més que preparar-nos per si d'aquí a la proximitat de les cites desprogramades entenem el significat del què està per venir, perquè d'haver de decidir avui, està clar, zero events pel 2014, no ens aproparem al 2015 amb aquesta incertesa vestida aparentment de bones perspectives, en cap cas. 

Una entrada a casa bona, una proposta de sopar clàssica de l'estiu, pizza a Arenys de Munt, i tant, i tant. 

El local més proper obert, aquest promou la Nau, tota la Nau Insígnia navegarà sota la protecció dels Destructors de Murs, si no restarà aturada protegida per l'Independent propera al Mirador. 

Dies de MTB, dies de Single Speed des del Mirador del Drac, omg, omg, omg.

No podrem possiblement assolir les fites que prevèiem pel 2014, sí però  que mirarem de no cedir posició pel què fa a gaudir del local més terrenal, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Prudents

Prepararé crònica de l'aventura d'avui.

MTB, MTB, MTB.

El cafè puja

I les imatges del darrers dies des de dalt de la bike em fan sentir bé. Les d'ahir en concret, ara mateix, memorables.

Una aventura la d'ahir en majúscules, no per una component únicament de ruta, si no també per la setmana com ha transcorregut, a on ha comportat de llargues i severes acceptacions. 

Ahir ens calia ser entre Trinxes, mtb, mtb, mtb.

Quan tot roda a la velocitat que roda no deixar anar el fre de mà un precepte d'obligat compliment.

Pedalar amb els Trinxes ja és una aventura, fer una ruta seguint una caixa agafada del manillar dels Trinxes és de les millors coses que es poden fer. Penseu ràpid i bé, i jo no penso entrar en un altre corriol perquè no vull seguir fent l'idiota, no té desperdici, i més si són frases dites per homes de seny, pel fet que les escoltes i els somriures són immediats.

Sobretot amics Trinxes, el moment al dinar del porrons exposant-vos la diferència  entre un Single Speed i un Geared està feta des del més estricte respecte als Geareds, va ser al seu dia una situació entre la família Single Speed europea a un sopar entre Single Speeds a Sant Gregori celebrant la finalització de la SSEC2013 organitzada pels catalans, tots ells són Geareds també.

Una ruta la d'ahir d'un nivell molt alt per a nosaltres, no diré massa, però si hi reflexiono, potser sí, potser sí. Per sort el to festiu del grup ho va encarrilar tot, però tot.

Setze bikers tenen molta corda quan tots i cada un tenen una sola fita, passar-ho d'allò més bé. 

Curiós, fantàstic, romàntic que cada lloc tingui espais entre natura i arquitectura que et facin pensar que ets a un espai increible, quasi de privilegi, quina vegetació colorida més impressionant,  quins racons, omg, omg, omg.

Ser a terra del vi és ser a terra de tradició, oh yeaaaaaah. Com s'ho fan no ho sé, com no ho fan sí que ho sé, i de tenir-ne l'oportunitat aprofitarem per compartir-ho.

Un dinar memorable, dels memorables, el saitó certament no en va ser protagonista, sí els mateixos començals.

Encara dins del mateix dipòsit de la June des del 4 d'octubre, OMG.

Mare meva que exigent, fins i tot pesat el recorregut darrer de tornada cap a Sant Sadurni, a les quatre de la tarda tres hores passades de l'hora prevista d'arribada.

La veritat, no tenim fusta d'Open Natura, en cap cas, en cap cas, si de compartir sigui quina sigui la ruta de Festival Trinxa.

Ahir ja anàvem equipats de primavera, ahir ja feia força calor, ahir el dia ens va marcar que som a les portes d'abandonar l'hivern de manera definitiva, sigui quina sigui la sorpresa puntual de fred que vingui, que bé poder rodar entre frescor i calor.

Una de les caixes de manillar dels Trinxes va arribar a marcar 28°C al sol, el que indica que rodàvem per sobre dels 20°C segur.

Totes les eines, un bidó i mig d'aigua dels de litre, galetes Principe, quatre, i mitja bossa de fruits secs, el menjar, sense fer funcionar el conjunt Cateye-Powerled.

Ara esperant des de les quatre de la matinada a veure si tindrem aventura de les llargues avui, veurem, veurem.

El segon cafè ja ha caigut, i tant que sí, i tant que sí, de fet ara que hi penso, estic fent ja el tercer, excepcionalment, excepcionalment.

Des del Mirador del Drac, dies de MTB.

Sant Sadurní d'Anoia

Preparo crònica de l'aventura.

Gran dia, gran dia, gran dia.

Matinada a les prèvies

MTB, MTB, MTB.

Finalment la matinada a tocar de les 6 molt emocionant.

Ara descansant a la nit mentre faig aquesta aportació penso, que bé haver sortit aquesta matinada.

Una sortida a un ritme un xic inferior al d'ahir, i per tant millor digerida mentre la feia.

A dos quarts de vuit ja estava un altre cop a casa, satisfet, després d'haver millorat molt les sensacions de la matinada anterior.

Equipat d'hivern, a 9,5°C a tocar de les 6 a la riera de Llavaneres, incidències, cap, coincidències cap, Cateye-Powerled a mínima, eines totes, aigua, zero, menjar cap. 

I la propera aventura amb els Trinxes, omg, omg, omg.

Roig

I tant, i tant.

Hora de descansar, sí, demà de ser serà a primeríssima hora, mtb, mtb, mtb.

Imatges planeres, certament, una jornada la que deixem darrera, intensa, emocionant, també trista, però intensa, sí, molt.

Un dinar propi de creadors, de fet fa uns mesos que la intensitat imposa el seu temps.

D'aquí a poques hores caurà el primer cafè de matinada omg, omg, omg.

Si hi haurà Vol dins del Drac, no és important aquests darrers dos dies, les nostres arrerls del tram cubà fan el seu recorregut de marxa, sí, i nosaaltres els seus hereus en rendim els respectes de més densitat, certament, certament.

Ara a esperar l'arrancada de la propera jornada, no la que va agafada de la mà de les  Fades de la foscor, a aquesta ja hi sóc, si no la dels cavallers de la llum, clar que yes.

Test al Drac (II)

Mirant d'anar veient sensacions noves, lluny del nostre ritme, a on aquesta matinada sense rodar bé, sí que ho he fet a un ritme més alt, i a on com us esmento no he rodat amb bones sensacions. 

Rodar a més velocitat, millor dit, a una mitja més alta, un objectiu diferent, no oposat a rodar lent, a aquesta sensació vull dir. Però si bé avui no anava lent, la sensació és que no anava lent, i aquesta indica que no anava bé, com sona, com sona.

És remarcable que no anava bé, també positiu, molt, que tampoc malament.

Equipat d'hivern, sense fred, sense fredor, a 10°C a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap, Cateye-Powerled a mínims, per la visió pilotant útil fins a les set poc tocades.

Avui la poció de les Falgueres Màgiques de fa uns mesos no sé perquè han deixat de fer el seu efecte. I un bany d'imatges han passat pel meu cap mentre baixava pel Tintorer. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Ara esperant a la nit, l'arribada de la nit, de la Reina, per veure si sortim a rodar entre Fades. 

A minuts de marxar a dinar, que bé, que bé, que bé, a la tarda us proposo les noves arribades d'avui,  de components, de recanvis, i d'equipaments.

Anem a dinar?

Bruce Chases the Dragon

After three days of surfing, it's back to Canberra and back to the Dracs de la terra. Although in the new jersey that Phil bought in Hawai'i, there is a hint of the surf with us wherever we ride.

For an after work outing on single track, there is no beating Bruce. So we turned our backs to the sun and set off down Belconnen Way.

Storm clouds were brewing, but we weren't worried, not with the balmy late summer temperatures in the mid to high twenties.

The plan was a quick lap of Bruce followed by pizza and beer at the UC Bar. The trails were flowing and we were both in the flow zone, nailing bunny hops and hooking corners as we soaked up the fun on the full outer loop.

There was only one fly in the ointment, when we finished our lap and went in search of food, the bar was shut! Time to kick in plan B

Order pizza on the phone, then go in search of some liquid refreshment on the way home.

After a quick visit to the local supermercat, it was off into the sunset with Phil proving his domestique potential riding with beer in one hand.

Then home for the reward.

Oh yeaaaah!

Una matinada viva

Molt, pel fet de mirar de millorar les possibilitats minces de poder fer Single Speed fora de les nostres fronteres.

Ara però, concentrat en la propera aventura, que de ser ja hauria de ser per demà, no per aquest vespre, tot i que la conversa sobre aquesta possibilitat s'ha tingut, jo per les sensacions d'ara sóc més patidari de descansar bé avui per poder fer demà, mtb, mtb, mtb.

Una sortida la d'avui incialment de tràmit, però una arrancada a quarts de sis del matí molt diferent per ser dels propers un dia difícil, molt, però també perquè quan sobre un tema no hi tens opcions, quan ja està escrit que ha de ser, aleshores queda la resignació, res més. d'una anys cap aquí, des de la marxa del pare al cel sigui que aquest mot és protagonista, ahir i avui torna a ser el què marca cada segon, no diré impotència, que també, sí resignació.

Equipats d'hivern, a 9ºC a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, Cateye-Powerled a mínima potència, aigua, no en portava, menjar, tampoc, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Un dinar a on mirar de fer per obrir portes ha sigut pauta obligada, omg, omg, omg.

Ara esperant la jornada de demà, per mirar de passar dies pel què fa a haver de deixar passar dies. 

Ahir i avui

Dies diferents, a dalt de la bike ahir, avui veurem a on som.

Ara però les sensacions són de MTB, certament, certament.

Avui vaig d'hora, no per haver de ser, però he escoltat com sonaven els dos quarts de sis, i a partir d'aquest instant tot ha començat a rodar.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Fem un cafè?

L'Independent

 

Una matinada lenta, la d'abans de sortir a pedalar, la de després de pedalar.

Com us deia, com us deia, visions interessants des de sobre dels Dracs al Drac

MTB, MTB, MTB.

Sense fred, sense fredor a aquests dies de març, hivern, i fins ara, demà mateix pot ser diferent, el fred intens no ha fet acte de presència encara.

Hi ha dies per a tot, avui ho era per un Vol de molta calma, de pausada reflexió.

El proper tram que ja és una nova realitat camina diferent, fins avui no havíem aturat la roda pel què fa a  Single Speed, ara amb totes les cites de MTB aturades, les sensacions són de, conseqüència, i la veritat és que la calma reposa propera a nosaltres.

Un dia diferent, per les circumstàncies, per aquestes el dia donarà pas a la nit i el to d'avui imposa prudència. Després dels 7 Dracs estem pedalant regularment i aquesta normalitat és molt positiva de cara a poder seguir fent Vols de Drac ara sí ara també, mtb, mtb, mtb.

Equipats d'hivern, a 10°C a tocar de les 7 a la riera de Llavaneres, sense beure aigua, sense menjar, eines, totes, Cateye-Powerled sempre a mínims pel fet de sortir de casa i veure caure la nit amb l'arribada de la llum.

Quan penso en dissabte un somriure em ve al cap, quan penso a tres setmanes vista la percepció és clara i transparent, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

Ara ja esperant l'arribada de l'hora de dinar, fem un cafè?

Synchronicity of bike part deliveries

This morning I was reading about the latest parcel of goodies delivered to the Mirador in SV, this afternoon I arrive home to this:

The truth is that I made this order after reading about the order Marçal was making, he was as ever my inspiration to pull my finger out and do something about riding.

So what did I buy?

A much needed timbre for Moonjop:

An even more urgently required pair of saddles for my main commuters (Fargo and Fixie):

Oh yeah, titanium rail Spoons that are spooning one another!

These are the saddles being replaced ;-)

I'm seeing a pattern here in the left cheek  wearing out the saddle...

I also couldn't resist the amazing Wiggle deal on High 5 gels and electrolytes:

These babies are for race day only, so I guess I better pull out my other finger and put my name down for a race?

Right now though, the wheel clock says that it is time to ride. MTB MTB MTB, Bruce Ridge here we come!! 

Tempting though it is to "Fem un mojito"

The Dracs are calling. Clar que yes!!